Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

  —1655→  

ArribaAbajoJeremies (Jr. 1,1 - 52,34)1519

1 Títol.— 1 Paraules1520 de Jeremies, fill d'Helquies, d'entre els sacerdots que eren a Anatot, en territori de Benjamí. 2 La paraula de Jahvè que li fou adreçada en temps de Josies, fill d'Amon, rei de Judà, l'any tretze del seu regnat. 3 I ho fou en temps de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, fins a la fi de l'any onze de Sedequies, fill de Josies, rei de Judà, fins a la deportació de Jerusalem, el mes cinquè.


ArribaAbajoIntroducció general (Jr. 1,4 - 1,19)

Vocació de Jeremies.— 4 La paraula de Jahvè em fou adreçada per dir-me: 5 «Abans de formar-te al ventre de la mare, t'he conegut1521, i abans que sortissis del si, t'he posat a part; t'he fet profeta de les nacions». 6 I vaig dir: «Ah, Senyor Jahvè, si no sé parlar, perquè encara sóc un noi!» 7 Però Jahvè respongué: «No diguis: «Sóc un noi». Perquè aniràs a tots els qui t'enviaré i diràs tot allò que t'ordenaré. 8 No tinguis por d'ells, perquè jo estic amb tu per alliberar-te, oracle de Jahvè. 9 Aleshores Jahvè, allargà la mà i em tocà la boca. I em digué: «Té, et poso a la boca les meves paraules. 10 Avui et dono el poder sobre les nacions i sobre els regnes, per a arrencar i per a enderrocar, per a arruïnar i per a demolir, per a edificar i per a plantar».

11 La paraula de Jahvè em fou adreçada per dir-me: «què veus, Jeremies?» Vaig respondre: «Una branca d'ametller». 12 Aleshores Jahvè em digué: «Ben vist! Ja que vetllo per la meva paraula per acomplir-la».

13 Per segona vegada la paraula de Jahvè em fou adreçada per dir-me: «Què veus?» Vaig respondre: «Veig una olla que bull, girada de cara al nord». 14 Aleshores Jahvè em digué: «Des del nord es desencadenarà el mal sobre   —1656→   tots els habitants del país. 15 Perquè vet aquí que cridaré tots els reis del nord, oracle de Jahvè. Vindran i instal·laran cadascun el seu tron a l'entrada de les portes de Jerusalem i tot al voltant de les seves muralles i davant totes les ciutats de Judà; 16 i els judicaré per tota la seva dolenteria, perquè m'han abandonat, han cremat perfums a d'altres déus i s'han prosternat davant l'obra de les seves mans. 17 I tu, cenyeix-te els lloms, aixeca't i digue'ls tot allò que jo t'ordenaré. No has de tremolar davant d'ells; si no, seré jo que et faré tremolar davant d'ells!

18 Quant a mi, avui jo faig de tu una ciutat fortificada i una muralla de bronze contra tot el país: els reis de Judà, els seus magnats, els seus sacerdots i el poble de la terra. 19 Lluitaran contra tu, però no et podran vèncer, perquè jo estic amb tu, oracle de Jahvè, per alliberar-te».




ArribaAbajoOracles dels primers temps de Jeremies (Jr. 2,1 - 6,30)

2 L'apostasia d'Israel.— 1 La paraula de Jahvè em fou adreçada per dir-me: 2 «Vés, crida a les orelles de Jerusalem i digues: Així parla Jahvè:


Et tinc en compte l'afecte de quan eres jove,
l'amor de quan eres promesa;
com em seguies al desert,
a la terra que no se sembra.
3 Israel era sagrat per a Jahvè,
les primícies de la seva collita:
qualsevol que en mengés la pagava,
un mal venia sobre ell,
oracle de Jahvè».

