Visor de obras.

Naixement d'Esaú i de Jacob.— 19 Aquesta és la història d'Isaac, el fill d'Abraham. Abraham engendrà Isaac. 20 Isaac tenia quaranta anys quan prengué per muller Rebeca, la filla de Batuel, l'arameu de Fadan-Aram, i germana de Laban, l'arameu. 21 Isaac va pregar Jahvè a favor de la seva dona, que era estèril. Jahvè el va escoltar, i la seva dona Rebeca va quedar embarassada. 22 Però els fills s'entretopaven al seu ventre. Ella deia: «Si és així, per què viure?» Aleshores se n'anà a consultar Jahvè, 23 que li va respondre: «Hi ha dues nacions al teu ventre; dos pobles, sortits de les teves entranyes, se separaran; l'un serà més fort que l'altre, i el més gran. servirà el més petit».

24 Quan arribà el temps de deslliurar, portava bessons al ventre. 25 Va sortir el primer, roig, tot ell com un mantell pelut: l'anomenaren Esaú. 26 Després va sortir el seu germà agafant amb la mà el taló d'Esaú: l'anomenaren Jacob. Isaac tenia seixanta anys quan van néixer⁵⁰ . 27 Els nois van créixer. Esaú va esdevenir un expert caçador, un home de l'estepa. Jacob era un home senzill, que vivia en tendes. 28 Isaac preferia Esaú, perquè la caça era del seu gust. Rebeca, en canvi, preferia Jacob.

Esaú es ven el seu dret de primogenitura.— 29 Un dia, Jacob aparellava un menjar, quan Esaú tornà del camp tot fatigat. 30 Esaú digué a Jacob: «Per favor, deixa'm menjar una mica d'això vermell: estic esgotat»   —59→   —per això, li donaren el nom d'Edom—. 31 Jacob li respongué: «Ven-me ara mateix el teu dret de primogenitura». 32 Esaú contestà: «M'estic morint; de què em servirà la primogenitura?» 33 Jacob continuà: «Jura-m'ho ara mateix». Ell li va fer jurament, i va vendre el seu dret de primogenitura a Jacob. 34 Aleshores Jacob donà a Esaú pa i llenties. Va menjar i va beure, s'alçà i se n'anà. Així menyspreà Esaú la primogenitura.

26 Isaac a Guerara.— 1 Hi hagué una fam al país —a més de la primera fam que hi hagué en temps d'Abraham—, i Isaac se n'anà a Guerara a trobar Abimèlec, el rei dels filisteus. 2 Jahvè se li aparegué i li va dir: «No baixis a l'Egipte; queda't al país que et diré. 3 Viu com a foraster en aquesta terra, i jo seré amb tu i et beneiré. Ja que és a tu i a la teva posteritat que donaré totes aquestes contrades, i mantindré el jurament que vaig fer al teu pare Abraham. 4 Multiplicaré la teva descendència com les estrelles del cel i li donaré totes aquestes contrades, i per la teva posteritat es beneiran totes les nacions de la terra; 5 perquè Abraham va escoltar la meva veu i va observar els meus preceptes, els meus manaments, els meus decrets i les meves lleis». 6 Així, Isaac va habitar a Guerara.

7 Com que els homes del lloc li feien preguntes sobre la seva dona, va respondre: «És la meva germana». Tenia por que, si deia: «És la meva dona», no el matessin a causa de Rebeca, perquè era bonica. 8 Era allí ja feia una llarga temporada, quan Abimèlec, el rei dels filisteus, guaitant una vegada per la finestra, va veure Isaac que feia festes a la seva dona Rebeca. 9 Llavors Abimèlec va cridar Isaac i li digué: «Tanmateix és la teva dona! ¿Com és que has dit: «És la meva germana?» Isaac li respongué: «És que jo em deia: No fos cas que morís per causa d'ella». 10 Abimèlec continuà: «¿Per què t'has portat així amb nosaltres? Per poc, algú del poble dorm amb la teva dona, i ens carregues una culpa al damunt». 11 Aleshores Abimèlec donà aquesta ordre a tot el poble: «Qui toqui aquest home o la seva muller morirà».

Prosperitat d'Isaac.— 12 Isaac va sembrar en aquell país i va collir aquell any el cent per u. Jahvè el va beneir, 13 i l'home s'enriquí, i s'anà enriquint fins a fer-se molt ric. 14 Tenia ramats d'ovelles i ramats de bous, així com un servei nombrós: els filisteus l'envejaven. 15 Per això, els filisteus van cegar i van omplir de terra tots els pous que els criats del seu pare havien cavat en vida del seu pare Abraham. 16 Abimèlec digué a Isaac: «Vés-te'n de prop nostre, que t'has fet molt més poderós que nosaltres».

Els pous del desert.— 17 Isaac, doncs, va partir d'allà, va acampar a la vall de Guerara i hi va habitar. 18 Isaac va tornar a cavar els pous cavats en vida del seu pare Abraham, que els filisteus havien cegat després de la mort d'Abraham, i els donà els mateixos noms que el seu pare els havia donats. 19 En cavar els criats d'Isaac en el torrent, hi trobaren un pou d'aigua viva. 20 Llavors els pastors de Guerara es posaren a disputar amb els pastors d'Isaac: «L'aigua és nostra!», deien. Isaac donà al pou el nom d'Ésec, per la brega que li havien mogut. 21 Van cavar un altre pou, i també van disputar per causa d'ell; per això, li donà el nom de Sitnà. 22 Aleshores se n'anà. d'allí i va cavar un altre pou, pel qual ja no hi hagué cap més disputa. L'anomenà Rehobot i digué: «Ara sí, que Jahvè ens ha donat camp lliure a fi que prosperem en el país.»

Aparició de Jahvè a Beer-Sabé.— 23 D'allí va pujar cap a Beer-Sabé. 24 Jahvè se li aparegué aquella nit i li va dir: «Jo sóc el Déu del teu pare Abraham. No temis, que jo sóc amb tu: et beneiré i multiplicaré la teva descendència per amor d'Abraham, el meu servent». 25 Ell hi va bastir un altar i va invocar el nom de Jahvè. Va plantar allí la tenda, i els criats d'Isaac li van cavar un pou.

Aliança d'Isaac amb Abimèlec.— 26 Abimèlec, acompanyat del seu amic Ocozat i de Ficol, el cap del seu exèrcit, vingué a trobar-lo des de Guerara. 27 Isaac els digué: «¿Per què em veniu a trobar, vosaltres que m'avorriu   —61→   i que em vau treure de casa vostra?» 28 Respongueren: «Hem vist massa clar que Jahvè és amb tu, i ens hem dit: «Hi podria haver un jurament entre nosaltres i tu». Establim, doncs, una aliança amb tu: 29 Tu no ens faràs cap mal, de la mateixa manera que nosaltres no t'hem tocat, sinó que no t'hem fet més que bé i t'hem deixat marxar en pau. Tu, ara, ets un beneït de Jahvè». 30 Aleshores els féu un convit, i menjaren i begueren. 31 Es van llevar de bon matí i es van prestar jurament l'un a l'altre. Isaac els va acomiadar, i se'n van anar en pau de casa seva. 32 Aquell mateix dia, els criats d'Isaac vingueren a informar-lo sobre el pou que havien cavat i li digueren: «Hem trobat aigua». 33 Donà al pou el nom de Sabé; d'aquí el nom de la població, Beer-Sabé, fins al dia d'avui.

