Càntic dels càntics (Ct. 1,1 - 8,14)1261 |
1 1 El Càntic dels Càntics de Salomó
|
L'esposa
| | 2 Que ell em besi amb els besos de la seva boca! | | | | Perquè les teves carícies son més delicioses que el vi; | | | | 3 l'olor dels teus perfums és exquisida, | | | |
el teu nom és ungüent que s'escampa; | | | | per això, les donzelles t'estimen. | | | |
4 Atreu-me darrera teu! Correm-hi! | | | |
El rei m'ha introduït a les seves estances, | | | | per tu farem festa amb alegria; | | | |
celebrarem les teves carícies, millors que el vi. | | | | És amb raó que t'estimen! | | |
|
Poema I
| | 5 Sóc negra, però bonica, filles de Jerusalem1262; | | | | com les tendes de Quedar, | | | |
com els cortinatges de Salomó. | | | | 6 No mireu la meva morenor; | | | | és el sol que m'ha colrat. | | | |
Els fills de la meva mare s'aïraren contra mi, | | | | em posaren a guardar les vinyes1263. | | | | La pròpia vinya, no l'he pas guardada. | | | | 7 Indica'm, tu que la meva ànima estima, | | | | a quin lloc pastures el ramat, | | | |
on el fas reposar quan és migdia? | | | | Perquè no vagi perduda | | | |
entre els ramats dels teus companys. | | |
—1378→
| El cor de donzelles
| | 8 Si ho ignores, la més bella de les dones, | | | | segueix les petjades dels ramats, | | | |
i pastura els teus cabrits | | | | vora les tendes dels pastors. | | |
| L'espòs
| | 9 A la meva egua, junyida als carros del Faraó, | | | | jo et comparo, amiga meva. | | | |
10 Que en són, de belles, les teves galtes | | | | entre els penjolls de perles! | | | |
Tens el coll voltat de collarets! | | | | 11 Et farem arracades d'or, | | | |
amb filigranes de plata. | | |
| L'esposa
| | 12 Mentre el rei és a la seva estança, | | | | el meu nard exhala el seu perfum. | | | |
13 El meu estimat m'és un saquet de mirra, | | | | que reposa entre els meus pits. | | | |
14 El meu estimat m'és un raïm de cipre | | | | a les vinyes d'En-Gadi. | | |
| Diàleg dels esposos
| | 15 Que n'ets, de bella, amiga meva, | | | | que n'ets, de bella! | | | |
Els teus ulls són coloms. | | | |
16 Que n'ets, de bell, estimat meu, i d'encisador! | | | | Com verdeja el nostre llit! | | |
—1379→
| | 17 Les bigues de casa nostra són cedres; | | | | els nostres enteixinats són xiprers. | | |
| L'esposa
| | 2 1 Jo sóc un narcís de Saron, | | | | el lliri de les valls. | | |
| L'espòs
| |
2 Com un lliri entre els cards, | | | |
és la meva amiga entre les donzelles. | | |
| L'esposa
| | 3 Com un pomer entre els arbres del bosc, | | | | és el meu estimat entre els joves. | | | | Glatia per seure a la seva ombra, | | | |
i el seu fruit m'és dolç al paladar. | | | | 4 Ell m'ha fet entrar en el celler, | | | |
i el seu esquadró enfront meu és l'amor. | | | | 5 Retorneu-me amb panses, | | | |
conforteu-me amb pomes, | | | | que estic malalta d'amor! | | | |
6 Posa l'esquerra sota el meu cap, | | | | i amb la dreta m'abraça! | | |
| Tornada
| | 7 Us conjuro, filles de Jerusalem, | | | |
per les gaseles i les cérvoles del camp: | | | | no desperteu ni desvetlleu l'amor | | | |
fins que ell mateix ho vulgui! | | |
|
|
—1380→
|
Poema II
| L'esposa
| | 8 La remor del meu estimat! | | | |
Mireu-lo com ve | | | |
trescant per les muntanyes, | | | | saltant per les collades. | | | |
9 El meu estimat és semblant a una gasela, | | | | o a un cérvol jove. | | | |
Mireu-lo, està darrera la nostra paret, | | | | aguaitant per la finestra, | | | |
espiant per les gelosies. | | | |
10 El meu estimat parla i em diu: | | | | «Aixeca't, amiga meva, | | | |
bonica meva, i vine! | | | |
