Àlef
| | 1 1 Ah, com seu tota sola | | | |
la ciutat tan poblada! | | | | S'ha tornat com una viuda, | | | | la gran entre les nacions. | | | |
La princesa entre les metròpolis | | | | està subjecta a tribut.
| | |
|
Bet
| |
2 Passa les nits plorant | | | |
i les llàgrimes li cobreixen les galtes. | | | | No n'hi ha cap que la consoli, | | | |
de tots els qui l'estimaven. | | | | Tots els seus amics l'han traïda, | | | | se li han tornat enemics. | | |
|
Guímel
| |
3 Judà ha emigrat per la misèria | | | | i la dura servitud. | | | |
Habita entre les nacions, | | | | no hi troba el repòs. | | | | Tots els qui el persegueixen l'atrapen | | | | als passos estrets. | | |
|
Dàlet
| | 4
Els camine de Sió estan de dol, | | | | ningú ja no ve a les festes. | | | |
Totes les seves portes són desertes, | | | | els seus sacerdots sangloten, | | | |
es dolen les seves noies. | | | | I a ella, això l'amarga! | | |
|
He
| | 5 Els seus adversaris dominen, | | | | els seus enemics triomfen: | | |
—1770→
| | perquè és Jahvè que l'ha afligida, | | | | de tan infidel que ha estat; | | | |
els seus infants han marxat captius | | | | davant l'adversari. | | |
|
Uau
| |
6 Ha sortit de la filla de Sió | | | | tota la seva esplendor: | | | |
els seus prínceps eren com moltons | | | | que no troben pastura; | | | |
se n'han anat sense forces | | | | davant el qui els arriava. | | |
|
Zain
| | 7 Jerusalem es recorda | | | |
dels seus dies de misèria i d'inquietud, | | | | quan el seu poble queia per mà enemiga | | | | sense que ningú l'ajudés. | | | |
Els adversaris ho van veure, | | | | rient perquè desapareixia. | | |
|
Het
| | 8 Jerusalem ha pecat molt fort, | | | | s'ha tornat una cosa immunda; | | | | tots els qui l'honraven la menyspreen, | | | | sí, han vist la seva nuesa. | | | |
És ella també que sanglota | | | |
i es gira d'esquena! | | |
|
Tet
| | 9 Té la seva impuresa a les faldilles. | | | | No pensava acabar així, | | | | i va caure tan baix! | | | | No la consola ningú. | | | | Vegeu, Jahvè, la meva misèria; | | | | com fa l'home, l'enemic! | | |
|
Iod
| | 10 L'adversari ha estès la mà | | | | sobre tots els seus tresors: | | | | ella ha vist com els estrangers | | | | li entraven al santuari, | | | |
aquells a qui havíeu prohibit | | |
—1771→
| | l'entrada a la vostra assemblea. | | |
|
Caf
| | 11 Tot el seu poble sanglota, | | | |
van buscant pa, | | | |
baraten els seus joiells amb menjar | | | | per retornar-se. | | | |
Vegeu, Jahvè, i considereu | | | | com estic envilida. | | |
|
Làmed
| |
12 Tots vosaltres que passeu pel camí, | | | | contempleu i vegeu | | | |
si hi ha cap dolor igual | | | |
al dolor que em turmenta, | | | | amb què Jahvè m'ha afligit | | | | el dia de la seva ira ardent! | | |
|
Mem
| |
13 Des de dalt ha enviat un foc, | | | | que m'ha baixat dins els ossos; | | | | m'ha estès una xarxa sota els peus, | | | | m'ha fet tornar enrera, | | | |
m'ha deixat desolada, | | | | sofrent tot el dia. | | |
|
Nun
| |
14 Ha vigilat les meves infidelitats, | | | | la seva mà les entrellaçava; | | | | m'han pujat al coll com un jou | | | | que ha doblegat la meva força. | | | |
