Visor de obras.

1 Baruc i l'assemblea dels jueus a Babilònia.— 1 Aquestes són les paraules del llibre que escriví a Babilònia Baruc, fill de Neries, fill de Maasies, fill de Sedequies, fill d'Hasadies, fill d'Helquies, 2 l'any cinquè, el dia set del mes, quan els caldeus s'havien apoderat de Jerusalem i l'havien incendiada.

3 Baruc llegí les paraules d'aquest llibre davant Jeconies, fill de Joaquim, rei de Judà, i davant tot el poble que havia vingut per a aquesta lectura; 4 davant els dignataris i els fills dels reis, davant els ancians; en fi, davant tot el poble, petits i grans, tots els qui habitaven a Babilònia, a la vora del riu Sud¹⁵⁴⁸. 5 Aleshores ploraren, dejunaren i pregaren davant el Senyor; 6 recolliren diner segons les possibilitats de cadascun, 7 i l'enviaren a Jerusalem al sacerdot Joaquim¹⁵⁴⁹, fill d'Helquies, fill de Salom, als altres sacerdots i a tot el poble que es trobava amb ell a Jerusalem, 8 quan Baruc recuperà els vasos de la casa del Senyor, que s'havien endut del temple, per tornar-los al país de Judà, el dia deu de Sivan, vasos de plata que havia fet fabricar Sedequies, fill de Josies, rei de Judà, 9 després que Nabucodonosor, rei de Babilònia, hagué deportat de Jerusalem i dut a Babilònia Jeconies, amb els prínceps, els serrallers, els magnats i el poble de la terra.

10 Digueren: «Vet aquí que us enviem diner per a comprar holocaustos, sacrificis pel pecat i encens; prepareu oblacions i oferiu-les sobre l'altar del Senyor, el nostre Déu. 11 Pregueu per la vida de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i per la vida del seu fill Baltasar, que els seus dies siguin com els dies del cel sobre la terra; 12 que el Senyor ens doni forces i il·lumini els nostres ulls, de   —1787→   manera que visquem a l'ombra de Nabucodonosor, rei de Babilònia, i a l'ombra del seu fill Baltasar, i els servim durant molts de dies i trobem gracia a la seva presència. 13 Pregueu també per nosaltres el Senyor, el nostre Déu, ja que hem pecat contra el Senyor, el nostre Déu, i, fins avui, la ira i la còlera del Senyor no s'han apartat de nosaltres. 14 Llegireu, doncs, aquest llibre que us enviem per a fer confessió, a la casa del Senyor, el dia de la Festa¹⁵⁵⁰ i els dies de l'Assemblea. 15 Direu:

La confessió dels pecats. Del Senyor, el nostre Déu, és la justícia, però la confusió a la cara, com la que passem avui, és per a nosaltres, per a l'home de Judà i els habitants de Jerusalem, 16 per als nostres reis i els nostres prínceps, per als nostres sacerdots i els nostres profetes, per als nostres pares, 17 perquè hem pecat davant el Senyor, 18 l'hem desobeït; no hem escoltat la veu del Senyor, el nostre Déu, de caminar segons les ordres que el Senyor havia posat davant nostre. 19 Del dia que el Senyor féu sortir els nostres pares del país d'Egipte fins avui, hem estat indòcils al Senyor, el nostre Déu, i ens hem rebel·lat no escoltant la seva veu. 20 De manera que se'ns ha adherit la calamitat i la maledicció que el Senyor dictà al seu servidor Moisès, el dia que va fer sortir els nostres pares del país d'Egipte per donar-nos una terra que regala de llet i de mel, tal com és avui. 21 No hem escoltat la veu del Senyor, el nostre Déu, segons totes les paraules que ens envià; 22 hem anat, cadascun seguint la inclinació del seu cor dolent, a donar culte a d'altres déus, a fer el que desagrada al Senyor, el nostre Déu.