11 Perquè l'hivern, ho veus?, ja ha passat, | | | | la pluja s'ha esvaït i se n'ha anat; | | | |
12 esclaten les flors per la contrada, | | | | el temes d'esbrotar és arribat, | | | |
el cant de la tórtora s'ha fet sentir pels nostres camps | | | | 13 La figuera dóna els seus primers fruits, | | | |
i les vinyes florides escampen perfum. | | | | Aixeca't, amiga meva, | | | |
bonica meva, i vine! | | | |
14 Coloma meva, dins les escletxes de la roca, | | | | en els amagatalls dels espadats: | | | |
mostra'm el teu rostre, | | | | fes-me sentir la teva veu; | | | | que la teva veu és dolça, | | | | i el teu rostre, bonic». | | | |
15 Caceu-nos les guineus, | | | | les guineus menudes | | | | que fan malbé les vinyes; | | | |
ja que el nostre vinyar és florit. | | | |
16 El meu estimat és per a mi, i jo, per a ell, | | |
—1381→
| | que pastura entre els lliris. | | | |
17 Abans que aleni el ventijol del capvespre | | | | i s'estenguin les ombres, | | | | retorna! Fes-te semblant, estimat meu, | | | |
a una gasela, a un cérvol jove | | | | a les muntanyes de Béter. | | | |
3 1 En el meu llit he cercat, durant la nit, | | | | el qui estima la meva ànima; | | | |
l'he cercat i no l'he trobat. | | | |
2 M'alço i faig un tomb per la ciutat; | | | |
pels carrers i per les places | | | | cerco el qui estima la meva ànima! | | | | L'he cercat i no l'he trobat. | | | |
3 M'han trobat els guardes que ronden la ciutat: | | | | «No heu vist el qui estima la meva ànima?» | | | |
Tot just els havia deixats, | | | |
trobo el qui estima la meva ànima. | | | | L'he agafat i no el deixaré, | | | |
fins que l'hagi introduït a la casa de la meva mare, | | | | a la cambra de la qui m'ha concebut. | | |
| Tornada
| | 5 Us conjuro, filles de Jerusalem, | | | |
per les gaseles i les cérvoles del camp: | | | | no desperteu ni desvetlleu l'amor | | | |
fins que ell mateix ho vulgui! | | |
|
|
Poema III
| El cor
| | 6 ¿Què és això que puja de l'estepa | | | | com una espiral de fum, | | | |
que exhala olor de mirra i d'encens | | | | i de totes les espècies exòtiques? | | |
—1382→
| |
7 Mireu, és la llitera de Salomó! | | | |
Seixanta valents l'envolten, | | | | d'entre els valents d'Israel. | | | |
8 Tots són experts a manejar l'espasa, | | | | hàbils en els combats; | | | | cadascú porta l'espasa al flanc, | | | | per les alarmes de la nit. | | | | 9 El rei Salomó s'ha construït una llitera | | | | de fusta del Líban; | | | | 10 n'ha fet les columnes de plata, | | | |
el respatller d'or, | | | |
el setial de porpra; | | | | per dintre és de marqueteria d'eben. | | | | 11 Filles de Jerusalem, | | | |
sortiu i contempleu, filles de Sió, | | | |
el rei Salomó portant la corona | | | | amb què el coronà la seva mare, | | | |
el dia de les seves noces, | | | | i el dia de la joia del seu cor. | | |
| L'espòs
| | 4 1 Que n'ets, de bella, amiga meva, | | | | que n'ets, de bella! | | | |
Els teus ulls són coloms, | | | | darrera el teu vel. | | | |
La teva cabellera és com un ramat de cabres | | | | que baixa onejant per les muntanyes de Galaad. | | | | 2 Les teves dents, com un ramat d'ovelles toses | | | | que surten del bany. | | | |
Totes porten bessonada; | | | | d'estèril, no n'hi ha cap. | | | |
3 Com un fil d'escarlata, els teus llavis; | | | | la teva boca és un encís. | | | |
Les teves galtes són com grans de magrana, | | | | darrera el teu vel. | | | |
4
El teu coll és com la torre de David, | | |
—1383→
| | construïda com les fortaleses. | | | | Hi ha penjats els mil escuts, | | | | totes les rodelles dels guerrers. | | | |