El Senyor m'ha deixat a mercè d'ells, | | | | no puc aixecar-me. | | |
|
Sàmec
| |
15 El Senyor ha reprovat els valents | | | | que hi havia dintre meu. | | | |
Ha proclamat contra mi una festa | | | | per desfer el meu jovent. | | | |
El Senyor ha trepitjat al cup | | | | la verge filla de Judà. | | |
|
Ain
| | 16 És per això que jo ploro, | | |
—1772→
| |
que em raja aigua de les fonts dels ulls, | | | | perquè és lluny de mi el qui em consoli, | | | |
el qui em retorni. | | | | Els meus fills estan desolats, | | | | perquè l'enemic és més fort. | | |
|
Pe
| | 17 Sió està amb les mans esteses: | | | | no té qui la consoli! | | | |
Jahvè ha disposat sobre Jacob: | | | |
«Els seus veïns seran els seus adversaris!» | | | | Entre ells, Jerusalem s'ha convertit | | | |
en cosa immunda! | | |
|
Sade
| | 18 És Jahvè qui és just; | | | | jo he estat rebel a les seves ordres. | | | | Escolteu, tots els pobles, | | | |
i vegeu el meu dolor. | | | |
Les meves noies i els meus joves | | | | han anat a l'exili. | | |
|
Cof
| | 19 He fet un crit als qui m'estimaven: | | | |
són ells que m'han enganyat! | | | |
Els meus sacerdots i els meus ancians | | | | expiraven a la ciutat; | | | |
ja que havien buscat menjar, | | | |
però no en trobaren. | | |
|
Reix
| | 20 Vegeu, Jahvè, quin tràngol no passo, | | | | em bullen les entranyes; | | | |
el cor se'm trastorna: | | | |
ah, no he fet més que ser rebel! | | | | A fora, l'espasa em priva de fills; | | | | a dins, és la mateixa mort. | | |
|
Sin
| | 21 Han sentit que estic sanglotant, | | | | que no tinc qui em consoli; | | | |
tots els meus enemics han sabut la meva desgràcia, | | | | estan contents perquè ho heu fet vós. | | |
—1773→
| |
Feu venir el Dia que heu proclamat, | | | | perquè siguin com jo! | | |
|
Tau
| | 22 Tingueu present tota la seva maldat, | | | | i tracteu-los a ells | | | |
com m'heu tractat a mi | | | |
per totes les meves infidelitats, | | | |
ja que són tants els meus sanglots | | | | i el meu cor sofreix. | | |
|
Àlef
| |
2 1 Ah, com el Senyor, en la seva ira, | | | | ha cobert d'un núvol la filla de Sió! | | | | Ha precipitat del cel a terra | | | |
la magnificència d'Israel, | | | |
sense recordar-se de l'escambell dels seus peus, | | | | el dia de la seva ira. | | |
|
Bet
| | 2 El Senyor ha destruït sense pietat | | | | totes les mansions de Jacob; | | | |
ha demolit, en el seu furor, | | | |
les fortaleses de la filla de Judà; | | | |
ha fet tocar al país dels morts de guerra | | | | el rei i els seus prínceps. | | |
|
Guímel
| | Ha abatut, en l'ardor de la seva ira, | | | | tot el poder d'Israel, | | | |
ha fet enrera la seva dreta | | | | davant l'enemic; | | | |
ha abrandat a Jacob l'incendi | | | | que devora al voltant. | | |
|
Dàlet
| |
Ha tibat l'arç, com un enemic, | | | | s'ha dreçat com un adversari, | | | |
ha matat tot allò que encisa els ulls | | |
—1774→
| |
a la tenda de la filla de Sió; | | | |
ha abocat com un foc la seva còlera... | | |
|
He
| | 5 El Senyor ha estat com un enemic, | | | | ha destruït Israel, | | | |
ha destruït tots els seus castells, | | | | ha abatut les seves fortaleses, | | | |