4 Escolteu la paraula de Jahvè, casa de Jacob i tots els clans de la casa d'Israel. 5 Així parla Jahvè: ¿Què trobaren en mi d'injust els vostres pares, per a allunyar-se de mi, seguir els ídols i adorar-los? 6 I no van pas dir: «¿On és Jahvè, que ens féu pujar del país d'Egipte i ens féu anar pel desert, per una terra d'estepes i de barrancs, per una terra d'aridesa i d'ombra, per una terra on no passa cap home i on no habita cap mortal?» 7 Després us vaig dur al país de   —1657→   a fertilitat, perquè mengéssiu els seus fruits i els seus béns; però, un cop vinguts, deshonràreu el meu país i convertíreu el meu heretatge en una abominació. 8 Els sacerdots no digueren: «On és Jahvè?», i els experts en la llei no em conegueren1522. Els pastors em foren infidels i els profetes profetitzaren en nom de Baal, seguiren els Inútils. 9 Per això, vull encara fer el vostre procés, oracle de Jahvè, i el procés dels fills dels vostres fills! 10 Sí, passeu a les illes de Quetim i vegeu, envieu cap a Quedar i observeu bé, vegeu si s'ha donat res de semblant! 11 Ha canviat cap nació de déus? I ells no ho són, de déus! Però el meu poble ha canviat la seva Glòria per la Inutilitat! 12 Els cels s'han esgarrifat d'això i s'han esborronat, han quedat tots sangglaçats, oracle de Jahvè. 13 Perquè és un doble mal que ha fet el meu poble m'han abandonat a mi, la font d'aigua viva, i s'han excavat cisternes, cisternes esquerdades que no retenen l'aigua.


14 I ara, ¿que és cap esclau, Israel,
o un dels qui estan al servei de casa?
¿Per què s'ha convertit en un botí
i han incendiat les seves ciutats?
15 Contra ell uns lleons han rugit,
han fet els seus crits,
han reduït la seva terra a desert,
a lloc despoblat.
16 Fins els de Nof i de Tahfanhés
et deixen pelat el cap!
17 ¿No té la culpa d'això que et passa
el fet que hagis abandonat el teu Déu?
18 ¿Què t'hi va en el camí de l'Egipte,
per beure l'aigua del Nil?
¿Què t'hi va en el camí d'Assur,
per beure l'aigua del Riu?
19 El teu mal et corregirà!
Sí, reconeix i veges
que és amarg per a tu,
d'abandonar el teu Déu!
Però el meu terror ja no t'imposa,
oracle de Jahvè,
20 perquè fa temps que has trencat el teu jou,
que has romput els teus eixanguers.
Has dit: «No et vull servir!»
Al contrari, sobre tot puig
i sota tot arbre verd
—1658→
et poses com una prostituta1523.
21 Prou t'havia plantat de raïm negre,
tot de pura llei;
i com te n'has tornat un de degenerat,
un cep bastard!
22 Ni que et freguis amb lleixiu
i usis tant de sabó com vulguis,
la teva culpa queda inscrita davant meu,
oracle de Jahvè.
23 Com goses dir: «No m'he deshonrat
seguint els baals!»
Veges el teu camí a la Vall,
reconeix el que has fet!
Camella àgil que creua els seus passos
en tots sentits,
24 vaca jove habituada al desert,
en el deler de la seva ànima,
aspira l'aire per la passió;
qui la fa tornar?
Tots els qui la volen no cal que es cansin:
la troben, quan va alta.
25 Vés alerta que el teu peu no es descalci
i que la teva gorja no es quedi seca!
Però dius: «No hi ha res a fer, no!
Estimo els pagans!»
26 Com es queda moix un lladre quan l'atrapen,
així es quedaran moixos
(la casa d'Israel, ells, els seus reis, els seus magnats,
els seus sacerdots i els seus profetes),
27 els qui diuen a l'arbre: «Tu ets el meu pare»,
i a la pedra: «Tu m'has infantat».
Perquè és d'esquena que se'm giren
i no pas de cara;
però al temps del seu mal exclamen:
«Aixeca't, salva'ns!»
28 ¿On seran, doncs, els teus déus,
que tu t'has fet?
Que s'aixequin, ells, vejam si et salven
al temps del teu mal!
(Ja que els teus déus son tants com les teves ciutats, Judà!)
29 ¿Per què hauríeu de reclamar contra mi?
Tots sou uns impius,
tots m'heu estat infidels,
oracle de Jahvè.
30 Debades he pegat als vostres fills,
no han acceptat la correcció;
—1659→
l'espasa ha devorat els vostres profetes
com un lleó carnisser.
31 (Vosaltres d'aquesta generació, vegeu el que dirà Jahvè!)
¿Hauria estat per a Israel un desert,
o una terra d'una fosca total?
¿Per què el meu poble ha dit: «Som lliures,
no vindrem més cap a tu»?
32 ¿Oblida una noia el seu adreç,
o la núvia, les seves faixes?
I el meu poble m'ha oblidat durant dies,
no es poden pas comptar!
33 Que bé que saps enginyar-te
per captar-te l'amor!
Per això, fins amb les coses pitjors
has familiaritzat els teus camins.
34 També a les teves mans es troba
la sang dels innocents;
no l'he trobada en gent que forçava portes,
sinó sobre tots aquests!
35 I dius: «Sóc innocent;
la seva ira ja s'ha apartat de mi!»
Vet aquí que escatiré amb tu
la teva afirmació: «No he pecat».
36 Quina gran frivolitat no demostres
quan canvies els teus camins!
També quedaràs decebuda de l'Egipte,
com vas quedar-ne d'Assur.
37 També d'aquest n'hauràs de sortir
amb les mans al cap,
ja que Jahvè no pot veure aquells de qui et fies,
no tindràs sort amb ells.

