Visor de obras.

  -[f. ss6r]-  

__Clarament, senyora, se mostra per speriència manifesta que natura no podia més altament obrar que ha fet en la gran singularitat de la bellea que la majestat vostra posseheix, que per aquella vinch ara en notícia quanta és la glòria que los benaventurats sancts senten en paradís en contemplar la divina essència, segons és scrit en la Sancta Scriptura, que diu lo psalmiste, endreçant la sua rahó a Jhesucrist: "Senyor, aquell qui stà davant los teus hulls, mil anys són axí com lo dia d'ayr, qui és passat." Per mon Déu, senyora, yo só bé cert si tots los dies de ma vida, los qui són passats e los qui són per a venir, si yo stava davant la majestat vostra axí com ara stich, no axí com diu lo psalmiste d'ayr qui és passat, car massa és lonch temps, mas la hora que ara és de present, car axí com als qui stan en pena poch temps los par que sia molt, axí lo qui stà en plaer no li corre lo temps, axí com fa ara a mi. E qui de açí me farà partir, poca sia la sua vida e salut, e poca sia la sua bondat e virtut, e per lo món vaja vagabunt e que jamés atengua a port salvador. E[n] lo nostre regne és declarada la gran bellea de vostra majestat, e per los vostres virtuosos actes haveu refeta la militar escola, la qual era perduda. E a mi par que la presència de la celsitut vostra gran part avança al que en lahor havia hoyt, acompanyada de molta gràcia e saber infinit, que en lo món és tanta la stima vostra que per deessa vos podeu fer nomenar. Impossible seria a mi poder recitar les grans singularitats que en la altesa vostra tinch conegudes, e·m tinch per benaventurat sol per haver-vos vista.

En aquell punt lo emperador entrà per la cambra e la princessa no li pogué respondre ni satisfer al que dit li havia. Lo emperador stigué allí un poch parlant ab ells de la guerra e de altres coses.

Com al duch de Mecina li paregué hora de anar a la posada, prengueren licència de l'emperador e de les dames. Com foren dins la posada, trobaren lo sopar molt bé aparellat, lo qual lo emperador havia fet fer. Com foren partits, dix lo emperador a tots los qui allí ab ell eren:

__Vosaltres hoys jamés dir, ni en canòniques no·s lig, que capità qui a altre servís, parents o amichs li trametessen gent en valença sua? És cosa de gran admiració, e per ço só yo molt obliguat a Tirant, que X mília hòmens a llur despesa me serveixquen per amor de ell: aquests que ara són venguts e los qui lo gran mestre de Rodes li tramés. E per ço tinch deliberat de anar yo al camp per pacificar al duch de Macedònia e al nostre capità, car altrament ells ab ells se mataran algun dia. Com ja hi sien venguts II voltes, guardar-se de la tercera. E si yo puch haver lo duch de Macedònia en les mies mans, yo li promet de levar-li lo cap de les spatles.

Aprés lo emperador manà a tots los seus se posassen en orde per partir.

__Com, senyor! __dix la emperadriu__. Ab tan poca gent hireu?

Dix lo emperador:

__Ja són açí aquests   -[f. ss6v]-   barons de Cicília, que yran ab mi.

Tots los servidors de l'emperador a gran pressa se posaren en punt. La nit següent, stant la princessa en son lit, que dormia, vingué-li al lit Stephania. Despertà-la e dix-li semblants paraules:

__Senyora a mi à dat de parer que davant los meus hulls tenia a Diafebus, e deya'm: "Ma vida, Stephania, quant tenim, Tirant e yo, la vostra venguda en gran stima! Car sol per la virtut de la vostra vista tenim la batailla dels turchs per vençuda." Per què, senyora, despertant-me só venguda açí per dir a vostra altesa que, si us volíeu, en breu poríem los nostres desigs contentar, e poríem dir: "Ara té fi la absència, puix és convertida en presència." E coneixeran per speriència quanta és la nostra amor, que som anades a ells puix no podien ells venir a nosaltres.

Dix la princessa:

__Dóna'm la camisa e més no·m digues.

E prestament fon vestida e liguada, e anà-se'n a la cambra de l'emperador, qui encara no s'era levat, e dix-li:

__Senyor, temeroses són les donzelles hoynt nomenar guerra e majorment batailles. Per què demane de gràcia a la majestat vostra que no·m vulla denegar una gràcia que us demanaré, la qual per dues rahons me deu ésser atorguada. La primera rahó és que la majestat vostra no deu anar en part neguna sens mi, atenent la edat vostra, com no tingau qui més amor vos porte. E que si la majestat vostra era malalt, vos pogués servir e star al cap del lit, que sé e conech la calitat vostra millor que neguna altra persona. La segona és que, per discús de natura, qui primer naix primer deu morir, per bé que lo contrari se'n veu algunes veguades; e yo, anant ab la majestat vostra, poria veure e sentir la pràtica e saber de la guerra, per ço que si en l'esdevenidor temps m'era mester, ajudar-me'n pogués en la necessitat, foragitant de mi tota temor.

__Ma filla __dix lo emperador__, yo tinch coneguda la vostra molta amor e voluntat, emperò no és cosa condecent ni usitada que les donzelles vagen en les guerres, que són coses de gran perill; e majorment vós, qui sou de tan poca edat. E per lo molt bé que us vull, no volria que prenguésseu alguna alteració, per ésser tan prop dels enemichs.

__Senyor __dix la princesa__, la majestat vostra no tema res de mi, car major alteració seria la mia yo perdre de vista la altesa vostra que star enmig dels enemichs. Car axí com só stada filla e sirventa vostra en lo temps de la adversitat, féu-me gràcia que u sia en la prosperitat, car jamés desempararé la majestat vostra tant com lo sperit tindreu en lo cors. E aprés vos faré fer tal sepultura com és mereixedora la vostra imperial dignitat. E tinch fantasia que si no anava ab la majestat vostra, que los meus hulls jamés vos veurien.

__Ma filla __dix lo emperador__, puix tant ho voleu, yo só content, car bé conech que bon zel vos ho fa fer. Emperò digau a vostra mare què li plaurà més: anar o restar. E posau-vos prestament en punt, que la mia partida serà molt presta.

La princessa de continent ho anà a dir a la emperadriu e féu-li tal reposta: que per res no y hiria. Car si ella veia al duch   -[f. ss7r]-   de Macedònia o lo loch hon morí son fill, ella de dolor finaria los seus darrés dies.

La princessa tramés per tots los argenters de la ciutat qui fossen àbils en lo que ella volia, e féu-se fer uns goçets, la meytat de or, l'altra de argent; e per semblant los avanbraços e manyopes de fulla molt prima. E a la part dreta venia lo or e a la part squerra lo argent. E més, se féu per al cap una celada molt poca, tota de argent, e sobre la celada una corona molt rica que ella acostumava de portar. E supplicà a son pare que li leixàs la gent que la reyna de Cicília trametia a Tirant.

Lo dia que partiren, la princessa se vestí una gonella de orfebreria e féu-se armar de l'arnés que s'havia fet fer. E cavalcà sobre un gran cavall tot blanch: ab una vergua en la mà anava capitanejant la sua gent. E portava en sa companyia (L)X donzelles, les més belles e galanes de tota la cort. E féu lo gran conestable de la sua gent a Stephania. E a Salandria, filla del duch de Pera, tenia lo offici de menaxant. Contesina usa(v)a de alguazir major. Plaerdemavida portava lo standart de la divisa, pintat de la erba que·s nomena amorval, ab lo mot que dehia: "Mas no a mi". Aliseu portava la gran bandera. La Viuda Reposada era uxera major de la cambra. E les altres, cascuna tenia son offici.

E axí anaren fins que foren a les tendes hon Tirant stava aleujat. E no y trobaren home d'armes que sa fos, sinó gent inútil e los patges qui eren allí restats per manament del capità.

Tirant partí lo deno(v)én dia del mes, hora de mija nit, e lo emperador apleguà hora de nona. Los turchs nit e dia staven contínuament mirant lo camp dels crestians, que·l podien molt bé veure. E Tirant passà de nit lo pont. E ja un dia ans que passàs, havia tramés per pendre los pastors e les spies, perquè no fos descubert, e prengueren-ne molts. Com agué passat lo pont, pres riu amunt bona mija legua, pujà a man dreta. E pujà damunt lo camp dels turchs II legües e atendà's alba de matí enmig de una vaill qui·s nomenava Spinosa. E cascun portava civada e vianda per a ells a un dia.

Com lo emperador fon atendat en les tendes del camp, tramés per lo senyor de Malvehí que vingués a parlar ab ell. E prestament, com ho sabé, anà a fer reverència a l'emperador, e recità-li tot lo ésser de Tirant e los virtuosos actes que cascú dia fehia. E la princessa prenia molt singular plaer en hoyr lahors de Tirant. Lo senyor de Malvehí supplicà a l'emperador que fos de sa merçé que se n'anàs a posar al seu castell, que allí staria molt segur. E axí u féu. E tots los barons cicilians se atendaren prop lo riu.

Lo senyor de Malvehí pres hu dels seus e, tan secretament com pogué, lo tramés a la vall Spinosa per avisar al capità com lo emperador era vengut ab sa filla e ab los barons de Cicília. Tirant ho tingué molt secret fins a l'endemà perquè algú no se n'anàs per scusa de anar a veure a l'emperador o a parents. No u volgué dir sinó a Diafebus en gran secret.

Com fon hora de mija nit, poch més o menys, tothom pujà a cavall.   -[f. ss7v]-   Los de peu féu posar primer, ab Diafebus per capità, ab CCCC lançes; e los cavalls tots encubertats. Tirant preguà a Diafebus, ab aquella més amor que pogué, que restàs detràs un squeix de roca que allí havia, prop de una legua del camp dels enemichs, e per quantes coses eren en lo món no ixqués ell ni los seus. Encara que vessen que fos perduda la batailla ni ves que matassen a ell, no li anàs a ajudar a ell ni los seus. E encara no content de açò, li pres jurament que no·s mouria fins que lo y trametés a dir.

Diafebus restà com dit he, e Tirant, ab tota l'altra gent, sens que no y havia negú de peu ni patge sinó Ypòlit, que aquell dia s'era fet home d'armes e li donà la honor de cavalleria. Apleguaren a tret de bombarda del camp, no al fossat o palench que fet havien, mas quasi al través, en loch qui era pla, sens palench ne altra cosa. Com los del camp los sentiren, les guardes lançaren grans crits; e tota la nit havien stat a cavall ben XVII mília hòmens perquè no fossen desbaratats axí com la primera veguada. E Tirant no gosà ferir en lo camp per la gran multitut de gent que y havia. E tots los moros se meteren en punt, e los qui·s trobaren a cavall vengueren en vista dels crestians.

Cascuna part ordenà ses batailles. Tirant ordenà la sua en aquesta manera: tots los cavalls féu posar en tira e no passava més lo cap de l'hu que de l'altre. E tots staven en gran orde, sinó lo duch de Macedònia, que no volgué gens obeyr los prechs del capità. Les banderes de l'emperador staven enmig. E lo duch de Sinòpoli tenia la un cap de la ala e lo duch de Pera tenia l'altre. E lo capità anava adés a la un cap, adés era a l'altre, preguant a tota la gent tot homo stigués en orde, car, si u fehien, ell los daria aquell dia vençedors, ab la ajuda de nostre senyor Déu. E en aquell spay que los enemichs ordenaren les batailles, Tirant féu a la sua gent una tal oració.

__A mi no contenta honor que ab perill no·s guanye e del nostre bon dret surt una verdadera sperança. O, cavallers dignes de honor! Vengut és lo dia per mi tan desijat, en lo qual haureu honorosa victòria de tots vostres enemichs, hon porà cascú recobrar son heretatge, qui perdut l'aurà. E cascú deu desijar la glòria qui de semblants actes se ateny e, los perills qui ab temor se esperen, no deuen ésser tenguts en compte de res. Encara, per milor manifestar a les vostres magnificències lo que en lo enteniment me occorre, la ignorància de Adari quant mal féu que perdé la sua persona e tota la gent sua, per tenir mal orde en la batailla, e los altres, per peccat de enveja, tots foren perduts. Deixem star açò, que ara nos cové que ab sforçat ànimo de cavallers valerosos façam armes e anem a obrir lo camí de la nostra salut. E supplich aquells qui dech supplicar, e als altres com a jermans, que siau valentíssims e ab à[n]i[m]o sforçat vulau combatre.   -[f. ss8r]-   E siau en recort de aquell qui és vençedor de batailles e aconseguireu honor e glòria e, encara, libertat. E si vençem, magnífichs senyors, tot lo imperi serà nostre. Ciutats, viles e castells seran sots la senyoria nostra de tots nosaltres. E si la desaforada fortuna consent nosaltres fugir, totes aquestes coses vendran al contrari. Siau en recort de ma libertat atesa poder vençre los enemichs de la fe. Ells no tenen molta cura del nostre combatre per la potència que tenen; nosaltres combatem per la pàtria e libertat, hi encara per les vides. Recort-vos de la primera virtut e de la segona per nosaltres obtesa. No temau, virtuosos cavallers, la multitut dels enemichs, car cosa certa és los pochs vençre als molts, que, com més són, més tenen a fer en poder-los ordenar, car lo qui venç les batailles és lo bon orde e tenir-se a regiment del capità. Donchs, recort-vos, mos senyors, los qui de honor sentiu: ab aquests mateixos dos voltes nos som combatuts; no penseu que ara sien més valents com tinguen poch recort de la trista mort dels seus e de tan gran scampament de sanch com la virtut de vosaltres ha fet en les persones de ells. Pensau ab quanta dolor e misèria deuen star. E per totes les coses desús dites, a nosaltres cové dar batailla si ja no·s convertia en pau. Com serem requeridors e vencedors de la batailla, haurem la riquea, e les armes de aquells totes seran nostres. E com dareu la batailla, feu que sia ab gran ardiment, car ells són posats en gran perill, e no ha tan fort mur com és la virtut de vosaltres. E no dupte gens en la victòria. E si per ventura lo temerós haurà enveja de fugir, guart-se què farà: més li val perdre la vida que si gira la cara en fuyta e ab desorde, sens venjança, car sereu presos e taillats a peçes com a ovelles. E si combatem virilment ab sforçat ànimo, sangonosa e dolorosa victòria deixarem en ells. Girau la cara envers aquell castell hon stà aquell pròsper e virtuós cavaller, la majestat del senyor emperador, ab la sereníssima princessa, filla sua, qui miraran la batailla. O enamorats, los qui bé amau! Quina glòria serà per a vosaltres venint davant les dames vençedors, e davant la majestat del senyor emperador que li beseu la mà com a vencedors! E quanta infàmia serà per a vo[s]altres si anau davant sa altesa vençuts e fugitius! Qui serà aquell que davant tal senyor ni tantes dames tingua atreviment de mostrar-se? Ans la terra cobre los meus hulls e feres bèsties goloses menjen la mia carn, ans que yo ves un tan gran defalt en mi.

