Visor de obras.

Ezequies, rei de Judà

18 Regnat d'Ezequies. 1³⁹⁸ L'any tercer d'Osees, fill d'Elà, rei d'Israel, regnà Ezequies, fill d'Acaz, rei de Judà. 2 Tenia vint-i-cinc anys quan fou rei, i regnà vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Abí, i era filla de Zacaries. 3 Féu el bé que els ulls de Jahvè aproven, com ho havia fet el seu pare David. 4³⁹⁹ Va suprimir els llocs alts, va trinxar les esteles, destruí troncs sagrats i trossejà la serp d'Aram que Moisès havia fet, ja que fins a aquell temps els israelites li cremaven encens; l'anomenaven Nohestan. 5 Posà la seva confiança en Jahvè, Déu d'Israel. Cap dels reis de Judà que li van succeir o que l'havien precedit no fou com ell. 6 Va ser fidel a Jahvè, sense apartar-se'n, i observà els preceptes que Jahvè havia ordenat   —692→   a Moisès. 7 Per això, Jahvè l'afavoria i totes les seves empreses arribaven a bon terme. Es va rebel·lar contra el rei d'Assíria i no li restà sotmès. 8 Va derrotar els filisteus fins a Gaza i tot el seu terme, des de les torres dels guaites fins a les ciutats fortificades.

Fi del reialme d'Israel.— 9 L'any quart del rei Ezequies, que era l'any setè d'Osees, fill d'Elà, rei d'Israel, Salmanàsar, rei d'Assíria, pujà contra Samaria, la va assetjar 10 l'ocupà al cap de tres anys. L'any sisè d'Ezequies, que era l'any novè d'Osees, rei d'Israel, Samaria fou ocupada. 11 El rei d'Assíria deportà els israelites cap a l'Assíria, i els establí a Halé, vota l'Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de la Mèdia, 12 perquè no havien obeït Jahvè, el seu Déu, i havien violat el seu pacte, això és, tot allò que Moisès, el servent de Jahvè, havia ordenat. No havien obeït ni havien posat res en pràctica.

Senaquerib envaeix Judà. 13⁴⁰⁰ L'any catorze del rei Ezequies, Senaquerib, rei d'Assíria, pujà contra totes les ciutats fortes de Judà i se'n va apoderar. 14 Ezequies, rei de Judà, envià a dir al rei d'Assíria, a Laquís: «Sóc culpable. Allunya't de mi. Acceptaré tot allò que m'imposis». El rei d'Assíria va exigir a Ezequies, rei de Judà, tres-cents talents de plata i trenta talents d'or. 15 Ezequies va donar tota la plata que hi havia al temple de Jahvè i als tresors del palau reial. 16 Fou aleshores que Ezequies trencà els batents de la porta que tancava la nau del temple de Jahvè i els escuts que el mateix Ezequies, rei de Judà, havia recobert d'or, per donar-ho al rei d'Assíria.

Primera ambaixada de Senaquerib.— 17 Després, des de Laquís, el rei d'Assíria envià al rei Ezequies, a Jerusalem, un general en cap, el cap dels eunucs i el coper major, amb un gran exèrcit. Pujaren a Jerusalem, prengueren posició vora el canal de la piscina superior, pel camí del camp del Bataner, 18 i cridaren el rei. El majordom del palau Eliaquim, fill d'Helquies, el secretari Sobnà, i el cronista Joaè, fill d'Asaf, van sortir a trobar-lo. 19 El   —693→   coper major els va dir: «Digueu a Ezequies: això diu el gran rei, el rei d'Assíria: «¿Què és aquesta confiança que alimentes? 20 Et penses que una paraula dels llavis equival per a la guerra al bon consell i la valentia? ¿En qui confies, doncs, per rebel·lar-te contra mi? 21 Et refies d'aquest puntal de canya esquerdada, de l'Egipte, que es clava a la mà del qui s'hi recolza i la forada. això és el Faraó, rei d'Egipte, per a tots els qui se'n refien. 22 I si em dieu: «És en Jahvè, el nostre Déu, que confiem», ¿no és ell a qui Ezequies ha suprimit els altars i ha dit a Judà i a Jerusalem: «Adoreu davant d'aquest altar, a Jerusalem?» 23 Fes una aposta amb el meu senyor, el rei d'Assíria: jo et donaré dos mil cavalls, si tu pots trobar qui els cavalquin. 24 ¿Com faries recular un de sol dels més petits servents del meu senyor? Però tu et refies de l'Egipte per tenir carros i la seva guarnició. 25 A més, ¿és sense la voluntat de Jahvè que he pujat contra aquest lloc per devastar-lo? Es Jahvè qui m'ha dit: «Puja contra aquest país i devasta'l!»

26 Eliaquim, fill d'Helquies, Sobnà i Joaè digueren al coper major: «Fes el favor de parlar als teus servents en arameu, que nosaltres l'entenem; no ens parles en la llengua dels jueus, davant del poble que està sobre la muralla». 27 El coper major els respongué: «¿Que potser és al teu senyor i a tu que m'ha enviat el meu senyor a dir aquestes coses? ¿No és a la gent que seu a la muralla, condemnada, juntament amb vosaltres, a menjar els seus excrements i a beure els seus orins?»

28 Aleshores el coper major es posà dret i va cridar fort en llengua jueva: «Escolteu les paraules del gran rei, del rei d'Assíria: 29 Això diu el rei: «Que Ezequies no us enganyi! No us podrà salvar de les meves mans. 30 Que Ezequies no mantingui la vostra confiança en Jahvè dient-vos: «Segur que Jahvè ens salvarà, i aquesta ciutat no caurà a les mans del rei d'Assíria. 31 No us escolteu Ezequies, que això diu el rei d'Assíria: «Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i cadascun de vosaltres menjarà el fruit de la seva vinya i de la seva figuera, i beurà l'aigua de la seva cisterna, 32 fins que jo vingui   —694→   i us emmeni en un país com el vostre, un país de blat i de most, un país de pa i de vinyes, un país d'oliveres, d'oli i de mel; així salvareu la vida i no morireu. No us escolteu Ezequies; us enganya quan us diu: «Jahvè ens salvarà». 33 ¿Hi ha hagut cap dels déus de les nacions que salvés el seu país de les mans del rei d'Assíria? 34 ¿On són els déus d'Hemat i d'Arpad? ¿On són els déus de Sefarvaim, d'Hanà i d'Avà? ¿On són els déus del país de Samaria? ¿Han salvat Samaria de les meves mans? 35 ¿Entre tots els déus d'aquests països, quins han salvat el seu país de les meves mans, perquè Jahvè pugui salvar de les meves mans Jerusalem?» 36 El poble va callar, i no li van respondre ni un mot, ja que el rei havia donat ordre de no contestar. 37 El majordom de palau Eliaquim, fill d'Helquies, el secretari Sobnà, i el cronista Joaè, fill d'Asaf, anaren a trobar Ezequies amb els vestits esquinçats, i li reportaren les paraules del coper major.

19 Ezequies demana consell a Isaïes.— 1⁴⁰¹ Quan el rei Ezequies ho sentí, s'esquinçà els vestits, es cubrí de sac negre i anà al temple de Jahvè. 2 Va enviar el majordom de palau Eliaquim, el secretari Sobnà i els més ancians dels sacerdots, coberts de sac negre, al profeta Isaïes, fill d'Amós, 3 i li digueren: «Això diu Ezequies: «Avui és un dia d'angoixa, de càstig i d'ultratge: els fills han arribat al terme, i no hi ha força per a donar a llum. 4 Jahvè, el teu Déu, deu haver sentit totes les paraules del coper major que el seu senyor, el rei d'Assíria, ha enviat per insultar el Déu vivent, i Jahvè, el teu Déu, castigarà aquestes paraules que ha sentit. Adreça-li, doncs, una súplica a favor de la resta que encara subsisteix».

5 Quan els servents del rei Ezequies arribaren a Isaïes, 6 aquest els va dir: «Digueu al vostre senyor: «Això diu Jahvè: «No tinguis por de les paraules que has sentit, de les blasfèmies dels vailets del rei d'Assíria. 7 Jo el suggestionaré, sentirà uns rumors que el faran tornar al seu país, on el faré caure per l'espasa».

8 El coper major se'n tornà i trobà el rei d'Assíria combatent contra Lebnà. Havia   —695→   sentit dir que el rei se n'havia anat de Laquís, 9⁴⁰²perquè li havia arribat la notícia que Taraca, rei d'Etiopia, sortia per combatre contra ell.

Segona ambaixada de Senaquerib.— Aleshores tornà a enviar missatgers a dir a Ezequies: 10 «Digueu a Ezequies, rei de Judà: «Que el teu Déu, en qui confies, no t'enganyi dient: «Jerusalem no caurà a les mans del rei d'Assíria». 11 Tu has sentit què han fet els reis d'Assíria a tots els països, com els han consagrats a l'extermini, i tu te'n salvaries? 12 ¿De què els valgueren els déus de les nacions que els meus pares han destruït: Gozan, Haran, Rèsef i els edenites, establerts a Tel-Basar? 13 ¿On són el rei d'Hemat, el d'Arpad, el de la ciutat de Sefarvaim, d'Hanà i d'Avà?»

Pregària d'Ezequies. Resposta d'Isaïes.— 14 Ezequies prengué la carta de les mans dels missatgers, la llegí, pujà al temple de Jahvè i la desplegà davant Jahvè. 15 I Ezequies pregà així davant Jahvè: «Jahvè, Déu d'Israel, que seieu sobre els querubins, vós sou l'únic Déu de tots els reialmes de la terra, vós heu fet el cel i la terra. 16 Estigueu atent, Jahvè, i escolteu. Obriu els ulls, Jahvè, i mireu. Escolteu les paraules de Senaquerib, que ha enviat homes a insultar el Déu vivent. 17 És veritat, Jahvè, que els reis d'Assíria han destruït les nacions i els seus territoris, 18 i han llençat al foc els seus déus. Però ells no eren déus, sinó obra de les mans de l'home, fusta i pedra; per això, els han destruïts. 19 Ara, doncs, Jahvè, Déu nostre, salveu-nos de les seves mans, i que tots els reialmes de la terra sàpiguen que vós, Jahvè, sou l'únic Déu».