Les dones hitites d'Esaú.— 34 Quan Esaú tenia quaranta anys, prengué per mullers Judit, filla de Beerí, l'hitita, i Basemat, filla d'Elon, l'hitita. 35 Foren motiu d'amarguesa per a Isaac i Rebeca.

27 Jacob es fa seva la benedicció d'Isaac⁵¹ . 1 Isaac s'havia fet vell, i els ulls se li havien afeblit fins al punt que ja no hi veia. Va cridar el seu fill gran Esaú i li digué: «Fill meu!» Respongué: «Maneu». 2 Continuà: «Mira, ja sóc vell i no sé el dia de la meva mort. 3 Pren, doncs, ara les teves armes, el buirac i l'arc, vés al camp i caça'm una peça. 4 Fes-me'n un plat del meu gust i porta-me'l perquè en mengi i, així, et pugui beneir abans no em mori». 5 Rebeca escoltava mentre Isaac parlava al seu fill Esaú. Aquest se n'anà al camp a caçar una peça per al seu pare.

6 Rebeca va dir al seu fill Jacob: «Escolta, acabo de sentir el teu pare que deia al teu germà Esaú: 7 «Porta'm un peça i fes-me'n un plat perquè en mengi i et pugui beneir davant de Jahvè abans no em mori». 8 Ara, doncs, fill meu, escolta'm i fes el que et mano. 9 Vés al ramat i porta-me'n dos bons cabridets, i en faré un plat per al teu pare del seu gust. 10 Tu el presentaràs al teu pare, i ell en menjarà i, així, et beneirà abans de morir». 11 Jacob respongué   —62→   a la seva mate Rebeca: «Mireu que el meu germà Esaú és pelut, i jo, fi. 12 Potser el pare em palparà, i quedaré als seus ulls com un mentider, i m'atrauré al damunt la maledicció en lloc de la benedicció». 13 Però la seva mare li replicà: «Que caigui damunt meu la teva maledicció, fill meu. Tu escolta'm només i vés a buscar-m'ho». 14 Anà a buscar-ho i ho portà a la seva mare, la qual va aparellar un plat del gust del seu pare. 15 Després Rebeca prengué els millors vestits del seu fill gran Esaú, que guardava a casa, i els posà al seu fill petit Jacob. 16 Amb les pells dels cabridets, va cobrir-li les mans i la part fina del coll. 17 Acabat, posà a les mans del seu fill Jacob el menjar i el pa que havia aparellat.

18 Llavors anà a trobar el seu pare i li digué: «Pare!» Li respongué: «Digues. Qui ets, fill meu?» 19 Jacob digué al seu pare: «Sóc Esaú, el vostre primogènit. He fet tal com m'heu dit. Alceu-vos, si us plau, seieu i mengeu de la meva caça perquè em pugueu beneir». 20 Isaac digué al seu fill: «Que n'has trobat aviat, fill meu!» Respongué: «Jahvè, el vostre Déu, m'ha estat propici». 21 Isaac digué a Jacob: «Acosta't, deixa que et palpi, fill meu, a veure si ets de debò el meu fill Esaú o no». 22 Jacob s'atansà al seu pare Isaac. Aquest el palpà i digué: «La veu és la de Jacob, però les mans són les d'Esaú». 23 No el va reconèixer, perquè les seves mans eren peludes com les del seu germà Esaú, i el va beneir. 24 Li preguntà: «De debò ets el meu fill Esaú?» Contestà: «Sí». 25 Li digué: «Serveix-me, deixa'm menjar de la caça, fill meu, i així et beneiré». El va servir, i va menjar. Li presentà vi, i en va beure. 26 Acabat, el seu pare Isaac li digué: «Acosta't, fill meu: besa'm». 27 S'hi va acostar i el va besar. En sentir l'olor dels seus vestits, el va beneir així:

30 Encara Isaac no havia acabat de beneir Jacob, i tot just Jacob havia sortit de davant del seu pare Isaac, que el seu germà Esaú tornà de la cacera. 31 També ell va aparellar un plat i el va presentar al seu pare tot dient-li: «Que el meu pare s'aixequi i mengi de la caça del seu fill, perquè em beneeixi». 32 El seu pare Isaac li preguntà: «Qui ets?» Respongué: «Sóc Esaú, el vostre fill primogènit». 33 Isaac es quedà aleshores terriblement astorat, i preguntà: «¿Qui és, doncs, aquell qui ha caçat una peça i me l'ha portada? He menjat de tot abans que vinguessis i l'he beneït, i quedarà beneït». 34 Quan Esaú va sentir les paraules del seu pare, deixà anar un gran crit ple d'amarguesa i li digué: «Beneïu-me també a mi, pare!» 35 Ell respongué: «El teu germà ha vingut fraudulentament i t'ha pres la benedicció». 36 Esaú digué: «Amb raó li diuen Jacob: aquesta ja és la segona vegada que em suplanta! M'ha pres el dret de primogenitura, i té: ara em pren la benedicció! però no m'heu guardat cap benedicció?» 37 Isaac respongué a Esaú: «L'he constituït senyor teu, li he donat per servents tots els seus germans, l'he proveït de blat i de most. ¿què puc fer encara per tu, fill meu?» 38 Esaú digué al seu pare: «Així, pare, ¿només teniu una sola benedicció? Beneïu-me a mi també, pare!» Isaac callava. Esaú esclatà en sanglots. 39 Aleshores Isaac, prenent la paraula, li digué:

41 Esaú avorria Jacob a causa de la benedicció que li havia donat el seu pare, i es deia interiorment: «S'acosten els dies del dol del meu pare. Aleshores mataré el meu germà Jacob». 42 Quan van contar a Rebeca les paraules   —64→   del seu fill gran Esaú, va cridar el seu fill petit Jacob, i li digué: «Mira, el teu germà vol venjar-se de tu matant-te. 43 Ara, doncs, fill meu, escolta'm, escapa't, fuig cap a Haran, a casa del meu germà Laban. 44 Estigues amb ell una temporada fins que es calmi la ira del teu germà, 45 fins que s'hagi apartat de tu la seva rancúnia i hagi oblidat el que li has fet; aleshores ja t'enviaré a buscar allà. ¿Per què m'haig de veure privada de tots dos en un sol dia?»

Isaac envia Jacob a casa de Laban.— 46 Rebeca va dir a Isaac: «Estic avorrida de la vida per culpa de les dues hitites. Si Jacob es casa amb una hitita com aquestes, amb una dona del país, què m'importa viure?»

28 1 Isaac va cridar Jacob, el va beneir i li donà aquesta ordre⁵² : «No et casis amb cap de les noies de Canaan. 2 Alça't, vés a Fadan-Aram, a casa de Batuel, el pare de la teva mare, i tria't dona d'allí, d'entre les noies de Laban, el germà de la teva mate. 3 Que El-Saddai et beneeixi, que et faci fructificar i multiplicar perquè esdevinguis un aplec de pobles. 4 Que t'atorgui la benedicció d'Abraham, a tu i a la teva posteritat amb tu, perquè posseeixis el país dels teus pelegrinatges, que Déu va donar a Abraham». 5 Isaac va acomiadar Jacob, i aquest va partir a Fadan-Aram, a casa de Laban, el fill de Batuel, l'arameu, i germà de Rebeca, la mare de Jacob i d'Esaú.

