Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.

  —1769→  

ArribaAbajoLamentacions (Lm. 1,1 - 5,22)1544


ArribaAbajo Lamentació primera (Lm. 1,1 - 1,22)


Àlef

1 1 Ah, com seu tota sola
la ciutat tan poblada!
S'ha tornat com una viuda,
la gran entre les nacions.
La princesa entre les metròpolis
està subjecta a tribut.

Bet

2 Passa les nits plorant
i les llàgrimes li cobreixen les galtes.
No n'hi ha cap que la consoli,
de tots els qui l'estimaven.
Tots els seus amics l'han traïda,
se li han tornat enemics.

Guímel

3 Judà ha emigrat per la misèria
i la dura servitud.
Habita entre les nacions,
no hi troba el repòs.
Tots els qui el persegueixen l'atrapen
als passos estrets.

Dàlet

4 Els camine de Sió estan de dol,
ningú ja no ve a les festes.
Totes les seves portes són desertes,
els seus sacerdots sangloten,
es dolen les seves noies.
I a ella, això l'amarga!

He

5 Els seus adversaris dominen,
els seus enemics triomfen:
—1770→
perquè és Jahvè que l'ha afligida,
de tan infidel que ha estat;
els seus infants han marxat captius
davant l'adversari.

Uau

6 Ha sortit de la filla de Sió
tota la seva esplendor:
els seus prínceps eren com moltons
que no troben pastura;
se n'han anat sense forces
davant el qui els arriava.

Zain

7 Jerusalem es recorda
dels seus dies de misèria i d'inquietud,
quan el seu poble queia per mà enemiga
sense que ningú l'ajudés.
Els adversaris ho van veure,
rient perquè desapareixia.

Het

8 Jerusalem ha pecat molt fort,
s'ha tornat una cosa immunda;
tots els qui l'honraven la menyspreen,
sí, han vist la seva nuesa.
És ella també que sanglota
i es gira d'esquena!

Tet

9 Té la seva impuresa a les faldilles.
No pensava acabar així,
i va caure tan baix!
No la consola ningú.
Vegeu, Jahvè, la meva misèria;
com fa l'home, l'enemic!

Iod

10 L'adversari ha estès la mà
sobre tots els seus tresors:
ella ha vist com els estrangers
li entraven al santuari,
aquells a qui havíeu prohibit
—1771→
l'entrada a la vostra assemblea.

Caf

11 Tot el seu poble sanglota,
van buscant pa,
baraten els seus joiells amb menjar
per retornar-se.
Vegeu, Jahvè, i considereu
com estic envilida.

Làmed

12 Tots vosaltres que passeu pel camí,
contempleu i vegeu
si hi ha cap dolor igual
al dolor que em turmenta,
amb què Jahvè m'ha afligit
el dia de la seva ira ardent!

Mem

13 Des de dalt ha enviat un foc,
que m'ha baixat dins els ossos;
m'ha estès una xarxa sota els peus,
m'ha fet tornar enrera,
m'ha deixat desolada,
sofrent tot el dia.

Nun

14 Ha vigilat les meves infidelitats,
la seva mà les entrellaçava;
m'han pujat al coll com un jou
que ha doblegat la meva força.
El Senyor m'ha deixat a mercè d'ells,
no puc aixecar-me.

Sàmec

15 El Senyor ha reprovat els valents
que hi havia dintre meu.
Ha proclamat contra mi una festa
per desfer el meu jovent.
El Senyor ha trepitjat al cup
la verge filla de Judà.

Ain

16 És per això que jo ploro,
—1772→
que em raja aigua de les fonts dels ulls,
perquè és lluny de mi el qui em consoli,
el qui em retorni.
Els meus fills estan desolats,
perquè l'enemic és més fort.

Pe

17 Sió està amb les mans esteses:
no té qui la consoli!
Jahvè ha disposat sobre Jacob:
«Els seus veïns seran els seus adversaris!»
Entre ells, Jerusalem s'ha convertit
en cosa immunda!

Sade

18 És Jahvè qui és just;
jo he estat rebel a les seves ordres.
Escolteu, tots els pobles,
i vegeu el meu dolor.
Les meves noies i els meus joves
han anat a l'exili.

Cof

19 He fet un crit als qui m'estimaven:
són ells que m'han enganyat!
Els meus sacerdots i els meus ancians
expiraven a la ciutat;
ja que havien buscat menjar,
però no en trobaren.

