|
| 29 1 Job va respondre encara sentenciosament i va dir: | | | | 2 «Oh, si jo fos com als mesos d'antany, | | | |
com als dies en què Déu em guardava, | | | | 3 quan el seu gresol em feia llum sobre el cap | | |
—1090→
| | i a la seva claror caminava en les tenebres! | | | | 4 Tal com era als dies de la meva tardor, | | | |
quan Déu protegia la meva tenda, | | | | 5 quan encara Saddai era amb mi, | | | |
i al meu voltant hi havia els meus nois; | | | |
6 quan em banyava els peus amb nata i bàlsam, | | | | i em corrien rius d'oli sobre les cames; | | | | 7 quan sortia a la porta de sobre la vila, | | | | instal·lava el meu seient a la plaça. | | | |
8 Els joves em veien, i s'amagaven, | | | | i els vells es posaven drets; | | | | 9 els notables paraven d'enraonar | | | |
i es posaven la mà sobre la boca. | | | |
10 La veu dels grans senyors es paralitzava | | | | i la seva llengua s'encastava al paladar; | | | | 21 m'escoltaven i es quedaven en silenci, | | | |
tot esperant el meu consell. | | | |
22 Després de parlar jo, no replicaven, | | | |
i, gota a gota, queien sobre ells les meves paraules | | | | 23 i posaven l'esperança en mi com en la pluja | | | |
i obrien la boca com per al ruixat tardà. | | | | 24 Si els somreia, ja se sentien tranquils, | | | |
la llum de la meva cara consolava els afligits. | | | | 25 Escollia el seu camí i seia com el cap, | | | | presidia com un rei entre la tropa. | | | |
11 Si cap orella ho sentia, em proclamava feliç, | | | |
i, si un ull ho veia, me'n donava testimoniatge; | | | | 12 perquè jo salvava el míser que demanava auxili, | | | |
i l'orfe, quan no tenia qui l'ajudés. | | | |
13 La benedicció de l'arruïnat es posava sobre mi, | | | | i jo feia tornar la joia al cor de la viuda. | | | |
14 M'havia posat la justícia com un vestit, | | | | tenia l'equitat per mantell i per turbant. | | | | 15 He fet d'ulls per al cec, | | | |
i de peus per al coix; | | | |
16 era un pare per als pobres, | | | |
i la causa d'un desconegut, l'estudiava. | | | | 17 Trencava les maixelles de l'injust, | | |
—1091→
| |
li treia la presa de les dents, | | | |
18 i em deia: «Ni que m'acabi com el seu niu, | | | | viuré tants de dies com el fènix790. | | | |
19 La meva arrel està oberta a l'aigua | | | |
i la rosada fa nit a les meves rames; | | | | 20 la meva glòria guarda la frescor, | | | |
i el meu arc a la meva mà es rejoveneix». | | |
|
| 30 (1 I ara es riuen de mi uns que són més joves que | | | | jo, els pares dels quals hauria desdenyat d'admetre | | | | entre els gossos del meu ramat791.) | | | | (2 També la força de les seves mans va aflacant, | | | | cap no n'arriba a la maduresa; | | | |
3 s'encongeixen per la misèria i la fam. | | | | Gent que rosega l'herba de la garriga, | | | | 4 que cull l'armoll vora la bardissa | | | |
i té per pa l'arrel de ginesteres. | | | |
3c Van a les palpentes per la solitud desolada, | | | | 5 escridassant-los, els fan fugir, | | | |
armen contra ells un avalot com contra un lladre. | | | | 6 Han de viure en barrancs feréstecs, | | | |
en balmes de la terra i de les roques; | | | | bramen com ases entre les bardisses, | | | |
al dessota de cardons s'acoblen, | | | | 8 idiotes i éssers sense nom, | | | |
trets a fuetades del país.) | | |
|
| 9 I, ara, sóc la seva cançó burlesca, | | | |
m'he convertit per a ells en una sàtira. | | | | 10 Corpresos d'horror, es mantenen a distància; | | | | davant meu no s'estan d'escopir. | | | |
11 Perquè Déu ha afluixat la corda del meu arc i m'ha humiliat | | | | i ha abatut el meu penó davant meu. | | | | 12 Contra mi s'aixequen els seus esquadrons | | | |
i terraplenen contra mi camins sinistres. | | | | 13 Tiren a terra la meva senda, | | | |
demoleixen les meves pistes; | | | |
els seus tiradors fan corona al meu voltant, | | |
—1092→
| |
14 penetren per una ampla bretxa, | | | | sota les ruïnes s'avancen rodolant, | | | | 15 es giren espantalls contra mi; | | | |
és arriada com pel vent la meva felicitat, | | | | la meva salvació ha passat com un núvol. | | | | 16 I, ara, es vessa la meva ànima, | | | |
m'agafen els esglais de la misèria; | | | |
17 De nit, tinc els ossos més calents que una caldera, | | | | i els meus rosecs no fan cap pausa. | | | |
18 De tan magre, se'm contreu el vestit, | | | | em cenyeix com si fos la túnica; | | | | 19 Déu m'ha llençat al fang, | | | |
m'he tornat igual que pols i cendra. | | | | 20 Us demano auxili, i no m'escolteu, | | | |
ja no voleu fer cas de mi; | | | | 21 us heu tornat cruel per a mi, | | | |
