Visor de obras.

Qui és digne d'honor

	(23)19 Quins fills són dignes d'honor? Els de l'home.
	Quins fills són dignes d'honor? Els qui temen el Senyor.
	Quins fills són dignes de menyspreu? Els de l'home.
	Quins fills són dignes de menyspreu? Els qui violen els manaments.
	(24)20 El fill gran és honorat entre els germans,
	però ell tindrà davant dels ulls els qui temen el Senyor. 211338
	(25)22 Rics, honorats o pobres,
	el seu títol de glòria és el temor del Senyor.
	(26)23 No és just de menysprear un pobre intel·ligent,
	ni convé d'honorar un pecador.
	(27)24 El magnat, el jutge, el poderós, són honorats,
	però cap d'ells no és més gran que el qui tem el Senyor.
	(28)25 A un esclau savi el serviran els homes lliures,
	i l'home intel·ligent no se'n queixarà.

  —1452→  

Modèstia i honor

	(29)26 No facis el savi quan executes allò que et proposes,
	ni et gloriegis quan et trobis amb dificultats.
	(30)27 Val més el qui treballa i té de tot,
	que no pas el qui es glorieja i li falta el pa.
	(31)28 Fill meu, honora't amb modèstia
	i aprecia't tu mateix en el punt just.
	(32)29 El qui es condemna a si mateix, qui el justificarà?
	Qui honorarà el qui no honora la pròpia vida?
	(33)30 El pobre és honorat pel seu saber;
	el ric, per la seva riquesa.
	(34)31 El qui és honorat en la pobresa, quant més en la riquesa!
	El qui no ho és en la riquesa, quant menys en la pobresa!

Valor de les aparences

	11 1 El pobre que és savi manté el cap ben alt
	i s'asseu enmig dels grans.
	2 No lloïs cap home per la seva bellesa,
	ni en menyspreïs cap pel seu aspecte.
	3 Petita entre els que volen és l'abella,
	però el seu fruit és el més dolç de tots.
	4 No et vanagloriïs dels vestits que portes
	ni t'enorgulleixis quan t'honorin;
	perquè les obres del Senyor són admirables,
	però queden amagades als ulls dels homes.
	5 Molts reietons han acabat seient a terra,
	mentre un desconegut es posa al front la diadema.
	6 Molts poderosos han estat durament humiliats,
	i homes il·lustres han caigut a les mans d'altri.

  —1453→  

Calma en la manera de fer

	7 Abans d'informar-te, no blasmis;
	observa primer, i després critica.
	8 No contestis abans d'haver escoltat,
	no interrompis a mitja conversa.
	9 No et barallis per un afer que no t'afecta,
	ni et fiquis en les disputes dels pecadors.
	10 Fill meu, no t'ocupis en molts negocis;
	si n'emprens molts, no en sortiràs sense pèrdues.
	Quan els empaitis, no els atraparàs,
	i no te n'escaparàs quan en fugis.
	11 Hi ha qui treballa, es cansa i s'afanya,
	per quedar-se cada vegada més enrera.

La prosperitat ve només de Déu

	12 Hi ha qui de tan feble necessita ajuda,
	li manca la força i li sobra pobresa;
	però el Senyor el mira amb ulls favorables,
	l'aixeca de la seva humiliació,
	13 li redreça el cap,
	i tothom se n'admira1339.
	14 Béns i mals, vida i mort,
	pobresa i riquesa, tot ve del Senyor. 15-161340
	17 El do del Senyor als piadosos és perpetu,
	i la seva benvolença els farà prosperar sempre.
	18 Hi ha qui és ric a força de sol·licitud i d'estalvis,
	i aquesta és la seva recompensa;
	19 quan diu: «Ja puc reposar,
	ara podré menjar dels meus béns»,
	(20) no sap quant de temps durarà això,
	perquè ho deixarà als altres quan es morirà.
	(21)20 Mantén-te fidel al teu deure i dóna-t'hi,
	i envelleix en el teu ofici.
—1454→
	(22)21 No t'admiris dels artificis dels malèfics;
	confia en el Senyor i persevera en el teu esforç,
	(23) perquè és fàcil als ulls del Senyor
	d'enriquir de pressa, en un instant, l'indigent.
	(24)22 La benedicció del Senyor és la recompensa del piadós,
	en un instant fa florir la seva benedicció.
	(25)23 No diguis: «què em falta encara?
	En endavant, quins béns puc tenir?»
	(26)24 No diguis: «Ja tinc allò que em cal,
	quin mal em pot arribar des d'ara?»
	(27)25 Al dia feliç un s'oblida dels mals,
	i al dia desgraciat un no es recorda de quan era feliç.
	(28)26 Perquè és fàcil per al Senyor, el dia de la mort,
	de retribuir a cadascú segons els propis actes.
	(29)27 Una hora dolenta fa oblidar el benestar,
	i la fi de l'home revela les seves obres.
	(30)28 Abans de la mort no tinguis ningú per feliç:
	és al final que un home es fa conèixer.