20 Llavors Isaïes, fill d'Amós, envià a dir a Ezequies: «Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «He escoltat la teva pregària referent a Senaquerib, rei d'Assíria. 21 Aquest és l'oracle que Jahvè ha pronunciat contra ell:

	Et menysprea, es riu de tu
	la noia, filla de Sió;
	mou el cap darrera teu
	la filla de Jerusalem.
	22 ¿Qui has insultat i blasfemat?
	¿Contra qui has alçat la veu
	i has mirat altivament?
	Contra el Sant d'Israel!
—696→
	23 Pels teus missatgers, has insultat el Senyor
	i has dit: «Gràcies al nombre dels meus carros,
	he pujat al cim de les muntanyes,
	al capdavall del Líban;
	he tallat els seus cedres més alts,
	els seus xiprers més bells;
	he penetrat en el seu últim racó,
	al millor pare del seu bosc;
	24 he obert pous i he begut aigua estrangera,
	els meus peus han eixugat els braços del Nil d'Egipte».
	25 No ho has sentit?
	Fa temps que jo ho preparava;
	els dies antics ho vaig planejar,
	i ara ho acompleixo.
	Eres destinat a convertir en munts de ruïnes
	unes ciutats fortificades.
	26 Els seus habitants, reduïts a la impotència,
	esmaperduts i confosos,
	són com l'herba del camp,
	com la verdor de la molsa,
	com l'herbei dels terrats, com una prada
	davant el vent de llevant.
	27 Veig quan t'aixeques i quan t'asseus;
	quan surts o quan entres, me n'adono.
	28 Perquè has cridat contra mi,
	i el teu brogit m'ha arribat a les orelles,
	et posaré la meva anella al nas,
	la meva brida a la boca,
	i et faré tornar pel camí per on has vingut.
	29 Aquest serà el senyal:
	Enguany menjareu el producte del gra caigut,
	i l'any que ve, el de la terra sense sembrar;
	però l'any tercer, sembreu i segueu,
	planteu vinyes i mengeu-ne el fruit.
	30 Els supervivents de la casa de Judà
	trauran arrels per sota i llevaran fruit a dalt,
	31 ja que de Jerusalem sortirà una resta,
	hi haurà supervivents a la muntanya de Sió.
	Ho farà el zel de Jahvè-Sabaot.
	32 Això diu Jahvè sobre el rei d'Assíria:
	«No entrarà en aquesta ciutat,
	no hi tirarà ni una fletxa,
	no hi acostarà cap escut,
	ni farà cap terraplè davant d'ella.
—697→
	33 Pel camí per on ha vingut se'n tornarà,
	no entrarà en aquesta ciutat, oracle de Jahvè.
	34 Jo protegiré aquesta ciutat i la salvaré,
	per consideració a mi mateix i al meu servent David».

Retirada i mort de Senaquerib.— 35 Aquella nit, l'àngel de Jahvè va sortir i va matar en el campament d'Assíria cent vuitanta-cinc mil homes. El matí, a l'hora de llevar-se, tot eren cadàvers. 36 Senaquerib, rei d'Assíria, va aixecar el campament i se'n va anar. Se'n tornà a Nínive i s'hi quedà.

37 Un dia, quan estava prosternat al temple de Nesroc, el seu déu, els seus fills Adramèlec i Saràsar el van matar amb l'espasa i es refugiaren al país d'Ararat. En lloc d'ell regnà el seu fill Asar-Hadon.

20 Guarició d'Ezequies.— 1⁴⁰³ Aquell temps, Ezequies es posà mortalment malalt. El profeta Isaïes, fill d'Amós, l'anà a veure i li digué: «Això diu Jahvè: «Posa en ordre la teva casa, perquè moriràs d'aquesta malaltia, no en sortiràs amb vida». 2 Ezequies es girà de cara a la paret i pregà així Jahvè: 3 «Ah, Jahvè, recordeu-vos que m'he comportat davant vostre amb fidelitat i amb un cor íntegre, i que he fet el bé que els vostres ulls aproven». I Ezequies esclatà en grans plors.

4 Isaïes no havia sortit encara del pati interior, que Jahvè li va dir: 5 «Torna-te'n i digues a Ezequies, rei del meu poble: «Això diu Jahvè, Déu del teu pare David: «He sentit la teva pregària, he vist les teves llàgrimes. Jo et posaré bo. D'aquí a tres dies pujaràs al temple de Jahvè. 6 Afegiré quinze anys a la teva vida. T'alliberaré, a tu i aquesta ciutat, de les mans del rei d'Assíria, i protegiré aquesta ciutat, per consideració a mi mateix i al meu servent David». 7 Després Isaïes digué: «Preneu un pa de figues». El prengueren, l'aplicaren sobre l'úlcera, i es va posar bo.

8 Ezequies digué a Isaïes «¿Quin és el senyal que Jahvè em posarà bo i que d'aquí a tres dies pujaré al temple de Jahvè?» 9 Isaïes contestà: «El senyal de part   —698→   de Jahvè, que ell complirà la seva paraula, serà aquest: ¿Vols que l'ombra avanci deu graons o que en reculi deu?» 10 Ezequies respongué: No li costaria gaire a l'ombra d'allargar-se deu graons; més aviat, que en reculi deu». 11 Llavors el profeta Isaïes va invocar Jahvè, el qual féu recular l'ombra deu graons a les escales d'Acaz, on ja havia baixat.

Ambaixada del rei de Babilònia.— 12⁴⁰⁴ Aquell temps, Marduc-Baladan, fill de Baladan, rei de Babilònia, envià cartes i un obsequi a Ezequies, perquè havia sentit dir que havia estat malalt i que s'havia restablert. 13 Ezequies se'n va alegrar, i ensenyà als missatgers la sala del seu tresor, la plata, l'or, els perfums, l'oli preciós, el seu arsenal i tot allò que hi havia als seus magatzems. No hi hagué res al seu palau i en tot el seu domini que Ezequies no els ho ensenyés.

14⁴⁰⁵ Aleshores el profeta Isaïes anà a veure el rei Ezequies i li digué: «¿Què han dit aquests homes? D'on han vingut?» Ezequies respongué: «Han vingut d'un país llunyà, de Babilònia». 15 Ell digué: «¿Què han vist al teu palau?» Ezequies respongué: «Han vist tot allò que hi tinc; no hi ha res als meus magatzems que no els ho hagi ensenyat».

16 Llavors Isaïes li digué: «Escolta la paraula de Jahvè: 17 «Dies vindran que tot el que tens al palau, tot el que els teus pares han acumulat fins al dia d'avui serà emportat a Babilònia; no en quedarà res, diu Jahvè. 18 Dels fills que et naixeran, que tu engendraràs, en prendran perquè siguin eunucs al palau del rei de Babilònia». 19 Ezequies digué a Isaïes: «És favorable la paraula de Jahvè que has anunciat». Pensava: «Per què no? Si hi ha pau i seguretat mentre jo visqui!»

20⁴⁰⁶ La resta dels fets d'Ezequies, la seva valentia, com féu l'estany i l'aqüeducte i féu venir l'aigua dins la ciutat, tot consta al llibre de la Crònica dels reis de Judà. 21⁴⁰⁷ Ezequies reposà amb els seus pares, i en lloc d'ell regnà el seu fill Manasés.

  —699→  

Manasés i Amon, reis infidels

21 Regnat de Manasés. 1⁴⁰⁸ Manasés tenia dotze anys quan fou rei, i regnà cinquanta-cinc anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hafsibà. 2 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, les coses abominables que cometien les nacions que Jahvè havia desposseït davant els israelites. 3 Reconstruí els llocs alts que el seu pare Ezequies havia destruït. Va dedicar altars a Baal i plantà un tronc sagrat, com ho havia fet Acab, rei d'Israel; es prosternava davant tota l'estelada i l'adorava. 4 Va construir altars al temple de Jahvè, quan Jahvè havia dit: «Donaré el meu nom a Jerusalem». 5 Va dedicar altars a tota l'estelada, als dos atris del temple de Jahvè. 6 Féu passar el seu fill pel foc, es donà a l'observació dels núvols i d'altres presagis, practicà la nigromància i altres arts d'endevinar. Feia de moltes maneres el mal que ofèn els ulls de Jahvè i que provoca la seva indignació. 7 Posà al temple l'ídol del tronc sagrat que havia fet, quan Jahvè havia dit a David i al seu fill Salomó: «Donaré per sempre el meu nom a aquest temple i a Jerusalem, que he escollit d'entre totes les tribus d'Israel. 8 No tornaré a fer vagar els peus d'Israel fora d'aquest país que he donat als seus pares, a condició només que siguin amatents a practicar tot el que jo els he manat, tota la llei que el meu servent Moisès els va donar». 9 Però no en van fer cas, sinó que Manasés els desencaminà tant, que obraven pitjor que les nacions que Jahvè havia fet desaparèixer de davant els israelites.

10 Per això, Jahvè va dir per mitjà dels seus servents, els profetes: 11 «Ja que Manasés, rei de Judà, ha comès aquestes abominacions, ja que ha fet pitjor que tot el que havien fet abans d'ell els amorreus, i ha fet pecar Judà amb els seus ídols, 12 això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Faré venir una calamitat tan gran sobre Jerusalem i sobre Judà, que tothom qui ho senti quedarà eixordat. 13 Estendré sobre Jerusalem la llença de Samaria i la plomada de la   —700→   casa d'Acab; netejaré Jerusalem com una escudella, quan la freguen i la capgiren. 14 Abandonaré la resta de la meva heretat, la posaré a les mans dels seus enemics, i tots se n'apoderaran i la saquejaran, 15 perquè han fet el mal que ofèn els meus ulls i no han parat de provocar la meva indignació des del dia que els seus pares van sortir d'Egipte fins al dia d'avui».

16 Manasés va vessar també tanta sang innocent, que en va omplir Jerusalem d'un cap a l'altre, a més del pecat que feia cometre a Judà, tot fent el mal que ofèn els ulls de Jahvè.

17⁴⁰⁹ La resta dels fets de Manasés, tot el que féu, els pecats que va cometre, tot consta al llibre de la Crònica dels reis de Judà. 18 Manasés reposà amb els seus pares i fou enterrat a l'hort del seu palau, a l'hort d'Ozà. En lloc d'ell regnà el seu fill Amon.

Regnat d'Amon.— 19 Amon tenia vint-i-dos anys quan fou rei, i regnà dos anys a Jerusalem. La seva mare es deia Mesalèmet, i era filla d'Harús, de Jetebà. 20 Féu el mal que ofèn el ulls de Jahvè, com havia fet el seu pare Manasés. 21 Va seguir exactament el camí per on havia anat el seu pare, adorava els ídols que havia adorat el seu pare i es prosternava davant d'ells. 22 Va abandonar Jahvè, el Déu dels seus pares, no va seguir el camí de Jahvè.

23 Els oficials d'Amon van conspirar contra ell i el van matar al seu palau. 24 Però el poble del país va matar tots els qui havien conspirat contra el rei Amon i van proclamar rei en lloc d'ell el seu fill Josies.

25 La resta dels fets d'Amon, tot el que féu, consta al llibre de la Crònica dels reis de Judà. 26 El van enterrar al seu sepulcre, a l'hort d'Ozà, i en lloc d'ell regnà el seu fill Josies.

Reforma de Josies

22 Regnat de Josies.— 1⁴¹⁰ Josies tenia vuit anys quan fou rei, i regnà trenta-un anys a Jerusalem. La seva mare es deia Ididà, i era filla d'Adaïes, de Bascat. 2 Féu   —701→   el bé que els ulls de Jahvè aproven i seguí exactament la conducta del seu pare David, sense apartar-se'n a dreta ni a esquerra.

Helquies troba el llibre de la Llei.— 3⁴¹¹ L'any divuit del rei Josies, el rei va enviar el secretari Safan, fill d'Eselies, fill de Mosol·lam, al temple de Jahvè, i li va dir: 4 «Puja a veure el gran sacerdot Helquies, i que aboqui els diners oferts al temple de Jahvè, que els guardians del cancell han recollit del poble. 5 Que els donen als contramestres, encarregats de l'edifici del temple de Jahvè, i aquests els distribuiran als qui dirigeixen l'obra del temple de Jahvè, perquè reparin les esquerdes de l'edifici, 6 o als fusters i als paletes per comprar la fusta i la pedra tallada necessària per a reparar l'edifici. 7 Que no els demanin comptes dels diners que els donen, perquè es comporten amb lleialtat».

8 Llavors el gran sacerdot Helquies digué al secretari Safan: «He trobat el llibre de la Llei al temple de Jahvè». Helquies donà el llibre a Safan, que el va llegir⁴¹². 9 El secretari Safan anà a trobar el rei i li comunicà: «Els teus servents han fet abocar els diners trobats al temple i els han donat als contramestres, encarregats de l'edifici del temple de Jahvè». 10 Després el secretari Safan li comunicà aquesta notícia: «El sacerdot Helquies m'ha donat un llibre». I Safan el llegí davant del rei.