m'ataqueu amb tot el vigor de la vostra mà: | | | | 22 us m'emporteu a cavall del vent | | | |
i em feu dissoldre sense remei; | | | |
23 perquè sé que em voleu fer habitar en la mort, | | | | en la casa on s'han de reunir tants com viuen. | | |
|
| 24 Però, ¿que no estira la mà el qui s'ofega, | | | |
o no crida auxili en el seu infortuni? | | | | 25 O, ¿que no plora el qui té un dia dur, | | | |
no sent tristor en l'ànima el qui s'arruïna? | | | | 26 Perquè jo esperava el bé, i ha vingut el mal; | | | | comptava amb la llum, i ha vingut el foscant; | | | | 27 les entranyes em bullen sense parar, | | | |
se m'han presentat els dies de misèria. | | | | 28 He anat embrunit, torrat del sol, | | | |
he pres part en el concert dels xacals; | | | | 29 m'he convertit en el germà dels mussols | | | | i en el company dels estruços. | | | |
30 Tinc la pell més negra que una caldera, | | | |
i els ossos em cremen més que un vent abrasador, | | | | 31 s'ha convertit en cant de dol el meu toc de lira, | | | |
i el del meu flabiol, en so planyívol. | | |
|
Autodefensa de Job
|
| 31 (1 Vaig imposar als meus ulls la regla | | | | de no fixar-se en cap donzella. | | | |
2 ¿Quina seria, si no, la part que Déu fa des de dalt, | | | | l'herència que Saddai assigna des de les altures? | | |
|
| 3 ¿No és l'infortuni per a l'injust, | | | |
la desgràcia per a la gent malèfica? | | | | 4 ¿No és ell qui veu els meus camins | | | | i compta tots els meus passos?) | | |
|
| 5 Si he fet camí amb el que no és res | | | | i he cuitat el pas cap als ídols, | | | |
6 que em pesi amb unes balances justes, | | | | i Déu coneixerà la meva integritat! | | |
|
| 7 Si les cames se m'han desviat del camí | | | | o el meu cor ha seguit els meus ulls, | | | | 8 que un altre es mengi el que jo sembro | | | | i que els meus guaixos siguin desarrelats | | |
|
| 9 Si el meu cor ha estat seduït per una dona | | | | i he espiat a la porta del veí, | | | |
10 que la meva dona molgui per altri | | | | i que d'altres dormin amb ella. | | | |
11 Perquè tal cosa hauria estat una infàmia, | | | | hauria estat una falta criminal; | | | |
12 és un foc que devoraria fins a l'Abaddon | | | | i consumiria tota la meva collita. | | |
|
| 13 Si he desestimat la reclamació del meu esclau | | | | o de la meva esclava, quan se'm queixaven, | | | | 15 ¿no els ha fets en el ventre el qui m'hi ha fet | | | |
i un mateix ens ha format en el si? | | | |
16 Si m'he negat a donar satisfacció als humils | | | | i he deixat llanguir els ulls de la viuda, | | |
—1094→
| | 17 si he menjat tot sol el meu mos de pa, | | | | i l'orfe no l'ha ni tastat, | | | |
14 doncs, ¿què faria, si Déu s'aixequés, | | | | si obrís l'enquesta, què respondria? | | | | 18 Sí, des de noi, l'he pujat com un pare, | | | | l'he guiat des del ventre de la mare! | | |
|
| 19 Si he vist un arruïnat sense vestit | | | |
o que un pobre no tenia amb què cobrir-se, | | | | 20 i no m'han beneït els seus lloms, | | | |
perquè s'ha escalfat amb la llana dels meus bens. | | |
|
| 21 Si he brandat la mà contra l'íntegre, | | | |
quan jo em veia sostingut a la Porta, | | | | 22 que el muscle se'm desprengui de l'espatlla | | | | i el braç se'm separi del colze! | | | | 24 Si he posat en l'or la confiança | | | |
i de l'or fi, n'he dit la meva seguretat; | | | | 25 si m'he alegrat que fos gran la meva fortuna | | | | i que la meva mà hagués aconseguit molt. | | | | 26 Si en veure el sol com resplendia | | | |
o la lluna, preciosa en el seu curs, | | | |
27 el meu cor, en secret, ha perdut el seny | | | | i he enviat amb la mà un petó, | | | |
28 també això seria una falta criminal, | | | | perquè hauria renegat el Déu excels; | | | |
23 que el terror del meu Déu és la suprema angoixa, | | | | i no em podria aguantar, si ell s'aixequés. | | |
|
| 29 Si m'he alegrat de l'infortuni del qui m'odiava | | | | i ho he celebrat quan l'ha atès un mal, | | | |
30 jo que no permetia a la meva boca de pecar, | | | | reclamant la seva mort en una imprecació. | | |
|
| 31 Si no han dit els que vivien a la meva tenda: | | | | «Qui no va tip de la carn que dóna!» | | | |
32 L'estranger no havia de passar la nit al carrer, | | | | la meva porta estava oberta al vianant. | | |
|
—1095→
|
| 38 Si la meva terra ha protestat mai contra mi | | | | i els seus solcs es planyien amb ella, 39792 | | | |
40 en comptes de blat, que hi creixin romegueres, | | | | i en comptes de l'ordi, l'herba que put! | | | |
33 Si he encobert com la terra els meus crims, | | | | 34 perquè tenia por del gran avalot, | | | |