Cautela en l'hospitalitat

	(31)29 No introdueixis qualsevol a casa teva,
	que són molts els paranys de l'home fals.
	(32)30 Com una perdiu de reclam en una gàbia, així es el cor de l'orgullós1341;
	com un espia està esperant la teva caiguda.
	(33)31 Capgirant el bé en mal, posa paranys,
	a les coses més bones posa tares.
	(34)32 D'una espurna de foc es fa un gros caliu,
	i el malvat és a l'aguait per fer córrer la sang.
	(35)33 Guarda't del dolent, perquè engendra dolenteria;
	et podria deixar una tara per sempre.
	(36)34 Rep a casa l'estranger, i et portarà el malestar,
	i et farà estrany als de casa teva.

  —1455→  

Prudència a fer el bé¹³⁴²

	12 1 Si fas el bé, sàpigues a qui el fas,
	i trobaràs agraïment pels teus beneficis.
	2 Fes el bé a l'home piadós, i trobaràs recompensa,
	si no d'ell, almenys de l'Altíssim.
	3 No hi ha felicitat per a aquell qui persevera en el mal,
	ni per al qui refusa la gràcia de la caritat.
	4 Dóna a l'home piadós, però no ajudis el pecador.
	(6)5 Fes el bé a l'humil, i no donis a l'impiu;
	refusa-li el seu pa, no l'hi donis,
	que encara en resultaria més fort que tu.
	En recolliries un doble mal
	per tots els beneficis que li hauries fet.
	(3)6 Perquè també l'Altíssim avorreix els pecadors1343
	(4) i infligirà un càstig als impius1344.
	(5)7 Dóna a l'home bo, però no ajudis el pecador.

Encara sobre la falsa amistat

	8 L'amic no es pot reconèixer en la prosperitat,
	ni en l'adversitat pot amagar-se l'enemic.
	9 Quan un home és feliç, els seus enemics estan tristos;
	quan és desgraciat, fins el seu amic l'abandona.
	10 No et fiïs mai del teu enemic;
	així com l'aram, es rovella la seva malícia.
	11 Encara que faci l'humil i camini encorbat,
	vigila bé i guarda't d'ell.
	Tracta'l com qui poleix un mirall,
	i sàpigues que el seu rovell no s'aguantarà fins a l'extrem.
	12 No te'l posis al costat;
	et podria treure i prendre't el lloc.
	No el facis seure a la teva dreta;
	buscaria de prendre't la cadira,
	i a l'últim comprendries les meves paraules
—1456→
	i sentiries remordiments recordant el que t'he dit.
	13 ¿Qui tindrà compassió de l'encantador mossegat per una serp
	i de tots aquells qui s'acosten a les feres?
	(13)14 Igual passa al qui té tractes amb un pecador
	i es troba en els seus pecats.
	(14)15 Resta una hora amb tu,
	però, si trontolles, ja no aguanta.
	(15)16 L'enemic té la dolçor als llavis,
	però en el seu cor medita de tirar-te a la fossa,
	(16) L'enemic té llàgrimes als ulls,
	però, si troba ocasió, és insaciable la seva set de sang.
	17 Si et passa cap mal, el trobaràs allí abans que tu,
	i fent veure que t'ajuda, et fiarà la traveta.
	(19)18 Mourà el cap i picarà de mans,
	i entre murmuris continus canviarà de cara.

