Visor de obras.

  —428→  

23 Josuè recorda que Jahvè ha complert les promeses.— 1 Ja feia molt de temps que Jahvè havia concedit el repòs a Israel de tots els enemics dels voltants. Josuè havia envellit molt. 2 Per això, Josuè va convocar tot Israel, els seus ancians, els caps, els jutges i els magistrats, i els va parlar així: «Ja m'he fet vell, sóc d'edat avançada. 3 Vosaltres sou testimonis de tot allò que Jahvè, el vostre Déu, ha obrat amb aquests pobles que teníeu davant, de com Jahvè, el vostre Déu, ha lluitat ell mateix contra ells a favor nostre. 4 Jo vaig distribuir per la sort com a possessió de les vostres tribus, aquests nadius que encara queden entre vosaltres, junt amb tots els que vaig exterminar des del Jordà, fins al mar Gran, a ponent. 5 Jahvè mateix, el vostre Déu, serà qui els desposseirà davant vostre. Vosaltres, tal com Jahvè, el vostre Déu, us va prometre, posseireu el seu territori.

Exhortació a la fidelitat. 6 Però cal que us mantingueu atents a complir tot allò que hi ha escrit al llibre de la Llei de Moisès, sense decantar-vos-en ni a dreta ni a esquerra, 7 sense tenir tractes amb aquests nadius que queden, ni invocar els seus déus en els juraments, ni donar-los culte o bé adorar-los; 8 és a Jahvè, el vostre Déu, a qui heu de ser fidels, tal com heu fet fins al dia d'avui.

9 Jahvè ha desposseït davant vostre unes nacions grans i poderoses. Fins ara ningú no us ha pogut resistir. 10 Un sol home dels vostres podia perseguir-ne mil, perquè era Jahvè, el vostre Déu, qui lluitava per vosaltres, tal com us havia promès. 11 Mireu bé d'estimar Jahvè, el vostre Déu. 12 Perquè en cas que apostatéssiu i us lliguéssiu amb la resta d'aquests nadius que ha quedat entre vosaltres, i comencéssiu a emparentar-vos amb ells i a tenir-hi tractes, 13 sapigueu bé que Jahvè deixarà de desposseir davant vostre aquestes nacions, i seran per a vosaltres un llaç i un parany, un fuet   —429→   que us assotarà les espatlles, una punxa que se us clavarà als ulls, fins que arribeu a desaparèixer d'aquest país tan bo que Jahvè, el vostre Déu, us ha donat.

14 Jo estic ja per seguir el camí de tothom. Reconeixeu amb tot el cor i amb tota l'ànima que no ha fallat cap de les bones promeses que Jahvè, el vostre Déu, us havia fet. Tot s'ha complert, no ha fallat res. 15 Però, així com de les coses bones que Jahvè, el vostre Déu, us havia promès, no n'ha fallat ni una, igualment farà venir Jahvè damunt vostre tots els mals, fins a fer-vos desaparèixer d'aquest bon país que Jahvè, el vostre Déu, us ha donat; 16 si violeu el pacte que Jahvè, el vostre Déu, us ha manat, i aneu a donar culte a d'altres déus i a adorar-los, s'encendrà la severitat de Jahvè i ben aviat us farà desaparèixer del país que us ha donat».

24 Record dels favors de Jahvè.— 1 Finalment, Josuè va fer reunir totes les tribus d'Israel a Siquem i va convocar-hi els ancians d'Israel, els caps, els jutges, els magistrats, i es van presentar davant de Déu. 2 Josuè va dir a tot el poble: «Això diu Jahvè, Déu d'Israel: Antigament els vostres pares habitaven a Mesopotàmia, Taré, pare d'Abraham i pare de Nahor, i adoraven altres déus. 3 Jo vaig treure el vostre pare Abraham de Mesopotàmia, i el vaig enviar a recórrer tot el país de Canaan. Vaig multiplicar la seva descendència. Vaig donar-li Isaac, 4 i a Isaac, vaig donar-li Jacob i Esaú. A Esaú, li vaig concedir la muntanya de Seïr com a possessió. Després, Jacob i els seus fills van baixar a l'Egipte. 5 Vaig trametre Moisès i Aharon, vaig ferir l'Egipte amb els prodigis que vaig obrar-hi, i us en vaig treure. 6 Vaig fer sortir d'Egipte els vostres pares fins arribar al mar; els egipcis els perseguiren amb carros i cavallers fins al mar Roig; 7 cridaren auxili a Jahvè, i ell va posar un núvol entre vosaltres i els egipcis, va fer tornar el mar sobre ells i els va cobrir. Amb els vostres ulls contemplàreu   —430→   el que vaig fer a l'Egipte. Després vau viure al desert durant molt de temps. 8 Us vaig portar al país dels amorreus, que residien a l'altra banda del Jordà, i us van fer la guerra. Jo els vaig posar a les vostres mans, i ara posseïu el seu país, perquè jo vaig exterminar-los del vostre davant. 9 Després va alçar-se Balac, fill de Sefor, rei de Moab, per combatre contra Israel; va fer cridar Balaam, fill de Beor, per maleir-vos, 10 però jo no vaig voler escoltar Balaam; us hagué de beneir, i us vaig salvar de la seva mà. 11 Llavors vau travessar el Jordà i arribàreu a Jericó. Allà els amos de Jericó van fer-vos la guerra, com també els amorreus, els ferezeus, els cananeus, els hitites, els guergueseus, els heveus i els jebuseus, però jo vaig posar-los a les vostres mans. 12 També vaig enviar davant vostre el pànic que va fer fugir els dos reis amorreus. No va ser pas amb la teva espasa ni amb el teu arc. 13 Us vaig donar un país que no us ha costat cap treball, i ara esteu instal·lats en unes ciutats que no heu construït i us alimenteu d'unes vinyes i d'uns oliverars que no heu plantat.

Israel es compromet a donar culte a Jahvè.— 14 Per tant, creieu en Jahvè i adoreu-lo sincerament i de veritat, llenceu els déus que adoraven els vostres pares a Mesopotàmia i a l'Egipte, i doneu culte a Jahvè. 15 I, si us semblés mal fet d'adorar Jahvè, escolliu-vos avui a qui donareu culte, potser als déus que van adorar els vostres pares a Mesopotàmia o bé als dels amorreus, al país dels quals viviu. En tot cas, jo i la meva família volem adorar Jahvè».

16 Tot el poble va respondre: «Lluny de nosaltres d'abandonar Jahvè per adorar altres déus. 17 Jahvè és el nostre Déu, i el qui ens ha fet pujar, a nosaltres i els nostres pares, de la terra d'Egipte, de la casa d'esclavatge; és el qui ha obrat davant dels nostres ulls aquests grans prodigis; és el qui ens ha guardat per tots els camins per on anàvem i de tots els pobles entre els quals hem hagut de passar. 18 Si Jahvè ha destruït davant vostre tots els pobles i els amorreus que vivien al país, nosaltres, per la nostra part,   —431→   volem adorar Jahvè, perquè ell és el nostre Déu».

19 Però Josuè va dir al poble: «No podreu ser adoradors de Jahvè, perquè és un Déu sant. És un Déu gelós, que no suportarà les vostres infidelitats ni els vostres pecats. 20 Segur que abandonareu el culte de Jahvè per adorar déus estrangers, i ell vindrà i us farà mal fins a destruir-vos, després d'haver estat tan bo amb vosaltres». 21 El poble va contestar: «No, volem adorar Jahvè». 22 Llavors Josuè els va dir: «Vosaltres mateixos sou testimonis que us heu escollit Jahvè per donar-li culte». Respongueren: «En som testimonis». 23 «Doncs, així, cal que us desprengueu dels déus estrangers que teniu entre vosaltres i que doneu el vostre cor a Jahvè, Déu d'Israel». 24 El poble va dir: «Volem adorar Jahvè, el postre Déu, i obeir-lo».

El pacte de Siquem.— 25 Aquell dia Josuè va fer una aliança amb el poble a Siquem i va donar-li uns decrets, unes decisions. 26 Totes aquestes paraules, Josuè va escriure-les en el llibre de la Llei de Déu. Després va agafar una gran pedra i va alçar-la allà, sota l'arbre del santuari de Jahvè. 27 Fet això, Josuè va dir a tot el poble: «Aquesta pedra constarà com un testimoniatge entre nosaltres. Ha sentit el que Jahvè us ha dit. Us farà, doncs, de testimoni, no fos cas que reneguéssiu el vostre Déu». 28 I Josuè va acomiadar el poble, cadascú a la seva propietat.

Mort de Josuè.— 29 Després d'aquests fets, Josuè, fill de Nun, servent de Jahvè, va morir a l'edat de cent deu anys. 30 Van enterrar-lo dintre el límit de la seva propietat de Tamnat-Saré, a la muntanya d'Efraïm, al nord de la muntanya de Gaas²³⁷.

31 Israel va donar culte a Jahvè durant el temps de Josuè i també durant la vida dels ancians que coneixien tot allò que Jahvè havia fet a favor d'Israel.

Els ossos de Josep.— 32 Les despulles de Josep que els israelites havien transportat d'Egipte, van enterrar-les a Siquem, a la propietat on hi havia el camp que Jacob havia comprat als fills d'Hemor, pare de Siquem, per cent peces de plata, i   —432→   que havia quedat propietat dels fills de Josep.

Mort d'Eleazar.— 33 També va morir Eleazar, fill d'Aharon, i van enterrar-lo a Gabaà, població del seu fill Finehès, que li havia estat donada a la muntanya d'Efraïm²³⁸.

1 Judà i Simeó conquereixen el seu territori. Història de Caleb i dels caïnites.— 1 Després de la mort de Josuè, els israelites van consultar Jahvè: «¿Qui serà el primer en la lluita contra els cananeus?» 2 Jahvè va respondre: «Serà Judà. He posat el país a les seves mans». 3 Llavors Judà va dir al seu germà Simeó: «Vine amb mi al país que m'ha tocat en sort, i lluitarem contra els cananeus. Jo també aniré amb tu al teu país». I Simeó hi va anar. 4 Judà va pujar, doncs, i Jahvè va posar a les seves mans els cananeus i els ferezeus. Van derrotar deu mil homes a Bèzec. 5 Allí van trobar Adonisèdec, i van combatre contra ell; van derrotar, doncs, els cananeus i els ferezeus. 6 Adonisèdec fugia, però el van perseguir i el van atrapar, i li van tallar els polzes de les mans i dels peus. 7 Adonisèdec va dir: «Setanta reis tenia jo, que amb els polzes de les mans i dels peus tallats recollien les molles sota la meva taula. Déu em paga tal com jo havia fet». I el van conduir a Jerusalem, on va morir. 8 Els fills de Judà van atacar Jerusalem i, un cop presa, la van passar a fil d'espasa. A la ciutat, van calar-hi foc. 9 Després van baixar per lluitar contra els cananeus que residien a la Muntanya, al Nègueb i a la Terra Baixa. 10 Judà va marxar després contra els cananeus que residien a Hebron —antigament s'anomenava   —433→   Cariat-Arbé— i van vèncer Sesai, Ahiman i Tolmai. 11 D'allà, van marxar contra els habitants de Dabir, que abans s'anomenava Cariat-Séfer. 12 Caleb va dir llavors: «Al qui ataqui Cariat-Séfer i la prengui, li donaré la meva filla Acsà per muller». 13 La va prendre Otoniel, fill de Quenez, germà petit de Caleb, i ell li donà la seva filla Acsà per muller. 14 Un cop arribada, ell va suggerir-li que demanés un camp al seu pare. Ella va fer-li senyal des del ruc on muntava, i Caleb va preguntar-li: «Què vols?» 15 Ella respongué: «Concedeix-me una gràcia: M'has donat un terreny al Nègueb; dóna'm també algunes fonts». I Caleb li va donar les fonts de dalt i les de baix. 16 Els fills d'Hobab²⁴⁰, el caïnita, sogre de Moisès, van pujar de la ciutat de les Palmeres, amb els fills de Judà, al Nègueb de Judà, que es troba baixant a Arad, i van anar a viure amb els amalequites.