Reix

20 Vegeu, Jahvè, quin tràngol no passo,
em bullen les entranyes;
el cor se'm trastorna:
ah, no he fet més que ser rebel!
A fora, l'espasa em priva de fills;
a dins, és la mateixa mort.

Sin

21 Han sentit que estic sanglotant,
que no tinc qui em consoli;
tots els meus enemics han sabut la meva desgràcia,
estan contents perquè ho heu fet vós.
—1773→
Feu venir el Dia que heu proclamat,
perquè siguin com jo!

Tau

22 Tingueu present tota la seva maldat,
i tracteu-los a ells
com m'heu tractat a mi
per totes les meves infidelitats,
ja que són tants els meus sanglots
i el meu cor sofreix.




ArribaAbajoLamentació segona (Lm. 2,1 - 2,22)


Àlef

2 1 Ah, com el Senyor, en la seva ira,
ha cobert d'un núvol la filla de Sió!
Ha precipitat del cel a terra
la magnificència d'Israel,
sense recordar-se de l'escambell dels seus peus,
el dia de la seva ira.

Bet

2 El Senyor ha destruït sense pietat
totes les mansions de Jacob;
ha demolit, en el seu furor,
les fortaleses de la filla de Judà;
ha fet tocar al país dels morts de guerra
el rei i els seus prínceps.

Guímel

Ha abatut, en l'ardor de la seva ira,
tot el poder d'Israel,
ha fet enrera la seva dreta
davant l'enemic;
ha abrandat a Jacob l'incendi
que devora al voltant.

Dàlet

Ha tibat l'arç, com un enemic,
s'ha dreçat com un adversari,
ha matat tot allò que encisa els ulls
—1774→
a la tenda de la filla de Sió;
ha abocat com un foc la seva còlera...

He

5 El Senyor ha estat com un enemic,
ha destruït Israel,
ha destruït tots els seus castells,
ha abatut les seves fortaleses,
ha multiplicat per a la filla de Judà
gemecs i més gemecs.

Uau

6 Ha forçat com un jardí la seva tenda,
ha fet malbé el seu lloc d'aplec.
Jahvè ha fet oblidar a Sió
festes i dissabtes;
ha reprovat, en la seva ira violenta,
reis i sacerdots.

Zain

7 El Senyor s'ha cansat del seu altar,
ha avorrit el seu santuari,
ha posat a les mans de l'enemic
els murs dels seus castells;
han fet un esvalot al temple de Jahvè,
com en un dia de festa.

Het

8 Jahvè ha pensat de tirar a terra
les muralles de la filla de Sió,
ha tibat la llença i no ha retirat la mà
fins a haver-ho destruït tot;
ha endolat avantmuralla i muralla,
alhora s'han ensorrat;

Tet

9 les seves portes s'han enfonsat a terra,
n'ha trencat els barrots.
D'entre els estrangers són el seu rei i els prínceps,
no hi ha instruccions rituals,
ni els seus profetes obtenen
cap més visió de Jahvè.
—1775→

Iod

10 Estan asseguts a terra i ploren,
els vells de la filla de Sió,
s'han posat pols sobre el cap,
s'han cenyit de sac;
acoten el cap a terra
les noies de Jerusalem.

Caf

11 Els ulls se'm consumeixen de llàgrimes,
les entranyes m'estan bullint,
se m'aboca el fetge a terra
pel desastre de la filla del meu poble,
quan defallien infants i nodrissons
per les places de la vila.

Làmed

12 A les seves mares, els deien:
«On és el pa?»,
quan defallien, com víctimes,
per les places de la ciutat,
quan es desmaiaven exhaustos
als braços de les seves mares!

Mem

13 Amb què et compararé? A què diré que t'assembles,
filla de Jerusalem?
A què t'igualaré per consolar-te,
verge filla de Sió?
És que el teu desastre és gran com el mar;
qui hi posarà remei?

Nun

14 Els teus profetes han tingut per a tu
visions vanes i enganyoses;
no han denunciat les teves culpes
per fer canviar la teva sort;
han percebut per a tu uns oracles
que eren vans, i t'han bandejat.

Sàmec

15 Per tu piquen de mans
tots els qui passen pel camí;
—1776→
xiulen i mouen el cap
per la filla de Jerusalem:
«¿És aquesta la meravella perfecta,
l'encant de tota la terra?»

