ESCALANTE.
EL AUTOR.
Amalia: Hace
tiempo que tu nombre debia ir al frente de alguna de mis obras; si
hasta hoy no he tenido el gusto de colocarlo, no lo atribuyas
á olvido, pues seria imperdonable en el autor que á
tu talento debe el éxito de muchas de sus obras. Para
dedicarte una de estas; mi deseo era que correspondiese al
mérito de la actriz que tantos aplausos ha alcanzado en la
escena valenciana. Ninguna de las que he escrito satisface mis
deseos; pero no queriendo demorar por mas tiempo lo que yo juzgo un
deber, te dedico la presente, seguro de que tu nombre le
prestará á la obra el mérito de que
carece.
Escena
I
|
|
CHESINTA,
INÉS.
|
CHESINTA |
Filla, quín desasosiego |
|
tens este matí tan
gran! |
|
no pérts de vista la
pórta. |
|
|
|
INÉS |
Dos vóltes me s'ha
antoixat |
|
que tocaben. |
|
|
|
INÉS |
Com Visantet tarda tant... |
|
|
|
CHESINTA |
Ton marit? Pues no ha vengut |
|
este matí d'allá
dalt |
|
de Requena? |
|
|
INÉS |
Sí siñora;
|
|
y no ha fet mes qu'aplegar, |
10 |
mudarse, y pendre en seguida |
|
la pórta. Ya veu, al
cap |
|
de huit dies qu'está
fóra. |
|
|
-8- |
No té un moment de
descans. |
|
|
|
CHESINTA |
Li haurá eixit alguna
venta |
15 |
de sucre, almidó ú
safrá. |
|
|
|
INÉS |
No duya també unes
móstres |
|
de canella? |
|
|
CHESINTA |
No he mirat...
|
|
En la dichosa canella... |
|
sempre está correntla. |
|
|
INÉS |
Clar;
|
20 |
sent corredor... |
|
|
CHESINTA |
(Corredor:
|
|
bóna escusa té el
malalt.) |
|
Es com ton tio: la casa |
|
no li caurá damunt may. |
|
|
|
INÉS |
Tal vólta siguen
quimeres; |
25 |
mes d'algun temps á esta
part, |
|
vech en ell manco
cariño; |
|
l'encontre mes reservat. |
|
Si al mich añ de
matrimóni |
|
m'engañara... |
|
|
CHESINTA |
No crec tant.
|
30 |
Sin embargo, bé saps
tú |
|
les llágrimes qu'em
costá |
|
el dichós casorio: pero |
|
Nóstre-Siñor m'ha
donat |
|
dos fills, y ningú dels
dos |
35 |
té el meu módo de
pensar. |
|
Si es ton chermanet Rosendo, |
|
á la iglesia
s'incliná, |
|
sent així qu'els meus
desichos |
|
eren vórel militar |
40 |
como su padre. |
|
|
INÉS |
La culpa
|
|
fon del tio capellá |
|
que se'l endugué á
Teruel, |
|
pues com el volia tant... |
|
de módo qu'allá
seguix |
45 |
els estudis. |
|
|
CHESINTA |
Pero el cas
|
|
es que son tio morí |
|
al póc temps, y éll
fá dos añs |
|
que no ha tengut el desich |
|
de vindre á darme un
abrás. |
50 |
|
|
INÉS |
Pues dinés bé li'n
demana. |
|
|
|
CHESINTA |
Els fills son molt descastats. |
|
|
|
|
CHESINTA |
A saber
|
|
si tú
m'abandonarás. |
|
|
|
INÉS |
No diga aixó. Visantet |
55 |
|
-9- |
la paraula li doná |
|
avants de casarse en mí |
|
de no separarmos may. |
|
|
|
CHESINTA |
Y tanto; com á que fon |
|
la condisió prinsipal |
60 |
que li posí: d'atre
módo |
|
no te pórta éll al
altar. |
|
|
|
INÉS |
Tampóc yo llunt de
vosté |
|
podria viure. |
|
|
CHESINTA |
Diamant!
