Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Indice Siguiente


Abajo

Lo cantador


Serafí Pitarra



coberta

portada



PERSONATGES
 

 
D.ª LEONOR,   dama de la Reina.
D.ª FILOMENA,   sa cambrera.
MADALENA,   gitana vella.
D. NUNYO DEL PARPAL,   compte de la Pruna.
D. GUILLÉM DELS PRESSECHS,   caballer noble.
D. MAN-RICH,   lo Cantador.
MACARI,   criat aixerit.
LIBORI,   criat vell.
BALDIRI,   criat tonto.
LO BUTXÍ,   home lleig.
LA LLUNA.
Dos ó tres gats.
Estrellas.
Granotas.
Caballers.
Soldats del Compte y del Cantador.
Poble.
Municipals d'aquell temps.
Lacayos.
 

La acció se suposa en lo sigle XV y durant lo regnat de D. Fernando d'Antequera. La escena passa en qualsevol punt.

 



  -3-  

ArribaAbajoActe I

lo Cantador

 

Lo teatro representa'l jardí del castell del COMTE; á la dreta la fatxada, ab finestras á l' altura d' un primer pis y portal gran. A la esquerra un altre edifici del mateix gust, ahont viurán D. GUILLÉM y sa germana. Al fondo la presó ab torreons. Una tapia ó reixat voltará 'l jardí, al qual s' hi entrará per portas que 's suposan no veurers. Lo jardí tot plé de desmays y arbres frondosos, formará quadros de mongeteras, tomaqueras, alls, y altras plantas poéticas. Baranas de balustres formant capritxosos dibuixos ostentarán com gerros de mármol, gibrells y ollas emblanquinadas, ahont s' hi veurán cols verdas, bróquils y las mes preciosas flors d' aquells temps ditxosos. En primer terme, banchs y tauletas rústicas que 's pugan transportar. La acció comensa una hora avans de ferse fosch.

    -4-  

Escena I

 

LIBORI, MACARI, BALDIRI.

 
 

Surt lo primer ab un cistell al bras, que conté lo que á son temps se veurá y crida per tots cantons:

 
LIBORI
¡Macari! ¡Baldiri!
MACARI

 (De dintre.) 

¿Qué?
LIBORI
¡Au! Desseguida á brená,
que á mi ja m roncan.
MACARI

 (Encara de dintre.) 

¡Ja va!
LIBORI
¡Vaya un forat que hi faré!
 

(Sobre una tauleta rústica que hi haurá al mitx de la escena, va posant los objectes que treu del cistell, los quals consisteixen en tres plats, tres cuberts, una olleta, una carbassa y tres gots de llauna.)

 
BALDIRI
¿Donchs que ja ho tens tot aquí? 5

 (Surtint ab una regadora molt grossa que deixa en un recó.) 

LIBORI
¿No ho veus?
MACARI
¡Hola! ¿Cóm va aixó?

 (Surtint ab un cávech al coll que també deixa en un recó.) 

BALDIRI
Ja está llest.
MACARI
¡Donsas milló!
LIBORI
¿Breném?

 (Després d' arreglar la taula.) 

MACARI y
BALDIRI
Breném.

 (Prenent cada hu un banquet y assentantse entorn la taula.) 

LIBORI

 (Assentantse satisfet.) 

¡Ah!
MACARI
¿Qué es aixó?

 (Pe 'l menjar que reparteix LIBORI.)  

LIBORI
Ja ho pots pensar;
escudella rescalfada. 10
BALDIRI
¡Que no sabs que no 'ns agrada!
LIBORI
Es que ha quedat de dinar.
MACARI
Bé; brena y fora soroll.
BALDIRI
Es qu' ell... es molt gata maula.
LIBORI
¡Ay!

 (Ab un crit dolorós y agafantse 'l peu.) 

BALDIRI
¿Qué?
LIBORI
Per sota la taula
15
m' heu trepitxat l' ull de poll.

 (Mentrestant menjan, abocan ví de la carbassa, etc.) 

MACARI
¡Vols anar bufó de peu!...
LIBORI
¡Ca, home!
BALDIRI
¡Prou!

 (No creyentlo.) 

LIBORI
No us enganyo.
Si duch sabatas de panyo
desd' ahí.
BALDIRI
¡Ah sí!
LIBORI

 (Alsant un peu grossíssim.) 

Miréu.
20

 (Calsat com diu.) 