2 1 També el Senyor ha mantingut la paraula que havia pronunciat contra nosaltres, contra els nostres jutges que havien conduït Israel, contra els nostres reis i els nostres prínceps, contra l'home d'Israel i el de Judà. 2 Sota tot el cel no s'havia mai donat res de semblant al que ell ha fet a Jerusalem, segons és escrit a la Llei   —1788→   de Moisès: 3 que arribaríem a menjar cadascun la carn del seu fill, cadascun la carn de la seva filla! 4 I els ha lliurats a les mans de tots els reialmes que tenim al voltant, perquè fossim un oprobi i una desolació entre tots els pobles del voltant on el Senyor els ha dispersats. 5 De manera que foren súbdits en lloc de senyors, perquè havíem pecat contra el Senyor, el nostre Déu, no escoltant la seva veu.

6 Del Senyor, el nostre Déu, és la justícia, però la confusió a la cara, com la que passem avui, és per a nosaltres i per als nostres pares. 7 Perquè ens havia amenaçat amb totes aquestes calamitats que han vingut sobre nosaltres, 8 i no hem mirat d'aplacar la faç del Senyor, renunciant cadascun als pensaments del seu cor dolent. 9 De manera que el Senyor ha vetllat per la calamitat i l'ha feta venir sobre nosaltres, ja que el Senyor és just en totes les obres que ens ha prescrit, 10 mentre que nosaltres no hem escoltat la seva veu, de seguir les ordres que el Senyor ens havia proposat.

11 I ara, Senyor, Déu d'Israel, que féreu sortir el vostre poble del país d'Egipte amb mà forta, amb senyals i prodigis, amb gran poder i braç elevat, i us féreu així un nom com és el d'avui: 12 hem pecat, hem estat impius, hem estat injustos, Senyor, Déu nostre, tocant a totes les vostres prescripcions. 13 Que la vostra ira es retiri de nosaltres, ja que hem quedat pocs entre les nacions on ens heu dispersat! 14 Escolten, Senyor, la nostra pregària i la nostra súplica: salven-nos pel vostre honor i atorgueu-nos el vostre favor, davant d'aquells qui ens han deportat, 15 i a fi que tota la terra sàpiga que vós, Senyor, son el nostre Déu, ja que Israel i la seva descendència porten el vostre nom. 16 Senyor, guaiteu des de la vostra casa santa i penseu en nosaltres; pareu l'orella, Senyor, i escolten! 17 Obriu els ulls i vegeu; que no són pas els morts, als quals ha estat llevat de les entranyes l'esperit de vida, que donen glòria i justícia al Senyor, al país dels morts, 18 sinó l'ànima molt adolorada, el qui camina acotat i sense forces, els ulls que s'apaguen i l'ànima afamada   —1789→   són els qui us donen glòria i justícia, Senyor!

19 No ens fundem en els mèrits dels nostres pares i dels nostres reis per deposar la nostra súplica davant vostre, Senyor, Déu nostre. 20 Ja que vós heu abocat sobre nosaltres la vostra ira i la vostra còlera, com ho havíeu proclamat pel ministeri dels vostres servents, els profetes: 21 «Així parla el Senyor: Decanten l'espatlla i serviu el rei de Babilònia, i seguireu habitant al país que he donat als vostres pares. 22 Però, si no escolten la invitació del Senyor a servir el rei de Babilònia, 23 faré desaparèixer de les ciutats de Judà i dels carrers de Jerusalem la veu de goig i la veu d'alegria, la veu d'espòs i la veu d'esposa, i tot el país es tornarà una desolació, sense habitants». 24 I nosaltres no hem escoltat la vostra invitació a servir el rei de Babilònia; aleshores vós heu mantingut les paraules que havíeu pronunciat pel ministeri dels vostres servents, els profetes, que els ossos dels nostres reis i els ossos dels nostres pares serien trets del seu lloc. 25 I vet aquí que són exposats a la calor del dia i al fred de la nit. Sí, morirem de sofrences cruels, de fam, per l'espasa i la pesta. 26 I heu fet del temple que porta el vostre nom allò que és avui, per la dolenteria de la casa d'Israel i de la casa de Judà.