Pe

16 Contra tu, baden la boca
tots els teus enemics,
xiulen, cruixen de dents,
diuen: «L'hem engolada!
Sí, aquest és el dia que esperàvem,
l'hem aconseguit, el veiem!»

Ain

17 Jahvè ha fet el que havia resolt,
ha complert la seva paraula,
decretada des de dies antics:
ha destruït sense pietat!
Per tu, ha alegrat l'enemic,
ha donat forces als teus adversaris.

Sade

18 Clama de tot cor al Senyor,
gemega, verge filla de Sió,
deixa rajar les llàgrimes com un torrent
dia i nit;
no et dones treva a tu mateixa,
no paris de plorar!

Cof

19 Lleva't, crida de nits,
al començament de les vetlles;
aboca el teu cor com aigua
davant la faç del Senyor;
eleva les mans cap a ell
per la vida dels teus infants.

Reix

20 Vegeu, Jahvè, i considereu:
qui heu tractat així!
Les dones, ¿han de menjar-se el seu fruit,
els infants que bressaven?
Al santuari del Senyor, ¿han de ser matats
—1777→
el sacerdot i el profeta?

Sin

21 Jeuen a terra pels carrers
els nois i els vells;
les meves noies i els meus fadrins
han caigut per l'espasa:
heu matat, el dia de la vostra ira,
heu degollat sense pietat!

Tau

22 Heu convocat com per a un dia de festa
els terrors de totes bandes;
el dia de la ira de Jahvè no hi ha hagut
ni escàpol ni supervivent.
Els qui jo havia acaronat i criat,
el meu enemic n'ha fet net.




ArribaAbajoLamentació tercera (Lm. 3,1 - 3,66)


Àlef

3 1 Jo sóc l'home que ha vist la misèria
sota la verga del seu furor contra mi.
2 És a mi que m'ha conduït i m'ha fet caminar
dins les tenebres i la manca de llum.
3 Contra mi sol, que torna i que gira
la seva mà tot el dia.

Bet

4 M'ha desfet la carn i la pell,
m'ha trencat els ossos.
5 Ha fabricat un jou sobre mi,
m'ha envoltat el cap de fatiga.
6 M'ha confinat en llocs tenebrosos,
entre els qui són morts ja fa temps.

Guímel

7 M'ha aparedat i no puc sortir,
ha fet més feixugues les meves cadenes.
8 Ja puc jo cridar i demanar auxili,
que ell ignora la meva pregària.
—1778→
9 M'ha barrat els camins amb carreus,
ha fet tortes les meves sendes.

Dàlet

10 Era per a mi un ós a l'aguait,
un lleó en emboscada.
11 Embardissant-me els camins, m'ha esgarrinxat,
m'ha deixat fet un horror.
12 Ha tibat l'arc, i m'ha plantat
com un blanc per a les fletxes.

He

13 M'ha clavat als ronyons els seus trets,
els fills del seu buirac.
14 Sóc la riota de tot el meu poble,
tot el dia la seva cançó burlesca.
15 M'ha saturat d'herbes amargues,
m'ha embriagat amb absenta.

Uau

16 M'ha fet cruixir les dents amb sorra,
m'ha fet menjar cendra.
17 Amb l'ànima en còlera, lluny de la pau,
oblido la felicitat.
18 He dit: «S'ha acabat per a mi de confiar,
de poder esperar res més de Jahvè».

Zain

19 Repassar la meva misèria i el meu abandó,
és herba metzinosa i toxines.
20 Sense parar, la meva ànima hi pensa
i es replega sobre mi.
21 Reflexiono sobre aquestes coses,
per això, tinc encara esperances:

Het

22 Els favors de Jahvè no s'han esgotat,
no s'han pas acabat;
les seves mercès 23 són noves cada matí,
és gran la vostra fidelitat.
24 «La meva part és Jahvè», diu la meva ànima;
per això, espero en ell.
—1779→

Tet

25 Jahvè és bo per a qui en ell confia,
per a l'ànima que el cerca sol·lícita.
26 És bo d'esperar en silenci
el socors de Jahvè.
27 És bo que l'home porti
el jou des de jove.

Iod

28 Que segui solitari i calli,
quan el Senyor l'imposa sobre ell.
29 Que posi la boca a la pols:
potser hi ha esperances!
30 Que presenti la galta a qui li pega,
que se saturi d'oprobis.

Caf

31 Perquè el Senyor no estarà pas
irritat per sempre:
32 si ha afligit, es compadirà
segons la seva gran bondat.
33 Ja que no és pas per gust que ell humilia
i afligeix els homes!

