Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.


ArribaAbajoHistòria del rei David (1P. 11,1-29,30)

11 David és ungit rei d'Israel.1468 Llavors, tot Israel es va aplegar entorn de David, a Hebron, i li digueren: «Nosaltres som os dels teus ossos i carn de   —730→   la teva carn. 2 En altre temps, quan Saül era rei, eres tu qui dirigies les campanyes d'Israel, i Jahvè, el teu Déu, et va dir: «Tu pasturaràs el meu poble d'Israel i seràs el príncep del meu poble d'Israel». 3 Havent-se presentat al rei tots els ancians d'Israel, a Hebron, el rei David va fer un pacte amb ells davant Jahvè, a Hebron, i van ungir David com a rei d'Israel, segons la paraula de Jahvè transmesa per mitjà de Samuel.

David conquereix Jerusalem.4469 David, amb tot Israel, van emprendre la marxa sobre Jerusalem (això és, Jebús); els jebuseus habitaven al país. 5 Els habitants de Jebús digueren a David: «Aquí, no hi entraràs». Però David s'apoderà de la fortalesa de Sió, que és la ciutat de David. 6 David havia declarat: «El primer que ataqui els jebuseus serà general i cap». Joab, fill de Sarvià, puja el primer i esdevingué general. 7 David va instal·lar-se a la fortalesa; per això, la van anomenar Ciutat de David. 8 Després restaurà la ciutat a tot el voltant, des de Mel·ló i a tot el voltant. Joab restaurà la resta de la ciutat. 9 La grandesa de David creixia més i més: Jahvè dels exèrcits l'afavoria.

Els valents.10 Aquests són els capitostos dels valents de David, que juntament amb tot Israel l'ajudaren en el seu refine per fer-lo rei, segons la paraula de Jahvè referent a Israel. 11470 Aquests són els noms dels valents de David: Isbaal, de Bet-Camon, cap dels tres. Aquest va brandar la llança contra tres-cents homes, i els va malferir d'un sol cop.

12 Després d'ell, Eleazar, fill de Dodó, d'Ahoè, un dels tres valents. 13471 Es trobava amb David a Efes-Dommim, quan els filisteus van aplegar-s'hi per al combat. Allí hi havia un camp ple d'ordi, i el poble va fugir de davant els filisteus. 14 Però ell el plantà al mig del camp, es va defensar i derrotà els filisteus. Jahvè va aconseguir una gran victòria.

15 Tres d'entre els trenta van baixar al començament de la sega on era David, a la cova d'Odol·lam, mentre l'estol dels filisteus acampava a la vall de Rafaïm. 16 David es trobava llavors al refugi,   —731→   i a Bet-Lèhem hi havia una guarnició dels filisteus. 17 David va expressar aquest desig: «Oh, si pogués beure aigua de la cisterna que hi ha a Bet-Lèhem, prop de la porta!» 18 Amb això, els tres valents penetraren al camp dels filisteus, pouaren aigua de la cisterna de Bet-Lèhem, que hi ha prop de la porta, en prengueren i en dugueren a David; però ell no en va voler beure, sinó que la vessà a Jahvè en libació, dient: 19 «Jahvè em guardi de fer una cosa semblant. Fóra com beure la sang d'aquests homes que han arriscat les seves vides. Es amb risc de la seva vida que l'han duta». I no en va voler beure. Això van fer aquells valents.

20 Abisai, germà de Joab, era el principal dels trenta. Un dia, brandant la llança, malferí tres-cents homes. Es va fer famós entre els trenta. 21 Va ser més cèlebre que els trenta i el seu comandant, però no va igualar els tres.

22 Banales, fill de Jojadà, home agosarat, autor de moltes proeses, originari de Cabseel, va matar els dos fills d'Ariel, de Moab. Fou també ell qui va baixar a matar un lleó dins una fossa, un dia de neu. 23 També va matar un egipci, un home de gran estatura, de cinc colzades. L'egipci portava una llança a la mà com la plegadora dels teixidors; però ell el va escometre amb un bastó, arrabassà la llança de les mans de l'egipci i el va matar amb la seva pròpia llança. 24 Amb aquest fet, Banaïes, fill de Jojadà, va fer-se famós entre els trenta valents. 25 Va ser més cèlebre que els trenta, però no va igualar els tres. David el va admetre a la seva audiència.

26 Guerrers valents: Asael, germà de Joab; Elhanan, fill de Dodó, de Bet-Lèhem; 27 Sammà, d'Harod; Heles, de Bet-Fàlet; 28 Irà, fill d'Aqués, de Tecuè; Abièzer, d'Anatot; 29 Sobocai, d'Husà; Ilai, d'Ahoè; 30 Marahai, de Netofà; Hèled, fill de Baanà, de Netofà; 31 Etai, fill de Ribai, de Gabaà de Benjamí; Banaïes, de Faraton; 32 Hurai, dels torrents de Gaas; Abiel, l'arbatita; 33 Azmàvet, el bahurita; Eljahbà, el saalebita; 34 Jasén, el guezita; Jonatan, fill de Sagué, l'hararita; 35 Ahiam, fill de Sarar, l'hararita; Elifal, fill d'Ur; 36 Héfer, el betmaacatita; Ahies, el guilonita; 37 Hesrai, el carmelita; Faarai,   —732→   l'arabita; 38 Joel, fill de Natan; Mibahar, el gadita; 39 Sèlec, l'ammonita; Naharai, de Beerot, escuder de Joab, fill de Sarvià; 40 Irà, de Jeter; Gareb, de Jeter; 41 Uries, l'hitita; Zabad, fill d'Oholí; 42 Adinà, fill de Sizà, el rubenita, cap dels rubenites, comandant dels trenta; 43 Hanan, fill de Maacà; Josafat, el matanita; 44 Ozies, l'astarotita; Samà i Jeiel, fills d'Hotam, l'aroerita; 45 Jediel, fill de Samrí, i Johà, el seu germà, el tosaïta; 46 Eliel, el mahumita; Jeribai i Josaïes, fills d'Elnaem; Jetmà, el moabita; 47 Eliel, Obed i Jasiel, de Sobà.

12 Els primers partidaris de David.1 Aquests són els qui s'ajuntaren a David, a Siqueleg, quan encara era retingut lluny de Saül, fill de Quis. Eren entre els herois i l'assistien a la guerra; 2 amb la dreta i l'esquerra manejaven l'arc, tiraven pedres i fletxes amb l'arc. D'entre els germans de Saül, de Benjamí, eren: 3 Ahièzer, el principal, i Joàs, fills de Samaà, de Gabaà; Jaziel i Fàlet, fills d'Azmàvet; Baracà i Jehú, d'Anatot; 4 Samaïes, de Gabaon, valent entre els trenta i cap dels trenta; 5 Jeremies, Jeheziel, Johanan i Jezabad, de Gaderot; (5)6 Eluzai, Jerimut, Baalies, Samaries i Safaties, d'Haruf; (6)7 Elcanà, Jesies, Azareel, Joèzer i Jesbaam, els coreïtes; (7)8 Joelà i Zabadies, fill de Jeroham, de Guedor.

(8)9 Els gadites van desertar per ajuntar-se a David, al seu refugi del desert. Eren homes valents, bons guerrers, que sabien manejar l'escut i la llança, amb aspecte de lleó, i com gaseles dalt les muntanyes per la seva agilitat, (9)10 Èzer era el principal; Obdies, el segon; Eliab, el tercer; (10)11 Masmanà, el quart; Jeremies, el cinquè; (11)12 Etí, el sisè; Eliel, el setè; (12)13 Johanan, el vuitè; Elzebad, el novè; (13)14 Jeremies, el desè; Macbanaí, l'onzè. (14)15 Aquests eren fills de Gad, capitostos de l'exèrcit; un sobre cent, el mis petit; i sobre mil, el més gran. (15)16 Aquests són els qui passaren el Jordà el primer mes, quan desborda per totes les voreres, i que van expulsar els habitants de totes les valls, a orient i a occident.

(16)17 També d'entre els de Benjamí i els de Judà anaren   —733→   a trobar David al seu refugi. (17)18 David sortí davant d'ells i els digué: «Si heu vingut en pau, per auxiliar-me, jo m'uniré de cor amb vosaltres; però, si heu vingut per trair-me i posar-me a les mans dels meus adversaris, quan les meves mans no han comès cap violència, que el Déu dels nostres pares ho vegi i faci justícia». (18)19 Aleshores un esperit s'apoderà d'Amasai, cap dels trenta, i digué:

«La pau sigui amb tu, David, fill de Jesè! La pau sigui amb tu i amb els qui et socorren, ja que a tu et socorre el teu Déu».

David els va acollir i els col·locà entre els caps de banda.

(19)20 Els de Manasés es presentaren a David, quan ell anava amb els filisteus a combatre contra Saül. Però no els van socórrer, perquè, després d'haver-se consultat, els caps dels filisteus el van acomiadar dient: «Amb perill dels nostres caps, es podria ajuntar amb Saül, el seu senyor». (20)21 Quan anava a Siqueleg, se li presentaren alguns de Manasés: Ednàs, Jozabad, Jediel, Miquel, Jozabad, Eliú i Salatí, caps de milers de Manasés.

(21)22 Aquests prestaren ajut a David al cap de la banda, ja que tots ells eren homes valents i esdevingueren capitostos de l'exèrcit. (22)23 Cada dia es presentaven homes a David per ajudar-lo, fins que comptà amb un campament considerable, un campament grandiós.

Guerrers presents a la presa de possessió del rei. (23)24 Aquestes són les xifres dels capitostos armats per a la guerra que s'ajuntaren a David, a Hebron, per transferir-li la reialesa de Saül, segons l'ordre de Jahvè:

(24)25 Dels de Judà, amb escut i llança: sis mil vuit-cents, armats per a la guerra.

(25)26 Dels de Simeó: set mil cent homes valents per a la guerra.

(26)27 Dels de Leví: quatre mil sis-cents; (27)28 Jojadà, cap dels aharonites, amb tres mil set-cents; (28)29 i Sadoc, jove valent, amb vint-i-dos capitans de la casa del seu pare.

(29)30 Dels de Benjamí, germans de Saül: tres mil; fins aleshores la majoria havien estat fidels a la casa de Saül.

(30)31 Dels d'Efraïm: vint mil vuit-cents homes valents,   —734→   gent famosa a la casa dels seus pares.

(31)32 De la mitja tribu de Manasés: divuit mil, designats nominalment per anar a fer rei David.

(32)33 Dels d'Issacar, experts en la coneixença dels temps per saber el que calia que fes Israel: dos-cents capitostos i tots els seus germans a les seves ordres.

(33)34 De Zabuló: cinquanta mil homes aptes per a la guerra, que preparaven el combat amb tota mena d'armes i estaven a punt de prestar ajut tots a l'una.

(34)36 De Neftalí: mil capitans i, amb ells, trenta-set mil amb escut i llança.

(35)36 Dels danites: vint-i-vuit mil sis-cents en ordre de combat.

(36)37 D'Aser: quaranta mil homes aptes per a la guerra, en ordre de combat.

(37)38 De dellà el Jordà, dels rubenites, dels gadites i de la mitja tribu de Manasés: cent vint mil amb tota mena d'armes d'un exèrcit en peu de guerra.

(38)39 Tots aquests homes de guerra, avesats a combatre, anaren tots a l'una a Hebron per constituir David rei de tot Israel. També tota la resta d'Israel estava d'acord a fer David rei. (39)40 Es van quedar allí tres dies amb David menjant i bevent, ja que els seus germans els ho havien preparat tot. (40)41 També els seus veïns, els d'Issacar, Zabuló i Neftalí, els enviaven queviures damunt d'ases i camells, mules i bous: farina, figues seques, panses, vi, oli, bestiar gros i petit en abundància, ja que hi havia alegria a Israel.

13 Trasllat de l'arca a casa d'Obed-Edom. 1 David va deliberar amb els caps dels milers i dels centenars, i amb cada un dels comandants. 2 David digué a tota l'assemblea d'Israel: «Si us sembla bé, i és aprovat per Jahvè, el nostre Déu, afanyeu-vos a enviar missatgers als nostres germans que queden a totes les regions d'Israel, així com als sacerdots i levites de les ciutats i dels seus camps, perquè s'ajuntin amb nosaltres, 3 i durem vora nostre l'arca del nostre Déu, ja que no se'n van preocupar en temps de Saül». 4 Tota l'assemblea va decidir de fer-ho així, ja que la cosa fou ben vista per tot el poble. 5472 Aleshores David va reunir   —735→   tot Israel, des del Sihor d'Egipte fins a Lebó d'Hemat, per fer venir l'arca de Déu de Cariat-Jarim.

6 David va pujar amb tot Israel cap a Baalà, a Cariat-Jarim, de Judà, per transportar d'allà l'arca de Déu, designada pel nom de «Jahvè que seu sobre els querubins». 7 Van carregar l'arca de Déu en un carro des de la casa d'Abinadab. Ozà i Ahió conduïen el carro. 8 David i tot Israel dansaven davant Déu amb totes les seves forces, cantant al so de cítares, timpans, sistres i platerets.

9 Arribats a l'era de Quidon, Ozà va acostar la mà per aguantar l'arca, que els bous feien decantar, 10 Però Jahvè es va enutjar contra Ozà, i el va castigar perquè havia acostat la mà a l'arca. Va morir allà davant Déu. 11 A David, li va saber greu que Jahvè hagués infligit a Ozà un càstig així, i van anomenar aquell lloc Fares-Ozà, fins al dia d'avui.