Nou matrimoni d'Esaú. 6 Esaú s'adonà que Isaac havia beneït Jacob i l'havia enviat a Fadan-Aram per triar-s'hi dona, i que en beneir-lo li havia donat aquesta ordre: «No et casis amb cap de les noies de Canaan»; 7 i que Jacob havia obeït el seu pare i la seva mate i se n'havia anat a Fadan-Aram. 8 Esaú va comprendre aleshores que les noies de Canaan eren mal vistes del seu pare Isaac. 9 Així, se n'anà a trobar Ismael i, a més de les dones que tenia, es casà amb Mahelet, filla d'Ismael, el fill d'Abraham, i germana de Nabaiot.

Somni de Jacob.— 10 Jacob deixà Beer-Sabé i se n'anà a Haran. 11 Arribà en   —65→   un cert indret i va fer-hi nit, perquè el sol ja s'havia post. Prengué una de les pedres del lloc, la féu servir de capçal i dormí en aquell lloc. 12 Va tenir un somni: hi havia una escala apuntalada a terra i la punta tocava al cel; àngels de Déu hi pujaven i baixaven. 13 Jahvè es trobava dret davant seu, i li deia: «Jo sóc Jahvè, el Déu del teu pare Abraham i d'Isaac. La terra on jeus, te la donaré a tu i a la teva posteritat. 14 La teva posteritat serà com la pols de la terra. T'expandiràs cap a occident i cap a orient, cap al nord i cap al migdia. Tots els pobles del món es beneiran per tu i per la teva descendència. 15 Jo sóc amb tu, jo et guardaré pertot arreu on vagis i et tornaré en aquest país; no t'abandonaré que no hagi acomplert tot el que t'he dit». 16 Jacob es desvetllà del seu somni i digué: «De debò, Jahvè és en aquest lloc, i jo no ho sabia». 17 I, ple de por, continuà: «Que n'és de venerable, aquest lloc! No és altra cosa que la casa de Déu i la porta del cel». 18 Jacob es llevà de bon matí, prengué la pedra que havia fet servir de capçal, la dreçà com una estela i hi vessà oli al damunt. 19 I donà el nom de Bet-El a aquell lloc. Però abans, el nom de la població era Luz. 20 Després Jacob féu aquest vot: «Si Déu és amb mi i em guarda en aquest viatge que vaig fent, si em procura pa per a menjar i roba per a vestir, 21 si em fa tornar en pau a casa del meu pare, Jahvè serà el meu Déu, 22 i aquesta pedra que he dreçat com una estela serà casa de Déu, i de tot allò que em donareu, us pagaré el delme».

29 Jacob a casa de Laban.— 1 Jacob es posà en camí i se n'anà al país dels orientals. 2 Va veure un pou al mig del camp i prop d'ell tres ramats d'ovelles ajaçats, ja que els ramats s'abeuraven en aquell pou; però una gran pedra tancava la boca del pou. 3 Quan tots els ramats s'hi havien aplegat, giraven la pedra de damunt la boca del pou, abeuraven els ramats i tornaven la pedra al seu lloc, damunt la boca del pou. 4 Jacob els preguntà: «¿D'on sou, germans?» Li respongueren: «Som d'Haran». 5 Els   —66→   preguntà: «¿Que potser coneixeu Laban, el fill de Nahor?» Contestaren: «Prou que el coneixem». 6 Els demanà: «Està bo?» Respongueren: «Sí. I justament la seva filla Raquel ve amb el ramat». 7 I els digué: «Encara és molt de dia. Encara no és hora d'aplegar el bestiar. Abeureu els ramats, i torneu a pasturar». 8 Contestaren: «No podem fer-ho fins que s'hagin aplegat tots els ramats i hagin girat la pedra de damunt la boca del pou; aleshores abeurarem els ramats».

9 Encara parlava amb ells, que Raquel arribà amb el ramat del seu pare; perquè era pastora. 10 Així que Jacob veié Raquel, la filla de Laban, el germà de la seva mare, i el seu ramat, s'atansà, girà la pedra de damunt la boca del pou i abeurà el ramat del seu oncle Laban. 11 Després Jacob va besar Raquel i esclatà en sanglots. 12 Féu saber a Raquel que era parent del seu pare i fill de Rebeca, i ella va córrer a anunciar-ho al seu pare. 13 Així que Laban va sentir que es tractava de Jacob, el fill de la seva germana, va córrer a trobar-lo, el va abraçar, el va omplir de petons i el dugué a casa seva. I Jacob li contà totes aquestes coses. 14 Laban li digué: «Cert, ets dels meus ossos i de la meva carn». Jacob es va quedar un mes amb ell.

Matrimoni de Jacob.— 15 Laban digué a Jacob: «¿Perquè ets parent meu m'has de servir de franc? Digue'm quina ha de ser la teva paga». 16 Laban tenia dues filles: la gran es deia Lia, i la petita, Raquel. 17 Lia tenia uns ulls apagats; Raquel, en canvi, era bonica de forma i de cara. 18 Com que Jacob estava enamorat de Raquel, respongué: «Et serviré set anys per Raquel, la teva filla petita». 19 Laban digué: «Val més que te la doni a tu que no pas a un altre home. Queda't amb mi».

20 Jacob, doncs, va servir per Raquel durant set anys, que li semblaren uns quants dies, de tant que l'estimava. 21 Després Jacob digué a Laban: «Dóna'm la meva dona, que el meu temps ja s'ha complert, i vull unir-me amb ella». 22 Aleshores Laban va invitar tota la gent del lloc i féu un convit. 23 Però al vespre prengué   —67→   la seva filla Lia i la dugué a Jacob. I aquest es va unir amb ella. 24 Laban va donar per criada a la seva filla Lia la seva pròpia criada Zelpà. 25 Al matí, vet aquí que era Lia! Jacob digué a Laban: «¿Què és això que m'has fet? ¿No és per Raquel que t'he servit? ¿Per què m'has enganyat?» 26 Laban li contestà: «No és costum a la nostra terra de casar la petita abans de la gran. 27 Acaba aquesta setmana de noces, i et donaré també l'altra pel servei que em faràs a casa durant encara set anys més». 28 Jacob ho va fer així: acabà aquella setmana de noces, i Laban li donà per muller la seva filla Raquel. 29 Laban va donar per criada a la seva filla Raquel la seva pròpia criada Balà. 30 Jacob es va unir també amb Raquel, i va estimar Raquel més que Lia. I va servir a casa seva encara set anys més.

Fills de Jacob.— 31 Veient Jahvè que Lia era avorrida, la féu fecunda, mentre que Raquel restava estèril. 32 Lia va quedar embarassada i va tenir un fill, i li posà el nom de Rubèn, perquè deia: «Jahvè ha vist la meva aflicció⁵³ ; ara sí, que el meu marit m'estimarà». 33 Va quedar embarassada encara i va tenir un fill, i digué: «Jahvè ha sentit⁵⁴ que era avorrida, i per això m'ha donat encara aquest». I li posà Simeó. 34 Va quedar embarassada un altre cop i va tenir un fill, i digué: «Aquesta vegada el meu marit estarà molt unit⁵⁵ amb mi, perquè li he donat tres fills». Per això, li posà Leví. 35 Tornà a quedar embarassada i va tenir un fill, i digué: «Ara lloaré⁵⁶ Jahvè». Per això li posà Judà. Aleshores va parar de tenir fills.

