44 1 Fem l'elogi dels homes il·lustres, | |||
dels nostres pares que s'han anat succeint. | |||
2 És gran la glòria que el Senyor ha creat, | |||
la seva grandesa és des de sempre. | |||
3 Sobirans en els seus reialmes, | |||
homes famosos pel seu poder; | |||
consellers per la seva intel·ligència, | |||
que anunciaven les coses per les profecies; | |||
4 caps del poble per les seves decisions, | |||
pel seu coneixement dels escrits del poble | |||
—hi ha paraules sàvies en la seva instrucció—; | |||
5 creadora de melodies musicals, | |||
compositors de poemes escrits; | |||
6 homes rics, plens de poder, | |||
—1519→ | |||
que vivien en pau a casa seva. | |||
7 Tots ells foren honorats pels homes del seu temps, | |||
i en els seus dies foren motiu d'orgull. | |||
8 Alguns d'ells han deixat un nom | |||
perquè en contin les lloances. | |||
9 Però n'hi ha dels quals no queda cap record: | |||
han desaparegut bon punt deixaren d'existir; | |||
han passat com si no haguessin estat, | |||
igual que els seus fills després d'ells. | |||
10 però aquells eren homes piadosos, | |||
i les seves obres justes no han estat oblidades. | |||
11 Amb la seva posteritat restarà | |||
la bona herència nascuda d'ells. | |||
12 La seva posteritat resta fidel a les aliances, | |||
i també els seus fills, gràcies a ells. | |||
13 La seva posteritat restarà per sempre, | |||
la seva glòria no serà esborrada. | |||
14 Els seus cossos foren sepultats en pau, | |||
el seu nom perdura per generacions. | |||
15 Els pobles contaran la seva saviesa, | |||
l'assemblea proclamarà la seva lloança. |
Henoc i Noè
16 Henoc va plaure al Senyor i fou transportat, | |||
exemple de conversió per a les altres generacions. | |||
17 Noè fou trobat perfectament just, | |||
en temps de la ira esdevingué un rescat; | |||
(18) gràcies a ell va quedar una resta a la terra | |||
quan va sobrevenir el diluvi. | |||
(19)18 Pactes eterns foren establerts amb ell, | |||
que els éssers vivents no serien destruïts per cap més diluvi. |
—1520→
Abraham, Isaac i Jacob
(20)19 Abraham, gran pare d'una multitud de nacions, | |||
ningú no fou trobat igual en glòria. | |||
20 Va observar la llei de l'Altíssim | |||
i féu una aliança amb ell; | |||
(21) va fixar l'aliança en la pròpia carn, | |||
i en la prova fou trobat fidel. | |||
(22)21 Per això li prometé amb jurament | |||
que les nacions serien beneïdes en la seva descendència, | |||
que el multiplicaria com la pols de la terra, | |||
(23) que exaltaria com les estrelles la seva descendència | |||
i que els faria hereus | |||
d'un mar a l'altre, | |||
des del Riu fins a l'extrem de la terra. | |||
(24)22 En Isaac ho confirmà igualment | |||
en gràcia d'Abraham, el seu pare. | |||
(25)23 La benedicció de tots els homes i l'aliança, | |||
les féu reposar sobre el cap de Jacob. | |||
(26) El va reconèixer en les seves benediccions | |||
i li féu do de l'herència; | |||
en va distribuir les parts | |||
i les repartí entre les dotze tribus. |
Moisès
45 (27)1 Féu sortir d'ell un home piadós | |||
que trobà gràcia als ulls de tothom, | |||
(451) estimat de Déu i dels homes, | |||
Moisès, beneït sigui el seu record. | |||
2 Li donà una glòria igual a la dels sants, | |||
i el féu poderós per a esglai dels enemics. | |||
3 Per les seves paraules féu cessar els prodigis, | |||
el glorificà davant dels reis. | |||
Li donà manaments per al seu poble | |||
—1521→ | |||