ha multiplicat per a la filla de Judà | | | | gemecs i més gemecs. | | |
|
Uau
| | 6 Ha forçat com un jardí la seva tenda, | | | | ha fet malbé el seu lloc d'aplec. | | | | Jahvè ha fet oblidar a Sió | | | |
festes i dissabtes; | | | |
ha reprovat, en la seva ira violenta, | | | | reis i sacerdots. | | |
|
Zain
| |
7 El Senyor s'ha cansat del seu altar, | | | | ha avorrit el seu santuari, | | | |
ha posat a les mans de l'enemic | | | | els murs dels seus castells; | | | |
han fet un esvalot al temple de Jahvè, | | | | com en un dia de festa. | | |
|
Het
| |
8 Jahvè ha pensat de tirar a terra | | | | les muralles de la filla de Sió, | | | |
ha tibat la llença i no ha retirat la mà | | | | fins a haver-ho destruït tot; | | | |
ha endolat avantmuralla i muralla, | | | | alhora s'han ensorrat; | | |
|
Tet
| |
9 les seves portes s'han enfonsat a terra, | | | | n'ha trencat els barrots. | | | |
D'entre els estrangers són el seu rei i els prínceps, | | | | no hi ha instruccions rituals, | | | |
ni els seus profetes obtenen | | | | cap més visió de Jahvè. | | |
|
—1775→
|
Iod
| | 10 Estan asseguts a terra i ploren, | | | | els vells de la filla de Sió, | | | | s'han posat pols sobre el cap, | | | | s'han cenyit de sac; | | | |
acoten el cap a terra | | | | les noies de Jerusalem. | | |
|
Caf
| | 11 Els ulls se'm consumeixen de llàgrimes, | | | | les entranyes m'estan bullint, | | | |
se m'aboca el fetge a terra | | | |
pel desastre de la filla del meu poble, | | | | quan defallien infants i nodrissons | | | | per les places de la vila. | | |
|
Làmed
| |
12 A les seves mares, els deien: | | | | «On és el pa?», | | | |
quan defallien, com víctimes, | | | | per les places de la ciutat, | | | | quan es desmaiaven exhaustos | | | | als braços de les seves mares! | | |
|
Mem
| |
13 Amb què et compararé? A què diré que t'assembles, | | | | filla de Jerusalem? | | | |
A què t'igualaré per consolar-te, | | | | verge filla de Sió? | | | |
És que el teu desastre és gran com el mar; | | | | qui hi posarà remei? | | |
|
Nun
| |
14 Els teus profetes han tingut per a tu | | | | visions vanes i enganyoses; | | | |
no han denunciat les teves culpes | | | | per fer canviar la teva sort; | | | |
han percebut per a tu uns oracles | | | | que eren vans, i t'han bandejat. | | |
|
Sàmec
| | 15 Per tu piquen de mans | | | |
tots els qui passen pel camí; | | |
—1776→
| | xiulen i mouen el cap | | | | per la filla de Jerusalem: | | | |
«¿És aquesta la meravella perfecta, | | | | l'encant de tota la terra?» | | |
|
Pe
| | 16 Contra tu, baden la boca | | | | tots els teus enemics, | | | | xiulen, cruixen de dents, | | | | diuen: «L'hem engolada! | | | | Sí, aquest és el dia que esperàvem, | | | | l'hem aconseguit, el veiem!» | | |
|
Ain
| |
17 Jahvè ha fet el que havia resolt, | | | | ha complert la seva paraula, | | | |
decretada des de dies antics: | | | | ha destruït sense pietat! | | | | Per tu, ha alegrat l'enemic, | | | | ha donat forces als teus adversaris. | | |
|
Sade
| | 18 Clama de tot cor al Senyor, | | | | gemega, verge filla de Sió, | | | | deixa rajar les llàgrimes com un torrent | | | | dia i nit; | | | |