5 Els teus dos pits són com dos cervatells, | | | | com una bessonada de gasela, | | | |
que pasturen entre els lliris. | | | |
6 Abans que aleni el ventijol del capvespre | | | | i s'estenguin les ombres, | | | |
pujaré a la muntanya de la mirra, | | | | a la collada de l'encens. | | | |
7 Tota tu ets bonica, amiga meva, | | | | no tens cap defecte! | | | |
8 Em fas venir del Líban, esposa, | | | | em fas baixar del Líban, | | | |
dels cims de l'Amanà, | | | |
de les muntanyes del Senir i de l'Hermon, | | | | dels refugis dels lleons, | | | |
dels cims dels lleopards. | | | |
9 M'has robat el cor, germana meva, esposa, | | | | m'has robat el cor amb una sola mirada teva, | | | | amb una sola perla dels teus collarets. | | | |
10 Que en són, de delicioses, les teves carícies, | | | | germana meva, esposa; | | | |
que en són, de delicioses, les teves carícies, | | | | més que el vi! | | | |
I l'olor dels teus perfums, | | | |
millor que la de tots els bàlsams! | | | |
11 Els teus llavis, esposa, regalimen mel verge, | | | | mel i llet tens a la llengua; | | | |
i l'olor dels teus vestits | | | | és com l'olor del Líban. | | | | 12 Ets un jardí reclòs, germana meva, esposa, | | | | un jardí reclòs, una font segellada. | | | |
13 Els teus recs formen un verger de magraners | | | | i de fruits exquisits. | | | |
Cipres i nards, | | | | 14 nard i safrà; | | | | canya aromàtica i cinamom, | | |
—1384→
| | amb tots els arbres d'encens; | | | | mirra i àloes, | | | |
amb tots els bàlsams més fins. | | | |
15 Font dels jardins, pou d'aigua viva, | | | | rierols que davallen del Líban. | | | |
16 Desperta, tramuntana, vine, migjorn, | | | | venteja el meu jardí, | | | |
que s'escampi el seu perfum! | | |
| L'esposa
| | Que entri el meu estimat al seu jardí, | | | |
i que en gusti els fruits exquisits | | |
| L'espòs
| | 5 1 He entrat al meu jardí, germana meva, esposa. | | | | He collit la meva mirra amb el meu bàlsam, | | | | he menjat la meva bresca amb la meva mel, | | | | he begut el meu vi amb la meva llet! | | | |
Mengeu, amics, beveu, embriagueu-vos, estimats! | | |
|
|
Poema IV
| L'esposa
| | 2
Jo dormia, però el meu cor vetllava... | | | | Una remor! El meu estimat que truca: | | | | «Obre'm, germana meva, amiga meva, | | | | coloma meva, perfecta meva; | | | |
que el meu cap és ple de rosada, | | | |
i els meus rulls, de la serena de la nit». | | | | 3 «M'he tret la túnica, | | | |
com me la posaria? | | | | M'he rentat els peus, | | |
—1385→
| | com me'ls embrutaria?» | | | |
4 L'estimat passa la mà pel forat de la porta, | | | | i les entranyes se'm commovien per ell. | | | |
5 M'alço per obrir al meu estimat, | | | | i les meves mans regalimaven mirra, | | | | mirra exquisida els meus dits, | | | | sobre l'agafador del forrellat. | | | |
6 Obro al meu estimat, | | | |
però el meu estimat se n'havia tornat i ja era fora. | | | | L'alè m'ha faltat en adonar-me de la seva partença. | | | | L'he cercat i no l'he trobat; | | | |
l'he cridat, i no m'ha respost. | | | |
7 M'han trobat els guardes que ronden la vila, | | | | m'han donat cops i m'han fet mal; | | | |
m'han pres de sobre el mantell, | | | | els qui guarden les muralles. | | | |
I jo us conjuro, filles de Jerusalem, | | | | si trobeu el meu estimat, | | | |
què li fareu saber?: | | | |
«Que estic malalta d'amor!» | | |
| Les filles de Jerusalem
| |
9 ¿Què distingeix el teu estimat dels altres, | | | | la més bella entre les dones? | | | |
¿Què distingeix el teu estimat dels altres, | | | | que així ens conjuris? | | |