17 Llavors Judà, junt amb el seu germà Simeó, va atacar els cananeus que residien a Sefaad i va exterminar la ciutat. D'aquí que l'anomenin Hormà. 18 Judà, però, no va conquistar Gaza, Ascalon ni Acaron, amb els seus respectius termes. 19 Jahvè era amb Judà, i per això va apoderar-se de la regió muntanyosa. En canvi, no va poder desposseir els habitants de la plana, que tenien carros de ferro.

20 A Caleb, van cedir-li Hebron, tal com Moisès havia dit, i ell va treure d'allí els tres fills d'Enac. 21 Però els fills de Benjamí no van aconseguir treure els jebuseus, que estaven a Jerusalem, de manera que fins avui jebuseus i benjaminites habiten junts a Jerusalem.

La casa de Josep conquereix Bet-El.— 22 Per la seva part, els de la casa de Josep van pujar a Bet-El. Jahvè era amb ells. 23 Antigament, aquella ciutat s'anomenava Luz. 24 Els sentinelles van veure un home que sortia de la ciutat i li van dir: «Ensenya'ns com es pot entrar a la ciutat. Et tractarem bé». 25 Els ho va ensenyar, i van passar la ciutat a fil d'espasa, però van deixar aquell home amb tot el seu clan. 26 Ell va marxar al país dels hitites, va fundar-hi una ciutat, li va posar per   —434→   nom Luz, i així s'ha anomenat fins avui.

Instal·lació de les tribus septentrionals i dels edomites.— 27 Manasés no es va apoderar de Bet-San amb les seves dependències, ni de Taanac, ni dels habitants de Dor, ni dels de Jeblaam ni dels de Maguedó o de cap de les seves dependències. Els cananeus van continuar habitant aquesta regió. 28 Quan Israel anà fent-se fort, va sotmetre els cananeus a tribut, però no els va desposseir. 29 Tampoc Efraïm no va treure de Gàzer els cananeus; van viure enmig d'ells, a Gàzer. 30 Zabuló no va treure els habitants de Quetron ni els de Nahalol. Els cananeus van viure enmig d'ells, però sotmesos a tribut. 31 Aser tampoc no va desposseir els habitants d'Acó ni els de Sidó, ni els d'Ahalab, ni els d'Aczib, ni els d'Helba, ni els d'Afec, ni els de Rohob. 32 Els d'Aser van establir-se entre els cananeus que poblaven la regió, perquè no els en van treure. 33 Neftalí no va desposseir la gent de Bet-Sames, ni la de Bet-Anat. Vivia entremig dels cananeus que habitaven aquell país, però tenia sotmesos a tribut els de Bet-Sames i els de Bet-Anat. 34 Els amorreus tenien els fills de Dan arraconats a la muntanya. No els deixaven baixar a la plana. 35 Els amorreus continuaven habitant a Har-Hares, a Aialon i a Salebim, però van haver de sentir el pes de la mà de Josep, i van ser-li tributaris. 36 La frontera dels edomites començava a la pujada d'Acrabim, de la Roca en amunt.

2 Presagis de l'àngel de Jahvè.— 1 L'àngel de Jahvè va pujar de Galgala a Boquim i va dar: «Us vaig fer pujar d'Egipte i us he portat al país que vaig prometre als vostres pares. I vaig dar-me: «No trencaré mai el meu pacte amb vosaltres. 2 Per la vostra part, vosaltres no pactareu amb els habitants d'aquest país, i destruireu els seus altars». Però no m'heu obeït. ¿Per què us heu comportat així? 3 Doncs, ara us dic: Jo tampoc no els faré marxar de davant vostre. Us seran uns opressors, i els seus   —435→   déus us seran un parany». 4 Així que l'àngel de Jahvè hagué dit aquestes paraules a tots els israelites, el poble es va posar a cridar i a plorar. 5 Per això, aquell lloc, van anomenar-lo Boquim, que vol dir «ploren», i van oferir sacrificis a Jahvè.

Mort de Josuè.— 6 Llavors Josuè va acomiadar el poble, i els israelites se'n van anar cadascú a la seva propietat, a conquerir el país. 7 El poble va donar culte a Jahvè durant el temps de Josuè i també durant la vida dels ancians que coneixien tot allò que Jahvè havia fet de gran a favor d'Israel. 8 Josuè, fill de Nun, servent de Jahvè, va morir a l'edat de cent deu anys. 9 Van enterrar-lo dintre el límit de la seva propietat, a Tamnat-Hares, a la muntanya d'Efraïm, al nord de la muntanya de Gaas. 10 Tots els de la seva generació van anar-se ajuntant als seus avantpassats. Darrera d'ells, va anar pujant una generació nova que ja no coneixia Jahvè ni allò que havia fet a favor d'Israel.

Infidelitats i càstig d'Israel.— 11 El mal comportament dels israelites ofenia Jahvè: donaven culte als baals. 12 Van abandonar Jahvè, Déu dels seus pares, que els havia trets del país d'Egipte; s'entenien amb déus estrangers, els déus dels pobles del voltant, i els adoraven. Amb això, van disgustar Jahvè. 13 Van abandonar Jahvè per anar a servir Baal i Astarté²⁴¹. 14 Llavors Jahvè, enutjat contra Israel, va posar-los a les mans dels qui els depredaven, els va deixar en poder dels enemics dels voltants, als quals ja no podien oposar resistència. 15 En qualsevol empresa, la mà de Jahvè els era contrària, tal com Jahvè havia predit i els havia jurat. I es van trobar ben desgraciats.

Compassió de Jahvè. Els jutges.— 16 Jahvè va promoure jutges que els salvessin de les mans d'aquells qui els saquejaven, 17 però no obeïen, ni tan sols els jutges. El que feien era fornicar amb déus estrangers²⁴² i adorar-los. Ben aviat s'apartaren del camí seguit pels seus pares, que obeïen Jahvè i no obraven així. 18 Quan Jahvè els donava jutges, Jahvè era amb el jutge i els salvava de les   —436→   mans dels enemics mentre vivia. Perquè Jahvè es compadia d'ells quan gemegaven sota el pes dels opressors. 19 Però, quan el jutge moria, hi tornaven i feien encara pitjor que els seus pares. Seguien altres déus, els servien i s'hi prosternaven, sense renunciar en res a les pràctiques i a la conducta endurida dels seus pares.

Jahvè permet la permanència dels pobles enemics. 20 La severitat de Jahvè es va encendre contra Israel, i va dir: «Ja que aquest poble ha violat el pacte que vaig ordenar als seus pares i no m'han obeït, 21 també jo deixaré de desposseir les nacions que van quedar a la mort de Josuè». 22 Va fer-ho per Israel, per veure si es mantindrien fidels o no a seguir els camins de Jahvè, com ho havien fet el seus pares. 23 Per això, Jahvè va deixar en pau aquelles nacions i no les va desposseir tot seguit ni les va posar a les mans de Josuè.

3 1 Pobles que Jahvè va deixar en pau per provar Israel, més ben dit, els qui no havien conegut les guerres de Canaan, 2 amb la finalitat d'ensenyar els descendents dels israelites a fer la guerra, almenys aquells qui no l'havien coneguda abans: 3 els cinc senyors dels filisteus, tots els cananeus, els sidonis i els hitites que habitaven a la muntanya del Líban, des de la muntanya de Baal-Hermon fins a Lebó d'Hemat. 4 Van servir per a posar a prova Israel, per veure si obeïen els manaments que Jahvè havia imposat als seus pares per mitjà de Moisès. 5 I els israelites van viure enmig dels cananeus, els hitites, els amorreus, els ferezeus, els heveus i els jebuseus. 6 Prenien les seves filles per esposes, i donaven les pròpies filles als fills d'ells, A més, donaven culte als seus déus.

Otoniel.— 7 El mal comportament dels israelites ofenia Jahvè. Es van oblidar del seu Déu, Jahvè, i van adorar els baals i els troncs sagrats, 8 Per això, la severitat de Jahvè es va encendre contra Israel, i els va deixar en poder   —437→   de Cusan-Rasataim, rei d'Edom. Durant vuit anys, els israelites van ser vassalls de Cusan-Rasataim. 9 Però els israelites van clamar a Jahvè, i Jahvè va promoure un llibertador que els deslliurà: Otoniel, fill de Quenez, germà petit de Caleb. 10 Tenia l'esperit de Jahvè i va ser jutge d'Israel. Va sortir a fer la guerra, i Jahvè posà a les seves mans Cusan-Rasataim, rei d'Edom. Va triomfar de Cusan-Rasataim. 11 Llavors el país va estar tranquil durant quaranta anys.

Ahod.— Otoniel va morir 12 i el mal comportament dels israelites tornava a ofendre Jahvè. Per això, Jahvè va fer que Eglon, rei de Moab, endurís la seva mà contra Israel, perquè cometien el mal que ofèn Jahvè. 13 Aliat amb els ammonites i els amalequites, va atacar Israel i va ocupar la ciutat de les Palmeres. 14 Els israelites van ser vassalls d'Eglon, rei de Moab, durant divuit anys.

15 Però els israelites van clamar a Jahvè, i Jahvè va promoure un llibertador: Ahod, fill de Guerà, benjaminita, que era esquerrà. Els israelites van encarregar-li de portar el tribut a Eglon, rei de Moab. 16 Ahod s'havia fabricat un punyal de doble tall, llarg d'una colzada, i se'l va cenyir sota el vestit, al costat dret. 17 D'aquesta manera, va anar a presentar el tribut a Eglon, rei de Moab. Eglon era molt gros. 18 Acabada la presentació del tribut, va acomiadar la gent que havia vingut amb ell a portar el tribut, 19 i ell, des de les Esteles de Galgala, va tornar enrera, dient: «Tinc un missatge secret per a tu, rei». Aquest va dir: «Calleu». Tots els presents van sortir d'on estava. 20 Llavors Ahod va entrar-hi. El rei es va quedar sol, assegut al pavelló d'estiu. En dir-li Ahod: «Tinc un missatge de Déu per a tu», va alçar-se del seient. 21 A l'instant, Ahod va treure's amb la mà esquerra el punyal que duia al costat dret, i l'hi va enfonsar al ventre. 22 Fins el mànec va penetrar darrera la fulla, però va quedar cobert de greix junt amb la fulla, perquè no li va retirar el punyal del ventre, i li van sortir fora tots els excrements. 23 Ahod va marxar per la finestra, després d'haver tancat amb clau les portes de la cambra.

  —438→  

24 Un cop ell fora, quan van anar-hi els criats, trobaven estrany que les portes de la cambra estiguessin tancades amb clau i pensaven: «Deu ser dintre evacuant». 25 Però com que l'espera ja es feia llarga, sense que ell obrís per res les portes de la cambra, van agafar finalment la clau i van obrir: el seu senyor jeia per terra mort.