12 Aquell dia, David va tenir por de Déu, i pensava «¿Com puc portar l'arca de Déu a casa meva?» 13 I no dugué l'arca a casa seva, a la ciutat de David, sinó que la va fer portar a casa d'Obed-Edom, que era de Guet. 14 Feia tres mesos que l'arca de Déu era a casa d'Obed-Edom, de Guet, quan Jahvè va beneir la casa d'Obed-Edom i tot el que li pertanyia.

14 David rep una ambaixada d'Hiram.1473 El rei de Tir, Hiram, va enviar missatgers a David, amb fusta de cedre, mestres d'obres i fusters, per construir-li un palau. 2 David va saber que Jahvè l'havia fet definitivament rei d'Israel i que enaltia el seu reialme per amor del seu poble d'Israel.

David augmenta el seu harem.3474 David va prendre d'altres dones a Jerusalem i engendrà encara fills i filles. 4 Aquests són els noms dels que li van néixer a Jerusalem: Sammué, Sobab, Natan, Salomó, 5 Jebahar, Elisuè, Elifàlet, 6 Nogue, Nèfec, Jafià, 7 Elisamà, Baaljadà i Elifàlet.

Derrotes dels filisteus.8475 Els filisteus, en saber que havien ungit David com a rei de tot Israel, van pujar tots a perseguir-lo. David ho va saber i va fugir de davant d'ells. 9 Arribaren els filisteus   —736→   i es van escampar per la vall de Rafaïm. 10 Llavors David va consultar Déu: «Pujo contra els filisteus? Els posareu a les meves mans?» Jahvè li va respondre: «Puja-hi, que els posaré a les teves mans». 11 David va pujar a Baal-Farasim, i allà els va derrotar. Després va dir: «Per les meves mans, Déu ha partit els rengles dels meus enemics com qui parteix l'aigua». Per això, anomenaren aquell lloc Baal-Farasim. 12 Els filisteus van abandonar allà els seus déus, i David va manar que fossin cremats.

13 Els filisteus tornaren encara a escampar-se per la vall. 14 Quan David tornà a consultar Déu, Déu li va respondre: «No pugis rera d'ells; dóna la volta i ataca'ls per davant de Bacaïm. 15 Quan sentis un trepig sobre els cims de Bacaïm, surt per al combat, que Déu sortirà davant teu per derrotar el campament dels filisteus». 16 David va fer exactament com Déu li havia manat, i van derrotar el campament dels filisteus des de Gabaon fins a Gàzer. 17 La fama de David es va estendre per tots els països, i Jahvè va expandir el seu terror per totes les nacions.

La Ciutat de David, centre religiós d'Israel

15 Preparatius per al trasllat de l'arca.1 David es féu cases a la ciutat de David, preparà un lloc per a l'arca de Jahvè i li estengué una tenda. 2 Llavors digué: «Ningú no pot portar l'arca més que els levites, ja que Jahvè els va escollir per a dur l'arca de Déu i per a servir-la perpètuament». 3 Després David va congregar tot Israel a Jerusalem, a fi de transportar l'arca de Jahvè al lloc que li havia preparat. 4 David va reunir els fills d'Aharon i els levites. 5 Dels fills de Cahat: Uriel, el cap, i els seus cent vint germans; 6 dels fills de Merarí: Asaïes, el cap, i els seus dos-cents vint germans; 7 dels fills de Guerson: Joel, el cap, i els seus cent trenta germans; 8 dels fills d'Elisafan: Semeïes, el cap, i els seus dos-cents germans; 9 dels fills d'Hebron: Eliel, el cap, i els seus vuitanta germans; 10 dels fills d'Oziel: Amminadab, el cap, i els seus cent dotze germans.

  —737→  

11 David va convocar els sacerdots Sadoc i Abiatar i els levites Uriel, Asaïes, Joel, Semeïes, Eliel i Amminadab, 12 i els digué: «Vosaltres sou els caps de les famílies dels levites; santifiqueu-vos, vosaltres i els vostres germans, i transporteu l'arca de Jahvè, Déu d'Israel, al lloc que li he preparat. 13 La primera vegada, perquè no la vau dur vosaltres, Jahvè, el nostre Déu, ens va castigar, perquè no l'havíem anat a buscar tal com és prescrit».

14 Els sacerdots i els levites es van santificar per fer pujar l'arca de Jahvè, Déu d'Israel. 15 Els levites van transportar l'arca de Déu a les espatlles, amb barres, tal com Moisès havia ordenat, segons la paraula de Jahvè. 16 David digué al cap dels levites que col·loqués els seus germans, els cantors, amb instruments de música, amb lires, cítares i címbals, de manera que es fessin sentir perquè ressonessin els crits de joia. 17 Els levites van col·locar Heman, fill de Joel; i, entre els seus germans, Asaf, fill de Baraquies; entre els merarites, els seus germans, Etan, fill de Casaïes. 18 Amb ells, els seus germans de segon rang: Zacaries, Bani, Oezil, Semiramot, Jeiel, Aní, Eliab, Banaïes, Maasies, Mataties, Elifalu, Maquenies i Obed-Edom i Jehiel, els porters. 19 Els cantors: Heman, Asaf i Etan, amb címbals de bronze per fer-se sentir. 20 Zacaries, Jaziel, Semiramot, Jahiel, Aní, Eliab, Maasies i Banaïes, amb lires, al to de «Mut». 21 Mataties, Elifalu, Maquenies, Obed-Edom, Jeiel i Ozazies, amb cítares a l'octava, per dirigir el cant. 22 Conenies, cap dels levites, per a l'execució, donat que era mestre en l'execució i hi entenia. 23 Baraquies i Elcanà eren porters per a l'arca. 24 Els sacerdots Sebenies, Josafat, Natanael, Amasai, Zacaries, Banaïes i Elièzer tocaven la trompeta davant l'arca de Déu. Obed-Edom i Jehies eren porters prop de l'arca.

Trasllat de l'arca.25476 David, els ancians d'Israel i els caps de milers anaven en to de festa a transportar l'arca de l'aliança de Jahvè des de la casa d'Obed-Edom. 26 Mentre Jahvè assistia els levites que portaven l'arca de l'aliança de Jahvè, ells sacrificaven set vedells i set   —738→   moltons. 27 David anava vestit amb un mantell de lli, com tots els levites que portaven l'arca, els cantors, Conenies i el mestre de l'execució amb els cantors. David duia un efod de lli. 28 Tot Israel transportava l'arca de l'aliança de Jahvè entre aclamacions, al so del corn, de les trompetes i dels címbals, tot fent-se sentir amb les lires i les cítares. 29 Quan l'arca de l'aliança de Jahvè arribava a la ciutat de David, Micol, la filla de Saül, estava mirant per la finestra i, en veure el rei David que saltava i dansava, el va menysprear interiorment.

16 1477 Van introduir l'arca de Déu, la van col·locar al mig del tabernacle que David li havia preparat i van oferir al seu davant holocaustos i víctimes de comunió. 2 En acabar d'oferir els holocaustos i les víctimes de comunió, David va beneir el poble en nom de Jahvè. 3 Llavors va distribuir a tot Israel, tant als homes com a les dones, una coca a cadascú, un tall de rostit i un panet de panses.

Organització del culte. 4 Va establir levites en servei davant l'arca de Jahvè per celebrar i lloar Jahvè, el Déu d'Israel: 5 Asaf, el cap; Zacaries, el segon; Oziel, Semiramot, Jehiel, Mataties, Eliab, Banales, Obed-Edom i Jeiel. Aquests tocaven les lires i les cítares; Asaf es feia sentir amb els címbals; 6 i els sacerdots Banaïes i Jahaziel estaven sempre amb les trompetes davant l'arca de l'aliança de Déu.

7 Aquell dia, David va encarregar per primera vegada a Asaf i als seus germans que lloessin Jahvè:


8478 «Enaltiu Jahvè, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes,
o dediqueu-li càntics, acompanyeu-los amb cítares,
feu l'elogi de les seves meravelles!
10 Glorieu-vos del seu nom sagrat;
alegreu-vos, els qui busqueu Jahvè!
11 Penseu en Jahvè i en el seu poder,
busqueu sempre la seva presència.
12 Recordeu les meravelles que ell obrà,
els seus prodigis i les seves decisions.
—739→
13 Descendents d'Abraham, el seu servent,
fills de Jacob, el seu elegit,
14 ell és Jahvè, el nostre Déu,
imposa el seu judici per tota la terra.
15 Recorda sempre la seva aliança,
la promesa feta per milers de generacions,
16 l'aliança pactada amb Abraham,
el jurament fet a Isaac,
17 que fou confirmat a Jacob com un decret,
a Israel com una aliança perpètua.
18 «Et donaré», va dir, «la terra de Canaan,
i serà la teva possessió».
19 Encara no es podien comptar,
eren pocs i forasters al país,
20 emigraven d'un lloc a l'altre,
i de reialme en reialme,
21 però no permeté que ningú els maltractés,
i reprengué uns reis per causa d'ells:
22 «No toqueu els meus ungits,
no feu cap mal als meus profetes».
23479 Canteu a Jahvè, arreu de la terra,
anuncieu de dia en dia que ens ha salvat;
24 conteu a les nacions la seva glòria,
a tots els pobles els seus prodigis.
25 Jahvè és gran, és digne de ser lloat,
és més temible que tots els déus;
26 perquè els déus dels pobles són no-res,
però Jahvè ha fet el cel.
27 Glòria i majestat fan guàrdia davant d'ell,
poder i esplendor l'assisteixen al seu temple.
28 Doneu a Jahvè, famílies dels pobles,
doneu a Jahvè honor i majestat,
29 tributeu a Jahvè l'honor del seu nom,
entreu als seus atris, portant ofrenes;
adoreu Jahvè, s'apareix la seva santedat;
30 que tremoli davant d'ell tota la terra!
Manté ferm tot el món, incommovible.
31 El cel se n'alegra, la terra hi fa festa;
digueu a tots els pobles «Jahvè és rei!»
32 Bramula el mar amb tot el que s'hi mou,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
—740→
33 criden de goig els arbres del bosc,
en veure que ve Jahvè,
que ve a judicar la terra.
34480 Enaltiu Jahvè: que n'és, de bo,
perdura eternament el seu amor.
35 Digueu: «Salveu-nos, Déu, salvador nostre,
aplegueu-nos i allibereu-nos d'entre les nacions;
en donarem gràcies al vostre non,
i ens gloriaren de lloar-vos.
36 Beneït sigui Jahvè, Déu d'Israel,
des de sempre i per sempre!»

I tot el poble digué: «Amén! Al·leluia!»

37 David deixà allí, davant l'arca de l'aliança de Jahvè, Asaf i els seus germans perquè servissin davant l'arca constantment, dia rera dia, 38 així con Obed-Edom, fill d'Iditun, i Hosà, con a porters. 39 El sacerdot Sadoc i ells sacerdots, germans seus, els deixà davant el tabernacle de Jahvè, al lloc alt que hi havia a Gabaon, 40 perquè sacrifiquessin holocaustos a Jahvè constantment, matí i tarda, damunt l'altar de l'holocaust, conforme al que hi ha escrit a la Llei de Jahvè, que va prescriure a Israel. 41 Amb ells, hi havia Heman, Iditun i la resta dels escollits, que foren designats nominalment per glorificar Jahvè, «perquè perdura eternament el seu amor». 42 Amb ells —Heman i Iditun—, hi havia les trompetes i els címbals per als qui els havien de fer ressonar, i els instruments de música de Déu. Els fills d'Iditun eren destinats a la porta.

43481 Després tota la gent se'n va anar, cadascú a casa seva, i David se'n tornà per beneir la seva família.

17 Promesa de Jahvè a David. Profecia de Natan.1482 Quan David vivia a casa seva, digué al profeta Natan: «Ja ho veus, jo visc en una casa de cedre, mentre que l'arca de l'aliança de Jahvè està sota tendes». 2 Natan va respondre a David: «Fes tot el que desitgis; Jahvè t'ajudarà».

3 Aquella mateixa nit, Natan va rebre aquesta paraula de Jahvè: 4 «Vés a dir al meu servent David: «Això diu Jahvè: ¿Ets tu qui m'has de construir una casa perquè jo hi habiti? 5 Des del dia que   —741→   vaig fer pujar Israel fins avui, mai no he habitat en cases; anava de tenda en tenda, en un envelat. 6 A tot arreu on he anat amb tot Israel, ¿he fet mai retret a cap dels jutges d'Israel, a qui vaig encomanar de conduir el meu poble, dient que no m'hagin construït una casa de cedre? 7 Digues, doncs, al meu servent David: «Això diu Jahvè-Sabaot: Jo t'he tret de la vida de pastor, d'anar darrera els ramats, per fer-te príncep del meu poble d'Israel; 8 t'he guardat en totes les teves empreses i he exterminat tots els teus enemics; t'he donat una celebritat comparable a la dels més famosos de la terra; 9 he destinat un lloc per al meu poble d'Israel; l'hi he implantat, hi habita, i ningú no l'inquietarà; els malvats ja no el molestaran com abans, 10 com als dies que vaig instituir jutges per governar el meu poble d'Israel. Humiliaré tots els teus enemics, t'engrandiré, i Jahvè et farà un casal. 11 I quan arribi la teva hora, quan reposis ja vota els teus pares, et donaré per successor el teu descendent, sortit de les teves entranyes, i refermaré el seu reialme. 12 Ell em dedicarà una casa, i jo refermaré per sempre més el seu tron. 13 Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill; no em desdiré del meu amor, com me n'he desdit amb el teu predecessor. 14 El faré durar per sempre a la meva casa i al meu reialme, i el seu tron es mantindrà per sempre». 15 Així ho digué Natan a David; li va comunicar totes les paraules d'aquesta visió.