i li mostrà quelcom de la seva glòria; | |||
4 el santificà en la fidelitat i la dolcesa, | |||
el va elegir d'enmig de tothom; | |||
5 li féu sentir la seva veu | |||
i el va introduir en la tenebra; | |||
(6) li donà cara a cara els manaments, | |||
llei de vida i de coneixement, | |||
per ensenyar a Jacob l'aliança | |||
i les seves decisions a Israel. |
Aharon
(7)6 Va elevar Aharon, un sant semblant a ell, | |||
germà seu, de la tribu de Leví. | |||
(8)7 El va constituir per un decret etern | |||
i li concedí el sacerdoci del poble. | |||
El va honorar amb rics ornaments, | |||
(9) i li cenyí un vestit gloriós; | |||
8 el va revestir d'un honor perfecte | |||
i l'envoltà d'insígnies de poder: | |||
femorals, túnica talar i efod. | |||
(10)9 Li va guarnir de magrenetes la vora del vestit, | |||
de molts picarols d'or tot al voltant, | |||
(11) que dringuessin quan caminés, | |||
i es fessin sentir en el temple, | |||
com un memorial per als fills del seu poble; | |||
(12)10 un vestit sagrat, d'or i jacint, | |||
i de porpra, treball de brodador; | |||
el pectoral del judici, per revelar la veritat, | |||
(13) teixit d'escarlata, treball d'artesà; | |||
11 amb pedres precioses, tallades com segells, | |||
encastades en or, treball de joier, | |||
com un memorial, amb inscripció gravada, | |||
corresponents al nombre de les tribus d'Israel; | |||
(14)12 una corona d'or sobre la tiara, | |||
amb la marca inscrita de la consagració, | |||
insígnia d'honor, obra magnífica, | |||
—1522→ | |||
delícia dels ulls, bellesa perfecta. | |||
(15)13 Coses així no s'havien vist abans d'ell, | |||
(16) mai un estrany no les ha vestides, | |||
llevat, només, dels seus fills | |||
i dels seus descendents per sempre. | |||
(17)l4 Els seus sacrificis eren consumits del tot | |||
dues vegades el dia, perpètuament. | |||
(18)15 Moisès li omplí les mans | |||
i l'ungí amb l'oli sagrat. | |||
(19) Fou per a ell una aliança eterna | |||
i per a la seva descendència, mentre duri el cel, | |||
perquè presidís el culte i exercís el sacerdoci | |||
i beneís el poble en el seu nom. | |||
(20)16 El va elegir d'entre tots els homes | |||
perquè presentés l'ofrena al Senyor, | |||
l'encens i el perfum agradable en memorial, | |||
i fes l'expiació pel poble. | |||
(21)17 Li donà, pels seus manaments, | |||
el poder sobre les prescripcions dels decrets, | |||
perquè ensenyés a Jacob els preceptes | |||
i il·luminés Israel sobre la seva llei. | |||
(22)18 Uns estranys s'aixecaren contra ell | |||
i li tingueren enveja en el desert, | |||
la gent de Datan i Abirom | |||
i la banda de Coré, furiosos i indignats. | |||
(23)19 El Senyor ho veié i li desagradà, | |||
i va exterminar-los en el furor de la seva ira. | |||
(24) Féu prodigis contra ells, | |||
per devorar-los amb el foc de la seva flama. | |||
(25)20 I va fer més gran la glòria d'Aharon | |||
i li donà una herència; | |||
li donà participació en les primícies dels fruits, | |||
(26) abans de tot, pa fins a saciar-se. | |||
21 Perquè s'alimenten dels sacrificis del Senyor | |||
que va donar a ell i a la seva descendència. | |||
(27)22 A la terra del poble no té cap herència, | |||
no té cap part enmig del poble, | |||
perquè «jo mateix sóc la teva part i la teva herència». |
—1523→
Finehès
(28)23 Finehès, fill d'Eleazar, fou el tercer en glòria, | |||
pel seu zel en el temor del Senyor, | |||
(29) perquè es plantà davant la plaga que queia sobre el poble, | |||