30 1 Raquel, veient que no donava fills a Jacob, se sentí gelosa de la seva germana i digué a Jacob «Dóna'm fills; si no, em moro!» 2 Jacob s'enfadà amb Raquel i li digué: «¿Que ocupo potser el lloc de Déu, que t'ha refusat la maternitat?» 3 Ella replicà: «Aquí tens la meva criada Balà: vés-hi, i que ella infanti damunt dels meus genolls; així jo també tindré fills d'ella». 4 Li donà, doncs, per muller la seva criada Balà, i Jacob es va unir amb ella. 5 Balà va quedar embarassada i va donar un fill a Jacob.   —68→   6 Raquel digué: «Déu m'ha fet justícia⁵⁷ i fins m'ha escoltat i m'ha donat un fill». Per això, li posà Dan. 7 Balà, la criada de Raquel, tornà a quedar embarassada i va donar un segon fill a Jacob. 8 Raquel digué: «He sostingut lluites sobrehumanes⁵⁸ amb la meva germana, i l'he vençuda». Per això, li posà Neftalí.

9 Lia, veient que havia parat de tenir fills, prengué la seva criada Zelpà i la donà per muller a Jacob. 10 Zelpà, la criada de Lia, va donar un fill a Jacob. 11 Lia exclamà: «Quina bona sort!»⁵⁹ I li posà Gad. 12 Zelpà, la criada de Lia, va donar un segon fill a Jacob. 13 Lia digué: «Quina felicitat, la meva!⁶⁰ Amb raó les dones em felicitaran». I li posà Aser.

14 Rubèn va sortir al temps de la sega del blat i trobà mandràgores pel camp i les dugué a la seva mare Lia. Raquel digué a Lia: «Dóname'n, per favor, de les mandràgores del teu fill». 15 Però Lia li replicà: «¿No en tens prou, d'haver-me pres el marit, que encara em vols prendre les mandràgores del meu fill?» Raquel li digué: «Doncs, bé: que dormi amb tu aquesta nit a canvi de les mandràgores del teu fill». 16 Quan Jacob tornà del camp al vespre, Lia li sortí a l'encontre dient: «Vindràs amb mi, que t'he aconseguit a canvi de les mandràgores del meu fill». Així, doncs, va dormir amb ella aquella nit. 17 Déu va escoltar Lia, i aquesta va quedar embarassada i va donar un cinquè fill a Jacob. 18 Lia digué: «Déu m'ha donat la paga⁶¹ pel fet d'haver donat la meva criada al meu marit». I li posà Issacar. 19 Lia tornà encara a quedar embarassada i va donar un sisè fill a Jacob. 20 Lia exclamà: «Déu m'ha fet un bon present; aquesta vegada el meu marit viurà amb mi⁶² , ja que li he donat sis fills». I li posà Zabuló. 21 Després va tenir una filla, i li posà Dina.

22 Aleshores Déu es va recordar de Raquel, la va escoltar i la va fer fecunda. 23 Va quedar embarassada i va tenir un fill, i digué: «Déu m'ha tret l'oprobi». 24 I li posà Josep, tot dient: «Que Jahvè m'afegeixi⁶³ un altre fill».

Prosperitat de Jacob.— 25 Quan Raquel hagué infantat   —69→   Josep, Jacob digué a Laban: «Deixa'm marxar perquè me'n pugui anar a casa, al meu país. 26 Dóna'm les meves dones, per les quals t'he servit, i els meus fills, i me n'aniré. Ja saps prou el servei que t'he fet». 27 Laban li respongué: «Si he trobat gràcia als teus ulls... Prou he endevinat que Jahvè m'ha beneït per causa teva. 28 Per tant, fixa't el teu salari, i te'l pagaré». 29 Jacob li va dir: «Ja saps prou com t'he servit i el que ha arribat a ser el teu ramat gràcies a mi, 30 ja que era ben poc el que tenies abans de mi, i ha crescut enormement, i Jahvè t'ha beneït al meu pas. Ara, doncs, ¿quan podré procurar per la meva família?» 31 Laban digué: «Què et puc donar?» Jacob contestà: «No cal que em donis res; si em fas el que et diré, tornaré a pasturar i a guardar el teu ramat. 32 Avui passaré per entremig del teu ramat. Separa'n cada cap negre d'entre els moltons, i les clapades i tacades d'entre les cabres. Aquest serà el meu salari. 33 Així, el dia de demà la meva honestedat respondrà per mi quan vinguis a comprovar el meu salari: tot allò que no sigui clapat o tacat entre les cabres, o bé negre entre els moltons, serà en mi com robat». 34 Laban respongué: «Està bé; que sigui tal com dius». 35 Aquell mateix dia separà els bocs ratllats, totes les cabres clapades i tacades, tot allò que tenia blanc i tot allò que era negre entre els moltons, i els confià als seus fills. 36 I va posar una distància de tres jornades entre ell i Jacob. I Jacob pasturava la resta del bestiar de Laban.

37 Jacob prengué vergues tendres d'àlber, d'ametller i de plàtan, i les escorxà en franges blanques pelant el blanc de damunt les vergues. 38 Posà després les vergues així escorxades a les piques, als abeuradors on el bestiar anava a abeurar-se, davant del bestiar, i les bèsties s'acoblaven davant de les vergues i parien menuts ratllats, clapats i tacats. 40 Després Jacob destriava els moltons i feia girar el bestiar vers allò que era ratllat i tot allò que era negre entre el ramat de Laban. Així es féu ramats per a ell sol i no els barrejava amb els de Laban. 41 A més, quan s'acoblaven   —70→   els caps robustos, Jacob posava les vergues davant del bestiar als abeuradors perquè s'acoblessin davant les vergues. 42 Quan les bèsties eren flaques, no les hi posava. Així les flaques eren per a Laban, i les robustes, per a Jacob. 43 L'home, doncs, es féu molt ric: tenia mols ramats, criades i criats, camells i ases.

31 Fugida de Jacob.— 1 Jacob va sentir que els fills de Laban anaven dient: «Jacob ha pres tot allò que era del nostre pare, i amb el que li pertanyia s'ha fet tota aquesta fortuna». 2 A més, Jacob s'adonà que Laban no li feia la mateixa cara d'abans. 3 Jahvè digué a Jacob: «Torna-te'n a la terra dels teus pares, a la teva pàtria, que jo seré amb tu». 4 Aleshores Jacob féu cridar Raquel i Lia al camp, on era el seu ramat, 5 i els digué: «Veig que el vostre pare no em fa la mateixa cara d'abans, però el Déu del meu pare ha estat amb mi. 6 Ja sabeu com he servit el vostre pare amb totes les meves forces. 7 I, en canvi, el vostre pare s'ha burlat de mi i ha canviat deu vegades la meva paga; però Déu no li ha permès que em fes mal. 8 Si ell deia: «Les clapades seran la teva paga», totes les bèsties en parien de clapades. Si deia: «Les ratllades seran la teva paga», totes les bèsties en parien de ratllades. 9 Així Déu ha pres el bestiar del vostre pare i me l'ha donat a mi. 10 Al temps que les bèsties entren en calor, vaig alçar els ulls i vaig veure en somni que els bocs que cobrien les bèsties eren ratllats, tacats i clapats. 11 Llavors l'àngel de Déu em va dir en somni: «Jacob». I jo vaig respondre: «Maneu». 12 Va dir: «Aixeca els ulls i mira: tots els bocs que cobreixen les bèsties són ratllats, tacats i clapats. Prou que he vist tot el que Laban t'està fent. 13 Jo sóc el Déu de Bet-El, on vas ungir una estela i em vas fer un vot. Aixeca't ara, surt d'aquesta terra i torna-te'n a la terra on vas néixer».