Dificultat de la reconciliació


3 1 Si un home repudia la seva dona,
i ella, havent-lo deixat,
esdevé dona d'un altre home,
pot tornar encara al primer?
¿No és del tot degradada,
una dona com aquesta?
I tu, que t'has prostituït a molts amants,
hauries de poder tornar a mi? (oracle de Jahvè.)
2 Alça els ulls cap als rasos i veges:
on no t'has deixat posseir?
—1660→
A la vora dels camins seies esperant-los,
com un àrab al desert.
Et degradares amb les teves prostitucions
i amb les teves maldats;
3 per culpa dels teus molts amants
quedares presa en un parany.
T'has tornat descarada com una prostituta,
no et vols tornar vermella:
4 ¿no m'anomenes encara ara
l'amic de quan eres jove?
5 ¿S'ha de guardar per sempre rancúnia,
o s'ha d'eternitzar la còlera?
Vet aquí que parles i obres,
fas el mal fins a arribar a les coses pitjors.

Comparació entre els pecats d'Israel i els de Judà.— 6 Jahvè em digué, en temps del rei Josies: ¿No has vist allò que ha fet l'apòstata Israel? Se'n va anar sobre tota muntanya elevada i sota tot arbre verd i s'hi va prostituir. 7 I jo em deia: Després d'haver fet això, tornarà a mi; però no va tornar pas. I ho va veure la deslleial, la seva germana Judà; 8 va veure també que havia donat comiat i l'acta, de repudi a l'apòstata Israel, per tots els seus adulteris; però la deslleial, la seva germana Judà, no s'espantà; i se n'anà, ella també, a prostituir-se. 9 Sí, amb la lleugeresa de la seva prostitució degradà el país cometent adulteri amb la pedra i la fusta. 10 Amb tot, la deslleial, la seva germana Judà, tampoc no tornà a mi de tot cor, sinó fingint, oracle de Jahvè.

11 I Jahvè em digué: Comparada amb la deslleial Judà, l'apòstata Israel sembla justa. 12 Vés, crida aquestes paraules cap al nord i digues:

Invitació a la conversió


Torna a mi, apòstata Israel,
oracle de Jahvè,
no et miraré amb cara severa,
perquè sóc benigne (oracle de Jahvè).
Jo no guardo rancúnia eterna;
reconeix tan sols la teva culpa,
13 ja que has estat tan infidel
a Jahvè, el teu Déu!
Has prodigat els teus favors als pagans
—1661→
sota tot arbre verd,
i no has escoltat la meva veu,
oracle de Jahvè.

Restauració de Sió.— 14 Torneu, fills apòstates, oracle de Jahvè, perquè sóc el vostre amo. Us prendré, un d'una ciutat i dos d'un clan, i els duré a Sió. 15 Us donaré uns pastors segons el meu cor, que us pasturin amb coneixement i judici.

El centre cultual del món.— 16 Quan, però, us haureu multiplicat i haureu fructificat en el país, aquells dies —oracle de Jahvè— no diran res més de «l'arca de l'aliança de Jahvè»; no se'n preocuparan, no hi pensaran, no l'enyoraran, ni en faran cap més. 17 Aquell temps, donaran a Jerusalem el nom de «tron de Jahvè»; tots els pagans s'hi reuniran i no seguiran més les pròpies inclinacions tenaçment dolentes.

