Extractes d'una biografia de Jeremies
26 Arrestació i judici de Jeremies.— 1 A la primeria del regnat de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, aquesta paraula fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2 Així parla Jahvè: Estigues a l'atri del temple de Jahvè i digues a totes les ciutats de Judà, que vénen a prosternar-se al temple de Jahvè, totes les paraules que t'he ordenat de dir-los; no en treguis res! 3 Qui sap si escoltaran i es convertiran cadascun de la seva mala conducta, i jo em desdiré del mal que pensava fer-los per la dolenteria de les seves accions. 4 Els diràs, doncs: Així parla Jahvè: Si no m'escolteu (seguint la Llei que he posat davant vostre, 5 escoltant les paraules dels meus servents, els profetes, que jo persisteixo a enviar-vos sense que els escolteu), 6 tractaré aquest temple com Siló i faré d'aquesta ciutat una maledicció per a totes les nacions de la terra.
7 Els sacerdots, els profetes i tot el poble sentiren que Jeremies pronunciava aquestes paraules al temple de Jahvè. 8 Tan bon punt Jeremies hagué acabat de dir allò que Jahvè li havia ordenat de dir a tot el poble, sacerdots i profetes l'agafaren, dient: «Moriràs! 9 ¿Per què has de profetitzar en nom de Jahvè, dient: Aquest temple serà destruït com Siló, i aquesta ciutat quedarà feta una ruïna sense habitants?» I tot el poble formà rotlle al voltant de Jeremies, al temple de Jahvè. 10 Però els magistrats de Judà que sentiren aquestes coses pujaren del palau reial al temple de Jahvè i segueren a l'entrada de la Porta Nova del temple de Jahvè.
11 Aleshores els sacerdots i els profetes digueren als magistrats i a tot el poble: «Aquest home mereix la mort, ja que ha profetitzat contra aquesta ciutat, com —1711→ heu sentit amb les vostres orelles!» 12 Però Jeremies digué als magistrats i a tot el poble: «És Jahvè que m'ha enviat a profetitzar contra aquest temple i contra aquesta ciutat totes les paraules que heu sentit. 13 Ara, doncs, reformeu tota la vostra manera de viure, i escolteu la veu de Jahvè (el vostre Déu), perquè es desdigui (Jahvè) del mal amb què us ha amenaçat. 14 Quant a mi, aquí em teniu, feu-me el que us sembli bo i just! 15 Però sapigueu bé que, si em feu morir, és sang innocent que fareu caure sobre vosaltres, sobre aquesta ciutat i sobre els seus habitants; ja que Jahvè m'ha enviat de debò a vosaltres per fer sentir a les vostres orelles totes aquestes paraules».
16 Aleshores els magistrats i tot el poble digueren als sacerdots i als profetes: «Aquest home no mereix la mort, perquè ens ha parlat en nom de Jahvè, el nostre Déu». 17 És que s'havien aixecat alguns dels ancians del país i havien dit a tot el poble reunit: 18 «Miquees de Morèset, que profetitzava en temps d'Ezequies, rei de Judà, bé va dir a tot el poble de Judà: «Així parla Jahvè-Sabaot: Sió es veurà llaurada com un camp; Jerusalem serà petits soles, i la muntanya del temple, crestalls de serralada». 19 ¿I el feren morir Ezequies, rei de Judà, o algú altre de Judà? ¿No van tenir por de Jahvè i van fer per aplacar-lo, de manera que Jahvè es va desdir del mal amb què els havia amenaçats? I nosaltres, ens farem responsables d'un gran mal!»
20 Hi hagué encara un home que profetitzava en nom de Jahvè, Uries, fill de Semeïes, de Cariat-ha-Jarim; profetitzava contra aquesta ciutat i aquest país exactament les mateixes coses que Jeremies. 21 Així que el rei Joaquim (i tots els seus valents) i tots els seus magistrats sentiren les seves paraules, el rei mirà de fer-lo morir. Però ho sentí Uries (tingué por i fugí) i s'internà a l'Egipte. 22 Aleshores el rei Joaquim envià ens homes a l'Egipte (El natan, fill d'Acobor, i ens homes amb ell a l'Egipte), 23 i feren sortir Uries de l'Egipte i el conduïren al rei Joaquim, que el féu executar amb l'espasa i féu llençar el cadàver a la fossa comuna. —1712→ 24 Però a Jeremies, el protegia Ahicam, fill de Safan, perquè no fos lliurat a les mans del poble per fer-lo morir.
27 L'acció simbòlica del jou.— 1 (A la primeria del regnat de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, aquesta paraula fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2 Així em parlà Jahvè:) Fes-te uns eixanguers i uns tellols, posa-te'ls sobre la nuca 3 i envia un missatge al rei d'Edom, al rei de Moab, al rei dels ammonites, al rei de Tir i al rei de Sidó, per mitjà dels ambaixadors que han vingut a Jerusalem a veure Sedequies, rei de Judà, (4 i fes-los aquest encàrrec per als seus senyors: Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Així heu de dir als vostres senyors: 5 Sóc jo que he fet la terra amb la meva gran forja i el meu braç estès i que puc donar-la a qui bé em sembla. 6 Ara, doncs, sóc jo que he posat tots aquests països a les mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, el meu servent; fins els animals del camp li he donat, perquè el serveixin. 7 Totes les nacions el serviran a ell, el seu fill i el fill del seu fill, fins que vingui també l'hora del seu país i que moltes nacions i uns grans reis el redueixin a l'estat de servitud. 8 La nació, doncs, o el reialme que no presentin el coll al jou del rei de Babilònia, és amb l'espasa, la fam i la pesta que els castigaré, oracle de Jahvè, fins que estiguin completament a les mans d'ell. 9 I vosaltres no us els escolten, els vostres profetes, endevins, somiatruites, mags i fetillers que us diuen: «No haureu de servir el rei de Babilònia»; 10 ja que és fals allò que us profetitzen, i servirà només perquè hàgiu d'anar a parar fora de la vostra terra (us dispersaré i desapareixereu). 11 Però la nació que presentarà el coll al jou del rei de Babilònia i el servirà, el deixaré quedar a la seva terra, oracle de Jahvè, perquè la treballi i hi visqui). 12 I a Sedequies, rei de Judà (vaig parlar de la mateixa manera), dient: Presenteu el coll al jou i serviu el rei de Babilònia (i el seu poble, i viureu. 13 ¿Per què morir, tu i el teu poble, per l'espasa, la fam i la pesta, com Jahvè n'ha amenaçat —1713→ la nació que no serveixi el rei de Babilònia? 14 No escolteu, doncs, les paraules dels profetes que us diuen: «No haureu de servir el rei de Babilònia», perquè és fals allò que us profetitzen. 15 Perquè jo no els he enviats, oracle de Jahvè, i són ells que us profetitzen falsament en el meu nom, amb el resultat que us dispersaré i desapareixereu, vosaltres i els profetes que us profetitzen.)
16 Als sacerdots i a tot aquest poble, els vaig parlar, dient: Així parla Jahvè: No escolteu les paraules dels vostres profetes que us profetitzen, dient: «Els vasos del temple de Jahvè seran tornats» (ara corrents), ja que és fals allò que us profetitzen. 17 (No els escolteu, serviu el rei de Babilònia, i viureu! ¿Per què aquesta ciutat hauria de ser una ruïna?) 18 Si són profetes, si tenen la paraula de Jahvè, que insisteixin prop de Jahvè (-Sabaot perquè no vagi a parar a Babilònia el que queda d'utensilis al temple de Jahvè, al palau reial de Judà i a Jerusalem.) 19 Perquè així parla Jahvè (-Sabaot, sobre les columnes, la gran pica, les bases i) sobre els altres objectes (que han quedat en aquesta ciutat), 20 que no va prendre Nabucodonosor, rei de Babilònia, quan deportà de Jerusalem a Babilònia Jeconies (fill de Joaquim, rei de Judà, amb tots els nobles de Judà i de Jerusalem; 21 perquè així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel, sobre els objectes que han quedat al temple de Jahvè, al palau reial de Judà i a Jerusalem) 22 Seran portats a Babilònia (i s'hi estaran fins al dia que jo intervendré a favor d'ells), oracle de Jahvè (fent-los pujar i tornar en aquest lloc).
28 Incident amb el profeta Hananies.— 1 Aquell mateix any, a la primeria del regnat de Sedequies, rei de Judà, l'any quatre, el mes cinquè, el profeta Hananies, fill d'Azur, originari de Gabaon, digué, en el temple de Jahvè, en presència dels sacerdots i de tot el poble: 2 «Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: He trencat el jou del rei de Babilònia; 3 al cap de dos anys justos, jo faré tornar en aquest lloc tots els objectes del temple de Jahvè (que Nabucodonosor, —1714→ rei de Babilònia, va prendre d'aquest lloc per emportar-se'ls a Babilònia), 4 Jeconies (fill de Joaquim, rei de Judà) i tots els deportats de Judà (que van venir a Babilònia; sóc jo que els faré tornar en aquest lloc, oracle de Jahvè), ja que trencaré el jou del rei de Babilònia!»
5 Aleshores el profeta Jeremies digué al profeta Hananies, davant els sacerdots i tot el poble presents al temple de Jahvè; 6 digué, doncs, el profeta Jeremies «Amén! Així ho faci Jahvè! Que Jahvè confirmi les paraules que acabes de profetitzar, fent tornar de Babilònia en aquest lloc els objectes del temple de Jahvè i tots els deportats! 7 Però escolta bé la paraula que faré sentir a les teves orelles i a les de tot el poble: 8 Els profetes que ens han precedit, a tu i a mi, de sempre, han profetitzat, per a molts de països i per a grans reialmes, la guerra (la fam i la pesta); 9 el profeta que profetitza la pau, és quan es compleix la seva paraula, que es coneix el profeta que Jahvè ha enviat realment!»
10 Aleshores el profeta Hananies arrencà del coll del profeta Jeremies els tellols i els trencà. 11 I Hananies digué en presència de tot el poble: «Així parla Jahvè: Així mateix trencaré el jou de Nabucodonosor, rei de Babilònia (al cap de dos anys justos), de sobre el coll de totes les nacions!» I el profeta Jeremies se'n va anar.
12 La paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies després que el profeta Hananies hagué trencat els tellols que havia tret del coll del profeta Jeremies, dient: 13 Vés, digues a Hananies: Així parla Jahvè: Tellols de fusta has trencat; en posaré d'altres de ferro! (14 Perquè, així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Es un jou de ferro que poso sobre el coll de totes aquestes nacions, perquè serveixin Nabucodonosor, rei de Babilònia, i el serviran; fins les bèsties del camp li he donat). 15 I el profeta Jeremies digué al profeta Hananies: «Escolta bé, Hananies: Jahvè no t'ha enviat, i tu has inspirat a aquest poble una falsa confiança! 16 Per això, així parla Jahvè: Vet aquí que t'enviaré fora de la superfície de la terra: aquest any moriràs (perquè has predicat la revolta contra —1715→ Jahvè)». 17 I el profeta Hananies morí aquell any, el mes setè.