Les amistats perilloses

	13 1 Qui toca pega s'enllefisca,
	qui té tractes amb l'orgullós acaba per assemblar-s'hi.
	2 No et carreguis un fardell més pesat del que pots dur,
	no t'associïs amb un de més fort i més ric que tu,
	(3) ¿Per què ajuntar l'olla amb la caldera?
	Si hi topa, la trencarà.
	(4)3 Un ric comet una injustícia, i encara s'irrita;
	un pobre és tractat injustament, i encara s'excusa.
	(5)4 Si tu li ets útil, se serveix de tu;
	si no tens res, t'abandona.
	(6)5 Si tens béns, viurà amb tu,
	et despullarà, sense doldre-se'n ni mica.
	(7)6 Quan et necessiti, t'enganyarà,
	et somriurà i et donarà esperances,
	et parlarà dolçament i et dirà: «Què necessites?»
	(8)7 T'avergonyirà amb els seus banquets,
	fins a despullar-te dues i tres vegades,
	i al capdavall es burlarà de tu.
	Després d'això, quan et vegi passarà de llarg,
—1457→
	i mourà el cap pensant en tu1345.
	(11)8 Vigila de no deixar-te enganyar,
	i de no ser humiliat per la teva estupidesa.
	(12)9 Quan un poderós et cridi, aparta-te'n,
	i et cridarà encara més.
	(13)10 No t'hi afanyis massa, per no ser rebutjat;
	ni te n'allunyis massa, per no ser oblidat.
	(14)11 No pretenguis de parlar familiarment amb ell,
	no et fiïs de la seva facúndia.
	Amb la seva verbositat et temptarà,
	i tot somrient et posarà a prova.
	(15)12 Cruel, no guardarà les teves paraules,
	no t'estalviarà ni cops ni cadenes.
	(16)13 Vigila i estigues ben alerta,
	(17-18)141346 que camines amb la teva ruïna.

Comportament amb els consemblants

	(19)15 Tot ésser vivent estima el seu semblant,
	i tot home, el seu proïsme.
	(20)16 Tot animal s'acobla segons la seva espècie,
	i l'home s'associa al seu semblant.
	(21)17 Com pot entendre's el llop amb l'anyell?
	Així li massa al pecador amb el piadós.
	(22)18 Quina pau pot haver-hi entre la hiena i el gos?
	I quina pau entre el ric i el pobre?
	(23)19 Els onagres són la caça dels lleons al desert;
	així els pobres són la presa dels rics.
	(24)20 La humilitat és una abjecció per a l'orgullós;
	així el pobre és una abjecció per al ric.

Comportament amb els rics

	(25)21 El ric que trontolla és sostingut pels amics;
	el desgraciat que cau és rebutjat pels amics.
	(26)22 Quan el ric ensopega, molts vénen a ajudar-lo;
—1458→
	diu bestieses, i encara el feliciten.
	(27) Quan el desgraciat ensopega, encara li fan retrets;
	diu coses assenyades, i no li'n fan cas.
	(28)23 Parla el ric, i tothom calla,
	i aixequen les seves paraules fins als núvols.
	(29) Parla el pobre, i diuen: «Qui és aquest?»
	I, si s'entrebanca, el tiren per terra.
	(30)24 Bona és la riquesa en la qual no hi ha pecat,
	i dolenta és la pobresa en boca de l'impiu.
	(31)25 El cor de l'home trasmuda la seva cara,
	sia en bé, sia en mal.
	(32)26 El senyal d'un cor en prosperitat és una cara riallera;
	però trobar proverbis és un treball penós.

L'autèntica felicitat

	14 1 Feliç l'home que no ha relliscat amb la boca
	i que no és turmentat per la tristesa dels pecats.
	2 Feliç aquell qui no es condemna a si mateix
	i no decau de la seva esperança.