27 Així i tot, heu obrat envers nosaltres, Senyor, Déu nostre, segons tota la vostra clemència i tota la vostra gran misericòrdia, 28 tal com ho havíeu promès pel ministeri del vostre servent Moisès, el dia que li van manar d'escriure la vostra Llei en presència dels israelites, dient: 29 «Si no escolten la meva veu, certament aquesta immensa, innombrable multitud es quedarà petita entre les nacions on els dispersaré. 30 Sí, ja sé que no m'escoltaran, perquè és un poble tossut; però, al país de l'exili, se'n penediran dins el cor, 31 i sabran que jo, el Senyor, sóc el seu Déu. Aleshores els donaré un cor i unes orelles que hi sentin; 32 em lloaran en el país de l'exili i es recordaran del meu nom; 33 ja no seran més tossuts i desistiran de les seves accions dolentes, tot recordant-se del destí dels seus pares que han pecat davant   —1790→   el Senyor. 34 Després, els faré tornar al país que vaig prometre amb jurament als seus pares Abraham, Isaac i Jacob, i hi seran els amos. Els multiplicaré, i no disminuiran. 35 Per a ells establiré una aliança eterna; jo seré el seu Déu, i ells seran el meu poble. I no mouré més el meu poble d'Israel del país que els he donat».

3 1 Senyor totpoderós, Déu d'Israel, és una ànima atribolada i un esperit descoratjat que us crida: 2 «Escolteu, Senyor, i tingueu pietat, ja que hem pecat davant vostre. 3 Vós seieu en un tron etern, ¿i nosaltres estaríem perduts per sempre?» 4 Senyor totpoderós, Déu d'Israel, escolteu, doncs, la pregària dels morts d'Israel, fills d'aquells qui havien pecat davant vostre, que no escoltaren la vostra veu, la del seu Déu, de manera que les calamitats se'ns han adherit, a nosaltres. 5 No us recordeu de les culpes dels nostres pares, sinó recordeu-vos en aquesta hora de la vostra mà i del vostre nom; 6 ja que vós, Senyor, sou el nostre Déu, i us lloarem, Senyor! 7 Que per això ens heu posat el vostre temor dins el cor, perquè invoquem el vostre nom. Us lloarem, doncs, a l'exili, ja que hem apartat del cor tota la injustícia dels nostres pares, que havien pecat davant vostre. 8 Vet aquí que nosaltres som avui a l'exili, on vós ens heu dispersat perquè fóssim un oprobi, una maledicció, una condemnació, per totes les culpes dels nostres pares, que s'havien allunyat del Senyor, el nostre Déu.

Heu contristat també la qui us ha cridat, Jerusalem; 9 ja que ha vist la còlera que us ha sobrevingut de la part de Déu, i ha dit:

Còpia d'una carta que envià Jeremies als qui havien de ser emmenats captius a Babilònia pel rei dels babilonis, per fer-los saber les recomanacions que Déu li havia confiat.

6 1 Pels pecats que heu comès davant Déu, sereu emmenats captius a Babilònia per Nabucodonosor, rei dels babilonis. 2 Un cop arribats a Babilònia, us hi quedareu molts anys i per llarg temps, fins a set generacions; però després us faré sortir en pau. 3 Ara bé, a Babilònia veureu déus de plata, d'or i de fusta, que són portats a l'espatlla i que inspiren temor als estrangers. 4 Estigueu alerta! No sigueu com els estrangers, i que no us agafi por davant aquests déus, 5 quan veureu, davant i darrera, la multitud que els adora. Sinó digueu amb el pensament: «És a vós que cal adorar, Senyor!» 6 Ja que el meu àngel és amb vosaltres i ho venjaria intentant de fer-vos morir!

7 La llengua d'ells fou estergida per un artesà, i tenen el cos recobert d'or i de plata, però són falsos i no poden parlar. 8 Com per a una noia que s'agrada de compondre's, prenen or 9 i fan corones per als caps dels seus déus. A vegades passa, encara, que els sacerdots sostreuen dels seus déus or i plata i se'n serveixen per a les seves coses; fins i tot en donen a les prostitutes de sobre el terrat. 10 Els arreglen amb vestits corren si fossin homes, a aquests déus de plata, d'or i de fusta; 11 però ells no es defensen ni del rovell ni dels corcs. Abillats amb un mantell de porpra, 12 els han de netejar la cara, per treure'n la pols del temple que es posa sobre ells. 13 Un té un ceptre com un governador de província, però no pot matar el qui l'ofèn; 14 un altre té a la dreta espasa i destral, però no es pot defensar de la guerra ni dels lladres. Per on es coneix que no són déus: no n'heu de tenir por!