26 Amb aquest retard, Ahod ja s'havia escapat. Passades les Esteles, s'havia refugiat a Seïrat. 27 A la seva arribada, va fer sonar la trompeta per la muntanya d'Efraïm, i els israelites, amb ell al davant, baixaren de la muntanya. 28 Llavors va dir-los: «Veniu amb mi a perseguir els enemics, que Jahvè ha posat Moab a les vostres mans». Ells van seguir-lo, van prendre als moabites els passos del Jordà i no van deixar passar ningú. 29 En aquesta ocasió, van matar uns deu mil homes de Moab, tots homes fornits i valents. No se'n va escapar ni un. 30 Aquell dia, Moab va baixar el cap sota la mà d'Israel, i el país va estar tranquil durant vuitanta anys.

Samgar.— 31 Més tard, Samgar, fill d'Anat, va matar sis-cents filisteus amb una agullada de bous. Ell també deslliurà Israel.

4 Opressió dels cananeus.— 1 Ahod va morir, i el mal comportament dels israelites va tornar a ofendre Jahvè. 2 Jahvè va deixar-los a les mans de Jabín, rei cananeu d'Hasor. El seu general era Sisarà, que residia a Haròset-ha-Goïm. 3 Llavors els israelites van clamar a Jahvè, perquè Sisarà disposava de nou-cents carros armats, i feia vint anys que oprimia brutalment els israelites.

La profetessa Deborà.— 4 Per aquell temps, jutjava Israel Deborà, una profetessa, muller de Lapidot. 5 Deborà solia estar sota la palmera de Deborà entre Ramà i Bet-El, a la muntanya d'Efraïm, i els israelites hi pujaven a fer-se jutjar. 6 Va ser ella qui va fer cridar Barac, fill d'Abinóem, de Quedes de Neftalí, i li digué: «¿No saps l'ordre de Jahvè, Déu d'Israel? Posa't en camí, arriba't al   —439→   Tabor i pren amb tu deu mil homes d'entre els fills de Neftalí i de Zabuló. 7 Jo faré venir al torrent de Quison el general de Jabín, Sisarà, amb els seus carros i la seva gent, i els posaré a les teves mans». 8 Barac li va respondre: «Si véns amb mi, hi vaig; si no véns, no hi vaig». 9 Ella li va dir: «Vinc amb tu, però no serà cap honor en la teva carrera que Jahvè se serveixi precisament d'una dona per a desfer-se de Sisarà». I Deborà va anar amb Barac cap a Quedes, 10 on Barac va convocar Zabuló i Neftalí, i va ajuntar sota el seu comandament deu mil homes. Deborà havia pujat amb ell.

Hèber, el caïnita.— 11 El caïnita Hèber s'havia separat del clan de Caín, dels fills d'Hobab, sogre de Moisès, i havia anat a plantar la tenda a l'alzina de Saanannim, prop de Quedes.

Derrota i mort de Sisarà. 12 Llavors va arribar a Sisarà la notícia que Barac havia anat al Tabor. 13 De seguida, va convocar tot el seu exèrcit de nou-cents carros armats, amb tota la seva gent d'Haròset-ha-Goïm, al torrent de Quison. 14 Però Deborà va dir a Barac: «Vés, que avui és el dia que Jahvè posa Sisarà a les teves mans. No creus que Jahvè et va al davant?» Llavors Barac, amb els deu mil homes, va baixar del Tabor. 15 I Jahvè va desconcertar Sisarà, amb tots els seus carros i tota la tropa, davant Barac. Sisarà va baixar del carro i es va escapar a peu. 16 Barac va perseguir carros i tropes fins a Haròset-ha-Goïm, i l'exèrcit en pes de Sisarà va caure a fil d'espasa. No en va quedar ni un.

17 Sisarà va escapar-se a peu a la tenda de Jael, muller d'Hèber, el caïnita, perquè hi havia amistat entre Jabín, rei d'Hasor, i la família d'Hèber, el caïnita. 18 Jael va sortir a rebre Sisarà, dient-li: «Entra, senyor meu, entra a casa. No tinguis por». Un cop a dins el va cobrir amb una manta. 19 Ell li va demanar: «¿Em vols donar una mica d'aigua per a beure, que tinc set?» Ella li va obrir el bot de la llet, va donar-li'n, i el va acotxar. 20 Després, ell li va dir: «Estigues a l'entrada de la tenda i, si vingués   —440→   ningú preguntant si aquí hi ha algun home, li dius que no». 21 Llavors Jael, mullen d'Hèber, agafà una estaca de la tenda i, martell en mà, se li acostà a poc a poc i li clavà a la templa l'estaca, que s'enfonsà fins a terra. Així va morir bo i adormit profundament, cansat com estava. 22 Mentrestant va arribar Barac, perseguint Sisarà, i Jael va sortir a rebre'l dient-li: «Vine, que veuràs l'home que busques». Va entrar amb ella, i Sisarà era a terra mort, amb l'estaca clavada als polsos.

23 Aquell dia, Déu va humiliar Jabín, rei de Canaan, davant els israelites. 24 La mà dels israelites es va anar fent més i més feixuga sobre Jabín, rei de Canaan, fins a fer-li la vida impossible.

5 Càntic de Deborà i Barac²⁴³.— 1 Aquell mateix dia, Deborà, junt amb Barac, fill d'Abinóem, va compondre aquest cant:

	2 A Israel, es deixen la cabellera,
	el poble es fa voluntari:
	Beneïu Jahvè.
	3 Escolteu, reis; estigueu atents, prínceps.
	Jo vull cantar a Jahvè,
	vull tocar himnes a Jahvè, Déu d'Israel.
	4 Quan sortíreu de Seïr, Jahvè,
	quan avançàreu des dels camps d'Edom,
	la terra tremolà i el cel fou generós,
	fins els núvols es desfeien en aigua.
	5 Les muntanyes regalimaven davant Jahvè,
	davant Jahvè, Déu d'Israel.
	6 Als dies de Samgar, fill d'Anat,
	als dies de Jael, es van acabar les caravanes,
	i els vianants seguien els camins tortuosos.
	7 Els poblets quedaven deshabitats, els poblets d'Israel,
	fins que tu t'has desvetllat, Deborà,
	fins que tu t'has desvetllat, mare d'Israel!
	8 Déu escull tàctiques noves quan la guerra és a les portes;
	no apareix escut ni llança entre els quaranta mil d'Israel.
	9 El meu con batega pels caps d'Israel,
	pels voluntaris del poble:
	Beneïu Jahvè.
	10 Muntant sobre tapissos, cavalcant someres engalanades,
—441→
	avancen per camins de verdor,
	11 entre els cants dels qui van pouant.
	Allà celebren els favors de Jahvè,
	els favors del comandant d'Israel.
	Llavors el poble de Jahvè baixa a les portes.
	12 Desvetlla't, desvetlla't, Deborà,
	desvetlla't, desvetlla't, entona un cant!
	Aixeca't, Barac, fes captiu el qui et tenia captiu, fill d'Abinóem!
	13 Llavors el fugitiu baixa amb els nobles,
	el poble de Jahvè baixa amb ell com amb herois.
	14 Els capitans d'Efraïm són a la vall,
	el teu germà Benjamí és entre els teus.
	De Maquir, han baixat comandants;
	de Zabuló, els qui porten la vara de l'escriba.
	15 Els prínceps d'Issacar són amb Deborà,
	i Neftalí, que és amb Barac, s'han llançat a la vall, seguint-li les petjades.
	Prop dels canals de Rubèn, les consultes es fan llargues.
	16 ¿Per què t'has quedat a les cledes,
	a escoltar els flabiols entre els ramats?
	Prop dels canals de Rubèn, les consultes es fan llargues.
	17 Galaad s'ha quedat enllà del Jordà,
	i Dan, ¿per què viu entre els vaixells?
	Aser jeu a la vora del mar, s'està tranquil als seus ports.
	18 Zabuló és un poble que menysprea la seva vida fins a la mort.
	Igual que Neftalí, sobre els tossals del país.
	19 Han arribat els reis, s'han arrenglerat per a la lluita,
	i aleshores han lluitat els reis de Canaan
	a Taanac, a les aigües de Maguedó,
	sense guanyar res de plata.
	20 Del cel estant, combatien les estrelles;
	dels seus camins, combatien contra Sisarà.
	21 Els ha arrossegats el torrent de Quison.
	el torrent sagrat, el torrent de Quison.
—442→
	Avança victoriosa, ànima meva...
	22 Llavors s'ha sentit martellejar les ferradures,
	galopar, galopar els seus cavalls.
	23 Maleïu Meroz, ha dit l'àngel de Jahvè,
	maleïu fort els seus habitants,
	per què no han vingut en auxili de Jahvè,
	en auxili de Jahvè, entre els seus valents.
	24 Beneïda sigui Jael entre les dones,
	la muller d'Hèber, el caïnita;
	entre les dones de tenda, que sigui beneïda!
	25 En una copa de nobles ha donat llet
	al qui demanava aigua, li ha presentat la nata.
	26 Ha agafat l'estaca amb una mà;
	amb l'altra, un martell de treball,
	i ha donat el cop a Sisarà, l'hi ha clavada al cap,
	l'hi ha foradat, li ha ensorrat els polsos.
	27 S'ha desplomat, ha caigut,
	ha quedat estés entre els seus peus;
	al lloc on s'ha desplomat, ha caigut mort.
	28 De la finestra estant, darrera la gelosia,
	mira i vigila la mare de Sisarà:
	«¿Per què triga tant el seu carro?
	¿Per què van tan a poc a poc les seves rodes?»
	29 La més llesta de les princeses li respon,
	i ella, per contesta, es diu a si mateixa:
	30 «Deuen estar repartint-se el botí:
	una noia, dues noies per a cada u!
	A Sisarà, li toquen teixits virolats,
	teixits virolats i tela brodada,
	una o dues peces brodades que em posaré al coll».
	31 Així desapareguin tots els vostres enemics, Jahvè,
	i els qui us estimen, que siguin com el sol,
	quan surt amb tota la seva majestat.

Llavors el país va estar tranquil durant quaranta anys.

  —443→  

6 Opressió dels madianites.— 1 Els israelites feien el mal que ofèn Jahvè, i Jahvè va deixar-los a les mans de Madian durant set anys. 2 La mà de Madian feia sentir a Israel tota la seva força. Per alliberar-se de Madian, els israelites s'amagaven a les escletxes de les muntanyes, a les coves i als llocs escarpats. 3 Si Israel sembrava, pujaven els madianites, amb els amalequites i els nòmades orientals, 4 acampaven al seu territori, devastaven les collites del país fins a l'entrada de Gaza, i no deixaven a Israel queviures, ni ramats d'ovelles, ni vaques, ni ases. 5 Arribaven amb tots els seus ramats i les seves tendes, com una plaga de llagosta. Entre ells i els seus camells, eren tants que no es podien comptar, i venien a devastar el país. 6 Per culpa de Madian, Israel s'anava empobrint. Finalment, van clamar a Jahvè.

Retret d'un profeta.— 7 Quan els israelites van adreçar a Jahvè els seus clams per tot el que sofrien de Madian, 8 Jahvè va enviar un profeta a dir-los: «Això diu Jahvè, Déu d'Israel: Jo sóc el qui us vaig fer pujar d'Egipte i us vaig treure de la casa d'esclavatge. 9 Vaig alliberar-vos del poder d'Egipte i de tots els vostres opressors. Els he expulsats de davant vostre i us he donat el país que era d'ells. 10 Jo, Jahvè, el vostre Déu, vaig dir-vos: «No venereu els déus dels amorreus, al país dels quals viviu». Però vosaltres no m'heu obeït».