Acció de gràcies de David.16 Aleshores el rei David va entrar a asseure's a la presència de Jahvè i va dir: «¿Qui sóc jo, Jahvè, Déu, i què és la meva casa perquè m'hàgiu fet arribar fins aquí? 17 Però això encara us sembla poca cosa, o Déu, i parleu també de la casa del vostre servent per als temps llunyans, com qui respon a un home, Jahvè, Déu! 18 ¿Què més podria dir-vos encara David, davant l'honor concedit al vostre servent? Vós coneixeu el vostre servent. 19 O Jahvè, per amor del vostre servent, i segons el vostre cor, heu tingut l'esplendidesa d'acomplir això tan gran per fer conèixer totes les grandeses. 20 O Jahvè, no hi ha ningú com vós;   —742→   fora de vós no hi ha déu capaç de fer el que nosaltres hem sentit contar. 21 I quina altra nació hi ha a la terra com el vostre poble d'Israel? Déu ha anat a redimir-lo per fer-ne el seu poble, per donar-li un nom, per fer amb ells coses grans i prodigioses, per expulsar nacions de davant el vostre poble, que vós heu redimit de l'Egipte. 22 Vós us heu fet vostre el poble d'Israel perquè sigui per sempre vostre; vós, Jahvè, us heu fet el seu Déu. 23 Ara, doncs, Jahvè, manteniu per sempre més la paraula que heu donat al vostre servent i a la seva dinastia, i compliu el que heu promès. 24 Manteniu-la, i el vostre nom serà gran per sempre més, quan diguin: «Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel, és Déu per a Israel». I la dinastia del vostre servent David es mantindrà davant vostre, 25 perquè vós, Déu meu, heu revelat al vostre servent que li edificaríeu un casal. Es per això que el vostre servent té a cor de pregar davant vostre. 26 Cert, Jahvè, que vós sou Déu. Ja que heu comunicat, doncs, al vostre servent aquesta bona paraula, 27 digneu-vos ara a beneir la dinastia del vostre servent, perquè perduri sempre davant vostre. Sou vós, Jahvè, qui l'heu beneïda, i serà per sempre beneïda».

18 Expansió del reialme de David.1483 Després d'això, David va atacar els filisteus i els va sotmetre. Així va prendre Guet i les seves dependències del poder dels filisteus.

2 Després va vèncer els moabites, i van ser vassalls tributaria de David.

3 David va vèncer també Hadadèzer, rei de Sobà, a Hemat, quan anava a establir el seu poder sobre el riu Eufrat. 4 David li va prendre mil carros, set mil conductors i vint mil d'infanteria. Va inutilitzar el garró de tots els cavalls de tir, i no en reservà sinó cent. 5 Quan els arameus de Damasc van arribar per auxiliar Hadadèzer, rei de Sobà, David en va abatre vint-i-dos mil. 6 David, aleshores, va posar guarnicions a Aram de Damasc, i els arameus van ser vassalls tributaris de David. En tot el que emprenia, Jahvè el feia sortir victoriós. 7 David va prendre els escuts d'or que portaven els homes   —743→   d'Hadadèzer i se'ls endugué a Jerusalem. 8 De Tebat i de Cun, ciutats d'Hadadèzer, David va recollir molt d'aram. Salomó en féu la pica de bronze, les columnes i els objectes de bronze.

9 Tou, rei d'Hemat, quan va saber que David havia derrotat tot l'exèrcit d'Hadadèzer, rei de Sobà, 10 va enviar el seu fill Hadoram al rei David per saludar-lo i felicitar-lo perquè havia fet la guerra contra Hadadèzer i l'havia vençut, ja que Hadadèzer era adversari de Tou, i oferí tota mena d'objectes d'or, de plata i d'aram. 11 El rei David els va consagrar també a Jahvè, junt amb la plata i l'or que havia dut de totes les nacions, és a dir, d'Edom, de Moab, dels ammonites, dels filisteus i d'Amalec.

12 Abisai, fill de Sarvià, va vèncer els edomites, en nombre de divuit mil, a la vall de la Sal. 13 Va establir guarnicions a Edom, i tots els edomites van ser vassalls de David. Jahvè li donava la victòria arreu on anava.

Campanyes dels oficials de David.14484 David regnava, doncs, sobre tot Israel, i tractava el seu poble amb bondat i justícia. 15 Joab, fill de Sarvià, era cap de l'exèrcit; Josafat, fill d'Ahilud, era cronista; 16 Sadoc, fill d'Ahitob, i Abimèlec, fill d'Abiatar, eren sacerdots; Susà era canceller; 17 Banaïes, fill de Jojadà, era cap de la guàrdia dels quereteus i feleteus. Els fills de David eren els primers al costat del rei.

19 1485 Després d'això, morí Nahàs, rei dels ammonites, i el seu fill li succeí en el regne. 2 David va pensar: «Tractaré bé Hanon, el fill de Nahàs, igual com el seu pare va fer amb mi». David, doncs, va enviar uns representants seus a donar-li el condol pel seu pare. Arribats els representants de David al país dels ammonites, a trobar Hanon, per donar-li el condol, 3 els principals dels ammonites van dir a Hanon: «¿Tu creus que David t'ha enviat aquests homes per fer honor al teu pare? ¿No és més aviat per espiar, per destruir i per explorar el país, que els seus representants t'han vingut a veure?» 4 Amb això, Hanon va fer agafar els representants de David, els féu rapar i tallar-los el vestit a mitja alçada,   —744→   fins a les natges, i els acomiadà. 5 Quan van informar David del que havia passat a aquests homes, va manar que sortissin a rebre'ls, perquè estaven molt avergonyits, i el rei els va fer dir: «Quedeu-vos a Jericó fins que us creixi la barba. Després ja tornareu».

6 Els ammonites van adonar-se que s'havien fet mal veure de David. Hanon i els ammonites enviaren mil talents de plata per prendre a sou carros i conductora d'Aram Naharaim, d'Aram Maacà i de Sobà. 7 Prengueren a sou trenca-dos mil carros, el rei de Maacà i el seu exèrcit, i anaren a acampar davant de Medabà. Els ammonites s'aplegaren fora de les seves poblacions i anaren al combat. 8 David ho va saber i va mobilitzar Joab amb tot l'exèrcit i tots els valents. 9 Van sortir els ammonites i es van arrenglerar per a la batalla a l'entrada de la ciutat, mentre que els reis que havien vingut es quedaven a camp obert. 10 Quan Joab es va veure amenaçat pel davant i pel darrera, va fer una tria de tots els escollits d'Israel i els enfrontà amb els arameus. 11 La resta de les tropes, la confià al seu germà Abisai, perquè s'enfrontés amb els ammonites. 12 i li digué: «Si els arameus són més forts que jo, vine a auxiliar-me, i, si els ammonites són més forts que tu, vindré jo al teu costat. 13 Sigues valent i fort, per amor del nostre poble i per amor del nostre Déu. I que Jahvè faci el que li sembli bé». 14 A la primera ofensiva de Joab i de les seves tropes contra els arameus, aquests van fugir del seu davant. 15 Quan els ammonites s'adonaren que els arameus fugien, ells també es van escapar del davant del seu germà Abisai i van entrar a la ciutat. Llavors Joab se'n tornà a Jerusalem.

16 Els arameus, en veure que els israelites els havien vençuts, enviaren missatgers i mobilitzaren els arameus que eren a l'altra banda del riu, conduits per Sofac, comandant de l'exèrcit d'Hadadèzer. 17 David, així que en fou informat, va reunir tot Israel, va passar el Jordà, els anà a l'encontre i s'arrenglerà contra ells. David va enfrontar-se amb els arameus, i van comentar a atacar-lo, 18 però van fugir davant d'Israel.   —745→   David va desfer als arameus set mil carros i quaranta mil soldats d'infanteria, i va matar Sofac, comandant de l'exèrcit. 19 Quan els oficials d'Hadadèzer van veure que havien estat derrotats per Israel, van fer la pau amb David i se li van sotmetre. En endavant, els arameus no van voler ajudar els ammonites.

20 1486 Al retorn de l'any, a la temporada que els reis solen sortir de campanya, Joab conduí les tropes i destruí el país dels ammonites; després anà a posar setge a Rabà. David, però, es quedà a Jerusalem. Joab va atacar Rabà i la va arrasar. 2487 David va prendre la corona de Melcom, i trobà que pesava un talent d'or. Hi havia una pedra preciosa, que van posar al front de David. De la ciutat, en tragué un enorme botí. 3 En va fer sortir la gent i els condemnà als treballs de tallar la pedra i escairar-la i de tallar la fusta. David feia igual amb totes les ciutats dels ammonites. David, després, tornà amb tot el seu exèrcit a Jerusalem.

4488 Una altra vegada, després d'això, va haver-hi guerra amb els filisteus a Gazer. En aquesta ocasió, Sobocai, que era d'Husà, va matar Safai, un dels descendents de Rafà, i aquests foren subjugats.

5 Encara va haver-hi una altra guerra amb els filisteus, en la qual Elhanan, fill de Jaïr, va matar Lahmi, germà de Goliat, de Guet. L'asta de la seva llança era com un plegador de teixidor. 6 Hi hagué una altra guerra a Guet. Hi havia un home enorme de talla, que tenia vint-i-quatre dits, sis a cada extremitat. També aquest era un rafaïta. 7 Jonatàs, fill de Samà, germà de David, el va matar, perquè havia insultat Israel. 8 Aquests van néixer a Rafà, a Guet, i van sucumbir sota les mans de David i dels seus homes.

Darrers temps del rei David

21 Cens de la població. 1489 Satanàs es va alçar contra Israel i va incitar David a fer el cens d'Israel. 2 David, doncs, va dir a Joab i als caps del poble: «Aneu a comptar Israel des de Beer-Sabé fins a Dan i porteu-me'n   —746→   el resultat, que en vull saber el nombre». 3 Joab li va respondre: «Que Jahvè multipliqui el poble cent vegades! ¿Per ventura, senyor meu, rei, no són tots ells servents del meu senyor? ¿Per què el meu senyor demana això? ¿Per què Israel se n'ha de fer culpable?» 4490 Amb tot, el rei mantingué l'ordre donada, contra Joab. Joab va marxar, va recórrer tot Israel i tornà a Jerusalem. 5 Joab va donar a David el nombre del cens del poble: a tot Israel, hi havia un milió cent mil homes de guerra capaços de manejar l'espasa, i a Judà, quatre-cents setanta mil. 6 Però Joab no va incloure en el cens Leví ni Benjamí, ja que l'ordre del rei li repugnava.

Càstig i perdó de David. 7 Aquesta cosa va desplaure a Jahvè, que va castigar Israel. 8 Llavors David digué a Déu: «He comès un gran pecat amb això que he fet. Us prego que perdoneu la culpa del vostre servent, perquè he fet un disbarat». 9 Jahvè va dir a Gad, el vident de David: 10 «Vés a dir a David: això diu Jahvè: Et proposo tres coses: tria-te'n una, i jo l'executaré». 11 Gad, doncs, anà a trobar David i li digué: «Això diu Jahvè: ¿Vols que vinguin 12 tres anys de fam, o que durant tres mesos fugis davant dels teus enemics, a punt d'aconseguir-te amb l'espasa, o bé tenir tres dies amb l'espasa de Jahvè i la pesta al país, mentre l'àngel de Jahvè farà destrucció a tots els confins d'Israel? Mira, doncs, què haig de respondre al que m'ha enviat». 13 David digué a Gad: «Em veig acorralat. El millor serà caure en mans de Jahvè, que la seva misericòrdia és molt gran. No voldria caure a les mans dels homes».

14 Jahvè va fer venir una pesta a Israel, i en van morir setanta mil homes. 15 Déu envià un àngel a Jerusalem per devastar-la; però mentre ell estava destruint, Jahvè va mirar, es va penedir d'aquell desastre i digué a l'àngel exterminador: «Ara prou. Retira la mà». L'àngel de Jahvè es trobava a l'era d'Ornan, el jebuseu. 16 David alçà els ulls i veié l'àngel de Jahvè, dret entre cel i terra, amb l'espasa desembeinada a la mà, estesa sobre Jerusalem. David i els ancians, vestits de sac, caigueren de cara a terra. 17 David va dir a Déu: «¿No   —747→   sóc jo qui he manat de fer el cens del poble? Sóc jo qui he pecat, jo sóc el culpable; però aquests, les ovelles, què han fet? Jahvè, Déu meu, que la vostra mà caigui més aviat sobre mi i la meva família, però que no caigui el flagell sobre el poble!»