E no pogué més dir perquè véu los turchs qui staven aparellats a la batailla.

Vist lo soldà que los crestians li havien parada batailla, ordenà prestament la sua innumerable ost. E féu posar tota la gent d'armes en orde, ço és, tots los qui portaven lançes e pavesos posaren primers, ab grans pa   -[f. ss8v]-   vesos de barrera que tenien e banchs pitgats e semblants coses; de açò feren devantera. Aprés de les lançes venien los ballesters e archés. Aprés de aquests venien los crestians qui lo sou havien pres del Gran Turch, ab los cavalls molt bé encubertats e ab grans petnatxos; e aquests staven bé XV passes luny dels balesters. Los turchs venien los més darrés de tots e tenien parades més de CCCC bombardes; fehien compte que almenys ab les bombardes matarien passats DCC hòmens. Com totes les batailles foren en orde, lo rey de Egipte tramés a dir a Tirant, per un trompeta, li regraciava la promesa que li havia tenguda, e que ell lo mataria o l'apresonaria en aquell dia, e faria fer una ymatge tota de or e, com aguessen presa la ciutat de Constantinoble, la faria posar sobre lo portal de la dita ciutat; e que prestament li faria tastar la sua lança a la amargor a què sap. Tirant li respós que ell era content que la y fes tastar, que ell portava tant çucre que no sentiria neguna amargor, mas que no perdonaria en dar-li batailla, que en aquell dia la sua sanch dolorosa seria scampada. E Tirant tornà amonestar la sua gent e aconsolar que tinguessen lo cor ferm, e féu apartar a tots la temor, convertint lo llur ànimo en gran sperança de obtenir victòria. Los turchs despararen una bombarda e passà alt, que no tocà a negú. Tirant, en lo braç portava liguada una petita acha ab un cordó de seda hi en la mà portava una petita bandera, e féu senyal ab aquella. E lo duch de Pera, qui tenia lo cap de l'ala, voltà tota la gent fins al mig, hon staven les banderes, voltant, a manera de cercle redó, les spatles envers los enemichs, tostemps ab orde e a pas a pas. E l'altre cap de l'ala, hon era lo duch de Sinòpoli, stigué tostemps segura. Com lo duch de Pera agué feta tota la volta, se mès en orde. Tirant féu senyal ab la petita bandera e, lavors, lo duch de Sinòpoli girà per aquell orde mateix. Lavors tingueren la cara girada devers la montanya, lla hon era Diafebus, e les spatles envers los enemichs. Prengueren-se a córrer a galop tirat, e tostemps en bell orde, que no passava més lo un cap de roçí que l'altre.

Los turchs, com lo veren axí anar, prengueren-se a cridar grans crits:

__Ja fugen, ja fugen!

Los de peu lançaren los pavesos, los altres les lançes, los altres les ballestes, per córrer detràs los enemichs crestians. Los de cavall, qui més podia córrer, aquell se pensava més guanyar. E aquells que portaven los cavalls encubertats, lançaven les cubertes perquè anassen pus laugers. E Tirant adés adés se girava e vehia venir tota la gent, uns aprés d'altres e tots desbaratats. E per ço ell no curava de res, sinó anant corrent hi en orde. E aquells qui tenien bons cavalls, fins a dar-los de les lançes per los costats aplegaven.

Com lo emperador, qui en les torres sta(v)a, qui vehia venir la gent fugint, bé·s pensava que la batailla fos perduda. E tota aquella nit les donzelles no s'eren despullades, fent grans preguàries ab gran devoció, supplicant al Vencedor de batailles e a la sua sacratíssima Mare que donàs victòria als   -f. s1r-   crestians.

Com Tirant véu tota la gent de peu que restava molt atràs e havien passat lo loch hon Diafebus stava, lavors Tirant alsà la bandera que portava e totom s'aturà. E cascuna squadra se apartà per si, lunyant-se la una de l'altra un tir de pedra. Los turchs, com veren que los altres s'eren aturats, tengueren-se per molt decebuts. Tirant ordenà que lo duch de Pera ferís primer; e ab molt gran ardiment se posà enmig dels enemichs, combatent molt virtuosament. Com lo capità véu que los enemichs aplegaven e reforçaven de gent, féu ferir la squadra de son germà, lo marqués de Sanct Jordi. Aprés ferí lo duch de Sinòpoli. Adés una squadra, adés altra. E feyen la major mortaldat de gent, que era cosa de gran admiració.

Com Tirant véu que casi la meytat de la sua gent havia ferit e tostemps anaven guanyant, e véu Tirant, en la pressa de la gent, lo rey de Capadòcia venint matant e destroynt molts crestians __e conegué'l en la cimera, que portava un leó tot d'or ab una petita bandera__, pres una lança grossa e dexà's anar devers ell. E lo rey, com lo véu axí venir envers ell, no li falssà gens la cara, ans l'esperà molt de bon grat. E tan gran fon l'encontre que los dos se donaren que ells e los cavalls ne anaren per terra. Cascú se levà, molt valentment tiraren les spases e afrontaren-se donant-se grans colps. Mas la pressa de la gent era tanta que no·s podien bé combatre, que los uns ajudaven als altres, però los turchs feren gran esforç e pujaren lo rey a cavall a despit dels crestians. Píramus se posà davant lo rey perquè Tirant pogués pujar a cavall e, tant lo tenien a prop fent tostemps armes, fins que ferí l'esquadra del comte Plegamans, e pasaren en aquel[l]a part hon era lo capità. E ajudaren-li, que pujà a cavall en les anques del senyor d'Agramont e aquell lo tragué de la pressa de la gent. E per ço com molts cavalls anaven solts, que havien perdut lur senyor, prengueren-ne hu e donaren-lo al capità. E ell prestament tornà dins la batalla e ab la petita atxa que portava en lo bras ligada, lla hon ell feria bé podien dir que lo colp que ell dava era mortal, que en terra prenia sa posada. E ell feya la batalla ab poder d'altri e a perill de sa persona, e si vencés era victoriós a la pàtria e adqueria per a si molta honor e glòria.

Lo capità manà ferir totes les squadres, les unes a la part dreta, les altres a la sinestra. E totes vengueren a ferir al través. Véreu lavors anar bacinets per terra e cavallers morts e nafrats de una part e d'altra. Açò era una gran admiració de veure. Tirant tornà a ferir: adés era en un loch, adés era en altre. E no combatia en un loch sol, mas en molts, e socorria lla hon mester ho havia.

Lo rey de Egipte, per sa bona ventura, véu a Tirant que combatia molt bravament. Isqué un poc de la batalla, e lo rey de Capadòcia e lo rey d'Àfricha isqueren ab ell. E pregà'ls lo rey de Egipte que dexassen tots los altres e no curassen sinó de matar a Tirant, e concordes tornaren a la batalla. E stant Tirant combatent, vengué lo duch   -f. s1v-   de Macedònia a les espatles de Tirant, de part de tras, e tirà-li ab l'espasa una stocada, e donà-li davall lo bacinet e tota la punta li mès en lo coll. Açò veren Ypòlit e Pírimus, e a grans crits cridaren: __O traydor de duch! Per què vols ab tració matar I de[l]s bons cavallers del món?

E tal fe donaren de si. Los tres reys, cascú havia presa sa lança en la mà, e tant feren e tant treballaren que veren a Tirant. E tots tres dreçaren envers ell. Però no·l pogueren encontrar sinó lo rey de Egipte e lo rey de Capadòcia. L'encontre fon tan fort que ell e lo cavall caygueren en terra; lo cavall tenia VII ferides.

E lo rey d'Àfricha encontrà al duch de Macedònia, lo qual combatia prop de Tirant. Tan gran encontre li donà per mig dels pits que la [l]ança li passà a l'altra part. E fon lança mortal qui·l paguà de les sues maldats.

Com Tirant fon en terra, molt hagué a fer de poder-se levar per ço com lo cavall tenia sobre la cama. Ab tot açò ell féu tan gran sforç de si que ell se levà de peus. E caygué-li la bavera del cabacet que portava, car allí fon encontrat ab la una lança; e l'altra lo encontrà en lo guardabraç squerre. E si no fossen stades les sues fels armes, ell fóra mort aquella vegada. Com lo rey de Egipte lo véu en terra, volgué descavalcar prestament. Com tingué la cama damunt los arçons de la cella, vench lo senyor d'Agramunt e encontrà'l enmig de la cuxa e passà-la-y de l'altra part. Ell sentí molt gran dolor de la ferida e caygué en terra mal son grat. Com Tirant lo véu axí estés en terra, cuytà devers ell però no y pogué aconseguir, tanta era la pressa de la gent. Com lo rey se fon levat, pres una lança que trobà en terra e mès-se a poch a poch entre la gent. E acostà's tant envers Tirant e tirà-li un bot de lança, e per ço com no tenia bavera donà-li enmig de la galta e derrocà-li IIII quexals, de què perdé molta sanch. Però ell feya tostemps armes, que gens per açò no·n stava. Ypòlit, que·l véu star a peu y en tal punt, acostà's tant que apleguà a ell e descavalcà tan prest com pogué. E dix:

__Mon senyor, per Déu vos prech que cavalqueu ací.

E Tirant combatia envers lo cap de l'ala, car a poch a poch anava defugint de la pressa de la gent. Ell cavalcà e dix a Ypòlit:

__E tu què faràs?

Respòs aquell:

__Senyor, stalviau la vostra persona, que encara que a mi me maten, per amor de vostra senyoria yo hauré la mia mort per ben spletada.

Tirant tornà a la batalla cercant lo rey de Egipte si·l poria trobar. E aquell per dolor de la nafra era exit de la batalla. Com Tirant véu que no·l podia trobar, feya contínuament armes contra los altres. E fon sort, aprés bon spay que anava combatent per la batalla, s'encontrà ab lo rey de Capadòcia. E lo rey, qui·l véu, féu la sua via e ab la spasa tirà-li a la mà de la acha e nafrà'l un poch. E Tirant acostà's tant a ell e donà-li ab la acha damunt lo cap, que li enclotà lo bacinet e, esmortit, lo féu caure en terra. Tirant prestament descavalcà e tallà-li les correges del bacinet.

Aplegà hun cavaller qui ab alta véu e piadosa cridà:

__Senyor, per mercé no vullau matar lo rey, car ell   -f. s2r-   és mortalment nafrat, e puix és mortal e vençut, per la vostra benignitat, dau-li hun poch d'espay de vida, car prou teniu que siau vençedor.

Dix Tirant:

__Quina és la rahó que·t mou que tu vulles exercir gràcies de pietat envers aquest nostre públich enemich, qui ab tanta crudelitat, en sola confiança de sa virtut e de ses armes, ha fet son poder de dar-me la mort? Donchs, justa cosa és que sia punit segons ell volia fer de nosaltres. No és ara temps sinó de crueldat, car la nostra victòria stà en sola potència de la virtut de nosaltres e no en los mèrits de la virtut de la mia potència.

Emperò ell li desféu lo bacinet e tallà-li lo cap. L'acha de Tirant entre les altres era ben coneguda, la qual stava tota vermella e rajant sanch dels hòmens que mort havia. E la terra era cuberta de cossos morts e tota vermella de la molta sanch que s'i era scampada. Tirant tornà a cavall. E com los turchs veren mort lo tan valentíssim rey, vengueren gran multitut sobre ell e feren molt gran sforç per poder-lo matar. E fon malament nafrat e derrocat del cavall. E prestament se levà Tirant, no gens smayat de la sua cayguda ne temerós de les nafres, ans a peu se mès en la pressa de la gent fent moltes armes. E per ajuda dels seus tornà a pujar a cavall.

Aquesta fon molt fort e aspra batalla. E tant com la batalla fon major, aytant fon més clara la glòria sua. E continuant tostemps la batalla, era ja quasi hora de vespres.

Diafebus malehia Tirant que en aquell loch lo havia mès, e deya:

__Ell vol tostemps per a si totes les honors e no en vol fer part a negú. Ací m'à deixat com si no fos bo per a res. Per mon Déu, yo vull haver part en la honor. Anem __dix aquest__, firam enmig de la gent e no temam los perills que seguir-se poden!

Ixqué de la celada hon stava e ferí ab molt gran ardiment. Com los turchs veren exir tanta gent __los quals se pensaven que no n'i havia més__ esmayaren-se molt. Lo soldà se n'ixqué un poch de la batalla y era nafrat, mas no molt. Dix als seus:

__Yo veig venir la nostra gent a menys. Yo dellibere ans morir que fugir.

Com Tirant véu lo soldà e la sua gent ab les banderes fugir, cuytà envers aquella part e levà'ls les banderes, e anaren a l'encalç matant molta gent. Durà aquesta batalla del matí, com lo sol exia, fins a tres hores passat migdia. Tanta era la multitut de la morisma que los crestians eren cansats de matar tants moros. E fon tan asenyalat aquest singular dia, e de tanta gràcia, que durà l'encalç, ab l'escalfament de la victòria, tres legües, seguint e matant tostemps turchs. Car en aquest cars Tirant poguera ésser dit rey de batalles e cavaller invencible, que axí com la pròspera fortuna havia acostumat de favorir los turchs contra los crestians, la divina Providència la havia feta voltar per aumentar la glòria de Tirant.

E cansats de matar __la hora era ja tarda__, aplegà lo capità ab la més gent en una ciutat, la qual solia ésser del marqués de Sanct Jordi, e de allí tenia ell lo nom de marqués e tot ho ha   -f. s2v-   via perdut. E aquella ciutat era stada donada al rey de Egipte e ten[i]a-la tostemps molt ben proveïda. Com lo rey de Egipte véu aquell dia la batalla perduda, fugí axí com los altres feyen. E tanta era la dolor que passava de la nafra de la cuxa que hagué a lexar la companyia del soldà e aturà's allí, car per anar a la ciutat de Bellpuig, hon anava lo soldà, per força tenien a passar per allí. E per la ciutat ésser molt fort e ben provehida, e per la dolor qui·l turmentava, ell se n'entrà dins. Com Tirant apleguà, era quasi nit scura. Aleujaren-se allí en los camps fins a l'endemà. E aquella nit tots los que foren nafrats foren curats, e molts que·n moriren aquella nit. Car jamés era stada en la plaja oriental tan aspra e tan mortal batalla, car en aquell dia restaren moltes dones viudes e moltes donzelles òrfenes de pares, però restaven ab sperança de ésser liberades del jou de servitut.

