201

8. Entre els semites la pertinença a un déu o a un magnat era expressada per tatuatges al front o al braç. La prescripció donada aquí portà el judaisme tardà a usar les filactèries —unes capsetes amb quatre textos de la llei (Mt 23:5)—, que es lligaven al front o al braç.

202

9. Semblantment, això originà l'ús de la mezuza, tubet de fusta o de metall, que es col·loca al llindar dret de la porta de casa i conté els textos de Dt 6:4-9; 11:13-21.

203

10 17. ↑Ac 10:34.

204

12 5. Fórmula per a designar la presència de Jahvè en el santuari, enmig del seu poble. El nom resultava allò de més extern que l'israelita podia tenir de Déu immens, inaccessible. En lloc d'imatges, veus i representacions, a Dt trobem el nom de Déu, amb una teologia pròpia.

205

19 15. ↑Mt 18:15.

206

21 23. ↑Ga 3:13.

207

22 15. Una peça de roba amb sang —senyal de la virginitat de la maridada— que l'espòs dóna als pares d'ella.

208

23 1. Amb el qual l'home cobreix la dona que vol prendre per esposa (Lv 18:8; Rt 3:9; Ez 16:8).

209

2. La manca d'integritat natural o la castració sagrada, potser practicada en certs cultes, eren motiu d'exclusió del poble.

210

3. O potser il·legítim, o fill d'un matrimoni mixt, o un lligat a cultes pagans (Za 9:6).