Vocació de Gedeó.— 11 L'àngel de Jahvè va anar a asseure's sota l'arbre d'Efrà, que pertanyia a Joàs d'Abièzer. Gedeó, el seu fill, estava batent blat dins el cup, per salvar-lo dels madianites. 12 L'àngel de Jahvè se li presentà i li digué: «Jahvè és amb tu, guerrer valent». 13 Gedeó li respon: «Perdó, senyor meu; si Jahvè és amb nosaltres, com és que ens ha passat tot això? ¿On són totes les meravelles que ens contaven els nostres pares, quan ens deien: «¿No és veritat que Jahvè ens va treure   —444→   d'Egipte?» Però ara Jahvè ens ha abandonat i ens ha posat a les mans de Madian».

14 Llavors Jahvè, girant-se, li digué: «Vés, amb el coratge que tens, que tu salvaràs Israel de les mans de Madian. ¿No sóc jo qui t'envio?» Ell li respon: 15 «Perdó, Senyor, però amb què haig de salvar Israel? Mireu, el meu clan és el més pobre de Manasés, i jo sóc el més petit de la família». 16 Jahvè va contestar: «Jo seré amb tu; venceràs Madian com si fos un sol home». 17 Li diu: «Si, doncs, he trobat gràcia davant vostre, doneu-me un senyal que sou vós qui heu parlat amb mi: 18 no us mogueu d'aquí, si us plau, fins que jo vingui a portar-vos la meva ofrena i posar-la davant vostre». Ell li respongué: «M'esperaré fins que tornis».

19 Gedeó se'n va anar, va preparar un cabrit, i amb una mesura de farina va fer pans sense fermentar. Va posar la carn en una panera i el suc dins d'una olla, i va anar a portar-li-ho sota l'arbre. En acostar-se-li, 20 l'àngel de Jahvè va dir-li: «Pren la carn i els pans, deixa-ho damunt d'aquella pedra i vessa-hi el suc». Així ho va fer. 21 Llavors l'àngel de Jahvè va allargar la punta del bastó que tenia a la mà, va tocar la carn i els pans, i de la pedra va sortir un foc que els va consumir. I l'àngel de Jahvè va desaparèixer del seu davant. 22 Gedeó va comprendre que era l'àngel de Jahvè, i va exclamar: «Ah, Senyor Jahvè, així és veritat que he vist l'àngel de Jahvè cara a cara». 23 Jahvè li va respondre: «Pau amb tu. No tinguis por, no moriràs». 24 Llavors Gedeó va construir allà mateix un altar a Jahvè, que ell va anomenar: «Jahvè-és pau». I encara hi és avui, a Efrà d'Abiézer.

Gedeó destrueix l'altar de Baal.— 25 Aquella mateixa nit, Jahvè li va dir; «Agafa el toro gros de casa teva, és a dir, el de set anys, i ensorra l'altar de Baal del teu pare. Talla també el tronc sagrat que hi ha al costat, 26 i construeix un altar a Jahvè, el teu Déu, al capdamunt d'aquesta roca, amb el fogar. Després pren el toro gros i crema'l en holocaust damunt la llenya del tronc sagrat que hauràs tallat». 27 Gedeó va prendre deu homes   —445→   d'entre els seus mossos i va fer tal com li havia manat Jahvè. Però com que tenia por de la seva família i de la gent del poble, si ho feia de dia, ho va fer de nit. 28 En llevar-se la gent del poble i adonar-se que l'altar de Baal havia estat destruït, el tronc sagrat, tallat, i el toro gros, sacrificat damunt un altar construït de poc, 29 es deien entre els veïns: «Qui ha fet això?» Després d'indagar i de buscar, van començar a dir: «Ho ha fet Gedeó, fill de Joàs». 30 La gent del poble deien a Joàs: «Fes sortir el teu fill; ha de morir, perquè ha destruït l'altar de Baal i ha tallat el tronc sagrat que hi havia vora l'altar». 31 Però Joàs va respondre a tots els qui tenia davant: «¿Vosaltres heu de defensar la causa de Baal? ¿Sou vosaltres els qui l'heu de salvar? Qui gosi defensar-lo, serà condemnat a mort abans de la matinada. Si Baal és déu, que ell mateix judiqui el qui li ha destruït l'altar».

32 Aquell dia, van anomenar Gedeó Jerobaal, perquè el seu pare havia dit: «Que Baal judiqui el qui li ha destruït l'altar».

Gedeó reuneix els exèrcits.— 33 Tots els madianites, amb els amalequites i els nòmades orientals, es van aplegar, passaren el Jordà i van acampar a la vall de Jezrael. 34 L'esperit de Déu s'apoderà de Gedeó, el qual va tocar la trompeta i va cridar el clan d'Abièzer perquè vingués a ajuntar-se-li. 35 Després va enviar missatgers a convocar tot Manasés perquè també se li ajuntessin. Va enviar-ne d'altres a Aser, a Zabuló i a Neftalí, els quals van venir on ell era.

Gedeó demana a Déu una prova.— 36 Gedeó digué a Déu: «Si sou vós qui heu de salvar Israel per les meves mans, tal com vau dir, 37 mireu, deixo a l'era la llana acabada d'esquilar; si només hi ha rosada sobre la llana i la terra és tota eixuta, sabré que vós salvareu Israel per les meves mans, tal com vau dir». 38 I així va ser. Va llevar-se l'endemà de bon matí i, esprement la rosada de la llana, va omplir-ne tota una cassola. 39 Llavors Gedeó va dir a Déu: «No us enfadeu amb mi, però us vull tornar a parlar. Vull fer una altra prova amb la llana: que   —446→   quedi eixuta la llana sola i hi hagi rosada pertot arreu». 40 Jahvè va fer-ho així durant aquella nit: només la llana va quedar eixuta, i va haver-hi rosada pertot arreu.

7 Primera selecció dels soldats de Gedeó.— 1 Jerobaal, o sigui, Gedeó, va llevar-se de bon matí, amb tots els homes que tenia amb ell, i van acampar a les fonts d'Harod. Tenia el campament de Madian al nord, a la plana ran del turó de Moré. 2 Llavors Déu va dir a Gedeó: «Hi ha massa gent amb tu, perquè jo posi els madianites a les vostres mans. Israel encara podria enorgullir-se contra mi, i dir: «M'ha salvat la meva mà». 3 Crida que ho senti tota la gent: «El qui sigui poruc i covard, que se'n torni». Gedeó va fer aquesta prova, i vint-i-dues mil persones se'n van tornar; van quedar-se'n només tres mil. 4 Però Jahvè va dir a Gedeó: «Encara hi ha massa gent. Fes-los baixar a l'aigua, i allí te'ls provaré. El qui jo et digui: «Aquest vindrà amb tu», hi anirà; el qui jo et digui: «Aquest no hi vindrà», no hi anirà».

Segona selecció.— 5 Va fer baixar la gent a l'aigua, i Jahvè va dir a Gedeó: «Separa d'un costat tots els qui llepin l'aigua tal com fan els gossos, i de l'altre els qui s'agenollin per beure». 6 El nombre dels qui van llepar l'aigua amb la mà a la boca va ser de tres-cents homes. Tots els restants van agenollar-se per beure aigua. 7 I Déu va dir a Gedeó: «Us salvaré amb els tres-cents homes que han llepat l'aigua, i posaré Madian a les teves mans. Que se'n tornin tots els altres a casa seva». 8 Llavors van prendre a tothom les gerres i els corns, i Gedeó va enviar tots els israelites a casa seva. Gedeó va retenir només els tres-cents homes. El campament de Madian li quedava més en sota, a la vall.

Presagi de la victòria.— 9 Aquella mateixa nit, Jahvè va dir a Gedeó: «Lleva't, baixa al campament, que el poso a les teves mans. 10 I, si et fa por, vés-hi primer amb Farà, el teu criat. 11 Un cop hagis sentit allò que estan parlant, t'animaràs a baixar al campament». Va anar-hi, doncs, amb el seu criat Farà   —447→   fins als primers homes armats del campament.

12 Els madianites, amb els amalequites i els nòmades orientals s'havien abatut a la vall com una plaga de llagostes, amb més camells que els grans de sorra a la platja. 13 En el moment d'arribar Gedeó, un home estava contant un somni al seu company i li deia: «Mira quin somni he tingut: Un pa de civada rodolava pel campament de Madian, arribava a la nostra tenda, la tocava, la capgirava tota, i la tenda queia». 14 El seu company li va respondre: «Això no és altra cosa que l'espasa de Gedeó, fill de Joàs, l'israelita. Déu ha posat a les seves mans els madianites amb tot el campament».

Preparació immediata de les tropes.— 15 En sentir la contalla del somni i la seva interpretació, Gedeó es va prosternar i se'n va tornar al campament d'Israel. I va dir: «Aneu; amb tota certesa, Jahvè ha posat a les vostres mans el campament de Madian». 16 Llavors va dividir els tres-cents homes en tres grups, va fer-los prendre a tots els corns, les gerres buides i unes teies dins les gerres, 17 i va dir-los: «Miren bé, i feu igual que jo. M'arribo fins a tocar el campament i, tal com jo faci, feu també vosaltres. 18 Quan jo, amb els qui seran amb mi, toqui el corn, toqueu també vosaltres al voltant de tot el campament i crideu: «Per Jahvè i per Gedeó!»

La batalla.— 19 Gedeó, amb cent dels seus homes, va arribar fins a tocar el campament. Era el començament de la vetlla de mitjanit, just al moment de rellevar-se els guardes. Van tocar els corns i van trencar les gerres que portaven a les mans. 20 Llavors tots tres grups van tocar igualment els corns i van trencar les gerres. Amb la mà esquerra, van agafar les teies, i amb la dreta, els corns per tocar, i cridaven: «Per Jahvè i per Gedeó!» 21 Però cadascú es va quedar al seu lloc al voltant del campament. Tot el campament es va posar a córrer, cridant i fugint. 22 Tots tres-cents homes tocaven el corn, i Jahvè va fer que a tot el campament es desembeinessin l'espasa els uns contra els altres. Tots van fugir fins a   —448→   Bet-ha-Setà, en direcció de Sartan, fins a la riba d'Abel-Mehulà, cap a Tebat.

Persecució dels fugitius.— 23 Llavors van convocar els israelites de Neftalí, d'Aser i de tot Manasés, i van perseguir Madian. 24 Gedeó va enviar missatgers a tota la muntanya d'Efraïm per dir-los: «Baixeu, sortiu al pas a Madian i ocupeu abans que ells les aigües fins a Bet-Berà i el Jordà». Tots els homes d'Efraïm es van aplegar i van ocupar les aigües fins a Bet-Berà i el Jordà. 25 Van agafar també els dos capitans de Madian, Oreb i Zeb. Mataren Oreb a la roca d'Oreb, i Zeb, al cup de Zeb, mentre perseguien Madian. I van portar els caps d'Oreb i de Zeb a Gedeó, a l'altra banda del Jordà.