en la bondat de la seva ànima generosa, | |||
i així va expiar per Israel. | |||
(30)24 Per això, fou establerta amb ell una aliança de pau, | |||
que el féu cap dels sants i del seu poble, | |||
a fi que a ell i a la seva descendència | |||
pertanyés la dignitat del sacerdoci per sempre. | |||
(31)25 Hi hagué també una aliança amb David, | |||
fill de Jessè, de la tribu de Judà, | |||
herència reial només de fill a fill. | |||
Però l'herència d'Aharon passa a tota la seva descendència. | |||
26 Que ell us doni saviesa al vostre cor | |||
per governar el seu poble amb justícia, | |||
a fi que els seus béns no desapareguin, | |||
ni la seva glòria en les seves generacions. |
Josuè i Caleb
46 1 Valent a la guerra fou Josuè, fill de Nave, | |||
successor de Moisès en l'ofici de profeta, | |||
que fou, com diu el seu nom1391, | |||
gran per a salvar els seus elegits, | |||
per a castigar els enemics revoltats, | |||
a fi de donar l'heretatge a Israel. | |||
(3)2 Que n'era, de gloriòs, quan alçava les mans | |||
i brandava l'espasa contra les ciutats! | |||
(4)3 Qui es dreçà així abans d'ell? | |||
Ell mateix dirigia els combats del Senyor. | |||
(5)4 ¿No fou per la seva mà que s'aturà el sol, | |||
i que un dia es tornà com doble? | |||
(6)5 Va invocar l'Altíssim poderós, | |||
—1524→ | |||
quan els enemics l'estrenyien per tots costats; | |||
i el Senyor gran l'escoltà | |||
i féu caure a tota força una pedregada enorme. | |||
(7)6 Es va llançar contra la nació enemiga | |||
i en la davallada anorreà els adversaris, | |||
(8) perquè les nacions coneguessin les seves armes | |||
i que la seva guerra era la del Senyor. | |||
7 Ell seguí, en efecte, el Poderós; | |||
(9) en temps de Moisès obrà piadosament, | |||
igual que Caleb, fill de Jefonné, | |||
resistint davant la multitud, | |||
impedint el poble de pecar, | |||
fent callar la mala murmuració. | |||
(10)8 Així, tots dos sols foren salvats | |||
d'entre sis-cents mil peoners, | |||
per ser introduïts en l'heretatge, | |||
en la terra on raja llet i mel. | |||
(11)9 I el Senyor donà a Caleb la força, | |||
que li quedà fins a la vellesa, | |||
de pujar les altures del país, | |||
i la seva descendència conservà l'heretatge, | |||
(12)10 a fi que tots els fills d'Israel veiessin | |||
que és bo de seguir el Senyor. |
Els jutges
(13)11 Els jutges també, cadascun segons el seu nom, | |||
que no deixaren pervertir el seu cor | |||
i que no s'apartaren del Senyor, | |||
(14) que la seva memòria sigui beneïda! | |||
12 Que els seus ossos refloreixin de la tomba, | |||
(15) que el seu nom es renovi | |||
en els fills d'aquests homes gloriosos. |
—1525→
Samuel
(16)13 Estimat del seu Senyor fou Samuel; | |||
profeta del Senyor, establí la reialesa | |||
i ungí prínceps sobre el seu poble. | |||
(17)14 Segons la llei del Senyor jutjà l'assemblea, | |||
i el Senyor visità Jacob. | |||
(18)15 Per la seva fidelitat es demostrà profeta, | |||
pels seus oracles fou reconegut vident fidel. | |||
(19)16 Va invocar el Senyor poderós, | |||
quan els enemics l'estrenyien per tots costats, | |||
(20)17 Aleshores el Senyor va tronar des del cel, | |||
i amb gran estrèpit féu sentir la seva veu. | |||
(21)18 Va esclafar els cabdills dels tirians | |||
i tots els prínceps dels filisteus. | |||
(22)19 Abans del temps del repòs etern | |||
donà testimoniatge davant el Senyor i el seu ungit: | |||
«De riqueses, ni tan sols unes sandàlies, | |||