29 La carta als exiliats. 1 Aquesta és la història de la carta que el profeta Jeremies envià des de Jerusalem als ancians dels exiliats que quedaven (als sacerdots, als profetes i a tot el poble que Nabucodonosor havia deportat de Jerusalem a Babilònia), 2 després de sortir de Jerusalem el rei Jeconies, amb la reina mare, els funcionaris, els magnats de Judà i de Jerusalem, els artesans i els serrallers. 3 Fou portada per Elasà, fill de Safan, i Gamaries, fill d'Helquies, que Sedequies, rei de Judà, envià a Nabucodonosor, rei de Babilònia, a Babilònia. Deia: «4 Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel, a tots els captius deportats de Jerusalem a Babilònia: 5 Edifiqueu cases i establiu-vos; planteu horts i mengeu-ne els fruits! 6 Preneu dona i procreeu fills i filles; busqueu esposes per als vostres fills, doneu les vostres filles a homes i que infantin fills i filles, de manera que us multipliqueu aquí i no disminuïu! 7 Procureu el benestar del país on us he deportat, i pregueu Jahvè per ell, ja que del seu benestar depèn el vostre. (8 Perquè així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: No us deixeu enganyar pels profetes que hi ha entre vosaltres, ni pels vostres endevins; no escolteu els somnis que somien, 9 ja que és una mentida allò que us estan profetitzant en el meu nom; jo no els he enviats, oracle de Jahvè. 10 Perquè així parla Jahvè: Quan s'hauran complert els setanta anys de Babilònia, intervindré a favor vostre i realitzaré en vosaltres la meva promesa de tornar-vos en aquest lloc.) 11 Si, jo em sé els plans que tinc sobre vosaltres, oracle de Jahvè, plans de benestar i no de desventura, per donar-vos el futur que espereu. (12 M'invocareu, i m'apiadaré de vosaltres; em pregareu, i us escoltaré; 13 em buscareu, i em trobareu.) Quan em reclamareu de tot cor, 14 em mostraré a vosaltres (oracle de Jahvè, i canviaré la vostra sort i us aplegaré de totes les nacions i de tots els llocs on us he dispersat, oracle de Jahvè, i us tornaré al lloc d'on us he deportat.)
—1716→15 Perquè dieu: «Jahvè ens ha suscitat profetes a Babilònia. (16 Perquè així parla Jahvè sobre el rei que seu al tron de David, i sobre tot el poble que viu en aquesta ciutat, els vostres germans que no us han acompanyat a l'exili; 17 així parla Jahvè-Sabaot: Enviaré contra ells l'espasa, la fam i la pesta, i els posaré com les figues badades que no es poden menjar de tan dolentes. 18 Els perseguiré amb l'espasa, la fam i la pesta i en faré un horror per a tots els reialmes de la terra, una execració, un objecte d'estupor, de xiulada, i un oprobi per a totes les nacions on els he dispersats. 19 Perquè no han escoltat les meves paraules, oracle de Jahvè, bé que els hagi enviat amb insistència els meus servents, els profetes, sense que escoltessin, oracle de Jahvè. 20 I vosaltres, escolteu la paraula de Jahvè, tots els exiliats que he enviat de Jerusalem a Babilònia!) 21 Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel, sobre Acab, fill de Colies, i sobre Sedequies, fill de Maasies, que us profetitzen falsament en el meu nom: Jo els lliuraré a les mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que els executarà a la vostra vista. 22 I d'ells arrencarà la maledicció que estarà en curs entre tots els exiliats de Judà a Babilònia, que dirà: «Que Jahvè et tracti com a Sedequies i Acab, que el rei de Babilònia ha rostit al foc!» 23 Perquè han fet «una inconveniència a Israel» cometent adulteri amb les dones dels altres (i han pronunciat en el meu nom una paraula de la qual jo no havia donat l'ordre). Jo, ben informat, en dono fe, oracle de Jahvè.
La reacció d'un dels exiliats.— 24-25 I Semeïes, de Nehelam, envià, en nom propi, una carta (a tot el poble de Jerusalem i) al sacerdot Sofonies, fill de Maasies (i a tots els sacerdots), que deia: 26 «Jahvè t'ha instituït sacerdot en lloc del sacerdot Jojadà, perquè fossis superintendent del temple de Jahvè pel que fa a tot home dement i que actua com a profeta, i el fiquessis al cep i a l'argolla. 27 Ara, doncs, ¿per què no has escridassat Jeremies d'Anatot, el qui us fa el profeta? 28 Que per —1717→ això ens ha pogut enviar aquesta recomanació: «Serà llarg; edifiqueu cases i establiu-vos; planteu horts, i mengeu-ne els fruits!» 29 I el sacerdot Sofonies llegí la carta al profeta Jeremies.
(30 La paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: Envia a dir a tots els exiliats: Així parla Jahvè sobre Semeïes, de Nehelam: 31 Ja que Semeïes us ha profetitzat sense que jo l'hagi enviar, i us ha inspirat una falsa confiança, 32 per això, així parla Jahvè: Castigaré Semeïes, de Nehelam, i la seva descendència! Cap dels seus no viurà enmig d'aquest poble, ni fruirà del bé que faré per al meu poble (oracle de Jahvè, perquè ha predicat la revolta contra Jahvè).
30 Introducció.— 1 La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè: 2 Així parla Jahvè, el Déu d'Israel: Escriu-te totes les paraules que t'he dit en un llibre! 3 Perquè vénen dies, oracle de Jahvè, en què canviaré la sort del meu poble, Israel i Judà, ha dit Jahvè, i els faré tornar al país que vaig donar als seus pares, perquè en prenguin possessió.
La salvació d'Israel.— 4 Aquestes són les paraules que Jahvè ha dit sobre Israel i Judà.
| 5 (Així parla Jahvè:) | |||
| Hem sentit un crit de terror, | |||
| d'alarma intensa. | |||
| 6 Pregunteu, si no, i vegeu | |||
| si cap mascle infanta. | |||
| ¿Per què, doncs, veig tot home | |||
| amb les mans a la cintura (com la qui infanta), | |||
| i que totes les cares s'han alterat, | |||
| s'han quedat lívides? | |||
| 7 Ai, que aquest és un gran dia, | |||
| no n'hi ha cap com ell! | |||
| Serà per a Jacob un temps de tràngol, | |||
| però en sortirà salvat. |
8 Aquell dia, oracle de Jahvè-Sabaot, trencaré el jou que pesa sobre el teu coll i rompré els teus eixanguers; els pagans no els reduiran més a l'estat de servitud. —1718→ 9 Serviran Jahvè, el seu Déu, i David, el rei que els suscitaré.
| 10 I tu no has de tenir por, servent meu Jacob; | |||
| no t'has d'espantar, Israel! | |||
| Perquè jo et socorreré des de lluny, | |||
| i els teus descendents, des de la seva captivitat; | |||
| Jacob tornarà, i trobarà la calma, | |||
| viurà tranquil i sense alarmes. |
11 Perquè jo, oracle de Jahvè, estaré amb tu per socórrer-te, ja que vull fer net de tots els pagans entre els quals t'he disseminat. Només amb tu no faré net: et castigaré segons el dret, però de ben impune, no te'n puc pas deixar.
Càstig dur del poble
| 12 Perquè així parla Jahvè: | |||
| Incurable davant meu és la teva fractura, | |||
| dolorós el teu cop! | |||
| 13 No hi ha cap remei per a l'úlcera, | |||
| per a tu no hi ha cicatrització! | |||
| 14 Tots els teus amants ja no hi pensen, | |||
| no s'interessen per tu, | |||
| ja que t'he clavat un cop d'enemic, | |||
| un càstig cruel. | |||
| 15 ¿Què et queixes de la teva fractura, | |||
| que el teu dolor és incurable? | |||
| És per les teves grans culpes | |||
| que t'he fet aquest mal. |
16 Per això, tots els qui et devoren seran devorats, i tots els qui et creen dificultats, tots aniran a l'exili; els qui t'espolien seran espoliats, i tots els qui et depreden, els lliuraré a la depredació. 17 Ja que faré que et pugi la carn nova i et curaré dels teus cops, oracle de Jahvè,
| perquè t'han donat el nom d'«expulsada», | |||
| per la qual ningú no s'interessa. |
La restauració de Jacob. 18 Així parla Jahvè: Canviaré la sort de les tendes de Jacob i em compadiré de les seves mansions: la ciutat serà reedificada sobre les seves ruïnes, i el torricó s'assentarà allà on li pertoca. 19 En sortirà l'acció de gràcies i la veu de gent alegre; els multiplicaré, perquè no disminueixin, i els honraré, perquè no els tinguin per poca cosa. —1719→ 20 Els seus fills seran com abans, i la seva comunitat, amb la meva protecció, serà estable; castigaré tots els qui els molestin. 21 El seu sobirà procedirà d'ell mateix i el qui el governi sortirà del seu si; i el faré acostar, perquè es posi en contacte amb mi; perquè, ¿qui és el qui arriscaria la vida posant-se en contacte amb mi, oracle de Jahvè? (22 Sereu el meu poble, i jo seré el vostre Déu.)
23 Vet aquí una tempestat de Jahvè: és la còlera que surt, una tempestat terbolinant s'arremolina sobre el cap dels impius; 24 la ira ardent de Jahvè no recularà, que ell no hagi acomplert i realitzat els seus designis recòndits! A la fi dels dies ho comprendreu.