8 Gedeó apaivaga Efraïm.— 1 Però la gent d'Efraïm van dir-li: «¿Què és això que has fet, de no cridar-nos a nosaltres, en anar a lluitar contra Madian?» I li ho retreien amb violència. 2 Però ell va contestar- los «¿Què he fet jo en comparació de vosaltres? ¿No és millor l'esgotimar d'Efraïm que la verema d'Abièzer? 3 És a les vostres mans que Déu ha posat els capitans de Madian, Oreb i Zeb. ¿Què podia fer jo, comparat amb allò que heu fet vosaltres?» En sentir-lo parlar així, es van asserenar.

Persecució de Zebé i Salmannà més enllà del Jordà.— 4 Gedeó va arribar, doncs, al Jordà i va travessar el riu amb els tres-cents homes que l'acompanyaven, cansats de la persecució. 5 I va dir a la gent de Socot: «Doneu, si us plau, uns quants pans als homes que em segueixen, perquè estan sense forces; després continuaré perseguint Zebé i Salmannà, reis de Madian.» 5 Però els notables de Socot van contestar: «¿Que potser ja tens a la teva mà les mans de Zebé i de Salmannà, perquè donem pa al teu exèrcit?» 7 Gedeó digué: «Si és així, quan Jahvè m'hagi posat a la mà Zebé i Salmannà, trillaré la vostra carn amb cardots i amb espines del desert».

8 D'allà va pujar a Fanuel i els va parlar de la mateixa manera. Els de Fanuel van contestar-li igual que els de   —449→   Socot, 9 i ell va assegurar també a la gent de Fanuel: «Quan torni victoriós enderrocaré aquesta torre».

10 Zebé i Salmannà ja eren a Carcar amb el seu campament, uns quinze mil; eren tots els qui quedaven de tot el campament dels nòmades d'orient. Havien caigut cent mil homes de guerra. 11 Gedeó va pujar pel camí dels nòmades, a l'orient de Nobé i de Jegbahà, i va atacar el campament mentre estaven refiats. 12 Zebé i Salmannà van fugir. Però van perseguir-los, i atraparen els dos reis de Madian, Zebé i Salmannà, i van destruir tot el campament. 13 Acabada la batalla, Gedeó, fill de Joàs, se'n tornà per la pujada d'Hares. 14 Havent agafat un jove de Socot, va interrogar-lo, i aquest li va escriure els noms dels notables de Socot i dels seus ancians, setanta-set persones.

Càstig de Socot i de Fanuel.— 15 Arribat a Socot, va dir-los: «Mireu Zebé i Salmannà, pels quals vau ultratjar-me, dient: «¿Que potser ja tens a la teva mà les de Zebé i de Salmannà, perquè donem pa als teus homes que estan cansats?». 16 Llavors va fer prendre els ancians de la ciutat i, agafant cardots i espines del desert, va trillar la gent de Socot. 17 També va enderrocar la torre de Fanuel i va matar la gent de la ciutat.

Mort dels reis madianites.— 18 Després va preguntar a Zebé i Salmannà: «¿On són els homes que vau matar al Tabor?» Van respondre: «Tu i ells éreu semblants. Cada un feia la impressió de ser un fill de rei». 19 Ell digué: «Eren germans meus, fills de la meva mare. Ho juro per la vida de Jahvè: Si els haguéssiu deixat en vida, no us mataria a vosaltres!» 20 Llavors va ordenar a Jèter, el seu noi gran: «Vés, mata'ls!» Però ell no va desembeinar l'espasa, de por que tenia, perquè encara era un noi. 21 Zebé i Salmannà digueren: «Vine tu i mata'ns, que un home es demostra per la seva valentia». Gedeó, doncs, va matar Zebé i Salmannà, i va agafar els creixents que hi havia al coll dels seus camells.

Els israelites demanen el govern de Gedeó.— 22 Llavors   —450→   els israelites van demanar a Gedeó: «Governa'ns tu, el teu fill i el fill del teu fill, perquè tu ens has alliberat de les mans dels madianites». 23 Gedeó els respongué: «Ni jo ni el meu fill no serem els vostres governants; és Jahvè qui us governa». 24 Després els va dir: «Us vull fer una proposta: que cadascú de vosaltres em doni un dels anells del seu botí». Efectivament, havien arreplegat anells d'or, perquè eren ismaelites. 25 Li digueren: «Els donarem de bona gana». Van estendre un mantell i cadascú hi va tirar un anell del seu botí. 26 El pes dels anells d'or que havia demanat va resultar de mil set-cents sicles d'or, sense comptar-hi els creixents, les arracades i els vestits de porpra que portaven els reis de Madian, ni tampoc els collars dels seus camells. 27 D'això, Gedeó va fer-ne un efod i el va col·locar a la seva població d'Efrà. Tot Israel, seguint el seu exemple, s'hi va prostituir, la qual cosa va ser un parany per a Gedeó i per a la seva casa. 28 Madian va humiliar-se davant els israelites i no van tornar a aixecar el cap. I el país va estar tranquil durant quaranta anys, durant tot el temps de Gedeó.

Mort de Gedeó. Infidelitat d'Israel.— 29 Jerobaal, fill de Joàs, va anar-se'n a residir a casa seva. 30 Gedeó va tenir setanta fills, sortits de la seva entranya, perquè tenia moltes dones. 31 També una concubina que tenia a Siquem li va donar un fill, i li va posar Abimèlec. 32 Gedeó, fill de Joàs, va morir feliç en la vellesa, i va ser enterrat al sepulcre del seu pare Joàs, a Efrà d'Abièzer. 33 A la mort de Gedeó, els israelites van tornar a entendre's amb els baals, i es van donar per déu Baal-Berit. 34 Ja no es recordaren més de Jahvè, el seu Déu, que els salvava de les mans de tots els enemics dels voltants. 35 Tampoc no es van mostrar agraïts amb la casa de Jerobaal —Gedeó—, per tot el bé que havia fet a Israel.

  —451→  

9 Abimèlec usurpa el regne.— 1 Abimèlec, fill de Jerobaal, se n'anà a Siquem, a trobar els germans de la seva mare, i es va dirigir a ells i a tot el clan familiar de la seva mare amb aquestes paraules: 2 «Feu dir a tots els habitants de Siquem: «¿Què és millor per a vosaltres, que us governin setanta persones, tots els fills de Jerobaal, o bé que us governi un sol home? Recordeu-vos, de passada, que jo sóc dels vostres ossos i de la vostra carn». 3 Quan els germans de la seva mare hagueren fet arribar aquestes paraules a tots els grans de Siquem, tots es van fer partidaris d'Abimèlec, perquè deien: «És un germà nostre!» 4 Van donar-Ii setanta sicles de plata del temple de Baal-Berit, amb els quals Abimèlec va reclutar gent desvagada i agosarada, que el seguien. 5 Se'n va anar a casa del seu pare, a Efrà, i va matar sobre una sola roca els seus germans, setanta homes, fills de Jerobaal. però va quedar Joatam, el fill petit de Jerobaal, que s'havia amagat. 6 Llavors van reunir-se tots els habitants de Siquem i tot Bet-Mel·ló, i van anar a proclamar rei Abimèlec, prop de l'arbre de l'estela que hi ha a Siquem.

Apòleg de Joatam²⁴⁴.— 7 Un cop ho hagueren fet saber a Joatam, aquest va anar a la punta del Garizim i va cridar-los:

	«Escolteu-me, habitants de Siquem,
	i Déu us escoltarà.
	8 Una vegada, els arbres es van posar en camí
	per anar a ungir un rei que els governés.
	I van dir a l'olivera: «Sigues el nostre rei!»
	9 Però l'olivera els respongué: «¿Com puc renunciar al meu oli,
	que serveix per a honorar Déu i els homes,
	i anar a balancejar-me sobre els arbres?»
	10 Llavors els arbres van dir a la figuera:
	«Vine tu, sigues el nostre rei!»
	Però la figuera els respongué:
	11 «¿Com puc renunciar a la meva dolçor
—452→
	i al meu fruit exquisit,
	per anar a balancejar-me sobre els arbres?»
	12 Llavors els arbres digueren al cep:
	«Vine tu, sigues el vostre rei!»
	13 Però el cep els respongué:
	«¿Com puc renunciar al meu most,
	que alegra Déu i els homes,
	per anar a balancejar-me sobre els arbres?»
	14 Llavors tots els arbres van dir a l'arç:
	«Vine tu, sigues el nostre rei!»
	15 Però l'arç va respondre als arbres:
	«Si és amb bona fe que em voleu ungir com a rei vostre,
	veniu, empareu-vos sota la meva ombra;
	i, si no, sortirà foc de l'arç
	i consumirà els cedres del Líban!»

16 Doncs, bé, digueu-me si heu obrat amb bona fe i amb lleialtat en fer rei Abimèlec, i si us heu portat com calia amb Jerobaal i la seva casa, si els heu tractats conforme a les seves obres. 17 Mentre que el meu pare va lluitar a favor vostre i va arriscar la seva vida per deslliurar-vos de les mans de Madian, 18 vosaltres us heu alçat avui contra la casa del meu pare, heu matat els seus setanta fills sobre una sola roca, i heu fet rei dels habitants de Siquem Abimèlec, fill de la seva esclava, perquè és germà vostre. 19 Si el dia d'avui heu obrat de bona fe i amb lleialtat envers Jerobaal i la seva casa, estigueu contents d'Abimèlec i que ell estigui content de vosaltres. 20 Si no, sortirà d'Abimèlec un foc que devorarà els habitants de Siquem, i sortirà un foc dels habitants de Siquem i de Bet-Mel·ló, que devorarà Abimèlec».

21 Acabat, Joatam va fugir, se'n va anar a Beerà, i allà vivia, fora de l'abast del seu germà Abimèlec.

Revolta dels siquemites.— 22 Abimèlec va governar Israel durant tres anys. 23 Després, Déu va enviar un esperit de discòrdia entre Abimèlec i els habitants de Siquem. Aquests van portar-se traïdorament amb Abimèlec. 24 Va ser com a càstig pel crim comès contra els setanta fills de Jerobaal i per fer recaure la seva sang damunt Abimèlec, germà seu,   —453→   que els havia matats, com també damunt els habitants de Siquem, que havien col·laborat amb ell en la matança dels seus germans. 25 Els habitants de Siquem li posaven emboscades dalt de les muntanyes i robaven tothom qui passava vora d'ells pels camins. Abimèlec se'n va assabentar.

26 Va arribar a Siquem un tal Gàal, fill d'Abed, que passava amb els seus germans, i els habitants de Siquem van fer-li confiança. 27 Van veremar les seves vinyes, van trepitjar el raïm i, fent molta gatzara, van anar al temple de Déu, on menjaren i begueren, maleint Abimèlec. 28 Gàal, fill d'Abed, va cridar: «¿Qui és Abimèlec i qui és Siquem, perquè hàgim d'estar-li sotmesos? ¿No són més aviat el fill de Jerobaal i Zebul, el seu prefecte, els qui han d'estar sotmesos a la gent d'Hemor, pare de Siquem? ¿Per què hem d'estar sotmesos nosaltres? 29 Tant de bo tingués aquesta gent a les meves mans; faria fugir Abimèlec, i li diria: «Aplega un gran exèrcit i declara la guerra». 30 En sentir Zebul, governador de la ciutat, les paraules de Gàal, fill d'Abed, es va indignar 31 i va trametre missatgers a Abimèlec, a Arumà, per dir-li: «Sàpigues que Gàal, fill d'Abed, ha vingut a Siquem amb els seus germans i estan revoltant la ciutat contra tu. 32 Vine, de nit, amb els teus homes, i prepara una emboscada a fora. 33 Al matí, en sortir el sol, desplega l'exèrcit entorn de la ciutat. Quan ell, amb els seus homes surti contra tu, fes-li allò que et sembli bé».