L'endemà Tirant se féu armar tota la gent e donaren lo combat a la ciutat. E los turchs se defenien maravellosament perquè y havia molt bona gent dedins. E havien-los donat quatre combats, que no havien pogut res fer. Lo marqués de Sanct Jordi, vehent açò, vogí tota la ciutat. E com fon a la porta de la juheria, cridà hun juheu que havia nom don Jacob. Com lo juheu sentí la veu del marqués, conegué que era son senyor. Corrent devallà e obrí-li la porta. (E)ntraren prestament dins la ciutat, e ja havien presa més de la mitat de aquella, que lo rey de Egipte ne los altres moros no u sabien. Lo marqués tramés a dir al capità que no·l calia més fatigar en combatre, que ja la ciutat era presa, que entràs per lo portal de la juheria. Tirant entrà per aquella part e, com ell fon dins la ciutat, lo marqués ab la sua gent ja havien desconfits tots los turchs e apresonat lo rey de Egipte, que stava combatent de verdesca axí nafrat com stava. Com los turchs veheren los crestians dins, tots se tingueren per perduts. Com lo marqués tingué lo rey pres, tramés a dir al capità que vingués per degollar son enemich, lo rey de Egipte. E lo capità respòs que per cosa en lo món ell no mataria home qui fos pres. Sabuda per lo marqués la resposta del capità, pres al rey per los cabells e passà-li lo coltell per lo coll.

Aprés que la ciutat fon presa, trobaren-la molt ben provehida de moltes vitualles. Dix lo marqués:

__Senyor capità, puix Déu nos ha feta gràcia que havem vençuda la batalla e presa aquesta ciutat, ací·ns porem fer forts, car, posat cars los enemichs nos vinguessen al desús, destapant les céquies e l'aygua vaja solta per los camps, no és home en lo món hi puga entrar e, si y entren, que·n puguen exir. E si ells haguessen hagut temps de poder lançar l'aygua, jamés la hagueren presa, car yo, qui u sabia per ésser mia la ciutat, trametí la major part de la mia gent per guardar les céquies.

Dix lo capità:

__Digau-me, marqués senyor, com perdé's aquesta ciutat puix tan fort és?

__Yo us diré, senyor. Yo la comaní a hun home de poca condició, e   -f. s3r-   fiu-lo cavaller e doní-li prou de mos béns, joyes, robes, muller e casa. E com sabé que los turchs havien presa la ciutat de Bellpuig, qui stà luny de ací quatre legües, hon s'és ara retret lo soldà ab tots los senyors qui scapats són, tramés per hun capità e donà-li la ciutat e la senyoria e la libertat antiga.

Tirant, encara que aquell dia hagués haguda victòria, no s'alegrà de aquella ni·l veren riure ni sclarir la sua cara, ni consentí solaços ni festes. Axí que negú hagué sentiment que ell fos vençedor ni volgué que negú ho digués. E axí temprà la accesiva alegria e la dolor dels enemichs. Solament dix en presència de tots:

__Si Diafebus hagués fet lo que yo li havia manat, yo haguera mort lo soldà e haguera apresonats tots los grans senyors que y havia, e de tot l'imperi poguera ésser senyor.

E tornant a l'emperador, que, aprés de la molta dolor que sostenguda havia com pensava que Tirant havia perduda la batalla, la strema dolor fon convertida en singular consolació, per ço com lo senyor de Malvey havia tramés hun home seu sobre hun ginet per saber noves de la batalla, e aquell tornà ab la bona nova e recità a l'emperador tot lo fet com era passat, e com lo capità anava a l'encalç dels turchs. Lo emperador, sabuda la gloriosa nova, en presència de tots se agenollà en terra e, alsant los ulls al cel e ab les mans juntes, féu infinides gràcies a Jesuchrist e a la sua sacratíssima Mare, senyora nostra, com havia obtesa victòria de sos enemichs e com lo rey de Capadòcia era mort per mà del seu capità; e suplicava a nostre senyor Déu que·l volgués guardar de tot mal, car si ell no fos, no·ls calia tenir sperança en neguna victòria. E més dix:

__Certa cosa és com los nostres barons e cavallers, ab la virtut de Tirant, han vençuda aquesta batalla e les altres. E de primer totes les batalles perdien e, des que aquest valentíssim cavaller és vengut, tostemps són stats vencedors. E los turchs, d'ací avant, no poden sperar sinó la fi de lur destructió, e nosaltres devem tenir sperança de contínua victòria, atesa la claredat dels actes gloriosos de Tirant, qui·s ret il·lustre e noble a tots los qui a ell se acosten.

A poch instant cavalcà l'emperador ab los barons de Sicília e la princessa volgué anar ab ell. Com foren al camp dels moros, trobaren totes les tendes parades ab molta riquea que y havia. E tota la gent se volien posar en robar, sinó que l'emperador no u volgué consentir, mas ordenà que lo senyor de la Pantanalea e lo senyor de Malveí tinguessen en salvaguarda tota aquella roba fins que los qui havien vençut lo camp ne fossen avisats.

Com l'emperador era en lo camp dels moros, la princessa de hun gran troç luny véu hun petit negre e cuytà envers aquella part. E prestament descavalcant, entrà dins la tenda hon lo petit negre se era amagat e pres-lo per los cabells e portà'l davant l'emperador. E dix:

__Yo·m poré gloriejar davant lo nostre capità com yo só stada valent cavalleresa, que dins   -f. s3v-   lo camp dels enemichs ab ànimo sforçat he sabut apresonar hun turch.

L'emperador li pres lo major plaer de tot lo món ab la gràcia que sa filla ho deya.

Diafebus, vehent que Tirant stava enujat envers ell, no li gosava venir davant per temor de vergonya. E ab aquell pensament, oblidà's de trametre a l'emperador per dar-li plaer axí com havia fet de les altres vegades. Com l'emperador sabé la glòria de la vençuda batalla per altres e no per Diafebus, dix la princessa:

__Lo senyal que yo he de Diafebus me dubte que no sia mort com ell no m'à avisat de la batalla e de tal com aquesta és stada.

Com Stephania hoy dir semblants paraules, los seus ulls no·s pogueren retenir de lançar vives làgremes en presència de l'emperador e de tots quants allí eren. La princessa la féu levar de allí perquè no manifestàs les sues dolors.

Com foren tornats al castell de Malvehí, pres hun home e tramès-lo per saber què era de Diafebus. E tramés-li una letra del tenor següent.

Si amor agués alguna cosa de certenitat, yo, vençuda, te prech per amor de tu sàpia nova certa, car la ofensa de tu, Stephania, aprés de la batalla no me has saludat, ab la gran sperança que yo havia en tu. Cert és, amor és cosa que compleix la persona de ansiosa temor. E millor sperança tenia en tu que no tinch ara. E a tu los nobles fets solien-te plaure. Encara que yo no parle, si tu est viu, les mies làgrimes te mouran a pietat, les quals veuràs en la letra; però les làgrimes, o taques per aquelles, deuen haver semblança de paraula, e les mies paraules cahen sens profit. Però yo no só digna que tu sies causa de la mia mort, car certament yo tenia en voluntat de contendre longament contra amor e no sotsmetre'm a la culpa; sinó per les paraules que hoý dir al vell poderós que tu eres mort, no poguí retenir los meus ulls davant sa magestat no correguessen doloroses làgrimes. E la vergonya ha deixats los seus senyals en la mia cara. E per çó vull suplicar a tu, qui est mon senyor, que vingues prestament. E si alre és de tu, força'm que muyra ab tu ensemps, e serà scrit en lo meu sepulcre: "Causa odiosa". E per aquest dictat e semblança serà vist yo ésser morta per amor de tu.

  -f. s4r-  

Pres home de qui fiava e tramés-lo hon era Diaphebus. E aplegat que fon, donà-li la letra ab mesclades recomendacions. Com Diaphebus hagué lesta la letra e véu que era de sa senyora, la contentació que ell hi pres fon tanta que dir no·s poria. E ab la letra ensemps anà a la cambra hon Tirant stava, e donà-li la letra, que legís. Com la hagué lesta, féu-se venir l'escuder e demanà-li de l'emperador e de la virtuosa princessa. E ell li recità tot lo que se era seguit en lo camp, e com la senyora princessa anava armada y era entrada dins les tendes dels moros e havia pres hun negre per presoner, lo qual tenia en gran custòdia.

__Per mostrar-lo a vostra senyoria la primera volta que veure us porà.

Tirant pres gran plaer en les rahons de l'escuder e ordenà que Diafebus anàs a veure la magestat de l'emperador. Diafebus cavalcà prestament.

Com fon en lo castell de Malvehí, anà dret hon era l'emperador. Prestament se dix per tot lo castell com Diafebus era vengut. Totes les donzelles se meteren en punt per anar-lo a veure, en special Stefania, qui n'havia passada prou congoxa, que u mostrava bé, car la sua cara no era tal com solia. Anaren totes a la cambra de l'emperador e trobaren-lo que stava recitant tota la batalla e la mort dels dos reys, e de les nafres que Tirant havia preses lo dia de la batalla. Com la princessa hoý dir de les nafres de Tirant, la sua cara se alterà molt de gran dolor que·n tenia e sforçà l'ànimo tant com pogué, e dix:

__Digau, Diafebus, les nafres del nostre capità són cruels ni perilloses? S'i temen perill de mort?

__No senyora __dix Diafebus__, car los metges lo han tots desospitat e dien que no té negun perill de res.

__Prou és gran lo seu mal, segons a mi par __dix la princessa.

E no·s pogué retenir que les paraules no·s convertissen en abundoses làgrimes, e totes les donzelles que li feren companyia e lo vell emperador que s'i pres també. Açò durà per bon spay, que Diafebus les hagué a conortar.

L'emperador li demanà quina gent podia fallir de una part e d'altra.

__Per la mia fe, senyor __dix Diafebus__, yo no u poria dir la mortaldat de turchs en quin nombre pot ésser, mas puch dir a la magestat vostra que de ací a la ciutat de Sent Jordi no podeu anar per lo camí real, tant stà ple de cossos morts, ans se té hom a lunyar del camí una milla. Senyor, dels nostres vos sabré bé dir, per ço com lo capità ha fet replegar tots los cossos morts per dar-los sepultura. Havem trobat mort, primerament, lo duch de Macedònia de encontre de lança, que fon passat de una part a l'altra; lo marqués de Ferrara; lo duch de Babilònia e lo marqués del Guast; lo compte Plegamans; aquests són los de cap. D'altres cavallers hi ha haguts molts, e entre los altres és stat lo gran cone   -f. s4v-   stable, lo qual de tots és stat molt plorat perquè era tan bo e tan virtuós cavaller. E trobà's en ceda ésser morts mil e CCXXXIIII hòmens. E lo capità los ha fets fer a tots molt honrades sepultures, per bé que lo duch de Macedónia no·n fos merexedor. Car segons se aferma per lo senyor d'Agramunt e per Ypòlit, que veren com ell li féu la nafra que té al coll lo nostre capità, com aquell sia molt benigne e té tal virtut en si que jamés de la sua boca ix sinó gràcia e perdó, e jamés fa mensió per molt de mal que li facen de res que sia dan seu.

Lo emperador stava molt content de la molta honor que Tirant feta li havia e no sabia en quina manera lo pogués premiar. Diafebus restà allí fent-se malalt, e l'emperador lo feya axí ben servir com si fos la persona de sa filla.

L'emperador pregà molt als barons de Sicília que restassen allí ab ell, perquè ell trametria per lo seu capità que partissen aquella roba que presa havien. E de continent tramés dos cavallers al capità, que li trametés a dir com volia que es partissen los presoners e la roba del camp que guanyada havien. E Tirant li tramés a dir que, lla hon era la magestat sua, ell no y tenia res a fer, car lla hon era lo major, lo menor cessava. E tramés-li los presoners que tenia e tot lo que pres havien. E l'emperador repartí-u entre tota la gent.

Ja Tirant stava molt bé, e no stava, per les nafres, de reguardar la ciutat e lo camp, lo qual stava pegat ab los murs de la ciutat per ço com dins la ciutat no poguera caber tanta gent. Lo soldà ab tots los que scapats eren, posaren-se dins la ciutat de Bellpuig. E de la ciutat de Sent Jordi, hon Tirant estava, fins a la ciutat de Bellpuig havia IIII legües baix, envers la mar. Com lo soldà fon allí, se tingué per segur. Passats XV dies stigué que no ixqué de una cambra, fent gran dol e complanyent-se de la perduda batalla e de la mort del rey de Capadòcia, però encara no sabien la mort del rey de Egipte. Staven ab desig gran de saber-ne noves. Dix Siprés de Paternó:

__Senyor, vol vostra senyoria que yo y vaja e, si puch parlar ab lo meu amich, yo·n sabré tot lo que se'n porà saber?

Lo soldà lo'n pregà molt davant molts que allí eren, e dix-li:

__Cavalca sobre, corre!

Lançà hun ginet que lo soldà tenia, molt aventatjat. E Siprés de Paternó vestí's una jornea de domàs blanch que Tirant li havia dada, ab una creu de sent Jordi brodada, e sobre la jornea portava una aljuba de grana. Com fon en lo camí, que ja los turchs no·l podien veure, despullà's l'aljuba e cavalcà sobre ella, e posà una tovallola al cap de la lança. Com les spies del camp dels crestians lo veren, pensaren que era dels seus e no curaren de dir-li res. Com fon a la ciutat junt, demanà la posada del capità e fon-li mostrada. Com lo capità lo véu, pres-hi molt gran plaer e demanà-li de noves. E ell, responent, dix com lo soldà era nafrat,   -[f. s5r]-   però que no era res, e lo rey de Àfrica e lo fill del Gran Turch, com son pare, encara no era guarit de la ferida del cap. E més, li recità lo gran dol que en aquella ciutat se tenia per la gran pèrdua que fet havien. E li dix com venia per son plaer e per veure a sa senyoria e per saber si era mort o viu lo rey de Egipte, e tot lo que·l soldà li havia dit.

__Digau-me __dix Tirant__, qua(n)ta gent crehen ells haver perduda en aquesta batalla?

__Senyor __dix Siprés de Paternó, ells han contat e troben, segons lurs capitanies, CIII mília e set-centes persones fallen entre presos e morts. No és en memòria de gents tan cruel batalla ésser estada com és aquesta. E si més avant fossen passats, tots los prenien, car los rocins no·ls podien portar, tant venien fatigats del treball de la batalla. E en tota aquella nit no pogueren aplegar a la ciutat de Bellpug, ans restaren enmig del camí, qui nafrats, qui lassats, e molts qui morren en lo camí aquella nit. Per no tenir metges qui·ls poguessen curar, posava-s'i fredor en les nafres e allí restaven morts. Al rey d'Àfrica, entravesat lo portaren damunt hun cavall.