no et dones treva a tu mateixa, | | | | no paris de plorar! | | |
|
Cof
| | 19 Lleva't, crida de nits, | | | |
al començament de les vetlles; | | | | aboca el teu cor com aigua | | | | davant la faç del Senyor; | | | | eleva les mans cap a ell | | | |
per la vida dels teus infants. | | |
|
Reix
| | 20 Vegeu, Jahvè, i considereu: | | | | qui heu tractat així! | | | | Les dones, ¿han de menjar-se el seu fruit, | | | | els infants que bressaven? | | | |
Al santuari del Senyor, ¿han de ser matats | | |
—1777→
| |
el sacerdot i el profeta? | | |
|
Sin
| | 21 Jeuen a terra pels carrers | | | | els nois i els vells; | | | |
les meves noies i els meus fadrins | | | | han caigut per l'espasa: | | | |
heu matat, el dia de la vostra ira, | | | | heu degollat sense pietat! | | |
|
Tau
| | 22 Heu convocat com per a un dia de festa | | | | els terrors de totes bandes; | | | |
el dia de la ira de Jahvè no hi ha hagut | | | | ni escàpol ni supervivent. | | | |
Els qui jo havia acaronat i criat, | | | | el meu enemic n'ha fet net. | | |
|
Àlef
| |
3 1 Jo sóc l'home que ha vist la misèria | | | | sota la verga del seu furor contra mi. | | | |
2 És a mi que m'ha conduït i m'ha fet caminar | | | | dins les tenebres i la manca de llum. | | | | 3 Contra mi sol, que torna i que gira | | | | la seva mà tot el dia. | | |
|
Bet
| | 4 M'ha desfet la carn i la pell, | | | | m'ha trencat els ossos. | | | |
5 Ha fabricat un jou sobre mi, | | | | m'ha envoltat el cap de fatiga. | | | |
6 M'ha confinat en llocs tenebrosos, | | | | entre els qui són morts ja fa temps. | | |
|
Guímel
| | 7 M'ha aparedat i no puc sortir, | | | |
ha fet més feixugues les meves cadenes. | | | | 8 Ja puc jo cridar i demanar auxili, | | | |
que ell ignora la meva pregària. | | |
—1778→
| | 9 M'ha barrat els camins amb carreus, | | | | ha fet tortes les meves sendes. | | |
|
Dàlet
| | 10 Era per a mi un ós a l'aguait, | | | | un lleó en emboscada. | | | |
11 Embardissant-me els camins, m'ha esgarrinxat, | | | | m'ha deixat fet un horror. | | | |
12 Ha tibat l'arc, i m'ha plantat | | | | com un blanc per a les fletxes. | | |
|
He
| | 13 M'ha clavat als ronyons els seus trets, | | | | els fills del seu buirac. | | | |
14 Sóc la riota de tot el meu poble, | | | | tot el dia la seva cançó burlesca. | | | | 15 M'ha saturat d'herbes amargues, | | | | m'ha embriagat amb absenta. | | |
|
Uau
| |
16 M'ha fet cruixir les dents amb sorra, | | | | m'ha fet menjar cendra. | | | |
17 Amb l'ànima en còlera, lluny de la pau, | | | | oblido la felicitat. | | | |
18 He dit: «S'ha acabat per a mi de confiar, | | | | de poder esperar res més de Jahvè». | | |
|
Zain
| | 19 Repassar la meva misèria i el meu abandó, | | | | és herba metzinosa i toxines. | | | |
20 Sense parar, la meva ànima hi pensa | | | | i es replega sobre mi. | | | |
21 Reflexiono sobre aquestes coses, | | | | per això, tinc encara esperances: | | |
|
Het
| | 22 Els favors de Jahvè no s'han esgotat, | | | | no s'han pas acabat; | | | | les seves mercès 23 són noves cada matí, | | | | és gran la vostra fidelitat. | | | |
24 «La meva part és Jahvè», diu la meva ànima; | | | | per això, espero en ell. | | |