Erecció d'un altar a l'era d'Ornan.18 L'àngel de Jahvè ordenà a Gad que digués a David que pugés a l'era d'Ornan, el jebuseu, i hi aixequés un altar a Jahvè. 19 David hi va pujar d'acord amb les paraules que Gad li havia dit en nom de Jahvè. 20 Ornan s'havia girat i havia vist l'àngel; els seus quatre fills, que eren amb ell, s'havien amagat. Ornan estava batent el blat, 21 quan David l'anà a trobar. Ornan va mirar i va veure David, va sortir de l'era i es va prosternar davant de David, de cara a terra. 22 David digué a Ornan: «Cedeix-me el lloc d'aquesta era per dedicar-hi un altar a Jahvè. Cedeix-me'l pagant el que sigui, perquè s'aturi el flagell que afligeix el poble». 23 Ornan va dir a David «Pren-te'l, i que el meu senyor, el rei, faci tot el que sigui del seu grat. Mira, et dono els bous per a l'holocaust, les trilladores per a la llenya i el blat per a l'oblació; t'ho dono tot». 24 El rei David li respongué: «No, t'ho compraré pagant el que sigui. No vull presentar a Jahvè el que és teu, ni oferir un holocaust de franc». 25 David va pagar a Ornan per aquell lloc el pes de sis-cents sicles d'or. 26 Aleshores David va construir allà un altar a Jahvè, va oferir-hi holocaustos i víctimes de comunió i va invocar Jahvè, que li va respondre amb foc del cel sobre l'altar de l'holocaust.

27 Jahvè va ordenar a l'àngel que tornés l'espasa a la beina. 28 Aquell temps, en veure David que Jahvè l'havia escoltat a l'era d'Ornan, el jebuseu, li va oferir un sacrifici. 29 El tabernacle de Jahvè, que Moisès havia fet al desert, i l'altar de l'holocaust eren, aquell temps, al lloc alt de Gabaon. 30 Però David no havia pogut anar a presentar-s'hi, a consultar Jahvè, perquè estava aterrit per l'espasa de l'àngel de Jahvè.

22 1 Després David digué: «Aquesta serà la casa de Jahvè, Déu, i aquest serà   —748→   l'altar dels holocaustos per a Israel».

Salomó serà el constructor del temple.2 David ordenà de reunir els estrangers que eren al país d'Israel, i establí talladors de pedra perquè preparessin pedres de talla per a construir el temple de Déu. 3 David preparà ferro en quantitat per als claus dels batents de les portes i per a les juntures, bronze en quantitat impossible de pesar, 4 i troncs de cedre sens nombre, ja que els sidonis i els tiriencs havien portat a David troncs de cedre, en quantitat. 5 David deia: «El meu fill Salomó encara és jove i feble, i el temple que s'ha de construir a Jahvè ha de ser extraordinàriament gran en fama i en glòria a tots els països; deixeu-me'l preparar». Així David féu grans preparatius abans de morir.

6 David va cridar el seu fill Salomó i li va manar que construís una casa a Jahvè, Déu d'Israel. 7 David digué a Salomó: «Fill meu, jo havia pensat de construir una casa al nom de Jahvè, el meu Déu, 8 però em fou adreçada així la paraula de Jahvè: «Tu has vessat molta sang i has fet moltes guerres; tu no construiràs cap casa al meu nom, ja que has vessat molta sang a terra davant meu. 9 Et naixerà un fill, que serà un home de pau, i jo el posaré en pau amb tots els enemics del voltant, ja que es dirà Salomó, i al seu temps donaré pau i tranquil·litat a Israel. 10 Construirà una casa al meu nom, em serà fill, i jo li seré pare i consolidaré per sempre el tron del seu reialme a Israel». 11 Ara, fill meu, que Jahvè sigui amb tu; tingues èxit i construeix la casa de Jahvè, el teu Déu, com ell ha dit de tu. 12 Que Jahvè et doni intel·ligència i prudència quin et constitueixi sobre Israel, a fi que observis la llei de Jahvè, el teu Déu. 13 Només prosperaràs, si t'apliques a observar els estatuts i els decrets que Jahvè va manar a Moisès per a Israel. Sigues fort i valent, no temis ni t'espantis. 14 Mira, amb fatigues he preparat per a la casa de Jahvè vint mil talents d'or, un milió de talents de plata i tant de bronze i ferro, que no els poden pesar. També he preparat fusta i pedres, i tu encara n'hi afegiràs. 15 Tens molts obrers:   —749→   talladors de pedra, paletes, fusters i tota mena d'experts per a tot treball. 16 L'or, la plata, el bronze i el ferro són incomptables. Vés, posa mans a l'obra, i que Jahvè sigui amb tu».

17 David va manar a tots els caps d'Israel que assistissin el seu fill Salomó: 18 «¿No és Jahvè, el vostre Déu, amb vosaltres? ¿No us ha procurat la pau tot al voltant, ja que ha posat a les meves mans els habitants del país, i el país ha estat sotmès a Jahvè, i al seu poble? 19 Ara, apliqueu-vos de cor i d'ànima a buscar Jahvè, el vostre Déu; aneu a construir el santuari de Jahvè, Déu, a fi de portar l'arca de l'aliança de Jahvè i els objectes sagrats de Déu a la casa que serà construïda al nom de Jahvè».

23 Cens i organització dels levites.1 David, vell ja i ple de dies, va constituir el seu fill Salomó rei d'Israel. 2 Va reunir tots els caps d'Israel, els sacerdots i els levites.

3 Foren comptats els levites de trenta anys en amunt, i el seu nombre, per caps i per homes, fou de trenta-vuit mil. 4 D'aquests —digué David—, vint-i-quatre mil per a dirigir el servei de la casa de Jahvè; sis mil que siguin escribes jutges; 5 quatre mil, porters, i quatre mil que lloïn Jahvè amb els instruments que jo he fet per a lloar-lo. 6 David els repartí en classes, segons els fills de Leví: Guerson, Cahat i Merarí.

7 Pels guersonites: Leedan i Semeí. 8 Fills de Leedan: Jahiel, el cap, Zetan i Joel, tres. 9 Fills de Semeí: Salomit, Hosiel i Aran, tres. Aquests són els caps de família de Leedan. 10 Fills de Semeí: Jahet, Zizà, Jaús i Barià. Aquests són els fills de Semeí, quatre. 11 Jahet era l'hereu, i Zizà, el segon. Jaús i Barià no van tenir molts fills; per això, constituïren una sola casa amb un enregistrament.

12 Fills de Cahat; Amram, Isaar, Hebron i Oziel, quatre. 13 Fills d'Amram: Aharon i Moisès. Aharon fou separat per consagrar les coses santíssimes, ell i els seus fills, per sempre, per fer fumejar l'encens davant de Jahvè, per servir-lo i per beneir en el seu nom per sempre. 14 Pel que fa a Moisès,   —750→   els seus fills foren esmentats segons la tribu de Leví. 15 Fills de Moisès: Guersom i Elièzer. 16 Fills de Guersom: Subuel, l'hereu. 17 Fills d'Elièzer: Rohobies, l'hereu. Elièzer no tingué més fills, però els fills de Rohobies foren molt nombrosos. 18 Fills d'Isaar: Salomit, el primer. 19 Fills d'Hebron: Jeries, el primer; Amaries, el segon; Jahaziel, el tercer; Jecmaam, el quart. 20 Fills d'Oziel: Micà, el primer, Jesies, el segon.

21 Fills de Merarí: Moholí i Musí. Fills de Moholí: Eleazar i Quis. 22 Eleazar va morir sense tenir fills, sinó tan sols filles; els fills de Quis, els seus germans, s'hi van casar. 23 Fills de Musí: Moholí, Èder i Jerimot, tres.

24 Aquests eren els fills de Leví, per famílies, els caps de família, segons el seu cens, conforme al nombre de noms, cap per cap, que treballaven al servei de la casa de Jahvè, des de vint anys en amunt. 25 David, en efecte, havia dit: «Jahvè, Déu d'Israel, ha donat la pau al seu poble i ha fixat la seva estada a Jerusalem per sempre. 26 Per això, els levites no hauran de portar més el tabernacle ni cap dels seus objectes per al seu servei». 27 Ja que fou segons les últimes disposicions de David que l'enumeració dels fills de Leví es fes de vint anys en amunt. 28 El seu lloc era al costat dels fills d'Aharon per al servei de la casa de Jahvè, en tot el referent als atris, a les cambres i a la purificació de tota cosa santa, i per a l'exercici del culte de la casa de Jahvè: 29 el pa de rengle, la flor de farina per a l'oblació, els crespells àzims, el preparat sobre la planxa, el rostit, tot el referent a la capacitat i a la mesura. 30 S'havien de presentar cada matí per celebrar i lloar Jahvè, com també cada tarda, 31 per oferir tots els holocaustos que calia sacrificar a Jahvè els dissabtes, les llunes noves i les festes, segons el nombre prescrit per sempre davant de Jahvè. 32 Havien d'observar la custòdia de la tenda de l'oracle, del santuari i dels fills d'Aharon, els seus germans, per al servei de la casa de Jahvè.

24 Les vint-i-quatre classes sacerdotals.1 Aquestes eren les classes dels fills d'Aharon: Fills d'Aharon:   —751→   Nadab, Abiú, Eleazar i Itamar. 2 Nadab i Abiú van morir davant del seu pare i no van tenir fills. Així, foren sacerdots Eleazar i Itamar. 3 David, amb Sadoc, un dels fills d'Eleazar, i Ahimèlec, un dels fills d'Itamar, els va repartir per classes, segons les tasques del seu servei. 4 Els fills d'Eleazar foren trobats més nombrosos en capitostos que els fills d'Itamar; així, repartiren els fills d'Eleazar en setze caps de família. 5 Tant els uns com els altres, els repartiren per sorts, ja que hi havia caps del santuari i caps de Déu entre els fills d'Itamar. 6 Semeïes, fill de Natanael, l'escriba, de la tribu de Leví, els va inscriure davant del rei, els caps, el sacerdot Sadoc, Ahimèlec, fill d'Abiatar, i els caps de família dels sacerdots i dels levites, ara una família presa a sort per a Eleazar, ara una altra presa a sort per a Itamar.

7 La primera sort va escaure a Jojarib; la segona, a Idaïes; 8 la tercera, a Harim; la quarta a Seorim; 9 la cinquena, a Melquies; la sisena, a Maiman; 10 la setena, a Acòs; la vuitena, a Abies; 11 la novena, a Jesuà; la desena, a Sequenies; 12 l'onzena, a Eliasib; la dotzena, a Jaquim; 13 la tretzena, a Hopfà; la catorzena, a Isbaab; 14 la quinzena, a Belgà; la setzena, a Emmer; 15 la dissetena, a Hezir; la divuitena, a Afsés; 16 la dinovena, a Feteïes; la vintena, a Ezequiel; 17 la vint-i-unena, a Jaquín; la vint-i-dosena, a Gamul; la la vint-i-tresena, a Dalaïes; la vint-i-quatrena, a Maazies. 19 Tals eren els qui tenien per ofici, segons el seu servei, d'anar al temple de Jahvè, d'acord amb les prescripcions transmeses per mitjà del seu pare Aharon, tal com ho havia manat Jahvè, Déu d'Israel.

Caps dels levites d'ordre inferior.20 Quant a la resta dels fills de Leví: pels fills d'Amram, Subael; pels fills de Subael, Jehedeïes; 21 per Rohobies, els fills de Rohobies tenien per cap Jesies; 22 pels isaarites, Salemot; pels fills de Salemot, Jahat; 23 pels fills d'Hebron, Jeries, el primer; Amaries, el segon; Jehaziel, el tercer; Jecmaan, el quart. 24 Fills d'Oziel: Micà, el primer, i Josies, el segon; pels fills de Micà, Samir. 26 El germà de Micà era Jesies. Pels fills de Jesies, Zacaries.

  —752→  

26 Fills de Merarí: Moholí i Musí... 27 fills de Merarí, pel seu fill Ozies: Soam, Zacur i Hebrí. 28 Per Moholí, Eleazar i Itamar. Eleazar va morir sense tenir fills. 29 Per Quis, els fills de Quis: Jerahmeel. 30 Fills de Musí: Moholí, Éder i Jerimot. Aquests són els fills dels levites segons les seves famílies. 31 També ells, igual que els seus germans, els fills d'Aharon, tiraren la sort en presència del rei David, de Sadoc, d'Ahimèlec i dels caps de família dels sacerdots i dels levites, les famílies del principal igual que les del seu germà més jove.

25 Les vint-i-quatre classes de cantors.1 David i els caps de l'exèrcit posaren a part, per al servei, els fills d'Asaf, d'Heman i d'Iditun, profetes que acompanyaven amb les cítares, les lires i els címbals. El nombre de la gent que funcionava en aquest servei era:

2 Pels fills d'Asaf: Zacur, Josep, Natanies i Asarelà; els fills d'Asaf estaven sota la direcció del seu pare, que profetitzava sota el control del rei.

3 Per Iditun, els fills d'Iditun: Godolies, Sorí, Jeseïes, Semeïes, Hasabies i Mataties, sis, sota la direcció del seu pare Iditun, que profetitzava al so de la cítara, tot celebrant i lloant Jahvè.

4 Per Heman, els fills d'Heman: Boquí, Matanies, Oziel, Subuel, Jerimot, Hananies, Hananí, Eliatà, Guedeltí, Romemti-Èzer, Jesbacasà, Mel·lotí, Otir i Mahaziot. 5 Tots aquests eren fills d'Heman, vident del rei, encarregat de tocar el corn en el servei de, Déu. Déu va donar a Heman catorze fills i tres filles. 6 Tots aquests, sota la direcció del seu pare, cantaven al temple de Jahvè amb címbals, lires i citares, al servei del temple de Déu, segons les instruccions del rei, d'Asaf, d'Iditun i d'Heman. 7 El nombre de tots els experts, instruïts en el cant de Jahvè, amb els seus germans, era de dos-cents vuitanta-vuit. 8 Van fer a sorts la funció, comprenent-hi tant el petit com el gran, tant el mestre com el deixeble.