i el menyspreu del clan infonent-me terror, | | | | he estat quiet, no gosant sortir a la porta! | | | | 35 Oh, si tenia algú que m'escoltés! | | | |
Heus aquí la meva firma! Que em respongui Saddai, | | | | [...] | | | | i el libel que ha escrit el qui pledeja amb mi! | | | | 36 Cert, el portaria sobre l'espatlla, | | | |
me'l cenyiria com una corona! | | | |
37 Un per un indicaria tots els meus passos, | | | | com un príncep, el faria acostar! | | |
|
| 40c Acaben les paraules de Job793. | | |
|
| Jo sóc encara una criatura | | |
|
i vosaltres sou tots ancians; | | |
| per això, he tingut por, intimidat, | | |
—1096→
|
|
de mostrar-vos la meva ciència. | | |
| 7 Em creia que l'edat parlaria | | |
|
i que els molts anys demostrarien la saviesa. | | |
| 8 És, però, l'esperit que il·lumina els homes, | | |
|
el buf de Saddai, que els fa intel·ligents. | | |
| 9 No és pas la gent d'edat la que és sàvia, | | |
|
ni els vells els que comprenen allò que és just; | | |
| 10 per això, 15 atorrollats, ja no responen, | | |
|
els mots els han mancat. | | |
| 16 ¿Hauré, doncs, d'esperar, perquè no parlen, | | |
| perquè ja han parat de respondre? | | |
|
17 També jo vull dir-hi la meva part; | | |
|
vull mostrar, també jo, la meva ciència. | | |
| 11 Mira, he esperat les vostres paraules, | | |
|
he sospesat les vostres raons, | | |
|
12a he mantingut fixa l'atenció sobre vosaltres, | | |
| 11c fins que trobéssiu el que havíeu de dir. | | |
|
12b Però veig que cap de vosaltres no confon Job, | | |
| ningú no refuta les afirmacions que fa. | | |
|
13 No digueu: «Hem topat amb la saviesa! | | |
|
És Déu que el pot vèncer, no pas un home!» | | |
| 14 I no és pas que ell hagi discutit amb mi, | | |
|
ni vull replicar-li amb els vostres termes; | | |
| 18 jo sí, que estic ple de mots, | | |
|
la respiració continguda pugna per sortir. | | |
|
19 El meu ventre és com un vi que es vol obrir pas, | | |
| està a punt d'esclatar com un bot nou. | | |
|
20 Haig de parlar, per mirar d'alleugerir-me, | | |
| cal que obri els llavis i respongui. | | |
|
21 No prendré el partit de ningú, | | |
|
ni tractaré amb adulació cap home; | | |
| 22 que no en vull pas saber res, d'adular: | | |
| el qui em va fer em suprimiria ben aviat! | | |
Presumpció de Job
|
| 33 1 Però digna't, Job, a escoltar els meus mots | | | | i para l'orella a cada paraula meva. | | | |
2 Fixa't: he obert la boca, | | | |
la meva llengua parla en el meu paladar. | | | |
3 El meu cor desborda de paraules de ciència, | | | | els meus llavis diuen cosa depurada. 4795 | | | |
5 Si és que pots, refuta'm, | | | |
exposa el teu cas, posa't dret davant meu! | | | | 6 Per a Déu jo sóc el teu igual; | | | |
com tu, de l'argila he estat pastat. | | | | 7 No, el meu braç no t'ha d'esverar, | | | | la meva mà no pesarà pas sobre tu. | | |
|
|
8 Només que tu has dit a orelles meves, | | | |
(he sentit el so dels teus mots): | | | | 9 «Sóc pur, sense pecat, | | | |
estic net, i no tinc cap falta! | | | |
10 Ell, però, troba pretextos contra mi | | | |
i em considera com el seu enemic. 11796 | | | | 12 Per més que jo cridi, no ha respost; | | | | Déu s'amaga dels homes!» | | |
|
|
13 ¿Per què has rondinat contra ell dient: | | | | «No respon a cap de les meves paraules?» | | | | 14 Ja que Déu parla amb una cosa | | | |
i amb dues no ho revoca. | | | |
15 Amb el somni, amb la visió nocturna, | | | | quan estan abaltits sobre el llit, | | | | 16 aleshores obre l'orella dels homes, | | | |
i els posa un segell sobre el cor. | | | | 17 Per ensenyar al mortal la seva obra, | | | | fa sentir a l'home la seva veu; | | | | 18 preserva la seva ànima de la fossa, | | | |
i la seva vida, de passar al país dels morts! | | |
|
—1098→
|
| 19 També és corregit amb el dolor sobre el llit, | | | | quan està impedit de tots els ossos; | | | |
20 li fan fàstic els aliments, | | | |
li repugna el menjar apetitós. | | | |
21 La seva carn es consumeix de magror | | | |
i els seus ossos es tornen escanyolits; | | | | 22 s'atansa a la fossa, la seva ànima, | | | |
la seva vida, a la mort. | | | |
23 Aleshores s'escau prop d'ell un àngel, | | | | un mitjancer, un d'entre mil, | | | |
que anuncia a l'home el seu càstig; | | | | 24 però té pietat d'ell i diu: | | | | «Eximeix-lo de baixar a la fossa, | | | | he trobat el rescat de la seva vida. | | | | 25 Que la seva carn retrobi una frescor de jove, | | | | que torni als dies de la seva adolescència!» | | | |
26 Prega Déu, i li torna el seu favor; | | | |
ve a veure'l en les esplendors del culte, | | | | i conta als altres com n'és, de just; | | | |