|
—1779→
|
Tet
| | 25 Jahvè és bo per a qui en ell confia, | | | | per a l'ànima que el cerca sol·lícita. | | | | 26 És bo d'esperar en silenci | | | |
el socors de Jahvè. | | | |
27 És bo que l'home porti | | | | el jou des de jove. | | |
|
Iod
| |
28 Que segui solitari i calli, | | | | quan el Senyor l'imposa sobre ell. | | | |
29 Que posi la boca a la pols: | | | | potser hi ha esperances! | | | |
30 Que presenti la galta a qui li pega, | | | | que se saturi d'oprobis. | | |
|
Caf
| |
31 Perquè el Senyor no estarà pas | | | |
irritat per sempre: | | | |
32 si ha afligit, es compadirà | | | | segons la seva gran bondat. | | | |
33 Ja que no és pas per gust que ell humilia | | | | i afligeix els homes! | | |
|
Làmed
| |
34 Si un aixafa sota els peus | | | |
tots els presos de la terra, | | | |
35 si un vincla el dret d'un home | | | | davant la faç de l'Altíssim, | | | |
36 si un fa tort a l'altre en un procés, | | | | no ho veu el Senyor? | | |
|
Mem
| |
37 Qui és aquell qui digué, i la cosa fou? | | | | No en donà l'ordre el Senyor? | | | |
38 No és de la boca de l'Altíssim | | | | que surten els mals i els béns? | | | |
39 Perquè l'home ha de murmurar? | | | |
Que sigui valent contra els seus pecats! | | |
|
Nun
| | 40 Examinem els nostres camins, escrutem-los | | | | i tornem a Jahvè! | | |
—1780→
| | 41 Elevem el cor sobre les mans | | | | cap a Déu, que és al cel. | | | |
42 Nosaltres hem estat infidels, ens hem rebel·lat; | | | | vós no ho heu perdonat! | | |
|
Sàmec
| | 43 Us heu reclòs en la ira i ens heu perseguit, | | | | heu matat sense pietat. | | | |
44 Us heu reclòs en un núvol, | | | | perquè la pregària no passi. | | | |
45 Ens heu deixat fets escombraries, | | | | un rebuig dels pobles. | | |
|
Pe
| | 46 Han badat la boca contra nosaltres | | | | tots els nostres enemics. | | | |
47 Feredat i fossa és el que ens ha tocat, | | | | la ruïna i el desastre. | | | |
48 Els meus ulls fan canalera d'aigua | | | | pel desastre de la filla del meu poble. | | |
|
Ain
| | 49 L'ull se m'escola, i no s'estronca, | | | | sense fer cap pausa, | | | |
50 fins que Jahvè s'aboqui | | | | i vegi de dalt del cel. | | | |
51 Els ulls em fan mal de tant plorar | | | | per totes les filles de la meva ciutat. | | |
|
Sade
| | 52 Han volgut caçar-me com un pardal, | | | | els meus enemics ocults. | | | |
53 Han confinat a la cisterna la meva vida, | | | | han tirat rocs contra mi. | | | |
54 L'aigua m'ha caigut a dolls sobre el cap, | | | | he dit: «Ja estic perdut!» | | |
|
Cof
| |
55 He invocat el vostre nom, Jahvè, | | | | del fons de la cisterna estant. | | | |
56 M'heu sentit cridar: «No us tapeu | | | | l'orella a la meva súplica». | | | |
57 Us heu acostat, el dia que us he cridat, | | |
—1781→
| |
heu dit: «No tinguis por!» | | |
|
Reix
| | 58 Oposeu-vos, Senyor, als qui se m'oposen, | | | | rescateu-me la vida. | | | |
59 Heu vist, Jahvè, el tort que em feien; | | | | feu-me justícia! | | | |
60 Heu vist tota la seva ràbia, | | | |
tots els seus complots contra mi, | | |
|
Sin
| | 61 Heu sentit els seus insults, Jahvè, | | | | tots els seus complots, o Altíssim. | | | |