9 La primera sort per a Asaf va escaure a Josep. La segona, a Godolies; amb els seus germans i els seus fills, eren dotze. 10 La tercera, a   —753→   Zacur; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 11 La quarta, a Isarí; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 12 La cinquena, a Natanies; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 13 La sisena, a Boquí; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 14 La setena, a Asarelà; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 15 La vuitena, a Jesaïes; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 16 La novena, a Matanies; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 17 La desena, a Semeïes; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 18 L'onzena, a Azareel; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 19 La dotzena, a Hasabies; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 20 La tretzena, a Subael; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 21 La catorzena, a Mataties; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 22 La quinzena, a Jerimot; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 23 La setzena, a Hananies; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 24 La dissetena, a Jesbacasà; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 25 La divuitena, a Hananí; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 26 La dinovena, a Mel·lotí; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 27 La vintena, a Eliatà; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 28 La vint-i-unena, a Otir; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 29 La vint-i-desena, a Guedeltí; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 30 La vint-i-tresena, a Mahaziot; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze. 31 La vint-i-quatrena, a Romemti-Èzer; amb els seus fills i els seus germans, eren dotze.

26 Classes de porters del temple.1 Pel que fa a les classes de porters: pels coreïtes: Meselemies, fill de Coré, dels fills d'Abiasaf. 2 Meselemies tenia fills: Zacaries, el primogènit; Jadiel, el segon; Zabadies, el tercer; Jatanael, el quart; 3 Elam, el cinquè; Johanan, el sisè; El-joenai, el setè. 4 Obed-Edom tenia fills: Semeïes, el primogènit; Jozabat, el segon; Joaè, el tercer; Sacar, el quart; Natanael, el cinquè; 5 Ammiel, el sisè; Issacar, el   —754→   setè; Fol·latí, el vuitè; Déu, en efecte, l'havia beneït. 6 El seu fill Semeïes va tenir fills, que tenien autoritat a la seva casa paterna, ja que eren uns homes valents. 7 Fills de Semeïes: Otni, Rafael, Obed d'Elzabad i els seus germans, homes valents: Eliú i Samaquies. 8 Tots aquests eren fills d'Obed-Edom. Ells, els seus fills i els seus germans eren homes valents amb plena força per al servei. Per Obed-Edom, seixanta-dos. 9 Meselemies tenia fills i germans: divuit homes valents. 10 Hosà, dels fills de Merarí, tenia fills: Semrí, el cap. Com que no tenia primogènit, per això, el seu pare el posà com a cap. 11 Helquies era el segon; Tabelies, el tercer; Zacaries, el quart. Tots els fills i els germans d'Hosà eren tretze.

12 Les tasques per al servei del temple de Jahvè incumbien als caps d'aquestes classes de porters, igual que als seus germans. 13 Van tirar sorts, tant el petit com el gran, segons les seves famílies, per a cada porta. 14 Per al costat oriental, la sort va escaure a Selemies. Respecte al seu fill Zacaries, conseller intel·ligent, van tirar sorts, i la seva sort el designà per al costat septentrional. 15 A Obed-Edom, li va escaure el costat meridional, i als seus fills, la casa dels magatzems. 16 A Hosà, li va escaure el costat occidental, amb la porta Sal·lèquet, al camí que puja. Hi havia una guàrdia al cos tat de l'altra. 17 A l'orient, hi havia sis levites per dia; al nord, quatre per dia; al migdia, quatre per dia, i als magatzems, dos a dos. 18 A la dependència de cara a l'occident, n'hi havia quatre pel camí i dos per la dependència. 19 Aquestes eren les classes dels porters pels fills de Coré i pels fills de Merarí.

Altres funcions dels levites.20 Els levites, els seus germans, que estaven encarregats de la intendència dels tresors del temple de Déu i dels tresors de les coses consagrades, eren 21 els fills de Ledan, això és, els guersonites pertanyents a Ledan, el guersonita. 22 Jehiel i els seus fills, Zatan i Joel, el seu germà, tenien la intendència dels tresors del temple de Jahvè.

23 Quant als amramites, isaarites, hebronites i ozielites, 24 Subael, fill de Guersom,   —755→   fill de Moisès, era l'intendent dels tresors, 25 juntament amb els seus germans. Per Elièzer, Rahabies, el seu fill; Isaïes, el seu fill; Joram, el seu fill; Zecrí, el seu fill; Salomit, el seu fill. 26 Aquest Salomit i els seus germans tenien la intendència de tots els tresors de les coses consagrades que el rei David, els caps de família, els caps dels milers i dels centenars i els caps de l'exèrcit havien consagrat. 27 Ho havien consagrat de les guerres i del botí per al manteniment del temple de Jahvè. 28 Tot el que havien consagrat Samuel, el vident, Saül, fill de Quis, Abner, fill de Ner, i Joab, fill de Sarvià, tot el que tothom consagrava estava sota les mans de Salomit i dels seus germans.

29 Pels isaarites: Conenies i els seus fills eren comissionats per a les tasques exteriors a Israel, com a escribes i com a jutges.

30 Pels hebronites: Hasabies i els seus germans, mil set-cents homes valents, tenien al seu càrrec la vigilància d'Israel, deçà el Jordà, a l'occident, per a tots els afers de Jahvè i per al servei del rei. 31 Pels hebronites, Jeries era el cap, segons les seves generacions i famílies. L'any quaranta del regnat de David foren investigats i foren trobats entre ells homes valents a Jazer i a Galaad. 32 Els seus germans, homes valents, dos mil set-cents caps de família, el rei els féu inspectors dels rubenites, dels gadites i de la mitja tribu de Manasés per a tot afer de Déu i del rei.

27 Les dotze seccions de l'exèrcit.1 Els israelites, segons els seu nombre, els caps de milers, de centenars, els escribes que servien el rei en tot el que feia referència a les seccions, la que arribava i la que partia, mes per mes, durant tots els mesos de l'any, estaven repartits en seccions de vint-i-quatre mil homes.

2 El cap de la primera secció, per al primer mes, era Jesboam, fill de Zabdiel; la seva secció comprenia vint-i-quatre mil homes. 3 Era un dels fills de Fares, el comandant de tots els caps de l'exèrcit per al primer mes.

4 El cap de la secció del segon mes era Dodó, l'ahoïta, el príncep; la seva secció comprenia   —756→   vint-i-quatre mil homes.

5 El cap del tercer cos, per al tercer mes, era Banaïes, fill del sacerdot Jojadà; la seva secció comprenia vint-i-quatre mil homes. 6 Banaïes era heroi dels trenta i cap dels trenta. Al cap de la seva secció, hi havia el seu fill Amizabad.

7 El quart, per al quart mes, era Asael, germà de Joab, i, després d'ell, el seu fill Zabadies; la seva secció comprenia vint-i-quatre mil homes.

8 El cinquè, per al cinquè mes, era el cap Sammà, l'ezrahita; la seva secció comprenia vint-i-quatre mil homes. 9 El sisè, per al sisè mes, era Hirà, fill d'Aqués, el tecuïta; la seva secció comprenia vint-i-quatre mil homes. 10 El setè, per al setè mes, era Heles, el faletita, dels fills d'Efraïm; la seva secció comprenia vint-i-quatre mil homes. 11 El vuitè, per al vuitè mes, era Sobocai, l'husaïta, de la família del zareïtes; la seva secció comprenia vint-i-quatre mil homes. 12 El novè per al novè mes, era Abièzer, l'anatotita, de la família dels benjaminites; la seva secció comprenia vint-i-quatre mil homes. 13 El desè, per al desè mes, era Marai, el netofatita, de la família dels zareïtes; la seva secció comprenia vint-i-quatre mil homes. 14 L'onzè, per a l'onzè mes, era Banaïes, el faratonita, dels fills d'Efraïm; la seva secció comprenia vint-i-quatre mil homes. 15 El dotzè, per al dotzè mes, era Holdai, el netofatita, de la família d'Otoniel; la seva secció comprenia vint-i-quatre mil homes.

Els caps de les tribus. 16 Sobre les tribus d'Israel: Per als rubenites, com a cap: Elièzer, fill de Zecrí. Per als simeonites: Safaties, fill de Maacà. 17 Per als levites: Hasabies, fill de Camuel. Per a Aharon: Sadoc. 18 Per a Judà: Eliab, germà de David. Per a Issacar: Amrí, fill de Miquel. 19 Per a Zabuló: Jesmaïes, fill d'Abdies. Per a Neftalí: Jerimot, fill d'Ozriel. 20 Per als efraïmites: Osees, fill d'Ozazies; per a la mitja tribu de Manasés: Joel, fill de Fadaïes. 21 Per a la mitja tribu de Manasés, a Galaad: Jaddó, fill de Zacaries. Per a Benjamí: Jasiel, fill d'Adner. 22 Per a Dan: Azareel, fill de Jeroham. Aquests eren els caps de les tribus d'Israel.

  —757→  

23 David no havia fet el cens dels qui tenien de vint anys en avall, ja que Jahvè havia dit que multiplicaria Israel com els estels del cel. 24 Joab, fill de Sarvià, havia començat a fer el compte, però no va acabar, perquè això havia provocat la ira de Jahvè sobre Israel. Així el compte no fou enregistrat en els Annals del rei David.

Administració dels tresors i consellers del rei. 25 L'intendent dels tresors del rei era Azmàvet, fill d'Adiel. L'intendent de les reserves del camp, de les ciutats, dels vilatges i de les fortaleses era Jonatan, fill d'Ozies. 26 L'intendent dels treballs del camp per a conrear la terra era Ezrí, fill de Quelub. 27 L'intendent de les vinyes, Semeïes, el romatita. L'intendent de les provisions de vi de les vinyes, Zabdies, el sefamita. 28 L'intendent dels olivars i els sicòmors de la Terra Baixa, Baal-Hanan, el guederita. L'intendent de les provisions d'oli, Joàs. 29 L'intendent del bestiar gros, que pasturava a Saron, Setraí, el saronita. L'intendent del bestiar gros de les valls, Safat, fill d'Adlí. 30 L'intendent de les someres, Jadies, el meronita. 31 L'intendent del bestiar menut, Jaziz, l'hagaré. Tots aquests eren els intendents de les riqueses del rei David.

32 Jonatan, oncle de David, era conseller, home intel·ligent i lletrat. Jahiel, fill d'un hacamonita, s'ocupava dels fills del rei. 33 Ahitófel era conseller del rei. 34 Després d'Ahitófel, Jojadà, fill de Banaïes, i Abiatar. Joab era general de l'exèrcit del rei.

28 David disposa la construcció del temple.1 David va reunir a Jerusalem tots els caps d'Israel: els caps de les tribus, els caps de les seccions que servien el rei, els caps de milers i els caps de centenars, els intendents de tots els béns i els ramats del rei i dels seus fills, amb els eunucs, els herois i tots els homes valents. 2 David es posà dret i digué:

«Germana meus i poble meu, escolteu-me. Jo volia construir una casa de repòs per a l'arca de l'aliança de Jahvè i per a l'escambell dels peus del nostre Déu, i havia fet preparatius per a la construcció. 3 Però Déu em va   —758→   dir: «No construiràs cap casa al meu nom, perquè ets un guerrer i has vessat sang».

4 Jahvè, Déu d'Israel, em va escollir d'entre tota la casa d'Israel per sempre, ja que va escollir Judà com a príncep i, a la casa de Judà, la casa del meu pare. Entre els fills del meu pare, es va complaure en mi per a regnar a tot Israel. 5 D'entre tots els meus fills —perquè Jahvè m'ha donat molts de fills—, ha escollit el meu fill Salomó per a seure al tron de la reialesa de Jahvè sobre Israel. 6 I em va dir: «Es el teu fill Salomó que construirà la meva casa i els meus atris, perquè me l'he escollit per fill, i jo li faré de pare. 7 Jo consolidaré la seva reialesa per sempre, si s'esforça a posar en pràctica els meus manaments i els meus estatuts com en el dia d'avui».

8 I ara, als ulls de tot Israel i de l'assemblea de Jahvè, sentint-ho el nostre Déu: Observeu i esbrineu tots els manaments de Jahvè, el vostre Déu, a fi que posseïu aquest bon país i el pugueu transmetre en herència als vostres fills després de vosaltres per sempre. 9 I tu, Salomó, fill meu, reconeix el Déu del teu pare i serveix-lo amb un cor íntegre i amb una ànima dòcil, ja que Jahvè sondeja els cors i coneix tot designi dels pensaments. Si el busques, se't farà trobadís; però, si l'abandones, et rebutjarà per sempre. 10 Considera ara que Jahvè t'ha escollit per a construir una casa com a santuari. Sigues fort i actua!»