Josies fa consultar una profetessa.— 11 En sentir el rei les paraules del llibre de la Llei, s'esquinçà els vestits. 12 Després donà aquesta ordre al sacerdot Helquies, a Ahicam, fill de Safan, a Acobor, fill de Miquees, al secretari Safan i al servent del rei Asaïes: 13 «Aneu a consultar Jahvè per mi, pel meu poble i per tot Judà, sobre les paraules d'aquest llibre que ha estat trobat. Gran deu ser la indignació de Jahvè que s'ha encès contra nosaltres, perquè els nostres pares no van escoltar les paraules d'aquest llibre per posar en pràctica tot el que hi és prescrit».

14 El sacerdot Helquies, Ahicam, Acobor, Safan i Asaïes anaren a trobar la profetessa Holdà, muller de   —702→   Sel·lum, fill de Tecvà, fill d'Harahàs, guardià dels vestits. Vivia a Jerusalem, al districte segon; parlaren amb ella, 15 i ella els respongué: «Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Digueu a l'home que us ha enviat: 16 «Això diu Jahvè: «Faré venir sobre aquest lloc i els seus habitants una desgràcia, totes les paraules que el rei de Judà ha llegit, 17 perquè m'han abandonat i han ofert encens a d'altres déus, han provocat la meva indignació amb totes les obres de les seves mans. Per això, la meva severitat s'ha encès contra aquest lloc i no s'apagarà». 18 Digueu al rei de Judà que us ha enviat per consultar Jahvè: «Això diu Jahvè, Déu d'Israel: «Les paraules que has sentit... 19 Ja que el teu cor s'ha ablanit, i t'has humiliat davant de Jahvè, en sentir que jo anunciava contra aquest lloc i els seus habitants que es veurien desolats i maleïts, i t'has esquinçat els vestits i has plorat davant meu, jo també t'he escoltat, diu Jahvè. 20 Per això, jo t'acolliré amb els teus pares, quan seràs acollit en pau al sepulcre. Els teus ulls no veuran res de la desgràcia que faré venir en aquest lloc». I donaren la resposta al rei.

23 Lectura pública de la Llei i renovació de l'aliança.— 1⁴¹³ El rei va fer aplegar tots els ancians de Judà i de Jerusalem, 2 pujà al temple de Jahvè amb tots els homes de Judà, tots els habitants de Jerusalem, els profetes, tot el poble, petits i grans, i llegí davant d'ells totes les paraules del llibre de l'aliança trobat al temple de Jahvè. 3 El rei, dret vota la columna, es va comprometre davant de Jahvè a seguir Jahvè i a observar els seus preceptos, les seves prescripcions i els seus decrets, amb tot el cor i amb tota l'ànima, i a mantenir les paraules de l'aliança escrites en aquest llibre. Tot el poble es va adherir a aquest compromís.

Supressió de la idolatria i dels santuaris locals.— 4⁴¹⁴ El rei va ordenar al gran sacerdot Helquies, als sacerdots suplents i als guardians del cancell que traguessin del santuari de Jahvè tots els objectes dedicats al culte de Baal, d'Astarté i de tota l'estelada. Els cremà fora de Jerusalem,   —703→   als camps del Cedró, i en dugué les cendres a Bet-El. 5 Va suprimir els sacerdots dels ídols que els reis de Judà havien instituït i que oferien encens als llocs alts, a les viles de Judà i als voltants de Jerusalem, i els qui o ferien perfums a Baal, al sol, a la lluna, als planetes i a tota l'estelada. 6 Féu treure del temple de Jahvè el tronc sagrat, fora de Jerusalem, al torrent del Cedró, i el crema allí, el va moldre i en llençà la pols a la fossa comuna. 7 Enderrocà la casa dels dedicats a la prostitució sagrada, dins el temple de Jahvè, on les dones teixien mantells per a Astarté.

8 Féu venir tots els sacerdots de les viles de Judà i declara impurs els llocs alts on els sacerdots havien ofert encens, des de Gabé fins a Beer-Sabé. Enderrocà el lloc alt dels Bocs, a l'entrada de la porta de Josuè, governador de la ciutat, situat a l'esquerra, entrant a la porta de la ciutat. 9 Però els sacerdots dels llocs alts no pujaven a l'altar de Jahvè, a Jerusalem; menjaven pa sense llevat enmig dels seus germans. 10 Declare impur Tòfet, a la vall de Ben-Hennom, a fi que ningú més no fes passar pel foc el seu fill o la seva filla en honor de Móloc. 11 Va treure els cavalls que els reis de Judà havien consagrat al sol, a l'entrada del temple de Jahvè, prop de la sala de l'eunuc Natan-Mèlec, a les dependències, i cremà els carros del sol.

12 El rei enderrocà també els altars que els reis de Judà havien fet dalt del terrat de l'habitació alta d'Acaz; els altars que Manasés havia erigit als dos atris del temple de Jahvè, els va destruir, els va treure d'allí i en llençà la pols al torrent del Cedró. 13 El rei declara impurs els llocs alts que hi havia davant de Jerusalem, a la dreta de la muntanya del Devastador, que Salomó, rei d'Israel, havia construït a Astarté, l'abominació dels sidonis, a Camós, l'abominació dels moabites, i a Melcom, l'abominació dels ammonites. 14 Trinxà les esteles, tallà els troncs sagrats i omplí d'ossos humans els llocs que ocupaven.

15 També l'altar de Bet-El, el lloc alt que Jeroboam, fill de Nabat, havia erigit i que havia fet pecar Israel, també aquell altar i aquell lloc alt, els enderrocà, trinxà les seves   —704→   pedres, les va moldre i cremà el tronc sagrat.

16⁴¹⁵ Josies va veure els sepulcres que hi havia, a la muntanya, i envià a recollir els ossos dels sepulcres. Els va cremar sobre l'altar i el declarà impur, complint així la paraula de Jahvè que un home de Déu havia anunciat mentre Jeroboam era a l'altar el dia de la festa. Josies alçà els ulls vers el sepulcre de l'home de Déu que havia anunciat aquelles paraules, 17 i preguntà: «Quin és aquell monument que veig?» Els homes de la ciutat li respongueren: «És el sepulcre de l'home de Déu que va venir de Judà i va anunciar aquestes coses que tu has fet contra l'altar de Bet-El». 18 Ell digué: «Deixeu-lo reposar. Que ningú no inquieti els seus ossos». I van respectar els seus ossos juntament amb els ossos del profeta que havia vingut de Samaria.

19⁴¹⁶ Josies va suprimir també tots els temples dels llocs alts de les poblacions de Samaria que els reis d'Israel havien erigit, i que havien provocat la indignació de Jahvè, i féu amb tots com havia fet a Bet-El. 20 Va immolar damunt els altars tots els sacerdots dels llocs alts i va cremar-hi ossos humans. Acabat, se'n tornà a Jerusalem.

Restauració de la Pasqua.— 21⁴¹⁷ El rei va donar aquesta ordre a tot el poble: «Celebreu la Pasqua en honor de Jahvè, el vostre Déu, tal com és prescrit en aquest llibre de l'aliança». 22 De fet, no havia estat celebrada una Pasqua igual des del temps dels jutges que havien governat Israel, ni en tot el temps dels reis d'Israel i dels reis de Judà. 23⁴¹⁸ Tan sols l'any divuit del rei Josies fou celebrada una Pasqua semblant en honor de Jahvè, a Jerusalem.

Supressió de les pràctiques supersticioses.— 24 A més, Josies va fer desaparèixer els nigromàntics, els endevins, els terafim, els ídols i totes les abominacions que es veien al país de Judà i a Jerusalem, per acomplir les paraules de la Llei escrites al llibre que el sacerdot Helquies havia trobat al temple de Jahvè.

Pietat de Josies.— 25 Abans d'ell no hi hagué   —705→   cap rei que s'hagués convertit a Jahvè com ell es convertí, amb tot el seu cor, amb tota la seva ànima i amb tota la seva força, seguint tota la Llei de Moisès, i després d'ell no n'hi va haver cap d'igual. 26 Amb tot, Jahvè no desistí de l'ardor de la seva severitat, que s'havia encès contra Judà per culpa de totes les provocacions amb què Manasés l'havia indignat. 27 Jahvè va dir: «També apartaré Judà de davant meu, com n'he apartat Israel; rebutjaré aquesta ciutat que jo havia escollit, Jerusalem, i el temple del qual havia dit que li donaria el meu nom».

Mort de Josies.— 28⁴¹⁹ La resta dels fets de Josies, tot el que féu, consta al llibre de la Crònica dels reis de Judà.

29⁴²⁰ Al seu temps, el Faraó Necaó, rei d'Egipte, pujà contra el rei d'Assíria, cap al riu Eufrat. El rei Josies li sortí al pas, i aquell el matà a Maguedó, així que el va veure. 30⁴²¹ Els seus servents el dugueren mort en el carro des de Maguedó, el conduïren a Jerusalem i l'enterraren al seu sepulcre. El poble del país prengué Joacaz, fill de Josies, el va ungir i el féu rei en lloc del seu pare.

Últims temps del reialme de Judà

Regnat de Joacaz.— 31 Joacaz tenia vint-i-tres anys quan fou rei, i regnà tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal, i era filla de Jeremies, de Lebnà. 32 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, tal com havien fet els seus pares. 33 El Faraó Necaó el va empresonar a Reblà, al país d'Hemat, perquè no regnés a Jerusalem, i va imposar al país una contribució de cent talents de plata i un talent d'or. 34 El Faraó Necaó féu rei Eljaquim, fill de Josies, en lloc del seu pare Josies, i li canvià el nom pel de Joaquim. Va agafar Joacaz, el va conduir a l'Egipte, i allí va morir. 35 Joaquim va pagar la plata i l'or al Faraó, però va haver de gravar el país amb impostos per pagar la suma exigida pel Faraó. Segons les possibilitats de cadascú, exigia plata i or per donar-ho al Faraó Necaó.

  —706→  

Regnat de Joaquim.— 36⁴²² Joaquim tenia vint-i-cinc anys quan fou rei, i regnà onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Zebidà, i era filla de Fadaïes, de Rumà. 37 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, tal com havien fet els seus pares.

24 1 Al seu temps, Nabucodonosor, rei de Babilònia, envaí el país, i Joaquim li fou vassall tres anys. Després tornà a rebel·lar-se contra ell. 2 Jahvè envià contra ell bandes de caldeus, d'arameus, de moabites i d'ammonites. Els envià contra Judà per destruir-lo, complint la paraula que havia dit per mitjà dels seus servents, els profetes. 3 Per la severitat de Jahvè, les coses anaven malament a Judà, tant, que va acabar per treure'l de la seva presència, per culpa dels pecats de Manasés, per tot el que havia fet, 4 i per la sang innocent que havia vessat, ja que va omplir Jerusalem de sang innocent. Per això, Jahvè no va voler perdonar. 5⁴²³ La resta dels fets de Joaquim, tot el que féu, consta al llibre de la Crònica dels reis de Judà. 6 Joaquim reposà amb els seus pares, i en lloc d'ell regnà el seu fill Joaquín. 7 El rei d'Egipte no tornà a sortir més del seu territori; el rei de Babilònia havia pres tot el que havia estat del rei d'Egipte, des del torrent d'Egipte fins al riu Eufrat.