62 Llavis i intencions dels meus antagonistes | | | | van contra mi tot el dia. | | | |
63 Que seguin o s'aixequin, guaiteu: | | | | jo els serveixo de cançó burlesca. | | |
|
Tau
| | 64 Torneu-los, Jahvè, la recompensa | | | | segons l'obra de les seves mans! | | | | 65 Doneu-los un cor insensible: | | | |
la vostra maledicció damunt seu! | | | | 66 Perseguiu-los amb ira, extirpeu-los | | | | de sota el cel de Jahvè. | | |
|
Àlef
| |
4 1 Ah, com s'ha entelat l'or vell, | | | | la plata més bona; | | | |
com són abocades les gemmes | | | | al cap de tots els carrers! | | |
|
Bet
| | 2 Els fills de Sió, preciosos | | | | tant com l'or fi, | | | |
ah, com són tinguts per pots d'argila, | | | | obra de les mans d'un terrisser! | | |
|
Guímel
| | 3 Fins els xacals presenten la mamella, | | |
—1782→
| | alleten els seus petits; | | | |
però les filles del meu poble s'han tornat cruels | | | | com els estruços del desert. | | |
|
Dàlet
| | 4
De set, la llengua del nodrissó | | | | se li encastava al paladar; | | | |
els infants demanaven pa: | | | | ningú no els el partia! | | |
|
He
| |
5 Els qui havien menjat requisits | | | | es candien pel carrer; | | | |
els qui s'havien criat en la porpra | | | | s'arrossegaven pels femers. | | |
|
Uau
| |
6 La culpa de la filla del meu poble ha estat | | | | més gran que no el pecat de Sodoma, | | | | que fou destruïda en un instant | | | |
sense que ningú s'hi fatigués les mans. | | |
|
Zain
| | 7 Els seus nazireus tenien més esclat que la neu, | | | | eren més blancs que la llet; | | | |
més vermells que el coral eren els seus llavis, | | | | les seves venes eren un safir. | | |
|
Het
| |
8 La seva figura era més fosca que el sutge, | | | | no els reconeixien pels carrers; | | | |
la pell se'ls arrugà sobre els ossos, | | | | es tornà seca com fusta. | | |
|
Tet
| |
9 Més sortats foren els morts per l'espasa | | | | que els morts per la fam; | | | |
aquells sucumbeixen, extenuats, | | | | per manca de fruits del camp. | | |
|
Iod
| | 10 Amb les seves mans, unes tendres dones | | | | han cuit les seves criatures, | | | |
els han servit de sepulcre | | | |
en el desastre de la filla del meu poble. | | |
|
—1783→
|
Caf
| | 11 Jahvè ha desfogat la seva còlera, | | | | ha abocat la seva ira ardent, | | | | ha encès a Sió un foc, | | | |
que devorà els seus fonaments. | | |
|
Làmed
| | 12 No creien, els reis de la terra | | | | ni cap habitant del món, | | | |
que entrés l'adversari o enemic | | | | per les portes de Jerusalem. | | |
|
Mem
| | 13 Pels pecats dels seus profetes, | | | |
per les culpes dels seus sacerdots, | | | | que en plena ciutat havien escampat | | | | la sang dels justos! | | |
|
Nun
| |
14 Erraven com cecs pels carrers, | | | | s'embrutaven amb sang, | | | |
de manera que ningú no podia tocar | | | | els seus vestits. | | |
|
Sàmec
| |
15 «Aparten-vos, un impur!», cridaven ells, | | | | «aparten-vos, no toqueu!» | | | |
Sí, han fugit i han errat per les nacions, | | | | no s'han pogut fixar enlloc. | | |
|
Pe
| |
16 La fúria de Jahvè els ha desfets, | | | | ja no els mira més; | | | |