27 canta davant els homes i diu: | | | |
«Havia pecat i torçat el que és recte, | | | | i no m'ha tractat com mereixia; | | | |
28 ha eximit la meva ànima de passar a la fossa | | | | i la meva vida es rebeja en la llum». | | |
|
|
29 Vet aquí que tot això, ho fa Déu | | | | dues, tres vegades, amb un home: | | | | 30 per retreure la seva ànima de la fossa, | | | | per fer lluir en ell la llum de la vida. | | |
|
Els tres savis no han sabut disculpar Déu
|
| 34
1797 2 Escolteu, savis, les meves paraules, | | | |
i vosaltres, doctes, pareu l'orella: | | | | 4 examinem pel nostre bé el que és just, | | | | vegem entre nosaltres el que és bo. | | | | 5 Donat que Job ha dit: «Tinc raó, | | |
—1099→
| | és Déu, que em refusa justícia, | | | |
6 a despit del meu dret em veig frustrat, | | | |
les meves nafres immerescudes no tenen cura». | | |
|
| 7 ¿On, doncs, trobaríem un home com Job, | | | |
que es beu la burla com l'aigua, | | | |
8 que es posa de la banda dels malfactors | | | | i segueix els passos d'homes impius? | | | | 9 ja que ha dit: «No en treu res un home | | | | d'estar en bons termes amb Déu!» | | | |
10 Per això... | | | |
homes de seny, escolteu-me a mi! | | | | Déu és tan lluny d'obrar la impietat, | | | | Saddai, de cometre la injustícia, | | | |
11 que va amb l'home a tornajornals pel que fa, | | | | i tracta cadascú segons la seva conducta! | | | | 12 En veritat, Déu mai no és injust, | | | |
Saddai mai no vincla el dret! | | | |
13 ¿Qui li ha confiat la inspecció de la terra | | | | i qui s'encarrega de tot l'univers? | | | |
14 Si retirés cap a si el seu esperit | | | |
i replegués en ell mateix el seu alè, | | | | 15 tot ésser de carn expiraria alhora | | | |
i l'home tornaria a la pols. | | |
|
|
33 31 Estigues atent, Job, escolta'm, | | | | calla, i deixa'm parlar! | | | |
32 Si tens res a dir, replica'm, | | | | parla, que et voldria vindicar. | | | | 33 Però, si no tens res, ets tu que m'ha d'escoltar, | | | | calla, i et faré mil vegades més savi, | | | |
34 3 ja que l'orella ha de provar les paraules, | | | | i el paladar ho ha de gustar, quan menja. | | | | 16 Si ets, doncs, capaç de comprendre, escolta això, | | | | para l'orella al so de les meves paraules: | | | |
17 ¿Tanmateix governaria un que odiés el dret? | | | | ¿O vols condemnar el just, Potent, | | | |
18 el qui diu a un rei: «Belial»798, | | |
—1100→
| |
«Impiu», a uns grans senyors; | | | |
19 que no té preferències pels prínceps | | | |
i no fa distinció entre l'home important i l'humil? | | | | Perquè tots són l'obra de les seves mans, | | | |
20 de sobte moren, a mitjanit; | | | |
el poble és agitat, i han de passar, | | | | i aparta ell sol el poderós. | | | |
21 Perquè té els ulls sobre els camins de l'home, | | | | i veu cada pas que fa; | | | |
22 no hi ha tenebres ni hi ha ombra | | | |
on pugui amagar-se la gent malèfica! | | | |
23 Perquè l'home no té fixat cap terme | | | |
per a presentar-se davant Déu a judici. | | | | 24 Estavella els poderosos sense enquesta, | | | |
i en constitueix d'altres al seu lloc. | | | | 25 Queden esclafats 26 sota la runa, | | | |
els castiga en un teatre públic. 27799 | | | | 28 Sí, fa que el clam de l'humil li arribi | | | |
i escolta la protesta dels mísers! | | | |
29 ¿I qui ho pot blasmar, si es manté quiet, | | | | si amaga la cara, qui l'apercep? | | | | Mira, però, sobre la nació i l'individu, | | | |
30 perquè no regni cap dels qui són parany del poble. | | |
|
| 31 I si algú deia a Déu: | | | |
«M'he ensuperbit, no faré més el mal, | | | |
32 jo prou ho veig, sou vós que m'hauríeu d'instruir, | | | | si he fet mal fet, ja no hi tornaré», | | | |
33 ¿voldries tu que practiqués la retribució | | | | sense tenir en compte aquest bon desig? | | | | Tu mateix pots decidir-ho, i no jo, | | | |
i el que saps, digue-ho! | | | | 34 Els homes de seny em diran | | | |
—i el baró savi que m'escolti—: | | | | 35 «És Job, que parla sense coneixement, | | | |
les seves paraules no són intel·ligents. | | | |
36 Ai, mare, ¿que s'ha d'examinar perpètuament Job | | | | per rèpliques, pròpies d'un malvat? | | |
—1101→
| |
37 Perquè afegeix encara nous pecats», | | | | dient contra Déu tantes paraules. | | | |
35 1800 2 ¿Tu consideres que això és just? | | | | D'això en dius «el meu dret contra Déu», | | | | 3 tu que dius: «¿què m'importa, | | | |
què en trec, si no peco?» | | | |
4 Sóc jo que et donaré la resposta, | | | | i als teus amics amb tu: | | | |
5 Atalaia el cel i veges, | | | |
mira els núvols, més alts que tu! | | | | 6 Si peques, quin mal pots causar-li? | | | |