Ús de les riqueses

	3 A l'home mesquí no li convé la riquesa;
	a l'home cobejós, de què li serveixen els tresors?
	4 Qui amuntega privant-se a si mateix, amuntega per a d'altres;
	dels seus béns, d'altres se n'aprofitaran.
	5 El qui és dolent per a si mateix, per a qui serà bo?
	No fruirà dels propis tresors.
	6 No hi ha ningú pitjor que el qui es tortura a si mateix:
	és el salari de la seva maldat.
	7 Fins si fa el bé, és per descuit que el fa;
	a l'últim manifesta la seva maldat.
	8 És dolent, l'home d'ulls cobejosos,
	que gira la cara i menysprea els altres.
	9 L'ull de l'envejós no està content amb la seva part;
—1459→
	la injustícia dolenta asseca l'ànima.
	10 L'ull dolent és avar de pa,
	és afamat a la pròpia taula.
	11 Fill meu, segons el que tinguis, tracta't bé,
	i presenta dignament les ofrenes al Senyor.
	12 Recorda't que la mort no trigarà,
	i que el decret del país dels morts no t'ha estat revelat.
	13 Abans de morir fes bé a l'amic,
	i, segons les teves possibilitats, sigues-li generós.
	14 No et privis del benestar present,
	ni et deixis escapar res d'un desig legítim.
	15 ¿No deixaràs a un altre el fruit dels teus treballs,
	i el de les teves fatigues, al repartiment de la sort?
	16 Dóna i rep, complau-te1347,
	(17) que no és al país dels morts que es pot buscar el plaer.
	(18)17 Tota carn s'envelleix com un vestit;
	perquè la llei eterna és aquesta: Has de morir.
	(19)18 Com les fulles verdes d'un arbre esponerós
	unes cauen, d'altres creixen,
	(20) així són les generacions de carn i sang:
	l'una mor, l'altre neix.
	(21)19 Tota obra corruptible desapareix,
	i el qui l'ha feta se n'anirà amb ella1348.

	(22)20 Feliç l'home que medita sobre la saviesa
	i raona amb la intel·ligència;
	(23)21 que reflexiona els seus camins en el seu cor
	i rumia els seus secrets.
	22 Surt darrera d'ella com un caçador,
	guaita les seves pistes.
	(24)23 Espia per les seves finestres,
	escolta a les seves portes.
	(25)24 Acampa prop de casa seva,
	fica l'estaca als seus murs.
	25 Para la tenda al costat d'ella,
—1460→
	i sojorna en un recer de benestar.
	26 Posa els seus fills a la seva protecció,
	i a les seves branques troba un abric.
	27 A la seva ombra és protegit de la calor,
	i sojorna en la seva glòria.
	15 1 Així obra el qui tem el Senyor;
	el qui s'apodera de la llei rep la saviesa.
	2 Li surt a l'encontre com una mare,
	l'acull com una esposa verge.
	3 L'alimenta amb el pa de la intel·ligència,
	li dóna a beure l'aigua de la prudència.
	4 Es recolza damunt d'ella, i no trontolla;
	(4) s'aferra a ella, i no queda confós.
	5 L'exalta davant dels seus companys,
	(5) enmig de l'assemblea li obre la boca1349.
	6 Felicitat, una corona de joia
	i un nota etern obté en herència.
	7 Els homes insensats no l'assoliran mai,
	els pecadors no la veuran pas.
	8 Es manté allunyada de l'orgull,
	(8) els mentiders no pensen en ella1350.
	9 A la boca del pecador, no escau la lloança,
	(10) perquè no prové del Senyor.
	10 És en la saviesa que s'expressa la lloança,
	i és el Senyor que la condueix.

La responsabilitat del pecador

	11 No diguis pas: «És per culpa del Senyor que m'he desviat»,
	perquè ell no fa pas allò que detesta.
	12 No diguis pas: «Ell mateix m'ha esgarriat»,
	que ell no té necessitat del pecador.
	13 El Senyor avorreix tota abominació,
	i els qui el temen no la volen.
	14 Ell, al principi, va fer l'home
	i el va deixar a les mans de la pròpia decisió1351.
	(16)15 Si tu vols, guardaràs els manaments:
—1461→
	mantenir-se fidel depèn de la bona voluntat.
	(17)16 Ha posat davant teu el foc i l'aigua,
	allà on vols estens la mà.
	(18)17 Davant els homes hi ha la vida i la mort;
	allò que cadascú prefereixi, li serà donat.
	(19)18 Perquè és gran la saviesa del Senyor,
	és molt poderós i ho veu tot.
	(20)19 Els seus ulls miren els qui el temen;
	coneix totes les obres de l'home.
	(21)20 No ha manat a ningú que fos impiu,
	no ha donat a ningú permís de pecar.