Regnat de Joaquín. Primera deportació.— 8⁴²⁴ Joaquín tenia divuit anys quan fou rei, i regnà tres mesos a Jerusalem. La seva mare es deia Nohestà, i era filla d'Elnatan, de Jerusalem. 9 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, tal com havien fet els seus pares.

10 Aquell temps, la gent de Nabucodonosor, rei de Babilònia, pujaren a Jerusalem i assetjaren la ciutat. 11 Després Nabucodonosor, rei de Babilònia, anà a la ciutat, mentre els seus l'assetjaven. 12⁴²⁵ Joaquín, rei de Judà, es va rendir al rei de Babilònia, amb la seva mare, els seus servents, els seus oficials i els seus eunucs, i el rei de Babilònia el féu presoner, l'any vuitè del seu regnat.

13⁴²⁶ Nabucodonosor es va endur tots els tresors del temple de Jahvè, els tresors del palau reial, i féu bocins tots els objectes d'or que Salomó, rei d'Israel, havia fet   —707→   per al santuari de Jahvè, tal com Jahvè havia dit. 14 Va deportar tota la gent de Jerusalem, tots els oficials, tots els poderosos, deu mil deportats en total, amb tots els artesans i els manyans. Només va quedar la gent pobra del país. 15 Va deportar Joaquín a Babilònia; també la mare del rei, les seves dones, els seus eunucs i els principals del país, els deportà, de Jerusalem a Babilònia. 16 Igualment, tots els homes de guerra, en nombre de set mil, els artesans i els manyans, en nombre de mil, tots els poderosos i els homes de guerra, els deportà a Babilònia. 17⁴²⁷ En lloc de Joaquín, el rei de Babilònia féu rei el seu oncle Matanies i li canvià el nom pel de Sedequies.

Regnat de Sedequies. Segona deportació.— 18⁴²⁸ Sedequies tenia vint-i-un anys quan fou rei, i regnà onze anys a Jerusalem. La seva mare es deia Hamutal, i era filla de Jeremies, de Lebnà. 19 Féu el mal que ofèn els ulls de Jahvè, tal com havia fet Joaquín. 20 Per la severitat de Jahvè, les coses anaven malament a Jerusalem i a Judà, tant, que va acabar per treure'ls de la seva presència. Sedequies es va rebel·lar contra el rei de Babilònia⁴²⁹. 25 1⁴³⁰ L'any novè del seu regnat, el mes desè, el dia deu del mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, amb tot el seu exèrcit, va atacar Jerusalem, acampà davant la ciutat i construí un mur de setge tot al voltant. 2 La ciutat fou assetjada fins a l'any onze del rei Sedequies. 3 El mes quart, el nou del mes, la fam s'havia fet insuportable a la ciutat, i la població del país no tenia res per a menjar. 4 Van fer una bretxa a la muralla de la ciutat, i el rei va fugir de nit amb tots els homes de guerra per la porta d'entre els dos murs que hi ha davant el jardí del rei, mentre els caldeus tenien encerclada la ciutat, i se'n van anar camí de l'Arabà. 5 Les tropes dels caldeus van perseguir el rei i el van aconseguir a l'Arabà de Jericó; tot el seu exèrcit se li desbandà. 6 Van agafar presoner el rei, el conduïren a la presència del rei de Babilònia, a Reblà, i li féu procés. 7 Féu degollar els fills de Sedequies davant d'ell, però a Sedequies, li tragué els ulls, el féu encadenar, i el conduïren a Babilònia.   —708→   8⁴³¹ El mes cinquè, el dia set del mes, que era l'any dinou del rei Nabucodonosor, rei de Babilònia, Nabuzardan, comandant de la guàrdia, oficial del rei de Babilònia, anà a Jerusalem 9⁴³² i va incendiar el temple de Jahvè i el palau reial; també calà foc a totes les cases de Jerusalem, totes les cases principals. 10 L'exèrcit dels caldeus, que estava a les ordres del comandant de la guàrdia, enderrocà tota la muralla de Jerusalem tot al voltant. 11 Nabuzardan, comandant de la guàrdia, va deportar la resta de la població que havia quedat a la ciutat, els qui s'havien sotmès al rei de Babilònia i la resta dels artesans. 12 El comandant de la guàrdia deixà part dels pobres del país, com a vinyaters i llauradors.

13⁴³³ Els caldeus trossejaren les columnes de bronze del temple de Jahvè, les peanyes i la pica de bronze que hi havia al temple de Jahvè, i s'emportaren el bronze a Babilònia. 14 Van prendre també els vasos per a les cendres, les pales, els ganivets, les navetes i tots els objectes de bronze que servien per al culte. 15 El comandant de la guàrdia prengué encara els encensers, les copes d'aspersió, tot el que era d'or i tot el que era de plata. 16 Pel que fa a les dues columnes, la pica i les peanyes que Salomó havia fet per al temple de Jahvè, no es podia avaluar el pes del bronze de tots aquests objectes. 17 L'alçada de cada columna era de divuit colzades i tenien capitells de bronze; l'alçada dels capitells era de cinc colzades, i els capitells tenien al voltant una xarxa amb magranes, tot de bronze.

18 El comandant de la guàrdia agafà presoners el gran sacerdot Saraïes, el segon sacerdot Sofonies i els tres guardians del cancell. 19 De la ciutat, féu presoners un eunuc, comissari del homes de guerra, cinc dels familiars del rei que foren trobats a la ciutat, el secretari del comandant de l'exèrcit que allistava la gent del país i seixanta homes de la gent del país que es trobaven a la ciutat. 20 Nabuzardan, comandant de la guàrdia, els va agafar i els va conduir al rei de Babilònia, a Reblà. 21 El rei de Babilònia els féu executar a Reblà, al país d'Hemat. Així va ser deportat   —709→   Judà, lluny de la seva terra.

Assassinat de Godolies, governador de Judà.— 22⁴³⁴ A la població que havia quedat al país de Judà, que Nabucodonosor, rei de Babilònia, hi havia deixat, Nabucodonosor els donà per governador Godolies, fill d'Ahicam, fill de Safan. 23 Quan tots els oficials de l'exèrcit, amb els seus homes, van saber que el rei de Babilònia havia fet governador Godolies, l'anaren a trobar a Masfà. Eren: Ismael, fill de Natanies, Johanan, fill de Caré, Saraïes, fill de Tanehúmet, el netofatita, i Jezonies, fill del maacatita, amb els seus homes. 24 Godolies els va jurar, a ells i als seus homes: «No tingueu por dels caldeus, viviu al país, sotmeteu-vos al rei de Babilònia i estareu bé».

25 Però el setè mes, Ismael, fill de Natanies, fill d'Elisamà, del llinatge reial, hi anà amb deu homes i van matar Godolies, amb els jueus i els caldeus que vivien amb ell a Masfà. 26 Tot el poble, petits i grans, amb els caps de les tropes, se'n van anar a l'Egipte, perquè van tenir por dels caldeus.

Joaquín és rehabilitat.— 27⁴³⁵ L'any trenta-set de la deportació de Joaquín, rei de Judà, el mes dotzè, el dia vint-i-set del mes, Evil-Marduc, rei de Babilònia, l'any del seu adveniment al tron, va rehabilitar Joaquín, rei de Judà, i el tragué de la presó. 28 Li parlà amb benvolença i li concedí un setial superior als setials dels reis que vivien amb ell a Babilònia. 29 Joaquín deixà els vestits de presoner i va menjar sempre a la taula d'ell, durant tota la seva vida. 30 El seu manteniment fou assegurat pel rei, dia per dia, durant tota la seva vida.

  —710→  


⁴³⁷

D'Adam a Israel

1 Patriarques.— 1⁴³⁸ Adam Set, Enós, 2 Cainan, Mahaleel, Jàred, 3 Henoc, Matusala, Làmec, 4 Noè, Sem, Cam i Jàfet.

Jafetites.— 5⁴³⁹ Fills de Jàfet: Gòmer, Magog, Madai, Javan, Tubal, Mòsoc i Tiràs. 6 Fills de Gòmer: Asquenez, Rifat i Togormà. 7 Fills de Javan: Elisà i Tarsís, els quetim i la gent de Rodes.

Camites.— 8⁴⁴⁰ Fills de Cam: Cus, Mesraïm, Fut i Canaan. 9 Fills de Cus: Sabà, Hevilà, Sabatà, Regmà i Sabatacà. Fills de Regmà: Sabà i Dadan. 10 Cus engendrà Nemrod, que fou el primer a ser poderós a la terra. 11 Mesraïm engendrà els lidis, els anamis, els libis, els de Naftu, 12 els de Patrós i els de Caslu, d'on van sortir els filisteus i els de Caftor. 13 Canaan engendrà Sidon, el seu primogènit, Het, 14 els jebuseus, els amorreus, els guergueseus, 15 els heveus, els araqueus, els sineus, 16 els arvadeus, els samareus i els hematites.

Semites.— 17⁴⁴¹ Fills de Sem: Elam, Assur, Arfaxad, Lud i Aram. Fills d'Aram: Us, Hul, Guéter i Mes. 18 Arfaxad engendrà Salé, i Salé engendrà Eber. 19 A Éber, li van néixer dos fills: l'un es deia Fàleg, perquè en el seu temps la terra fou dividida; el seu germà es deia Jactan. 20 Jactan engendrà Elmodad, Sàlef, Hasarmot, Jare, 21 Hadoram, Uzal, Declà, 22 Ebal, Abimael, Xabà, 23 Ofir, Hevilà i Jobab. Tots aquests eren fills de Jactan.

Descendència directa de Sem.— 24⁴⁴² Sem, Arfaxad, Salé, 25 Éber, Fàleg, Reu, 26 Serug, Nahor, Taré, 27 Abram, que és Abraham.

  —711→  

Fills d'Abraham i d'Ismael.— 28 Fills d'Abraham: Isaac i Ismael. 29 Aquests són els seus descendents: el primogènit d'Ismael fou Nabaiot; després Quedar, Adbeel, Mabsam, 30 Masmà, Dumà, Masà, Hadad, Temà, 31 Jetur, Nafís i Quedmà. Aquests són els fills d'Ismael.

Fills d'Abraham per Queturà.— 32⁴⁴³ Fills de Queturà, concubina d'Abraham. Aquesta va infantar Zamran, Jecsan, Masan, Madian, Jesboc i Suhè. Fills de Jecsan: Xabà i Dadan. 33 Fills de Madian: Efà, Éfer, Henoc, Abidà i Eldaà. Tots aquests eren fills de Queturà.

Fills d'Isaac i d'Esaú. 34⁴⁴⁴ Abraham engendrà Isaac. Fills d'Isaac: Esaú i Israel. 35⁴⁴⁵ Fills d'Esaú: Elifaz, Ragüel, Jeús, Jelom i Coré. 36 Fills d'Elifaz: Teman, Omar, Sefí, Gatam, Quenez, Tamnà i Amalec. 37 Fills de Ragüel: Nahat, Zaré, Sammà i Mezà.

Fills de Seïr.— 38⁴⁴⁶ Fills de Seïr: Lotan, Sobal, Sebeon, Anà, Dison, Éser i Disan. 39 Fills de Lotan: Horí i Homam. La germana de Lotan fou Tamnà. 40 Fills de Sobal: Alian, Manàhat, Ebal, Sefí i Onam. Fills de Sebeon: Aià i Anà. 41 Fills d'Anà: Dison. Fills de Dison: Hamran, Eseban, Jetran i Caran. 42 Fills d'Éser: Balaan, Zavan i Jacan. Fills de Disan: Us i Aran.