31 Restauració de les tribus del nord.— 1 Aquell temps, oracle de Jahvè, seré el Déu de tots els clans d'Israel, i ells seran el meu poble.
| 2 Així parla Jahvè: Ha trobat gràcia | |||
| el poble en el desert; | |||
| els qui l'espasa ha perdonat comencen | |||
| a viure en repòs. | |||
| Albira Déu 3 de lluny, | |||
| Jahvè li apareix: | |||
| «Amb un amor etern t'estimo; | |||
| per això, m'he mantingut bondadós per a tu. | |||
| 4 T'edificaré de nou, i seràs reedificada, | |||
| o verge d'Israel, | |||
| tornaràs a posar-te bonica amb els teus tamborins | |||
| i sortiràs dansant alegre. | |||
| 5 De nou plantaràs les vinyes | |||
| a les muntanyes de Samaria; | |||
| els qui plantin plantaran i colliran | |||
| i cantaran lloances a Jahvè. | |||
| 6 Perquè un bon dia els observadors cridaran | |||
| a la muntanya d'Efraïm: | |||
| «Aixequem-nos, pugem a Sió, | |||
| cap a Jahvè, el nostre Déu!» |
Repatriació
| 7 Perquè, així parla Jahvè: | |||
| Canta fort, Jacob, canta d'alegria, | |||
| xiscleu al cim de les muntanyes, | |||
| publiqueu, lloeu i digueu: | |||
| «Jahvè ha socorregut el seu poble, | |||
| la resta d'Israel!» | |||
| —1720→ | |||
| 8 Els faré venir del nord | |||
| i els aplegaré d'un extrem de la terra. | |||
| Hi seran tots, cecs, coixos, i la qui infanta; | |||
| tornaran una colla gran. | |||
| Vet aquí que 9 sortiren tot plorant, | |||
| però els reconduiré enmig de consols, | |||
| els faré anar cap als torrents d'aigua, | |||
| pel camí pla on no ensopeguin. | |||
| Ja que, per a Israel, m'he tornat un pare, | |||
| Efraïm és el meu primogènit. | |||
| 10 —Escolteu, pagans, quina cosa diu Jahvè, | |||
| proclameu-ho a les illes llunyanes (i digueu): | |||
| Qui dispersà Israel, l'aplegarà, | |||
| el guardarà com un pastor el seu ramat; | |||
| 11 ja que Jahvè ha redimit Jacob, | |||
| el rescata de la mà d'un de fort. | |||
| 12 Vindran tots alegres cap a l'Excels de Sió, | |||
| radiants de joia pels beneficis de Jahvè, | |||
| pel blat, pel most i per l'oli, | |||
| per les cries del bestiar menut i gros. | |||
| La seva gorja serà com un hort que es rega, | |||
| no continuaran candint-se més; | |||
| 13 aleshores la noia dansarà alegre, | |||
| joves i vells estaran contents. | |||
| Canviaré el seu dol en goig (els consolaré), | |||
| els alegraré després de tantes penes. | |||
| 14 Donaré als sacerdots tant de greix com vulguin, | |||
| i el meu poble se saciarà dels meus béns, | |||
| oracle de Jahvè. | |||
La lamentació de Raquel
| 151536 Així parla Jahvè: | |||
| Escolta: a Ramà, se sent un sanglot, | |||
| un plor d'amarguesa! | |||
| Es Raquel que plora els seus fills, | |||
| no es vol consolar (dels | |||
| seus fills, perquè ja no hi | |||
| són. 16 Així parla Jahvè:) | |||
| Deixa't estar de plorar, | |||
| eixuga't les llàgrimes! | |||
| Perquè les teves penes seran compensades (oracle | |||
| de Jahvè): | |||
| tornaran del país enemic! | |||
| 17 Hi ha esperances per al | |||
| teu avenir, oracle de Jahvè: | |||
| —1721→ | |||
| els teus fills tornaran al seu | |||
| territori! | |||
Penediment d'Efraïm
| 18 He ben sentit, oracle de Jahvè, | |||
| com a Efraïm, li remordia: | |||
| «Per corregir-me, m'heu donat llenya, | |||
| com a un vedell indòmit! | |||
| Restaureu-me ara, tot penedit, | |||
| que vós sou, Jahvè, el meu Déu! | |||
| 19 Sí, després d'haver-me esgarriat, | |||
| m'ha sabut molt greu; | |||
| després d'haver-me instruït, | |||
| m'he picat la cuixa. | |||
| Estic confós, ple de vergonya, | |||
| perquè suporto l'oprobi (de la meva joventut)!» | |||
| 20 ¿Que és Efraïm, el meu fill més car, | |||
| el meu nen deliciós? | |||
| Ja que, cada vegada que en parlo, | |||
| hi haig de pensar; | |||
| per això, les entranyes se'm commouen per ell, | |||
| per força me n'he de compadir (oracle de Jahvè)! |
Exhortació a tornar
| 21 Dreça per a tu fites, | |||
| posa per a tu jalons, | |||
| fes atenció a la ruta, | |||
| torna pel camí d'anada! | |||
| Verge d'Israel, torna | |||
| a aquestes ciutats que són teves! | |||
| 22 ¿Fins quan has de fer el ronsa, | |||
| filla triganera? |
Perquè Jahvè ha creat una novetat a la terra: la dona envolta l'home!
La benedicció de Judà. 23 Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Diran encara aquesta paraula al país de Judà i a les seves ciutats, quan hauré canviat la seva sort: «Jahvè t'ha beneït, a tu, seu de justícia, muntanya santa, 24 i els qui habiten a les ciutats de Judà i tot el seu país, juntament amb els llauradors i els qui van amb un ramat». 25 Perquè regaré la gorja que pateix set i ompliré tota gorja que es va candint.
26 Sobre això em vaig despertar i vaig veure: havia tingut un son dolç.
La multiplicació del poble.— 27 Vénen dies, oracle —1722→ de Jahvè, en què sembraré sobre la casa d'Israel i sobre la casa de Judà una llavor d'homes i una llavor de bestiar. 28 I igual com he vetllat sobre ells per arrencar, per enderrocar, per demolir, per arruïnar i per fer mal, així vetllaré sobre ells per edificar i per plantar, oracle de Jahvè.
Retribució individual.— 29 Aquells dies no diran més: «Els pares han menjat raïm verd, i s'han esmussat les dents dels fills», 30 sinó que cadascú morirà per les seves pròpies culpes: a tot home que haurà menjat el raïm verd, se li esmussaran les pròpies dents.
La nova aliança1537.— 31 Vénen dies, oracle de Jahvè, en què conclouré amb la casa d'Israel i amb la casa de Judà una aliança nova; 32 no com l'aliança que vaig concloure amb els seus pares el dia que els vaig agafar per la mà per fer-los sortir del país d'Egipte, ja que foren ells que romperen la meva aliança, i jo els vaig avorrir, oracle de Jahvè. 33 Sí, aquesta serà l'aliança que conclouré amb la casa d'Israel després d'aquells dies, oracle de Jahvè: posaré la meva Llei dintre d'ells i l'escriuré sobre el seu cor. Aleshores jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. 34 No els caldrà més instruir-se l'un a l'altre, dient: «Coneixeu Jahvè!», perquè em coneixeran tots, dels més petits fins als mes grans, oracle de Jahvè, ja que els perdonaré les culpes i no em recordaré més dels seus pecats.
Perennitat del nou poble.— 35 Així parla Jahvè, que estableix el sol per fer llum, de dia; la lluna, i els estels, per fer llum, de nit; que avalota el mar, i en bramulen les onades, Jahvè-Sabaot, de nom: 36 Si mai falla aquest ordre davant meu, oracle de Jahvè, també el llinatge d'Israel deixarà de ser una nació davant meu per tota la vida!
Perennitat de l'amistat amb Jahvè.— 37 Així parla Jahvè: Si fos possible d'amidar els cels a dalt i d'explorar els fonaments de la terra a baix, també jo rebutjaria el llinatge d'Israel per tot allà que ha fet, oracle de Jahvè.
La nova ciutat santa.— 37 Vénen dies, oracle de Jahvè, —1723→ en què la ciutat serà reconstruïda per a Jahvè des de la torre d'Hananeel fins a la porta de l'Angle. 39 El cordill d'amidar sortirà, encara, de dret sobre el puig de Gareb i girarà cap a Goà, 40 i tota la Vall (els cadàvers i les cendres) i tots els terrenys fins al torrent del Cedró, fins a l'angle de la porta dels Cavalls, cap a l'est, seran consagrats a Jahvè; mai més no hi haurà qüestió d'arrencar i de demolir.
32 La compra del camp d'un parent.— 1 La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, l'any deu de Sedequies, rei de Judà, és a dir, l'any divuit de Nabucodonosor. 2 Aleshores l'exèrcit del rei de Babilònia assetjava Jerusalem, i el profeta Jeremies es trobava detingut a l'atri de guàrdia, al palau reial de Judà, 3 on el rei de Judà, Sedequies, l'havia fet tancar, dient: «¿Per què has de profetitzar, dient: Així parla Jahvè: Posaré aquesta ciutat a les mans del rei de Babilònia, perquè la prengui; 4 i Sedequies, rei de Judà, no s'escaparà de les mans dels caldeus, sinó que certament serà posat a les mans del rei de Babilònia i es parlaran boca amb boca i es veuran ulls amb ulls; 5 farà anar Sedequies a Babilònia, i s'hi estarà fins que jo el visiti, oracle de Jahvè; si combateu contra els caldeus, no tindreu èxit!».
6 I Jeremies va dir: «Em fou adreçada la paraula de Jahvè, dient: 7 Vet aquí Hanameel, fill del teu oncle Sel·lum, que ve per dir-te: «Compra el meu camp d'Anatot, perquè tens el dret de preferència per a comprar-lo!» 8 M'arribà el meu cosí Hanameel, segons la paraula de Jahvè, a l'atri de guàrdia i em digué: «Compra el meu camp d'Anatot, (que és a la terra de Benjamí), perquè tens el dret d'adquisició i el rescat t'interessa; compra'l». I vaig conèixer que es tractava d'una paraula de Jahvè. 9 Vaig comprar, doncs, el camp del meu cosí Hanameel, a Anatot, i li'n vaig pagar el preu: disset sicles de plata. 10 En vaig redactar l'acta i vaig posar-hi el segell; vaig —1724→ prendre testimonis i vaig pesar la plata a les balances. 11 Després vaig agafar l'acta de compra, la segellada, segons les regles prescrites, i l'oberta, 12 i la vaig donar a Baruc, fill de Neries, fill de Maasies, en presència del meu cosí Hanameel, dels testimonis signataris de l'acta de compra i de tots els jueus que es trobaven a l'atri de guàrdia, 13 i davant d'ells vaig donar aquesta ordre a Baruc: 14 «Així parla Jahvè-Sabaot el Déu d'Israel: Agafa (aquestes actes) aquesta acta de compra, la segellada i l'oberta, i posa-les en una gerra a fi que es conservin molt de temps. 15 Perquè, així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Encara es compraran cases, camps i vinyes en aquest país.