11 David va donar al seu fill Salomó el plànol del pòrtic, dels seus edificis, dels magatzems, de les cambres altes, de les sales interiors, de la sala del propiciatori; 12 el plànol de tot el que havia projectat sobre els atris del temple de Jahvè, totes les sales del voltant, els tresors del temple de Déu, els tresors de les coses santes, 13 les altres seccions dels sacerdots i dels levites, totes les obres del servei del temple de Jahvè i tots els utensilis del servei del temple de Jahvè, 14 els objectes d'or amb el pes de l'or, per a tots els estris de cada servei, tots els estris de plata, amb el seu pes, per a tots els estris de cada servei; 15 el pes dels lampadaris d'or i de les seves llànties d'or, amb el pes de cada lampadari i   —759→   de les seves llànties, dels lampadaris de plata, amb el pes d'un lampadari i de les seves llànties, segons la destinació de cada lampadari; 16 el pes d'or per a les taules de rengle, per a cada taula, i la plata per a les taules de plata; 17 I'or pur de les forquetes, dels vasos i de les gerres, i per a les copes d'or, amb el pes de cada copa; 18 l'or depurat, segons el pes, per a l'altar dels perfums. El plànol del carro dels querubins d'or que estenen les ales i cobreixen l'arca de l'aliança de Jahvè. 19 Tots els detalls del plànol, David els hi féu comprendre en un escrit de la mà de Jahvè.

20 El rei David digué al seu fill Salomó: «Sigues fort i coratjós i actua! No tinguis por ni t'acovardeixis, que Jahvè Déu, el meu Déu, és amb tu. Ell no et deixarà ni t'abandonarà fins que acabis tota l'obra del servei de la casa de Jahvè. 21 Aquí tens les classes dels sacerdots i dels levites per a tot el servei de la casa de Déu; tens amb tu per a tota obra homes de bona voluntat, experts en tot treball, els caps i tot el poble per a totes les teves empreses».

29 Donatius del rei i dels principals per al temple.1 El rei David digué a tota l'assemblea: «El meu fill Salomó, que Déu ha escollit, és jove i feble, i l'obra és grandiosa, ja que el palau no és pas per a un home, sinó per a Jahvè Déu. 2 Amb totes les meves forces jo he preparat per a la casa del meu Déu l'or per a l'or, la plata per a la plata, el bronze per al bronze, el ferro per al ferro, la fusta per a la fusta, les pedres d'ònix, les pedres d'encast, les d'ornament i les vinsades, tota mena de pedres precioses i pedres de marbre en abundància. 3 A més, en el meu amor per la casa del meu Déu, tinc un tresor d'or i de plata que destino a la casa del meu Déu, que sobrepassa tot el que he preparat per a la casa del santuari: 4 tres mil talents d'or, or d'Ofir, i set mil talents de plata depurada per a revestir les parets dels bastiments, 5 per a l'or dels objectes d'or, per a la plata dels objectes de plata i per a tota obra dels artistes. ¿Qui, doncs, se sent a punt d'omplir avui les seves mans per a Jahvè?» 6 Els caps de família, els caps de les tribus   —760→   d'Israel, els caps dels milers i dels centenars i els intendents de les obres del rei es mostraren ben disposats, 7 i donaren per al servei de la casa de Déu cinc mil talents d'or, deu mil darics, deu mil talents de plata, divuit mil talents de bronze i cent mil talents de ferro. 8 Aquell qui tenia pedres precioses, les cedí per al tresor de la casa de Jahvè, a disposició de Jahiel, el guersonita. 9 El poble es va alegrar de les seves ofrenes voluntàries, ja que les havien ofertes generosament a Jahvè amb cor sincer; també el rei David en va tenir una gran alegria.

Pregària d'acció de gràcies de David.10 David va beneir Jahvè davant de tota l'assemblea i digué: «Beneït sigueu, Jahvè, Déu del nostre pare Israel, des de sempre i per sempre! 11 A vós, Jahvè, la grandesa, el poder, l'esplendor, l'esclat i la glòria, perquè tot, al cel i a la terra, és vostre. A vós, Jahvè, la reialesa; a vós, que us eleveu sobiranament damunt de totes les coses. 12 De davant vostre provenen la riquesa i l'honor, vós domineu per damunt de tot; a la vostra mà hi ha la forja i el poder; de la vostra mà depèn d'engrandir i d'afermar tota cosa. 13 Ara, doncs, Déu nostre, us lloem i celebrem el vostre nom magnífic. 14 Perquè, ¿qui sóc jo, qui és el meu poble, que tinguem la força de, fer-vos una ofrena, així generosament? Ben cert, tot és vostre, i us donem del mateix que les vostres mans ens han prodigat. 15 Ja que som forasters i hostes davant vostre, igual que tots els nostres pares, i els nostres dies a la terra són com l'ombra i sense esperança. 16 Jahvè, Déu nostre, tota aquesta riquesa que hem preparat per a construir-vos una casa al vostre sant només de la vostra mà, i tot és vostre. 17 Jo sé, Déu meu, que vós sondegeu el cor i estimeu la rectitud. Jo, amb rectitud de cor, he ofert generosament totes aquestes coses, i veig amb alegria que aquest poble que es troba aquí us fa ofrena generosament. 18 Jahvè, Déu dels nostres pares Abraham, Isaac i Israel, conserveu per sempre aquesta cosa com la disposició del pensament del cor del vostre poble i dirigiu el seu cor cap a vós. 19 Concediu al meu fill Salomó un cor   —761→   íntegre per a observar els vostres manaments, els vostres testimoniatges, els vostres preceptes, per posar-ho tot en pràctica i per construir el palau que he preparat».

20 David digué a tota l'assemblea: «Beneïu Jahvè, el vostre Déu!» I tota l'assemblea va beneir Jahvè, el Déu dels seus pares, es van inclinar i es van prosternar davant de Jahvè i davant del rei.

Salomó és entronitzat.21 L'endemà d'aquell dia, van immolar víctimes i van sacrificar holocaustos a Jahvè: mil vedells, mil bocs, mil xais, amb les libacions corresponents, i d'altres sacrificis en quantitat per tot Israel. 22 Van menjar i beure, aquell dia, davant de Jahvè, amb gran alegria. Per segona vegada van proclamar rei Salomó, fill de David, i el van ungir en nom de Jahvè, com a sobirà, i Sadoc, el van ungir com a sacerdot. 23 491Salomó es va asseure al tron de Jahvè, com a rei, al lloc del seu pare David. Va prosperar, i tot Israel el va obeir. 24 Tots els caps i els herois i també tots els fills del rei David es van sotmetre al rei Salomó. 25 Jahvè va engrandir extraordinàriament el rei Salomó als ulls de tot Israel, i el va cobrir d'un esclat reial com no havia tingut abans d'ell cap rei d'Israel.

Mort de David.26 492David, fill de Jesè, havia estat rei de tot Israel. 27 Havia regnat a Israel durant quaranta anys: a Hebron va regnar set anys, i a Jerusalem, trenta-tres. 28 Va morir en una vellesa feliç, ple d'anys, de riquesa i de glòria. En lloc d'ell regnà el seu fill Salomó.

29 Les gestes del rei David, de les primeres a les últimes, són escrites a les Actes de Samuel, el vident, a les Actes de Natan, el profeta, i a les Actes de Gad, el vident, so amb tots els detalls del seu regnat, del seu poder i de totes les vicissituds que li sobrevingueren a ell, a Israel i a tots els reialmes dels altres països.





  —762→  
ArribaAbajoSegon llibre dels Paralipòmens (2P. 1,1-36,23)

ArribaAbajo Salomó construeix i dedica el Temple (2P. 1,1-9,31)

1 Salomó rep de Déu la saviesa.1 Salomó, el fill de David, es va enfortir en el seu reialme. Jahvè, el seu Déu, era amb ell i el va engrandir extraordinàriament. 2 Salomó cridà tot Israel, els caps dels milers i dels centenars, els jutges i els principals de tot Israel, caps de família. 3 Salomó, amb tota l'assemblea, va anar al lloc alt de Gabaon, on hi havia la tenda de l'oracle de Déu que Moisès, servent de Jahvè, havia fet al desert. 4 Però David, havia traslladat l'arca de Déu des de Cariat-Jarim al lloc que li havia preparat, ja que li havia estès una tenda a Jerusalem. 5 L'altar de bronze que Beseleel, fill d'Urí, fill d'Hur, havia fet era allí, davant el tabernacle de Jahvè, i Salomó hi anà amb tota l'assemblea. 6 493Allí Salomó sacrificà mil holocaustos a l'altar de bronze, davant de Jahvè, que era prop de la tenda de l'oracle.

7 Aquella nit, Déu s'aparegué a Salomó i li digué: «Què vols que et doni?» 8 Salomó respongué a Déu: «Vós vau mostrar un gran amor al vostre servent, el meu pare David, i m'heu fet rei en lloc d'ell. 9 Ara, Jahvè, Déu, ha estat realitzada la vostra paraula envers el meu pare David, ja que vós m'heu fet rei d'un poble nombrós com la pols de la terra. 10 Doneu-me, doncs, saviesa i intel·ligència perquè pugui actuar davant d'aquest poble, ja que ¿qui podria governar aquest poble vostre tan considerable?» 11 Déu digué a Salomó: «Ja que desitges això i no riquesa, ni possessions, ni glòria, ni la vida dels qui t'odien, ni tampoc demanes molts anys de vida, sinó saviesa i intel·ligència per a governar el meu poble, del qual jo t'he fet rei, 12 et dono la saviesa i   —763→   la intel·ligència, i fins et donaré riquesa i possessions i glòria com no hauran tingut els reis que han viscut abans que tu, ni n'hi haurà de semblant després de tu». 13 494Després Salomó anà del lloc alt de Gabaon, de davant la tenda de l'oracle, a Jerusalem, i fou rei d'Israel.

14 495Salomó adquirí carros i els dotà amb els guerrers corresponents; tenia mil quatre-cents carros, servits per dotze mil guerrers, i els distribuí per les guarnicions de carros i prop del rei, a Jerusalem. 15 El rei féu que a Jerusalem hi hagués tanta plata i tant or com pedres, i fusta de cedre tan abundant com els sicòmors que hi ha a la Terra Baixa. 16 Els cavalls de Salomó provenien de Musrí i de Coà. Els marxants del rei els compraven a Coà, al comptat. 17 Un carro de Musrí, fet pujar, costava sis-cents sicles de plata, i un cavall, cent cinquanta. Amb les mateixes condicions, els adquirien per als reis dels hitites i dels arameus.

Preparatius per a la construcció del temple. (1)18 496Salomó va pensar de construir una casa al nom de Jahvè i una casa per a la seva residència reial.

(2) 2 1 Salomó va allistar setanta mil traginers, vuitanta mil talladors de pedra a la muntanya i tres mil sis-cents intendents damunt d'ells.

(3)2 497Després envià a dir a Hiram, rei de Tir: «Fes amb mi tal com vas fer amb el meu pare David, al qual vas enviar cedres per a construir-se una casa per a residir-hi. (4)3 Construeixo una casa al nom de Jahvè, el meu Déu, per consagrar-la-hi, per fer fumejar encens davant seu, per als pans de rengle, per als holocaustos del matí i del vespre, dels dissabtes, de les llunes noves i de les festes de Jahvè, el nostre Déu; això és prescrit per sempre a Israel. (5)4 La casa que construeixo és gran, ja que el postre Déu es més gran que tots els déus. (6)5 ¿Qui tindrà les forces per a construir-li una casa, ja que el cel i el cel del cel no el poden contenir? ¿Qui sóc jo, per a construir-li una casa, si no és per fer fumejar davant seu? (7)6 Envia'm, doncs, un home expert a treballar l'or, la plata, el bronze, el ferro, la porpra, el carmesí i el violaci, i que sàpiga fer baix-relleus,   —764→   amb els homes experts que estan amb mi, a Judà i a Jerusalem, que el meu pare David va preparar.

(8)7 498Envia'm del Líban fusta de cedre, de xiprer i de sàndal; jo sé que els teus servidors saben tallar els arbres del Líban. Els meus servidors seran amb els teus, (9)8 per preparar-me fusta en quantitat, ja que la casa que construeixo ha de ser gran i prodigiosa. (10)9 499Als llenyataires, als qui tallaran els arbres, els donaré, com a manutenció dels teus servents, vint mil cors de blat, vint mil cors d'ordi, vint mil bats de vi i vint mil bats d'oli.

(11)10 Hiram, rei de Tir, respongué per un escrit que envià a Salomó: «Per amor al seu poble, Jahvè t'ha constituït rei d'ells». (12)11 500Afegí encara: «Beneït sigui Jahvè, Déu d'Israel, que ha fet el cel i la terra, perquè ha donat al rei David un fill savi, dotat de prudència i d'intel·ligència, que construirà una casa a Jahvè i una casa per a la seva residència reial.

(13)12 T'envio, doncs, un home expert, dotat d'intel·ligència, Hiram-Abí. (14)13 És fill d'una dona de la tribu de Dan; el seu pare, en canvi, era un habitant de Tir. Sap treballar l'or i la plata, el bronze, el ferro, les pedres, la fusta, la porpra, el violaci, el lli i el carmesí, i és apte per a gravar qualsevol baix-relleu i per a combinar qualsevol obra d'art que li sigui confiada, amb els teus experts i amb els experts del meu senyor, el teu pare David. (15)14 Quant al blat, l'ordi, l'oli i el vi de què ha parlat el meu senyor, que l'enviï als seus servents. (16)15 501Nosaltres tallarem arbres del Líban segons la teva necessitat, i te'ls conduirem remolcats pel mar cap a Jafa, i tu els faràs pujar a Jerusalem».

(17)16 Salomó comptà tots els forasters que hi havia en terra d'Israel, segons el cens que n'havia fet el seu pare David, i en van resultar cent cinquanta-tres mil sis-cents. (18)17 502En va fer setanta mil traginers, vuitanta mil picapedrers a la muntanya i tres mil sis-cents per a fer treballar la gent.