Làmed

34 Si un aixafa sota els peus
tots els presos de la terra,
35 si un vincla el dret d'un home
davant la faç de l'Altíssim,
36 si un fa tort a l'altre en un procés,
no ho veu el Senyor?

Mem

37 Qui és aquell qui digué, i la cosa fou?
No en donà l'ordre el Senyor?
38 No és de la boca de l'Altíssim
que surten els mals i els béns?
39 Perquè l'home ha de murmurar?
Que sigui valent contra els seus pecats!

Nun

40 Examinem els nostres camins, escrutem-los
i tornem a Jahvè!
—1780→
41 Elevem el cor sobre les mans
cap a Déu, que és al cel.
42 Nosaltres hem estat infidels, ens hem rebel·lat;
vós no ho heu perdonat!

Sàmec

43 Us heu reclòs en la ira i ens heu perseguit,
heu matat sense pietat.
44 Us heu reclòs en un núvol,
perquè la pregària no passi.
45 Ens heu deixat fets escombraries,
un rebuig dels pobles.

Pe

46 Han badat la boca contra nosaltres
tots els nostres enemics.
47 Feredat i fossa és el que ens ha tocat,
la ruïna i el desastre.
48 Els meus ulls fan canalera d'aigua
pel desastre de la filla del meu poble.

Ain

49 L'ull se m'escola, i no s'estronca,
sense fer cap pausa,
50 fins que Jahvè s'aboqui
i vegi de dalt del cel.
51 Els ulls em fan mal de tant plorar
per totes les filles de la meva ciutat.

Sade

52 Han volgut caçar-me com un pardal,
els meus enemics ocults.
53 Han confinat a la cisterna la meva vida,
han tirat rocs contra mi.
54 L'aigua m'ha caigut a dolls sobre el cap,
he dit: «Ja estic perdut!»

Cof

55 He invocat el vostre nom, Jahvè,
del fons de la cisterna estant.
56 M'heu sentit cridar: «No us tapeu
l'orella a la meva súplica».
57 Us heu acostat, el dia que us he cridat,
—1781→
heu dit: «No tinguis por!»

Reix

58 Oposeu-vos, Senyor, als qui se m'oposen,
rescateu-me la vida.
59 Heu vist, Jahvè, el tort que em feien;
feu-me justícia!
60 Heu vist tota la seva ràbia,
tots els seus complots contra mi,

Sin

61 Heu sentit els seus insults, Jahvè,
tots els seus complots, o Altíssim.
62 Llavis i intencions dels meus antagonistes
van contra mi tot el dia.
63 Que seguin o s'aixequin, guaiteu:
jo els serveixo de cançó burlesca.

Tau

64 Torneu-los, Jahvè, la recompensa
segons l'obra de les seves mans!
65 Doneu-los un cor insensible:
la vostra maledicció damunt seu!
66 Perseguiu-los amb ira, extirpeu-los
de sota el cel de Jahvè.




ArribaAbajo Lamentació quarta (Lm. 4,1 - 4,22)


Àlef

4 1 Ah, com s'ha entelat l'or vell,
la plata més bona;
com són abocades les gemmes
al cap de tots els carrers!

Bet

2 Els fills de Sió, preciosos
tant com l'or fi,
ah, com són tinguts per pots d'argila,
obra de les mans d'un terrisser!

Guímel

3 Fins els xacals presenten la mamella,
—1782→
alleten els seus petits;
però les filles del meu poble s'han tornat cruels
com els estruços del desert.

Dàlet

4 De set, la llengua del nodrissó
se li encastava al paladar;
els infants demanaven pa:
ningú no els el partia!

He

5 Els qui havien menjat requisits
es candien pel carrer;
els qui s'havien criat en la porpra
s'arrossegaven pels femers.

Uau

6 La culpa de la filla del meu poble ha estat
més gran que no el pecat de Sodoma,
que fou destruïda en un instant
sense que ningú s'hi fatigués les mans.

Zain

7 Els seus nazireus tenien més esclat que la neu,
eren més blancs que la llet;
més vermells que el coral eren els seus llavis,
les seves venes eren un safir.

Het

8 La seva figura era més fosca que el sutge,
no els reconeixien pels carrers;
la pell se'ls arrugà sobre els ossos,
es tornà seca com fusta.