14 Raquel i Lia li respongueren: «¿Per ventura tenim encara part i heretatge a la casa del nostre pare? 15 ¿No ens ha considerat com estrangeres, ja que ens ha venut i s'està menjant el nostre   —71→   preu? 16 Sí, tota la riquesa que Déu ha pres al nostre pare és ben nostra i dels nostres fills. Fes, doncs, ara tot el que Déu t'ha dit».

17 Jacob s'alçà, féu muntar els seus fills i les seves dones dalt de camells, 18 i s'endugué tots els seus ramats, tots els béns que posseïa, el bestiar ben guanyat que havia adquirit a Fadan-Aram, per tornar a casa del seu pare Isaac, al país de Canaan. 19 Com que Laban havia anat a la tosa del seu bestiar, Raquel va robar els ídols domèstics⁶⁴ del seu pare. 20 Jacob va enganyar Laban, l'arameu, no fent-li saber res de la seva fugida. 21 Va fugir, doncs, amb tot el que tenia, va partir, passà el riu i se n'anà de dret a la muntanya de Galaad.

Laban persegueix Jacob. 22 Al cap de tres dies van fer saber a Laban que Jacob havia fugit. 23 Aleshores prengué amb ell els seus germans, el perseguí durant set jornades i l'aconseguí a la muntanya de Galaad. 24 Però Déu visità Laban, l'arameu, en somni durant la nit i li digué: «Guarda't de dir res de res a Jacob». 25 Laban va aconseguir Jacob. Aquest tenia plantada la tenda en una muntanya, i Laban plantà la seva a la muntanya de Galaad.

26 Laban digué a Jacob: «¿Què has fet, que m'has enganyat i t'has endut les meves filles com si fossin presoneres de guerra? 27 ¿Per què has fugit d'amagat i m'has enganyat? ¿Per què no m'ho has advertit? Jo t'hauria acomiadat amb alegria, amb cants, al so de l'alduf i de la cítara. 28 I ni tan sols m'has deixat besar els meus fills i les meves filles! T'has portat ben bé com un ximple! 29 Estaria a la meva mà de fer-te mal; però anit el Déu del teu pare m'ha dit: «Guarda't de dir res de res a Jacob». 30 Si, doncs, te n'has anat perquè t'enyoraves molt de casa del teu pare, ¿per què m'has robat els déus?» 31 Jacob respongué així a Laban: «Tenia por: em deia que potser em prendries les teves filles.

32 Però aquell a qui trobis els déus, que no visqui! Davant dels nostres germans, escorcolla entre les meves coses el que sigui teu i pren-t'ho». Jacob no sabia   —72→   que Raquel els havia robats. 33 Laban, doncs, va entrar a la tenda de Jacob, a la de Lia i a la de les dues criades, i no hi va trobar res. Sortint de la tenda de Lia va entrar a la de Raquel. 34 Però Raquel, que havia pres els ídols, els havia posats al bast del camell i s'hi havia assegut al damunt. Laban va escorcollar tota la tenda i no va trobar res. 35 Ella digué al seu pare: «Que el meu senyor no s'enfadi que no pugui aixecar-me davant seu: és que tinc el que solen tenir les dones». I va furgar sense trobar els ídols.

36 Aleshores Jacob es va enfurismar contra Laban i li digué: «¿Quin és el meu crim, quin és el meu pecat, que em persegueixis així? 37 Has escorcollat totes les meves coses: ¿has trobat res de casa teva? Treu-lo aquí davant dels meus germans i els teus, i que ells decideixin entre nosaltres dos! 38 Fa vint anys que estic amb tu; les teves ovelles i les teves cabres mai no han avortat, i no he menjat cap xai del teu ramat. 39 No t'he portat mai cap bèstia ferida: era jo qui la pagava. Si era robada de dia o de nit, tu me la reclamaves. 40 De dia, em devorava la calor; de nit, el fred; la son em fugia dels ulls. 41 Així he passat vint anys a casa teva. Catorze anys t'he servit per les teves filles, i sis anys pel teu ramat, i tu has canviat deu vegades el meu sou. 42 Si el Déu del meu pare, el Déu d'Abraham, el Terror d'Isaac⁶⁵ , no hagués estat amb mi, m'hauries aviat amb les mans buides. Però Déu ha vist la meva aflicció i la suor de les meves mans, i anit ha fet justícia».

Pacte entre Laban i Jacob— 43 Laban respongué així a Jacob: «Les dones són filles meves, els fills són fills meus, el bestiar és el meu bestiar, tot això que veus és meu. ¿Què puc fer avui per aquestes meves filles i pels fills de les seves entranyes? 44 Vine, fem un pacte jo i tu, i que serveixi de testimoniatge entre jo i tu». 45 Aleshores Jacob prengué una pedra i la dreçà com una estela. 46 I Jacob digué als seus germans: «Aplegueu pedres». Aplegaren pedres i en feren un munt. I van   —73→   menjar allí, sobre la pilera. 47 Laban l'anomenà Jegar-Sahadutà, i Jacob, Galed. 48 Laban digué: «Que aquesta pilera sigui avui un testimoniatge entre jo i tu». Per això, l'anomenà Galed; 49 i també Mispà, perquè digué: «Que Jahvè vetlli entre jo i tu, un cop ens hàgim separat. 50 Si maltractes les meves filles o prens altres dones a més de les meves filles, no hi ha cap home amb nosaltres; mira: és Déu qui és testimoni entre jo i tu». 51 Laban digué encara a Jacob: «Mira aquesta pilera i mira aquesta estela que he dreçat entre jo i tu. 52 Aquesta pilera és testimoniatge i aquesta estela és testimoniatge que jo no pastaré enllà d'aquesta pilera cap a tu, ni tu passaràs ençà d'aquesta pilera i d'aquesta estela cap a mi amb males intencions. 53 Que el Déu d'Abraham i el Déu de Nahor judiquin entre nosaltres». Aleshores Jacob va jurar pel Terror del seu pare Isaac. 54 Acabat, Jacob va oferir un sacrifici a la muntanya i va invitar els seus parents a menjar. Després de l'àpat passaren la nit a la muntanya.

32 (51)1 Laban es va llevar de bon matí, va besar els seus fills i les seves filles i els va beneir. Després va partir i se'n tornà a casa. (1)2 També Jacob va continuar el seu camí, i uns àngels de Déu el van trobar. (2)3 En veure'ls, Jacob va exclamar: «És un campament de Déu!» I va posar a aquell indret el nom de Mahanaim.