15 Com el vas que un home fa servir perd la utilitat, un cop es trenca, 16 així resulten els seus déus. Erigits en els temples, tenen els ulls   —1797→   plens de la pols que aixequen els peus dels qui entren. 17 Com tanquen les portes de tots costats per guardar un home que ha traït el rei i que ha de ser conduït a la mort, així els sacerdots asseguren els temples dels déus amb portes, panys i barrots perquè no siguin robats pels lladres. 18 Encenen llums, encara més que per a ells mateixos: els déus no en poden veure cap. 19 Són com una de les bigues del temple, i els diuen: «Menja!» No s'adonen dels corcs que els roseguen tant a ells com els seus vestits. 20 Tenen la cara negra del fum que hi ha al temple. 21 Sobre el seu cos i sobre el seu cap voltegen muriacs, orenetes i d'altres volàtils; hi ha també gats. 22 Per on coneixereu que no són déus, no en tingueu por!

23 L'or amb què els revesteixen, els ha de fer bonics; però, si algú no en frega el rovell, no seran pas ells que el posaran brillant. No tenien cap sensació, quan els fonien. 24 A qualsevol preu són comprats, aquells en qui no hi ha alè de vida. 25 No tenint peus, són portats a l'espatlla i exhibeixen als homes el propi deshonor. Els seus servidors també són confusos, 26 perquè, si mai els en cau cap a terra, són ells que l'han d'aixecar. Si els posen drets, no es poden moure sols; si es decanten, no es poden redreçar; és com davant de morts, que els presenten les ofrenes. 26 Allò que els és sacrificat, els sacerdots s'ho venen i en treuen profit; igualment, les seves dones en salen una part, sense distribuir-ne res als captaires i als pobres. 28 La menstruada i la partera toquen allò que els és sacrificat. Sabent, doncs, per tots aquests exemples, que no són déus, no en tingueu por!

29 Com, en efecte, es poden dir déus? Són dones que presenten ofrenes davant aquests déus de plata, d'or i de fusta! 30 Als seus temples els sacerdots estan asseguts, amb la túnica esquinçada, cap i barba afaitats, descobert el cap; 31 udolen i vociferen davant els seus déus, com es fa en un banquet fúnebre. 32 Els sacerdots prenen la seva roba per vestir-ne les pròpies dones i els nens. 33 Si algú els fa mal o bé, no poden tornar-s'hi. No poden constituir un   —1798→   rei, ni deposar-lo. 34 Tampoc no poden donar riquesa o pobresa. Si algú fa una prometença que no compleix, no reclamen. 35 No poden salvar de la mort cap home, ni arrenquen el feble de la mà del fort. 36 No restauren la vista d'un cec, no deslliuren un home que passa un tràngol; 37 no tenen compassió de la viuda, ni fan bé a l'orfe. 38 Són assimilables a les pedres extretes de les muntanyes, els déus de fusta recoberts d'or i de plata. Els qui els donen culte seran confosos! 39 ¿Com, doncs, cal creure o dir que són déus?

40 Els caldeus mateixos els deshonren: veient un mut que no pot parlar, el presenten a Bel i reclamen que aquest home parli, com si el déu hi pogués sentir, 41 i són incapaços de reflexionar i d'abandonar aquests déus, tan poc enteniment tenen! 42 Les dones, cenyides amb una corda, s'asseuen vota els camins per cremar segó com un encens; 43 quan l'una, enduta per algun passant, ha dormit amb ell, reprotxa a la del costat de no haver estat distingida com ella mateixa i de no haver tingut la seva corda trencada¹⁵⁵³. 44 Tot el que passa a la vota d'aquests déus és falsedat; ¿com, doncs, poden pensar o dir que són déus?