3 Construcció del temple.1 Salomó començà a construir el temple de Jahvè, a Jerusalem, a la muntanya de Morià, on Jahvè   —765→   s'aparegué al seu pare David, al lloc que David havia preparat, a l'era d'Ornan, el jebuseu. 2 503Començà a construir el segon mes de l'any quart del seu regnat. 3 504Aquests són els fonaments que Salomó posà per a construir el temple de Déu: seixanta colzades de llargada — colzades segons la mesura antiga— i vint colzades d'amplada. 4 El pòrtic del davant tenia una llargada de vint colzades, corresponent a l'amplada del temple, i una alçada de cent vint. El revestí per dins d'or pur.

5 505Va revestir la sala gran de fusta de xiprer, la va recobrir d'or fi i hi va esculpir palmeres i fistons. 6 Va guarnir la casa de pedres precioses com a ornament; l'or era de Parvaïm. 7 Va revestir d'or la casa, les bigues, les llindes, i les parets. 8 Construí la sala del Sant dels Sants; tenia vint colzades de llargada, que corresponia a l'amplada; la va cobrir d'or fi per valor de sis-cents talents. 9 El pes dels claus pujà a cinquanta sicles d'or. I revestí d'or les cambres altes.

10 506A la sala del Sant dels Sants, posà dos querubins, esculpits, i els cobrí d'or. 11 Les ales dels querubins tenien una llargada de vint colzades. L'ala de l'un, de cinc colzades, tocava la paret de la sala, i l'altra ala, de cinc colzades, tocava l'ala de l'altre querubí. 12 L'ala de l'altre querubí, de cinc colzades, tocava la paret de la sala, i l'altra ala, de cinc colzades, s'adheria a l'ala de l'altre querubí. 13 Les ales d'aquests querubins, esteses, feien vint colzades. Estaven drets, de cara a la sala.

14 Féu el vel violaci, de porpra, carmesí i lli, i va brodar-hi querubins.

15 507Féu davant la sala dues columnes de trenta-cinc colzades d'alçada, i el capitell del cim tenia cinc colzades. 16 Féu fistons com un collar, que posà al cim de les columnes, i cent magranes, que col·locà en els fistons. 17 508Col·locà les columnes davant el temple, l'una a la dreta i l'altra a l'esquerra, i anomenà Jaquín la de la dreta, i Bóoz la de l'esquerra.

4 Mobiliari del temple. 1 Féu un altar de bronze, de vint colzades de llargada, vint colzades d'amplada i deu colzades d'alçada.

2 509Féu la gran pica de bronze   —766→   fos. Rodona tot al voltant, mesurava deu colzades d'una vora a l'altra i cinc colzades de profunditat. Feia trenta colzades de perímetre. 3 Sota la seva vora, tot a l'entorn hi havia una decoració de coloquintes. Tot el perímetre de la pica era de trenta colzades. Les coloquintes formaven dos rengles i eren foses amb la mateixa pica. 4 Reposava sobre dotze vedells: tres miraven al nord, tres a l'occident, tres al migdia i tres girats a l'orient. La pica reposava damunt d'ells, que la sostenien amb la gropa cap endins. 5 Tenia un pam de gruix, i la seva vora tenia la forma d'una copa de lotus. Tenia una cabuda de cent trenta mil litres.

6 Féu deu conques i en posà cinc a la dreta i cinc a l'esquerra, per a fer-hi l'ablució; hi rentaven el que havia de ser ofert en holocaust; mentre que la gran pica era per als sacerdots, per a fer-hi l'ablució.

7 Féu els deu lampadaris d'or segons les formes prescrites i els col·locà al temple, cinc a la dreta i cinc a l'esquerra.

8 Féu deu taules i les col·locà al temple, cinc a la dreta i cinc a l'esquerra. I féu cent vasos d'or.

9 Féu l'atri dels sacerdots, el gran recinte i les portes per al recinte, i cobrí de bronze els seus batents.

10 510Col·locà la gran pica al costat dret, al sud-est de l'edifici.

11 Hiram féu també marmites, pales i vasos, i va acabar l'obra que Salomó li havia encarregat per al temple de Déu: 12 les dues columnes, les boles dels capitells que coronaven les dues columnes, amb les xarxes que decoraven les boles dels capitells, 13 les quatre-centes magranes —dos rengles de magranes per a cada xarxa— que decoraven també les boles dels capitells, 14 les deu peanyes amb les deu conques damunt les peanyes, 15 la gran pica amb els dotze vedells que la sostenien, 16 les marmites, les pales i els vasos. Tots aquests utensilis que Hiram-Abí havia fet al rei Salomó, per al temple de Jahvè, eren de bronze polis. 17 El rei els féu fondre a la plana del Jordà, vora el gual d'Edemà, entre Socot i Saredatà. 18 Salomó féu tots aquests utensilis en gran quantitat, ja que no fou verificat   —767→   el pes del bronze.

19 Salomó féu també tots els objectes que hi havia al temple de Déu; l'altar d'or i les taules per a posar els pans que es presenten davant Déu; 20 els lampadaris i les seves llànties, d'or pur, que, segons el que era prescrit, havien de cremar davant del santuari; 21 amb les flors, les llànties i els esmocadors d'or, de l'or més pur; 22 els ganivets, els vasos, les cassoletes i els encensers, d'or pur; els batents d'or de la porta de la casa interior, del Sant dels Sants, i els de la porta de la nau.

5 1 511Acabat tot el treball que Salomó havia fet al temple de Jahvè, portà les ofrenes sagrades del seu pare David, plata, or i tots els objectes, i ho posà al tresor del temple de Déu.

L'arca és traslladada al temple. 2 Aleshores Salomó va reunir els ancians d'Israel, tots els caps de les tribus i els principals de les famílies dels israelites, a Jerusalem, per fer portar l'arca de l'aliança de Jahvè des de la ciutat de David, que és Sió. 3 Tots els homes d'Israel es reuniren vora el rei, el mes setè, durant la festa. 4 Quan arribaren tots els ancians d'Israel, els levites prengueren l'arca. 5 Transportaren l'arca de Jahvè, la tenda de l'oracle, amb tots els objectes sagrats que hi havia a la tenda; ho transportaren els sacerdots i els levites. 6 El rei Salomó, amb tota l'assemblea d'Israel reunida vora seu davant l'arca, sacrificà moltons i vedells en tanta quantitat, que no es podia comptar ni calcular. 7 Els sacerdots portaren l'arca de l'aliança de Jahvè al seu lloc, a l'interior de l'edifici del temple, al Sant dels Sants, sota les ales dels querubins. 8 Els querubins, efectivament, estenien les ales sobre l'indret de l'arca, de manera que els querubins cobrien l'arca i les seves barres. 9 Les barres eren tan llargues, que els extrems es veien del Sant estant, davant del santuari, però de fora no eren visibles. Allí han quedat fins al dia d'avui. 10 Dins l'arca, no hi havia més que les dues taules que Moisès hi havia dipositat a l'Horeb, quan Jahvè va pactar amb els israelites, a la seva sortida de l'Egipte.

La glòria de Jahvè es fa present al temple.11 Quan   —768→   els sacerdots sortiren del Sant, 13b512 un núvol va omplir el temple de Jahvè. 11b Efectivament, tots els sacerdots que hi eren s'havien santificat sense observar l'ordre de classes. 12 Els levites cantors, en la seva totalitat, Asaf, Heman i Iditun, amb els seus fills i germans, vestits de lli, amb címbals, lires i citares, estaven drets al costat oriental de l'altar, acompanyats de cent vint sacerdots que tocaven les trompetes. 13a513Era tant a l'una que tocaven i cantaven, que feien sentir un sol acord quan lloaven i celebraven Jahvè. Alçant la veu al so de les trompetes, dels címbals i dels instruments musicals, lloaven Jahvè «perquè és bo, perquè perdura eternament el seu amor». 14 Els sacerdots no podien continuar servint-hi a causa del núvol, ja que la glòria de Jahvè havia omplert el temple de Déu.

6 1 514Salomó digué aleshores: «Jahvè ha volgut habitar dins la foscor. 2 I jo us he construït una casa com a estança, un lloc per a residir-hi eternament».

Salomó s'adreça al poble. 3 Després, el rei es girà, beneí tota la gent d'Israel, que estaven drets, reunits allí, 4 i digué: «Beneït sigui Jahvè, Déu d'Israel: la seva mà ha realitzat el que ell havia dit al meu pare David: 5 «Des del dia que vaig fer sortir del país d'Egipte el meu poble, no he escollit cap ciutat, d'entre totes les tribus d'Israel, per construir-hi un edifici que portés el meu nom, ni he escollit cap home perquè fos príncep del meu poble d'Israel; 6 sinó que he escollit Jerusalem per donar-li el meu nom, i he escollit David perquè governi el meu poble d'Israel». 7 El meu pare desitjava dedicar un temple al nom de Jahvè, Déu d'Israel. 8 Però Jahvè li va dir: «És bo el propòsit de dedicar un temple al meu nom, 9 però no seràs tu qui el construirà, sinó el fill que sortirà de les teves entranyes; ell dedicarà el temple al meu nom». 10 Jahvè, doncs, ha complert la seva promesa: he succeït al meu pare David en el tron d'Israel, tal com Jahvè havia promès, i he construït aquest temple per dedicar-lo al nom de Jahvè, Déu d'Israel, 11 i hi he col·locat l'arca que conté l'aliança que   —769→   Jahvè va fer amb els israelites».

Pregària de Salomó. 12 Llavors, de cara a l'altar de Jahvè, davant tot l'aplec del poble d'Israel, va estendre les mans cap al cel. 13 Salomó, efectivament, havia fet una tribuna de bronze, de cinc colzades de llargada, cinc d'amplada i tres d'alçada, i l'havia col·locada al mig del pati. Hi pujà i, agenollat davant tot l'aplec del poble d'Israel, amb les mans esteses cap al cel, 14 515digué:

«Jahvè, Déu d'Israel, no hi ha cap Déu igual a vós, ni al cel ni a la terra, vós que manteniu el pacte i l'amor als vostres servents que de tot cor caminen davant vostre. 15 Vós heu tingut en compte el que havíeu promès al vostre servent, el meu pare David. La vostra mà ha complert el dia d'avui el que havíeu dit. 16 Ara, doncs, Jahvè, Déu d'Israel, tingueu present allò que vau dir al meu pare David: «No faltarà mai algun dels teus que ocupi a la meva presència el tron d'Israel, amb la condició que els teus fills vetllin sobre la seva conducta i es comportin en la meva llei com tu ho has fet davant meu». 17 Ara, doncs, Jahvè, Déu d'Israel, que es realitzi la paraula que vau dir al vostre servent David.

18 Però, ¿és que Déu podria residir veritablement amb l'home a la terra? Ni el cel ni el cel del cel no us poden contenir; molt menys, doncs, aquest temple que he construït. 19 Amb tot, Jahvè, Déu meu, estigueu atent a la pregària i a la súplica del vostre servent, escolteu el clam i la pregària que el vostre servent fa davant vostre. 20 Tingueu oberts els ulls nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc del qual vós heu dit que hi posaríeu el vostre nom, per escoltar en aquest lloc la pregària del vostre servent. 21 Escolteu les súpliques del vostre servent i del vostre poble d'Israel quan preguin en aquest lloc. Escolteu aleshores en el lloc on teniu el tron, en el cel, escolteu i perdoneu.

22 Si algú peca contra un altre, i li imposa un jurament imprecatori, si el jurament arriba davant el vostre altar en aquest temple, 23 escolteu vós en el cel i interveniu-hi; feu justícia als vostres servents: condemneu el   —770→   culpable fent recaure sobre ell el mal que intentava contra l'altre, i doneu la raó al just, tractant-lo com ell tracta els altres.

24 Quan el vostre poble d'Israel, pel fet d'haver pecat contra vós, sigui derrotat pels enemics, si retorna a vós, si lloa el vostre nom, prega i suplica davant vostre en aquest temple, 25 escolteu vós en el cel, perdoneu el pecat del vostre poble d'Israel i torneu-lo a la terra que vau donar-li a ell i als seus pares.

26 Quan es tanqui el cel i no vingui la pluja pel fet d'haver pecat contra vós, si preguen en aquest lloc, si lloen el vostre nom i s'aparten dels seus pecats, veient els vostres càstigs, 27 escolteu vós en el cel i perdoneu els pecats dels vostres servents i del vostre poble d'Israel, després d'indicar-los el bon camí que han de seguir; i doneu llavors la pluja al vostre país, que vau donar en herència al vostre poble.

28 Si hi ha fam al país, si hi ha pesta, si hi ha vent de llevant, míldiu, llagosta o pugó, si l'enemic assetja alguna de les seves ciutats, en qualsevol plaga, en qualsevol malaltia, 29 tota pregària, tota súplica feta per qualsevol home o per tot el vostre poble d'Israel, estenent les mans cap a aquest temple, amb el cor penedit, 30 escolteu vós en el cel, on teniu el tron, perdoneu i doneu a cadascú el que mereixen les seves obres, tal com vós coneixeu el seu cor, vós que coneixeu el cor de tots els homes; 31 així us respectaran i seguiran els vostres camins tot el temps de la seva vida a la terra que vau donar als nostres pares.

32 Fins i tot els estrangers que no són del vostre poble d'Israel, si vénen d'un país llunyà, atrets per la vostra gran anomenada, per la vostra mà forta i el vostre braç poderós, i vénen a pregar en aquest temple, 33 escolteu vós en el cel, on teniu el tron, i concediu tot el que els estrangers us demanin, a fi que tots els pobles de la terra coneguin el vostre nom, us venerin, com el vostre nom és invocat en aquest temple que he construït.