__Ha y altres noves que dir-me pugau? __dix Tirant.

__Sí, senyor __dix Siprés de Paternó__. VII naus són vengudes, molt grosses, de la Turquia, carregades de forment, de civades e de altres vitualles que porten. E diu-se certament com lo Gran Caramany hi ve ab cinquanta míl[i]a hòmens, entre de peu e de cavall. E porta sa filla per dar-la per muller al soldà e ve en companyia sua lo rey de la sobirana Índia.

__Han ja descarregat aquexes set naus? __dix Tirant.

__No, senyor __dix Siprés__, per quant tenen lo vent contrari per entrar en lo port.

Parlaren de moltes altres coses. E Tirant li feya moltes carícies e dava-li de sos béns, e confits e altres lepolies perquè pogués contentar al soldà.

Aprés que Ciprés de Paternó se'n fon anat ab salconduyt que demanà al capità, e aquell de bon grat lo y donà, com Ciprés de Paternó fo ab lo soldà, mostra-li lo salconduyt que lo capità dat li havia __e deya que lo seu amich lo y havia obtengut a grans pregàries e suplicacions__, e dix com lo rey de Egipte era mort. Per aquesta nova fo refrescat lo dol e lo plànyer, per ço com era molt amat per tots los moros per la sua molta virtut.

Tirant, sentint-se ja molt de les nafres, pres ab si hun home que sabia molt bé la terra e los passos secrets per hon volia anar, per dubte de algun inconvenient. E com foren en vista de la mar, veren sobre hun gran mont la ciutat de Bellpug e les naus que a la vela anaven voltejant, que no podien en lo port entrar. Lo capità fon tornat prestament. Sabé noves com lo emperador devia partir ab tots los barons de Sicília per pendre moltes viles e cas   -[f. s5v]-   tells que prop de allí havia. E axí fon fet, que en pochs dies lo emperador cobrà molts castells e viles. E los barons de Sicília tenien gran desig de presentar-se una vegada davant Tirant. Aprés farien tot lo que lo emperador los manaria. Vehent açò, Diafebus los pregà molt, de part del capità, que fessen tot lo que lo emperador los manàs.

Com Tirant sabé que lo emperador anava conquistant, ell e lo duch de Pera cavalcaren ab una partida de la gent, e l'altra lexà allí al marqués de Sent Jordi e féu-lo capità. Com Tirant fon prop del castell de Malvehí, saberen com la princessa era restada allí ab les sues donzelles, e Diafebus en guarda d'elles. Tirant se féu venir a Ypòlit e manà-li que anàs a la princessa e que li digués les sues paraules.

Com Ypòlit fon davant la princessa, ficà lo genoll en terra, besà-li la mà e féu principi a tal parlar:

__Ací só tramés a la magestat vostra, senyora, per part de mon senyor, qui suplica la celsitut vostra guiar-lo vullau, que puga entrar e exir sens prejuhí seu e puga restar en sa libertat franca.

E no dix més.

__O, novell cavaller! __dix la princessa__. Què és lo que vós me demanau? E no sab bé lo capita, que tots stam sots la capitania e custòdia sua e ell pot pendre e apresonar, pot absolre e condemnar a tots aquells que ell conexerà que merexedors ne sien? Quina és, donchs, la causa que ell demana a mi guiatge de seguretat? Perquè li podeu dir que pot bé venir segurament, encara que yo no tinga poder de guiar-lo ni sé de què demana guiatge, car lo senyor emperador ni yo no sabem que ell haja fet negun defalt, per què ell mateix se porta la seguretat. E no li cal tenir tanta temor, car ab los turchs la deuria haver tota lexada.

Ypòlit se levà e anà abraçar a totes les donzelles. No penseu que fos poch lo delit que pres Plaerdemavida en veure Ypòlit.

Ell tornà la resposta al capità de tot lo que la princessa li havia dit. E Tirant no·s volgué partir de allí, ans lo y tornà a trametre altra vegada. Com Ypòlit fon davant la princessa, li tornà a dir:

__Mon senyor torna a suplicar a la celsitut vostra, senyora, una e moltes voltes, que lo guiatge no li vullau denegar, car certament ell no entraria dins lo castell ne lla hon la magestat vostra sia sens guiatge de la mà vostra scrit.

__Yo no puch entendre lo nostre capità __dix la princessa__. En què ha ofés al senyor emperador ne a mi, que guiatje demana?

Respòs Stefania:

__Senyora, què perdeu en fer-li lo guiatge que ell demana?

Féu-se dar tinta e paper e féu lo guiatge del tenor següent.

Sperança e temor entrecambien la nostra crehença de dub   -[f. s6r]-   tosa temor, e vos mostrau aferrar en aquella flaca rama com a persona torbada e no sabeu de què demanau a mi salconduyt e guiatge. Lo desig meu no consent a capità virtuós desorde de paraules ne menys dar guiatge de ço que no cal. Segura del dubte, attés lo que val, ferme de ma pròpia mà lo present guiatge. E no tolré en res la propietat de vostra libertat de anar e de venir, star e tornar. Als temerosos les coses perilloses per reparació de guiatge se volen defendre. Dada en lo castell de Malvehí a X de setembre.

Com Tirant tingué lo guiatge en la mà, prestament se'n pujà al castell, hon trobà la princessa en una gran sala. Com la princessa lo véu, levà's en peus. E axí prest, com Tirant la véu, alçà grans crits __que tots los que eren en lo castell ho podien bé hoyr__, dient:

__Servau-me lo guiatge, senyora! Per què no·m servau lo guiatge? Per què m'apresonau tan cruelment? Car no·s pertany donzella de tan noble linatge apresonar son servidor. Servau-me lo guiatge e tornau-me en ma libertat.

__O senyor capità! __dix la princessa__, yo só contenta de servar-vos vostre guiatge. Yo veig que negú no us toca ni negú no us apresona de part mia ni per manament del senyor emperador.

__Servau-me lo guiatge, senyora, car vós me apresonau __dix Tirant__, car jamés en ma vida tan cruel ne tan fort presó no sent.

Respòs la Viuda Reposada:

__Ay senyora! Sta presó que vós li feu tota és vestida de amor. La gramalla que porta tota és de dol, mas és brodada tota d'esperança; la camisa que porta per devisa fa sa conplanyença d'ésser ajustada ab sa senyora.

Lavors la princessa entés la requesta que Tirant li havia feta, e dix-li:

__Capità, si la fortuna vos ha apresonat, temps serà que sereu en libertat. E pres-li lo guiatge de la mà e esquinçà-lo-y. E dix-li:

__Molt poca rahó haveu tenguda, capità, de haver demanat guiatge per venir açí. E si ordenat era que yo erràs, la error mia té causes honestes, e la mia culpa serà major que la pena. E tu véns ab guany de victòria, e aquest loch pren leys en temps de pau e armes en temps de guerra per aumentar la glòria antiga dels grechs. Yo t'é donat guiatge per honor de l'emperador per ço que no fosses fet enemich.

E pres al duch de Pera per la una mà e a Tirant per l'altra e segué's en mig d'ells. E aquí parlaren de moltes coses de la mort dels duchs e grans senyors, los quals eren morts en la batalla. E Tirant mostrava dolre-li molt la mort del duch de Macedònia e de la mort de Ricart e de Pírimus. E stigueren en aquestes rahons, parlant de l'emperador com anava recobrant viles e castells. Deliberaren allí davant la princessa que l'endemà per lo matí anassen lla hon era lo emperador, lo qual havia III dies que combatia una ciutat e no la podien pendre. Dix la princessa:

__Axí done Déu honor al senyor emperador, que si vosaltres partiu   -[f. s6v]-   per anar lla hon ell és, yo no restaré que no y vaja.

E féu portar allí lo seu presoner e dix:

__Pensau vosaltres que encara que yo no·m sia trobada en les forts batalles axí com feu vosaltres, que yo no sàpia apresonar de nostres cruels enemichs?

E ab aquestes rahons se levaren e anaren a sopar. Mas la princessa menjà molt poch aquella nit, car en la vista de Tirant fon tot lo seu repòs. Lo duch se pres a rahons ab la senyora del castell e ab la Viuda Reposada, recitant-los les batalles que havien hagudes e la victòria que per mà de Tirant havien obtesa, dient moltes lahors d'ell. E la Viuda Reposada stava molt inflamada en la amor de Tirant, mas no gosava manifestar la gran dolor e pensament que·n tenia per sa honor, e del pensament, moltes voltes se venia a smortir. La princessa dix al duch si·s volia venir allí a seure. Respòs que aprés hi anaria, com allí stigués a rahons ab aquelles senyores.

Stephania stava prop de la princessa quant ella dix a Tirant les següents paraules:

__La pròspera fortuna ha manat a mi que vingués, no per delit que tingués de veure batalles, mas per desig de veure aquell qui senyoreja ma libertat. Lo menyscapte gran que·n mi era, no trobant via ne manera que a ma passió remey pogués donar, pensí hun gran defalt ab què reparar-me pogués e, ab fengides paraules, decebí mon pare sots zel de amor filial. Ja per açò als enten[en]ts no pensseu sia tolt lo ver juhí, que ignoren la causa de la mia venguda, però yo·m só condemnada per exemple de virtut, per dar hun poch de repòs, si pot ésser dit, en la vida dolorosa a la mia pensa. Però la temor que yo he del mal és menor que la sperança. E la sperança que yo he del bé és menor que la temor. E són-me oblidats los mals que·m són seguits per causa vostra. E totes les coses són vistes per la fi, e aquella mostra què pot fer e què val e la glòria que donar pot segons les obres. A tots és manifest tal batalla com la vostra ja·s tractava, car si no u fes, encara que yo volgués tant errar, amor e sa mercé me detendrà tant fallir. E per ço donà a mi licència de venir a veure tot lo meu bé.

E callà e no dix més.

__Lo pasat mal __dix Tirant__ no és res per a mi en stima de aquest que ara a mi turmenta, car passe dolor més que jamés no sentí, que de tot en tot vinch als strems en punt de perdre lo seny o de desesperar com veig la strema bellea que la celsitut vostra poseheix, que excel·liu totes les dames del món. Açò me ha forçat tant amar-vos. E conexent en la magestat vostra compliment de totes les virtuts, stich admirat com pot ésser que la altessa vostra tinga hun tan gran defalt __parlant tostemps ab vènia e perdó__, ço és, que no amau segons deuríeu amar, car si tant hagués servit a Déu e de tan bon grat, ja poria fer miracles. E yo, més malfadat que tots los altres, ame més verdaderament que tots los altres e no sé si seré amat. La lengua bé parla e diu tot lo que vol, mas la esperiència verdadera de la obra, hon la trobaré yo, per la qual puga venir a perfecció de vida? Car, quant hom és segur, del dubte surt una bona es   -[f. s7r]-   perança, car amor no és procuradora de vergonya ni seu en banch de çabater, mas ama a qui deu amar, ço és, a qui l'ama, e dóna-li glòria en aquest món e vida reposada. Per què, senyora, en la celsitut vostra no és aquell verdader recort que de temor vos cobre, fugiu al pas stret que la magestat vostra promés. Partint de vostra celsitut, me digués semblants paraules, present Stefania: "Tirant, tu parteys de mi; fes que tornes viu. Yo só ací presta per reparar la leal e verdadera amor que·m portes. Déu és just e totes les coses del món li són presents. Ell me faça gràcia de complir lo meu desig, que yo compliré lo teu." Perquè, leja cosa és, senyora, a les donzelles nobles e de tanta stima, que vinguen a menys de lur promesa. Però, senyora, façam axí: posem nostre fet en conexença d'altri, e aquelles persones tinguen poder de determenar nostre fet __e lo que yo he parlat, parle per boca de la Viuda Reposada, qui·m dix a la venguda que yo fiu que no donàs fe ni crehença en les paraules de la altesa vostra, que totes eren ficcions de poesia. E per apartar tots aquests duptes e que la celsitut vostra no sia lesa en la honor, en ma opinió, que sia conegut. E yo posaré per ma part la egrègia Stephania, e l'altesa vostra hi porà posar a Plaerdemavida o Diafebus.

__Tostemps he hoït dir __dix la princessa__ que qui pare ha per jutge, segur va a plet. No perquè axí sia, mas perquè volríeu que axí fos, car bé sé que vós ho feu perquè no siau condemnat per aqueys jutges qui us són advocats, que qualsevulla altri vos condemnaria qui sabés què és amor ne honor. E sforçant axí vostra desaforada porfídia, restareu obligat de mort a vós mateix, més que no sou a Déu, qui us ha creat e fet de tal compàs que sou contrari a ma honor e fama.

En aquestes rahons se acostà Plaerdemavida, sigué's als peus de Tirant, e dix-li:

__Senyor capità, negú no us vol bé sinó yo. Tinch compassió de vostra mercé, que neguna senyora de aquestes no us han dit que us despulleu les armes. Car, per la mia fe, vós portau la camisa ben trepada, que no sé brodador al món que millor la sabés trepar. Yo la viu vestir e despullar algaliada e ben perfumada; ara la veig tota foradada e perfumada de ferro e d'açer.

Dix la princessa:

__Dau-me la mà, la qual no ha perdonada la mort dels reys enemichs nostres.

Stephania li pres la mà e posà-la-y sobre les faldes de la princessa. Com ella véu que stava sobre los genolls seus, abaixà's e besà-la-y.

__A mi no put honor __dix Tirant__ ans ho tinch a molta gràcia e mercé. Mas veig la randa als peus, car ço que yo deuria fer vostra magestat s'i és volguda cuytar. E si tal liçència la altesa vostra me dava, de besar-vos les mans tota hora que yo volgués, e com me tendria per benaventurat! E molt més ab los peus e les cames ensemps.

La princessa li tornà a pendre les mans e dix:

__Les tues mans, senyor capità, vull que de ací avant tinguen previlegi sobre mi, en qui tens bon dret.

E levà's prestament de allí per ço com era passada gran part de la nit, e perquè lo duch ni los altres no tinguessen què dir ni ocasió de parlar. Acompanyaren la princessa fins a la   -[f. s7v]-   sua cambra, donant-li tots la bona nit. E lo duch e Tirant dormiren en hun llit.

E per lo matí les trompetes començaren a sonar e tots se armaren e pujaren a cavall. E Tirant féu pendre les scales que tenia dins lo castell que allí havia dexades. E la princessa tanbé volgué anar ab ells. Armà's ab aquell arnés que fet havia e cavalcaren tant fins que foren lla hon era lo emperador, que en aquell cars combatien una fort vila hon hi havia molts forasters, gent del soldà que virilment conbatien per defendre lurs persones. Com lo duch e Tirant foren aplegats, dexaren la princessa bé acompanyada ab Diafebus e d'altres cavallers, tan luny de la vila que ab bombarda aplegar no y podien. Tirant anà hun poch pus baix de lla hon los cicilians combatien e féu adobar prestament les scales e posar en lo mur. Tirant fon lo primer que pujà. Com fon prop de la muralla, un turch li lançà una gran cantera, e Tirant, per desviar-se que no li donàs, pres hun poch de balanç, e la cantera donà en la scala e ronpé-la hun poch. E ab lo balanç que ell pres, la scala caygué rocegant per la paret, y ell ab la scala, però no·s féu mal. Féu arborar prestament altra scala e dues altres al costat de aquella. E molts ballesters staven al cap del vall, qui no dexaven traure bras o mà que no fos ferit. E Tirant tornà a pujar.