Reconciliació de Judà i d'Israel.— 18 Aquells dies, la casa de Judà anirà a la casa d'Israel, i vindran plegades del país del nord cap a la terra que vaig donar en herència als seus pares. 19 I jo que m'havia dit:


«Amb quin gust et tractaré com un fill!»,
et vaig donar un país envejable,
una herència, perla entre les perles.
Pensava: «Em donaràs el nom del pare
i no et separaràs de mi»;
20 però com una dona és infidel al seu company,
així m'has estat infidel tu a mi.

Resposta a la invitació


21 Escolta, sobre els rasos se sent
un plor suplicant (dels fills d'Israel),
perquè han torçat el seu camí,
s'han oblidat de Jahvè (el seu Déu)
22 —Torneu, fills apòstates, vull guarir la vostra apostasia.
—«Aquí ens teniu, venim a vos,
perquè sou el nostre Déu.
23 Ben cert, son un engany els puigs
i el tumult de les muntanyes!
Realment, en Jahvè, el nostre Déu,
—1662→
hi ha la salvació d'Israel.
24 El Baal se'ns ha menjat des de joves
el treball dels nostres pares
(les seves ovelles i els seus bous, els seus fills i les seves filles);
25 ajaguem-nos en la nostra confusió,
que ens cobreixi la nostra ignomínia!»
(Ja que hem pecat contra Jahvè,
el nostre Déu,
nosaltres i els nostres pares,
des de la nostra joventut fins avui,
i no hem escoltat la veu de Jahvè,
el nostre Déu.)

Sinceritat en la conversió


4 1 Si et converteixes, Israel (oracle de Jahvè),
podràs tornar a mi;
si fas desaparèixer els teus Horrors,
no hauràs de fugir de la meva presència.
(2 I, si jures «per la vida de Jahvè» en veritat,
en dret i en justícia, «es beneiran amb ell les nacions»
i amb ell es gloriaran. 3 Ja que,
així ha parlat Jahvè a l'home de Judà i als habitants de Jerusalem:
Feu una cavada a fons,
i no sembreu sobre espines!)
4 Circumcideu-vos per a mi1524 i traieu
el prepuci del vostre cor
(home de Judà i habitants de Jerusalem),
perquè la meva còlera no surti com un foc
i cremi inextingible
(per la dolenteria de les vostres accions).

La invasió que ve del nord


5 (Anuncieu-ho a Judà, feu-ho sentir a Jerusalem i digueu:)
Soneu el corn al país,
crideu a plena veu (i digueu):
«Reuniu-vos, retirem-nos
a les ciutats fortificades!
6 Alceu bandera cap a Sió,
fugiu, no us atureu!»
Ja que ve del nord un mal,
una gran catàstrofe.
7 El lleó ha pujat de la seva malesa,
el destructor de nacions
s'ha posat en marxa, ha sortit del seu lloc
per transformar la terra en un desert
(les teves ciutats estaran en ruïnes, sense habitants).
8 Per això, cenyiu-vos de sac,
—1663→
gemegueu i lamenteu-vos:
«No s'ha pas retirat de nosaltres
la ira ardent de Jahvè!»

9 Aquell dia, oracle de Jahvè, al rei i als magnats els mancarà el cor, els sacerdots quedaran esglaiats, i s'esveraran els profetes. 10 I diran: «Ah, Senyor Jahvè, heu ben enganyat aquest poble i Jerusalem, dient: «Tindreu la pau», quan l'espasa ha tocat fins a l'ànima!» 11 Aquell temps, es dirà d'aquest poble i de Jerusalem:

L'enemic s'acosta


Un vent dels càlids rasos del desert,
camí de la filla del meu poble.
No és per a ventar ni per a porgar;
12 és un vent ple que ve per a mi!
(Ara jo mateix pronunciaré sobre ells el judici.)
13 Vet aquí que puja com els núvols,
els seus carros semblen un huracà!
Els seus cavalls van més lleugers que les àguiles:
ai de nosaltres, estem perduts!
14 (Renta't de mal el cor, Jerusalem, a fi de ser salvada;
¿fins quan has d'albergar dins el si els teus pensaments funestos?)
15 Perquè escolta: des de Dan anuncien
i donen noves de la calamitat;
de la muntanya d'Efraïm 16 han avisat...
Vet aquí que vénen panteres
d'un país de lluny
i fan contra les ciutats de Judà
els seus crits tot al voltant.