34 Abimèlec, amb tots els seus homes, va anar-hi de nit i va parar l'emboscada contra Siquem amb quatre esquadrons. 35 Va sortir Gàal, fill d'Abed, i es va quedar a la porta de la ciutat. Llavors Abimèlec i la seva gent van alçar-se de l'emboscada. 36 En adonar-se Gaàl d'aquella gent, va dir a Zebul: «Mira quina gentada baixa de dalt de les muntanyes». Zebul li contestà: «Són les ombres de les muntanyes, que et deuen semblar homes». 37 però Gàal va afegir: «Hi ha gent que baixa del melic del País i un esquadró que va pel camí de l'arbre dels Endevinaires». 38 Llavors Zebul li va dir: «¿Què n'has fet d'aquella arrogància amb què deies: «¿Qui és Abimèlec   —454→   perquè hàgim d'estar-li sotmesos? No és aquesta, la gent que tu menyspreaves? Surt ara a fer-li la guerra». 39 Gàal, aleshores, va sortir al davant dels habitants de Siquem, a donar batalla a Abimèlec. 40 Però aquest el va perseguir, i ell va fugir davant d'ell. Molts van caure traspassats, fins a l'entrada de la porta. 41 Abimèlec se'n tornà a Arumà, i Zebul va expulsar Gàal i els seus germans, i els prohibí de viure a Siquem.

Presa de Siquem i de Magdal-Siquem.— 42 Però, l'endemà, els homes de guerra van tornar a sortir, i Abimèlec ho va saber. 43 I prengué els seus homes, els dividí en tres esquadrons, s'emboscà pel camp i va veure que, efectivament, els homes sortien armats de la ciutat. Llavors va alçar-se per atacar-los. 44 Abimèlec i el seu esquadró van desplegar-se fins a ocupar la porta de la ciutat. Els altres dos esquadrons es van desplegar contra tots els qui eren fora i els van atacar. 45 Durant tot el dia, Abimèlec va estar lluitant a la ciutat, la van prendre i van matar la gent que s'hi trobava. Després la van destruir i van sembrar-la de sal. 46 Tots els habitants de Magdal-Siquem, quan van saber-ho, van refugiar-se al soterrani del temple d'El-Berit. 47 En arribar a Abimèlec la notícia que tots els habitants de Magdal-Siquem s'havien aplegat, 48 va pujar amb tots els qui eren amb ell a la muntanya de Selmon, i ell mateix, destral en mà, va tallar una branca d'arbre, se la va carregar a l'espatlla, i va dir als qui anaven amb ell: «Feu de seguida el mateix que jo he fet». 49 Llavors va tallar cadascú una branca i, seguint Abimèlec, van anar a col·locar-les damunt el soterrani i van calar foc sobre els qui es trobaven al soterrani. Així van morir tots plegats, els habitants de Magdal-Siquem, cosa d'un miler entre homes i dones.

Presa de Tebés i mort d'Abimèlec.— 50 Després, Abimèlec se'n va anar a Tebés, va assetjar-la i la conquerí. 51 Al mig de la ciutat, hi havia una torre fortificada. Tots els habitants de la ciutat, homes i dones, van refugiar-s'hi, es van tancar i van pujar al terrat de la torre. 52 Abimèlec arribà a la torre,   —455→   la va atacar i va acostar-se fins a l'entrada per calar-hi foc. 53 Llavors una dona va llançar una mola sobre el cap d'Abimèlec i li va fracturar el crani. 54 Ell va cridar de seguida l'escuder que li portava les armes i li va dir «Desembeina l'espasa i mata'm. Que no es digui mai de mi: «L'ha matat una dona». El seu escuder el traspassà, i va morir. 55 Quan els israelites van veure que Abimèlec era mort, se'n van anar cadascú a casa seva. 56 Així Déu va retribuir Abimèlec pel mal que havia comès contra el seu pare matant els seus setanta germans. 57 Igualment, els siquemites, Déu els va retribuir pel mal que havien comès. És així com Déu va fer que es realitzés en ells la maledicció de Joatam, fill de Jerobaal.

10 Tolà.— 1 Després d'Abimèlec, Tolà, fill de Fuà, fill de Dodó, un home d'Issacar que habitava a Samir, a la muntanya d'Efraïm, es va alçar per salvar Israel. 2 Després d'haver estat jutge d'Israel durant vint-i-tres anys, va morir i va ser enterrat a Samir.

Jaïr.— 3 Després d'ell, Jaïr, galaadita, va ser jutge d'Israel durant vint-i-dos anys. 4 Va tenir trenta fills que muntaven trenta pollins i posseïen trenta pobles, els quals encara avui s'anomenen Havot-Jaïr, al país de Galaad. 5 En morir, va ser enterrat a Camon.

Jeftè. Introducció.— 6 Llavors el mal comportament dels israelites tornà a ofendre Jahvè; donaven culte als baals, als troncs sagrats, als déus d'Aram, als déus de Sidó, de Moab, dels cananeus i dels filisteus. Van abandonar Jahvè i no li donaven culte. 7 La severitat de Jahvè es va encendre contra Israel, i els va deixar en poder dels filisteus i dels ammonites. 8 D'ençà de llavors, van inquietar i oprimir els israelites durant divuit anys: eren tots els israelites de l'altra banda del Jordà, al país dels amorreus, a Galaad. 9 A més, els ammonites van travessar el Jordà per anar a combatre,   —456→   tant contra Judà i Benjamí com contra Efraïm, de manera que Israel es va trobar en una situació molt desgraciada. 10 Llavors els israelites van clamar a Jahvè, dient: «Hem pecat contra vós; hem abandonat el nostre Déu i hem donat culte als baals». 11 Jahvè va respondre: «¿No us van oprimir ja els egipcis, els amorreus, els ammonites i els filisteus, 12 els sidonis, Amalec i Madian, i quan vau cridar-me no us vaig deslliurar de les seves mans? 13 Però després encara m'heu abandonar, i heu donar culte a déus estrangers. No us vull tornar a salvar. 14 Aneu a invocar els déus que us heu escollit. Són ells els qui us han de salvar als moments de desgràcia». 15 Els israelites van respondre a Jahvè: «Es veritat, hem pecat. Tracteu-nos com us sembli bé. Però ara, per favor, salveu-nos». 16 I van llençar lluny d'ells els déus estrangers, per donar culte a Jahvè. Llavors, a Jahvè se li va fer insuportable el sofriment d'Israel.

17 Els ammonites van ser convocats a la guerra i van acampar a Galaad. Els israelites es van reunir i van acampar a Masfà. 18 El poble i els governants de Galaad es deien l'un a l'altre: «Qui serà l'home que farà la guerra contra els ammonites? El farem cap de tots els habitants de Galaad».

11 Jeftè accepta el comandament. — 1 Jeftè, el gaaladita, era un guerrer valent, fill d'una prostituta. El seu pare era Galaad. 2 Com que aquest havia tingut fills de la seva dona, en fer-se grans van fer fora Jeftè, tot dient-li: «Tu no tindràs herència a casa del nostre pare, perquè ets fill d'una altra dona». 3 Jeftè va fugir, doncs, de la seva família, i es va instal·lar al país de Tob. Uns quants desvagats es van ajuntar amb Jeftè i anaven amb ell a la guerra. 4 Quan, al cap d'un temps, els ammonites van fer la guerra contra Israel, 5 els ancians de Galaad van anar a buscar Jeftè al país de Tob 6 i van dir-li: «Vine amb nosaltres, seràs el nostre comandant i farem la guerra contra els ammonites». 7 Jeftè els va respondre: «¿No sou vosaltres els qui no em volíeu i que em vau treure de la casa del meu pare? Com és que em veniu a trobar ara que esteu en perill?» 8 Els   —457→   ancians de Galaad li digueren «Ara tornem a buscar-te, vine amb nosaltres a lluitar contra els ammonites. Seràs el nostre comandant i el de tots els habitants de Galaad». 9 Llavors Jeftè els va respondre: «Si em feu tornar per lluitar contra els ammonites, i Jahvè els posa en poder meu, seré el vostre comandant». Els ancians de Galaad li van respondre: 10 «Que Jahvè sigui l'àrbitre entre nosaltres en cas que no complim això que acabes de dir». 11 Jeftè, doncs, se'n va anar amb els ancians de Galaad, i la gent mateixa va nomenar-lo el seu comandant. Jeftè va repetir a Masfà, davant Jahvè, tot allò que havia dit.

Jeftè parlamenta amb els ammonites.— 12 Jeftè va enviar missatgers al rei dels ammonites per dir-li: «¿Què hi ha entre tu i jo, perquè vinguis a fer la guerra contra el meu país?» 13 El rei dels ammonites va respondre als missatgers de Jeftè: «Israel es va apoderar del meu país quan va pujar d'Egipte, des de l'Arnon fins al Jaboc i fins al Jordà. Torna-me'ls pacíficament». 14 Jeftè va trametre una altra vegada missatgers al rei dels ammonites 15 per dir-li: «Això diu Jeftè: Israel no es va apoderar del país de Moab ni del país dels ammonites. 16 En pujar d'Egipte, Israel va caminar pel desert fins al mar Roig i va arribar a Cadés. 17 Des d'allà, Israel va enviar missatgers al rei d'Edom, dient-li: «Deixa'ns passar pel teu país»; però el rei d'Edom no els va escoltar. També en va trametre al rei de Moab, i no ho va voler. Llavors Israel es va instal·lar a Cadés. 18 Després se'n va anar desert enllà, rodejant el país d'Edom i el país de Moab; va arribar a l'orient del país de Moab i va acampar vora l'Arnon. No van entrar dins la frontera de Moab, que és l'Arnon. 19 Israel, llavors, va enviar missatgers a Sehon, rei dels amorreus, rei d'Hesebon, i li va dir: «Deixa'm passar pel teu país, de pas cap al meu lloc»; 20 però Sehon no va permetre a Israel de passar pel seu país. Va reunir tota la seva gent, van acampar a Jasà i va fer la guerra contra Israel. 21 Però Jahvè, Déu d'Israel, va posar Sehon amb tots els seus homes a les mans d'Israel, i els va derrotar. 22 Israel es va   —458→   possessionar, doncs, de tot el país dels amorreus, des de l'Arnon fins al Jaboc, i des del desert fins al Jordà. 23 Després, doncs, que Jahvè, Déu d'Israel, ha desposseït els amorreus per donar als israelites el seu territori, tu te'n vols apoderar? 24 ¿No posseeixes tot el territori que Camós, el teu déu²⁴⁵, va desposseir? Doncs, també nosaltres posseïm tot el que Jahvè ha desposseït davant nostre. 25 Ara bé, ¿és que tens més drets sobre aquest territori que Balac, fill de Sefor, rei de Moab? ¿Es que el rei de Moab ha discutit mai amb Israel o li ha fet mai la guerra? 26 Israel ha sojornat tres-cents anys a Hesebon i a les viles que li pertanyen, a Jazer i a les seves viles, i a tots els pobles de vora el Jordà. ¿Per què no les has preses durant aquest temps? 27 No sóc pas jo el qui t'he ofès. Ets tu que no tens raó de fer-me la guerra. Que Jahvè, ell que és jutge, judiqui entre israelites i ammonites». 28 El rei d'Ammon, però, no va escoltar les paraules que Jeftè li va trametre.