45 Fabricats per fusters i orfebres, no són res més que allò que aquests obrers volen que siguin. 46 Aquells qui els fabriquen no viuran molt de temps: 47 ¿com han de viure gaire les coses que ells fabriquen? Sí, han deixat falsedat i oprobi als seus descendents! 48 Que els vénen a sobre una guerra o calamitats, els sacerdots es consulten per saber on s'han d'amagar amb els seus déus; 49 ¿com no veuen que no són déus, els qui ni a ells mateixos no se salven de la guerra o de les calamitats? 50 Ja que són de fusta recoberta d'or o de plata, es reconeixerà després d'aquests fets que no són més que mentida; per a totes les nacions i els reis serà evident que no són déus, sinó obres de mans humanes, i que cap Déu no opera en ells. 51 ¿Per a qui, doncs, no serà clar que no són déus?

52 Ja que no poden establir un rei en un país, ni donar la pluja als homes. 53 Tampoc no poden jutjar les pròpies   —1799→   causes, ni reparar un tort. Estan suspesos 54 com gralles entre cel i terra! Que cau foc al temple d'aquests déus de fusta recoberts d'or o de plata, els seus sacerdots fugen i s'escapen, però ells, com bigues, es queden allà a cremar. 55 No poden resistir a un rei ni als enemics. 56 ¿Com, doncs, admetre o creure que són déus?

No se salven de lladres i bandolers, els déus de fusta recoberts de plata i d'or: 57 els violents els arrenquen l'or i la plata i se'n van amb els vestits que els cobreixen. Ni a ells mateixos no es poden prestar socors, 58 de manera que val més ser un rei que desplega la seva valentia, o, en una casa, un vas útil, de què se serveix el seu propietari, que no pas ser un d'aquests falsos déus; o, encara, en una casa, una porta que protegeix el qui s'hi troba dins, que no pas ser un d'aquests falsos déus; o una columna de fusta en un palau reial, que no pas ser un d'aquests falsos déus. 59 El sol, la llana i els estels, que brillen i estan encarregats d'un ofici, són obedients; 60 igualment, el llampec, quan apareix, és bonic de veure; de la mateixa manera, en tot país el vent bufa, 61 els núvols executen l'ordre que Déu els donà de recórrer tota la terra, i el foc, enviat de dalt per consumir muntanyes i boscos, fa allò que li manen. 62 Ara bé, ni en bellesa ni en poder, aquests déus no els són comparables. 63 Per això, no es pot pensar ni dir que són déus, ja que no són capaços de retre justícia ni de fer cap bé als homes. 64 Sabent, doncs, que no són déus, no en tingueu por!

65 Perquè no poden ni maleir ni beneir els reis, 66 ni fer aparèixer entre les nacions senyals al cel; no brillen com el sol ni il·luminen com la lluna. 67 Valen més que ells les bèsties, que poden fugir cap a un abric i socòrrer-se a elles mateixes. 68 De cap manera, doncs, no es veu que siguin déus; per això, no n'heu de tenir por!

69 Com un espantall en un cogombrar, que no protegeix res, així són els seus déus de fusta, recoberts d'or i de plata. 70 També s'assemblen els seus déus de fusta, recoberts d'or i de plata, a un arc en un jardí, sobre el qual es posen tota mena d'ocells,   —1800→   o bé a un mort llençat a la fosca. 71 Pel vestit de porpra i de lli que s'arna sobre ells reconeixereu que no són déus. Ells mateixos acabaran per ser consumits i es convertiran en oprobi en el país. 72 Més val, doncs, l'home just que no té ídols, ja que estarà lluny de l'oprobi.

1 Títol general.— 1 L'any trenta, el mes quart, el cinc del mes, quan em trobava entre els exiliats, vora el riu Cobar, el cel s'obrí i vaig tenir una visió divina. 2 «El cinc del mes» era l'any cinquè de l'exili del rei Joaquín. 3 La paraula de Jahvè fou adreçada a Ezequiel, fill de Buzí, el sacerdot (al país dels caldeus, vora el riu Cobar), i (allà) la mà de Jahvè fou sobre ell.