|
|
Un bes! |
(Abrazándose.)
|
|
|
|
CHESINTA |
Chicoteta!
|
65 |
Tú eres el únic
encant |
|
que tinc, pues el teu padastre |
|
pea mí es lo mateix qu'un
sac |
|
de palla, sinse sentit |
|
ni amor: tot el seu afan |
70 |
el té en casa el
boticari. |
|
|
|
|
CHESINTA |
Pues tú ya el veus; me
s'achunta |
|
en cuatre desocupats |
|
com éll, y tot el sant
dia |
75 |
el pasen allí tratant |
|
de política europea. |
|
Els asunts d'España ya |
|
no'ls tóquen, perque una
vólta |
|
casi m'els varen tancar: |
80 |
ma tú si vosiferaben. |
|
|
|
INÉS |
Hian hómens
estravagants. |
|
|
|
CHESINTA |
Veches de qué m'ha
servit |
|
á mí tornarme
á casar. |
|
M'ha dut cuatre finques, pero |
85 |
amor no me'n ha portat, |
|
¡Qué diferente
carácter |
|
el de este al de tu
papá. |
|
|
|
|
CHESINTA |
Aquell
|
|
estaba en mí tan nugat, |
90 |
que en no durme de brasero |
|
ya no pegaba ni un pas. |
|
|
|
INÉS |
¿Quín temps podia yo
tindre |
|
cuant éll morí? |
|
|
CHESINTA |
Tú? dos añs.
|
|
Ell era cabo segundo |
95 |
de carabineros; alt, |
|
moreno; ¡y qué pico el
suyo |
|
tan fino, y qué
cualitats! |
|
Ell sempre la tenoreta |
|
|
-10- |
buscaba del meu costat, |
100 |
pues sempre dia: las dos |
|
cosas que yo estimo mas |
|
en el mundo, son, mi esposa |
|
y mi carabina. ¡Ay! |
|
hómens de les seues
prendes |
105 |
huí no s'en encontren
ya. |
|
Apenes yo me queixaba |
|
una miqueta del cap, |
|
tot era dirme: ángel
mio, |
|
¿quieres que envie por
la |
110 |
begudita del vapor? |
|
Vamos, era muy galan. |
|
|
|
INÉS |
¿Que també fea
comédies |
|
com Pepico el que viu dalt? |
|
|
|
CHESINTA |
No. A propósit: eixe
chic |
115 |
nos prometé regalar |
|
entraes pera la funsió |
|
d'esta nit. |
|
|
|
CHESINTA |
No. Despues haurem d'eixir |
|
les dos: vullc comprarme uns
guants, |
120 |
perque al salonet aquell |
|
va gente muy principal. |
|
|
|
INÉS |
Tóquen? este Visantet |
|
tarda molt. |
|
|
CHESINTA |
Chica, tú estás
|
|
en punches: ¡pues vacha un
ánsia! |
125 |
no tingues pór qu'éll
vindrá. |
|
|
|
Escena
II
|
|
Dichos y VISANTET
por el foro.
|
CHESINTA |
Veus? ya el tens así.