Lo em(a)perador, qui era anat a veure sa filla, demanà qui era lo caygut de la scala, e digueren-li que lo seu capità. Pres-hi molt gran enug. Aprés lo y véu tornar, tramés-li a dir que per negun cars del món ell lo pregava que no volgués pujar en escala. Com lo y digueren, gens per axò no se'n volgué star. Com totes les scales foren dreçades, feren tan gran sforç qu·entraren per allí a la vila e mataren e apresonaren molta gent dins e de fora.

Com la vila fon presa, tots los barons de Sicília se presentaren a Tirant e donaren-li les letres del rey e de la reyna de Sicília. E Tirant los rebé ab cara molt afable, fent-los molta de honor, regraciant al rey e a la reyna e a ells la bona voluntat que li mostraven en ésser venguts. E axí com staven, tot a peu, isqueren de la vila e anaren hon era lo emperador e sa filla. Aprés que Tirant li hagué feta reverència, lo emperador li dix:

__Nostre capità, a vós no és donat pujar per scales de semblants combats, per lo gran perill que seguir-se'n pot sinó que la misericòrdia divina fa part en la nostra bona justícia, que·ns ha feta recobrar aquesta vila. E si per la comfiança de vostre bon dret sperau haver de totes coses victòria, lo que no·s lig en istòries, e si la vostra vida arriscau tant a mort e voleu que sia confusa per lo gran perill que representa en aquells qui la vida abandonen, e si per aquest sguart aprofitàs a vós mateix, encara als altres qui per star-se de batalles hauran salut, e per ço desig visquéseu en repòs e la vostra virtuosa persona no voler-la tant abandonar e en tan grans perills. E si en vós és lo desig de ben obrar, denegar no deveu les mies profecies, les quals a vegades ixen veres.

Respòs lo capità:

__A mi, senyor, és degut fer semblants actes millor   -[f. s8r]-   que altre, e açò per tant com als temerosos faça recobrar sforç e pendre ànimo. E què dech fer yo e los altres, si·ns devem molt sforçar de bé a fer? Car no és lícita cosa que la magestat vostra stiga en semblants afers, car la dignitat vostra no u comporta, ni la edat que us pugau defendre sinó ab la virtut e no ab armes. E per ço la fi és dubtosa de semblants coses.

E lo emperador, hohint lo que Tirant li deya, pensà que de zel, de feeltat e de molta amor li procehia. E Tirant se'n portà a la vila lo emperador e sa filla.

L'endemà per lo matí lo emperador tingué consell què farien ne devers qual part irien per recobrar les terres que perdudes eren. Los huns deyen que anasen a una part, los altres en altra. A la fi de tots, parlà lo capità e dix:

__Senyor, ja he dit a la majestat vostra que no és condecent la vostra altesa que pase d'ací avant, sinó que ab los barons de Sicília ab los quals sou vengut, vos ne torneu a la insigne ciutat ab tots los presoners que teniu presos, los quals fan gran despesa de viandes e d'altres coses, e la gent qui stà molt enujada de guardar-los. E lo duch té ja càrech, ab mi ensemps, de guardar e conquistar aquestes ciutats e viles que són prop de ací. E la magestat vostra que·ns faça venir les naus ab forment: car la guerra ha tant de temps q(u)e dura e los lauradors no poden panificar, és de necessari hajam de proveyr lo nostre camp per via de la mar; aprés, en lo imperi no n'i ha.

__Anit haguí nova com V naus que yo havia manat venir __dix lo emperador__ són aribades al port de Cafa carregades de forment.

__Molt me plau __dix lo capità__ de semblant nova.

De continent tramés que fessen molre tots los molins qui eren en lo riu nomenat Transimeno. Tirant agué proveyt que l'endemà tots los presoners qui eren en lo camp y en la ciutat de Sant Jordi vinguessen al castell de Malvehy. Aprés, lo emperador partí de allí ab tots los barons de Cicília e atendaren-se tots prop del riu. E lo duch restà ab prou gent e Tirant féu venir del camp més gent per al duch e per a ell, la qual havia mester. Com foren al castell, lo emperador cridà el capità e aprés féu venir a la princessa e a les altres donzelles, e dix semblants paraules:

__Capità, puix la fortuna és stada tan contrària al nostre gran conestable, comte de Bitímia, ésser mort, a qui consellau façam nostre conestable?

Tirant donà dels genolls en la dura terra e dix:

__Senyor, si la magestat vostra era contenta de dar tal ofici de gran conestable a Diafebus, a molta gràcia e mercé ho hauria a la altesa vostra.

__Yo no·m partiré de vostre voler __dix lo emperador__. E per amor vostra, ara de present, per lo seu molt meréxer, yo li fas gràcia a Diafebus de l'ofici e capitania de gran conestable, e a vós del comdat de Sent Àngel, e leu-lo a ma filla e done'l a vós ab tots aquells drets, pertinències e emoluments que en dit comdat són, ab la tinença d'Altafulla, la qual, entre tot, és de renda arrendada setanta-cinch mília ducats. Tinch sperança en Déu ans de molt yo us daré altres coses, les quals seran molt millors. E per ço vull que demà se faça la festa e prengau títol de comte.   -[f. s8v]-   Més vos ame donar títol de comte q(u)e de marqués, per bé que lo marqués de major grau sia que lo comte. Però comte vol dir frare d'armes, e per ço vos vull donar títol de comte perquè siau més conjunt ab mi.

Tirant li dix:

__Senyor, infinides gràcies fas a la magestat vostra com vos és stat plasent de fer-me una tan gran honor. E yo u tinch en tan gran stima com si ell valia CCCC mília ducats de renda. Emperò yo per res no·l pendria ni l'aceptaria per dues rahons. La primera, per yo no haver-vos-ho servit, car tan poch temps ha que yo só en servey de la altesa vostra que no merite tan gran premi. La segona, si lo pare que m'engendrà sabia yo tingués títol algú, perdria la sperança de ja més veure'm; quant més aquella qui·m parí e tantes dolors que passà en aquells nou mesos que·m portà. Porien pendre tan gran alteració que yo seria causa de abreujar-los la vida, e poria ésser dit fill homeyer, com ells jamés se agen vist altre fill sinó a mi, e no seria menys que no·m donassen la lur maledicció. E a mi no és deguda cosa cobrir la lur dolor. E fas-ne a la majestat vostra més de mil gràcies, tals com de servidor a son senyor més humilment se poden fer.

__Per res yo no permetria __dix lo emperador__ que aquest comdat que us he ofert no sia vostre. E si títol de comte no voleu pendre, preniu la senyoria e la renda.

__Molt tem enujar l'altesa de la senyora primcessa __dix Tirant__ de levar-li lo comdat e donar-lo a mi.

__Aquest comdat __dix la princessa__ me donà per sa benignitat una mia tia. E les coses que són mies són de la magestat del senyor mom pare, que ací és present. E de tots los meus béns e de la persona pot manar a tota sa voluntat com de filla obedient, e aquells pot donar e lançar axí com a la sua majestat serà plasent. E no stigau per res de acceptar lo que graciosament vos dóna e ab molta liberalitat. E yo ara de present conferme la donació per a vós e als vostres.

Lo emperador lo tornà a pregar e a fatigar que·l prengués. Dix Tirant:

__Senyor, per res no l'aceptaria.

__Ab gran rahó se creurà de vós tot lo contrari del que la vostra lengua manifesta __dix lo emperador__, e yo restaré ab ma verita[t] manifesta. Deuria la virtut vostra pensar que lo que us he ofert aumenta la honor vostra, e deuríeu ésser content e no recusar, per yo ésser donador e vós rebedor. Yo us he conservat aquell bell do de fortuna que tots los hòmens van per tot lo món çercant, ço és, honor e profit, per lo qual, si sens fició parlau, no deveu ésser tan desmenjat que no u degau acceptar. E si per ventura voleu que la gent cregua que açò sia per premiar-vos de la honor e benefici que fet me haveu, no tingau tal error, car encara la opinió de les gents, e dones e donzelles, stà encara morta. E per vós no voler acceptar lo que tan àmpliament vos he ofert, vinch a pensar que la vostra virtuosa persona de mi·s vol partir.

__No plàcia a Déu __dix Tirant__ que yo·m partís de la maj[e]stat vostra durant lo temps de la necessitat. Però, senyor, puix tant me força la magestat vostra, yo acceptaré lo comdat e per aquell vos faré homenatge de feeltat. E per q(u)ant Diafebus m'és parent   -f. t1r-   tant acostat e ço que és seu és meu, e lo meu és seu, ell pendrà lo títol de comte.

__Què em fa a mi __dix l'emperador__, puix yo·l vos haja dat e vós acceptat, que·l venau o·l doneu a qui us serà plasent?

Lavors Tirant se lançà als peus de l'emperador e besà-li lo peu e la mà per la gràcia que feta li havia. Dix l'emperador:

__Demà aturarem ací e farem la festa de Diafebus, e darem-li lo títol de comte e l'ofici de gran conestable.

__Per ço, senyor, suplich a la magestat vostra demà siau nostre convidat ab la senyora princessa e totes les dames.

E de tot açò Diaphebus no sabia res. Lo capità se partí de l'emperador e donà orde ab lo senyor de Malvehí de haver molts pagos, capons, perdius e gallines per a l'endemà. E feren coure molt pa e haver totes les coses necessàries. E Diafebus ab altres cavallers que venien de fora del castell, véu a Tirant que anava tot afaenat vers ell, e dix-li:

__Cosí, què és açò que ab tanta pressa anau? Ha y nova de enemichs?

__No __dix Tirant__, mas anau a la cambra de l'emperador e besau-li lo peu e la mà per ço com vos ha donat lo comdat de Sent Àngel e l'ofici de gran conestable. E yo faré ací adobar les coses que són necessàries per a la festa de demà.

E Diafebus ho féu axí. E aprés anà a la cambra hon era Stephania ab les altres dames. E cascuna li demanava un ofici per al comdat o per a la guerra, burlant-se axí ab ell.

Ixqué la princessa y ell fon prest agenollat e besà-li la mà, de la gràcia que lo senyor emperador feta li havia. E la princessa li donà en hun mocador deu mília ducats que havia mesos, e dix-li:

__Lo meu germà, preneu açò. E prech-vos que fins siau en la vostra cambra no u regonegau, e de açò vull seguretat de vós.

E ell li donà la fe que faria tot lo que trobaria per scrit. Diafebus ho pres e sentia lo pes, mas no presomia lo que era.

Partí's de allí e anà-se'n hon era Tirant e dix-li:

__Puix yo he besat lo peu e la mà al senyor emperador, e la mà a la excelsa princessa, bé·m par que sia rahó, puix vós me haveu dat lo comdat e haveu-lo levat a vós per dar-lo a mi.

Agenollà's prestament en terra e pres-li la mà per voler-la-y besar. Però Tirant jamés ho volgué consentir, mas posà-li la mà sobre lo cap e besà'l en la boca tres vegades. E los dos passaren moltes rahons, dient-li Tirant que no curàs, que allò era molt poch en sguart del que ell desijava fer per ell:

__Mas yo tinch sperança en Déu que per avant yo us daré altres coses que seran de major stima.

E Diafebus li'n féu infinides gràcies.

__Ara, senyor capità, voleu que vejam què és lo que m'ha dat la virtuosa senyora?

Posà-u en mans de Tirant e trobaren-hi hun albaranet que deya: Al meu germà, e gran conestable e comte de Sent Àngel, prech ab molta amor prenga en paciència lo petit do per a fer la festa. En mi resta lo gran menyscapte per lo poch que us do, però la vostra molta virtut me tendrà per scusada considerant en lo loch hon só. E confés lo meu defalt que he comés en dar   -f. t1v-   tan poca quantitat a hun home que és gran en virtuts.

Com ells veren açò, stigueren en pensament cascú. E Diafebus dix, per provar a temptar de paciència a Tirant:

__Voleu que no u prengam e que lo y tornem?

__No u fésseu! __dix Tirant__. Que entre pare e filla tenen lo cor tan alt e generós que si lo y tornàveu ho tendria en molt gran ofensa.

Com totes les coses foren posades en orde per a l'endemà, ells anaren a la cambra de l'emperador e aquí parlaren molt sobre la guerra. E Diafebus acostà's a la princessa e féu-li infinides gràcies __y Stephania les hi ajudà a fer__ del que la magestat sua havia fet.

Lo emperador devallà baix envers lo riu, hon véu allí molts hòmens que staven adobant taules e banchs. Lo emperador demanà lo que feyen a què tenia de servir. Dix lo senyor de Malvehí que per al convit e a la festa que l'endemà se devia fer.

E Tirant portava de braç a la princesa anant-se'n vora del riu passejant. Dix la princesa:

__Digau, Tirant, quina és la rahó que vós acceptar no haveu volgut lo comdat meu que·l senyor emperador a requesta mia vos dava? E tres vegades m'esforcí de parlar, e tres voltes la mia lengua stigué sens profit, que la paraula me fallí com volguí començar de parlar per dir-vos: "Acceptau, puix dat vos és." E de vergonya no tenguí atreviment, per lo vell emperador que no conegués lo meu mal, car cosa convinent és que la vergonya sia mesclada ab amor. Emperò, totes les coses per vós fetes, acceptes són als meus ulls, restant en dubte que no l'haveu volgut acceptar perquè és stat meu.

__No veja yo Déu __dix Tirant__ si tal cosa és passada per lo meu enteniment. Ans aquell comdat tinguera yo en més gràcia e mercé que si m'agués dats deu ducats o marquesats sol per ésser stat de la magestat vostra. Axí, Déu vulla complir les coses que yo li deman, ço és, que vulla confermar lo vostre voler a complir lo meu desig. E per ço que la celsitut vostra sàpia més clarament ma intenció, jamés pendré títol negú, tant com la vida me acompanyarà, sinó emperador o no res. E sabeu ab què·m matau? Ab la strema bellea que la altesa vostra posseheix. Car aquell primer dia que us viu, vestida ab brial de cetí negre, e los vostres pits donaren als meus ulls entrada, ab los cabells hun poch scampats que semblants a madexes d'or resplandien, e la color de la vostra cara paria, de vergonya, roses ab liris mesclades, que de aquell dia ençà la mia ànima és stada cativa de vostra altesa. O, bé és cosa cruel voler dar pena a qui tant vos ama! Encara me dolch de vós, que no poreu soferir les penes que sou merexedora per haver tan poca pietat de mi, com la mia querella sia justa e bona, e lo meu clam crida contínuament davant la magestat divina: "Justícia!" E vós, en aquell cars, direu: "En mal punt com yo no amí aquell verdader Tirant, lo qual ab tanta de amor me amava." E si suplicacions de vasall a senyora y poden valer, o de cavaller a donzella de tanta noblea e dignitat se consent adorar, agenoll-me en terra e fas-hi   -f. t2r-   lo senyal de la creu e aquella ador axí com a la vostra persona, que per part de la celsitut vostra me sia atorgat hun do. E quasi li vengueren los ulls en aygua, prenent-li pietat de si matex. No tardà molt la princessa respondre en stil de semblants paraules.