no n'he rebudes de ningú». | |||
I ningú no el va acusar. | |||
(23)20 Després d'haver-se adormit, encara profetitzà | |||
i anuncià al rei la seva fi; | |||
de la terra alçà la seva veu | |||
per esborrar, profetitzant, la culpa del poble. |
David
47 1 Després d'ell s'alçà Natan | |||
per profetitzar en temps de David. | |||
2 Com el greix separat d'un sacrifici pacífic, | |||
així fou David d'entre els fills d'Israel. | |||
3 Jugà amb els lleons com amb cabrits, | |||
amb els óssos com amb anyells. | |||
4 En la seva joventut ¿no va matar el gegant | |||
i tragué l'oprobi del poble, | |||
—1526→ | |||
(5) quan alçà la mà amb la pedra a la fona | |||
i va abatre l'orgull de Goliat? | |||
(6)5 Va invocar el Senyor, l'Altíssim, | |||
i donà força a la seva dreta | |||
per fer caure l'home poderós en la guerra | |||
i aixecar el front del seu poble. | |||
(7)6 Així li feren glòria de deu mil | |||
i el lloaren per les benediccions del Senyor, | |||
en cenyir-li una diadema de glòria. | |||
7 Perquè esclafà els enemics de tots costats, | |||
(8) anorreà, els filisteus, els seus adversaris, | |||
fins avui trencà la seva força. | |||
(9)8 En totes les seves obres féu acció de gràcies | |||
al Sant Altíssim amb paraules de glòria; | |||
(10) amb tot el cor cantà himnes | |||
i estimà el seu Creador. | |||
(11)9 Instituí cantors davant l'altar, | |||
per endolcir amb les seves veus les melodies. | |||
(12)10 Dona esplendor a les festes, | |||
embellí les solemnitats a la perfecció, | |||
fent-los lloar el seu sant nom, | |||
fent ressonar des de l'alba el Santuari. | |||
(13)11 El Senyor va esborrar els seus pecats, | |||
aixecà el seu poder per sempre; | |||
li dona una aliança reial, | |||
un tron gloriós a Israel. |
Salomó
(14)12 Després d'ell sorgí un fill savi | |||
que, gràcies a ell, visqué en la prosperitat. | |||
(15)13 Salomó regnà en dies de pau, | |||
Déu li concedí tranquil·litat per tots costats, | |||
perquè aixequés una casa al seu nom | |||
i preparés un santuari etern. | |||
14 Que en fores, de savi, en la teva joventut, | |||
(16) ple d'intel·ligència com el riu! | |||
—1527→ | |||
15 El teu esperit cobrí la terra, | |||
(17) l'omplires de paràboles enigmàtiques. | |||
16 Fins a les illes, ben lluny, arribà el teu nom, | |||
i fores estimat en la teva pau. | |||
(18)17 Pels teus cants, pels teus proverbis, per les teves paràboles, | |||
per les teves interpretacions t'admiraren els pobles. | |||
(19)18 En nom del Senyor Déu, | |||
de l'anomenat Déu d'Israel, | |||
(20) aplegares l'or com estany, | |||
com plom multiplicares la plata. | |||
(21)19 Vas lliurar els teus sentits a les dones, | |||
i les deixares dominar en el teu cos. | |||
(22)20 Vas fer una taca a la teva glòria, | |||
vas profanar la teva descendència | |||
i atragueres la còlera sobre els teus fills, | |||
els llançares en l'aflicció per la teva insensatesa: | |||
(23)21 la sobirania es dividí en dues, | |||
i d'Efraïm sorgí un reialme rebel. | |||
(24)22 Però el Senyor no abandonarà la seva misericòrdia | |||
ni deixarà passar cap de les seves paraules, | |||
no exterminarà els rebrots del seu elegit | |||
ni extirparà la descendència d'aquell qui l'estima. | |||
(25) Així ha donat una resta a Jacob, | |||
i a David, una arrel d'ell. | |||
(26)23 I Salomó reposà amb els seus pares, | |||
(27) i deixà després d'ell un de la seva descendència, | |||
(28) el més boig del poble, mancat d'intel·ligència, | |||