I, si són moltes les teves faltes, què li fas? | | | | 7 Si ets just, ¿què li dónes? | | | |
o què rep de la teva mà? | | | |
8 Sobre l'home, com ho ets tu, recau la teva impietat; | | | | sobre el mortal, la teva justícia. 9801 | | | | 16 Però Job obre la boca per parlar en va, | | | | s'esbrava temerari en termes violents! | | | | 10 I no diu: «¿On és Déu que em va fer, | | | | que dóna, a la nit, cants de lloança, | | | |
11 ens fa més avisats que les bèsties de la terra | | | | i més savis que l'ocell del cel?» | | | |
(12 Si clamen a ell, no respon | | | |
per culpa de l'orgull dels dolents.) | | | | 13 Al llavi va, però Déu no l'escolta, | | | | Saddai no l'apercep; | | | |
14 ¿com pots dir, doncs, que no l'aperceps? | | | | Calla davant d'ell i espera-hi! | | |
|
| 16 I tu creus que la seva ira no castiga | | | |
i que no se li'n dóna gaire de la falta! | | |
|
Sentit dels sofriments de Job
|
|
36 1802 2 Ten un poc de paciència, i t'informaré, | | |
| que no ho he dit pas tot a favor de Déu! | | |
|
3 Aniré a prendre el meu saber a distància | | |
| i donaré la raó al qui em va fer, | | |
—1102→
|
|
4 perquè, de debò, les meves paraules no són mentida, | | |
| tens amb tu un home de ciència acabada! | | |
|
5 Déu rebutja el de cor obstinat | | |
| 6 i no deixa viure l'impiu, | | |
|
però concedeix als afligits el que reclamen, | | |
| 7 no priva l'humil dels seus drets. | | |
|
I, si hi hagué alguns reis al tron, | | |
|
que havia fet seure en l'esplendor, i s'ensuperbiren, | | |
| 8 van ser, dones, lligats amb cadenes, | | |
|
van ser presos amb les cordes de l'aflicció. | | |
| 9 Els retragué aleshores el que havien fet, | | |
|
la falta d'haver-se enorgullit; | | |
|
10 obrí la seva orella a la reprimenda | | |
|
i ordenà que es convertissin de fer el mal. | | |
| 11 Si escolten i serveixen Déu, | | |
|
acaben els seus dies en el benestar; | | |
|
12 però, si no escolten, passen al país dels morts, | | |
| expiren perquè no tenen la ciència. | | |
|
13 Els de cor pervers hi reconcentren la ira, | | |
| no criden auxili, quan els encadena; | | |
|
14 deixen d'existir en plena jovenesa, | | |
|
de mort prematura com la dels hieròduls803. | | |
| 15 Salva el míser amb la seva misèria, | | |
|
i amb l'estretor li fa obrir els ulls; | | |
| 16 però a tu t'ha enganyat l'abundància | | |
| i veure't lliure de tota restricció. | | |
|
No hi havia cap angúnia que et pogués espantar, | | |
| i el greix desbordava de la teva taula: | | |
|
17 aleshores has rebut de ple la sentència de l'impiu, | | |
| i el seu judici t'ha arreplegat. | | |
|
18 Que el càstig no et porti a enfuriar-te, | | |
|
i la quantia del rescat no et faci perdre el cap! | | |
| 19 ¿Pot res contra ell la teva revolta en la desgràcia | | |
| amb totes les manifestacions de violència? | | |
|
20 Que no t'enganyi pas la follia | | |
| d'elevar-te amb el qui es creu savi! | | |
| 21 Mira de no donar-te al mal | | |
|
preferint la injustícia a la sofrença! | | |
Lloança a la Saviesa totpoderosa
|
|
22 Veges, Déu es mostra sublim en la seva força, | | | | i qui és un mestre com ell? | | | |
23 ¿Qui li ha donat el poder que té, | | | |
o qui li pot dir: «Has fet mal fet»? | | | |
24 Recorda't que hauries de magnificar la seva obra, | | | | que alguns homes han cantat! | | | |
25 Tots els mortals s'hi embadaleixen, | | | | un home l'ha de mirar de lluny. | | | | (26 Veges, Déu és sublim, i no el podem conèixer, | | | | els seus anys no es compten, són incalculables.) | | | | 27 Perquè atreu unes gotes del mar, | | | |
filtra de la boira la pluja | | | |
28 que els núvols fan regalimar, | | | | fan caure a grans gotes sobre la terra. | | | |
29 ¿I qui comprèn els desplegaments dels núvols, | | | | els baluerns de la seva tenda? | | | |
30 Si desplega la seva llum sobre ell, | | | | deixa al descobert les arrels del mar. | | | | 31 Sí, amb això proveeix la gent, | | | |
dóna menjar en abundància. | | | |
32 Amb la fona fa gronxar el llampec | | | | i el tira contra el blanc. | | | |
33 N'anuncia l'arribada el seu crit de guerra, | | | | que atia la ira contra la injustícia. | | |
|
| 37 1 ¿Ni d'això no et tremola el cor? | | | | ¿No salta fora del seu lloc? | | | |
2 Escolta bé l'esclafit del seu tro, | | | | l'espetec que surt de la seva boca. | | | | 3 Al dessota de tot el cel l'etziba, | | | |
a les vores de la terra arriba el seu llampec, | | | | 4 al darrera, hi bramula el seu tro. | | | |
Déu trona amb la seva veu majestuosa; | | | | no constreny pas la seva gorja, | | | |
de la seva boca se sent el seu tro.