__Les làgremes són scampades a vegades ab rahó, a vegades ab engan. E la tua demanda és molt greu e amarga per a mi, car tu demanes cosa que no·s pot ni·s deu rahonablement fer, car de mal principi no se'n pot seguir bona fi. Si pensaves la tua honor e la mia, e·m volies lo bé que·m dius, no treballaries en tanta infàmia per a tu e vergonya per a mi. Per què tant prest te cuytes? Que les tues messes encara són erba e gran follia seria posar a la fortuna lo que no·t pot fallir.

Lo emperador se acostà a sa filla e ella no pogué més parlar. E posà-la en rahons. E parlant de moltes coses se'n tornaren al castell.

L'endemà per lo matí lo emperador volgué diguessen la missa enmig de una gran praderia, e volgué que Diafebus stigués enmig d'ell e de sa filla. E dita missa, lo emperador li posà lo anell en la mà e·l besà en la boca. Aprés, tots los trompetes començaren a sonar molt fortment. E hun rey d'armes dix en alt, cridant:

__Aquest és lo molt egregi e virtuós cavaller comte de Sent Ángel e gran conestable de l'Imperi Grech.

E fet açò, començaren les dances e festes. E la princessa tot aquell dia no féu sinó dançar ab lo conestable. Com fon hora de dinar, lo emperador féu seure al gran conestable a la part dreta, e los duchs seyen a la part sinestra, e la princessa endret del conestable. E Tirant servia de majordom per ço com ell feya la festa. En altres taules menjaven les donzelles, endret d'elles menjaven los barons e cavallers, aprés, tota la gent d'armes. E tots quants presoners hi havia, tots menjaven aquell dia en taules perquè honrassen la festa. Fins als rocins volgué Tirant que en aquella hora tots menjassen civada mesclada ab pa.

Com foren mig dinats, Tirant pres los reys d'armes, herauts e porsavants e donà'ls mil ducats en reals. E totes les trompetes anaven sonant, e vengueren davant la taula de l'emperador e cridaven:

__Larguesa, larguesa!

Aprés lo dinar fon feta la col·lació de molts confits de çucre. E cavalcaren tots armats ab les banderes del conestable, corrent lançes. Davant l'emperador feren hun bell fet d'armes sens fer-se mal, e axí anaren fins al camp hon solia star lo soldà e ab molt gran alegria se'n tornaren.

Com los paregué hora de sopar, en aquell loch mateix feren la festa, la qual fon molt singular, e foren tots molt ben servits de moltes e diverses viandes. Tirant tot aquell sopar, axí com servia, stava ab la cara   -f. t2v-   molt trista. La princessa lo féu acostar prop d'ella e dix-li a la orella:

__Digau-me, Tirant, quina és la pena e mal que passau. Que la vostra cara ho manifesta, que tota la tinch yo sobre los meus ulls. Digau-m'o, yo us clam mercé!

__Senyora, tants són los mals que comport que no·s porien stimar, ni done res en ma vida, car la celsitut vostra partirà demà e yo, desaventurat, restaré en la mia strema pena pensant que no us veuré.

__Qui fa lo mal __dix la princessa__ rahó és que passe la pena. Car vós mateix ho haveu procurat, donant consell a l'emperador que ab tots los presoners se'n tornàs a la nostra ciutat. Tan mal consell jamés viu dar a home qui enamorat fos. Però si vós voleu yo·m faça malalta XV o XX dies, yo bé u faré per amor vostra. E l'emperador aturarà, bé só certa, per amor de mi.

__Mas, com ho farem __dix Tirant__ de aquests presoners que tenim tants açí? No sé trobar remey a ma dolor. Moltes voltes tinch desig de verí, e moltes voltes desige morir ab coltell o de mort sobtada, per exir de pena.

__No fésseu vós tal cars, Tirant __dix la princessa__. Anau a parlar ab Stephania, e vejam quin remey pendre s'i porà que a mi no sia càrrech e sia útil vostre.

Tirant prestament se n'anà e recità tot son mal a Stephania. E foren de acort, ensemps ab lo conestable, que com tothom fos asossegat e les donzelles dormirien, que los dos vinguessen a la cambra e allí acordarien quin remey porien pendre en lurs passions. E axí restaren de acort.

Com fon nit e la hora fon disposta, que tots los del castell dormien e les donzelles se eren gitades __e totes les dames dormien apartades ab la Viuda Reposada, sinó V que·n dormien en una cambra per hon ells tenien de passar, y en la recambra dormia la princessa e Stephania__, com Plaerdemavida véu que la princessa no·s volia gitar e li havia dit que se n'anàs a dormir __aprés, sentí perfumar__, prestament pensà que s'i havia de celebrar festivitat de bodes sordes.

Venguda la hora assignada, Stephania pres hun stadal en la mà ensés e anà al lit hon dormien les V donzelles e mirà-les totes de una en una per veure si dormien. E Plaerdemavida tenia desig de veure e sentir tot lo fet, e detingué's, que no dormí. E com Stephania vingué ab la lum, tancà los ulls e féu semblant que dormia. Vist per Stephania que totes dormien, obrí la porta sens fer remor, perquè negú no u sentís, e ja trobà los cavallers que staven sperant ab més devoció que no fan los juheus al Messies.

Al passar apagà la lum, pres al conestable per la mà, mès-se primera, e Tirant seguí al conestable. E axí trobaren la porta de la cambra hon era la princessa, la qual stava sola sperant-los.

E diré com la trobaren devisada: portava gonella de domàs vert, tota entorn trepada e tota brodada de perles molt grosses e redones. Lo collar que portava era tot de fulles d'or smaltades, e en cascuna fulla penjaven robins e diamants sens altra mescla; al cap portava, sobre los   -f. t3r-   daurats cabells, hun chapellet fulletat de molts batents que lançava molt gran resplandor.

Com Tirant la véu tan bé abillada, féu-li molt gran reverència, e donant del genoll en la dura terra, besà-li les mans moltes vegades. E passaren entre ells moltes amoroses rahons. Com los paregué hora de poder-se'n anar, prengueren lur comiat e tornaren-se'n en la lur cambra. Qui pogué dormir aquella nit, huns per amor, altres per dolor?

Tan prest com fon de dia, totom se levà per ço com aquell dia lo emperador devia partir. Plaerdemavida, com se fon levada, anà a la cambra de la princessa e trobà-la que·s vestia, y Stephania vestida e per vestir, e asseyta en terra, e les mans no li volien ajudar a ligar lo capell: tant stava de bona gana, tota plena de lexau-me star; ab los ulls mig entelats, scassament hi podia veure.

__Ha, santa Maria val! __dix Plaerdemavida__. Digues, Stephania, quin és aqueix teu comport? Què és lo que·t fa mal? E yo iré als metges que vinguen per dar-te salut, aquella que tu volries per a ta persona.

__No cal __dix Stephania__, que lo meu mal tost serà guarit, car no és sinó dolor de cap. Anit, ab l'ayre del riu, m'à fet mal.

__Guarda __dix Plaerdemavida__, què dius, que gran dubte serà que no muyres. E si mors, la tua mort serà criminosa. Guarda bé que no·t facen mal los talons, com yo haja hoït dir als metges que a nosaltres, dones, la primera dolor nos ve en les ungles, aprés als peus, puja als genolls e a les cuxes, e a vegades entra en lo secret, e aquí dóna gran turment, e de aquí se'n puja al cap, torba lo cervell, e de aquí se engendra lo mal de caure. E aquesta malaltia no·t penses que vinga sovint. Segons diu lo gran philòsof Galièn, metge molt subtil, que no ve sinó una vegada en vida, e per bé que sia mal incurable, no és mortal, mas ha-y molts remeys qui ajudar se'n vol. Aquesta mia epístola és bona e verdadera, e per ço no deus haver admiració de mi si conech les malalties, que si·m mostres la lengua yo·t sabré dir lo mal que tens.

Stephania li tragué la lengua. Com Plaerdemavida la hagué vista, dix-li:

__Yo renegaria de tot quant saber mon pare me mostrà stant yo en son poder, si tu no has perduda sanch aquesta nit.

Respòs prestament Stephania:

__Veritat dius, que del nas m'és exida.

__Yo no sé si del nas o del taló __dix Plaerdemavida__, mas sanch haveu perduda. E per ço poreu ara dar fe de mi e de la mia sciència, que lo que yo diré serà veritat. E si la magestat vostra, senyora, volrà que yo us recite hun somni que he fet esta nit, yo seré contenta, ab protestació que si diré alguna cosa qui agreuge la altesa vostra, que lo perdó no·m sia denegat.

La princessa havia pres molt gran plaer en lo que Plaerdemavida havia dit, e ab grans rialles li dix que digués tot lo que volgués, que ella l'i perdonava a pena e a culpa ab auctoritat apostòlica. E Plaerdemavida féu principi al seu somni en stil de semblants paraules.

  -f. t3v-  

__A la magestat vostra diré tot lo que he somiat: "Com yo dormia en una cambra de parament, en companyia de IIII donzelles __e que Stephania venia ab hun stadal encés, per no portar molta lum, e venia al nostre lit e mirava si dormíem, e véu-nos totes dormir__, yo stava alienada, que no sé si dormia o si vetlava. E viu en somni com Stephania obrí la porta de la cambra molt suaument perquè no fes remor, e trobà mon senyor Tirant e lo conestable que ja staven sperant. E venien en gipons, ab mantos hi spases, e calsaven peüchs de lana perquè no fessen remor al passejar. E a l'entrar que ells feren, ella apagà la lum e posà's primera, lo conestable a la sua mà. Aprés venia lo virtuós y ella semblava en aquell cars moço de çego. E posà'ls dins la vostra cambra. E vostra altesa stava ben perfumada e algaliada, e no mal abillada, vestida e no despullada. Tirant vos tenia en los seus braços e portava-us per la cambra besant molt sovint. E vostra altesa que deya: "Dexa'm, Tirant, dexa'm!" E ell vos posava sobre lo lit de repòs. E Plaerdemavida se acostà al lit e dix: "Ay, en lit! E qui us ha vist e qui us véu ara, que stau sol, desacompanyat, sens profit negú! Hon és aquell qui ací stava com yo somiava?" E paregué'm del lit levar-me en camisa e venguí en aquell forat de la porta, e que mirava tot vostre fet."

Dix la princessa:

__Has més somiat?

Ab moltes rialles e ab gran plaer que lo y deya.

__Sí, santa Maria! __dix Plaerdemavida__. Yo us ho acabaré tot de recitar: "Vós, senyora, preníeu unes ores e dèyeu: "Tirant, yo t'é lexat venir ací per dar-te un poch de repòs per la gran amor que t'he." E Tirant dubtava de fer lo que la altesa vostra li deya. E vós déyeu: "Si tu ames a mi, per res no deus star de asegurar-me dels dubtes sdevenidors. E aquest càrrech que yo he pres per amor de tu, no és convinent a donzella de tan gran auctoritat com yo só. No·m denegues lo que·t deman, car la mia castedat, en la qual yo he vixcut quítia de tot crim, és loadora. Mas per prechs de Stephania has obtesa aquesta amorosa gràcia, dexant-me cremada per digna amor. Per què·t prech te vulles contentar de la gràcia que has aconseguida en gran càrrech e culpa de Stephania." "Per la strema e desaforada congoxa __deya Tirant__ que veig passar a la magestat vostra, qui preneu armes contra los qui us ofenen, en sereu condemnada per tots aquells qui de amor senten. Però, ab tot, no vull que desconfieu que yo fallís a ma veritat. E ab gran confiança creya vos acordaríeu a mon voler no tement los sdevenidors perills. Puix a vostra altesa no plau e·m voleu tant fatigar, yo só content de fer tot lo que a la magestat vostra serà plasent." "Calla Tirant __deya la altesa vostra__ e no·t congoxes de res, car la mia noblea jau sots la tua amor." E li féyeu fer sagrament que sens   -f. t4r-   voler vostre no us enujaria de res. "E posat cars que u volguesses cometre, no seria poch lo dan e congoxa que tu·m daries. E seria tanta que, en tots los dies de ma vida, de tu me lamentaria, car com la virginitat és perduda no és reparable." E totes aquestes coses he somiades que vós a ell e ell a vós déyeu.

"Aprés, en visió viu com ell vos besava molt sovint e desféu-vos la clocheta dels pits, e que us besava a gran pressa les mamelles. E com vos hagué ben besada, volia-us posar la mà davall la falda per sercar-vos les puces. E vós, la mia bona senyora, no u volíeu consentir, car dubte·m fa que si u haguésseu consentit, que lo sagrament no perillàs. E vostra altesa li deya: "Temps vendrà que lo que tant desiges starà en libertat tua, e la mia virginitat conservada serà per a tu." Aprés posà la sua cara sobre la vostra, e tenint los braços sobre lo vostre coll, e los vostres en lo seu, ligats com les sarments en los arbres, prenia de vós amorosos besars.

"Aprés viu somiant que Stephania stava sobre aquell lit ab les cames que al parer meu li veya blanquejar, e deya sovint: "Ay, senyor, què mal me féu! Doleu-vos un poch de mi e no·m vullau del tot matar." E Tirant que li deya: "Germana Stephania, per què voleu incriminar la vostra honor ab tants grans crits? No sabeu que moltes voltes les parets tenen orelles?" E ella prenia lo lançol e posava'l-se a la boca e ab les dents strenyia'l fort per no cridar. E no·s pogué star, aprés hun poch spay, que no donàs hun crit: "Trista, què faré? Dolor me força de cridar, e segons veig, deliberat teniu de matar-me." Lavors lo conestable li tancà la boca. E la mia ànima, com sentia aquell saborós plant, complanyia'm de ma desaventura com yo no era la tercera ab lo meu Ypòlit. Encara que yo sia grossera en amar, conegué lo meu sperit que lo terme de amor aquí devia finir. La mia ànima hagué alguns sentiments de amor que ignorava, e doblà'm la passió del meu Ypòlit, com no prenia part dels besars axí com Tirant de la princessa e lo conestable de Stephania. E com més hi pensava, més dolor sentia, e paregué'm que prenguí hun poch d'aygua e que·m laví lo cor, los pits e lo ventre per remeyar la dolor mia.