Els fills impius no són una benedicció

	16 (22)1 No desitgis una pila de fills inútils,
	(1) ni t'alegris de tenir fills impius.
	2 Ni que siguin molts, no te n'alegris,
	si no tenen el temor del Senyor.
	(2)3 No confiïs en la seva vida,
	ni comptis amb el seu gran nombre;
	(3) més val un de sol, que no pas mil,
	(4) i morir sense fills, que tenir fills impius.
	(5)4 Per un sol home intel·ligent es pobla una ciutat;
	en canvi, el poble dels sense llei queda desert.

La justícia de Déu

	(6)5 Els meus ulls han vist coses semblants,
	i les meves orelles n'han sentides de més fortes.
	(7)6 A l'assemblea dels pecadors s'encén el foc,
	en la raça rebel s'inflama la ira.
	(8)7 No perdonà pas els antics gegants
	que es revoltaven per la seva força.
	(9)8 No va plànyer pas els qui vivien amb Lot;
	els avorria a causa del seu orgull.
	(10)9 No tingué pas pietat de la raça de perdició,
—1462→
	que foren destruïts pels seus pecats.
	(11)10 Així tractà els sis-cents mil homes de guerra
	que s'havien reunit en la seva duresa de cor.
	(12)11 Ni que n'hi hagués un de sol de rebec,
	fóra estrany que quedés sense càstig,
	perquè en ell es troben l'amor entranyable i la ira,
	és un senyor poderós quan perdona; però aboca també la ira.
	(13)12 Tant com és gran el seu amor entranyable, és gran la seva severitat;
	judica els homes segons les seves obres.
	(14)13 El pecador no s'escaparà pas amb les seves rapinyes,
	no decebrà l'esperança de l'home piadós.
	(15)14 Donarà el lloc que correspon a tota caritat,
	cadascú trobarà segons les seves obres. 15-161352

Déu ho coneix tot

	(16)17 No diguis pas: «M'amagaré del Senyor,
	i d'allí dalt, qui es recordarà de mi?
	(17) Enmig de la multitud no seré conegut,
	¿què sóc jo dins la creació immensa?»
	18 Mira: el cel, el més alt dels cels,
	l'abisme i la terra trontollaran quan els visitarà.
	19 Semblantment les muntanyes i els fonaments de la terra,
	quan els miri, tremolaran d'esglai.
	20 Però en tot això, el cor de l'home no hi pensa,
	(21) qui s'interessa pels seus camins?1353
	21 I la tempesta, l'home no la veu pas,
	(22) la major part de les seves obres queden en el secret.
	22 Les obres de la justícia, qui les anuncia?
	Qui les espera? És lluny, el decret!1354
	23 Així pensa, l'home sense seny;
	l'home estúpid i desviat només pensa bogeries.

  —1463→  

Relacions de Déu i de l'home

	24 Escolta'm, fill, i aprèn el saber,
	aplica el cor a les meves paraules.
	25 Et revelaré sospesadament la instrucció,
	amb exactitud anunciaré el saber.
	26 Per la decisió del Senyor existeixen les seves obres des del començ;
	al moment de fer-les va separar les parts del món.
	27 Va adornar les seves obres per sempre,
	els qui les regeixen ho faran durant les seves generacions.
	No pateixen fam ni fatiga
	i no abandonen la seva tasca.
	28 Cap no ha topat amb l'altra,
	(29) i mai no desobeeixen la seva paraula1355.
	(30)29 Després d'això el Senyor mirà a la terra
	i la va omplir del seus béns.
	(31)30 En va cobrir la superfície de tota mena d'animals,
	i a ella retornen.
	17 1 El Senyor va crear l'home de la terra
	(2) i de nou el fa tornar a ella.
	(3)2 Els donà uns dies comptats i un temps determinat,
	i els donà domini sobre les coses de la terra.
	(2)3 Els revestí de força com a ell mateix,
	(1) els va fer a la seva imatge.
	4 Inspirà el seu temor a tota carn,
	i els féu senyors de les bèsties i dels ocells. 51356
	(5)6 Els donà capacitat de decidir, llengua, ulls,
	orelles i cor per a pensar.
	(6)7 Els omplí del saber de la intel·ligència
	i els féu conèixer el bé i el mal.
	(7)8 Els posà el seu ull en el cor
	per mostrar-los la grandesa de les pròpies obres. 91357
	(8)10 I lloaran el seu sant nom,
	per proclamar la grandesa de les seves obres.