(Chesús! |
|
ni qu'esperara un regal!) |
|
|
|
VISANTET |
(Pues? Como siempre; cosida |
|
á les faldes de sa
mare. |
130 |
¿Y á esta agüela
no hiá sants |
|
que del meu cuarto
l'arranquen?) |
|
|
|
INÉS |
Chico, bóna hóra de
vindre. |
|
|
|
|
INÉS |
Desde les sét del
matí... |
135 |
|
|
CHESINTA |
Pero, filla, tú
t'estrañes... |
|
si el hóme té els
seus quefers, |
|
¿qué t'importa
á tú que tarde? |
|
|
|
VISANTET |
No fá ni cuatre minuts |
|
que logrí desocuparme. |
140 |
|
|
-11-
|
CHESINTA |
Si te fera alguna falta... |
|
|
|
INÉS |
Tampóc vullc yo que se
mate |
|
treballant. |
|
|
CHESINTA |
Ell té bóns
cuartos
|
|
y es chóve. |
|
|
VISANTET |
Sí que treballe;
|
|
pero en l'ánsia de
guañar |
145 |
pea que lluixques y gastes, |
|
el treball no me
fatíga. |
|
|
|
CHESINTA |
(Mireulo, pareix bolchaques.) |
|
|
|
INÉS |
Val mes la teua salut |
|
pea mí, que totes les
gales. |
150 |
|
|
VISANTET |
(Ara yo li donaria |
|
dos besos en eixes galtes: |
|
pero l'agüela me talla |
|
per lo mich. ¡Voto á
Sen Chaume! |
|
tindre sempre el
testimóni |
155 |
de vista!... ¡hiá pea
pencharse!) |
|
|
|
CHESINTA |
Atén. Rosendo m'ha
escrit, |
|
por supuesto, demanantme |
|
dinés: tú
farás favor |
|
acabant de contestarli |
160 |
si póts; si no li hu
diré |
|
á Pepico cuant abaixe. |
|
|
|
VISANTET |
Bueno. (Ya ixqué á
relluir |
|
eixe chiquillo.) |
|
|
CHESINTA |
Yo'm calfe
|
|
el cap, pues no sé mon
fill |
165 |
cóm gasta. |
|
|
VISANTET |
Lo estraordinari
|
|
es que á mí
també acostuma |
|
de cuant en cuant
demanármen. |
|
¿Será chuaor? |
|
|
CHESINTA |
¡Dios mio!
|
|
¡En consecuensies tan
males |
170 |
com dú el chóc! Si yo
poguera |
|
estar próp d'ell y
evitarli... |
|
|
|
VISANTET |
Aixó es cósa molt
sensilla. |
|
¿Té mes que fer un
víache? |
|
|
|
CHESINTA |
Si no estiguera tan llunt... |
175 |
|
|
|
INÉS |
El temps no es favorable.
|
|
|
|
|
VISANTET |
(Guañaria
|
|
yo póc de que te
quedares |
|
en lo camí com un
tito.) |
|
Pues no fá tan mal
orache. |
180 |
|
|
CHESINTA |
Y sobre tot, ¿te pareix |
|
que yo podria deixarme |
|
|
-12- |
asóles á la
chiquilla? |
|
|
|
VISANTET |
Cóm asóles?
Entengamse, |
|
siñora: ¿que soc yo
algun |
185 |
marit de Santi-barati? |
|
|
|
CHESINTA |
No m'has comprés: vullc dir
yo... |
|
|
|
INÉS |
No s'ha esplicat bé la
mare... |
|
|
|
VISANTET |
Tú sempre vóls
apañaro, |
|
pero per molt que hu
apañes... |
190 |
|
|
INÉS |
Quín humor tens estos
dies! |
|
|
|
CHESINTA |
Ya veus; apenes li parle, |
|
me s'ahurta. |
|
|
VISANTET |
Ya li he dit
|
|
mil vóltes qu'aixó
d'ahurtarse |
|
es cósa de gosos. |
|
|
|
|
|
VISANTET |
A pendre l'aire.
|
|
Pegarém un pasechet |
|
mano á mano, y farem
ganes |
|
de dinar. |
|
|
CHESINTA |
¿Tú t'en
recórdes
|
|
(A INÉS.)
|
qu'avants nosatros
quedarem?... |
200 |
|
|
INÉS |
Ay! sí, chico; no pót
ser. |
|
|
|
|
INÉS |
Tinc que ixir en la mare.
|
|
|
|
|
CHESINTA |
¡Vacha una pregunta!
|
|
Ahon mos portarán les
cames. |
|
|
|
|
INÉS |
A fer
|
205 |
per ahí varios
encárrecs |
|
y á comprar uns guants.