Vot i victòria de Jeftè. 29 Llavors l'esperit de Jahvè es va apoderar de Jeftè, el qual va recórrer Galaad i Manasés, va passar a Masfà de Galaad, i d'allà cap als ammonites. 30 Jeftè va fer un vot a Jahvè, en aquests termes: «Si de veritat poseu a les meves mans els ammonites, 31 oferiré a Jahvè en sacrifici²⁴⁶ aquell qui, en tornar jo victoriós dels ammonites, surti de la porta de casa meva per rebre'm». 32 Llavors Jeftè va atacar els ammonites, i Jahvè els va posar a les seves mans; 33 els va derrotar des d'Aroer fins a l'entrada de Mennit, o sigui, vint pobles, i fins a Abel-Caramim. Els ammonites van quedar humiliats davant els israelites. 34 Quan Jeftè se'n va tornar a Masfà, a casa seva, sortí a rebre'l la seva filla, dansant amb els tambors. Només ella, la seva filla única! Fora d'ella no tenia més fills ni filles. 35 Així que la va veure, es va esquinçar els vestits, cridant: «Ai, filla meva, m'has ben arruïnat! Has hagut de ser tu la que em portés el desastre! Jo m'he compromès amb Jahvè i no puc tornar enrera». 36 Ella li respongué: «Pare, si t'has compromès amb Jahvè, fes amb mi tal com han promès els teus   —459→   llavis, ja que Jahvè t'ha concedit de fer justícia contra els teus enemics, els ammonites». 37 I va afegir al seu pare: «Permete'm només una cosa deixa'm lliure durant dos mesos per anar-me'n a córrer per les muntanyes i plorar amb les meves companyes la meva virginitat»²⁴⁷. 38 Ell li digué: «Vés-hi». I la deixà marxar per dos mesos. Se'n va anar, doncs, amb les seves companyes, i va plorar la seva virginitat a les muntanyes. 39 Al cap de dos mesos, va tornar al seu pare, i aquest va complir amb ella el vot que havia fet²⁴⁸. I morí sense haver tingut marit. D'aquí va venir el costum, a Israel, 40 que cada any les noies israelites surtin a fer el plany de la filla de Jeftè, el gaaladita, quatre dies l'any.

12 Guerra entre Efraïm i Galaad. Mort de Jeftè.— 1 Els homes d'Efraïm van ser convocats i van passar el Jordà en direcció de Safon, per dir a Jeftè: «¿Com és que has anat a combatre contra els ammonites i no ens has cridat a nosaltres per acompanyar-te? Calarem foc a casa teva». 2 Jeftè els va respondre: «Jo i els meus homes vam sostenir una disputa duríssima amb els ammonites. Us vaig demanar auxili, i no em vau ajudar per deslliurar-me de les seves mans. 3 En veure que ningú no m'ajudava, em vaig arriscar la vida i vaig travessar el Jordà per anar a combatre contra els ammonites, i Jahvè els va posar a les meves mans. ¿Per què pugeu avui a combatre contra mi?» 4 Llavors Jeftè va reunir tots els homes de Galaad per defensar-se contra Efraïm. Els gaaladites van atacar Efraïm perquè els deien: «Sou uns fugitius d'Efraïm» (Galaad es troba entre Efraïm i Manasés).

5 Galaad va prendre a Efraïm els quals del Jordà. Quan un fugitiu d'Efraïm deia: «Deixeu-me passar», els gaaladites li preguntaven: «Ets efraïmita?» Ell responia: «No». 6 Llavors li deien: «Digues «xibòlet». Ell deia: «sibòlet»²⁴⁹, perquè no sabia pronunciar-ho correctament. Ells l'agafaven i el degollaven vota els guals del Jordà. En aquella ocasió, van caure quaranta-dos mil homes d'Efraïm. 7 Jeftè va ser jutge d'Israel durant sis anys.   —460→   En morir Jeftè, el gaaladita, el van enterrar a la seva ciutat, Masfà, de Galaad.

Abesan.— 8 Després d'ell, el jutge d'Israel va ser Abesan de Bet-Lèhem. 9 Va tenir trenta fills i trenta filles. Aquestes, les va casar fora, i va fer venir de fora trenta noies per als seus fills. Va ser jutge d'Israel durant set anys. 10 En morir Abesan, el van enterrar a Bet-Lèhem.

Elon.— 11 Després d'ell, el jutge d'Israel va ser Elon, de Zabuló, que judicà Israel durant deu anys. 12 En morir Elon, de Zabuló, el van enterrar a Elon, al país de Zabuló.

Abdon.— 13 Després d'ell, el jutge d'Israel va ser Abdon, fill d'Hil·lel, de Faraton. 14 Tenia quaranta fills i trenta néts, que muntaven setanta pollins. Va judicar Israel durant vuit anys. 15 En morir Abdon, fill d'Hil·lel, de Faraton, el van enterrar al país d'Efraïm, a la terra de Saalim.

13 L'àngel anuncia el naixement de Samsó. 1 Els israelites tornaven a fer el mal que ofèn Jahvè, i Jahvè els va posar a les mans dels filisteus quaranta anys seguits. 2 Hi havia un home de Saraà, del clan de Dan, que es deia Manuè. La seva dona era estèril, no havia tingut fills. 3 L'àngel de Jahvè es va aparèixer a la dona i li va dir: «Tu ets estèril i no has tingut mai cap fill. 4 Vigila, doncs, de beure vi ni cap beguda fermentada, ni de menjar res d'impur. 5 Quedaràs embarassada i tindràs un fill. Mai no li tocarà el cap la navalla, perquè serà nazir de Déu²⁵⁰ des del si matern. És ell qui començarà a salvar Israel del poder dels filisteus». 6 La dona va anar a contar-ho al seu marit: «M'ha vingut a veure un home de Déu. El seu aspecte era com el de l'àngel de Déu, ple de majestat. Jo no li he preguntat qui era, i ell tampoc no m'ha dit com es deia, 7 però m'ha dit: «Mira, quedaràs embarassada i tindràs un fill. No beguis vi ni cap cosa fermentada, no mengis res d'impur, perquè el noi serà   —461→   nazir de Déu, des de les entranyes de la mare fins al dia de la seva mort».

Segona aparició de l'àngel i naixement de Samsó. 8 Llavors Manuè va implorar Jahvè amb aquestes paraules: «Us prego, Senyor, que torneu a fer venir a casa nostra l'home de Déu que vau enviar, perquè ens ensenyi què hem de fer amb el noi que naixerà». 9 Jahvè va escoltar Manuè, i l'àngel de Déu va tornar a la dona mentre era al camp. Manuè, el seu home, no era amb ella. 10 De seguida se'n va anar corrents a dir al seu marit: «Mira, se m'ha aparegut l'home que va venir l'altre dia». 11 Manuè seguí la seva dona i, arribat on era l'home, li diu: «Sou vós el qui vau parlar a la meva dona?» Ell li respon: «Sóc jo mateix». 12 Manuè li diu: «Quan es compleixin les vostres paraules, quin ha de ser el comportament del noi?» 13 L'àngel de Jahvè li va respondre: «Que la dona s'abstingui de tot allò que li vaig dir: 14 que no begui res del que prové del raïm, que no begui vi ni cap beguda fermentada, que no mengi res d'impur. Que es guardi de tot allò que li vaig ordenar». 15 Llavors Manuè va dir a l'àngel de Jahvè: «Permeteu-me que us retinguem; us volem oferir un cabrit». 16 Però l'àngel de Jahvè li va respondre: «Ni que em retinguis, no tastaré del teu menjar. Si vols oferir un holocaust, ofereix-lo a Jahvè». És que Manuè encara no sabia que es tractava de l'àngel de Jahvè. 17 Després, va preguntar a l'àngel de Jahvè: «¿Com us dieu, per poder obsequiar-vos quan es compleixin les vostres paraules?» 18 Però l'àngel de Jahvè li va respondre: «Per què preguntes el meu nom? És meravellós». 19 Llavors Manuè agafà un cabrit i l'oblació, i ho va oferir sobre una roca en holocaust a Jahvè-que-fa-meravelles. 20 I mentre la flama pujava cel amunt des de l'altar, també l'àngel de Jahvè se'n va pujar amunt amb la flama de l'altar. Manuè i la seva muller, que s'ho miraven, es van prosternar de cara a terra. 21 L'àngel de Jahvè ja no es va tornar a aparèixer a Manuè ni a la seva dona. Aleshores Manuè va comprendre que era l'àngel de Jahvè 22 i va dir a   —162→   la seva dona: «Segur que morirem, perquè hem vist Déu». 23 Però la dona li respongué: «Si Jahvè hagués tingut intenció de fer-nos morir, no hauria pas acceptat de les nostres mans el sacrifici i l'oblació, ni ens hauria fet veure totes aquestes coses».

24 La dona va tenir un fill i li va posar Samsó. El noi va créixer, Jahvè el va beneir, 25 i l'esperit de Jahvè va començar d'excitar-lo a Mahanè-Dan, entre Saraà i Estaol.

14 Casament de Samsó. 1 Samsó va baixar a Tamnà i es va fixar en una dona d'entre les filles dels filisteus. 2 Va pujar a comunicar-ho al seu pare i a la seva mare: «He vist una dona entre les filles del filisteus; preneu-me-la per esposa». 3 Però el seu pare i la seva mare i digueren: «¿Que no hi ha cap dona entre les filles dels teus parents i en tot el nostre poble, perquè vagis a triar-te'n una entre els filisteus, que són incircumcisos?» Samsó va respondre al seu pare: «Pren-me aquesta, que és la que m'agrada». 4 El seu pare i la seva mare no sabien que fos cosa de Déu, el qual volia que els filisteus, que en aquell temps dominaven Israel, donessin motiu de moure'ls brega.

5 Samsó va baixar a Tamnà. Es va arribar fins a les vinyes de Tamnà i, de sobte, un lleonet se li plantà al davant, bramulant. 6 Llavors l'esperit de Jahvè s'apoderà d'ell i, sense portar res a la mà, va esquarterar el lleó com qui esquartera un cabrit. Ni tan sols al pare i a la mate no va dir-los allò que havia fet. 7 Va baixar, va estar parlant amb la dona, i li va agradar. 8 Al cap d'uns quants dies, hi tornà per contractar el casament. Després va fer una marrada per veure la carronya del lleó, i va veure que dintre la carcanada del lleó hi havia un eixam d'abelles i mel. 9 La va recollir en el palmell de la mà, i anava caminant i menjant, En arribar on eren el seu pare i la seva mare, els en va donar perquè en mengessin, però no els va dir que l'hagués treta de la carcanada del lleó. 10 El seu pare va baixar també a casa de la dona, i allí Samsó va organitzar una festa de set dies,   —463→   tal com acostumen a fer tots els joves. 11 Però, com que li tenien por, van escollir trenta companys perquè estiguessin al seu costat.

Endevinalla de Samsó. 12 Llavors Samsó els va dir: «Vull proposar-vos una endevinalla. Si l'encerteu durant els dies del convit, us regalaré trenta peces de tela fina i trenta vestits de festa. 13 Però, si no podeu endevinar-la, vosaltres em regalareu a mi les trenta peces de tela fina i els trenta vestits de festa». Ells li respongueren: «Proposa la teva endevinalla, que t'escoltem». 14 Ell els digué

	«Del qui menja, n'ha sortit menjar,
	i del forçut n'ha sortit dolçor».