  —1464→  

Déu, legislador i jutge

	(9)11 Els afegí encara el saber
	i els féu hereus d'una llei de vida.
	(10)12 Va establir amb ells una aliança eterna
	i els féu conèixer els seus judicis.
	(11)13 Els seus ulls contemplaren la grandesa de la seva glòria,
	les seves orelles sentiren la glòria de la seva veu.
	14 I els va dir: «Guardeu-vos de tot mal»,
	(12) i els donà preceptes sobre el tracte dels uns amb els altres.

Déu, que ho veu tot, retribuirà segons justícia

	(13)15 Té sempre al davant la conducta d'ells,
	mai no és amagada als seus ulls.
	(14)17 A cada poble ha imposat un cap,
	(15) però Israel és la part del Senyor. 181358
	(16)19 Totes les seves obres són com el sol davant d'ell,
	els seus ulls observen contínuament la seva conducta.
	(17)20 Les seves injustícies no li són amagades,
	tots els seus pecats són davant el Senyor. 211359
	(18)22 Porta l'almoina de cadascú com qui porta un segell1360,
	conserva els favors de l'home com la nineta de l'ull1361.
	(19)23 Després s'aixecarà i els recompensarà,
	donarà a cadascú la recompensa merescuda1362.
	(20)24 Però concedeix la conversió als qui es penedeixen.
	i recomana la perseverança als qui defalleixen1363.

Déu és misericordiós

	(21)25 Converteix-te al Senyor i abandona els pecats,
	(22) prega davant seu i es tornarà petit allò que et faria ensopegar,
	(23)26 Retorna a l'Altíssim i allunya't de la injustícia1364,
	i odia força tot allò que és detestable1365.
—1465→
	(25)27 ¿Qui lloarà l'Altíssim al país dels morts,
	en lloc dels vius i dels qui li donen gràcies?1366
	(26)28 Venint d'un mort, com d'un que ja no és, la lloança es perd;
	(27) el qui viu i té salut lloarà el Senyor1367.
	(28)29 Que n'és, de gran, la misericòrdia del Senyor,
	i el seu perdó envers els qui es converteixen a ell!
	(29)30 Perquè no tot pot trobar-se en els homes,
	ja que el fill de l'home no és immortal.
	(30)31 què hi ha de més lluminós que el sol? I bé desapareix.
	Els homes de carn i sang mediten el mal.
	(31)32 Ell judica fins l'exèrcit del més alt del cel;
	molt més els homes, que són tots terra i pols.

Grandesa de Déu i misèria de l'home

	18 1 Aquell qui viu eternament va crear alhora totes les coses.
	2 Només el Senyor serà proclamat just1368.
	(2)4 A ningú no ha donat d'anunciar les seves obres,
	(3) ¿qui podrà descobrir les seves grandeses?
	(4)5 Qui podrà mesurar el poder de la seva majestat?
	Qui en podrà contar els favors?
	(5)6 No se n'hi pot treure ni afegir,
	no es poden descobrir les meravelles del Senyor.
	(6)7 Quan l'home acaba, tot just comença;
	quan s'atura, es queda perplex.
	(7)8 Què és l'home, de què serveix?
	Quin és el seu bé, quin és el seu mal?
	(8)9 La durada de la vida de l'home, cent anys tirant llarg.
	10 Com una gota d'aigua del mar, un gra de sorra:
	així són els seus pocs anys comparats amb un dia de l'altre món.
	(9)11 Per això, el Senyor és tan pacient amb ells
	i vessa damunt d'ells la seva clemència.
	(10)12 Ell veu i sap que la seva fi és miserable;
	(11) per això, multiplica el seu perdó.
	(12)13 La pietat de l'home s'estén al seu veí,
	però la pietat del Senyor s'estén a tothom.
—1466→
	(13) Reprèn, instrueix, ensenya,
	condueix, com un pastor, el seu ramat.
	14 Té pietat dels qui acullen la instrucció,
	dels qui s'interessen pels seus judicis.
	15 Fill meu, no acompanyis de blasmes les teves bones obres,
	ni tots els teus dons de paraules amargues.
	16 La rosada, no calma la xardor?
	Així val més la paraula que l'obsequi.
	17 ¿No veus que la paraula val molt més que el millor present?
	Però l'home generós els uneix tots dos.
	18 L'insensat fa afronts sense generositat,
	i el do de l'envejós fa mal als ulls.