16 Després d'haver confiat l'acta de compra a Baruc, fill de Neries, vaig pregar Jahvè, dient: 17 «Ah, Senyor Jahvè, sou vós que heu fet el cal i la terra amb la vostra gran força i el vostre braç estès; res no us és impossible! 18 Que en preneu milers a mercè, però feu pagar la culpa dels pares a compte dels fills després d'ells; el Déu gran i valent, Jahvè (-Sabaot, de nom), 19 gran en designis i suprem en execució; que teniu els ulls oberts sobre tots els camins dels fills d'Adam per donar a cadascun segons la seva conducta i segons el fruit de les seves accions; 20 que heu produït senyals i prodigis d'ençà del país d'Egipte fins avui, a Israel i a l'estepa, i us heu fet un nom com es veu avui; 21 que féreu sortir el vostre poble d'Israel del país d'Egipte amb senyals i prodigis, amb mà forta i braç estès, i amb un estemordiment gran. 22 Els donàreu aquest país que havíeu promès amb jurament als seus pares, un país que regala de llet i de mel. 23 Però van venir, en van prendre possessió, i no escoltaren la vostra veu ni observaren la vostra Llei; res no van fer del que vós els havíeu manat de fer, de manera que els heu fet venir tot aquest mal: 24 tenim aquí mateix les rampes, que arriben a la ciutat; a causa de l'espasa, la fam i la pasta, la ciutat és posada a les mans dels caldeus que l'ataquen, i allò amb què l'havíeu amenaçada és un fet; 25 i sou vós, Senyor Jahvè, que m'heu dit: «Compra —1725→ el camp amb diner!», ¿i jo he hagut de redactar l'acta, posar-hi el segell i prendre testimonis, quan la ciutat és posada a les mans dels caldeus?»
26 Aleshores em fou adreçada la paraula de Jahvè, dient: 27 Sí, jo sóc Jahvè, el Déu de tot ésser de carn. Hi ha per a mi res d'impossible? 28 Per això, així parla Jahvè: Posaré aquesta ciutat a les mans dels caldeus, és a dir, a les mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, que la prendrà; 29 els caldeus que l'ataquen hi entraran i calaran foc a aquesta ciutat i la incendiaran (això val per a les cases on es van cremar perfums a Baal i es van vessar libacions a d'altres déus, sobre els seus terrats, per ofendre'm). 30 Ja que els fills d'Israel i els de Judà no han fet, des de joves sinó allò que jo trobo mal fet (els fills d'Israel, en efecte, no han fet més que ofendre'm amb l'obra de les seves mans, oracle de Jahvè). 31 Perquè aquesta ciutat ha estat per a mi un motiu d'ira i de còlera des del dia que l'edificaren fins avui, tant, que me l'he de treure del davant 32 per tot el mal que els fills d'Israel i els de Judà han fet per ofendre'm: ells, els seus reis, els seus magnats, els seus sacerdots, els seus profetes, l'home de Judà i els habitants de Jerusalem. 33 Se m'han girat d'esquena, i no de cara, tot i que els han instruït, cada dia, amb insistència, i no han escoltat i après la lliçó. 34 Han instal·lat els seus Horrors al temple que porta el meu nom, per deshonrar-lo. 35 Han construït els llocs sacrificials de Tófet, a la vall de Ben-Hennom, per fer passar pel foc els seus fills i les seves filles, en honor de Móloc —cosa que no els he prescrit, ni mai m'havia passat pel cap de fer aquesta abominació—, per induir Judà al pecat.
36 I ara, així parla Jahvè, el Déu d'Israel, a propòsit d'aquesta ciutat de què dieu: «Ha estat posada a les mans del rei de Babilònia per l'espasa, la fam i la pesta» 37 Jo els aplegaré de tots els països on els he disseminats en la meva ira, la meva còlera i una gran indignació; els tornaré en aquest lloc i els faré habitar en seguretat. 38 Aleshores seran el meu poble, i jo seré el seu Déu. 39 Els donaré una sola ment —1726→ i un sol propòsit perquè em temin sempre, pel seu bé i pel bé dels seus fills després d'ells. 40 Conclouré amb ells una aliança eterna no pararé de seguir-los i posaré el meu temor en el seu cor perquè no s'apartin de mi. 41 Trobaré gust a fer-los bé, i els plantaré ferms en aquest país, amb tot el meu cor i amb tota la meva ànima. 42 Perquè així parla Jahvè: Igual com he fet venir sobre aquest poble tot aquest gran mal, així faré venir sobre ells tot el bé que els prometo, 43 i encara es compraran camps en aquest país de què dieu: «És un desert sense homes ni bèsties; fou posat a les mans dels caldeus»; 44 compraran camps per diner, en redactaran l'acta, hi posaran el segell i prendran testimonis, al país de Benjamí, als voltants de Jerusalem, a les ciutats de Judà, a les de la Muntanya, de la Terra baixa i del Nègueb. Ja que canviaré la seva sort, oracle de Jahvè.
33 Altres promeses de restauració.— 1 La paraula de Jahvè fou adreçada una segona vegada a Jeremies, quan encara estava detingut a l'atri de guàrdia, dient: 2 Així parla Jahvè, que ha fet la terra tot donant-li forma i estabilitat —el seu nom és Jahvè!—: 3 Crida'm, i et respondré, t'anunciaré coses grans i reservades que no saps. 4 Perquè així parla Jahvè, el Déu d'Israel, referent a les cases d'aquesta ciutat i a les cases reials de Judà, les demolides (per raó de les rampes i de l'avantmuralla, 5 quan començaven a combatre contra els caldeus), per omplir-les amb els cossos dels homes que jo havia manat en la meva ira i en la meva còlera i als quals havia amagat la cara per tota la seva dolenteria: 6 Vet aquí que la restauraré; els revelaré tresors de pau forma, 7 canviaré la sort de Judà i la de Jerusalem i els edificaré com eren abans. 8 Els purificaré de totes les seves culpes, amb què van pecar contra mi, i els perdonaré totes les culpes i allò en què m'han estat infidels. 9 I serà un motiu de goig, d'honor i de glòria per a totes les nacions de la terra que sentiran parlar de tot el bé que jo els faig; s'escruixiran i s'esvalotaran de tant de bé i de tanta pau com els procuro.
—1727→Alegria i agraïment del poble.— 10 Així parla Jahvè: Es tornarà a sentir en aquest lloc que dieu que està arruïnat, sense homes ni bèsties, a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem que estan desolats, sense homes, ni bèsties, 11 la veu de goig i la veu d'alegria, la veu d'espòs i la ven d'esposa, la veu dels qui, portant sacrificis d'acció de gràcies al temple de Jahvè, diran: «Doneu gràcies a Jahvè-Sabaot, perquè Jahvè és bo, perquè és etern el seu amor!» Perquè canviaré la sort d'aquest país com era abans, ha dit Jahvè.
Represa de la vida pastoral.— 12 Així parla Jahvè-Sabaot: Hi tornarà a haver en aquest lloc arruïnat, sense homes ni bèsties, i en totes les seves ciutats, una pleta on els pastors tancaran les ovelles. 13 A les ciutats de la Muntanya, de la Terra baixa i del Nègueb, al país de Benjamí, als voltants de Jerusalem i a les ciutats de Judà, les ovelles tornaran a passar davant les mans del qui les compta, ha dit Jahvè.
El regne messiànic.— 14 Vénen dies, oracle de Jahvè, en què realitzaré la promesa que vaig fer a la casa d'Israel i a la de Judà. 15 Aquells dies i aquell temps faré germinar de David un germen legítim, que exercirà en el país dret i justícia. 16 Aquells dies, Judà triomfarà i Jerusalem viurà segura, i el nom que li donaran és: «Jahvè-és-la-nostra legitimitat».
Perennitat de la dinastia i del sacerdoci.— 17 Perquè així parla Jahvè: Mai no faltarà a David un successor per a seure sobre el tron de la casa d'Israel. 18 I als sacerdots levites, no els faltaran mai successors en el meu servei per a oferir l'holocaust, fer fumejar l'oblació i celebrar cada dia el sacrifici.
Repetició de la promesa. 19 La paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: 20 Així parla Jahvè: Si és que es trenca el pacte del dia amb la nit, de manera que el dia i la nit no s'escaiguin al temps que els toca, 21 aleshores sí, que es trencarà el pacte amb el meu servent David, de manera que no tingui cap fill que regni sobre —1728→ el seu tron, i amb els levites sacerdots, de manera que no siguin els meus ministres. 22 Igual com no es pot comptar l'exèrcit del gel ni mesurar la sorra del mar, així multiplicaré la posteritat del meu servent David i els levites que em fan de ministres.
Déu no ha rebutjat David.— 23 La paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: 24 ¿No has vist què enraona aquest poble: «Les dues famílies que havia elegit Jahvè, les ha rebutjades»? (i menyspreen el meu poble, que ja no els apareix possible com a nació). 25 Així parla Jahvè: Si no he creat el dia i la nit, i no he instituït les ordenances del gel i de la terra, 26 aleshores sí, que rebutjaré (el llinatge de Jacob i) el meu servent David i no prendré de la seva descendència qui governi la posteritat d'Abraham, Isaac i Jacob. Perquè canviaré la seva sort i em compadiré d'ells.
34 Comunicació a Sedequies.— 1 La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, i tot el seu exèrcit, tots els reialmes de la terra, sotmesos a la seva dominació, i tots els pobles estaven en lluita contra Jerusalem i contra totes les seves ciutats: 2 Així parla Jahvè, el Déu d'Israel: Vés, digues a Sedequies, rei de Judà: Així parla Jahvè: Posaré aquesta ciutat a les mans del rei de Babilònia, que la prendrà i la incendiarà. 3 I tu no t'escaparàs de la seva mà; al contrari, seràs capturat i lliurat en poder seu; us veureu amb el rei de Babilònia ulls amb ulls i us parlareu boca amb boca, i hauràs d'anar a Babilònia. 4 Però escolta una paraula de Jahvè, Sedequies, rei de Judà: Així parla Jahvè (sobre tu: No moriràs per l'espasa), 5 moriràs en pau, i faran cremacions per tu com en feren pels teus pares, els reis passats que et van precedir, i per tu recitaran la lamentació «Ai Senyor!» Sóc jo que ho declaro, oracle de Jahvè. 6 I el profeta Jeremies reportà totes aquestes paraules a Sedequies, rei de Judà, a Jerusalem.
La qüestió de l'alliberament dels esclaus.— 8(La —1729→ paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè després que) el rei Sedequies havia conclòs amb tot el poble de Jerusalem un acord per a proclamar un afranquiment: 9 cadascú havia de deixar anar en llibertat els seus esclaus hebreus, homes i dones; ningú no havia de retenir en servitud un jueu, germà seu. 7 Quan l'exèrcit del rei de Babilònia estava combatent (contra Jerusalem i contra totes les ciutats de Judà que quedaven) contra Laquís i Azecà, perquè eren elles que restaven entre les (ciutats de Judà) ciutats fortificades, 10 obeïren tots els magnats i tot el poble que havien entrat en l'acord de deixar anar en llibertat els seus esclaus, homes i dones, i de no retenir-los més en servitud; obeïren i els deixaren anar, 11 però després van fer tornar els esclaus, homes i dones, que havien deixat anar en llibertat, i els reduïren de nou a la servitud.