  -5-  
MACARI
¿No sentíu quína calor?

 (Esbufegant.) 

BALDIRI
¡Jo ho crech!
LIBORI
No 's pot resistí:
per xó he dut tot aixó aquí
qu' es fresch y 's brena millor.
BALDIRI
¡Pero si 'l Conde ho sabía, 25
ja estabam llestos!
MACARI
¡Jo ho crech!
Li daba un atach 'l ofech,
que potsé s' hí quedaría.
BALDIRI
¡Qué dimoni! ¿per tan poch?
LIBORI
Sí, jugueuhi, ja ho veuréu... 30
MACARI
¿Vols dir?
LIBORI
¡Uy!... no 'l coneixéu.
MACARI
¡Ay, Baldiri, qu' estás groch!

 (Aixó ho diu MACARI veyentlo encantat ab la forquilla plena de menjar á la vora de la boca.)  

BALDIRI
¡Home, si m' heu espantat!
LIBORI
¿Pero no veus que aixó fora
si ara ho vejés, y ell fa un hora 35
que es al llit pe 'l costipat?
MACARI
Y després ¿quí li ha de dí?

 (Tornant en sí y continuant la conversa.) 

BALDIRI
Es clar que per xó ningú...
Pero digas, ¿no sabs tú
cóm es que 'l Conde está així? 40
LIBORI
¿Així?
MACARI
Sí; ab aquest humor
que tot ho envía á la porra
y per res arma camorra.
LIBORI
¡Prou!

 (Dantse importancia.) 

MACARI
Donchs fesnos lo favor
de contarho.
LIBORI

 (Tenintne ganas.) 

¡No pot sé!
45
BALDIRI
¡Sí, Libori!
MACARI
Cuyta, home.
LIBORI
Pero no vull que 'n feu broma.
BALDIRI
No.
LIBORI
Donchs ara ho contaré.

 (Tots han acabat de menjar, acóstan encara mes los tamborets á la taula y comensa LIBORI la seva historia. Tot lo que segueix, misteriós y exagerat.) 

-Fa ja prop de cinquanta anys
que vaig tenir la fortuna 50
de que 'ls Condes de la Pruna
premiessen bé 'ls meus afanys.
Poch després d' estar jo aquí,
lo Conde 's va encapritxar
ab D.ª Agna, 's van cassar 55
y dos xicots van tení.
Lo primer, va ser lo qui ara
nos es amo.
MACARI

 (Descubrintse 'ls tres.) 

Y per molts anys.
LIBORI
Que Deu lo guardi de danys.
Va eixir pastat á son pare. 60
Lo segon, va fer promesa
-6-
d' un ciri, si fos guapet,
y, amigo, del dit al fet:
¡escupit á la Condesa!
BALDIRI
¿Donchs que potsé era molt guapa? 65
LIBORI
¡Vaya... una galán senyora!

 (Conmogut.) 

¡Tothom qui l' ha vist la plora!
BALDIRI

 (Veyentho.) 

Mírat; fins á tú t escapa!
LIBORI
Escoltéu bé tot aixó
y advertiume si hi ha cap falta: 70
Ben plantada, prima, y alta
com un estrenyinadó.
Un cabell negre com sutje,
uns llabis vermells com mangra
blanca com un que 's desangra, 75
y seria 'l mateix que un jutje.
MACARI
¡Tot aixó ab un vestit bó!...
LIBORI
¡Tot era un pa d' anticuelas!
BALDIRI
¡Ya debía costar pelas!
MACARI
¡Ells ray, no estan pas per xó! 80
LIBORI
Era una senyora excelsa
que us dich que feya aturdir.
MACARI
¿Y 's sab de qué va morir?
LIBORI
Diuhen de un mal á la melsa.
Lo Conde com fa tothom, 85
quant un disgust atropella,
ve, y se 'ns mort darrera d' ella.
BALDIRI
¿Y diuhen de qué?
LIBORI
Del brom.
Los noys, sens pare ni mare
y cuidats pe 'ls marmessors, 90
dormían sempre tots dos
al quartet que tú dorms ara.
Cóm que 'ls vetllava la Juana...
MACARI
¿La cambrera?
LIBORI
Sí; una nit
repara, prop del petit, 95
que s' hi estaba una gitana.
BALDIRI
¿Pero cóm diable hi va entrar?
LIBORI
Ningú ho va poder saber.
La cambrera, sens dir re,
va volerla allí observar. 100
Diu qu' anaba tota fluixa
del vestit, estripadota,
y que era bastant vellota.
MACARI
¿Vellota y gitana? bruixa.