Ocasions de previsió i prudència

	19 Abans de parlar, instrueix-te;
	(20) abans d'estar malalt, medica't.
	20 Abans del judici, examina't,
	i a l'hora de la investigació seràs absolt.
	21 Abans de caure malalt, humilia't
	i, així que pequis, mostra el teu penediment.
	22 No difereixis de complir un vot al seu temps,
	no esperis fins a la mort per posar-te en regla.
	23 Abans de fer un vot, prepara't;
	no siguis com qui tempta el Senyor.
	24 Recorda't de la ira dels darrers dies,
	de l'hora del càstig, quan girarà la cara.
	25 Recorda't del temps de fam en temps d'abundància,
	de la pobresa i de la necessitat en dies de riquesa.
	26 Del matí al vespre el temps canvia,
	i tot va ràpid davant del Senyor.
	27 L'home savi té en compte tot això,
	i evita de fer el mal en dies d'impietat.
	28 Tot home assenyat reconeix la saviesa;
	ret homenatge a qui l'ha trobada.
	29 Els qui parlen intel·ligentment són savis de debò
	i escampen una pluja de proverbis encertats.

  —1467→  

Domini d'un mateix

	30 No vagis darrera del que et dóna la gana,
	aparta't dels teus desigs.
	31 Si procures de satisfer el que et dóna la gana,
	això et farà la riota dels enemics.
	32 No et complaguis en grans delícies,
	no et deixis lligar pel seu contracte.
	33 No et tornis pobre fent festes amb diners manllevats,
	quan no tens res a la bossa.
	19 1 L'obrer bevedor no s'enriquirà;
	qui menysprea les coses petites, a poc a poc decaurà.
	2 El vi i les dones perverteixen els assenyats;
	qui freqüenta les prostitutes és molt més temerari.
	3 La putrefacció i els cucs se n'apoderaran,
	i l'home temerari serà arrabassat. 4 Qui dóna aviat la confiança és lleuger de cor;
	qui peca contra ell mateix obra malament.

Domini de la llengua

	5 Qui es complau en la maldat serà condemnat1369,
	6 qui avorreix la xafarderia s'estalvia el mal.
	7 No reportis mai una conversa,
	i no en sortiràs perdent-hi.
	8 No contis res ni a l'amic ni a l'enemic;
	no revelis res, si això no t'ha de fer culpable.
	9 Perquè, si t'escolta, es guardarà de tu,
	i en un moment donat t'odiarà.
	10 Has sentit dir alguna cosa? Que mori amb tu.
	Estigues tranquil, que no et farà rebentar pas.
	11 Per una paraula que guarda, l'estúpid pateix dolors,
	com els d'una partera per l'infant.
	12 Una fletxa clavada a la cuixa,
	així és una paraula en el ventre de l'estúpid.

  —1468→  

Prudència en el tracte dels amics

	13 Demana comptes a l'amic, per si no ha fet allò que conten,
	i, si ho ha fet, perquè no ho faci més.
	14 Demana comptes al proïsme, per si no ha dit allò que conten,
	i, si ho ha dit, perquè no ho repeteixi.
	15 Demana comptes a l'amic, perquè sovint hi ha una calúmnia;
	(16) no et creguis tot allò que diuen.
	16 Hi ha qui rellisca, però no perquè vol,
	(17) i qui no ha pecat mai amb la llengua?
	17 Demana comptes al proïsme abans d'amenaçar-lo,
	(18) i deixa lloc a la llei de l'Altíssim. 18-191370