12 Aleshores la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, dient: 13 Així parla Jahvè, el Déu d'Israel: Jo havia conclòs amb els vostres pares, el dia que els vaig fer sortir del país d'Egipte, de la casa de servitud, una aliança, dient: 14 «Al cap de set anys, cadascun de vosaltres llibertarà el seu germà hebreu que se t'haurà venut; és quan t'haurà servit sis anys que l'has d'afranquir». Però els vostres pares no m'han pas escoltat ni m'han prestat cap atenció. 15 Avui, doncs, vosaltres prou havíeu canviat, havíeu fet el que jo trobo just proclamant l'afranquiment del vostre proïsme; havíeu conclòs un acord davant meu, al temple que porta el meu nom. 16 Però heu tornat entera i, profanant el meu nom, heu fet tornar cadascun el seu esclau, home o dona, que havíeu deixat anar en plena llibertat, i els heu forçats a ser una altra vegada els vostres esclaus. 17 Per això, així parla Jahvè: Vosaltres no m'heu obeït donant la llibertat cadascun al seu germà i proïsme. Doncs, jo donaré la llibertat sobre vosaltres, oracle de Jahvè, a l'espasa, a la pesta i a la fam, i faré de vosaltres un horror per a tots els reialmes de la terra. 18 I posaré els homes que han transgredit la meva aliança (que —1730→ no han observat els termes de l'acord que havien conclòs a la meva presència), 19 els magnats de Judà i els de Jerusalem, els funcionaris i els sacerdots, i tots els terratinents que havien passat entre els trossos del vedell (18b del vedell que havien tallat en dos per passar entre els seus trossos), 20 els posaré a les mans dels seus enemics i a les mans dels qui van contra la seva vida, i els seus cossos serviran de pastura als ocells de carronya i a les bèsties salvatges. 21 Però Sedequies, rei de Judà, i els seus oficials, els posaré a les mans dels seus enemics, a les mans dels qui van contra la seva vida a les mans de l'exèrcit del rei de Babilònia que s'acaba de retirar lluny de vosaltres! 22 Donaré ordres, oracle de Jahvè, i els faré tornar cap a aquesta ciutat, perquè l'ataquin, la prenguin i la incendiïn. I convertiré les ciutats de Judà en una desolació, sense cap habitant.
35 L'exemple dels recabites.— 1 La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, en temps de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà: 2 Vés a la casa dels recabites, parla amb ells i porta'ls al temple de Jahvè, en una de les sales, per fer-los beure vi. 3 Vaig prendre, doncs, Jezonies, fill de Jeremies, fill d'Habsanies, els seus germans i tots els seus fills, tota la casa dels recabites; 4 els vaig dur al temple de Jahvè, a la sala de Ben-Johanan, fill de Jeguedelies, home de Déu, la que era al costat de la sala dels dignataris, sobre la de Maasies, fill de Sel·lum, guàrdia del llindar; 5 i vaig posar davant d'ells àmfores plenes de vi i copes, i els vaig dir: «Beveu vi!» 6 Però digueren: «No bevem vi, perquè Jonadab, fill de Recab, el nostre pare, ens va donar aquesta ordre: «Mai no heu de beure vi, ni vosaltres ni els vostres fills; 7 tampoc no heu d'edificar cases, ni fer la sembra, ni plantar vinyes, ni n'heu de tenir; perquè és en tendes que heu d'habitar tota la vostra vida (a fi de viure molts dies sobre la terra on sou pelegrins)». 8 I hem escoltat la veu de Jonadab, fill de Recab, el nostre pare, en tot el que ens ha ordenat, de manera que no bevem vi en tota —1731→ la nostra vida, ni nosaltres, ni les nostres dones, ni els nostres fills, ni les nostres filles; 9 no edifiquem cases per habitar-hi, i no tenim ni vinya, ni camp, ni sembrats; 10 habitem més aviat en tendes i ho hem escoltat i fet tot tal com ens ha ordenat el nostre pare Jonadab. 11 Només que, quan Nabucodonosor, rei de Babilònia, ha pujat contra el país, hem dit: «Anem, entrem a Jerusalem per fugir de l'exèrcit dels caldeus i del d'Aram»; i és així que vivim a Jerusalem».
Aplicació als jueus.— 12 Aleshores la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: 13 Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Vés, digues a l'home de Judà i als habitants de Jerusalem: ¿No aprendreu la lliçó, d'escoltar les meves paraules, oracle de Jahvè? 14 Els fills de Jonadab, fill de Recab, han mantingut una paraula que el pare havia imposat als fills, de no beure vi, i no han begut vi fins avui, perquè han obeït el manament del seu pare; però a mi, que us he parlat amb insistència i sense cansar-me, no m'heu escoltat. 15 Us he enviat els meus servents, els profetes, amb constància infatigable, dient: Convertiu-vos cadascun de la seva mala conducta, reformen les vostres obres i no seguiu d'altres déus per servir-los, i podreu habitar sobre la terra que he donat a vosaltres i als vostres pares; però no heu prestat cap atenció ni heu escoltat. 16 Sí, els fills de Jonadab, fill de Recab, han observat l'ordre donada pel seu pare, mentre que aquest poble no m'ha escoltat a mi! 17 Per això, així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Faré venir sobre Judà i sobre tots els habitants de Jerusalem tot el mal amb què els he amenaçats (ja que els he parlat, i no han escoltat, els he cridats, i no han res post).
Promesa als recabites.— 18 I a la casa dels recabites, Jeremies els digué: Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Com sigui que heu obeït l'ordre del vostre pare Jonadab, que heu complert tot el que us ha manat, 19 per això, així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Jonadab, fill de Recab, no es veurà sense —1732→ un descendent que estigui al meu servei, mentre la terra duri.
36 El volum de l'any 604.— 1 L'any quatre de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, fou adreçada a Jeremies, de la part de Jahvè aquesta paraula: 2 Pren un volum i escriu-hi totes les paraules que t'he dit (tocant a Israel, Judà i totes les nacions) des del dia que vaig començar a parlar-te (des del temps de Josies) fins avui. 3 Potser, sentint els de la casa de Judà tot el mal que tinc intenció de fer-los, es convertiran cadascun de la seva mala conducta, i jo els podré perdonar la seva culpa i el seu pecat. 4 Jeremies cridà Baruc, fill de Neries, i, dictant Jeremies, Baruc escriví en un volum totes les paraules que Jahvè li havia dit. 5 Després, Jeremies donà aquesta ordre a Baruc: «Jo estic impedit, no puc entrar al temple de Jahvè; 6 vés-hi tu, i en el volum que has escrit, dictant-te jo, llegeix les paraules de Jahvè al poble, en el temple de Jahvè, un dia de dejuni; les has de llegir també a tots els de Judà vinguts de les seves ciutats. 7 Qui sap si no acudiran suplicants a Jahvè i es convertiran cadascun de la seva mala conducta; perquè és la gran ira i la còlera amb què Jahvè ha amenaçat aquest poble». 8 Baruc, fill de Neries, observà puntualment l'ordre que li havia donat el profeta Jeremies, de llegir en el llibre les paraules de Jahvè, al temple de Jahvè.
9 Passà, doncs, l'any cinc de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà, el mes novè, que tot el poble de Jerusalem i tot Judà proclamaren un dejuni davant Jahvè (a Jerusalem). 10 Aleshores Baruc llegí a tot el poble, en el llibre, les paraules de Jeremies al temple de Jahvè, a la sala de Gamaries, el fill del secretari Safan, al pati superior, a l'entrada de la porta Nova del temple de Jahvè. 11 Miquees, fill de Gamaries, fill de Safan, que sentí totes les paraules de Jahvè, del llibre, 12 baixà al palau reial, a la sala del secretari; i justament hi tenien sessió tots els dignataris: el secretari Elisamà, Dalaïes, fill de Semeïes, Elnatan, fill d'Acobor, Gamaries, fill de Safan, Sedequies, fill d'Hananies, i tots els altres dignataris. —1733→ 13 Miquees els reportà totes les paraules que havia sentit quan Baruc llegia el llibre al poble. 14 Aleshores, per unanimitat, els dignataris enviaren Judí, fill de Natanies, fill de Selemies, fill de Cusà, a dir a Baruc: «Agafa el volum on has llegit per al poble i vine!» I Baruc, fill de Neries, l'agafà i se n'hi va anar. 15 Li digueren: «Seu, llegeix-nos-el!» I Baruc els el llegí. 16 Quan hagueren sentit totes les paraules, espantats, es miraren l'un a l'altre i digueren: «Cal absolutament informar el rei d'aquestes paraules!» 17 Interrogaren Baruc, dient: «Explica'ns com has escrit totes aquestes paraules». 18 Baruc els digué: «Mot per mot em dictava totes aquestes paraules, mentre jo les escrivia amb tinta sobre el llibre». 19 Aleshores els dignataris digueren a Baruc: «Vés, amagueu-vos, tu i Jeremies: que ningú no sàpiga on sou!»
20 Després entraren a veure el rei a l'habitació; però havien deixat el volum en dipòsit a la sala del secretari Elisamà. Tanmateix, quan hagueren informat el rei de totes les paraules, 21 el rei envià Judí a buscar el volum, i ell l'agafà de la sala del secretari Elisamà. I Judí el llegí al rei i a tots els dignataris que estaven drets al voltant del rei. 22 El rei estava assegut als apartaments d'hivern, al mes novè, i el foc del braser cremava davant d'ell. 23 Cada vegada, doncs, quan Judí havia llegit tres o quatre columnes, les esquinçava amb el trempaplomes d'escriba i les tirava al foc del braser, fins que el volum sencer fou consumit al foc del braser. 24 No s'estremiren ni s'esquinçaren els vestits, ni el rei ni cap dels seus servidors que havien sentit totes aquelles paraules! 25 I baldament Elnatan, Dalaïes i Gamaries insistissin al rei perquè no cremés el volum, no els va pas escoltar. 26 El rei ordenà a Jerehmeel, fill del rei, a Saraïes, fill d'Ezriel, i a Selemies, fill d'Abdeel, que arrestessin l'escriba Baruc i el profeta Jeremies; però Jahvè els havia amagats.
