41
Sobre aquest aspecte cf. Giuseppe GRILLI, Tirant lo Blanc e la teatralità, dins «Actes del Symposion Tirant lo Blanc», en curs de publicació.
42
Tirant, II, 377. En els àpats
oferts en honor de Plaerdemavida, Tirant té l'ocasió d'aplicar
una política de tolerància alimentària i festiva:
així ho fa també a II, 382, quan la festa cristiana és
amenitzada amb danses mores, o a II, 401 amb músics i menjars
«de tota aquella terra»
.
43
Recordeu el fragment citat a la nota 15. Més endavant (I, 497), i abans del viatge al Nord d'Àfrica, es documenta una obertura envers els menjars de la tradició àrab com el cuscús, sense que hi hagi cap relació amb una trama que pot relacionar-se vagament amb l'esquema del conte de cautiverio. En tot cas, noteu que la versió castellana del 1511 elimina aquesta referencia al cuscús (cf. Tirante, II, 303).
44
Sobre aquest banquet of ending cf. Maria Luisa INDINI - Vincenzo MINERVINI La società dei conviti nelle letterature fra quattro e cinquecento, dins Studia in honorem prof. M. de Riquer, I (Barcelona 1986), pàgs. 501-547 (especialment el paràgraf II, redactat per V. MINERVINI, pàgs. 506-520, dedicat més específicament al Tirant).
45
Tirant, II, 581.