(17 Són contra ella com guardes rurals, perquè s'havia rebel·lat contra mi, oracle de Jahvè. 18 La teva conducta i les teves accione t'han valgut tot això; la teva dolenteria és la que tan amargament et toca el cor!)

Trastorn del profeta


19 Les meves entranyes, les meves entranyes, tremolo!
Parets del meu cor!
S'avalota contra mi la meva ànima,
el meu cor s'agita!
Perquè escolta: he sentit el corn,
—1664→
el crit de guerra!
20 Ve desastre sobre desastre,
tot el país és devastat!
D'improvís són devastades les meves tendes;
en un no res, els meus pavellons!
21 ¿Fins quan hauré de veure la bandera
i hauré de sentir el so del corn?

(22 Ja que el meu poble és un ximple, no em coneixen; són fills sense reflexió, i no tenen intel·ligència; són savis per a fer el mal, i no saben fer el bé.)

Retorn al caos


23 Vaig veure la terra, i era el caos!
Vaig girar-me cap al cel, i la seva llum havia desaparegut!
24 Vaig veure les muntanyes, i tremolaven,
i tots els puigs trontollaven!
25 Vaig veure... i l'home no hi era!
Tots els ocells havien fugit!
26 Vaig veure la terra fèrtil, i era un desert,
totes les seves ciutats estaven assolades davant Jahvè!
(davant la seva ira ardent!
27 Perquè, així havia parlat Jahvè:
Tot el país serà una desolació;
però no ho destruiré del tot.
28 Per això, la terra es posarà de dol,
i el cel, allà dalt, es vestirà de negre;
ja que he parlat, i no me'n desdic;
ho he resolt, i no torno enrera.)

La desbandada


29 Al crit de «cavallers i arquers!»
tot el país arrenca a córrer,
s'endinsen en l'espessor dels boscos
i pugen roques amunt.
Totes les ciutats són abandonades,
no hi queda ningú.
30 I tu, una dona malmenada
què faràs?
Ni que et vesteixis de porpra,
que t'adornis amb joiells d'or,
que t'ennegreixis les parpelles,
és en va que et poses bonica!
Els teus amants et desdenyen:
—1665→
ells van contra la teva vida!
31 Ah, he sentit el crit com d'una que va de part,
les queixes com d'una que infanta per primera vegada;
és el crit de la filla de Sió que panteixa,
que estén les mans:
«Ai de mi, que sucumbeixo
sota els cops d'uns que maten!»

Les raons de la invasió


5 1 Recorreu els carrers de Jerusalem,
vegeu i coneixeu (busqueu per les places si trobeu un home),
si n'hi ha cap que observi el dret,
que busqui la veritat (i la perdonaré)!
2 Si diuen: «Per la vida de Jahvè»,
cometen un perjuri!
És la mentida,
3 Jahvè, que volen veure els vostres ulls,
i no la veritat?
Els claveu cops, i no se'n senten (els esclafeu),
no volen escarmentar,
s'han fet una cara més dura que un roc,
no es volen convertir!
4 Jo em deia: «Deu ser només el poble baix
que fa ximpleries,
perquè no coneixen el camí de Jahvè,
el dret del seu Déu.
5 Aniré, doncs, a trobar els grans
i parlaré amb ells;
ells sí, que coneixen el camí de Jahvè,
el dret del seu Déu!»
Però ells, tots havien trencat el jou,
havien romput els eixanguers!
6 Els atacarà el lleó de la selva,
el llop de les estepes!
La pantera els assaltarà, a l'aguait
davant totes les seves ciutats;
tot el qui surti d'elles,
el deixaran fet bocins.

Ulterior justificació del càstig


Sí, les seves infidelitats són moltes,
són tantes les seves apostasies!
7 ¿Com amb això els podria perdonar,
oracle de Jahvè?
—1666→
Ja que m'han abandonat i juren
per déus inexistents;
adulteren i a casa de la prostituta
estableixen el seu domicili.
8 S'han tornat uns cavalls
que van eixits, lascius;
cada un ahina darrera la dona d'altri
i fan sentir la seva passió.
9 ¿No he de castigar unes coses així,
oracle de Jahvè,
i a una gent com aquesta,
no li he de donar el que mereix?

