291
6-10. || 1P 11:4-9.
292
7. Així s'anomena la part de la Jerusalem posterior que corresponia a la ciutadella de l'antiga ciutat jebusea, i que existia ja a l'època calcolítica sobre el turó conegut després per l'Òfel, al S. de l'esplanada del temple, entre el torrent del Cedró i la vall del Tiropeon. El nom primitiu va ser Urusalim, fins a l'ocupació cananea, que prengué el de Jebús (cf Js 8:13,63). Malgrat prendre el nom del rei, la ciutat, ahir com avui, serà anomenada amb el nom primitiu.
293
11-12. || 1P 14:1-2.
294
17-25. || 1P 14:8-16.
295
6 1-11. || 1P 13:5-14.
296
17. || 1P 16:1-3.
297
7 1-29. || 1P 17:1-27. Amb motiu d'haver parlat del trasllat de l'arca, el redactor de l'obra avança el designi del rei de voler construir una casa per a aquesta arca, com a estança de Jahvè. El motiu real de la negativa divina (v 5) al projecte de temple, cal buscar-lo en primer lloc en la transcendència de Déu: la seva casa veritable són els homes elegits (cf 1C 3:16), ara en concret el casal de David, on Déu habitarà. El temple que Salomó aixecarà finalment (v 13*) no serà altra cosa que un senyal extern d'aquesta presència real entre els components del seu poble. David entén la promesa de Jahvè (v 12-16) i en veu l'abast en la seva descendència (v 19,25,27,29; cf 23:5), amb la qual Déu es lliga amb una aliança eterna. És així com ho entengué també la tradició (cf Ps 89:30-38; 132:11-12). El NT (Ac 2:30) aplica la profecia a Jesucrist.
298
12. Aquest es refereix, primer de tot, a Salomó (v 13*), però ja l'autor de Ps 89:20-38 va entendre-ho de tota la descendència davídica. Ja des dels temps apostòlics (cf Ac 2:30), els cristians aplicaran a Jesucrist el compliment definitiu d'aquesta profecia.
299
13. És considerat per alguns com un afegitó redaccional, fora del context; segons d'altres, com un parèntesi (cf 1P 17:11-14; 32:10; 28:6). El fill, Salomó, serà qui edificarà el temple (1R 5:19; 16:16-20). Però tot allò que és dit de l'afermament etern del regne de David no pot tenir sinó un sentit espiritual (cf Lc 1-32-33); la visió profètica desborda els límits de la persona de Salomó i de la història aquí recordada. És Jesucrist qui establirà entre els homes la seva tenda (Jo 1:14), i qui habitarà junt amb el Pare, a l'ànima de cada fidel (Jo 14:23...); el temple definitiu no serà altre que la mateixa Església (He 3:6; Ap 21:3).
300
14. ↑2C 6:18...