Reis d'Edom.— 43⁴⁴⁷ Aquests són els reis que van regnar al país d'Edom abans que regnés un rei dels israelites: Bela, fill de Beor; la seva ciutat s'anomenava Denahabà. 44 Bela va morir, i Jobab, fill de Zaré, de Bosrà, fou rei en lloc d'ell. 45 Jobab va morir, i en lloc d'ell regnà Husam, del país dels temanites. 46 Husam va morir, i en lloc d'ell regnà Hadad, fill de Badad, que va derrotar els madianites a l'estepa de Moab. La seva ciutat s'anomenava Avit. 47 Hadad va morir, i en lloc d'ell regnà Semlà, de Marescà. 48 Semlà va morir, i en lloc d'ell regnà Saül, de Rohobot, prop del riu. 49 Saül va morir, i en lloc d'ell regnà Baal-Hanan, fill d'Acobor. 50 Baal-Hanan va morir, i en lloc d'ell regnà Adad. La seva ciutat s'anomenava Faú; la seva dona es deia Mehetabeel, filla de Matred,   —712→   fill de Mezaab. 51⁴⁴⁸ I Hadad va morir.

Caps d'Edom.— Aleshores foren caps d'Edom: el cap Tamnà, el cap Alvà, el cap Jetet, 52 el cap Oolibamà el cap Elà, el cap Finon, 53 el cap Quenez, el cap Teman, el cap Mabsar, 54 el cap Magdiel, el cap Hiram. Aquests són els caps d'Edom.

Judà

2 Fills d'Israel. 1⁴⁴⁹ Aquests són els fills d'Israel: Rubèn, Simeó, Leví, i Judà, Issacar i Zabuló, 2 Dan, Josep i Benjamí, Neftalí, Gad i Aser.

Descendència directa de Judà.— 3 Fills de Judà⁴⁵⁰: Er, Onan i Selà. Tots tres li van néixer de la filla de Suè, la cananea. Er, el primogènit de Judà, fou pervers als ulls de Jahvè, i el féu morir. 4⁴⁵¹ Tamar, la seva nora, li va infantar Fares i Zaré. Tots els fills de Judà foren cinc. 5⁴⁵² Fills de Fares: Hesron i Hamul. 6⁴⁵³ Fills de Zaré: Zamrí, Etan, Eman, Calcal i Darà. Cinc en total. 7 Fills de Carmí: Acar, el pertorbador d'Israel, perquè va violar l'extermini. 8 Fills d'Etan: Azaries.

Llinatge de David.— 9⁴⁵⁴ Fills d'Hesron que li van néixer: Jerahmeel, Ram i Calubí. 10 Ram engendrà Amminadab. Amminadab engendrà Nahason, príncep dels fills de Judà. 11 Nahason engendrà Salmà. Salmà engendrà Bóoz. 12 Bóoz engendrà Obed. Obed engendrà Jesè. 13 Jesè engendrà Eliab, el seu primogènit; Abinadab, el segon; Samà, el tercer; 14 Natanael, el quart; Radai, el cinquè; 15 Asom, el sisè, i David, el setè. 16 Les seves germanes foren Sarvià i Abigail. Fills de Sarvià: Abisai, Joab i Asael: tres. 17 Abigail va infantar Amasà; el pare d'Amasà fou Jeter, l'ismaelita.

Descendència de Caleb. 18 Caleb, fill d'Hesron, prengué per muller Azubà, de Jeriot, i aquests foren els seus fills: Jaser, Sobab i Ardon. 19 Azubà va morir, i Caleb es va casar amb Efrata, que li va infantar Hur. 20 Hur engendrà Urí, i Urí engendrà Bezeleel. 21 Després Hesron   —713→   es va unir amb la filla de Maquir, pare de Galaad, i s'hi va casar quan ell tenia seixanta anys, i li va infantar Segub. 22 Segub engendrà Jaïr, que va posseir vint-i-tres ciutats al país de Galaad. 23 Guesur i Aram els prengueren els poblets de Jaïr, Canat i les seves dependències, seixanta ciutats. Tots aquests eren fills de Maquir, pare de Galaad. 24 Després de la mort d'Hesron, Caleb es va unir amb Efrata, dona del seu pare Hesron, que li va infantar Asur, pare de Tecuè.

Descendència de Jerahmeel.— 25 Els fills de Jerahmeel, primogènit d'Hesron, foren: Ram, el primogènit, Bunà, Aran, Asom i Aquies. 26 Jerahmeel tenia una altra dona, que es deia Atarà; fou la mare d'Onam. 27 Els fills de Ram, primogènit de Jerahmeel, foren: Moos, Jamín i Acar. 28 Els fills d'Onam foren: Semeí i Judà. Els fills de Semeí: Nadab i Abisur. 29 La dona d'Abisur es deia Abihail, i li va infantar Ahoban i Molib. 30 Fills de Nadab: Saled i Afaim. Saled va morir sense fills. 31 Fills d'Afaim: Jesí. Fills de Jesí: Sesan. Fills de Sesan: Oholai. 32 Fills de Jadà, germà de Semeí: Jeter i Jonatan. Jeter va morir sense fills. 33 Fills de Jonatan: Falet i Zizà. Aquests foren els fills de Jerahmeel.

Descendència de Sesan. 34 Sesan no va tenir fills, sinó filles. Tenia un esclau egipci que es deia Jerahà. 35 Sesan va donar la seva filla per muller al seu esclau Jerahà, la qual li va infantar Eteí. 36 Eteí engendrà Natan, Natan engendrà Zabad, 37 Zabad engendrà Oflal, Oflal engendrà Obed, 38 Obed engendrà Jehú, Jehú engendrà Azaries, 39 Azaries engendrà Heles, Heles engendrà Elasà, 40 Elasà engendrà Sisamoi, Sisamoi engendrà Sel·lum, 41 Sel·lum engendrà Icamies, Icamies engendrà Elisamà.

Altres fills de Caleb.— 42 Fills de Caleb, germà de Jerahmeel: Maresà, el seu primogènit; aquest és el pare de Zif. Fills de Maresà: Hebron: 43 Fills d'Hebron: Coré, Tafuè, Requem i Sammà. 44 Sammà engendrà Raham, pare de Jarcaam. Requem engendrà Sammai. 45 El fill de Sammai fou Maon. Maon fou el pare de Bet-Sur.   —714→   46 Efà, concubina de Caleb, infantà Haran, Mosà i Guezez. Haran engendrà Guezez. 47 Fills de Jahaddai: Regom, Joatam, Guesan, Fàlet, Efà i Saaf. 48 Maacà, concubina de Caleb, infantà Sàber i Tarahanà. 49 Saaf, pare de Madmenà, engendrà Suhé, pare de Macbenà i de Gabaà. La filla de Caleb era Acsà. 50 Aquests foren els fills de Caleb.

Fills d'Hur, primogènit d'Efrata: Sobal, pare de Cariat-Jarim, 51 Salmà, pare de Bet-Lèhem, Harif, pare de Bet-Gader. 52 Sobal, pare de Cariat-Jarim, va tenir fills: Reaïes i la meitat dels manahatites.

53 Famílies de Cariat-Jarim: els jatreus, els afuteus, els semateus i els masereus. D'ells van sortir els saratites i els estaolites. 54 Fills de Salmà: Bet-Lèhem, els netofatites, Atarot-Bet-Joab, la meitat dels manahatites, els saratites, 55 les famílies dels escribes que habiten Jabés, els tiratiencs, els simatiencs i els sacutiencs. Aquests són els caïnites que van venir d'Hemmat, pare de la casa de Recab.

Descendència de David

3 Fills de David.— 1⁴⁵⁵ Aquests són els fills de David que li van néixer a Hebron: el primogènit, Amnon, d'Ahinóam, la jezrahelita; el segon, Daniel, d'Abigail, la carmelita; 2 el tercer, Absalom, fill de Maacà, filla de Tolmai, rei de Guesur; el quart, Adonies, fill d'Haguit; 3 el cinquè, Safaties, d'Abital; el sisè, Jetraam, d'Eglà, la seva dona, 4 ⁴⁵⁶Sis li van néixer a Hebron, on fou rei set anys i sis mesos. Després fou rei a Jerusalem trenta-tres anys. 5 A Jerusalem, li van néixer: Sammué, Sobab, Natan i Salomó, tots quatre de Bet-Sabé, filla d'Ammiel; 6 Jebahar, Elisué, Elifàlet, 7 Nogue, Nèfeg, Jafià, 8 Elisamà, Eljadà i Elifàlet: nou. 9 Tots aquests foren fills de David, a més dels fills de les concubines. Tamar era germana d'ells.

Dinastia davídica fins a l'exili.— 10⁴⁵⁷ Fill de Salomó: Roboam; Abies, el seu fill; Asà, el seu fill; Josafat, el seu fill; 11 Joram, el seu fill; Ocozies, el seu fill; Joàs, el   —715→   seu fill; 12 Amasies, el seu fill; Azaries, el seu fill; Joatan, el seu fill; 13 Acaz, el seu fill; Ezequies, el seu fill; Manasés, el seu fill; 14 Amon, el seu fill; Josies, el seu fill. 15 Fills de Josies: Johanan, el primogènit; Joaquim, el segon; Sedequies, el tercer; Sel·lum, el quart. 16 Fills de Joaquim: Jeconies, el seu fill; Sedequies, el seu fill.

Dinastia davídica després de l'exili.— 17 Fills de Jeconies, el captiu: Salatiel, el seu fill, 18 Melquiram, Fadaïes, Seneser, Jequenies, Samà i Nadabià. 19 Fills de Fadaïes: Zorobabel i Semeí. Fills de Zorobabel: Mosol·lam, Hananies i Salomit, la seva germana. 20 Fills de Mosol·lam: Hasaban, Ohol, Baraquies, Hasadies i Josab-Hèsed: cinc. 21 Fills d'Hananies: Falties; Jezeïes, el seu fill; Rafaïes, el seu fill; Arnan, el seu fill; Obdies, el seu fill; Sequenies, el seu fill. 22 Fills de Sequenies: Semeïes, Hatús, Jegaal, Barià, Naaries i Safat: sis. 23 Fills de Naaries: Eljoenai, Ezequies i Ezricam: tres. 24 Fills d'Eljoenai: Hoduïes, Eliasub, Feleïes, Acub, Johanan, Dalaïes i Ananí: set.

Tribus del sud

4 Descendència de Judà. 1 Fills de Judà: Fares, Hesron, Carmí, Hur i Sobal. 2 Reaïes, fill de Sobal, engendrà Jahat; Jahat engendrà Ahumai i Laad. Aquestes són les famílies dels saratites.

Hur.— 3 Aquests són els fills de..., pare d'Etam: Jezrael, Jesemà i Jedebós; la seva germana es deia Asalelfuní. 4 Fanuel era pare de Guedor, i Ezer, pare d'Hosà. Aquests són els fills d'Hur, primogènit d'Efrata, pare de Bet-Lèhem.

Asur.— 5 Asur, pare de Tecuè, tenia dues dones: Halaà i Naarà. 6 Naarà li va infantar Ohozam, Héfer, Temaní i Ahastarí. Aquests són els fills de Naarà. 7 Fills d'Halaà: Sèret, Isahar i Etnan.

Cos.— 8 Cos engendrà Anob, Sobobà i les famílies d'Aharehel, fill d'Arum. 9 Jabés fou més il·lustre que els seus germans. La seva mare   —716→   li va posar el nom de Jabés dient: «L'he posat al món amb dolor». 10 Jabés va invocar el Déu d'Israel dient: «Si em beneíeu plenament i augmentàveu el meu territori, si la vostra mà era amb mi i m'allunyàveu del mal, perquè visqués sense dolor...!» Déu li va concedir el que havia demanat.