Certesa del càstig


10 Escaleu les seves terrasses
i feu-hi una destrossa (però no completa),
arrabasseu els seus sarments,
perquè no són de Jahvè!
11 Ja que m'han estat ben traïdors (la casa d'Israel i la casa de Judà),
oracle de Jahvè;
12 han renegat Jahvè,
i han dit: «Ell no és res!
L'espasa no vindrà sobre nosaltres,
ni veurem la fam.
13 I els profetes no són més que vent;
la paraula no és en ells!»
14 Per això, així parla Jahvè,
Déu-Sabaot:
Perquè han dit unes paraules semblants,
13c així els serà fet, a ells:
14c vet aquí que posaré les meves paraules
a la teva boca per foc,
i aquest poble per llenya
que aquell foc devorarà!

Explicació de l'exili.— 15 Vet aquí que faré venir sobre vosaltres una nació de lluny, casa d'Israel, oracle de Jahvè. És una nació perenne, una nació secular, una nació que no saps la seva llengua i que no entens què diu. 16 El seu buirac és com un sepulcre obert; tots són uns paladins. 17 Devorarà la teva sega i el teu pa; devorarà els teus fills i les teves filles; devorarà les teves ovelles i els teus bous; devorarà el teu cep, la teva olivera i la teva figuera. Derruirà les teves ciutats fortificades en que posaves la confiança, per l'espasa. 18 Així i tot, ni aquells dies, oracle de Jahvè, no faré amb vosaltres una destrossa completa. 19 Però quan direu: «¿Per què Jahvè, el nostre Déu, ens ha fet tot això?», els has de dir:   —1667→   Com m'heu abandonat a mi i heu servit, en el vostre país, déus exòtics, així heu de servir estrangers en un país que no és el vostre.

El poble estúpid i irreflexiu.— 20 Feu aquest anunci a la casa de Jacob i publiqueu-ho a Judà: 21 Escolta això, poble extravagant i irreflexiu, que tens ulls i no hi veus, que tens orelles i no hi sents! 22 ¿No teniu por de mi, no tremoleu davant meu, que he posat la sorra per límit al mar, de manera que bramulen les seves onades, i no el passen, que s'encrespen, i tampoc no poden? 23 Però aquest poble té un cor indòcil i rebel; s'han caragirat i se n'han anat. 24 No han dit en el seu cor: «Temem Jahvè, el nostre Déu, que dóna la pluja, la de tardor i la de primavera, al seu temps; que ha fixat les setmanes per a la sega i ens les conserva». 25 Són les vostres culpes que han trastornat aquest ordre, i són els vostres pecats que us han fet indignes del benestar. 26 Ja que hi ha impius entre el meu poble, roben hisendes, paren paranys i agafen homes a la trampa. 27 Igual que una cofa plena d'ocells, així les seves cases són plenes de frau; per això s'han fet grans i rics. 28 S'engreixen, rumien, diuen dolenteries. Transgredeixen el dret, no respecten el dret de l'orfe, i prosperen; no defensen la causa de la viuda. 29 ¿No he de castigar unes coses així, i a una gent com aquesta, no li he de donar el que mereix? 30 Coses execrables i abominables passen en aquest país: 31 els profetes profetitzen amb mentida, els sacerdots es desconsagren ells mateixos, i el meu poble ja està content així. Però ¿què fareu quan vindrà la fi?

L'invasor causarà la ruïna del poble pecador

6 1 Fugiu, fills de Benjamí, de dins Jerusalem (soneu el corn a Tecuè i sobre Bet-ha-Càrem aixequeu una alimara),


perquè des del nord s'aboca un mal,
una catàstrofe gran.
2 Agradable i amanyagada altura
de la filla de Sió!
3 Cap a ella vénen uns pastors
—1668→
amb els seus ramats.
Hi planten les tendes al voltant,
cada un pastura el seu tros:
4 «Comenceu contra ella les hostilitats (aixequem-nos),
pugem-hi al migdia!
Ai de nosaltres! El dia declina,
les ombres s'allarguen!
5 Aixequem-nos, pugem-hi de nit,
arrasem-ne els torricons!»