Durant tres dies no van poder endevinar-la. 15 El quart dia, van dir a la dona de Samsó: «Mira de seduir el teu marit perquè ens aclareixi l'endevinalla o, si no, et cremarem amb tota la casa del teu pare. ¿És que ens heu convidat aquí per empobrir-nos?» 16 Llavors la dona va començar a ploriquejar dient a Samsó: «M'has avorrit, ja no m'estimes. Has proposat una endevinalla als meus, i a mi, no me'n dius la solució». Ell li responia: Ja ho veus, no ho he dit ni al meu pare ni a la meva mare, i t'ho haig de dir a tu?» 17 Durant els set dies li va estar plorant i, el dia setè, tant l'havia forçat, que li va dir la solució. 18 La gent del poble, doncs, el dia setè, abans d'entrar ell a l'alcova, li van dir:

	«¿Què hi ha de més dolç que la mel,
	i que hi ha de més forçut que el lleó?»

Ell els respongué: «Si no haguéssiu llaurat amb la meva vedella, no hauríeu encertat l'endevinalla».

19 Tot seguit, s'apoderà d'ell l'esperit de Jahvè, va baixar a Ascalon, va matar-hi trenta homes, va endur-se'n les despulles, i va donar els vestits de festa als qui havien encertat l'endevinalla. Després va pujar a casa del seu pare encès de furor. 20 Mentrestant, van donar la seva dona al qui havia estat el seu company d'honor.

15 Samsó cala foc a les collites dels filisteus. 1 Un quant temps més tard,   —464→   durant la sega del blat, Samsó va anar a visitar la seva dona. Portava un cabrit, i va dir: «Vull veure la meva dona a la seva cambra». Però el seu sogre no el va deixar entrar, 2 i li deia: «Em pensava que ja l'havies avorrida. Per això l'he donada al teu company d'honor. ¿No trobes que la seva germana petita és millor que no pas ella? Pots prendre-la en lloc de l'altra». 3 Però Samsó va dir-los: «Aquesta vegada tinc raó de ser dolent amb els filisteus». 4 Se'n va anar, va agafar tres-cents xacals, va preparar teies i, girant els xacals cua contra cua, va anar posant una teia cada dues cues. 5 Després va encendre les teies i va engegar els xacals pels sembrats dels filisteus. Així, van cremar garbes i sembrats, vinyes i oliverars. 6 Quan els filisteus van preguntar-se qui ho havia fet, algú va dir: «Samsó, el gendre del tamnita, perquè li ha pres la dona i l'ha donada al seu company d'honor». Llavors els filisteus van pujar i van cremar la dona amb la seva família. 7 Però Samsó va dir-los: «Perquè heu fet això, ara sí, que em venjaré de vosaltres. Només després quedaré tranquil». 8 I els va atacar a tort i a dret; va ser una derrota formidable. Acabat, va baixar i s'estava a la cova de la roca d'Etam.

Ramat-Lehí, història del queix d'ase.— 9 Més endavant, els filisteus pujaren, acamparen a Judà i van fer una incursió a Lehí. 10 Els de Judà van dir-los: «Per què pugeu contra nosaltres?» Ells respongueren: «Pugem per endur-nos pres Samsó i fer-li pagar el mal que ens ha fet». 11 Llavors, tres mil homes de Judà van baixar a la cova de la roca d'Etam per dir a Samsó: «¿No saps que els filisteus són amos nostres? Per què ens has fet això?» Ell els respongué: «Els he tractats com ells em van tractar». 12 Llavors li van dir: «Hem baixat per fer-te presoner i posar-te a les mans dels filisteus». Samsó els va respondre: «Jureu-me que vosaltres no em matareu». 13 Ells li digueren: «Et lligarem i et deixarem a les mans dels filisteus; però de matar-te, no et matarem». Havent-lo lligat, doncs, amb dues cordes noves, el van fer pujar de la roca. 14 Arribat a Lehí, quan els filisteus   —465→   ja sortien a rebre'l amb gran gatzara, es va apoderar d'ell l'esperit de Jahvè, les cordes dels seus braços es van desfer com fils de lli cremat al foc, i els lligams de les seves mans es van fondre. 15 Ell, havent reparat en un queix d'ase encara fresc, l'agafà, i amb això va derrotar mil homes. 16 Llavors Samsó va exclamar:

	«Con els he deixats
	amb un queix d'ase!
	Amb un queix d'ase,
	mil homes derrotats».

17 Després va llençar el queix que tenia a la mà i va posar a aquell lloc el nom de Ramat-Lehí, que vol dir turó del Queix. 18 I com que tenia molta set, va invocar Jahvè, dient: «Vós heu concedit aquesta gran victòria per les mans del vostre servent, ¿i ara hauré de morir de set i caure a les mans dels incircumcisos?» 19 Fou aleshores que Jahvè va obrir aquell clot que hi ha a Lehí. Va sortir-ne aigua, va beure i es va retornar. Per això, encara avui dia anomenen En-ha-Coré, la font del qui invoca, aquesta font que hi ha a Lehí. 20 Durant vint anys va ser jutge d'Israel en temps dels filisteus.

16 Samsó s'enduu les portes de Gaza.— 1 Samsó es va arribar a Gaza, va veure-hi una prostituta i va entrar a casa seva. 2 Quan algú va dir als de Gaza: «Samsó ha vingut aquí», el van rodejar i van posar espies a la porta de la ciutat. Durant tota la nit no es van moure pensant: «Esperen que es faci de dia i llavors el matarem». 3 Samsó va estar jaient fins a la mitjanit. A mitjanit, es llevà, agafà els dos batents de la porta amb els seus muntants, els arrencà amb la barra, se'ls carregà a l'esquena i els puja al capdamunt de la muntanya que hi ha davant d'Hebron.

Samsó i Dalilà. Traïció. 4 Després d'aquesta feta, Samsó es va enamorar d'una dona de la Vall de Sorec. Es deia Dalilà. 5 Els senyors dels filisteus van pujar per dir-li: «Mira de seduir-lo, per veure d'on li ve tanta força, i com podríem dominar-lo, per endur-nos-el lligat i deixar-lo impotent. Cadascú de nosaltres està disposat a donar-te cent sicles de plata». 3 Llavors Dalilà va dir a Samsó: «Digue'm, per favor,   —466→   d'on et ve tanta força, i com t'haurien de lligar per deixar-te impotent». 7 Samsó li respon: «Si em lligaven amb set nervis tendres, que no s'haguessin assecat, perdria les forces i fóra com un home qualsevol». 8 Els senyors dels filisteus van pujar set nervis tendres, que encara no s'havien assecat, i ella el va lligar. 9 Llavors ella, que tenia amagats espies al rebost, va cridar: «Els filisteus són aquí, Samsó!» Ell trencà els nervis com es trenca un cordill d'estopa només de sentir l'olor del foc. La seva força va continuar essent un misteri. 10 Dalilà va dir a Samsó: «T'has ben burlat de mi i m'has enganyat; digue'm: ¿amb què podries ser lligat?» 11 Ell li respongué: «Si em lligaven amb cordes noves que encara no haguessin estat usades per a res, perdria les forces i fóra com un home qualsevol». 12 Dalilà va agafar unes cordes noves i el va lligar. Després va cridar: «Els filisteus són aquí, Samsó!» També hi havia uns espies a l'habitació. Però ell va trencar les cordes dels seus braços com si fossin un fil. 13 Llavors Dalilà li va dir: «Fins ara t'has estat burlant de mi i m'has estat dient mentides. Digue'm: ¿amb què podries ser lligat?» Ell li respongué: «Si em teixies les set trenes del cap amb l'ordit, i les clavaves amb un barró, perdria les forces i fóra com un home qualsevol». 14 Ella el va adormir, li va teixir les set trenes del cap amb l'ordit, i les clavà amb el barró. Després li va cridar: «Els filisteus són aquí, Samsó!» Ell que es desperta i arrenca el teler amb l'ordit. 15 Ella li diu: «¿Com pots dir que m'estimes, si et reserves el cor? Amb aquesta ja són tres vegades que t'has burlat de mi i no m'has volgut dir d'on et ve tanta forra». 16 Tant i tant l'amoïnava cada dia amb les seves queixes, que va arribar a cansar-lo fins a no poder-ho suportar més. 17 Llavors li va obrir tot el cor i li va dir: «Mai no m'ha tocat el cap una navalla, perquè sóc nazir de Déu des de les entranyes de la mare. Si em tallaven els cabells, desapareixeria la meva força, i fóra com un home qualsevol». 18 Dalilà, havent comprés que li havia confiat tot el secret, va fer cridar els senyors dels filisteus,   —467→   dient: «Aquesta vegada pugeu, que m'ha confiat tot el secret del seu cor». Els senyors dels filisteus van pujar a casa d'ella amb els diners a les mans. 19 Ella va adormir Samsó a la seva falda i va fer cridar un home que li tallés les set trenes del cap. Llavors va començar de sentir-se impotent, i li va desaparèixer la força. 20 Ella va cridar: «Els filisteus són aquí, Samsó!» Ell es va despertar i pensà: «Me'n sortiré com les altres vegades i em deslliuraré». Però no sabia que Jahvè l'havia abandonat. 21 Llavors, els filisteus el van agafar i li van arrencar els ulls. Després el van baixar a Gaza, el van lligar amb una doble cadena de bronze, i el feien moldre a la presó.

Venjança suïcida de Samsó.— 22 Amb tot, els cabells, un cop tallats, li començaven a créixer de nou. 23 Els senyors dels filisteus es van reunir per oferir un gran sacrifici a Dagon²⁵¹, el seu déu, i per celebrar-ho, perquè deien: «El nostre déu ens ha posat a les mans Samsó, el nostre enemic». 24 Quan el poble va veure el seu déu, va començar de lloar-lo:

	«El nostre déu ens ha posat a les mans
	Samsó, el nostre enemic,
	el qui desolava el nostre país
	i multiplicava els nostres morts».

25 Quan s'havien posat alegres, van dir: «Aneu a cridar Samsó, que ens farà riure». Van anar, doncs, a cridar Samsó a la presó, i els va divertir. Després el deixaren al mig de les columnes. 26 Samsó va dir al noi que el conduïa de la mà: «Guia'm fins a tocar les columnes sobre les quals descansa l'edifici, que m'hi vull recolzar». 27 L'edifici era ple d'homes i dones. També s'hi trobaven els senyors dels filisteus, i dalt del terrat hi havia unes tres mil persones que contemplaven els jocs de Samsó. 28 Llavors Samsó va invocar Jahvè: «Senyor, Jahvè, recordeu-vos de mi i doneu-me força encara per aquesta vegada, Déu meu, i que d'un cop em vengi dels filisteus pels meus dos ulls». 29 Després Samsó va palpar les dues columnes damunt les quals descansava l'edifici, s'hi va repenjar, a l'una amb la mà dreta i a l'altra   —468→   amb la mà esquerra, 30 i va dir: «Moriré jo mateix junt amb els filisteus!» Va empènyer amb tota la força, i l'edifici es va ensorrar damunt els senyors i damunt tota la gent que hi havia dins. Van ser més els qui va matar amb la seva mort que no pas els qui havia matat durant la seva vida. 31 Els seus germans i tota la casa del seu pare van baixar pet endur-se'l, el van pujar i l'enterraren entre Saraà i Estaol; a la tomba del seu pare, Manuè. Havia estat jutge d'Israel durant vint anys.