no ha rehabilitat els sacerdots, | | | | no ha agraciat els profetes. | | |
|
Ain
| |
17 Encara se'ns consumien els ulls | | | |
espiant un ajut il·lusori; | | | |
des de les nostres torres atalaiàvem | | | | cap a una nació que no socorre. | | |
|
Sade
| | 18 Els nostres peus divagaven distants, | | | | sense anar per les nostres places. | | |
—1784→
| | S'escurçaven, es complien els nostres dies; | | | | sí, arribà la nostra fi. | | |
|
Cof
| | 19 Els nostres perseguidors foren ràpids, | | | | més que les àguiles del cel; | | | |
ens donaren l'encalç per les muntanyes, | | | | al desert ens posaren aguaits. | | |
|
Reix
| |
20 L'aire que respirem, l'ungit de Jahvè | | | | s'agafà en les seves trampes, | | | |
ell, de qui dèiem: «A la seva ombra | | | | viurem entre les nacions». | | |
|
Sin
| |
21 Estigues contenta, alegra't, filla d'Edom, | | | | que habites al país d'Us! | | | |
A tu, també et passarà la copa: | | | | t'embriagaràs i et quedaràs nua! | | |
|
Tau
| | 22 La teva culpa és expiada, filla de Sió; | | | | ell no et tornarà a deportar! | | | | Castigarà la teva culpa, filla d'Edom, | | | | denuncia els teus pecats! | | |
|
| 5 1 Recordeu, Jahvè, què s'ha fet de nosaltres, | | |
| contemplen i vegeu el nostre oprobi! | | |
|
2 La nostra herència ha passat a uns estrangers, | | |
| les nostres cases, a uns bàrbars. | | |
|
3 Ens hem tornat uns orfes, sense pare, | | |
| les nostres mares són com viudes. | | |
|
4 Bevem la nostra aigua a preu de diner; | | |
| la nostra llenya, hem de pagar-la. | | |
|
5 Amb el jou al coll, ens esperonen; | | |
| cansats, no ens deixen reposar. | | |
|
(6 Hem donat la mà a l'Egipte, | | |
| a Assur1546, per poder-nos atipar.) | | |
—1785→
|
|
7 Els nostres pares han pecat: ja no hi són; | | |
| som nosaltres, que portem les seves culpes. | | |
| 8 Són uns esclaus, que ens dominen, | | |
|
ningú no ens sostreu a la seva mà. | | |
|
(9 Amb perill de la vida entrem el nostre pa | | |
| afrontant l'espasa del desert. | | |
|
10 La pell se'ns clivella com un forn | | |
| per les cremors de la fam.) | | |
| 11 Violen les dones a Sió; | | |
|
les noies, a les ciutats de Judà. | | |
| 12 Pengen per la mà els poderosos, | | |
| no respecten la cara dels vells. | | |
|
13 Els adolescents han de portar la mola, | | |
|
els nois ensopeguen sota el pes de la llenya. | | |
| 14 Els vells han plegat d'anar a la porta, | | |
|
els joves, de fer músiques. | | |
|
15 L'alegria ha desaparegut del nostre cor, | | |
| la dansa se'ns ha mudat en dol. | | |
|
16 La corona ens ha caigut del cap. | | |
| Ai de nosaltres, que hem pecat! | | |
| 17 Per això, sofreix el nostre cor, | | |
| per res més tenim els ulls entelats. | | |
|
18 A la muntanya de Sió, que està desolada, | | |
| els xacals s'hi passegen! | | |
|
19 Però vós, Jahvè, seieu en un tron etern, | | |
| el vostre soli és per totes les èpoques! | | |
| 20 ¿Perquè ens oblidaríeu per sempre, | | |
|
ens abandonaríeu definitivament? | | |
|
21 Feu-nos tornar, Jahvè, i podrem tornar, | | |
| renoveu els nostres dies com els d'altre temps, | | |
| 22 si no ens heu rebutjat ja del tot, | | |
|
indignat contra nosaltres fins a l'excés! | | |