Caleb.— 11 Caleb, germà de Suhà, engendrà Mahir; aquest és el pare d'Eston. 12 Eston engendrà Bet-Rafà, Fasé i Tehinnà, pare d'Ir-Nahàs; aquests són els homes de Recà.

13 Fills de Quenez: Otoniel i Saraïes. Fills d'Otoniel: Hatat i Maonati. 14 Maonati engendrà Ofrà. Saraïes engendrà Joab, pare de la Vall dels Artesans, ja que eren artesans. 15 Fills de Caleb, fill de Jefonnè: Ir, Elà i Naam. Fills d'Elà:... i Quenez. 16 Fills de Jaleleel: Zif, Zifà, Tirià i Asrael. 17 Fills d'Ezrà: Jeter, Mèred, Éfer, Jalon... i va infantar Mariam, Sammai i Jesbà, pare d'Estemó. 18 La seva dona, jueva, va infantar Jàred, pare de Guedor, Hèber, pare de Socó, i Icutiel, pare de Zanoè. Aquests són els fills de Beties, filla del Faraó, que Mèred havia pres per muller. 19 Fills de la dona d'Hodaïes, germana de Naham, pare de Queïlà:..., el garmita, i Estemó, el macatita. 20 Fills de Simó: Amnon, Rinnà, Ben-Hanan i Tilon. Fills de Jesí: Zohet. Fills de Zohet...

Selà.— 21 Fills de Selà, fill de Judà: Er, pare de Lecà, Laadà, pare de Maresà, les famílies dels productors de lli, de Bet-Asbé; 22 Joaquim i els homes de Cozebà, Joàs i Saraf, que dominaven a Moab i van tornar a Bet-Lèhem. (Això són coses velles.) 23 Aquests eren els terrissaires que habitaven a Netaim i Guederà. Vivien allí prop del rei, dedicats a la seva feina.

Simeó.— 24 Fills de Simeó: Namuel, Jamín, Jarib, Zaré i Saül. 25 Sel·lum, el seu fill; Mabsam, el seu fill; Masmà, el seu fill. 26 Fills de Masmà: Hamuel, el seu fill; Zacur, el seu fill; Semeí, el seu fill. 27 Semeí va tenir setze fills i sis filles; però els seus germans no van tenir molts fills, de manera que totes les seves famílies no es van multiplicar com els fills de Judà.

  —717→  

28 Van viure a Beer-Sabé, Moladà, Haser-Sual, 29 Baalà, Asom, Tolad, 30 Batuel, Hormà, Siqueleg, 31 Bet-Marcabot, Haser-Susim, Bet-Berà i Saariam. Aquestes foren les seves poblacions fins al regnat de David. 32 Els seus pobles eren: Etam, En-Remmon, Toquén i Asan: cinc pobles, 33 i tots els vilatges que eren al seu voltant fins a Baalat. Aquí van viure i així es van agrupar.

34 Mosabab, Jamlec, Josà, fill d'Amasies, 35 Joel, Jehú, fill de Josabies, fill de Saraïes, fill d'Asiel, 36 Eljoenai, Jaacobà, Isuhaïes, Asaïes, Adiel, Ismiel, Banaïes, 37 Zizà, fill de Sofeí, fill d'Al·lon, fill d'Idaïes, fill de Semrí, fill de Samaïes. 38 Aquests, que han estat enumerats pels seus noms, foren els caps dels seus llinatges, i les seves famílies es van estendre molt. 36 Van avançar com qui va a querar, fins a l'orient de la vall, a buscar pasturatge per al bestiar menut. 40 En van trobar de gras i excel·lent i un país espaiós arreu, tranquil i pacífic, ja que els camites hi havien viscut abans. 41 Aquests que han estat inscrits pels seus noms, arribaren al temps d'Ezequies, rei de Judà, van destruir les seves tendes i els meunites que hi havia, els van dedicar a l'extermini fins al dia d'avui, i s'hi van establir en lloc d'ells, ja que hi havia pasturatge per al bestiar menut. 42 Una part d'aquests, dels simeonites, cinc-cents homes, anaren a la muntanya de Seïr, duent al cap Falties, Naaries, Rafaïes i Oziel, fills de Jesí. 43 Van derrotar la resta dels supervivents d'Amalec i s'establiren allí fins al dia d'avui.

Tribus de la Transjordània

5 Rubèn.— 1 Fills de Rubèn, primogènit d'Israel. Ell era, de fet, el primogènit; però, quan va profanar el llit del seu pare, la seva primogenitura fou donada als fills de Josep, fill d'Israel, per bé que aquest no fou enregistrat com a primogènit, 2 ja que Judà fou el més poderós entre els seus germans i d'ell havia de sortir un cabdill; però el dret de primogenitura pertanyia a Josep. 3 Fills, doncs, de Rubèn, primogènit d'Israel:   —718→   Henoc, Fal·lú, Hesron i Carmí.

Joel.— 4 Fills de Joel: Samaies, el seu fill; Gog, el seu fill; Semeí, el seu fill; 5 Micà, el seu fill; Reaïes, el seu fill; Baal, el seu fill; 6 Beerà, el seu fill; que Teglat-Falàsar, rei d'Assíria, es va endur captiu. Era cap dels rubenites. 7 Els seus germans, per famílies, enregistrades segons els seus parentius: Jeiel, al cap d'ells, Zacaries 8 i Bala, fill d'Azaz, fill de Samà, fill de Joel. Habitava a Aroer i fins a Nebó i Baal-Maon; 9 cap a orient, ocupava fins a l'entrada del desert, des del riu Eufrat, ja que els seus ramats s'havien multiplicat al país de Galaad. 10 Al temps de Saül, van fer la guerra contra els hagarens, que van caure a les seves mans i es van instal·lar a les seves tendes per tot el cantó oriental de Galaad.

Gad.— 11 Fills de Gad —habitaven davant d'ells, al territori de Basan fins a Selcà—: 12 Joel, el cap, i Safan, el segon; després Janai i Safat, a Basan. 13 Els seus germans, per famílies: Miquel, Mosol·lam, Sabé, Jorai, Jacan, Zié i Éber: set. 14 Aquests són els fills d'Abihail, fill d'Hurí, fill de Jarà, fill de Galaad, fill de Miquel, fill de Jesesí, fill de Jeddó, fill de Buz. 15 Aquí, fill d'Abdiel, fill de Guní, era el cap de les seves famílies. 16 Van habitar a Galaad, a Basan, a les seves poblacions i a tots els llocs de pasturatge de Saron fins als seus límits. 17 Tots ells foren enregistrats al temps de Joatam, rei de Judà, i al temps de Jeroboam, rei d'Israel.

18 Els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manasés, gent valenta, homes amb escut i espasa, tiradors d'arc i ensinistrats a la guerra, en nombre de quaranta-quatre mil set-cents seixanta soldats, 19 van fer la guerra contra els hagarens, els itureus, Nafís i Nodab. 20 Foren socorreguts contra ells; els hagarens i tots els qui eren amb ells foren posats a les seves mans, perquè havien invocat Déu en el combat, i els havia escoltat, ja que havien confiat en ell. 21 Van fer una ràtzia al seu bestiar: cinquanta mil camells, dos-cents cinquanta mil caps de bestiar menut, dos mil ases i cent mil persones. 22 Molts van caure   —719→   morts, ja que aquella guerra era Déu qui la portava. I es van establir al lloc d'ells a l'exili.

La mitja tribu de Manasés.— 23 Els de la mitja tribu de Manasés s'establiren al territori, des de Basan fins a Baal-Hermon, Sanir a la muntanya de l'Hermon. Eren nombrosos. 24 Aquests són els caps de les seves famílies: Efer, Jesí, Eliel, Ezriel, Jeremies, Hoduïes i Jehediel, homes valents, famosos, caps de les seves famílies.

25 Però van ser infidels al Déu dels seus pares i es van prostituir als déus dels pobles del país que Déu havia exterminat davant d'ells. 26 Llavors el Déu d'Israel va excitar l'ànim de Ful, rei d'Assíria, i l'ànim de Teglat-Falàsar, rei d'Assíria, i va deportar els rubenites, els gadites i la mitja tribu de Manasés, i els va conduir a Halà, Habor, Harà i al riu de Gozan fins al dia d'avui.

Leví

Genealogia dels grans sacerdots.— (61) 27 Fills de Leví: Guerson, Cahat i Merarí. (2)28 Fills de Cahat: Amram, Isaar, Hebron i Oziel. (3)29 Fills d'Amram: Aharon, Moisès i Maria. Fills d'Aharon: Nadab, Abiú, Eleazar i Itamar.

(4)30 Eleazar engendrà Finehés, Finehés engendrà Abisué, (5)31 Abisué engendrà Boquí, Boquí engendrà Ozí, (6)32 Ozí engendrà Zaraïes, Zaraïes engendrà Meraiot, (7)33 Meraiot engendrà Amaries, Amaries engendrà Aquitob, (8)34 Aquitob engendrà Sadoc, Sadoc engendrà Ahimaas, (9)35 Ahimaas engendrà Azaries, Azaries engendrà Johanan, (10)36 Johanan engendrà Azaries; ell és el qui va exercir el sacerdoci al temple que Salomó va construir a Jerusalem. (11)37 Azaries engendrà Amaries, Amaries engendrà Aquitob, (12)38 Aquitob engendrà Sadoc, Sadoc engendrà Sel·lum, (13)39 Sel·lum engendrà Helquies, Helquies engendrà Azaries, (14)40 Azaries engendrà Saraïes, Saraïes engendrà Josedec, (15)41 i Josedec va marxar quan Jahvè va deportar Judà i Jerusalem per mans de Nabucodonosor.

  —720→  

6 Descendents de Leví. (16)1 Fills de Leví: Guerson, Cahat i Merarí. (17)2 Aquests són els noms dels fills de Guerson: Lobní i Semeí. (18)3 Fills de Cahat: Amram, Isaar, Hebron i Oziel. (19)4 Fills de Merarí Moholí i Musí. Aquestes són les famílies de Leví, per cases paternes. (20)5 De Guerson: Lobní, el seu fill; Zammà, el seu fill; (21)6 Joaè, el seu fill; Addó, el seu fill; Zaré, el seu fill; Jetrai, el seu fill. (22)7 Fills de Cahat: Amminadab, el seu fill; Coré, el seu fill; Asir, el seu fill; (23)8 Elcanà, el seu fill; Abiasaf, el seu fill; Asir, el seu fill; (24)9 Tahat, el seu fill; Uriel, el seu fill; Ozies, el seu fill; Saül, el seu fill. (25)10 Fills d'Elcanà: Amasai i Aquimot. (26)11 Elcanà, el seu fill; Sofai, el seu fill; Nahat, el seu fill; (27)12 Eliab, el seu fill; Jeroham, el seu fill; Elcanà, el seu fill; Samuel, el seu fill. (28)13 Fills de Samuel: Joel, el primogènit, i Abies, el segon. (29)14 Fills de Merarí: Moholí, el seu fill; Lobní, el seu fill; Semeí, el seu fill; Ozà, el seu fill; (30)15 Samà, el seu fill; Haguies, el seu fill; Asaïes, el seu fill.

Els cantors.— (31)16 Aquests són els qui David va establir al servei del cant del temple de Jahvè, des del repòs de l'arca. (32)17 Estaven al servei del cant davant el tabernacle de la tenda de l'oracle, fins que Salomó hagué construït el temple de Jahvè a Jerusalem, i exercien les funcions segons el reglament establert.