34 Quan el vostre poble se'n vagi a la guerra contra els enemics, pel camí per on l'haureu enviat, si us prega mirant a la ciutat que heu escollit i al temple que he   —771→   dedicat al vostre nom, 35 escolteu en el cel la seva pregària i la seva súplica i feu-los justícia.

36 Si han pecat contra vós —perquè no hi ha ningú que no pequi—, i la vostra severitat els posa a les mans de l'enemic, que se'ls enduu captius en una terra llunyana o pròxima, 37 si es penedeixen al país on són captius i es converteixen i us supliquen al país dels qui els hauran fet captius, reconeixent que han pecat i són culpables, 38 si es converteixen amb tot el cor i amb tota l'ànima al país de la seva captivitat, on els hauran fet captius, i us preguen mirant al país que vau donar als seus pares, a la ciutat que heu escollit i al temple que he dedicat al vostre nom, 39 escolteu en el cel, on teniu el tron, les seves pregàries i les seves súpliques i feu-los justícia; perdoneu al vostre poble els pecats comesos contra vós.

40516 Ara, Déu meu, tingueu els ulls oberts i les orelles atentes a les pregàries fetes en aquest lloc.


41 517 I ara, Jahvè, Déu, alceu-vos cap al lloc on heu de quedar-vos,
vos i l'arca del vostre poder.
Que els vostres sacerdots, Jahvè, Déu, es vesteixin de festa,
i els vostres fidels esclatin en crits d'alegria.
42 Jahvè, Déu, no rebutgeu la faç del vostre ungit,
recordeu-vos dels favors fets al vostre servent David».

7 Sacrificis per a la dedicació del temple.1 Quan Salomó va haver acabat de pregar, va baixar foc del cel, va consumir l'holocaust i les víctimes de comunió, i la glòria de Jahvè va omplir el temple. 2 Els sacerdots no pogueren entrar al temple de Jahvè, perquè la glòria de Jahvè l'havia omplert. 3 Quan tots els israelites veieren baixar el foc i la glòria de Jahvè sobre el temple, s'inclinaren de cara a terra, es van prosternar i van lloar Jahvè, «perquè és bo, perquè perdura eternament el seu amor». 4 518El rei, amb tot el poble, va oferir sacrificis davant de Jahvè. 5 Les víctimes del sacrifici que el rei Salomó va oferir eren vint-i-dos mil vedells i cent vint mil moltons.   —772→   El rei, amb tot el poble, dedicà així el temple de Déu. 6 Els sacerdots estaven allí drets al seu lloc, i els levites amb els instruments musicals de Jahvè que el rei David havia fet per celebrar Jahvè, «perquè perdura eternament el seu amor», cantant els himnes de David amb acompanyament de mans, mentre que els sacerdots tocaven les trompetes davant d'ells i tot el poble estava dret.

7 Salomó consagrà l'interior de l'atri que hi ha davant l'edifici del temple de Jahvè, ja que allí va oferir els holocaustos i els greixos de les víctimes de comunió; l'altar de bronze que Salomó havia fet no podia contenir els holocaustos, les oblacions i els greixos. 8 Salomó, amb tot el poble d'Israel, reunit des de Lebó d'Hemat fins al torrent d'Egipte, celebrà la festa durant set dies. 9 El vuitè dia, celebraren la conclusió, ja que durant set dies havien celebrat la dedicació de l'altar i la festa. 10 El dia vint-i-tres del setè mes, acomiadà el poble a casa seva, contents i amb el cor ple de goig pel bé que Jahvè havia fet a David, a Salomó i al seu poble d'Israel.

Segona aparició de Jahvè a Salomó. 11 519Quan Salomó va haver acabat el temple de Jahvè i el palau reial, i va haver reeixit en tot allò que s'havia proposat de fer en el temple de Jahvè i en el seu palau, 12 Jahvè s'aparegué a Salomó durant la nit i li va dir: «He escoltat la teva pregària i m'he escollit aquest lloc per temple de sacrifici. 13 Quan tanqui el cel, i no hi hagi pluja, quan mani a la llagosta que devori el país, quan enviï la pesta sobre el meu poble, 14 si el meu poble, sobre el qual és invocat el meu nom, s'humilia, prega, busca la meva presència i es converteix de la seva mala conducta, jo l'escoltaré des del cel, li perdonaré els pecats i restauraré el seu país. 15 En endavant, tindré els ulls oberts i les orelles atentes a la pregària feta en aquest lloc. 16520 jo escullo i santifico aquest temple, a fi que el meu nom hi sigui per sempre. Hi tindré sempre posats els ulls i el cor. 17 Si et comportes davant meu com es va comportar el teu pare David, si poses en pràctica tot el que t'he manat i observes els meus decrets i les meves decisions, 18 mantindré el teu tron reial, tal   —773→   com vaig pactar amb el teu pare David: «No faltarà mai algun dels teus que domini a Israel». 19 Però, si vosaltres us aparteu, si abandoneu els decrets i els manaments que us he imposat, si us enteneu amb altres déus i els adoreu, 20 us extirparé de la terra que us he donat, repudiaré aquest temple que he consagrat al meu nom, i en faré tema d'acudits i d'escarnis entre tots els pobles. 21 Aquest temple que haurà estat excels, tothom qui hi passi a prop quedarà esbalaït i dirà: «¿Com és que Jahvè s'ha portat així amb aquest país i amb aquest temple?» 22 I contestaran: «Perquè han abandonat el Déu dels seus pares, que els va fer sortir de I'Egipte, i s'han entès amb altres déus, els han adorats i els han donat culte; per això, ha fet caure damunt d'ells aquest desastre».

8 Empreses diverses de Salomó.1 521Al cap de vint anys, quan Salomó hagué construït el temple de Jahvè i el seu palau, 2 522va fortificar els pobles que Hiram li havia donat i féu habitar-hi els israelites. 3 Després Salomó va marxar contra Hemat Subà i la va conquerir. 4 Va fortificar Tadmor al desert i totes les ciutats de magatzem que havia construït a Hemat. 5 523Va fortificar també Bet-Horon de dalt i Bet-Horon de baix, ciutats fortes amb muralles, portes i barres, 6 així com Baalat i totes les ciutats de magatzem que li pertanyien, totes les ciutats de carros de guerra i dels homes que els servien i tot el que s'havia proposat de construir a Jerusalem i al Líban, a tot el país del seu domini.

7 Tota la gent que havia quedat dels hitites, dels amorreus, dels ferezeus, dels heveus i dels jebuseus, que no formaven part del poble israelita, 8 els seus descendents que havien quedat al país, perquè els israelites no havien pogut exterminar-los, Salomó els va utilitzar per als treballs forçats fins al dia d'avui. 9 Però Salomó no va utilitzar cap dels israelites per als seus treballs forçats; ells eren els soldats, els capitans dels seus oficials, els comandants dels seus carros i dels soldats que els servien. 10 Els prefectes del rei Salomó eren dos-cents cinquanta i vigilaven la gent.

11 524Salomó féu traslladar la   —774→   filla del Faraó de la ciutat de David al palau que li havia construït, perquè es deia: «No puc deixar residir una dona al palau de David, el rei d'Israel, perquè són sants els llocs on ha entrat l'arca de Jahvè».

12 Aleshores Salomó va oferir holocaustos a Jahvè a l'altar de Jahvè que havia construït davant del pòrtic, 13 i els oferia segons el ritu de cada dia, segons la prescripció de Moisès referent als dissabtes, les llunes noves i les tres festes anuals: la dels Àzims, la de les Setmanes i la dels Tabernacles. 14 Conforme a la prescripció del seu pare David, va mantenir les classes dels sacerdots en el seu servei, els levites en els seus oficis de cantar lloances i de servir prop dels sacerdots dia rera dia, i els porters segons les seves classes per a cada porta, ja que tal era l'ordre de David, l'home de Déu. 15 No es van desviar per res de l'ordre del rei referent als sacerdots, als levites i als tresors. 16 Tota l'obra de Salomó fou acomplerta des del dia de la fundació del temple de Jahvè fins al seu acabament. El temple de Jahvè fou acabat.

La flota de Salomó.17 525Aleshores Salomó anà a Asion-Gàber i a Elat, a la vora del mar Roig, al país d'Edom. 18 Hiram li envià vaixells per mitjà dels seus homes i mariners coneixedors del mar, i amb els homes de Salomó anaren a Ofir i prengueren quatre-cents cinquanta talents d'or, que portaren al rei Salomó.

9 La reina de Sabà visita Salomó.1 526La reina de Sabà va sentir parlar de la fama de Salomó i, per provar-lo amb enigmes, va anar a Jerusalem amb un seguici molt considerable, amb camells carregats d'aromes, d'una gran quantitat d'or i de pedres precioses. Es presentà a Salomó i li digué tot el que duia al cor. 2 Salomó li va aclarir totes les qüestions, i no hi hagué per a ell cap secret al qual no pogués donar explicació. 3 La reina de Sabà comprovà la saviesa de Salomó i veié el palau que havia construït, 4 els menjars de la seva taula, les habitacions dels seus dignataris, l'actitud del seu servei, el seu guarda-roba, els seus cellers, els holocaustos que oferia al temple de Jahvè i,   —775→   esbalaïda, 5 digué al rei: «Veig que tot allò que havia sentit al meu país sobre les teves coses i la teva saviesa era veritat. 6 No he cregut el que deien fins que he vingut i ho he vist amb els meus propis ulls. I veig que no me n'havien dit ni la meitat, de la teva gran saviesa. Sobrepasses la fama que m'havia arribat. 7 Feliços els teus súbdits, feliços els teus dignataris que estan sempre al teu davant escoltant la teva saviesa! 8 Beneït sigui Jahvè, el teu Déu, que s'ha complagut en tu i t'ha donat el seu tron, que pertany a Jahvè, el teu Déu. Per l'amor que Déu té a Israel, que vol fer-lo subsistir per sempre, t'ha fet rei d'ells perquè governis amb justícia i bondat». 9 Després regalà al rei cent vint talents d'or, gran quantitat d'aromes i pedres precioses. Mai no hi hagué tantes aromes com les que la reina de Sabà regalà al rei Salomó.

10 A més, els homes d'Hiram i els homes de Salomó, que havien portat or d'Ofir, dugueren fusta de sàndal i pedres precioses. 11 Amb la fusta de sàndal, el rei féu unes baranes per al temple de Jahvè i per al palau reial, i arpes i lires per als cantors. No n'havien vista abans de semblant al país de Judà.

12 El rei Salomó regalà a la reina de Sabà tot allò que demanà, tant com en desitjava, molt més del que ella havia portat al rei. Després, ella se'n tornà al seu país amb el seu seguici.

Riquesa i poder de Salomó.13 527El pes d'or que arribà a Salomó en un sol any fou de sis-cents seixanta-sis talents, 14 sense comptar les contribucions dels negociants a l'engròs i l'impost dels petits negociants. Tots els caps dels nòmades i els governadors del país portaven també or i plata a Salomó. 15 El rei Salomó féu fer dos-cents escuts d'or batut, que pesaven cadascun sis-cents sicles d'or batut, 16 i tres-cents broquers també d'or batut, que pesaven cadascun tres-cents sicles d'or. El rei els posà a la sala del Bosc del Líban. 17 Després el rei féu fer un gran tron d'ivori, cobert d'or pur. 18 Tenia sis grades, i el respatller era decorat amb caps de vedell. A banda i banda del setial hi havia els bravos i dos lleons. 19 Sobre   —776→   les sis grades, a banda i banda, hi havia dotze lleons. Cap rei no havia fet res de semblant.

20 Totes les copes del rei Salomó eren d'or, i tot el moblatge de la sala del Bosc del Líban era d'or pur. La plata no era gens estimada en temps de Salomó. 21 El rei tenia una flota que anava a Tarsís amb els homes d'Hiram, i un cop cada tres anys venia la flota de Tarsís amb un carregament d'or, de plata, d'ivori, de mones i de paons.

22 El rei Salomó sobrepassava tots els reis de la terra en riquesa i saviesa. 23 Tots els reis de la terra buscaven de veure Salomó, per sentir la saviesa que Déu li havia donat. 24 Cadascun portava el seu present: objectes de plata i d'or, vestits, armes, aromes, cavalls i mules; i això cada any. 25 Salomó tenia quatre mil estables de cavalls i carros, servits per dotze mil guerrers, i els distribuí per les guarnicions de carros i prop del rei, a Jerusalem. 26 528Dominava sobre tots els reis, des de l'Eufrat fins al país dels filisteus i fins a la frontera d'Egipte. 27 El rei féu que a Jerusalem hi hagués tanta plata com pedres, i fusta de cedre tan abundant com els sicòmors que hi ha a la Terra Baixa. 28 Els cavalls de Salomó provenien de Musrí i de tots els països.

Mort de Salomó.29 529La resta dels fets de Salomó, dels primers als darrers, consten a les Actes del profeta Natan, a la profecia d'Ahies, de Siló, i a les visions d'Addó, el vident, sobre Jeroboam, fill de Nabat. 30 Salomó regnà a Jerusalem, sobre tot Israel, quaranta anys. 31 Salomó reposà amb els seus pares, i el van enterrar a la ciutat del seu pare David. En lloc d'ell regnà el seu fill Roboam.