| L'esposa
| | 10 El meu estimat és blanc i vermell, | | | | sobresurt entre deu mil: | | | |
11 el seu cap és or fi; | | | |
els seus rulls són tanys de palmera, | | | | negres com el corb. | | | |
12 Els seus ulls són com coloms
| | |
—1386→
| | prop dels rierols, | | | | banyant-se amb llet, | | | | reposant a la vorada. | | | | 13 Les seves galtes són un erol de bàlsam, | | | | bancals d'herbes d'olor. | | | | Els seus llavis són com lliris, | | | | regalimen mirra verge. | | | |
14 Els seus braços són cilindres d'or | | | |
ornats amb pedres de Tarsís. | | | | El seu ventre és una obra de vori | | | |
coberta de lapislàtzulis. | | | |
15 Les seves cames, columnes d'alabastre | | | | assentades sobre sòcols d'or fi. | | | |
El seu aspecte és com el Líban, | | | | majestuós com els cedres. | | | |
16 El seu parlar és dolcíssim, | | | | i tot ell és deliciós. | | | |
Aquest és el meu estimat, aquest és el meu espòs, | | | | filles de Jerusalem! | | |
| El cor
| |
6 1 ¿On ha anat el teu estimat, | | | | la més bella de les dones? | | | |
¿Cap on s'ha dirigit el teu estimat, | | | |
que el cercarem amb tu? | | |
| L'esposa
| | 2 El meu estimat ha baixat al seu jardí, | | | | als erols del bàlsam, | | | |
per pasturar en els jardins | | | | i per collir lliris. | | | |
3 Jo sóc per al meu estimat, i el meu estimat és per a mi; | | | | ell, que pastura entre els lliris. | | |
|
|
—1387→
|
Poema V
| L'espòs
| | 4 Ets bella, amiga meva, com Tirsà, | | | | atractiva com Jerusalem, | | | |
terrible com els esquadrons amb estendards. | | | | 5 Aparta de mi els teus ulls, que em fascinen! | | | | La teva cabellera és com un ramat de cabres | | | | que baixa onejant per les muntanyes de Galaad. | | | | 6 Les teves dents són com un ramat d'ovelles | | | | que surten del bany. | | | |
Totes porten bessonada; | | | | d'estèril, no n'hi ha cap. | | | | 7 Les teves galtes són com grans de magrana, | | | | darrera el teu vel! | | | | 8 Seixanta són les reines, | | | |
i vuitanta les concubines; | | | | les donzelles, innombrables. | | | |
9 Però una sola és la meva coloma, | | | | la perfecta meva. | | | |
L'única per a la seva mare, | | | |
la preferida d'aquella qui la va infantar. | | | |
Les donzelles, en veure-la, l'han complimentada; | | | | les reines i les concubines l'han enaltida. | | | |
10 ¿Qui és aquesta que s'aboca com l'aurora, | | | | bella com la lluna, resplendent com el sol, | | | | terrible com els esquadrons amb estendards? | | | | 11 He baixat al jardí de les nogueres, | | | |
per veure com rebrota la vall, | | | | per observar si la vinya brotona, | | | | si floreixen els magraners. | | | |
12 M'he desentès de mi mateix, | | | |
i ella em fa pujar al carruatge de la meva noble comitiva. | | |
|
—1388→
| El cor
| | 7 1 Retorna, retorna, Sulamita; | | | |
retorna, retorna, que et puguem contemplar! | | | | ¿Què admireu en la Sulamita, | | | |
en la dansa de Mahanaim? | | | |
2 Que en són, de bells, els teus peus amb les sandàlies | | | | filla de príncep! | | | |
Els contorns dels teus flancs són com joies, | | | | obra de mans d'artista. | | | |
3 El teu llombrígol és com una gerra rodona, | | | |
on no hi manca el vi. | | | | El teu ventre és com un munt de blat, | | | |
envoltat de lliris. | | | | 4 Els teus dos pits són com dos cervatells, | | | |
com una bessonada de gasela. | | | | 5 El teu coll, com una torre de vori. | | | |
Els teus ulls són com els estanys d'Hesebon, | | | | prop de la porta de Bat-Rabim. | | | | El teu nas, com la torre del Líban, | | | | que mira vers Damasc. | | | |