Visió de «la carrossa de Jahvè».— 4 Vaig veure que venia del nord un vent de tempesta amb un gros núvol, voltat d'una lluor, un foc fulgurant, i, al centre, com l'esclat d'una incrustació metàl·lica, al mig del foc. 5¹⁵⁵⁵ Al centre, discernia una cosa com quatre animals, l'aspecte dels quals era aquest: tenien la mateixa forma, amb quatre cares cada un, i cada un quatre ales. 7 Les seves potes eren dretes i les peülles s'assemblaven a les d'un vedell; centellejaven com bronze polit. 8 Una mà humana els sortia de sota les ales als quatre costats (i les seves cares, de tots quatre, 9 no es giraven quan caminaven; anaven cada un de dret davant seu). 10 Quant a l'aspecte de les seves cares, era: cara d'home al davant de tots quatre, cara de lleó a la dreta de tots quatre, cara de toro a l'esquerra de tots quatre, i cara d'àguila per a tots quatre 11 cap a l'interior. Les seves ales eren desplegades cap amunt; en cada un, dues s'ajuntaven l'una amb l'altra i dues els cobrien el cos. 12 I anaven cada un de dret davant seu; anaven cap allà   —1801→   on l'esperit els empenyia; no es giraven quan caminaven. 13 Entre els animals es veien com uns carbons encesos, semblants a torxes que anaven i venien entre els animals; el foc tenia una lluor, i del foc sortien com uns llampecs. (14 I els animals anaven i venien, com si fossin un llampec.)

15 Vaig veure encara que hi havia una roda a terra al costat dels animals, de tots quatre. 16 Aquestes rodes lluïen com el crisòlit. Totes quatre tenien el mateix aspecte i semblaven fetes com si estiguessin l'una al mig de l'altra. 17 Avançaven en quatre direccions; no es giraven quan caminaven. 18 Totes quatre tenien les llandes plenes d'ulls tot al voltant. 19 I quan els animals avançaven, les rodes avançaven al seu costat, i quan els animals s'aixecaven de terra, s'aixecaven les rodes. 20 Cap allà on l'esperit empenyia, hi anaven les rodes, i s'aixecaven igualment, perquè el mateix esperit era a les rodes. (21 Quan ells avançaven, avançaven; quan ells s'aturaven, s'aturaven, i quan ells s'aixecaven de terra, s'aixecaven igualment les rodes, perquè el mateix esperit era a les rodes.)

22 I allò que hi havia sobre els caps dels animals s'assemblava a una volta, límpida com el cristall, estesa al damunt dels seus caps. 23 I sota la volta, les seves ales es tocaven l'una amb l'altra (en cada un, dues els cobrien els cossos). 24 I vaig sentir la remor de les seves ales com una remor de molta aigua (com la veu de Saddai); quan caminaven (era una temor tumultuosa com la remor d'un campament); i quan s'aturaven, replegaven les ales. (25 Es produí un soroll dalt de la volta que era sobre el seu cap; quan s'aturaven, replegaven les ales.)

26 Al damunt de la volta de sobre els seus caps, hi havia com una pedra de safir; sobre ella, una forma de tron, i sobre la forma de tron, a dalt, un ésser amb aparença humana. 27 Ho vaig veure així: era com l'esclat d'una incrustació metàl·lica (una cosa com el foc que una casa té al voltant), des d'allò que semblava els seus lloms cap amunt; i des d'allò que semblava els seus lloms cap avall, vaig veure una   —1802→   cosa com foc i una lluor tot al voltant. 28 Era semblant a l'arc que apareix als núvols, el dia de pluja, aquesta lluor tot al voltant. Era una cosa que tenia l'aspecte de la glòria de Jahvè.

Quan ho vaig veure, vaig caure de cara a terra, i vaig sentir (la veu d'un que parlava).

Missió i inspiració d'Ezequiel.— 1 Em digué: Fill d'home¹⁵⁵⁶, posa't dret, que et vull parlar. 2 Aleshores (tal com m'havia parlat) m'entrà esperit, que em féu tenir dret, i el vaig sentir que parlava. 3 Em digué: Fill d'home, jo t'envio a la casa d'Israel (a les nacions), als rebels que s'han revoltat contra mi; ells i els seus pares (m'han estat infidels), fins al dia d'avui. 4 (Als fills de cara gruixuda i de cor dur jo t'envio.) I els diràs: Així parla el Senyor Jahvè. 5 Tant si escolten com si no escolten, ja que són una casa tota rebel, sabran tanmateix que tu ets un profeta enmig d'ells. 6 I tu, fill d'home, no tinguis por d'ells, ni t'espantin les seves cares, si et mouen guerra i et menyspreen i has de viure enmig d'escorpins. (No tinguis por de les seves paraules ni t'espantin les seves cares, ja que són una casa tota rebel. 7 Els portaràs les meves paraules, tant si escolten com si no escolten, ja que són una casa tota rebel.)