La veritable saviesa i la murrieria

	20 Tota saviesa és temor del Senyor,
	i en tota saviesa hi ha la pràctica de la llei1371.
	(19)22 No és saviesa, la ciència del mal,
	ni és prudència, el pla dels pecadors.
	(20)23 Hi ha una habilitat que és abominable;
	és estúpid aquell qui està mancat de saviesa.
	(21)24 Val més el curt d'intel·ligència, però amb temor,
	que el llarg de prudència que transgredeix la llei.
	(22)25 Hi ha una habilitat consumada, sense justícia;
	(23) hi ha qui fa trampa volent demostrar que té raó.
	26 Hi ha qui camina amb el cap cot de tristesa,
	i el seu interior és ple de falsedat:
	(24)27 tot abaixant la cara i fent el sord,
	mentre ningú no el desemmascari, et passarà al davant.
	(25)28 Si la manca de forces li impedeix de pecar,
	així que trobi ocasió, farà el mal.
	(26)29 Pel seu tarannà es coneix un home;
	per l'expressió de la cara es coneix l'assenyat.
	(27)30 La manera de vestir d'un home i el seu somriure,
	el caminar d'un home, revelen allò que és.

  —1469→  

Discerniment en el parlar

	20 (21)1 Hi ha reprensió que no és oportuna,
	hi ha qui calla i és prudent.
	(1)2 Val més reprendre que indignar-se.
	3 Qui s'acusa a si mateix s'estalviarà la humiliació.
	(2)4 Com l'eunuc que desitja desflorar una noia,
	així és aquell qui fa justícia a la força1372.
	5 Hi ha qui calla, i passa per savi;
	hi ha qui es fa avorrir pel molt parlar.
	6 Hi ha qui calla perquè no té què respondre,
	hi ha qui calla perquè sap el moment oportú.
	7 L'home savi sabrà callar fins al temps escaient,
	el fanfarró i l'estúpid s'avançaran a l'oportunitat.
	8 Aquell qui parla massa es farà avorrir,
	aquell qui vol senyorejar serà odiat.

Les aparences enganyen

	9 Hi ha qui surt bé de les desgràcies,
	hi ha troballa que acaba en perjudica.
	10 Hi ha do que no t'aprofitarà,
	i hi ha do que serà retribuït el doble.
	11 Hi ha humiliació que prové de la glòria,
	com hi ha qui de la humiliació ha aixecat el cap.
	12 Hi ha qui per poc compra moltes coses,
	però les paga set vegades més cares.
	13 El savi es farà estimar per les seves paraules,
	però les gràcies dels insensats acabaran per perdre's.
	14 El regal de l'insensat no et servirà de res,
	perquè els seus ulls n'esperen set, en lloc d'un.
	15 Dóna poc, critica molt,
	fa saber les coses com un pregoner;
	(16) avui presta i demà reclama:
	un home així es fa detestar.
—1470→
	(17)16 L'estúpid diu: «No tinc cap amic,
	ningú no agraeix els meus favors».
	(18) Els qui ell convida a taula són males llengües!
	17 Quanta gent i quantes vegades es riuran d'ell!1373

Més sobre el domini de la llengua

	(20)18 Val més una relliscada per terra que no pas amb la llengua;
	així vindrà de sobte la caiguda dels dolents.
	(21)19 Un home sense gràcia és un conte inoportú
	que no es mou mai de la boca dels malcriats.
	(22)20 De la boca de l'estúpid no s'acull cap proverbi:
	no el diu mai oportunament.
	(23)21 Hi ha qui és preservat de pecar per indigència,
	i a les hores de descans no té remordiments.
	(24)22 Hi ha qui es perd per vergonya,
	i això en presència d'un insensat.
	(25)23 Hi ha qui per vergonya fa promeses a un amic,
	i se'n fa un enemic per no res.
	(26)24 És una taca greu en l'home, la mentida,
	no es mou mai de la boca dels malcriats.
	(27)25 Val més un lladre que un que persevera en la mentida,
	però tots dos tindran en herència la perdició.
	(28)26 El tarannà del mentider és una deshonra;
	la vergonya l'acompanyarà sempre.