Roboam, que induí el poble a la revolta. | |||
(29)24 I Jeroboam, fill de Nabat, que féu pecar Israel | |||
i va indicar a Efraïm el camí del pecat. | |||
Aleshores els seus pecats es multiplicaren tant, | |||
(30) que foren bandejats de la seva terra. | |||
(31)26 Buscaren tota mena de maldat, | |||
fins que el càstig caigué damunt d'ells. |
—1528→
Elies
48 1 Llavors s'alçà el profeta Elies com un foc, | |||
i la seva paraula cremava com una torxa. | |||
2 Féu venir la fam damunt d'ells, | |||
i en el seu zel els féu disminuir. | |||
3 Per la paraula del Senyor tancà el cel, | |||
i va fer caure foc tres vegades. | |||
4 Que en fores, de gloriós, Elies, amb els teus prodigis! | |||
Qui es podrà gloriar de ser com tu? | |||
5 Tu que aixecares un cadàver de la mort, | |||
del país dels morts, per la paraula de l'Altíssim. | |||
6 Tu que precipitares reis a la ruïna, | |||
homes il·lustres, del seu llit. | |||
7 Tu que sentires un blasme al Sinaí, | |||
i a l'Horeb, decrets de càstig. | |||
8 Tu que ungires reis per donar la retribució, | |||
i profetes successors teus. | |||
9 Tu que fores endut en un terbolí de foc, | |||
en un carro de cavalls de foc. | |||
10 Tu que fores designat en les amenaces futures | |||
per calmar la ira abans del furor, | |||
per retornar el cor dels pares vers els fills | |||
i restablir les tribus de Jacob. | |||
11 Feliços els qui t'han vist | |||
i s'han adormit en l'amor, | |||
(12) perquè nosaltres també posseirem la vida. |
Eliseu
(13)12 Quan Elies fou envoltat en el terbolí, | |||
Eliseu fou omplert del seu esperit. | |||
Durant la seva vida cap príncep no el féu trontollar, | |||
no el va dominar ningú. | |||
(14)13 Res no fou massa per a ell, | |||
—1529→ | |||
i fins en la mort el seu cos profetitzà. | |||
(15)14 Durant la seva vida féu prodigis, | |||
i en la seva mort les seves obres foren admirables. | |||
(16)15 Però, malgrat això, el poble no es convertí, | |||
no s'apartaren dels seus pecats, | |||
fins que foren deportats al seu país | |||
i dispersats per tota la terra. |
Alguns reis de Judà
(17)16 Llavors no restà sinó un poble petit en nombre | |||
amb un príncep a la casa de David. | |||
(18) Alguns d'ells feren el que és agradable a Déu, | |||
però d'altres multiplicaren els pecats. | |||
(19)17 Ezequies fortificà la seva ciutat | |||
i hi féu venir l'aigua a dins; | |||
amb el ferro excavà la roca | |||
i construí cisternes per a l'aigua. | |||
(20)18 Al seu temps pujà Senaquerib, | |||
envià Rabsaces, i partí; | |||
alçà la mà contra Sió | |||
i es mostrà arrogant en el seu orgull. | |||
(21)19 Aleshores els tremolaren el cor i les mans, | |||
i patiren dolors com de parteres. | |||
(22)20 Invocaren el Senyor misericordiós, | |||
estenent les mans vers ell. | |||
I el Sant, del cel estant, els escoltà tot seguit | |||
(23) i els deslliurà per mà d'Isaïes. | |||
(24)21 Colpí el camp dels assiris, | |||
i el seu àngel els exterminà. |
Isaïes
(25)22 Perquè Ezequies féu el que és agradable al Senyor | |||
i es mantingué en els camins de David, el seu pare, | |||
com li ordenà el profeta Isaïes, | |||
—1530→ | |||
el gran fidel en les seves visions. | |||
(26)23 Al seu temps el sol reculà, | |||
i va allargar la vida del rei. | |||
(27)24 Amb gran esperit veié la fi dels temps, | |||
consolà els afligits de Sió. | |||
(28)25 Fins a l'eternitat revelà el futur, | |||
i les coses secretes abans que arribessin. |