Pepico |
|
esta nit será probable |
|
que mos duga al seu teatro. |
|
|
|
VISANTET |
(¡M'escama eixe
botarate!) |
210 |
|
|
INÉS |
Treballa éll; fá el
paper |
|
de galan. |
|
|
VISANTET |
Pues que lo maten;
|
|
pea vore á un
mamarrachero |
|
no m'incomóde. |
|
|
|
INÉS |
Vamos, huí estás de
mal temple. |
215 |
|
|
CHESINTA |
Si ham d'eixir, com no
t'afañes... |
|
|
|
|
|
INÉS |
Quedes ben ample:
|
|
no dirás que ta muller |
|
|
-13- |
te nuga á les seues
faldes. |
220 |
|
|
|
|
|
(Vanse CHESINTA
é INÉS por
la puerta izquierda.)
|
VISANTET |
¡Tonta; yo no'm queixe...
rabie, |
|
y me s'en dú Lusifer, |
|
Pateta y tots els diables |
|
coronats que hiá en
l'inférn! |
225 |
Señores, esto es muy
grande! |
|
Yo me casí en la
ilusió |
|
de tindre casa y muller, |
|
y á estes hóres, ni
tinc casa, |
|
ni tinc dóna, ni tinc
res. |
230 |
Eixa sógra es un
floronco |
|
que m'ha eixit de mala lley, |
|
y no valen ni els empastres, |
|
ni el ingüent de canonet. |
|
Tallar per lo sá es
presís: |
235 |
yo estic prevengut fá
temps |
|
y aguarde una coyuntura |
|
per no aplegar al estrem... |
|
(Viendo aparecer al TIO
CÓRDULO por el foro.)
|
El So Córdulo:
m'alegre; |
|
li vach á cantar
claret. |
240 |
|
|
Escena
III
|
|
VISANTET y el
TIO CÓRDULO con un
periódico en la mano, que luego lo dejará encima del
velador.
|
TIO CÓRDULO |
El boticari es molt fosc: |
|
no es pót disputar en
éll. |
|
Pues no estic acalorat! |
|
|
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Cuant vullgues:
|
245 |
pero ara estic molt calent. |
|
|
|
VISANTET |
No estic yo masa chelat |
|
tampóc. |
|
|
TIO CÓRDULO |
A tú te pareix!
|
|
Sostíndrem el boticari |
|
que Bismark no té
talent |
250 |
ni empuje, cuant tú ya
saps |
|
que lo primeret que feu |
|
fon arrimarli al austriaco |
|
|
-14- |
dos sebes... |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Y en seguida dijo: venga |
255 |
el reino del Anoüer, |
|
el ducado Severino, |
|
Calsarú y Mosensorell. |
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Y apenas
|
|
me los amaitina bien, |
260 |
pega micha vólta, y
púm, |
|
li aventa un palo al
fransés!... |
|
Eso no hay quien me lo niegue. |
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Pues ara es va complicant |
265 |
lo del Selemin-ous-tein. |
|
Y com hu prenga á
puntillo |
|
el ruso, allá mos
vorém. |
|
¿Tú saps lo que yo
faria? |
|
|
|
VISANTET |
Aténgam ara, y despues |
270 |
fará lo que li parega. |
|
|
|
|
VISANTET |
Chustament
|
|
vullc parlarli d'ella. |
|
|
|
VISANTET |
Así anem á tindre un
pleit. |
|
Yo me casí pera viure |
275 |
al costat de ma muller; |
|
pero pea viure yo
asóles. |
|
|
|
|
VISANTET |
Espés y molt
espés
|
|
deu dir, perque allá ahon me
chire, |
|
la sombra negra, imponent |
280 |
de ma sógra, me fatiga, |
|
me perseguix. |
|
|
TIO CÓRDULO |
Ya comprenc;
|
|
per no estar feta un
furó |
|
entrará así
algún ratet... |
|
|
|
VISANTET |