Jacob prepara el seu trobament amb Esaú.— (3)4 Després Jacob va enviar al davant seu missatgers al seu germà Esaú, a Seïr, al camp d'Edom. (4)5 Els donà aquesta ordre: «Així parlareu al meu senyor, a Esaú: «Aquest és el missatge del teu servent Jacob: He estat hoste de Laban i m'hi he quedat fins ara. (5)6 Posseeixo bous i ases, ramats d'ovelles i cabres, criats i criades. I he enviat a anunciar-ho al meu senyor per trobar gràcia a la teva presència». (6)7 Els missatgers, de retorn, van dir a Jacob: «Hem anat a trobar el teu germà Esaú. Ell també ve al teu encontre amb quatre-cents homes». (7)8 Jacob agafà molta por i se sentí ple d'angoixa. Llavors   —74→   va dividir en dos campaments la gent que anava amb ell, així com també les ovelles, els bous i els camells. (8)9 Es deia: «En cas que Esaú arribi al primer campament i el desfaci, l'altre es podrà salvar».

(9)10 Aleshores Jacob va pregar: «O Déu del meu pare Abraham, o Déu del meu pare Isaac, o Jahvè, vós que m'heu dit: «Torna a la teva terra i a la teva pàtria, i jo t'afavoriré», (10)11 sóc massa petit per a tantes gràcies i per a tanta fidelitat com heu tingut envers el vostre servent. Amb el meu bastó, només, vaig passar aquest Jordà, i ara compro dos campaments. (11)12 Deslliureu-me de les mans del meu germà, de les mans d'Esaú: tinc por que no vingui i no em fereixi, mare i fills. (12)13 I vós m'heu dit: «T'ompliré de favors i faré la teva descendència com la sorra del mar, que, de tanta, no es pot comptar».

(13)14 Va passar allí aquella nit. Després, d'allò que tenia, en va preparar un present per al seu germà Esaú: (14)15 dues-centes cabres i vint bocs, dues-centes ovelles i vint moltons, (15)16 trenta camelles de cria amb els petits, quaranta vaques i deu toros, vint someres i deu pollins. (16)17 Encomanà als seus mossos cada ramat a part i els digué: «Passeu-me al davant i deixeu un espai entre ramat i ramat». (17)18 Al primer donà aquesta ordre: «Quan el meu germà Esaú et trobi i et pregunti: «Qui serveixes? On vas? ¿De qui és això del teu davant?», (18)19 respondràs: «És del teu servent Jacob, és un present que envia al meu senyor Esaú, i ell mateix ve darrera nostre». (19)20 Va donar la mateixa ordre al segon, al tercer i a tots els qui menaven els ramats. Els digué: «Així parlareu a Esaú quan el trobareu: (20)21 «El teu servent Jacob ve ell mateix darrera nostre». Perquè es deia: «El calmaré amb l'obsequi que em precedeix; després m'hi presentaré, i potser em concedirà gràcia». (21)22 El present, doncs, el va precedir, i ell es va quedar aquella nit al campament.

Lluita misteriosa.— (22)23 Aquella mateixa nit, es va llevar, prengué les seves dues mullers, les dues criades i els onze fills, i va passar   —75→   el gual del Jaboc. (23)24 Els prengué, els féu passar la riera i féu passar allò que li pertanyia. (24)25 I Jacob es quedà tot sol.

Aleshores un home va lluitar amb ell fins a trenc d'alba. (25)26 Veient que no el vencia, el ferí a l'articulació de la cuixa, i l'articulació de la cuixa de Jacob es va desllorigar mentre lluitava amb ell. (26)27 Aquell li digué: «Deixa'm, que ja apunta l'alba». Li respongué: «No et deixaré, que no em beneeixis». (27)28 Li preguntà: «Com et dius?» Respongué: «Jacob». (28)29 Li digué: «D'ara endavant no et diràs més Jacob, sinó Israel⁶⁶ , ja que has lluitat amb Déu i amb els homes, i has vençut». (29)30 Aleshores Jacob va demanar: «Digue'm el teu nom». Li respongué: «¿Per què em preguntes el meu nom?» I allà mateix el va beneir. (30)31 Jacob va donar a aquell indret el nom de Fanuel, perquè digué: «He vist Déu cara a cara, i he salvat la vida». (31)32 Sortia el sol quan passava per Fanuel, i coixejava d'una cama. (32)33 Per això, els israelites no mengen, fins al dia d'avui, el nervi ciàtic que es troba a l'articulació de la cuixa, perquè aquell havia ferit Jacob a l'articulació de la cuixa, al nervi ciàtic.

33 Trobament de Jacob amb Esaú.— 1 Jacob alçà els ulls i veié que Esaú venia amb quatre-cents homes. Distribuí els fills entre Lia, Raquel i les dues criades, 2 i col·locà al davant les criades amb els seus fills, al darrera Lia amb els seus fills i, en últim terme, Raquel i Josep. 3 Ell, però, passà al davant de tots i s'inclinà set vegades a terra fins a trobar-se prop del seu germà. 4 Aleshores Esaú li va córrer a l'encontre, l'abraçà, se li tirà al coll i el besà, i es posaren a plorar. 5 Després alçà els ulls i, veient les dones i els nois, preguntà: «Qui són aquests? Ell respongué: «Són els fills dels quals Déu ha fet mercè al teu servent». 6 Aleshores s'acostaren les criades amb els seus fills i s'inclinaren. 7 Lia s'acostà també amb els seus fills, i s'inclinaren. Finalment, Josep i Raquel s'acostaren i s'inclinaren.

8 Esaú preguntà encara «¿Què representa tot aquest campament que he trobat?»   —76→   Respongué: «És per trobar gràcia als ulls del meu senyor». 9 Esaú digué: «En tinc de sobres, germà; queda't allò que és teu». 10 Jacob replicà: «De cap manera. Si he trobat gràcia als teus ulls, accepta de la meva mà la meva ofrena; que he considerat la teva presència com la de Déu, i tu m'has rebut favorablement. 11 Accepta, doncs, el present que t'ha estat ofert, ja que Déu m'ha afavorit, i tinc de tot». I tant va insistir, que Esaú va acceptar.

Jacob se separa d'Esaú. 12 Aquest digué després: «Anem, posem-nos en camí. Jo aniré davant teu». 13 Però Jacob li respongué: «Ja sap el meu senyor que els nois són febles i que haig de pensar en les ovelles i les vaques que alleten. Si les empenyem un sol dia, tot el bestiar morirà. 14 Que el meu senyor passi al davant del seu servent, i jo aniré seguint amb calma al pas del ramat que em precedeix i al pas dels nois, fins que arribi a casa del meu senyor, a Seïr». 15 Esaú li digué: «Permete'm almenys que deixi amb tu alguns dels homes que m'acompanyen». Però Jacob respongué: «¿Per què això? Que trobi tan sols gràcia als ulls del meu senyor!»

16 Aquell dia, Esaú se'n tornà pel seu camí cap a Seïr, 17 i Jacob partí cap a Socot, on s'edificà una casa i féu cabanes per al seu bestiar. Per això, van donar a aquest indret el nom de Socot.

18 Després Jacob, tornant de Fadan-Aram, arribà feliçment a la població de Siquem, al país de Canaan, i acampà davant la població. 19 Va comprar als fills d'Hemor, el pare de Siquem, per cent peces de plata, el tros de terra on havia plantat la tenda, 20 i va erigir-hi un altar que va anomenar «El, Déu d'Israel».