Josies
49 1 El record de Josies és una mescla de perfums, | |||
preparada pel treball d'un perfumista. | |||
(2) En tota boca és dolç com la mel, | |||
com la música en un convit de vi. | |||
(3)2 Ell mateix prengué el bon camí en la conversió del poble | |||
i extirpà les abominacions de la malícia. | |||
(4)3 Adreçà el cor vers el Senyor, | |||
en temps dels perversos afermà la pietat. |
Els altres reis de Judà. Jeremies
(5)4 Fora de David, Ezequies i Josies, | |||
tots prevaricaren perversament. | |||
(6) Com que abandonaven la llei de l'Altíssim, | |||
els reis de Judà desaparegueren. | |||
(7)5 Perquè van donar el seu poder a d'altres, | |||
la seva glòria a una nació estrangera. | |||
(8)6 Incendiaren la ciutat escollida del santuari, | |||
transformaren en desert els seus camins, | |||
(9)7 a causa de Jeremies, perquè el maltractaren, | |||
ell, consagrat profeta des del si de la seva mare, | |||
per arrencar, destruir i arruïnar, | |||
com també per edificar i plantar. |
—1531→
Ezequiel i els dotze profetes menors
(10)8 Ezequiel contemplà una visió de glòria | |||
que li mostrà sobre el carro dels querubins, | |||
(11)9 perquè és recordà dels enemics en la tempesta | |||
i de fer bé als qui segueixen el camí dret. | |||
(12)10 Quant als ossos dels dotze profetes, | |||
que refloreixin a la seva tomba, | |||
ja que consolaren Jacob | |||
i el rescataren per la fidelitat de l'esperança. |
Zorobabel, Jesús i Nehemies
(13)11 Com podrem fer l'elogi de Zorobabel? | |||
Ell que és com segell a la mà dreta. | |||
(14)12 Semblantment, Jesús, fill de Josèdec; | |||
al seu temps construïren la casa | |||
i aixecaren un temple consagrat al Senyor, | |||
destinat a una glòria eterna. | |||
(15)13 De Nehemies, també, el record és gran, | |||
ell que redreçà els nostres murs enrunats, | |||
restablí portes i forrellats | |||
i restaurà les nostres cases. |
Els patriarques i Adam
(16)14 Ningú no fou creat a la terra com Henoc, | |||
ja que fou endut de la terra. | |||
(17)15 Ni tampoc nasqué cap home com Josep, | |||
cabdill dels seus germans, sosteniment del seu poble; | |||
(18) els seus ossos foren visitats. | |||
(19)26 Sem i Set foren gloriosos entre els homes, | |||
però per damunt de tot vivent en la creació, Adam. |
—1532→
El pontífex Simó
50 1 Simó, fill d'Onies, fou el gran sacerdot, | |||
que durant la seva vida reparà la casa, | |||
i durant els seus dies consolidà el santuari. | |||
2 Per ell fou fonamentada la doble altura, | |||
l'alt contrafort del recinte del temple. | |||
3 Al seu temps fou excavat el dipòsit de les aigües, | |||
cisterna d'un perímetre com el mar. | |||
4 Es preocupà d'evitar al seu poble la ruïna, | |||
fortificà la ciutat contra un setge. | |||
5 Que n'era, de gloriós, voltat del seu poble, | |||
quan sortia de la casa del vel! | |||
6 Com estel matinal enmig dels núvols, | |||
com la lluna quan fa el ple en dies de festa, | |||
7 com el sol que resplendeix sobre el temple de l'Altíssim, | |||
(8) com l'arc iris que brilla entre núvols de glòria, | |||
8 com la rosa en els dies de primavera, | |||
com un lliri vora les aigües, | |||
com una branca del Líban en dies d'estiu, | |||
9 com el foc i l'encens a l'encenser, | |||
(10) com un vas d'or massís, | |||
ornat de tota mena de pedres precioses, | |||
(11)10 com una olivera carregada de fruit, | |||
com un xiprer que s'enlaira cap als núvols. | |||
11 Quan es posava el vestit gloriós, | |||