8 I tu, fill d'home, escolta el que et dic, no siguis rebel com la casa tota rebel: Bada la boca i menja el que et dono! 9 I vaig veure com, allargada cap a mi, hi havia una mà, que tenia un volum enrotllat. 10 El desplegà davant meu: estava escrit per davant i per darrera¹⁵⁵⁷; hi havia escrit lamentacions, gemecs i ais! 3 1¹⁵⁵⁸ I em digué: Fill d'home (menja el que et presenten), menja aquest volum (i vés a parlar a la casa d'Israel). 2 M'obrí la boca i em féu menjar el volum 3 (i em digué: Fill d'home, nodreix el teu ventre i omple't les entranyes amb aquest volum que et dono). El vaig menjar, i a la boca em fou dolç com la mel. 4 Aleshores em digué: Fill d'home, vés, presenta't a la casa d'Israel i porta'ls les meves paraules. (5 Perquè no és pas cap a un poble de parlar obscur i de llengua bàrbara que ets enviat, 6 ni cap a pobles nombrosos, de parlar obscur i de   —1803→   llengua bàrbara, les paraules dels quals no sentiries; si t'hi enviés, ells prou t'escoltarien, 7 però la casa d'Israel no et voldrà escoltar a tu, perquè no em vol escoltar a mi, ja que tota la casa d'Israel té el front fort i el cor dur. 8 Però, vet aquí que jo faig la teva cara tan forta com la seva cara, i el teu front, tan fort com el seu front, 9 com el diamant, més fort que un roc. No et facin por, ni t'espantin les seves cares, ja que són una casa tota rebel.)

Missió entre els exiliats. 10 I em digué: Fill d'home, totes les paraules que et diré, guarda-les en el cor, escolta amb totes les orelles. 11 Vés, presenta't als exiliats, als teus compatriotes, parla'ls i digue'ls: «Així parla el Senyor Jahvè», tant si escolten com si no escolten!...

12 L'esperit m'aixecà... i vaig sentir darrera meu la remor d'una gran commoció, quan la glòria de Jahvè s'elevava en el seu lloc, 13 la remor de les ales dels animals que s'ajuntaven l'una amb l'altra i el temor de les rodes simultàniament amb ells. 14 I l'esperit m'aixecà i se m'emportà... I me'n vaig anar, enfortit pel fervor del meu esperit; ja que la mà de Jahvè em donava pressa. 15 Vaig arribar a Tel-Abib, entre els exiliats instal·lats vora el riu Cobar, allà on habitaven, i vaig quedar set dies, com atuït, enmig d'ells. 16 A cap de set dies...

El profeta com a sentinella.— La paraula de Jahvè em fou adreçada, dient: 17 Fill d'home, t'he fet sentinella per a la casa d'Israel. Quan sentis una paraula de la meva boca, els advertiràs de part meva. 18 Si jo dic a l'impiu: «Has de morir», i tu no l'adverteixes (i no parles per advertir l'impiu que abandoni la seva conducta impia) a fi que visqui, és ell, l'impiu, que morirà per la seva culpa, però és a tu que jo demanaré cometes de la seva sang. 19 Si, al contrari, tu adverteixes l'impiu, i ell no es converteix de la seva impietat i de la seva mala conducta, aquest impiu morirà per la seva culpa, però tu hauràs salvat la teva vida.

20 Quan el just s'apartarà de la seva justícia per practicar la injustícia, i jo li posaré al davant un entrebanc   —1804→   perquè mori, si tu no l'has advertit, ell morirà pel seu pecat, i no seran tingudes en compte les seves accions justes, però jo et demanaré comptes a tu de la seva sang. 21 En canvi, si tu has advertit al just que no pequi, i ell no peca, viurà, perquè haurà fet cas de l'advertència, i tu hauràs salvat la teva vida.