34 Rapte de Dina.— 1 Dina, la filla que Lia havia donat a Jacob, va sortir per anar a veure les noies del país. 2 Siquem, el fill d'Hemor, l'heveu, príncep del país, la va veure, la va raptar, va dormir amb ella i la va desflorar. 3 Però va quedar corprès de Dina, la filla de Jacob; estimava la noia, i la va consolar.   —77→   4 Siquem va parlar així al seu pare Hemor: «Pren-me aquesta noieta per muller». 5 Jacob va saber que havia deshonrat la seva filla Dina; però, com que els seus fills eren al camp amb el ramat, va callar fins al seu retorn.

Pacte matrimonial amb els siquemites.— 6 Hemor, el pare de Siquem, anà a trobar Jacob per parlar-li. 7 Quan els fills de Jacob van tornar del camp i es van assabentar del fet, es van indignar, aquests homes, i van sentir una gran irritació, perquè Siquem havia comès una infamia contra Israel dormint amb la filla de Jacob: això no es fa. 8 Hemor els parlà així: «El meu fill Siquem està enamorat de la vostra noia: vulgueu-la-hi donar per muller. 9 Emparentem-nos: doneu-nos les vostres noies, i vosaltres preneu-vos les nostres. 10 Quedeu-vos amb nosaltres: el país és a la vostra disposició; podeu habitar-hi, circular-hi i establir-vos-hi». 11 Siquem digué també al pare i als germans de la noia: «Que pugui trobar gràcia als vostres ulls: jo us donaré tot allò que em demanareu. 12 Apugeu-me el dot tant com vulgueu, que us pagaré tal com em direu. Però doneu-me la noia per muller».

13 Els fills de Jacob van respondre a Siquem i al seu pare Hemor parlant-los amb engany, perquè havia deshonrat la seva germana Dina. 14 Els digueren: «No podem fer una cosa així: donar la nostra germana a un home incircumcís; fóra una infàmia per a nosaltres. 15 Només amb aquesta condició us donarem el nostre consentiment: que us feu com nosaltres, que feu circumcidar tots els vostres mascles. 16 Aleshores us donarem les nostres noies i nosaltres prendrem les vostres, i ens quedarem amb vosaltres i formarem un sol poble. 17 Ara, si no ens escolteu i no us circumcideu, prendrem la nostra noia i ens n'anirem». 18 La seva proposta va plaure a Hemor i a Siquem, el fill d'Hemor. 19 El xicot no vacil·là pas a fer la cosa, perquè estava enamorat de la filla de Jacob, i era el de més prestigi de tota la seva família.

20 Hemor i el seu fill Siquem anaren al portal de la ciutat i van parlar així   —78→   als homes de la població: 21 «Aquests homes són gent de pau; que es quedin doncs, amb nosaltres al país i que hi circulin; prou ample és el país davant d'ells en tots sentits. Nosaltres prendrem les seves noies per mullers i els donaren les nostres noies. 22 Però només amb una condició aquesta gent ens donaran el seu consentiment de viure amb nosaltres i de formar un sol poble: que tots els nostres mascles siguin circumcidats, de la mateixa manera que ells són circuncisos. 23 Els seus ramats, els seus béns i tot el seu bestiar, ¿no han de ser nostres? Donen-los, doncs, el nostre consentiment, i que visquin amb nosaltres». 24 Tots els qui solien sortir per la porta del poble van escoltar Hemor i el seu fill Siquem, i tots els mascles foren circumcidats.

Venjança de Simeó i Leví.— 25 El tercer dia, quan ells més sentien el dolor, els dos fills de Jacob, Simeó i Leví, els germans de Dina, prengueren cada un l'espasa, entraren a la vila amb tota seguretat i degollaren tots els mascles. 26 Passaren a fil d'espasa Hemor i el seu fill Siquem, prengueren Dina de casa de Siquem i se n'anaren. 27 Els fills de Jacob caigueren damunt dels morts i saquejaren la població, perquè havien deshonrat la seva germana. 28 Els van prendre les ovelles, les vaques, els ases i tot allò que hi havia al poble i al camp. 29 Els van arrabassar tots els béns, tota la mainada i totes les dones, i van saquejar tot allò que hi havia a les cases.

30 Jacob digué a Simeó i Leví: «M'heu ben compromès fent-me odiós als habitants del país, els cananeus i els ferezeus. Jo tinc pocs homes; s'aplegaran contra mi, em venceran, i seré exterminat, jo i la meva família». 31 Però ells replicaren: «¿És que havien de tractar la nostra germana con una prostituta?»

35 Jacob a Bet-El.— 1 Déu digué a Jacob: «Alça't, puja a Bet-El i queda-t'hi. Fes-hi un altar al Déu que se't va aparèixer quan fugies de davant del teu germà Esaú. 2 Jacob digué a la seva família i a tots els qui anaven amb   —79→   ell: «Traieu els déus estrangers que hi ha enmig vostre, purifiqueu-vos i mudeu-vos els vestits. 3 Amunt, pugem a Bet-El, que vull fer-hi un altar al Déu que m'ha escoltat quan em veia en l'angoixa i que m'ha assistit durant el viatge que he fet». 4 Ells donaren a Jacob tots els déus estrangers que tenien i les arracades que duien a les orelles, i Jacob els col·locà sota l'alzina que hi ha prop de Siquem. 5 Aixecaren el campament, i un terror diví caigué damunt les poblacions de l'entorn: ningú no va perseguir els fills de Jacob.

6 Jacob arribà a Luz, al país de Canaan (això és, Bet-El), amb tots els qui l'acompanyaven. 7 Allà va erigir un altar i donà a l'indret el nom d'El-Bet-El, ja que Déu se li havia aparegut quan fugia de davant del seu germà. 8 Aleshores va morir Deborà, la dida de Rebeca, i fou enterrada sota Bet-El, sota l'alzina, que fou anomenada «Alzina dels plors».

Segona aparició de Jahvè a Bet-El.— 9 Déu s'aparegué encara a Jacob, al seu retorn de Fadan-Aram, i el va beneir. 10 Déu li digué: «Tu et dius Jacob. Però d'ara endavant no et diràs més Jacob: el teu nom serà Israel». L'anomenà, doncs, Israel. 11 Déu li digué encara: «Jo sóc El-Saddai. Sigues fecund i multiplica't. Un poble, un aplec de pobles naixerà de tu, sortiran reis dels teus lloms. 12 El país que he donat a Abraham i a Isaac, te'l dono també a tu, i donaré aquest país a la teva posteritat després de tu». 13 I Déu s'allunyà d'ell, del lloc on li havia parlat. 14 Jacob erigí una estela a l'indret on li havia parlat, una estela de pedra, damunt la qual féu una libació i vessà oli. 15 Jacob donà el nom de Bet-El al lloc on Déu li havia parlat.

Naixement de Benjamí i mort de Raquel.— 16 Van partir de Bet-El. Faltava encara una tirada de camí per a arribar a Efrata, quan Raquel va tenir un fill, amb un part molt difícil. 17 En les angoixes del part, la llevadora li digué: «Anima't, tens un altre fill!» 18 Al moment d'exhalar l'esperit, perquè s'estava morint, li posà   —80→   el nom de Ben-Oní⁶⁷ . Però el seu pare li posà Benjamí. 19 Raquel va morir, i fou enterrada al camí d'Efrata (això és, Bet-Léhem). 20 Jacob va erigir una estela damunt del sepulcre: és l'estela del sepulcre de Raquel que existeix encara avui.