| | |
|
—1104→
|
| 5 Déu trona amb la seva veu meravellosa, | | | | fa coses grans que no coneixem; | | | |
6 perquè ordena a la neu: «Cau sobre la terra!», | | | | al xàfec i la pluja: «Heu de ser forts». | | | |
7 Posa un segell a la mà de cada home, | | | |
perquè és conegui que tot mortal és obra seva; | | | | 8 se'n va l'animal a la cova | | | |
i s'està dins els seus caus. | | | |
9 De la Cambra del sud ve l'huracà, | | | | i el fred, dels estels del nord; | | | |
10 per l'alenada de Déu es forma el glaç, | | | |
i les aigües amples queden comprimides. | | | | 11 El seu sol dissipa la boira, | | | |
la seva llum dispersa els núvols, | | | | 12 I aquest va donant tot de voltes, | | | | obrant sota la seva direcció. | | | |
Tot allò que disposa sobre la terra, | | | | és el que li plau a ell. | | | |
13 Tant si és per a flagell o perquè sí, | | | |
com per a una mercè, fa que trobi el seu blanc. | | | | 14 Escolta això, Job, fes una pausa | | | |
i pensa en les meravelles de Déu! | | | |
15 ¿Saps com Déu realitza les seves obres, | | | | com fa aparèixer el llampec en els núvols. | | | | 16 ¿Saps com les bromes s'aguanten en equilibri | | | | i deixen caure un diluvi, quan trona, | | | |
17 en un temps que els teus vestits eren calents, | | | |
i la terra estava immòbil sota el vent del sud? | | | | 19 Fes-me saber què li hauríem de dir! | | | |
No discutirem per discreció. | | | | 20 ¿Té ell cap censor, quan parla, | | | | o algú pot dir que s'embulla? | | | |
18 ¿Dónes, amb ell, la fermesa al cel blau, | | | |
que és sòlid com un mirall de metall fos? | | | | 21 Ara, doncs, si no s'hi veu el sol, | | | |
passa una ventada i ho neteja. | | | |
22 De cap al nord arriba una resplendor, | | | | 21c que lluu clara dalt del cel blau. | | |
—1105→
| |
22b Davant Déu hi ha una majestat terrible; | | | | 23 Saddai, no el podem pas trobar. | | | | Gran en força i ric en justícia, | | | |
no viola, doncs, el dret; | | | | 24 per això, l'han de témer els homes, | | | |
no en mira cap que presumeixi de savi». | | |
|
Déu confon Job
|
| 38 1 Jahvè va respondre a Job des de la tempesta i va dir:804 | | | | 2 «¿Qui és aquest que ofusca el consell | | | |
amb mots sense gens de ciència? | | | |
3 Au, cenyeix-te els lloms com un home, | | | | que et vull fer preguntes, i m'instruiràs! | | | | 4 ¿On eres tu, quan jo fundava la terra? | | | |
Indica-ho, si saps la veritat! | | | | 5 ¿Qui va fixar la seva massa, que tu sàpigues, | | | | o qui va tibar damunt d'ella la llença? | | | |
6 ¿Sobre què van ser enfonsades les seves bases, | | | | o qui va posar la seva pedra angular, | | | |
7 mentre els estels del matí, en cor, cridaven de joia, | | | | i l'aclamaven tots els fills de Déu?
| | |
|
| 8 ¿I qui va tancar el mar amb dos batents, | | | | quan s'estufava i sortia del si, | | | |
9 quan vaig fer dels núvols el seu vestit | | | | i de la fosca nuvolada els seus bolquers? | | | |
10 Quan vaig retallar vora d'ell el seu límit, | | | | vaig posar barrot i dos batents, | | | |
11 i vaig dir: «Fins aquí, i no passaràs, | | | | i prou d'estufar les teves onades». | | |
|
| 12 ¿Del teu vivent has donat mai ordres al matí, | | | | has assignat a l'aurora el seu lloc, | | | |
13 perquè s'agafi a la vora de la terra, | | |
—1106→
| |
14 que pren un to d'argila segellada? | | | | 19 ¿Com s'hi va on resideix la llum? | | | | ¿En quin punt habiten, les tenebres, | | | | 20 perquè puguis fer-les tornar al seu domini | | | | i dur-les als camins de casa seva? | | |
|
|
16 ¿Has penetrat fins a les deus del mar | | | | i has circulat pel fons de l'oceà? | | | |
17 ¿Has visitat les portes de la Mort | | | |
i t'han fet por els porters de l'Ombra? | | | |
18 ¿Tens idea de com és de vast el món de sota terra? | | | | Digues clar si el coneixes ben bé
tot. | | | | 21 L'has de conèixer, ja que havies nascut aleshores | | | | i comptes tants de dies de vida! | | | |
22 ¿Has arribat als dipòsits de la neu | | | |
i has vist els qui guarden la calamarsa, | | | | 23 que reservo per al temps de desastres, | | | | per al dia d'atac i de guerra? | | | |
24 ¿Per quin camí es reparteix la boira | | | | i ruixa amb aigua fresca la terra? | | | | 25 ¿Qui ha badat la canal per al xàfec, | | | | un camí per al ruixat sorollós? | | | |
26 ¿Per a fer ploure sobre una terra sense homes, | | | | un desert, on no hi ha cap mortal, | | | |