Tet

9 Més sortats foren els morts per l'espasa
que els morts per la fam;
aquells sucumbeixen, extenuats,
per manca de fruits del camp.

Iod

10 Amb les seves mans, unes tendres dones
han cuit les seves criatures,
els han servit de sepulcre
en el desastre de la filla del meu poble.
—1783→

Caf

11 Jahvè ha desfogat la seva còlera,
ha abocat la seva ira ardent,
ha encès a Sió un foc,
que devorà els seus fonaments.

Làmed

12 No creien, els reis de la terra
ni cap habitant del món,
que entrés l'adversari o enemic
per les portes de Jerusalem.

Mem

13 Pels pecats dels seus profetes,
per les culpes dels seus sacerdots,
que en plena ciutat havien escampat
la sang dels justos!

Nun

14 Erraven com cecs pels carrers,
s'embrutaven amb sang,
de manera que ningú no podia tocar
els seus vestits.

Sàmec

15 «Aparten-vos, un impur!», cridaven ells,
«aparten-vos, no toqueu!»
Sí, han fugit i han errat per les nacions,
no s'han pogut fixar enlloc.

Pe

16 La fúria de Jahvè els ha desfets,
ja no els mira més;
no ha rehabilitat els sacerdots,
no ha agraciat els profetes.

Ain

17 Encara se'ns consumien els ulls
espiant un ajut il·lusori;
des de les nostres torres atalaiàvem
cap a una nació que no socorre.

Sade

18 Els nostres peus divagaven distants,
sense anar per les nostres places.
—1784→
S'escurçaven, es complien els nostres dies;
sí, arribà la nostra fi.

Cof

19 Els nostres perseguidors foren ràpids,
més que les àguiles del cel;
ens donaren l'encalç per les muntanyes,
al desert ens posaren aguaits.

Reix

20 L'aire que respirem, l'ungit de Jahvè
s'agafà en les seves trampes,
ell, de qui dèiem: «A la seva ombra
viurem entre les nacions».

Sin

21 Estigues contenta, alegra't, filla d'Edom,
que habites al país d'Us!
A tu, també et passarà la copa:
t'embriagaràs i et quedaràs nua!

Tau

22 La teva culpa és expiada, filla de Sió;
ell no et tornarà a deportar!
Castigarà la teva culpa, filla d'Edom,
denuncia els teus pecats!




ArribaAbajoLamentació cinquena1545 (Lm. 5,1 - 5,22)

5 1 Recordeu, Jahvè, què s'ha fet de nosaltres,
contemplen i vegeu el nostre oprobi!
2 La nostra herència ha passat a uns estrangers,
les nostres cases, a uns bàrbars.
3 Ens hem tornat uns orfes, sense pare,
les nostres mares són com viudes.
4 Bevem la nostra aigua a preu de diner;
la nostra llenya, hem de pagar-la.
5 Amb el jou al coll, ens esperonen;
cansats, no ens deixen reposar.
(6 Hem donat la mà a l'Egipte,
a Assur1546, per poder-nos atipar.)
—1785→
7 Els nostres pares han pecat: ja no hi són;
som nosaltres, que portem les seves culpes.
8 Són uns esclaus, que ens dominen,
ningú no ens sostreu a la seva mà.
(9 Amb perill de la vida entrem el nostre pa
afrontant l'espasa del desert.
10 La pell se'ns clivella com un forn
per les cremors de la fam.)
11 Violen les dones a Sió;
les noies, a les ciutats de Judà.
12 Pengen per la mà els poderosos,
no respecten la cara dels vells.
13 Els adolescents han de portar la mola,
els nois ensopeguen sota el pes de la llenya.
14 Els vells han plegat d'anar a la porta,
els joves, de fer músiques.
15 L'alegria ha desaparegut del nostre cor,
la dansa se'ns ha mudat en dol.
16 La corona ens ha caigut del cap.
Ai de nosaltres, que hem pecat!
17 Per això, sofreix el nostre cor,
per res més tenim els ulls entelats.
18 A la muntanya de Sió, que està desolada,
els xacals s'hi passegen!
19 Però vós, Jahvè, seieu en un tron etern,
el vostre soli és per totes les èpoques!
20 ¿Perquè ens oblidaríeu per sempre,
ens abandonaríeu definitivament?
21 Feu-nos tornar, Jahvè, i podrem tornar,
renoveu els nostres dies com els d'altre temps,
22 si no ens heu rebutjat ja del tot,
indignat contra nosaltres fins a l'excés!