"E mirant lo meu sperit per lo forat, aprés hun poch instant Stephania stés los seus braços abandonant-se e retent les armes, emperò dix: "Vés-te'n, cruel ab poca amor, que no has pietat ni misericòrdia de les donzelles fins que·ls has violada la castedat. O sens fe! De quina pena seràs digne si yo no·t vull perdonar? E complanyent-me de tu, més fort te ame. Hon és la fe per tu a mi rompuda? Hon és la tua mà dreta ajustada ab la mia? Hon són los sants qui facen testimoni, los quals ahir per la tua falsa boca foren nomenats, que·m prometist que no·m faries mal ni per tu no seria decebuda? Gran ardiment has fet, que ab pensa deliberada hages volguda robar la despulla de la mia virginitat, per tu ésser home de tan gran   -f. t4v-   auctoritat e perquè la querella mia més verdaderament sia coneguda..." Cridà la princessa e a Tirant, e mostrà'ls la camisa e dix: "Aquesta sanch mia ha força de reparar amor." E tot açò deya ab les làgremes als ulls. Aprés dix: "Qui haurà grat de mi, ni qui fiarà de mi, que no he sabuda guardar a mi matexa? Com serà per mi guardada altra donzella que acomanada·m sia? No tinch conort sinó de una cosa: que no he res fet que perjudique la honor de mon marit, sinó que he complida sa voluntat a mal grat meu. En les mies bodes no y són venguts los cortesans, ni capellà no s'és vestit a dir la missa. No y és venguda ma mare ni mes parentes. No han agut treball de despullar-me les robes e vestir-me la camisa nubcial. No ha'm pujada al lit per força, car yo m'i só sabuda pujar. No han agut treball los ministrés de sonar ni de cantar, ni los cortesans cavallers de dançar, que bodes sordes són stades. Emperò tot lo que he fet resta en grat de mon marit." D'estes coses deya Stephania moltes.

"Aprés de tot açò, que lo jorn se acostava, la magestat vostra e Tirant la conortàveu lo millor que podíeu. Aprés bon spay, que los galls tornaren a cantar, e la altesa vostra pregava humilment a Tirant se'n volguessen anar perquè no fossen vists per negú del castell. E Tirant suplicava la altesa vostra que li fésseu gràcia de soltar-li lo sagrament perquè pogués obtenir lo victoriós triümpho que desijava, axí com son cosí. E la celsitut vostra no volgué sinó que restàs gloriosa de la batalla. E com ells se'n foren anats, despertí'm e no viu res, ni a Ypòlit ni a negú. Fuy posada en gran pensament: perquè·m trobí los pits e lo ventre banyat de l'aygua, venia a creure que devia ésser veritat. La dolor me aumentà en tanta quantitat que donava torns per lo lit com fa lo malalt qui stà al pas de morir e no troba lo camí. Per què, dellibere de amar Ypòlit ab cor verdader, passaré ma penada vida axí com Stephania fa? Staré ab los ulls tancats e negú no·m darà remey? Amor me ha tant torbats los sentiments que morta só si Ypòlit no m'ajuda. Almenys que passàs ma vida en durment! Per cert, fort dolor és al despertar qui bon somni somia."

Les altres donzelles foren-se levades y entraren dins la cambra per ajudar a vestir sa senyora. Aprés la missa l'emperador partí ab tots los barons de Sicília, e lo duch de Pera ab tots los presoners. E Tirant e lo conestable acompanyaren-los una bona legua. L'emperador los dix que se'n tornassen e, ja que·ls ho havia dit altra vegada, fon-los forçat de fer-ho. Aprés que Tirant hagué pres comiat de l'emperador e dels barons, ell se acostà a la excelsa princessa e dix-li si li manava res la magestat sua que ell pogués fer. La princessa se alçà lo vel que portava davant la cara e los seus ulls no pogueren star que no lançassen vives làgremes, e no li pogué dir altra cosa sinó:

__Serà...

Car la paraula li fallí e   -[f. t5r]-   convertí's en sanglots e spessos sospirs per lo departiment. Dexà del tot caure lo vel damunt la sua cara per ço que tal defalt no vingués a notícia de l'emperador ne de tota la altra gent.

No·s troba en recort de gents que semblant cars seguís jamés a negun cavaller com lo que seguí a Tirant, que, havent pres comiat de la princessa, caygué de una aquanea en terra, que cavalcava tot fora de si. E tan prestament com fon caygut se fon levat, e alçà la mà a l'aquanea dient que·s dolia. E l'emperador ho véu e molts d'altres, e cuytaren envers ell. E feya demostració que mirava lo peu a la aquanea. Dix-li l'emperador:

__Capità, e com sou caygut axí?

E Tirant li dix:

__Senyor, a mi paregué que lo meu rocí se dolia. Abaxí'm un poch per veure lo seu mal e, ab lo pes de l'arnés, és-se trencat lo gambal. Però, senyor, no és cosa de admirar que hun home caygua, car hun cavall té quatre peus e cau, quant més hun home, que no·n té sinó dos?

E prestament ell tornà a cavalcar e cascú tingué son camí. La princessa, perquè anava plorant, no volgué tornar, mas demanà a Stephania quin cars era stat lo de Tirant. E ella lo y recità segons la resposta que havia feta a l'emperador.

__Certament __dix la princessa__ que aquell cars no li és seguit sinó per la mia partida. E les temors que yo haguí quant me trobí sola tan prest foragitaren lo meu pensament e aumentí en major dolor que no sentia.

Axí anaren parlant.

E Tirant aplegà al castell del senyor de Malvehí. Ordenà que lo conestable, ab la mitat de la gent, axí de peu com de cavall, anàs al camp per guardar aquell.

__E yo iré __dix Tirant__ al port hon són les naus e faré que prestament descarreguen. E si veig que no n'i ha prou, faré-les tornar a la ciutat o en Rodes, que m'an dit que han collit molt forment aquest any. E si lo càrrech los fall, iran en Chipre.

En la nit Tirant fon en lo port e trobà quasi les naus descarregades. Los patrons e los mariners hagueren molt gran plaer de la venguda del capità, e digueren-li com les VII naus de genovesos eren entrades en lo port de Bellpuig.

__E tots nosaltres stàvem ab gran pensament que no vinguessen ací e que·ns prenguessen.

Dix Tirant:

__Ells mostren que han més temor a vosaltres, que no han agut atreviment d'escometre-us. Voleu que·ls posem major temor que no tenen?

Hagueren hun laüt de peixcar e armaren-lo. E trameteren per veure quanta gent podia haver en les naus, poch més o menys, e quantes fustes eren dins lo port. E aquella nit féu descarregar tot lo forment. Per lo matí, lo bergantí tornà ab la nova com hi havia, grosses, set naus, e havien descarregats tots los cavalls e tota la gent era en terra, e que lavors començaven a descarregar lo forment e altres vitualles.

__Per lo Senyor qui tot lo món sosté __dix Tirant__, yo faré tot mon poder, puix han desembarcat los cavalls, de menjar de lur forment.

Féu prestament adobar les naus e posà-y molta gent d'armes e molts ballesters. En lo port en aquell cars hi havia tres galeres, e perquè havien mostrada carena, e no pogueren anar ab ell, Ti   -[f. t5v]-   rant partí ab les naus e mès-se dins mar aquella nit. E de l'hun port a l'altre no y havia sinó trenta milles. Com lo dia fon clar e bell, los de terra descobriren les V naus de Tirant, e pensaven-se que·s fossen de aquelles que venien ab lo Gran Caramany e no curaren de res. Les naus se acostaren e entraren dins lo port, e cascuna envestí la sua, e de continent saltà molta gent en les altres naus, e aprés envestiren les dues que restaven. E perquè y havia molt poca gent, prengueren-les totes ab poch treball e sens morir negú. E tragueren totes les naus del port carregades de molt forment e de civades, de bous salats e de vins de Chipre. De què us dich que per al camp dels crestians los vingué en gran socors y en molt bon cars, car per la molta guerra no trobaven forment ni carns si no u havien tot per mar. Tirant donà forment al senyor de Malvehí; tot l'altre féu portar al camp en la ciutat de Sent Jordi.

Com Tirant venia ab la presa, parlà ab los turchs que havia presos en la nau demanant-los de noves de la Turquia, per veure si·s concordarien ab les noves que Siprés de Paternò li havia dit. E aquells li digueren com certa cosa era com lo Gran Caramany venia ab gran armada, e venia en companyia sua lo rey de la sobirana Índia. E lo Caramany portava sa filla, la qual era donzella de grandíssima bellea, per dar per muller al soldà.

__E porta moltes donzelles ab si de gran stat, e ve en sa companyia la sposada del fill del Gran Turch. E totes vénen molt riquament abillades ab grans aljubes de brocat e altres brodades de molts diamants e robins.

Dix hun turch:

__Yo viu vestir hun dia a la filla del Gran Caramany, demà haurà quinze dies, lo divendres aprés la çalà, que vestia una aljuba brodada de pedres fines que stimaven que valia una gran ciutat. E porten cascuna son exovar, que XXV sposades hi vénen, totes per a grans senyors. E ve-y la muller del rey de Capadòcia. E han-nos dit al port, com fom arribats, que hun diable de francés és vengut capità dels grechs, que totes les batalles los venç, los quals dien que ha nom Tirant. Per ma fe, ell poria haver bons fets axí com dien, mas lo seu nom és leig e vil, per ço com Tirant vol dir usurpador de béns o, més propi parlar, ladre. E creu, segons lo nom, per força ha de seguir les obres, car diu-se que en una letra que féu al rey de Egipte, que no·l gosà combatre cors per cors, deya ésser enamorat de la filla de l'emperador. Com haurà vençudes les batalles, emprenyarà la filla, aprés la muller, aprés matarà l'emperador, car axí u acostumen de fer los françesos, molt mala gent, e vós veureu que si molt lo dexen viure los turchs e los crestians, ell se farà emperador.

__A la mia fe __dix Tirant__, tu dius una gran veritat: aquests francesos són molt mala gent. Encara farà pijor que tu no dius, que és molt gran ladre e va per los camins a robar. E qui s'o veurà, encara emprenyarà la filla de l'emperador e pendrà la senyoria. Aprés, qui·l contradirà que no passe a totes les donzelles?

__Bona Pasqua vos done Déu! __dix lo mariner__, car vós lo conexeu bé e conexeu la sua gran tració   -[f. t6r]-   que ha feta e farà.

Ypòlit, qui stava allí, arrancà la spasa per tallar-li lo cap, sinó per Tirant, que prestament se levà e pres-li la spasa de la mà. E Tirant tornà'l a posar en noves dient mal tostemps de si mateix. Dix lo mariner:

__Yo jur per l'aygua que yo·m bategí, que si yo·l poria pendre aquell traydor de Tirant, axí com moltes vegades n'é pres d'altres, que yo·l penjaria en la més alta entena de tota la nau.

Tirant reya molt e prenia gran plaer en lo que deya lo mariner. Altri fóra que li haguera feta alguna mala obra o l'haguera penjat. E Tirant pres un gipó de seda e XXX ducats e donà'ls-hi, e aprés lo posà en libertat tan prest com fon en terra. Pensau quin devia star lo mesquí de mariner com sabé que aquell era Tirant! Agenollà's als seus peus e demanà-li perdó. E Tirant de molt bona voluntat l'i perdonà, e dix:

__Donar als mals perquè diguen bé, donar als bons perquè no diguen mal.

Tirant ajustà consell de mariners e féu-los dinar ab ell. Aprés que foren dinats, Tirant los féu principi a hun tal parlar:

__Senyors, ja sabeu la nova que·s diu del Gran Caramany e del rei de la sobirana Índia, ab quin poder tan gran vénen e porten tantes donzelles casades y per casar; hoc encara hi apliquen lo bací que porten, ço és a saber: com los moros fan guerra als crestians, va lo bací que acapten per totes les moreries e, segons me dix Siprés de Paternó, que havia hoït dir al soldà que passats CCC mília ducats portaven, car per pendre aquest imperi tota la morisma ha donat, qui poch qui molt, que casa hi havia qui pagava XL ducats. E volen dir que del regne de Túniç han agut més de LXX mília ducats. Per què deveu pensar quanta glòria seria a tots nosaltres e lo profit gran que cascú de vosaltres reportaríeu. Vejam si fer se poria poguéssem obtenir victòria d'ells. E cascú de vosaltres diga-y son parer.

__Sabuda cosa és, capità senyor, que los turchs passen ab XXIII naus grosses de genovesos, e de cascuna testa han dos ducats e mig de nòlit e dels cavalls ne han tres. E per no perdre aquest salari ans se dexaran tots tallar a peces que consentir en negun malbarat. E porten tanta gent e en tan gran nombre que lo poder de la mitat de la crestiandat hi haurien a venir per poder-los vençre ni subjugar-los a nostra voluntat. Nosaltres som dotze naus y tres galeres y ells són XXXIII naus grosses, les majors e millors de tota Gènova, e més, porten quatre baleners e dues sageties. Per què tots vos donam de consell no vullau donar del cap per les parets, com açò no sien les batalles de terra, que no·s fan a comparar ab les de mar: aprés que les scutilles són tancades, no y à loch per a fogir.

Fon-se levat en peus lo mariner qui tant de mal havia dit de Tirant, que havia nom Galançó e era natural d'Esclavònia, e molt valentíssim mariner, lo qual féu princi   -[f. t6v]-   pi a tal parlar:

__Senyor capità, dels meus primers moviments no·n deveu ésser admirat, per jo ésser enemich a la pàtria vostra gran temps ha. Però la molta virtut que en la senyoria vostra tinch coneguda, ha apartada de mi la gran ira que yo en aquell cars tenia contra la nació francesa, e per ço com me veya presoner. Ara que tinch libertat per la mercé vostra obtesa, vos vull dar consell de mariner per ço com en aquesta art me só criat. E si açò volreu acceptar __ço que és creedor, no dubtant lo perill que ab si porta__, yo us daré de vostres enemichs triümfant victòria. E ateneu al meu consell, e si aquell vos serà accepte. Si no, poreu pendre lo dels altres, car de dos mals lo menor se deu elegir. Com sia certa cosa que ells són XXIII naus molt grosses y són prop de XXX fustes entre unes e altres, e qui volrà vençre ni guanyar les XXX, se haurà de fer en aquesta manera, si al consell meu vos volreu regir. Vós teniu XII naus e IIII galeres: descarregau les vostres naus, que vagen laugeres; les altres vénen molt carregades e no poran fer tan gran sforç de veles com faran les vostres. Serà a la voluntat vostra de pendre o de dexar la batalla. Gran glòria serà per a vós, ab XII naus grosses, gosar mirar tot l'estol de genovesos e de turchs. E si neguna nau ve atràs, com és presumidor, ab poch treball podeu ésser senyor d'ella. E gran terror posareu entre ells perquè saben que haveu vençudes moltes batalles en la terra e dins los lurs ports los haveu preses VII naus. Pensau que tenen gran dubte de vós, car, dormint en los lits, ab temor se desperten ab lo nom de Tirant en la boca, majorment representant-los davant lo fruyt que de batalla se ateny. E qui gosa mirar lo primer afronte d'ells, del joch de les pedres que us fan és molt gran; emperò, passades les pedres no són res. Vénen a jugar de les flexes e molt prest smayen e perden l'ànimo. Si·m demanau com sé yo açò, yo he senyorejat galeres e naus mies pròpies e tenguí XI anys guerra ab ells, e fiu grans preses dins la Turquia de lur roba.