Póc: desde que
matinecha |
285 |
hasta qu'escolta la véu |
|
del sereno; p'acabaro |
|
d'apañar, no mes que
á Inés |
|
li coga un padastre, entonses |
|
se chita así dins
també. |
290 |
|
|
TIO CÓRDULO |
Ella en l'afan de
cuidarla..... |
|
sin embargo, no está
bien. |
|
|
|
VISANTET |
Es un regal! d'eixe
módo |
|
acabariem per fer |
|
cama redonda. |
|
|
TIO CÓRDULO |
Vorás
|
295 |
|
-15- |
com yo li dic..... lo estrañ
es |
|
que Ineseta no se queixe. |
|
|
|
VISANTET |
Als seus añs,
naturalment |
|
li dura encara el iñor. |
|
¿Qué sap la chica, si
ho veu |
300 |
tot per los ulls de sa mare? |
|
Yo estic segur que
vostés |
|
avans de casarla en mí |
|
li digueren; filla,
aném |
|
á pendre en casa un
pupilo. |
305 |
Demá l'il
amostrarém |
|
al siñor Retor, y al
Chuche |
|
munisipal, y despues |
|
vorás, vorás quin
marit |
|
tan resandunguero tens. |
310 |
Ella, al ferli eixe retrato |
|
del marit, sensillament |
|
diria: asó es que me
compren |
|
algun ninót del carrer |
|
de Carabases. |
|
|
|
VISANTET |
Yo hasta huí he segut
prudent; |
|
pero el mal se vá
allargant |
|
y sóls li encontre un
remey. |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Dimoni! ¿Acás
pensaries |
|
endurte a la póbra
Inés? |
320 |
Separarla de sa mare! |
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
No pot ser;
|
|
tú li donares
paraula..... |
|
|
|
VISANTET |
Está usurpant els meus
drets. |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Ya em tenies a mí
escláu |
325 |
en casa, sinse poder |
|
anar á cá el
boticari. |
|
Soségat. |
|
|
VISANTET |
Ara mateix
|
|
tenia un hóme el
capricho |
|
de ixírsen en sa
muller; |
330 |
pero se l'andú ma
sógra |
|
y yo me quede así fet |
|
un monót. |
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Sí, perque ten vens
|
|
en mí á casa el
boticari. |
335 |
Huí tenim un dinaret |
|
polític. El casullero |
|
no pot vóre á muixur
Thiers, |
|
y s'achuá el atre
dia..... |
|
|
|
-16-
|
VISANTET |
Bah, que vosté ho pase
bé. |
340 |
|
|
TIO CÓRDULO |
Mac-mahon qu'es
desengañe, |
|
com no seguixca el plá
meu, |
|
á terra. |
|
|
VISANTET |
No pot negar
|
|
la casta de belluter. |
|
(Vase puerta
derecha.)
|
|
|
Escena
IV
|
|
CÓRDULO y
CHESINTA,
derecha.
|
TIO CÓRDULO |
Este chic es molt
serríl. |
345 |
Pues no'm deixa en la paraula? |
|
|
|
CHESINTA |
Córdulo, huí
dinarem |
|
tardet, pues tinc que ixir ara |
|
en la chica. |
|
|
TIO CÓRDULO |
Yo me quede
|
|
á dinar fora de casa; |
350 |
pero nesesite avans |
|
parlar en tú. |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Visantet el millor dia |
|
fá fil trencát y
s'allarga. |
|
|
|
CHESINTA |
Les haches que l'illuminen. |
355 |
Déixalo estár que
s'en vacha. |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Bien, pero s'en dú á
Ineseta. |
|
|
|
CHESINTA |
Cóm? ¿á ma
filla robarla |
|
del meu costat? imposible! |
|
|
|
|
|
|
CHESINTA |
Son marit!....