27 La paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, després que el rei hagué cremat el volum amb les paraules que Baruc havia escrit, dictant Jeremies: 28 Torna-hi, pren un altre volum i escriu-hi totes les paraules que figuraven —1734→ ja al primer volum, cremat per Joaquim, rei de Judà, 29 i (sobre Joaquim, rei de Judà) digues: Així parla Jahvè: Tu has cremat aquest volum, dient: «¿Per què hi havies d'escriure: Certament vindrà el rei de Babilònia, que saquejarà aquest país i en farà desaparèixer homes i bèsties?» 30 Per això, així parla Jahvè sobre Joaquim, rei de Judà: No tindrà més ningú sobre el tron de David, i el seu cadàver quedarà exposat a la calor del dia i al fred de la nit; 31 a ell, la seva descendència i els seus servidors, els castigaré per les seves culpes, i faré venir sobre ells, sobre els habitants de Jerusalem i sobre els homes de Judà tot el mal amb què els he amenaçats, sense que escoltessin.
32 Jeremies agafà un altre volum i el donà a l'escriba Baruc, fill de Neries, que hi va escriure, dictant Jeremies, totes les paraules del llibre que havia cremat Joaquim, rei de Judà, i encara hi foren afegides moltes paraules com aquelles.
37 Sedequies consulta Jeremies.— 1 El rei Sedequies, fill de Josies, regnà en lloc de Jeconies, fill de Joaquim. Nabucodonosor, rei de Babilònia, l'havia fet rei al país de Judà. 2 Però ni ell, ni els seus servidors, ni el poble de la terra no escoltaren les paraules que Jahvè pronuncià pel ministeri del profeta Jeremies.
3 El rei Sedequies envià Jucal, fill de Selemies, i el sacerdot Sofonies, fill de Maasies, al profeta Jeremies, dient: «Prega per nosaltres Jahvè, el nostre Déu!» 4 Ara bé, Jeremies anava i venia entre el poble: no l'havien encara ficat a la presó. 5 Però sortí d'Egipte l'exèrcit del Faraó, i, quan els caldeus que bloquejaven Jerusalem sentiren tal notícia, es retiraren de davant de Jerusalem. 6 Aleshores la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: 7 Així parla Jahvè, el Déu d'Israel: Així heu de dir al rei de Judà que us envia a consultar-me: L'exèrcit del Faraó que ha sortit en socors vostre se'n tornarà al seu país, cap a l'Egipte! 8 Els caldeus tornaran a atacar aquesta ciutat, la prendran i la incendiaran. 9 Així parla Jahvè: No us feu il·lusions, pensant: Es definitivament que —1735→ els caldeus se'n van i ens deixen; perquè no se'n van! 10 Perquè mal que desbaratéssiu tot l'exèrcit dels caldeus en guerra contra vosaltres i que no en quedessin més que alguns ferits greus, cada un a la seva tenda, ells s'aixecarien per incendiar la ciutat.
Arrestació de Jeremies. 11 Passà, doncs, quan l'exèrcit dels caldeus es retirà de davant de Jerusalem a causa de l'exèrcit del Faraó, 12 que Jeremies sortia de Jerusalem per anar a la terra de Benjamí a fer una partició d'allí entre els del seu poble. 13 Quan va ser, doncs, a la porta de Benjamí, hi estava de guàrdia un tal Jeries, fill de Selemies, fill d'Hananies, que arrestà el profeta Jeremies, dient: «Tu vols passar-te als caldeus!» 14 Jeremies respongué: «Fals! No vull passar-me als caldeus!» Però no se'l va escoltar. Jeries, doncs, arrestà Jeremies i el conduí als dignataris, 15 i els dignataris, furiosos contra Jeremies, li pegaren i el posaren detingut a casa del secretari Jonatan, ja que l'havien convertida en presó; 16 i per cert que va anar a raure al soterrani amb volta, de la cisterna. I s'hi va quedar molts dies.
Sedequies salva Jeremies. 17 El rei Sedequies el féu anar a buscar. I, secretament, al seu palau, el rei li preguntà: «Hi ha cap paraula de Jahvè?» Jeremies respongué: «N'hi ha!» I digué: «A les mans del rei de Babilònia seràs posat!» 18 Després Jeremies digué al rei Sedequies: «¿En què us he mancat, a tu, als teus servidors o a aquest poble, perquè m'hàgiu de ficar a la presó? (19 I on són els profetes que us profetitzaven, dient: No vindrà contra vosaltres el rei de Babilònia, ni contra aquest país?) 20 I ara, digna't a escoltar, senyor Rei, que la meva súplica et toqui el cor: no em facis reconduir a casa del secretari Jonatan, perquè m'hi moriria!» 21 Aleshores el rei Sedequies donà ordres que internessin Jeremies a l'atri de guàrdia i li donessin cada dia una fogassa de pa, del carrer dels forners, fins que no hi va haver més pa a la ciutat. Així Jeremies quedà a l'atri de guàrdia.
38 Jeremies dins la cisterna.— 1 Safaties, fill —1736→ de Matan, Guedelies, fill de Fashur, Jucal, fill de Selemies, i Fashur, fill de Melquies, sentiren les paraules que Jeremies dirigia a tot el poble: (2 Així parla Jahvè: Qui es quedarà en aquesta ciutat morirà per l'espasa, la fam i la pesta; però el qui sortirà per rendir-se als caldeus viurà; ell, si més no, salvarà la vida, i sobreviurà.) 3 Així parla Jahvè: Aquesta ciutat serà certament posada en poder de l'exèrcit del rei de Babilònia, que la prendrà. 4 I digueren al rei: «Que el matin, aquest home, perquè no fa més que desmoralitzar els combatents que encara queden en aquesta ciutat, i tot el poble, dient unes coses així; ja que un home així no té cap interès pel bé d'aquest poble, sinó pel mal». 5 El rei Sedequies respongué: «Aquí el teniu, està a les vostres mans!» Perquè el rei era incapaç de negar-los res! 6 Agafaren, doncs, Jeremies i el tiraren a la cisterna de Melquies, fill del rei, situada a l'atri de guàrdia; el baixaren amb unes cordes. A la cisterna, no hi havia aigua, sinó llot, i Jeremies s'enfonsà en el llot.
Intervenció d'Abdemèlec.— 7 Però, així que el cusita Abdemèlec, eunuc, que era al palau reial, sentí que havien ficat Jeremies a la cisterna, mentre el rei seia a la porta de Benjamí, 8 sortí i parlà amb el rei, dient: 9 «Han fet mal fet de deixar morir aquest home de fam, perquè no hi ha més pa a la ciutat!» 10 Aleshores el rei donà aquesta ordre al cusita Abdemèlec: «Pren aquí tres homes i puja de la cisterna el profeta Jeremies, abans no mori!» 11 Abdemèlec prengué els homes, entrà al palau reial sota el rebost, s'hi procurà parracs de vestits vells i estripats, els baixà a Jeremies a la cisterna 12 i digué: «Posa això sota les cordes!» Jeremies ho féu així, 13 van estirar amb les cordes i el van pujar de la cisterna.
Nova consulta de Sedequies.— I Jeremies es quedà a l'atri de guàrdia. 14 El rei va fer-lo anar a buscar perquè l'hi portessin a l'entrada tercera del temple de Jahvè. I el rei li va dir: «Voldria fer-te una pregunta; no em dissimulis res!» 15 Jeremies respongué a Sedequies: «Si t'ho declaro, no em faràs —1737→ morir? I, si t'aconsello, no m'escoltaràs». 16 Aleshores el rei li va jurar: «Per Jahvè vivent, que ens ha donat aquesta vida, que no et faré morir ni et posaré a les mans d'aquells homes!» 17 Jeremies digué, doncs, a Sedequies «Així parla Jahvè (Déu-Sabaot, el Déu d'Israel): Si surts per rendir-te als oficials del rei de Babilònia, salvaràs la vida, i aquesta ciutat no serà incendiada; sobreviureu, tu i la teva família. 18 Però, si no vols rendir-te, aquesta ciutat serà posada a les mans dels caldeus, que la incendiaran; i el que és tu, no te n'escaparàs pas». 19 Aleshores el rei digué a Jeremies «És que a mi em fan por els jueus que s'han passat als caldeus; que no em deixin a les seves mans i em maltractin». 20 I Jeremies respongué: «No t'hi deixaran! Escolta la veu de Jahvè en allò que jo et dic: tot t'anirà bé, i conservaràs la vida. 21 Però, si no vols rendir-te, això és el que Jahvè m'ha fet veure: 22 Totes les dones que s'havien quedat al palau reial de Judà, les feien sortir cap als oficials del rei de Babilònia, i deien:
| T'han incitat, t'han forçat | |||
| els teus bons amics, | |||
| t'han fet enfonsar el peu al fang, | |||
| han girat cua! |
23 (I totes les teves dones i els teus fills, els faran sortir cap als caldeus. I tu no t'escaparàs de les seves mans, sinó que cauràs presoner del rei de Babilònia; i aquesta ciutat serà incendiada».) 24 Sedequies li digué: «Que ningú no sàpiga res d'això que hem parlat, si no vols morir. 25 Si els dignataris senten que he parlat amb tu, i vénen a dir-te: «Explica'ns el que has dit al rei i el que ell t'ha dit. No ens dissimulis res; si no, et farem morir», 26 els has de contestar. «He presentat la meva súplica al rei, que no em fes tornar a la casa de Jonatan, on m'hauria mort». 27 Tots els dignataris anaren, en efecte, a trobar Jeremies i a interrogar-lo; però els informà exactament com li havia recomanat el rei. El van, doncs, deixar tranquil, ja que no havia transpirat res de l'entrevista. 28 I Jeremies es quedà a l'atri de guàrdia, fins al dia que Jerusalem fou presa.
La caiguda de Jerusalem.— I quan Jerusalem fou —1738→ presa, 39 1 l'any novè de Sedequies, rei de Judà, el desè mes, Nabucodonosor, rei de Babilònia, i tot el seu exèrcit vingueren contra Jerusalem, i hi posaren setge; 2 l'any onze de Sedequies, el quart mes, el dia nou del mes, s'obrí una bretxa a la ciutat. 3 Aleshores tots els oficials del rei de Babilònia feren la seva entrada i establiren el seu quarter a la porta del Mig: Nereguelserèser, príncep de Sin-Maguir, el gran oficial, Nabusazban, l'alt dignatari, i tots els altres oficials del rei de Babilònia. 4 Veient això, Sedequies i tots els seus guerrers fugiren i, de nit, sortiren de la ciutat cap al jardí del rei per la porta entre els dos murs i seguiren el camí de l'Arabà. 5 Però les tropes caldees els perseguiren i aconseguiren Sedequies a les planes de Jericó; fet presoner, el pujaren cap a Nabucodonosor, rei de Babilònia, a Reblà, al país d'Hemat, i el cridà a judici. 6 El rei de Babilònia féu degollar els fills de Sedequies davant d'ell mateix; i va fer degollar encara tots els magnats de Judà. 7 A Sedequies, li féu treure els ulls i li posa grillons per dur-lo a Babilònia. 8 Els caldeus incendiaren el palau reial i les cases dels particulars, i tiraren a terra les muralles de Jerusalem. 9 Nabuzardan, comandant de la guàrdia, deportà a Babilònia els altres de la població que havien quedat a la ciutat, els desertors que se li havien passat i allò que quedava d'artesans. 10 Però Nabuzardan, comandant de la guàrdia, deixà al país de Judà una part del poble menut que no tenia res, i els distribuí, al mateix temps, vinyes i camps.