i es revestia de la perfecció de l'honor, | |||
(12) quan pujava a l'altar sant | |||
i omplia de glòria el recinte del santuari. | |||
(13)12 Quan rebia les porcions de mans dels sacerdots, | |||
dret vora el fogar de l'altar, | |||
tot voltat d'una corona de germans, | |||
com el ramatge dels cedres al Líban, | |||
(14) l'envoltaven com troncs de palmeres, | |||
13 i tots els fills d'Aharon en la seva glòria, | |||
(15) amb l'ofrena del Senyor a les mans, | |||
—1533→ | |||
davant tota l'assemblea d'Israel, | |||
14 mentre acomplia el servei dels altars, | |||
ordenant l'ofrena de l'Altíssim Totpoderós. | |||
(16)15 Estenia la mà sobre la copa, | |||
feia libació de la sang del raïm | |||
(17) i la vessava al peu de l'altar, | |||
perfum agradable a l'Altíssim, rei de l'univers. | |||
(18)16 Aleshores els fills d'Aharon clamaven, | |||
feien sonar les trompetes de metall batut, | |||
feien sentir un gran so, | |||
com un memorial davant l'Altíssim. | |||
(19)17 Llavors tot el poble alhora es precipitava | |||
i queien de cara a terra, | |||
per adorar el seu Senyor, | |||
el Totpoderós, el Déu Altíssim. | |||
(20)18 Els cantors el lloaven amb les seves veus, | |||
en un gran clamor la melodia es feia dolça. | |||
(21)19 I el poble suplicava el Senyor Altíssim, | |||
en oració davant el Misericordiós, | |||
fins que s'havia acomplert el cerimonial del Senyor | |||
i s'havia acabat el seu culte. | |||
(22)20 Aleshores baixava i alçava les mans | |||
sobre tota l'assemblea dels israelites, | |||
per donar amb els propis llavis la benedicció del Senyor | |||
i gloriar-se en el seu nom. | |||
(23)21 Llavors, per segona vegada, es prosternaven | |||
per rebre la benedicció de l'Altíssim. |
Conclusió
(24)22 I ara beneïu el Déu de l'univers, | |||
que acompleix arreu grans coses, | |||
que ha exaltat els nostres dies des del si matern, | |||
que ha obrat amb nosaltres segons la seva misericòrdia. | |||
(25)23 Que ens doni la joia del cor, | |||
que hi hagi pau als nostres dies, | |||
a Israel, pels segles dels segles. | |||
—1534→ | |||
(26)24 Que la seva misericòrdia resti fidelment amb nosaltres, | |||
i que ens rescati als nostres dies. |
Tres pobles odiosos
(27)25 Contra dues nacions s'irrita la meva ànima, | |||
i la tercera ni és una nació: | |||
(28)26 els habitants de la muntanya de Seïr, els filisteus, | |||
i el poble estúpid que habita a Siquem. |
Signatura de l'obra
(29)27 Una instrucció d'intel·ligència i de ciència | |||
ha gravat en aquest llibre | |||
Jesús, fill de Sira, Eleazar, de Jerusalem, | |||
que ha fet ploure del seu cor la saviesa. | |||
(30)28 Feliç aquell qui rumia aquestes paraules; | |||
qui les posa en el seu cor es farà savi. | |||
(31)29 Si obra així, serà fort en tota cosa, | |||
perquè la llum del Senyor és el seu camí. |
Oració de Jesús, fill de Sira
51 1 Us vull donar gràcies, Senyor, Rei, | |||
us vull lloar, Déu, Salvador meu; | |||
(2) dono gràcies al vostre nom. | |||
2 Perquè heu estat per a mi un protector i un socors, | |||
(3) i heu alliberat el meu cos de la ruïna, | |||
del parany de la llengua calumniadora, | |||
dels llavis que forgen la mentida; | |||
davant dels adversaris | |||
heu estat el meu socors i m'heu deslliurat, | |||
(4)3 segons l'abundor de la vostra misericòrdia i del vostre nom, | |||
de les mossegades dels disposats a devorar-me, | |||
—1535→ | |||
(5)de la mà dels qui em busquen la vida, | |||
