Correspondència entre Joanot Martorell i Joan de Monpalau [Fragmenta]
Joanot Martorell
Stefano M. Cingolani, Correspondència entre Joanot Martorell i Joan de Monpalau, Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2003.
Nota prèvia: Aquest document forma part de l'apartat Intertextualitats del Projecte d'investigació «Biblioteca Multimèdia Tirant lo Blanc» (Ministeri de Ciència i Tecnologia, referència BFF-2002-01273). L'objectiu fonamental consisteix a mostrar, en forma de citació, aquells fragments d'altres obres que han influït directament o a través de fonts interposades en la composició del Tirant lo Blanc i del Guillem de Varoic i que anomenem 'Intertextualitats'.1
Per la presència de Lletres de batalla (BNM, ms. 7811) a Martorell veg. Riquer 1990; Cingolani: Vives 2003.
Resposta d'En Johan de Monpalau a la quarta letra
d'En Johanot Martorel, Ms. 7811 (BNM), ff. CLXXXIIv-CLXXVIv
[f. CLXXXIIv] mostrarets que amats més cerquar que trobar.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 79, 134, 15.
TB: Vives 2004.
[f. CLXXVIIv] yo, en nom de Nostre Senyor Déu, qui és vencedor de les batalles, e de la gloriosa Nostra Dona, mare sua, e del benaventurat cavaller mossènyer Sent Jordi, só content, a ma requesta, de combatre-us a cavall, ab les armes per vós devisades, hi sobre lo cars per vós acceptat, ab tots los altres cassos e crims per vós fets e per mi a vós posats, ço és, per la deslealtat e maldat per vós feta.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 79, 134, 25-28.
TB: Vives 2004.
[f. CLXXXIIIIr] puix me donau càrrech de saber aturant-vos glòria de ignorància, affigint tots jorns a vostra infàmia.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 132, 270, 23-24.
TB: Vives 2004.
Letra de requesta de batala a ultrança tramesa
per lo magnífich En Johanot Martorel al magnífich Johan de
Montpalau
[f. CLXXVv] yo a tota ma requesta, volent star al juhí de Déu que·n tals coses mostra lo seu gran poder, vos offir combatre a tota ultrança mon cors contra lo vostre, a peu o a cavall, en aquella manera que per vós serà devisat, (...) combatent-nos tant e tan longament e per tantes jornades fins que la hu de vós o de mi hi romanga mort e vençut.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 150, 342, 33 - 343, 1.
TB: Vives 2004.
[f. CLXXVIv] E puix ho leixats a ma voluntat, jatsia a mi pertangua com a request, yo us divís la batalla hajam a fer a cavall, lo cavall armat ab cubertes d'asser, e al cap una testera d'açer, çella de quoser acerada ab les ales acostumades de portar en guerra, sens altra mestria, ab streps desligats. Armes defensives: plates, sens maestria nenguna, de pes de ·XXV· lliures; arnès de cama e de cuxa acostumat comunament de portar en guerra; guardabrassos sens guardes, sens maestria alguna, tals com comunament són acostumats de portar en guerra; amanbraços e ma[n]yopes sens guardes ni maestria alguna, tals com comunament són acostumats de portar en guerra, barreta ab una bavera, sens alguna maestria. Les armes offensives: dos spases, una de largària de sis palms ab lo mantí e ferre tals com són acostumades de portar en guerra, e l'altra de quatre palms, ab lo mantí e ferre, una lança de largària de ·xiiij· palms, los ferros de un palm e mig de larch, e la gruxa de les lances cascú a sa guisa, sens maestria alguna, puix entre les lances e los ferres hajen quatorze palms de largària.
TB: Hauf-Escartí 1992, I: cap. 152, 346, 12-19.
TB: Vives 2004.