11 Pel que fa a Jeremies, Nabucodonosor, rei de Babilònia, havia donat a Nabuzardan, comandant de la guàrdia, aquesta ordre: 12 «Pren-lo, no el perdis de vista i no li facis cap mal, sinó tracta'l com et demanarà». 13 Nabuzardan, doncs, comandant de la guàrdia, Nabusazban, l'alt dignatari, Nereguelserèser, el gran oficial, i tots els oficials del rei de Babilònia, 14 feren anar a buscar Jeremies a l'atri de guàrdia i el confiaren a Godolies, fill d'Ahicam, fill de Safan, perquè l'acomboiés cap a casa. (I visqué enmig del poble.)
—1739→Promesa a Abdemèlec. 15 Mentre estava detingut a l'atri de guàrdia, la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies, dient: 16 Vés, digues al cusita Abdemèlec: Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Compliré sobre aquesta ciutat les meves paraules en mal i no en bé, i tu les tindràs presents aquell dia. 17 Però jo t'alliberaré aquell dia, oracle de Jahvè, i no seràs posat a les mans dels homes que et fan tremolar, 18 sinó que faré que puguis escapar i que no caiguis per l'espasa; tu sortiràs amb vida, ja que has posat la confiança en mi, oracle de Jahvè.
40 Alliberat, Jeremies va a Masfà.— 1 La paraula que fou adreçada a Jeremies de la part de Jahvè, després que Nabuzardan, comandant de la guàrdia, l'hagué acomiadat de Ramà, on (havia pres quan es trobava encadenat en mig de tots els captius de Jerusalem i de Judà, que havien de ser deportats a Babilònia. 2 El comandant de la guàrdia va agafar, doncs, Jeremies i li digué: «Jahvè, el teu Déu, havia predit aquest mal per a aquest lloc, 3 i (l'ha acomplert:) Jahvè ha realitzat les seves amenaces, perquè heu pecat contra ell i no heu escoltat la seva veu. 4 (I ara), vet aquí que t'he alliberat (avui) de les cadenes que tenies a les mans: si et sembla bé d'acompanyar-me a Babilònia, no et perdré de vista; però, si et desagrada d'acompanyar-me a Babilònia, deixa-ho estar, (veges, tens davant teu tot el país; vés-te'n allà on et sembli que et convé més), 5 torna-te'n a Godolies, fill d'Ahicam, fill de Safan, que el rei de Babilònia ha nomenat governador del país de Judà, i viu amb ell enmig del poble, o véste'n allà on et convingui». I el comandant de la guàrdia li donà provisions i un present, i l'acomiadà.
6 I Jeremies féu cap a Masfà, prop de Godolies, fill d'Ahicam, i visqué amb ell enmig del poble que havia quedat al país.
Godolies, governador.— 7 Quan tots els oficials i els homes de l'exèrcit que hi havia pel camp sentiren que el rei de Babilònia havia instituït Godolies (fill d'Ahicam) com a governador del país —1740→ i que li havia confiat els homes, les dones i la mainada d'aquells qui no havien estat deportats a Babilònia, 8 feren cap a Masfà, prop de Godolies: Ismael, fill de Natanies, Johanan, fill de Caré, Saraïes, fill de Tanehúmet, els fills d'Ofí, el netofatita, i Jezonies, fill del maacatita, ells i els seus homes. 9 Godolies els féu aquest jurament, a ells i als seus homes: «No tingueu por dels servidors caldeus, establiu-vos al país, serviu el rei de Babilònia, i tot us anirà bé. 10 Jo m'establiré a Masfà com a prepòsit vostre per respondre de vosaltres davant dels caldeus que se'ns presentin. Però vosaltres, colliu vi, fruita i oli, guardeu-ho als vostres recipients i viviu a les ciutats on us haureu fixat!»
11 També tots els jueus que es trobaven a Moab, entre els ammonites, a Edom i als altres països, havent sentit que el rei de Babilònia havia deixat una resta a Judà i que hi havia posat al davant Godolies, fill d'Ahicam, 12 anaren al país de Judà, prop de Godolies, a Masfà, i feren una collita força abundant de vi i de fruita.
13 Johanan, fill de Caré, i tots els oficials de l'exèrcit anaren a trobar Godolies a Masfà 14 i li digueren: «ja saps que Baalís, el rei dels ammonites, ha enviat Ismael per atemptar contra la teva vida?» Però Godolies, no els va creure. 15 I Johanan digué en secret a Godolies, a Masfà: «Deixa-m'hi anar, i mataré Ismael sense que ningú ho sàpiga. ¿Podem permetre que ell et mati, i es dispersin els jueus que s'han reunit al teu voltant i que desaparegui la resta de Judà?» 16 Però Godolies digué a Johanan: «No facis pas una cosa així; el que dius d'Ismael és fals!»
41 Assassinat de Godolies.— 1 Ara bé, el mes setè, Ismael, fill de Natanies, fill d'Elisamà, d'estirp reial, anà amb deu homes a trobar Godolies, a Masfà. I, mentre hi feren un àpat junts, 2 Ismael s'aixecà amb els seus deu homes i mataren Godolies, que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país, 3 tots els jueus que eren amb ell i els caldeus que s'hi trobaven.
4 El segon dia després de l'assassinat de Godolies, quan encara no ho sabia ningú, 5 vingueren uns homes de —1741→ Siquem, Siló i Samaria, vuitanta homes, amb la barba rasa, els vestits esquinçats i força incisions, que portaven oblacions i encens que volien presentar al temple de Jahvè. 6 Ismael sortí a trobar-los, que caminaven tots plorosos, i quan s'hi topà els digué: «Veniu cap a Godolies!» 7 Però quan hagueren entrat a la ciutat, els degollà vora la cisterna. 8 Entre els homes, però, n'hi hagué deu que digueren a Ismael: «Perdona'ns la vida, perquè tenim provisions amagades al camp: blat, ordi, oli i mel!» Aleshores els deixà estar i no els mata, com als seus germans. 9 La cisterna on Ismael tira tots els cadàvers dels homes que havia matat a causa de Godolies, és la que el rei Asà havia fet contra Baasà, rei d'Israel; aquesta és la que Ismael va omplir de víctimes. 10 Després Ismael emmenà les princeses reials i tot el poble que havia quedat a Masfà, que Nabuzardan, el comandant de la guàrdia, havia confiat a Godolies, fill d'Ahicam, i de bon matí es posà en camí per passar als ammonites.
11 Quan Johanan, fill de Caré, i tots els oficials que eren amb ell sentiren dir tot el mal que havia fet Ismael, 12 agafaren tots els seus homes i l'anaren a atacar. L'aconseguiren al gran estany de Gabaon. 13 Tan bon punt el poble que era amb Ismael veié Johanan i els oficials que l'acompanyaven, tingué una alegria 14 i torna cap a Johanan. 15 Però Ismael s'escapà amb vuit homes i se n'anà als ammonites. 16 Aleshores Johanan i tots els oficials que l'acompanyaven agafaren tota la resta del poble emmenada per Ismael: homes, dones, mainada i funcionaris, que ells havien fet tornar de Gabaon; 17 es posaren en marxa i feren etapa a Guerut-Camaan, al costat de Bet-Lèhem, amb la intenció de dirigir-se a Egipte, 18 lluny dels caldeus que els feren por, perquè Ismael havia matat Godolies, que el rei de Babilònia havia nomenat governador del país.
42 La fugida a l'Egipte. 1 Aleshores tots els oficials, particularment Johanan i Jezonies, fill d'Osaïes, amb tot el poble, petits i grans, s'acostaren 2 i digueren al profeta Jeremies: «Digna't a acollir —1742→ la nostra súplica! Prega Jahvè, el teu Déu, per tota aquesta resta —ja que de molts hem quedat ben pocs, com pots veure amb els teus propis ulls—, 3 que Jahvè, el teu Déu, ens indiqui el camí que hem de seguir i la cosa que hem de fer». 4 Jeremies els respongué «Molt bé! Pregaré Jahvè, el vostre Déu, tal com em demaneu, i la paraula que Jahvè us respondrà, us la comunicaré tota, no us en trauré res». 5 Per la seva banda, ells digueren a Jeremies: «Que Jahvè sigui testimoni fidel i verídic, contra nosaltres, si no obrem exactament segons la paraula que Jahvè, el teu Déu, t'haurà enviat per a nosaltres; 6 que sigui del nostre gust o no, vosaltres obeirem la veu de Jahvè, el nostre Déu, prop del qual et diputem, a fi que les coses ens vagin bé pel fet d'haver obeït la veu de Jahvè, el nostre Déu.»
7 Al cap de deu dies, la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies. 8 Aleshores cridà Johanan, els oficials que l'acompanyaven i tot el poble, petits i grans, 9 i els digué: «Així parla Jahvè (el Déu d'Israel, prop del qual m'heu diputat per presentar-li la vostra súplica): 10 Si us quedeu tranquil·lament en aquest país, us edificaré (i no demoliré, us plantaré i no us arrencaré, ja que considero que n'hi ha hagut prou amb el mal que us he fet): 11 no tingueu por del rei de Babilònia (que us fa por, no tingueu por del rei de Babilònia, oracle de Jahvè, perquè jo estic amb vosaltres per portar socors i alliberar-vos de la seva mà, 12 per inspirar-li compassió per vosaltres i) es compadirà de vosaltres i us deixarà habitar a la vostra terra. 13 Però, si dieu: «No ens volem pas quedar en aquest país (desobeint així la veu de Jahvè, el vostre Déu, 14 dient: No), sinó que volem anar al país d'Egipte, on no veurem més guerres, no sentirem més el toc del corn i no patirem més escassesa de pa, i ens hi establirem, 15 en aquest cas, escolteu la paraula de Jahvè. Així parla Jahvè: Si tanmateix us heu ficat al cap d'anar a l'Egipte i hi entreu per sojornar-hi, 16 l'espasa que us fa por us aconseguirà en terra d'Egipte; la fam que us inquieta s'enganxarà darrera vostre a l'Egipte, i allí, —1743→ morireu. 17 I tots els homes que s'han ficat al cap d'anar a l'Egipte per sojornar-hi, moriran per l'espasa, la fam i la pesta: ni un sol supervivent no es podrà escapar del mal que faré venir sobre ells. 18 Perquè així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Com s'ha vessat la meva ira i la meva còlera sobre els habitants de Jerusalem, així es vessarà la meva còlera sobre vosaltres, si aneu a l'Egipte; us convertireu en tema d'execracions, d'estupor, de malediccions i d'oprobis, i no tornareu a veure més aquest lloc. 19 Aquesta és la paraula de Jahvè per a vosaltres, resta de Judà: «No aneu a l'Egipte!» I ara, heu de saber 20 que us feu mal a vosaltres mateixos, si em diputeu prop de Jahvè, el vostre Déu, dient: «Prega per nosaltres a Jahvè, el nostre Déu, i exactament segons tot el que Jahvè, el nostre Déu, digui (així indica'ns-ho i ho) farem, 21 (i us ho he indicat avui) i no obeïu la veu de Jahvè (el vostre Déu, en tot el) que m'ha enviat a vosaltres. 22 (I ara, heu de saber que morireu per l'espasa, la fam i la pesta al lloc on heu volgut anar a viure.)