Incest de Rubèn.— 21 Israel va partir i plantà la tenda més enllà de Magdal-Éder. 22 Mentre Israel habitava en aquella contrada, Rubèn va anar a dormir amb Balà, la concubina del seu pare, i Israel ho va saber.

Fills de Jacob.— Els fills de Jacob foren dotze: 23 Fills de Lia: Rubèn, el primogènit de Jacob; després Simeó, Leví, Judà, Issacar i Zabuló. 24 Fills de Raquel: Josep i Benjamí. 25 Fills de Balà, la criada de Raquel: Dan i Neftalí. 26 Fills de Zelpà, la criada de Lia: Gad i Aser. Aquests són els fills de Jacob que li foren infantats a Fadan-Aram.

Mort d'Isaac.— 27 Jacob arribà a casa del seu pare Isaac, a Mambré, a Cariat-Arbé (això es, Hebron), on havien sojornat Abraham i Isaac. 28 Isaac va viure cent vuitanta anys. 29 Isaac va expirar, va morir i es va unir als seus avantpassats, ancià i ple de dies. Els seus fills Esaú i Jacob el van enterrar.

36 Dones i fills d'Esaú. 1 Aquesta és la descendència d'Esaú, que és Edom. 2 Esaú havia pres les seves mullers d'entre les noies de Canaan: Adà, la filla d'Elon, l'hitita; Oholibamà, la filla d'Anà, fill de Sebeon, l'horreu; 3 Basemat, la filla d'Ismael i germana de Nabaiot. 4 Adà va infantar a Esaú Elifaz; Basemat va infantar Ragüel; 5 Oholibamà va infantar Jeús, Jelon i Coré. Aquests són els fills d'Esaú que li nasqueren al país de Canaan.

Esaú emigra a Seïr.— 6 Esaú prengué les seves mullers, els seus fills i les seves filles, tota la gent de casa seva, el seu ramat, el seu bestiar i tots els béns que havia adquirit al país de Canaan, i va partir cap al país de Seïr, lluny del seu germà Jacob. 7 Efectivament, els seus béns eren massa considerables perquè poguessin   —81→   habitar junts, i la terra on havia sojornat no els podia mantenir a causa dels seus ramats. 8 Així, Esaú s'establí a la muntanya de Seïr. Esaú és Edom.

Descendència d'Esaú. 9 Aquesta és la descendència d'Esaú, pare d'Edom, a la muntanya de Seïr. 10 Aquests són els noms dels fills d'Esaú: Elifaz, el fill d'Adà, la muller d'Esaú, i Ragüel, el fill de Basemat, la muller d'Esaú.

11 Els fills d'Elifaz foren: Teman, Omar, Sefó, Gatam i Quenez. 12 Tamnà fou una concubina d'Elifaz, el fill d'Esaú, i li va infantar Amalec. Aquests foren els fills d'Adà, la muller d'Esaú.

13 Aquests foren els fills de Ragüel: Nahat, Zaré, Samà i Mezà. Aquests foren els fills de Basemat, la muller d'Esaú.

14 Aquests foren els fills d'Oholibamà, la filla d'Anà, fill de Sebeon, la muller d'Esaú: li va infantar Jeús, Jelon i Coré.

Caps d'Edom.— 15 Aquests són els caps dels fills d'Esaú.

Fills d'Elifaz, el primogènit d'Esaú: el cap Teman, el cap Omar, el cap Sefó, el cap Quenez, 16 el cap Coré, el cap Gatam, el cap Amalec. Aquests foren els caps d'Elifaz al país d'Edom, aquests foren els fills d'Adà.

17 Aquests foren els fills de Ragüel, el fill d'Esaú: el cap Nahat, el cap Zaré, el cap Samà, el cap Mezà. Aquests foren els caps de Ragüel al país d'Edom, aquests foren els fills de Basemat, la muller d'Esaú.

18 Aquests foren els fills d'Oholibamà, la muller d'Esaú: el cap Jeús, el cap Jelon, el cap Coré. Aquests foren els caps d'Oholibamà, la filla d'Anà, la muller d'Esaú.

19 Aquests foren els fills d'Esaú i aquests foren els seus caps. És Edom.

Descendència de Seïr. 20 Aquests foren els fills de Seïr, l'horreu, els habitants del país: Lotan, Sebeon, Anà, 21 Dison, Éser i Disan. Aquests foren els caps dels horreus, els fills de Seïr, al país d'Edom. 22 Els fills de Lotan foren: Horí i Heman. La germana de Lotan fou Tamà. 23 Aquests foren els fills de Sobal: Alvan,   —82→   Manahat, Ebal, Sefó i Onam. 24 Aquests foren els de Sebeon: Aià i Anà. Aquest Anà fou el qui trobà les aigües termals al desert mentre feia pasturar els ases del seu pare Sebeon. 25 Aquests foren els fills d'Anà. 26 Aquests foren els fills de Dison: Hamdan, Eseban, Jetram i Caran. 27 Aquests foren els fills d'Éser: Balaan, Zavan i Acan. 28 Aquests foren els fills de Disan: Hus i Aram.

29 Aquests foren els caps dels horreus: el cap Lotan, el cap Sobal, el cap Sebeon, el cap Anà, 30 el cap Dison, el cap Éser i el cap Disan. Aquests foren els caps dels horreus, segons les seves tribus, al país de Seïr.

Reis d'Edom.— 31 Aquests foren els reis que regnaren al país d'Edom, abans que regnés un rei a Israel. 32 A Edom va regnar Bela, el fill de Beor. El nom de la seva ciutat era Denabà. 33 Bela va morir, i al seu lloc va regnar Jobab, el fill de Zaré, de Bosrà. 34 Jobab va morir, i al seu lloc va regnar Husam, del país dels temanites. 35 Husam va morir, i al seu lloc va regnar Adad, el fill de Badad, que va derrotar els madianites a l'estepa de Moab. El nom de la seva ciutat era Avit. 36 Adad va morir, i al seu lloc va regnar Semlà, de Masrecà. 37 Semlà va morir, i al seu lloc va regnar Saül, de Rohobot-han-Nahar. 38 Saül va morir, i al seu lloc va regnar Baal-Hanan, el fill d'Acobor. 39 Baal-Hanan, el fill d'Acobor, va morir, i als seu lloc va regnar Hadad. El nom de la seva ciutat era Faú. La seva dona es deia Mehetabeel, la filla de Matred, fill de Mezahab.

Caps d'Edom.— 40 Aquests foren els noms dels caps d'Esaú, segons les seves famílies i els seus llocs, pels seus noms: el cap Tamnà, el cap Alvà, el cap Jetet, 41 el cap Oholibamà, el cap Elà, el cap Finon, 42 el cap Quenez, el cap Teman, el cap Mabsam, 43 el cap Magdiel, el cap Hiram. Aquests foren els caps d'Edom, segons els seus llocs de residència al país que posseïen. Aquest és Esaú, el pare d'Edom.

37 1 Jacob es va establir al país on havia sojornat el seu pare, al país de Canaan.