27 per a amarar les solituds desolades | | | | i fer germinar l'herba verda? 28805 | | | | 29 ¿De quin ventre ha sortit el glaç, | | | |
i el gebre del cel, qui l'ha engendrat? | | | | 30 Com pedra l'aigua s'espesseix, | | | |
i queda presa la superfície de l'oceà. | | |
|
| 31 ¿Pots lligar les bandes de les Plèiades, | | | | o soltes els tirants d'Orió? | | | |
32 ¿Fas sortir al seu temps el Zodíac | | | | i guies l'Óssa amb els seus petits? | | | | 33 ¿Determines les lleis per al cel, | | | |
o estableixes la seva funció sobre la terra? | | | | 34 ¿Fas pujar als núvols la teva veu, | | |
—1107→
| | i et respon un desfet d'aigua? | | | |
35 ¿Dónes ordre als llampecs de sortir fora, | | | | i et diuen: «Aquí ens tens»? | | | |
36 ¿Qui ha posat en els cirrus la saviesa, | | | |
o qui ha donat intel·ligència al meteor? | | | | 37 ¿Qui desplega sàviament els núvols | | | |
i aboca les gerres del cel, | | | |
38 quan la pols es converteix en una massa | | | | i s'aglomeren les gleves? | | | |
39 ¿És que caces la presa per al lleó | | | |
i satisfàs la fam del lleó jove, | | | | 40 quan s'ajupen dins les seves lludrigueres | | | |
i es posen a l'aguait dins la brossa? | | | | 41 ¿Qui li prepara per al vespre la caça, | | | |
quan les seves cries demanen auxili a Déu, | | | | [...] | | | | ronden d'ací d'allà tot buscant menjar? | | |
|
| 39 1 ¿Determines quan els isards han d'anar eixits, | | | | vigiles el part de les cérvoles? | | | |
2 ¿Comptes els mesos que ha de durar la gestació | | | | i fixes l'època que han de criar? | | | |
3 S'ajupen, obren la vulva, | | | | deposen la seva ventrada; | | | |
4 els seus fills es fan forts, creixen al ras, | | | | se'n van, i no tornen més. | | |
|
| 5 ¿Qui ha deixat anar lliure la zebra, | | | |
i els correigs de l'onagre, qui els ha soltats? | | | | 6 Per casa d'ell he assignat l'estepa, | | | |
i per cort seva, la terra salada. | | | | 7 Es riu del tumult de la ciutat, | | | | no sent els crits de l'arrier; | | | |
8 ressegueix les muntanyes, la seva pastura, | | | | va buscant darrera tot allò que és verd. | | |
|
| ¿Et voldrà servir el bou salvatge, | | | |
o farà nit davant la teva grípia? | | |
—1108→
| | 10 ¿L'obligues a llaurar obrint solcs, | | | |
o el solc extrem a les valls darrera teu? | | | | 11 ¿Te'n refies perquè és tan forçut | | | |
i li deixes la pena dels teus treballs? | | | | 12 ¿Pots comptar que tornarà | | | |
i entrarà el teu gra a l'era? | | | |
(13 ¿L'ala dels estruços és pervertida; | | | | o és un aleró pietós amb ploma? | | | | 14 Perquè ella abandona a terra els seus ous | | | | i els confia a la calor de la pols, | | | |
15 sense pensar que un peu els pot trepitjar, | | | | que els pot esclafar una bèstia salvatge; | | | |
16 tracta amb duresa els seus fills, com si no fossin d'ella, | | | | no l'inquieta que la seva pena pot ser inútil. | | | |
17 És que Déu l'ha privada de saviesa, | | | | no li ha impartit la intel·ligència. | | | |
18 Però, així que es posa a córrer agitant les ales, | | | | es riu del cavall i del cavaller.) | | | |
19 ¿Dónes tu al cavall la bravura, | | | | 20b l'esclat d'un ruflet terrorífic, | | | |
19b revesteixes el seu coll amb la crinera, | | | | 20a el fas botre com una llagosta? | | | |
21 Piafa a la vall i renilla, | | | |
surt amb ímpetu a l'encontre de les armes; | | | | 22 es riu de la por i no s'esvera, | | | |
no recula davant l'espasa. | | | |
23 Al seu voltant fa soroll el buirac, | | | | la llança flamejant i la simitarra; | | | | 24 amb fúria estrepitosa devora l'espai | | | | no gira a dreta ni a esquerra. | | | |
Al crit del sentinella s'arbora, | | | | 25 a cada toc de corn, diu; «Ha!» | | | | I de lluny olora la batalla | | | | en l'ordre dels caps i l'alarit. | | |
|
| 26 ¿Per intel·ligència teva alça el vol el falcó, | | | | desplega les ales contra el vent del sud, | | | | 27 o per ordre teva posa tan alt el seu niu, | | |
—1109→
| | 28 s'ajoca sobre el pic d'una roca? | | | | 29 D'allà estant atalaia la presa, | | | | té fits els ulls en un punt llunyà; | | | |
30 els seus polls xarrupegen sang, | | | |
i, així que hi ha morts per les armes, ell hi és. | | |
|
| 40 1806 2 ¿Vol disputar amb Saddai el qui censura, | | | | el crític de Déu respondrà a tot això? | | | |
8 Sí, ¿vols invalidar el meu dret, | | | |
vols condemnar-me, per poder tenir raó? | | | | 9 ¿Tens un braç com el de Déu | | | |