43 1 Però quan Jeremies hagué acabat de dir al poble (totes les paraules de Jahvè, el seu Déu, amb què Jahvè, el seu Déu, els l'havia enviat) totes aquestes paraules, 2 Azaries, fill d'Osaïes, Johanan, fill de Caré, i tots els altres homes digueren a Jeremies «Fals! Jahvè no t'ha enviat a dir: «No aneu a l'Egipte, a viure-hi», 3 sinó que és Baruc, fill de Neries, que t'incita contra nosaltres, per posar-nos a les mans dels caldeus, que ens donaran mort, o ens deportaran a Babilònia!» 4 I Johanan, tots els oficials i tot el poble no obeïren la veu de Jahvè, de quedar-se cal país de Judà. 5 Johanan i tots els oficials de l'exèrcit agafaren tota la resta de Judà, que havia tornat per viure al país, 6 homes, dones, mainada i princeses reials, totes les persones que Nabuzardan, comandant de la guàrdia, havia deixat amb Godolies, fill d'Ahicam, entre ells el profeta Jeremies i Baruc, fill de Neries; 7 i se'n van anar al país d'Egipte, perquè no volgueren escoltar la veu de Jahvè. I arribaren fins a Tahfanhés.
—1744→Predicció de la invasió d'Egipte.— 8 I la paraula de Jahvè fou adreçada a Jeremies a Tahfanhés, dient: 9 Agafa unes pedres grans i amaga-les al paviment de l'enrajolat que hi ha a l'entrada del palau del Faraó a Tahfanhés, en presència de jueus, 10 i digue'ls: Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Vet aquí que enviaré a buscar Nabucodonosor, rei de Babilònia, el meu servent, que instal·larà el seu tron sobre aquestes pedres que he colgat i hi estendrà a sobre la seva catifa. 11 Ell vindrà i clavarà cops al país d'Egipte: qui és per a la mort, a la mort; qui és per a la captivitat, a la captivitat; qui és per a l'espasa, a l'espasa! 12 Calarà foc als temples dels déus d'Egipte i els cremarà, perquè estiguin desolats i quedin deserts, i esplugarà el país d'Egipte com el pastor espluga el seu mantell; i sortirà d'allí en pau. (13 Trencarà els obeliscs del temple del Sol que es troben a On, i incendiarà els temples dels déus d'Egipte.)
44 Els jueus i la Reina del cel.— 1 La paraula que fou adreçada a Jeremies per a tots els jueus que habitaven al país d'Egipte, (que habiten a Magdal, a Tahfanhés, a Nof, i al país de Patrós): 2 Així parla Jahvè (-Sabaot), el Déu d'Israel. Vosaltres mateixos heu vist tot el mal que he fet venir sobre Jerusalem i sobre (totes) les ciutats de Judà: aquí les teniu fetes una ruïna (avui), on ningú no habita, 3 a causa de la dolenteria que han fet, d'ofendre'm anant a cremar perfums (a servir) a d'altres déus que no havien conegut (ni ells, ni vosaltres, ni els vostres pares). 4 Vaig enviar-los insistentment els meus servents, els profetes, dient: No feu aquesta cosa abominable que jo odio! 5 Però no escoltaren ni prestaren atenció per convertir-se de la seva dolenteria, deixant de cremar perfums a d'altres déus. 6 Així que la meva ira i la meva còlera s'han abocat i s'han abrandat a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, que han quedat reduïts a ruïnes i un desert, com és el cas avui. 7 I ara, així parla Jahvè, el Déu (-Sabaot), el Déu d'Israel: ¿Per què us feu tant de mal a vosaltres mateixos, suprimint —1745→ d'enmig de Judà home i dona, infant i nodrissó, de manera que no us deixeu cap resta, 8 ofenent-me amb l'obra de les vostres mans, cremant perfums a d'altres déus a la terra d'Egipte ora heu vingut a sojornar, treballant així per la vostra supressió i per convertir-vos en maledicció i oprobi per a totes les nacions de la terra? 9 ¿Heu oblidat les dolenteries dels vostres pares, les dels reis de Judà, les dels seus magnats (les vostres i les de les vostres dones), que van fer al país de Judà i pels carrers de Jerusalem? 10 No han sentit fins avui cap contricció ni cap por, i no han seguit la meva Llei i les meves prescripcions que havia promulgat (davant de vosaltres i) davant dels vostres pares. 11 Per això, així parla Jahvè (-Sabaot, el Déu d'Israel): M'he fixat (en vosaltres per fer-vos mal) per suprimir (tot Judà, 12 i prendré) la resta de Judà (que s'ha ficat al cap d'anar al país d'Egipte per sojornar-hi, i desapareixeran tots al país d'Egipte) i cauran per l'espasa i la fam i desapareixeran petits i grans (moriran per l'espasa i la fam), i seran (en execració) en estupefacció, en maledicció i en oprobi; 13 passaré comptes amb els qui habiten al país d'Egipte, com n'he passat amb Jerusalem, per l'espasa, la fam (i la pesta). 14 En la resta de Judà (que vénen a sojornar-hi) del país d'Egipte, ni un sol supervivent no se n'escaparà per tornar al país de Judà, on es deleixen per tornar (per habitar-hi, ja que no tornaran sinó alguns escàpols).
15 Aleshores (tots els homes que sabien que les seves dones cremaven perfums a d'altres déus i) totes les dones presents, amb grans crits (i tot el poble que habita al país d'Egipte, a Patrós), respongueren a Jeremies: 16 «Ja ens pots dir el que vulguis en el nom de Jahvè, que no et volem pas escoltar, 17 sinó que continuarem fent tot el que hem promès: cremar perfums a la Reina del Cel i vessar-li libacions, com fèiem (nosaltres i els nostres pares, els nostres reis i els nostres magnats, a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem); aleshores teníem pa a sacietat, érem feliços i no vèiem tants de mals. 18 Però d'ençà que hem —1746→ deixat de cremar perfums a la Reina del Cel, ens manca de tot i hem mort per l'espasa i la fam. 19 I, si cremem perfums a la Reina del Cel i li vessem libacions, ¿que no ho saben els nostres homes que li fem unes coques que la representen i li vessem libacions?»
20 Aleshores Jeremies digué a tot el poble, als homes, a les dones i a tots els qui havien respost: 21 «Dels perfums que heu cremat a les ciutats de Judà i pels carrers de Jerusalem, vosaltres i els nostres pares, els nostres reis i els nostres magnats, així com el poble de la terra, ¿no és d'això que Jahvè s'ha recordat i en què ha pensat? 22 Jahvè no s'ha pogut contenir més davant la dolenteria de les vostres accions i davant les abominacions que fèieu: i el vostre país s'ha convertit en una ruïna, una estupefacció i una maledicció (sense habitants) com és el cas avui. 23 Perquè heu cremat perfums i heu pecat contra Jahvè, no escoltant la seva veu, no seguint la seva Llei, les seves prescripcions i els seus testimoniatges, per això us ha sobrevingut aquest mal» (com és el cas avui).
24 Aleshores Jeremies digué al poble i a les dones: «Escolteu la paraula de Jahvè (tots els de Judà que sou al país d'Egipte). 25 Així parla Jahvè-Sabaot, el Déu d'Israel: Vosaltres, dones, allò que la vostra boca promet, cal que les vostres mans ho compleixin! Heu dit: «Posarem escrupolosament en pràctica les prometences que hem fet: de cremar perfums a la Reina del Cel i de vessar-li libacions». Manteniu les vostres prometences, feu, feu! 26 Per això, escolteu la paraula de Jahvè, tots els de Judà que habiteu al país d'Egipte: Jo ho he jurat pel meu gran nom, ha dit Jahvè: En tot el país d'Egipte, el meu nom no serà pronunciat mai més per cap home de Judà que digui «Per la vida del Senyor Jahvè!» 27 Vetllaré per ells en mal i no en bé: tots els homes de Judà que es troben al país d'Egipte desapareixeran per l'espasa i la fam, fins que no en quedi cap. 28 Així i tot, uns escapats de l'espasa —no gaires— tornaran del país d'Egipte al país de Judà. Aleshores tota la resta de Judà que ha vingut al país d'Egipte —1747→ per sojornar-hi coneixerà quina és la paraula que es confirma, la meva o la seva!
29 I aquest ha de ser per a vosaltres el senyal, oracle de Jahvè, que jo m'interessaré per vosaltres en aquest lloc, a fi que les meves paraules d'amenaça contra vosaltres es confirmin. 30 Així parla Jahvè: Jo posaré el Faraó Hefré, rei d'Egipte, a les mans dels seus enemics i dels qui van contra la seva vida, de la mateixa manera que he posat Sedequies, rei de Judà, a les mans de Nabucodonosor, rei de Babilònia, el seu enemic que anava contra la seva vida».
45 Una paraula de consol per a Baruc.— 1 La paraula que el profeta Jeremies dirigí a Baruc, fill de Neries, quan va escriure aquests fets en un llibre (dictant Jeremies, l'any quatre de Joaquim, fill de Josies, rei de Judà): 2 Així parla Jahvè (el Déu d'Israel) sobre tu, Baruc:
| 3 Perquè Baruc ha dit: | |||
| «Ai de mi, que Jahvè m'acumula | |||
| les penes sobre els dolors! | |||
| Estic extenuat a força de gemegar, | |||
| no puc trobar cap descans!» |
4 Tu li has de dir: Així parla Jahvè: El que he edificat, ho demoleixo, i el que he plantat, ho arrenco; 5 i tu, ¿reclamaries per a tu coses extraordinàries? No reclamis, perquè vet aquí que faré venir un mal sobre tot ésser de carn, oracle de Jahvè; i tu, ja tindràs prou sort que et preservi la vida a qualsevol lloc on vagis.