6 Perquè, així ha parlat Jahvè-Sabaot: Talleu fusta i feu una rampa contra Jerusalem.

Perquè de la destrucció a fons


Ai de la ciutat traïdora,
tot opressió dintre d'ella!
7 Com un pou fa brollar l'aigua,
així ella fa brollar el mal.
Pressions, violència i estralls
és el que s'hi sent;
té sempre a la cara
morats i lesions!
8 Corregeix-te, Jerusalem,
perquè no es desixi de tu la meva ànima,
perquè no et redueixi a desert,
a país inhabitat!

L'esmena és improbable


9 Així parla Jahvè-Sabaot:
Esgotima com en un cep (la resta d'Israel),
repassa la mà com un veremador
per sobre els pàmpols.
10 —¿A qui he de parlar i testimoniar,
perquè ho escoltin?
Sí, la seva orella és incircumcisa,
no poden prestar atenció.
Per a ells la paraula de Jahvè
s'ha tornat un oprobi;
tots es neguen a escoltar-la,
no és del seu grat.
11 Però, ple de la còlera de Jahvè,
jo m'he cansat de contenir-la,
haig d'abocar-la sobre l'infant del carrer
i sobre els rotlles de joves!
Tots seran presos: marit i muller,
el noi i l'home carregat d'anys.
12 Les cases passaran als qui els fan captius;
—1669→
els camps, als conqueridors.
(Perquè estendré la mà sobre els habitants del país,
oracle de Jahvè.)
13 Ja que, del més petit al més gran,
tothom està amb el guany,
i del profeta fins al sacerdot,
tothom comet frau!
14 Curen la fractura del meu poble a la lleugera,
dient: «Pau, pau!», i ¿on és la pau?

15 S'han comportat vergonyosament, ja que han fet coses abominables; ni s'avergonyeixen gens, ni coneixen el rubor. Per això, cauran entre els qui cacen, al temps del seu càstig ensopegaran, ha dit Jahvè.

On es trobaria la pau


161525 Així havia parlat Jahvè:
Aposteu-vos al cap dels camins
i pregunteu per les seves sendes,
les sendes seculars!
Sí, vegeu quin camí és el bo, i seguiu-lo,
i trobareu el repòs de la vostra ànima.
Però ells digueren: «No el seguim!»
17 Aleshores vaig establir sobre ells sentinelles:
«Atenció al so del corn!»
Però ells digueren: «No hi fem atenció!»

18 Per això, escolteu, nacions i els qui pastureu els seus ramats. 19 Escolta, terra: Vet aquí que faré venir sobre aquest poble un mal com a fruit dels seus pensaments, ja que no han prestat atenció a les meves paraules i han menyspreat la meva Llei.


20 ¿Què m'interessen un encens
que ve de Sabà
i una escorça aromàtica de llunyanes terres?

(Els vostres holocaustos i els vostres sacrificis no em diuen res!

21 Per això, així parla Jahvè: Posaré entrebancs a aquest poble, i hi ensopegaran pares i fills alhora, veïns i amics desapareixeran.

L'enemic del nord


22 Així parla Jahvè: Vet aquí un poble
que ve del nord,
una gran gentada es posa en marxa
des d'un extrem de la terra.
—1670→
23 Té al puny l'arc i la simitarra,
és un cruel,
no plany ni perdona
ni sent pietat.
La seva veu és com el bramul del mar,
i munta cavalls;
forma en ordre de batalla
contra tu, filla de Sió.
24 «N'hem sentit la notícia,
ens cauen les mans;
s'ha apoderat de nosaltres l'angoixa,
uns dolors com del part».
25 No sortiu fora cap al camp,
no aneu per cap camí,
perquè hi ha l'espasa enemiga,
terror tot al voltant!
26 Filla del meu poble, cennyeix-te de sac,
rebolca't a la cendra,
fes-te un dol com per l'amat,
una lamentació amarga.
(Perquè el devastador vindrà
d'improvís sobre nosaltres.)

El resultat final


27 «Et vaig posar d'assajador en el meu poble,
de contrast, per a conèixer,
per a assajar el seu estim,
28 tot el valor de la seva llei».
S'en van en estany, en coure
i en ferro tots ells (són pervertits).

29 (El plom és escalfat amb les manxes, un doble foc; en va s'està el refinador refina que refinaràs, ja que els dolents no es purifiquen mai.)


30 «Plata de rebuig» és com els diuen,
perquè Jahvè els ha rebutjats.