(33)18 Aquests són els qui exercien i els seus fills: dels fills de Cahat: Heman, el cantor, fill de Joel, fill de Samuel, (34)19 fill d'Elcanà, fill d'Eliel, fill de Tohu, (35)20 fill de Suf, fill d'Elcanà, fill de Mahat, fill d'Amasai, (36)21 fill d'Elcanà, fill de Joel, fill d'Azaries, fill de Sofonies, (37)22 fill d'Asir, fill d'Abiasaf, fill de Coré, (38)23 fill d'Isaar, fill de Cahat, fill de Leví, fill d'Israel.

(39)24 El seu germà Asaf estava a la seva dreta; Asaf, fill de Baraquies, fill de Samà, (40)25 fill de Miquel, fill de Basaïes, fill de Melquies, (41)26 fill d'Atanai, fill de Zaré, fill d'Adaïes, (42)27 fill d'Etan, fill de Zamà, fill de Semeí, (43)28 fill de Jehet, fill de Guerson, fill de Leví.

(44)29 Els fills de Merarí, els seus germans, estaven a l'esquerra:   —721→   Etan, fill de Cusí, fill d'Abdí, fill de Maloc, (45)30 fill d'Hasabies, fill d'Amasies, fill d'Helquies, (46)31 fill d'Amasai, fill de Boní, fill de Somer, (47)32 fill de Moholí, fill de Musí, fill de Merarí, fill de Leví.

Ministeri dels levites. (48)33 Els seus germans, els levites, eren consagrats a tot el servei del tabernacle del temple de Jahvè. (49)34 Aharon i els seus fills feien fumejar les ofrenes damunt l'altar dels holocaustos i damunt l'altar dels perfums per a tot el servei del Sant dels Sants i per fer propiciació sobre Israel, segons tot el que havia prescrit Moisès, servent de Déu.

(50)35 Aquests són els fills d'Aharon: Eleazar, el seu fill; Finehès, el seu fill; Abisuè, el seu fill; (51)36 Boquí, el seu fill; Ozí, el seu fill; Zarahies, el seu fill; (52)37 Meraiot, el seu fill; Amaries, el seu fill; Aquitob, el seu fill; (53)38 Sadoc, el seu fill; Ahimaas, el seu fill.

Poblacions dels sacerdots.— (54)39 Aquests són els seus llocs de residència, segons els límits dels seus campaments. Als fills d'Aharon, de la família de Cahat, ja que els caigué en sort, (55)40 els donaren Hebron, al territori de Judà, amb els pasturatges del voltant. (56)41 A Caleb, fill de Jefonnè, li donaren el camp de la ciutat i els seus ravals. (57)42 Als fills d'Aharon, els donaren la ciutat de refugi d'Hebron i Lebnà amb els seus pasturatges, Jeter i Estemó amb els seus pasturatges, (58)43 Helon amb els seus pasturatges, Dabir amb els seus pasturatges, (59)44 Asan amb els seus pasturatges, Bet-Sames amb els seus pasturatges. (60)45 De la tribu de Benjamí, Gabé amb els seus pasturatges, Alamat amb els seus pasturatges, Anatot amb els seus pasturatges. Totes les seves ciutats eren tretze, segons les seves famílies.

Poblacions dels altres levites.— (61)46 Els altres fills de Cahat obtingueren en sort, segons les seves famílies, deu poblacions de la tribu d'Efraïm, de la de Dan i de la mitja tribu de Manasés. (62)47 Als fills de Guerson, segons les seves famílies, els donaren tretze poblacions de la tribu d'Issacar, de la tribu   —722→   d'Aser i de la tribu de Manasés, a Basan. (63)48 Als fills de Merarí, segons les seves famílies, els donaren en sort dotze poblacions de la tribu de Rubèn, de la tribu de Gad i de la tribu de Zabuló. (64)49 Els israelites donaren als levites aquestes poblacions amb els seus pasturatges. (65)50 De la tribu dels fills de Judà, de la tribu dels fills de Simeó i de la tribu dels fills de Benjamí donaren en sort aquestes ciutats que van designar pels seus noms.

(66)51 De la tribu d'Efraïm foren preses les poblacions del territori de les famílies dels fills de Cahat. (67)52 Els donaren aquestes poblacions de refugi: Siquem, amb els seus pasturatges, a la muntanya d'Efraïm, Gàzer amb els seus pasturatges, (68)53 Jecmaam amb els seus pasturatges, Bet-Horon amb els seus pasturatges, (69)54 Helon amb els seus pasturatges, Guet-Remmon amb els seus pasturatges; (70)55 i de la mitja tribu de Manasés: Aner amb els seus pasturatges i Balaam amb els seus pasturatges. Tot això per a les famílies dels restants fills de Cahat.

(71)56 Per als fills de Guerson, segons les seves famílies, prengueren de la mitja tribu de Manasés: Gaulon, a Basan, amb els seus pasturatges, i Astarot amb els seus pasturatges. (72)57 De la tribu d'Issacar: Cades amb els seus pasturatges, Daberet amb els seus pasturatges, (73)58 Ramot amb els seus pasturatges i Anem amb els seus pasturatges. (74)59 De la tribu d'Aser: Masal amb els seus pasturatges, Abdon amb els seus pasturatges, (75)60 Hucuc amb els seus pasturatges i Rohob amb els seus pasturatges. (76)61 De la tribu de Neftalí: Cades, a la Galilea, amb els seus pasturatges, Hamon amb els seus pasturatges i Cariat-Jarim amb els seus pasturatges.

(77)62 Per als fills de Merarí, els restants dels levites: de la tribu de Zabuló: Remmon amb els seus pasturatges i Tabor amb els seus pasturatges. (78)63 Dellà del Jordà, enfront de Jericó, a l'orient del Jordà, de la tribu de Rubèn: Bosor, a l'estepa, amb els seus pasturatges, Jahsà amb els seus pasturatges, (79)64 Cademot amb els seus pasturatges i Mefàat amb els seus pasturatges, (80)65 De la tribu de Gad: Ramot,   —723→   a Galaad, amb els seus pasturatges, Mahanaim amb els seus pasturatges, (81)66 Hesebon amb els seus pasturatges i Gàzer amb els seus pasturatges.

Tribus del nord

7 Issacar.— 1 Fills d'Issacar: Tolà, Fuà, Jasub i Simeró: quatre. 2 Fills de Tolà: Ozí, Rafaïes, Jeriel, Jemai, Jebsem i Samuel, caps de les famílies de Tolà, homes valents, segons el seu parentiu. Al temps de David, eren en nombre de vint-i-dos mil sis-cents. 3 Fills d'Ozí: Izrahies. Fills d'Izrahies: Miquel, Obadies, Joel i Jesies: cinc. Tots ells eren caps. 4 A ells pertocava de proporcionar, segons el seu parentiu i les seves famílies, tropes de combat en nombre de trenta-sis mil, ja que eren moltes les dones i les criatures. 5 Quant als seus germans, de totes les famílies d'Issacar, homes valents, el seu enregistrament total fou de vuitanta-set mil.

Benjamí.— 6 Fills de Benjamí: Bala, Becor i Jadiel: tres. 7 Fills de Bala: Esbon, Ozí, Oziel, Jerimot i Uraí: cinc. Caps de les famílies, homes valents, el seu enregistrament fou de vint-i-dos mil trenta-quatre. 8 Fills de Bècor: Zamirà, Joàs, Elièzer, Eljoenai, Amrí, Jerimot, Abies, Anatot, i Almat; tots aquests eren fills de Bècor. 9 Caps de les seves famílies, homes valents, el seu enregistrament fou de vint-mil dos-cents. 10 Fills de Jadiel: Balan. Fills de Balan: Jehús, Benjamí, Ahod, Canaanà, Zetan, Tarsís i Ahisahar. 11 Tots aquests eren fills de Jadiel, caps de famílies, homes valents, en nombre de disset mil dos-cents homes aptes per a la guerra. 12 Sefam i Hafam, fills d'Ir. Hasim, un altre fill seu.

Neftalí.— 13⁴⁵⁸ Fills de Neftalí: Jadiel, Guní, Jéser i Sel·lum, fills de Bala.

Manasés.— 14 Fills de Manasés: Esriel, que va infantar la seva concubina aramea, la qual va infantar també Maquir, pare de Galaad. 15 Maquir prengué una dona per a Hafam i Sefam. La seva germana es deia Maacà. El   —724→   segon es deia Salfahad. Salfahad va tenir només filles. 16 Maacà, dona de Maquir, va tenir un fill, que es deia Fares. El seu germà es deia Sares, i els seus fills, Ulam i Rèquem. 17 Fills d'Ulam: Badan. Aquests són els fills de Galaad, fill de Maquir, fill de Manasés. 18 La seva germana Malcat infantà Ishod, Abièzer i Moholà. 19 Els fills de Semidà foren: Ahín, Sèquem, Lequí i Aniam.

Efraïm.— 20 Fills d'Efraïm: Sutalà; Bàred, el seu fill; Tahat, el seu fill; Eladà, el seu fill; Tahat, el seu fill; 21 Zabad, el seu fill; Sutalà, el seu fill; Èzer i Elad. Homes de Guet, originaris del país, els van matar, perquè havien baixat a fer una ràtzia al seu bestiar. 22 El seu pare Efraïm es va entristir molt, i els seus germans hi van anar a consolar-lo. 23 Es va unir amb la seva dona, aquesta va quedar embarassada i va tenir un fill. Li van posar Barià, ja que això havia passat quan hi havia desgràcia a casa seva. 24 La seva filla fou Sarà, que va construir Bet-Horon de baix i de dalt i Ozen-Sarà. 25 Rafà, el seu fill; Rèsef, el seu fill; Talé, el seu fill; Tahan, el seu fill; 26 Laadan, el seu fill; Amihud, el seu fill; Elisamà, el seu fill; 27 Nun, el seu fill; Josuè, el seu fill.

28 La seva possessió i el seu lloc de residència foren Bet-El i les seves dependències: Noran, a l'orient; Gàzer i les seves dependències, a l'occident; Siquem i les seves dependències, fins a Azà i les seves dependències. 29 En poder dels fills de Manasés hi havia Bet-San i les seves dependències, Taanac i les seves dependències, Maguedó i les seves dependències, Dor i les seves dependències. Aquí van residir els fills de Josep, fills d'Israel.

Aser.— 30⁴⁵⁹ Fills d'Aser: Jemnà, Jesuà, Jesuí, Barià i Sarà, la seva germana. 31 Fills de Barià: Hèber i Melquiel; aquest és el pare de Barsaït, 32 Hèber engendrà Jeflat, Somer, Hotam i Suà, la seva germana. 33 Fills de Jeflat: Fosec, Bamaal i Asot; aquests eren els fills de Jeflat. 34 Fills de Somer, el seu germà: Roagà, Haba i Aram. 35 Fills d'Hèlem, el seu germà: Sufà, Jemnà, Seles i Amal. 36 Fills de Sufà: Suè, Harnàfer, Sual, Berí, Jamrà, 37 Bòsor, Hod,   —725→   Sammà, Salusà, Jetran i Berà. 38 Fills de Jèter: Jefonnè, Fasfà i Arà. 39 Fills d'Ol·là: Aré, Haniel i Resià. 40 Tots aquests eren fills d'Aser, caps de les famílies, homes valents escollits, principals entre els caps; el seu enregistrament en tropes de combat arribava als vint-i-sis mil homes.