6 El teu cap és altiu com el Carmel | | | |
i la teva cabellera té l'esclat de la porpra; | | | | un rei és captiu dels teus rínxols. | | |
| L'espòs
| | 7
Que n'ets, de bella i d'encisadora, | | | |
o amor, font de delícies! | | | |
8 La teva arada és com una palmera, | | | | els teus dos pits en són els raïms. | | | | 9 Jo he dit: «M'enfilaré a la palmera | | | | i n'agafaré els raïms!» | | | |
Que els teus pits siguin com raïms de vinya; | | | | el perfum del teu alè, com el de pomes. | | |
—1389→
| |
10 El teu parlar és com vi bo, | | | |
flueix dolçament damunt les meves carícies, | | | |
i regalima d'entre els llavis d'un que somnia. | | |
| L'esposa
| |
11 Jo sóc per al meu estimat, | | | | i cap a mi ve el seu anhel. | | | |
12 Vine, estimat meu, sortim al camp! | | | | Farem nit a les masies. | | | |
13 Anirem de bon matí cap a les vinyes. | | | | Veurem si brotonen els ceps, | | | |
si esclaten les gemes, | | | |
si els magraners floreixen. | | | |
Allí et faré el do del meu amor! | | | | 14 Les mandràgores exhalen perfum, | | | |
i a les nostres portes tenim tots els fruits saborosos: | | | | de novells i de vells encara; | | | |
els he reservats per a tu, estimat meu! | | | | 8 1 Tant de bo que em fossis germà, | | | | alletat als pits de la meva mare! | | | |
Quan et trobaria per fora, et podria besar | | | | sense que ningú me'n fes retret. | | | |
2 Et conduiria i et faria entrar | | | |
a la casa de la meva mare, que em nodrí, | | | | i jo et donaria a beure vi perfumat | | | |
i most de les meves magranes. | | | |
3 Em posa l'esquerra sota el cap, | | | | i amb la dreta m'abraça! | | | |
4
Us conjuro, filles de Jerusalem: | | | | no desperteu ni desvetlleu l'amor | | | | fins que ell mateix ho vulgui! | | |
| El cor
| | 5 ¿Qui és aquesta que puja de l'estepa, | | | | recolzada en el seu estimat? | | |
|
—1390→
| L'esposa
| | Sota la pomera jo et vaig deixondir, | | | | a l'indret on la mare et va infantar, | | | | allà on et va infantar la qui et va concebre. | | | | Posa'm com un segell sobre el teu braç; | | | | perquè l'amor és fort com la mort, | | | |
és dura com el país dels morts, la gelosia. | | | | El seus dards són dards de foc, | | | |
una flama de Jahvè. | | | |
7
Ni una immensitat d'aigua | | | |
no podria extingir l'amor, | | | | ni l'ofegarien les riuades1264. | | |
| Reflexió sapiencial
| | Si algú oferís tota la riquesa de casa seva | | | | per obtenir l'amor, el menysprearien! | | |
| Cant de la germana petita 1265
| | 8 Tenim una germana petita, | | | |
no té encara els pits formats. | | | |
¿Què en farem de la nostra germana, | | | | el dia que es parlarà d'ella? | | | |
9 Si ella fos una muralla, la coronaríem | | | | amb merlets de plata; | | | |
si ella fos una porta, la recobriríem | | | | amb plaques de cedre. | | | |
10 Jo sóc una muralla, | | | |
i els meus pits són com torres; | | | |
així esdevinc als seus ulls com la qui troba la pau. | | |
|
—1391→
| Cant de les dues vinyes
| | 11 Salomó tenia una vinya a Baal-Hamon, | | | | la confià als guardians. | | | |
Li pagaven pel seu fruit | | | | mil sicles de plata. | | | |
12 La meva vinya és per a mi; | | | | els mil sicles per a tu, Salomó, | | | |
i dos-cents per als guardians del fruit. | | |
|
| | 13 Oh tu, que sojornes als jardins, | | | |
els companys estan atents per escoltar la teva veu, | | | | fes-nos-la sentir! | | |
| L'esposa
| | 14 Corre, estimat meu, | | | |
fes-te semblant a una gasela, | | | | a un cérvol jove | | | |
per les muntanyes dels bàlsams! | | |
|
|