1161
13. Libació que era oferta en acció de gràcies per la salvació o deslliurança atorgada per Jahvè; aquí no és probable que la copa signifiqui la sort que Déu ha destinat al salmista.
1162
117 1-2. Salm de lloança per la bondat de Jahvè. Té un caràcter universalista. Aquesta bondat de Jahvè ha quedat manifestada en l'amor i la fidelitat al poble d'Israel.
1163
1. ↑Rm 15:11.
1164
118 1-29. Salm d'acció de gràcies col·lectiva, presentat sota una aparença individual, que ofereix un petit ritual de tota una litúrgia d'acció de gràcies, on es remarca la lloança en forma de responsori. El salm pot fer referència a la festa dels Tabernacles de Ne 8:14-17 o bé Esd 3:4,11. És el darrer dels salms del Hal·lel.
1165
6. ↑He 13:6.
1166
19. La processó arriba a les portes del temple, portes dels justos, que menen a l'estatge del Déu sant i just, on sols els justos són dignes d'entrar. El cap del seguici sol·licita l'entrada, i el sacerdot respon.
1167
22-23. Israel, rebutjat pels seus enemics, ha estat escollit per Déu com a pedra angular del seu Regne. El text sembla referir-se a la reconstrucció del temple, després del retorn de la captivitat, símbol de la restauració d'Israel. Aquests v són interpretats en un sentit messiànic i aplicats al Crist en el NT (Mt 21:42; Mc 12:10s; Lc 20:17; ↑Ac 4:11; Ef 2:20; 1Pe 2:4,6-8).
1168
25-26. Aclamacions rituals, a les quals correspon el sacerdot beneint en nom de Jahvè el seguici en la persona del seu cap. L'expressió doneu-nos la victòria o la salvació (en hebreu: hosiah na) ha passat al NT sota la forma Hosanna, que canta la multitud al dia de Rams, tot afegint-hi el primer hemistiqui del v 26 (Mt 21:9; Mc 11:9; Jo 12:13; cf Ap 7:10).
1169
27. Ritu propi de la festa dels Tabernacles. L'altar dels holocaustos tenia els quatre angles acabats en forma de corns, els quals untava el sacerdot amb la sang de la víctima.
1170
119 1-176. Salm didàctic i alfabètic que té per objecte l'elogi de la llei divina en tant que manifestació de la voluntat salvadora de Déu. Està compost de vint-dues estrofes, seguint l'ordre de l'alfabet hebreu. Cada estrofa consta de vuit versets que comencen, tots ells, per una mateixa lletra de l'alfabet. Cada verset, llevat del 122, conté el mot llei, o bé un dels sinònims següents: advertència, camí, manament, ordre o codi, decret, sentència o decisió, paraula, oracle o promesa. L'artifici tècnic de la seva composició —que en fan una obra mestra del gènere didàctic— provoca nombroses repeticions i no afavoreix gaire el lligam lògic de les idees. La certa monotonia i el prosaisme que se'n deriven són, però, compensats per l'ardència religiosa que respira contínuament el salm. El seu autor, coneixedor profund de les Escriptures i format a l'escola dels Profetes, sembla haver heretat de Jeremies molts dels seus sentiments i moltes de les seves expressions. La seva mentalitat respira un ambient deuteronòmic. El salm sembla originari dels darrers anys de l'època persa o dels primers del període hel·lenístic.