de les moltes afliccions que he patit, | |||
(6)4 de la sufocació del foc que m'envoltava, | |||
del mig d'un foc que jo no havia encès, | |||
(7)5 de la profunditat de les entranyes del país dels morts, | |||
de la llengua impura, de la paraula mentidera | |||
6 —prop del rei la calúmnia d'una llengua injusta—. | |||
(8) La meva ànima era pròxima a la mort, | |||
(9) la meva vida era prop del país dels morts, al fons. | |||
(10)7 M'envoltaven per tots costats, i ningú no em socorria, | |||
girava els ulls buscant l'auxili dels homes, i res. | |||
(11)8 Aleshores em vaig recordar de la vostra misericòrdia, Senyor, | |||
de la vostra obra des de sempre, | |||
(12) que aixequeu els qui esperen en vós, | |||
que els salveu de les mans dels enemics. | |||
(13)9 I vaig alçar de la terra la meva súplica, | |||
i vaig implorar de ser deslliurat de la mort. | |||
(14)10 Vaig invocar el Senyor, Pare del meu Senyor, | |||
perquè no m'abandonés als dies de l'angoixa, | |||
al temps dels orgullosos i de l'abandó. | |||
(15) Lloaré el vostre nom perpètuament, | |||
el cantaré amb acció de gràcies. | |||
11 I la meva pregària fou escoltada: | |||
(16) em salvàreu de la ruïna, | |||
em deslliuràreu del temps dolent. | |||
(17)12 Per això, us donaré gràcies i us lloaré, | |||
i beneiré el nom del Senyor. |
Poema autobiogràfic
(18)13 Quan era encara jove, abans d'haver errat, | |||
cercava obertament la saviesa en la pregària; | |||
(19)14 davant el temple la demanava, | |||
i fins a la fi la buscaré. | |||
15 De la seva flor, com raïm que madura, | |||
(20) se n'alegrava el meu cor. | |||
El meu peu anava pel camí dret, | |||
—1536→ | |||
des de la meva joventut l'he seguit. | |||
(21)16 Li vaig prestar una mica l'orella, i l'he rebuda, | |||
(22) i vaig trobar-hi molta instrucció per a mi. | |||
17 El progrés em vingué gràcies a ella; | |||
(23) a qui em donà la saviesa donaré glòria. | |||
(24)18 Perquè vaig decidir de posar-la en pràctica, | |||
vaig ser zelós del bé, i no me n'avergonyiré. | |||
(25)19 La meva ànima ha lluitat per ella, | |||
he estat atent a la pràctica de la llei; | |||
(26) he alçat les mans enlaire | |||
i he deplorat les meves ignoràncies sobre ella | |||
(27)20 He dirigit la meva ànima vers ella | |||
i en la puresa l'he trobada; | |||
(28) per ella he adquirit un cor des del principi, | |||
per això, no seré abandonat. | |||
(29)21 Les meves entranyes es commogueren per buscar-la, | |||
per això, he fet una bona adquisició. | |||
(30)22 El Senyor m'ha donat la llengua en recompensa, | |||
amb ella el lloaré. | |||
(31)23 Acosteu-vos a mi, ignorants, | |||
i quedeu-vos a la casa de la instrucció. | |||
(32)24 ¿Per què dieu que n'esteu mancats, | |||
si les vostres ànimes n'estan tan assedegades? | |||
(33)25 He obert la boca i he parlat: | |||
Adquiriu-la sense diners, | |||
(34)26 doblegueu el coll sota el jou, | |||
que la vostra ànima rebi la instrucció, | |||
és ben a prop per a trobar-la. | |||
(35)27 Vegeu amb els vostres ulls que poc m'he fatigat, | |||
i he trobat per a mi molt de repòs. | |||
(36)28 Participeu en la instrucció com en una gran massa de plata, | |||
gràcies a ella adquirireu molt d'or. | |||
(37)29 Que la vostra ànima s'alegri en la seva misericòrdia, | |||
no us avergonyiu de lloar-lo. | |||
(38)30 Acompliu la vostra obra abans del temps, | |||
i us donarà al seu temps la vostra recompensa. |
Saviesa de Jesús, fill de Sira.