Descendència de Benjamí a Jerusalem

8 Descendència de Benjamí.— 1⁴⁶⁰ Benjamí engendrà Bala, el seu primogènit; Asbel, el segon; Aharà, el tercer; 2 Nohaà, el quart, i Rafà, el cinquè. 3 Bala va tenir fills: Adar, Guerà, pare d'Ahod, 4 Abisué, Naaman, Ahoé, 5 Guerà, Sefufan i Huram. 6 Aquests són els fills d'Ahod. Són els caps de família per als habitants de Gabé, i els deportaren a Manahat. 7 Naaman, Ahies i Guerà; aquests els va deportar. Va engendrar Ozà i Ahiud. 8 Saharaim engendrà, al camp de Moab, després d'haver repudiat les seves dones, Husim i Barà. 9 De la seva dona Hodes engendrà: Jobab, Sebià, Mosà, Molcom, 10 Jeús, Sequies i Marmà. Aquests són els seus fills, caps de família.

11 D'Husim havia tingut Abitot i Elfaal. 12 Fills d'Elfaal: Éber, Misaam i Samad; aquest va construir Onó i Lod amb els seus ravals. 13 Barià i Samà eren els caps de família dels habitants d'Aialon, i van expulsar els habitants de Guet.

14 Ahió, Sesac, Jerimot, 15 Zabadies, Arod, Éder, 16 Miquel, Jesfà i Johà eren fills de Barià. 17 Zabadies, Mosol·lam, Hezequí, Héber, 18 Jesamarí, Jeslies i Jobab eren fills d'Elfaal. 19 Jaquim, Zecrí, Zabdí, 20 Eljoenai, Seletai, Eliel, 21 Adaïes, Baraià i Samarat eren fills de Semeí. 22 Jesfam, Éber, Eliel, 23 Abdon, Zecrí, Hanan, 24 Hananies, Elam, Anatoties, 25 Jefdaïes i Fanuel eren fills de Sesac. 26 Samsarí, Sohories, Otolies, 27 Jersies, Elies i Zecrí eren fills de Jeroham. 28⁴⁶¹ Aquests són els caps de família segons el seu parentiu. Habitaven a Jerusalem.

29⁴⁶² A Gabaon habitaven..., pare de Gabaon; la seva dona es deia Maacà. 30 El seu fill primogènit era Abdon; després Sur, Quis, Baal, Ner, Nadab, 31 Guedor, Ahió, Zaquer   —726→   i Maquelot. 32 Maquelot engendrà Samaà. També ells, com els seus germans, habitaven a Jerusalem, amb els seus germans.

Saül i la seva descendència.— 33⁴⁶³ Ner engendrà Quis. Quis engendrà Saül. Saül engendrà Jonatan, Melquisuè, Abinadab i Isbaal. 34 El fill de Jonatan era Meribaal. Meribaal engendrà Micà. 35 Fills de Micà: Fiton, Mèlec, Taraà i Acaz. 36 Acaz engendrà Joadà. Joadà engendrà Alamat, Azmàvet i Zamrí. Zamrí engendrà Mosà. 37 Mosà engendrà Banaà; Rafà, el seu fill; Elasà, el seu fill; Asel, el seu fill. 38 Asel va tenir sis fills; aquests són els seus noms: Ezricam, Bocrú, Ismael, Saries, Obdies i Hanan; tots aquests eren fills d'Asel. 39 Fills d'Ésec, el seu germà: Ulam, el seu primogènit, Jeús, el segon, i Elifàlet, el tercer. 40 Els fills d'Ulam eren valents, tiradors d'arc; van tenir molts fills i néts: cent cinquanta. Tots eren fills de Benjamí.

9 Habitants de Jerusalem després de la deportació.— 1⁴⁶⁴ Tots els israelites foren enregistrats i es trobaven inscrits al Llibre dels reis d'Israel i de Judà, quan foren deportats a Babilònia a causa de la seva prevaricació. 2 Els primers que s'establiren als seus dominis i a les seves poblacions foren els israelites, els sacerdots, els levites i els donats.

3 A Jerusalem, s'establiren fills de Judà, de Benjamí, d'Efraïm i de Manasés. 4 Dels fills de Judà: Otei, fill d'Amihud, fill d'Amrí, fill d'Omrai, fill de Bonní, dels fills de Fares, fill de Judà. 5 Dels silonites: Asaïes, el primogènit, i els seus fills. 6 Dels fills de Zaré: Jeuel. Els seus germans eren en nombre de sis-cents noranta. 7 Dels fills de Benjamí: Saló, fill de Mosol·lam, fill d'Hoduïes, fill d'Asanà; 8 Jobanies, fill de Jeroham; Elà, fill d'Ozí, fill de Mocorí; Mosol·lam, fill de Safaties, fill de Ragüel, fill de Jebanies. 9 Els seus germans, segons el seu parentiu, eren nou-cents cinquanta-sis. Tots aquests homes eren caps de família.

10 Dels sacerdots: Idaïes, Jojarib, Jaquín, 11 Azaries, fill d'Helquies, fill de Mosol·lam, fill de Sadoc, fill de Maraiot, fill d'Aquitob, prefecte del temple de Déu;   —727→   12 Adaïes, fill de Jeroham, fill de Fashur, fill de Melquies; Maasai, fill d'Adiel, fill de Jehezrà, fill de Mosol·lam, fill de Mosol·lamit, fill d'Emmer. 13 Els seus germans, caps segons les seves famílies, eren mil set-cents seixanta, homes valents, dedicats al servei del temple de Déu.

14 Dels levites: Semeïes, fill d'Hasub, fill d'Ezricam, fill d'Hasebies, dels fills de Merarí. 15 Bacbacar, Heres, Galal, Matanies, fill de Micà, fill de Zecrí, fill d'Asaf; 16 Obdies, fill de Semeïes, fill de Galal, fill d'Iditun; Baraquies, fill d'Asà, fill d'Elcanà, que habitava als poblets dels netofatites.

17 Els porters: Sel·lum, Acub, Telmon, Ahiman i els seus germans. Sel·lum era el cap, 18 i fins ara està a la porta del rei, a l'orient. Aquests són els porters dels campaments dels levites: 19 Sel·lum, fill de Coré, fill d'Abiasaf, fill de Coré, i els seus germans, de la seva família, els coreites, eren dedicats al servei del culte; eren guardians de les llindes de la tenda, i els seus pares estaven al servei del campament de Jahvè, com a guardians de l'entrada. 20 Finehés, fill d'Eleazar, havia estat en altre temps el seu prefecte (que Jahvè sigui amb ell!) 21 Zacaries, fill de Mosol·lamies, era porter a l'entrada de la tenda de l'oracle. 22 Tots aquests havien estat escollits com a guardians de les llindes, i eren en nombre de dos-cents dotze, enregistrats als seus poblets. David i Samuel, el vident, els havien instituïts en les seves funcions per la seva fidelitat. 23 Ells i els seus fills eren encarregats de les portes del temple de Jahvè, de la casa de la tenda, per als serves de guàrdia. 24 Els porters estaven als quatre vents: a l'orient, al mar, al nord i al Nègueb. 25 Els seus germans, que vivien als seus poblets, hi anaven alternativament durant set dies, 26 ja que els quatre porters principals estaven constantment al servei.

Els levites eren encarregats de les cambres i dels magatzems del temple de Déu. 27 Passaven la nit al voltant de la casa de Déu, ja que en tenien la guàrdia i eren encarregats de la clau per a obrir cada matí. 28 D'altres eren encarregats dels objectes del culte; els comptaven   —728→   així que entraven i els comptaven quan sortien. 29 D'altres eren encarregats del mobiliari, de tot el mobiliari del santuari, de la flor de farina, del vi, de l'oli, de l'encens i dels perfums. 30 Alguns dels fills dels sacerdots prepara ven l'ungüent amb els perfums. 31 Mataties, un dels levites —el primogènit de Sel·lum, el coreïta—, era l'encarregat de preparar els pastissos cuits a la planxa. 32 Alguns dels cahatites, germans seus, eren encarregats de preparar cada dissabte el pa en rengles.

33 Aquests són els cantors, caps de famílies dels levites, que estaven a les cambres del temple, quan eren lliures del servei, ja que dia i nit estaven en funcions.

34 Aquests són els caps de famílies dels levites, segons el seu parentiu. Habitaven a Jerusalem.

Saül, primer rei d'Israel

Avantpassats del casal de Saül.— 35⁴⁶⁵ A Gabaon habitaven el pare de Gabaon, Jeiel —la seva dona es deia Maacà—, 36 el seu fill primogènit Abdon; després Sur, Quis, Baal, Ner, Nadab, 37 Guedor, Ahió, Zacaries i Maquelot. 38 Maquelot engendrà Samaà. També ells, amb els seus germans, habitaven a Jerusalem, separats dels altres germans. 39⁴⁶⁶ Ner engendrà Quis. Quis engendrà Saül. Saül engendrà Jonatan, Melquisuè, Abinadab i Isbaal. 40 El fill de Jonatan era Meribaal. Meribaal engendrà Micà. 41 Fills de Micà: Fiton, Mèlec, Taraà i Acaz. 42 Acaz engendrà Jarà. Jarà engendrà Alamat, Azmàvet i Zamrí. Zamrí engendrà Mosà. 43 Mosà engendrà Banaà; i Rafaïes, el seu fill; Elasà, el seu fill; Asel, el seu fill. 44 Asel va tenir sis fills; aquests són els seus noms: Ezricam, Bocrú, Ismael, Saries, Obdies i Hanan. Aquests eren els fills d'Asel.

10 Derrota i suïcidi de Saül.— 1⁴⁶⁷ Així que els filisteus començaven la batalla contra Israel, els israelites fugiren davant dels filisteus i van caure ferits o morts per la muntanya de Gelbol. 2 Els filisteus van perseguir Saül i els seus fills i van matar Jonatàs, Abinadab i   —729→   Melquisuè, fills de Saül. 3 Després van dirigir el pes de la batalla contra Saül. Descobert pels arquers, el van ferir entre els lloms, 4 i va demanar al seu escuder: «Desembeina l'espasa i clava-me-la, no sigui que vinguin aquests incircumcisos; fóra una vergonya per a mi». L'escuder no va voler-ho fer, de tanta por que tenia. Aleshores Saül va agafar l'espasa i s'hi va deixar caure a sobre. 5 Quan l'escuder va veure que Saül era mort, es deixà caure també sobre la seva espasa i va morir. 6 Així, Saül, els seus tres fills i tota la seva casa van morir plegats. 7 La gent d'Israel que era a la vall, en veure que els israelites havien fugit i que Saül i els seus fills eren morts, van abandonar les seves poblacions i es van escapar. Els filisteus s'hi establiren.

8 L'endemà, quan els filisteus anaren a prendre les despulles dels caiguts, van trobar Saül i els seus fills morts a la muntanya de Gelboè. 9 El van despullar i li prengueren el cap i les armes. Després van enviar pertot arreu del país dels filisteus a publicar la bona nova als seus ídols i al seu poble. 10 Van deposar les seves armes al temple del seu Déu i van clavar el seu cap al temple de Dagon.

11 Quan tot Jabés de Galaad va sentir dir el que els filisteus havien fet amb Saül, 12 tots els valents van sortir, van prendre el cadàver de Saül i els cadàvers dels seus fills i els dugueren a Jabés. Després van enterrar els ossos sota l'alzina de Jabés i feren un dejuni de set dies.

13 Així va morir Saül a causa del mancament que havia comès contra Jahvè, ja que no va observar la paraula de Jahvè i va consultar un nigromant 14 en lloc de consultar Jahvè. Per això, el féu morir i traspassà la reialesa a David, fill de Jesè.