__Sus! __dix Tirant__. No vull pus saber ni vull altre acort sinó que tot se pose en orde e les naus sien prestament descarregades e adobades de tot lo que y sia necessari.

Com Tirant hagué donat lo càrrech als seus, ell cavalcà desarmat sobre hun bon ginet, ab quatre altres, e anà al castell de Malvehí, e l'endemà anà al camp. Molt foren aconsolats los del camp de la sua venguda. E prestament li digueren com los turchs eren venguts una alba de matí bé VII mília hòmens a cavall, e com lo marqués de Pròxita, ab gran desorde, ixqué dels primers e ferí ab gran ànimo pensant que los seus lo socorrerien.

__E fon lo contrari: vehent la molta gent que eren pochs, feriren sobre ell e han-lo mort e tallat a peces. E vingueren fins ací a la muralla de la ciutat e totom desemparà lo camp e reculliren-se dins la ciutat. E han mort qualsque cent LXXX hòmens.

__Ha, santa Maria val! __dix Tirant__. Què desorde entre tots vosaltres! Qui deu exir a empresa d'altri, que sabeu que jamés ells gosaran venir ací sinó ab gran poder? E vós, marqués de Sent Jordi haveu perduts los quexals en la guerra e dexar exir a negú! E   -[f. t7r]-   ves que eren açí, per què no féyeu destapar les céquies axí com vós havíeu dit e haguéreu-los tots presos? Però, voleu que us diga? La virtut ne·l poder no stà en riqueses, mas en ànimo virtuós e ginyós. E tingué's per scarnit com no s'i era trobat.

E dix:

__Siau en recort de l'antiga libertat que d'ells havem hagut e de les persecucions stranyes que sofert haveu.

Aquí parlaren de moltes rahons. A la fi, dix Tirant al gran conestable li triàs II mília hòmens d'armes, los millors del camp. E com lo conestable fon hun gran tros luny, pensà en lo que·l capità li havia dit. Tornà e dix-li:

__Vós me haveu fet una fort demanda: que us haja II mília hòmens d'armes, los millors de la ost, e II mília ballesters. Qui pot saber quals són los bons o los mals, ni qual és ardit ni qual és flach, ni qual té ànimo sforçat?

__Puix no u sabeu conéxer __dix lo capità__, yo us ho mostraré. Feu tocar alarma e feu demostració que enemichs vénen. E com seran en lo camp, descavalcau e anau tocant a cascú los sperons. E si·ls porten fluxos, dexau-los star. Si·ls porten strets, de aquells me donau, car aquests tals no pot ésser no sien bons e virtuosos en les armes.

Axí com se n'anava, tornà e dix:

__Los hòmens de peu, qui no porten sperons, en què·ls conexeré?

__Per semblant __dix lo capità__. Aqueys sarjants qui van ab vós, feu-los tocar en los panyos, si·ls porten fluxos o ben strets. E sapiau d'ací avant conéxer lo gra entre la palla.

Lo capità se partí ab tota aquella gent que lo conestable li havia triada. Lo prior de Sent Johan se n'anà al capità e dix-li:

__Capità senyor, yo he sabut com la mercé vostra vol tornar en mar, no tenint-vos per content de les VII naus que preses haveu. La mercé vostra faça'm gràcia que yo vaja ab vós.

Respòs Tirant que era molt content.

Com foren arribats al port, lo capità trobà totes les naus descarregades, e adobaven del que mester havien.

__Capità senyor __dix Galançó, lo mariner__, a mi par que vostra senyoria deuria trametre dues galeres e que stiguessen en alta mar. Com vessen l'estol, la una tornàs e l'altra seguís tostemps la nau del Gran Caramany. E si vós aquella podeu haver, haureu molta riquea e major honor.

Dix lo capità:

__En què poran conéxer aquexa nau en què va lo Gran Caramany?

__Senyor __dix Galançó__, en les veles que porta totes vermelles e pintades les sues armes; e totes les cordes de la nau són de seda, e tot lo castell de popa és de brocat sobre brocat. E açò ha fet per gran magnitat, per ço com hi porta sa filla e perquè no és anat jamés per mar.

Com lo capità féu partir les II galeres, manà no tornàs la una, sinó que contínuament, nit e dia, seguís l'estol, e en la nit portàs una lanterna ab una lum encesa al tendal de popa.

L'endemà los barons de Sicília, havent dexat l'emperador a la sua ciutat, reposaren allí dos dies e partiren per venir al camp. Com foren al castell de Malvehí, trobaren molts carros que portaven bombardes al port. E foren avisats com lo capità era al port. Anaren a ell, sabent com volia anar per mar, e pregaren-lo molt que·ls dexàs anar ab ell. E   -[f. t7v]-   lo capità fon content per ço com eren hòmens de illa e acostumaven de navegar. E ordenà sos capitans e posà molta gent en les naus, hòmens d'armes e ballesters. E encara que les naus no fossen molt grans, eren molt bé armades de bona gent e destra, e molt bé avituallades de tot lo que mester havien. Les altres naus venien molt carregades de forment, de cavalls e de tanta gent com podien portar.

No passà molt spay que veren venir la una galera a vela e a rems. Prestament pensaren que les naus dels enemichs venien. Lo capità féu acabar de recullir tota la gent, les bombardes e tot lo que mester havien. Com fon quasi la hora de vespres, les naus eren en vista del port. Lavors la nau del capità ixqué primer de totes. Com los turchs la veren, feyen grans alegries dient que aquella nau ja era sua. E lo Gran Caramany féu exir a sa filla, e a totes les altres dones qui en la nau eren, alt en cuberta perquè mirassen aquella nau, la qual tantost pendrien. A poch instant ixqué la nau del senyor de la Pantanalea e aprés la del duch de Mecina. E lavors als turchs e als genovesos aumentà la alegria.

Dix lo Gran Caramany a sa filla:

__Una de aquelles III naus que allí veus, tria quala de aquelles volràs, car yo la't do e vull que tua sia.

Ella demanà la que primer havia vista. Aquella volia per sua e fon-li atorgada. Ixqué aprés la nau del senyor d'Agramunt; aprés la de Ypòlit; e totes ixqueren per orde. E lo bon prior de Sent Johan fon lo darrer de tots per ço com era capità de la ressaga. Com ell ixqué era ja quasi nit scura.

Com los genovesos veren dotze naus grosses, stigueren admirats d'on eren exides. Aprés ixqueren tots los baleners e totes les barques de les naus, aprés les barques dels pexcadors. E les barques que no tenien arbre alçaven hun larch bastó o hun rem e ligaven-lo fort, e al cap del bastó posaven una lum dins hun faró. La nau del capità alçà primer un faró a popa, axí com era stat concordat. Aprés, totes les altres fustes, axí grans com poques, feren lo que·l capità havia manat. Com totes les lums se mostraren, foren setanta-quatre. Com los enemichs veren tantes lums, pensaren que totes aquelles lums eren naus, e més digueren:

__Nosaltres som certs com l'estol del Gran mestre de Rodes és vengut ací, e lo del rey de Sicília. Y ells, que·n tenien moltes, hauran tramés a Venècia. Sabent nova de nosaltres, han feta aquesta gran armada e vénen-nos per pendre'ns.

Hagueren son acort de fugir e de tornar-se devers la Turquia.

__Car més nos val acampar les vides que sperar batalla de setanta-quatre naus que són.

La una nau dels genovesos tragué hun faró tres vegades. Fet son senyal, totes giraren e posaren-se en fuyta qui més podia. Les unes prengueren la via de levant, altres la via de ponent, altres la via de migjorn, altres la via de tremuntana. La galera jamés desemparà la nau del Gran Caramany, e féu la via de Chipre per   -[f. t8r]-   passar en les illes e, si porien, pendre terra en les mars de Alexandria, pensant que neguna nau no faria la sua via. Però, tostemps hagueren dubte de la galera. E la nau del capità tostemps seguí la galera. E cascú feya sforç de veles tant com podia ab la mijana e ab lo triquet, e posaven tantes bonetes com cascuna nau podia portar.

Com vengué per lo matí, Tirant no véu neguna de les sues naus, mas trobà's en vista de la nau del Gran Caramany. Com fon quasi lo migdia, ell aplegà ab la nau, e envestiren-se la una a l'altra, e lo combat fon tan fort e tan admirable que los turchs feren de moltes pedres, que quasi la gent no podien anar per la nau. E la pedra que esdevenia a l'home, plegat lo metia per terra per bé que stigués armat. En la nau del capità havia moltes ballestes, e de la primera batalla n'i hagué molts de nafrats e morts. No penseu que la galera jamés s'i gosàs acostar. E de cascuna de les naus lançaren los rampagolls e tengueren-se molt fort, car no se'n podien anar encara que u volguessen. La nau de Tirant hagué gran avantatge, que quasi tota la de més gent era armada de arnesos blanchs e de cuyraces ab bacinets. E tan prest com l'ome era mort o nafrat, lo desarmaven e lo arnés feyen-lo vestir a altri. De la gàbia feyen mortals colps ab grans barres de ferro que lançaven.

Passada la primera batalla, donaren-se d'espay prop de mija hora. Refrescaren la gent e tornaren a la batalla los huns e los altres molt bravament. Los turchs lançaven molta calç perquè·ls cegàs la vista. Aprés lançaven oli bullent ab caces. La una part e l'altra lançaven pega bullent, e nit e dia jamés cessaven ni havien repòs, sinó contínuament combatre. Molta fon la gent que en aquelles dues naus moriren. E tantes eren les lances trencades e los pavesos, darts e flexes e passadors, que los cossos morts qui en la mar lançaven no·s podien afonar davall l'aygua.

Ara lexem-los combatre e vejam què fan los altres barons e cavallers.

Les onze naus no veren la del capità per ço com féu apagar la lum. Les onze, en vista foren de deu naus a tret de bombarda, afrenellaren-se les unes ab les altres, e Ypòlit no volgué acostar-se a neguna, sinó que pujà a sobrevent y stava's mirant la batalla. E véu que la nau del senyor de la Pantanalea anava a gran perdició e que ja molts turchs eren pujats en la nau, que més part hi havien que no ells. Lavors Ypòlit ferí a la nau dels enemichs, e per ço com la major part dels turchs eren passats en l'altra nau e tota la havien presa sinó lo castell de popa, ab poch afany entrà Ypòlit ab los seus dins la nau dels turchs. E tants com n'i trobaren, de turchs e de genovesos, morts e nafrats, tots los lançaren en mar. E socorregueren al senyor de la Pantanalea, e lo socors los vench axí com a salut de medicina la qual aparegué a tota la gent ésser stat molt ben fet e aconsolà'ls molt, amonestant-los de haver virtut e vigorós ànimo. E levà la por als temerosos me   -[f. t8v]-   tent lo coratge de tots en gran sperança. E prestament se partí de allí e, tornant en la sua nau, anà ajudar a aquells que més ho havien mester.

Lo senyor de la Pantanalea, puix véu que en la nau dels turchs no y havia romàs negú, compartí la gent en abduys les naus. E donà vela perseguint les altres qui se n'anaven e atengué primer que negú. Y envestí una nau e, mentre ells combatien, aplegà l'altra nau. E l'altra tantost se donà, enaxí que ell tenia tres naus.

En tal manera ho feren les onze naus ab les dos galeres que quatorze naus prengueren e dos que·n feren dar al través en terra. Les altres se n'anaren.

Ara vejam Tirant què fa; que encara los trobí combatent. Ells combateren de hora de migdia e tota la nit fins a l'endemà que·l sol se volia pondre. Vint-e-set batalles se donaren. E Tirant, desemparat de tota ajuda, ajustant colp a colps, e tota por apart posada.

__E ab damnatge de la mia persona __dix Tirant__, yo·t pendré o morré.

E Tirant en aquelles batalles fon nafrat de colp de passador en lo braç. E volent pujar al castell de proa, li donaren ab una flexa en la cuxa. Bé ho havien mester los turchs, car ab gran desesperació saltaren tres turchs dins lo castell de proa, mas tan prestament com foren dins, tan prestament foren dins l'aygua.

Com lo Gran Caramany véu la sua gent molt venir a menys, féu pujar la caxa dels diners, joyes e robes, e féu vestir a sa filla una aljuba de brocat d'or, e ligà-li una corda de or e de seda al coll, e l'altre cap féu ligar en la caxa de les joyes ab tota la riquea, e lançà'ls dins mar. Aprés, lançà a totes les altres dones que dins la nau eren. Lavors, ell e lo rei de la subirana Índia, entraren-se'n dins la cambra hon solia star sa filla. Havent del tot desemparada la nau, meteren lo cap sobre lo lit e cobriren-se sperant la mort quan la'ls darien.

Com la nau fon del tot presa, Tirant hi passà axí nafrat com stava e demanà què era del Gran Caramany.

__Senyor capità __li dix hun gentilhom qui en la nau del capità venia e fon lo primer qui en la nau dels turchs passà, e matà molts turchs ans que·l capità passàs; dix: __Pus fort és que batalla la temor de la batalla. Baix en una cambra stan amagats ab lo cap cubert, sperant quant los vendrà la mort. Y és ab ell lo rey de la subirana Índia.

__Ací és lo rey? __dix lo capità.

__Certament, senyor, abduys són ací.

__Fes-los-me pujar ací __dix lo capità__, que yo vull parlar ab ells.

E aquell gentilhom féu lo manament de son capità. Però lo Gran Caramany no y volia anar, dient que més amava morir dins la cambra de sa filla que no morir alt en la nau.

__No façam __dix lo rey__. Pugem alt e muyram com a cavallers.

E aquell en deguna manera no y volia anar, fins a tant que lo gentilhom hi hagué a mesclar una poca de força. E com ells foren alt, Tirant los féu honor de reys per ço com era cavaller molt humà. E féu-los allí seure y ell levà's en peus; però la nafra de la cuxa no·l comportava star de peus: féu-se dar davant ells en què segués. E   -f. v1r-   ab gran benignitat y cara molt afable los dix tals paraules.