|
|
el pillo per qué se
casa? |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Pea viure en ella ben ample. |
|
|
|
CHESINTA |
¿No tenen así una
sala |
|
pera ells asóles? |
|
|
TIO CÓRDULO |
¿Y tú
|
365 |
no en tens allá dins un
atra? |
|
|
|
CHESINTA |
La de dins es molt
chelá. |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Pues si es molt chelá,
calfarla. |
|
|
|
CHESINTA |
Por supuesto; ¿ese
bandido |
|
habrá tenido
l'audásia |
370 |
de amenasarme, no es sierto? |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Al bordell! cuant ella parla |
|
en castellá, ix en
seguida |
|
el carabinero en dansa. |
|
|
|
CHESINTA |
Ah! si mi primer marido!.... |
375 |
|
|
-17-
|
|
CHESINTA |
Si ahora levantara
|
|
la cabesa mi Gimenes, |
|
en un sepo de campaña |
|
me lo pondria á ese
hombre. |
|
|
|
|
CHESINTA |
¡Pero me falta
|
380 |
un esposo! |
|
|
|
CHESINTA |
Tu no eres mas q'un bolchacas |
|
de pan florido. |
|
|
TIO CÓRDULO |
Chesinta!
|
|
Deu que me done cachasa!..... |
|
pero, en fí, te hu
advertixc. |
385 |
Tú desahógat y
parla |
|
destarifos; mes si vols |
|
tindre á la chiquilla en
casa, |
|
d'eixa porta no me pases |
|
en adins. |
|
|
CHESINTA |
Per conservarla
|
390 |
faré tots els
sacrifisis |
|
del mon. Guilopo! mal
ánima! |
|
Si fora agrait, al vore |
|
lo que yo li balle l'aigua... |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
No es difísil
suxectarlo. |
395 |
Ell es llépol, y
s'encanta |
|
sempre qu'et veu en la cuina |
|
confitant meló y
pataca. |
|
|
|
CHESINTA |
No sé si se llepa els
morros! |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Pues no te descuides, anda; |
400 |
confitura en éll. |
|
|
CHESINTA |
Els bóns
|
|
mosets que li póse en
taula, |
|
bien se los sabe engaldir. |
|
|
|
TIO CÓRDULO |
Atén; no m'enrecordaba. |
|
¿A estes hóres,
tú y la chica, |
405 |
es presís que ixcau de
casa? |
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
La persona
|
|
cuant está de mala
data... |
|
|
|
|
|
|
TIO CÓRDULO |
M'en vach, qu'en ca el
boticari |
|
m'espera tota la taifa. |
|
Huí será la
discusió |
|
sobre la nota alemana. |
|
(Vase foro.)
|
|
|
Escena
VI
|
|
Dichos, INÉS por la puerta
izquierda.
|
INÉS |
Vaya,
|
430 |
cuant vullga ya estic apunt. |
|
|
|
CHESINTA |
Filla, deixemo pea un atra |
|
ocasió. |
|
|
|
CHESINTA |
No pensí
|
|
que huí era dia de
plancha, |
|
y tinc dins molta faena. |
435 |
Mentres, desduixte, parla |
|
un ratet en ton marit |
|
hasta que posem la taula. |
|
|
|
INÉS |
Té la mare algun
disgust? |
|
|
|
|
|
CHESINTA |
No, filla: vach dins á
fer |
|
|
-19- |
confitura de pataca |
|
que li agrá tant al teu
hóme, |
|
y un prinsipiet!... |
|
|
|
|
|
|
CHESINTA |
Vorás en cuant el
tasta...
|
|
(Tunante! pea qui volguera |
|
matarlo com á una
rata.) |
|
(Vase por la izquierda.)
|
|
|