i trones amb una ven com la seva? | | | |
10 Adorna't, doncs, de majestat i de grandesa, | | | | revesteix-te d'esplendor i de glòria! | | | |
11 Fes esclatar la foguerada de la teva ira | | | | i humilia tota supèrbia; | | | |
12 amb una mirada abat qualsevol superb, | | | |
i estamordeix els impius amb el teu esplendor. | | | | 13 Colga'ls tots plegats sota terra, | | | |
reclou-los a cobert on no es vegin: | | | | 14 i seré també jo que et confessaré | | | |
que pots triomfar amb la teva destra. | | |
|
| 15 Aquí tens Behemot!807 | | | |
Menja herba com un bou; | | | | 16 mira quina força té als lloms, | | | |
quin vigor, als músculs del ventre! | | | | 17 Manté la cua tesa com un cedre, | | | |
té els nervis de les cuixes ben trenats; | | | | 18 els seus ossos són uns tubs de bronze, | | | | la carcanada, com barres de ferro. | | | |
19 Ell és la primera de les obres de Déu, | | | |
el que ha estat fet majoral dels seus companys; | | | | 20 perquè s'apropia el producte de les muntanyes | | | |
i esclafa totes les bèsties del camp. | | | | Allà 21 està ajaçat sota els lotus, | | | |
s'amaga entre les canyes dels aigualls; | | | |
22 la malesa dels arços li fa ombra, | | |
—1110→
| | el protegeixen els salzes del torrent. | | | | 23 Si el riu l'escomet, no s'esquiva, | | | |
no es mou, ni que brolli un Jordà; | | | | ¿qui és, doncs, que 24 l'agafa pels ulls, | | | | que li forada amb cordes el nas? | | | |
41 1 Que n'és, d'il·lusòria, la seva confiança! | | | | Només de veure'l, cau llarg a terra; | | | | 2 ningú no és tan agosarat de despertar-lo, | | | | i ¿qui es podria tenir davant d'ell? | | | |
3 ¿Qui l'hauria afrontat, i ha quedat indemne? | | | | Ningú sota la capa del cel! | | | |
No podria pas ell renovar les seves jactàncies, | | | | ni parlar de braons i d'equip pràctic. | | |
|
| 40 25 ¿Pots estirar Leviatan808 amb un ham | | | | i pitjar la seva llengua amb el ramal? | | | | 26 ¿Fas passar el jonc dins el seu nas | | | |
i li forades els queixos amb el croc? | | | | 27 ¿Prodiga amb tu les súpliques, | | | |
o et parla en un to tendre? | | | |
28 ¿Es compromet amb tu amb un contracte, | | | | el prens al teu servei per tota la vida? | | | | 29 ¿Jugues amb ell com fas amb un moixó | | | | i el lligues com un dels teus pardals? | | | | 30 ¿Regategen per ell els socis pescadors, | | | |
el reparteixen entre els mercaders? | | | | 31 ¿Li crivelles la pell amb la fitora | | | |
i el cap amb l'arpó de pesca? | | | |
32 Posa només la teva mà damunt seu: | | | |
quan pensis en la lluita, no hi tornaràs! | | | | 41 5 ¿Qui ha desclòs pel davant el seu vestit, | | | | qui penetra la seva doble cuirassa? | | | |
6 ¿Qui ha obert els dos batents de la seva cara? | | | | Regna el terror entre les seves dents. | | | |
7
El seu dors són canaleres d'escuts, | | | | l'espinada és un segell tancat; | | | |
8 es toquen l'un contra l'altre | | | |
i l'aire no hi passa entremig. 9809 | | |
—1111→
| |
10 El seu esternut fa brillar una llum, | | | |
i els seus ulls són com les parpelles de l'aurora; | | | | 11 de la boca li surten torxes, | | | |
se n'escapen espurnes de foc. | | | | 12 Dels narius li surt una fumera, | | | |
com d'una olla que bull sobre el foc; | | | | 13 el seu alè és ardent com les brases | | | |
i li surt una flama de la gola. | | | | 14 Sobre el seu coll acampa la força | | | | i davant d'ell salta l'esglai; | | | |
15 el galamó de la seva carn és consistent, | | | | se solda a ell 16 com la mola de sota. | | | | 17 Quan s'aixeca, els oficials s'esgarrifen, | | | | els guardes queden atorrollats; | | | |
18 quan es dreça, l'espasa no resisteix, | | | |
ni la llança, ni el venable o el dardell. | | | | 19 Considera el ferro com palla; | | | |
el bronze, com fusta corcada. | | | | 20 Els trets de l'arc no el fan fugir, | | | |
rep com polsina les pedres de fona. | | | | 21 Com una palla considera la maça, | | | |
i es riu del zas de la simitarra. | | | | 22 Fa miques les eines ben llossades, | | | | agulló i pic, contra ell són fang. | | | |
23 Fa borbollar el gorg com una caldera, | | | | posa el mar com un vas d'ungüent, | | | | 24 fa lluir un deixant a l'aigua fosca; | | | | darrera seu, el riu es torna una flama. | | | | 25 Res no hi ha sobre la pols d'igual a ell, | | | | ell que ha estat fet sense tara; | | | |
26 li té por tot el que és altiu, | | | |
és rei sobre tots els fills de l'orgull». | | |
|