 (Sentenciós.) 

LIBORI
La xicota, ab gran paciencia 105
va seguir notant las manyas,
fins que veent cosas extranyas,
tot plegat crida asistencia.
Surt la gent per tot arreu,
corra ella com no 's pot creure, 110
y al últim la varem treure
d' aquí á puntadas de peu.
MACARI
¿Y no li vau da una surra?
LIBORI
Mes aviat nos va fer pena.
BALDIRI
¿Y era lletxa?
  -7-  
LIBORI
¡Uy!... Morena
115
com la panxa d' una burra.
Al cap de un quant temps d' aixó,
reparém que, aixís que va ixa,
nos había pres la mixa,
que era un gatás com un lleó. 120
La busquém tots per quests vols,
y la trobém...
MACARI
Pero 'l gat!
LIBORI
¡Ja 'l tenía allí guisat
ab una truyta ab cargols.
Lo noyet ab la carn fluixa, 125
mentrestant flach se posava.
Y era que...
BALDIRI
¿Qué li passaba?
LIBORI
Anyoraba á la marruixa.
MACARI
¡Ay, pobret, qué delicat!
BALDIRI
(Tothom estima á n' als seus.) 130
LIBORI
A n' aixó van corre veus
de que ella 'l 'bía embruixat.
Lo majordom, qu' era un ase,
ho creu, la fa aná á agafá
y la crema, com qui fa 135
una costella á la brasa.
MACARI
¡Jesús María Joseph!
BALDIRI
¡Verge santa de l' Aglá!
LIBORI
Lo noyet se va adobá
tot seguit ab un julep 140
y s va torná á posar gras.
MACARI
Com ja era morta la vella.
LIBORI
¡Pero tots, pensant en ella,
menjar ni dormir! ¡Qu' es cas!
MACARI
¿Y aixó donchs? ¿Qué vos succehía? 145
LIBORI
Que quan tots eram al llit
y en sent per llá á mitxa nit,
la seva ánima 'ns surtía.
BALDIRI
¡Ay quina pó!
MACARI
¡Ja! ¡ja! ¡ja!
LIBORI
¿Qué te 'n rius?
MACARI
¿Donchs qu' haig de fé?
150
LIBORI
Es que ho pots creure ben bé.
MACARI
May m' ho he pogut empassá!
BALDIRI
¿No creus ab ánimas?
MACARI
No.
BALDIRI
Donchs jo penso que h' hi ha alguna.
MACARI
Home, mira: jo 'n tinch una 155
dintre de cada botó.
LIBORI
¡Sempre 'm vens á n' aquí ab broma!
BALDIRI
Si fos de tú no ho contaba
per tromparlo.
MACARI
Vaja, acaba.
¡Per ço no t' enfadis, home! 160
LIBORI
Andemés... s' apareixía
sempre ab formas molt extranyas;
un cop nos sortía ab banyas,
un altre cop no 'n tenía.
-8-
La empaytabam ab la escombra, 165
surtíam tots los de casa,
y ¡pam! Se tornaba un ase.
MACARI
Potsé es que us veyau la sombra.
LIBORI
Passant temps, després de molt,
esquivarla habíam lograt, 170
quan un dia, tot plegat.
nos falta 'l noy del bressol.
BALDIRI
¿Qué dius ara?
MACARI
¡No pot sé!
LIBORI
Podent ó no, va se així.
MACARI
¿Y may mes vos va surtí? 175
LIBORI
May mes n' hem sapigut re!
Si 'n vam moure de soroll
buscant tots per quí y per llá...
Mira á mí, de tant buscá,
es que 'm va eixir l' ull de poll. 180
Veyeus aquí perque l Conde
sempre está de mal humor;
com qu' al germá deya amor,
no té la llaga molt fonda.
BALDIRI
¡Vaya, vaya, home, quín cas! 185
LIBORI
¡Ja ho pots dir! si sembla un sómit!
MACARI
Donchs jo, si 'l Conde es indomit,
creya que 's pe 'l que sabrás.
LIBORI
¿Jo?
MACARI
¡Si, home!
LIBORI
No t' entench.
MACARI
Creya que no fós l amor 190
que porta á D.ª Leonor.
LIBORI
Macari, tú...

 (Posantse un dit al nas.) 

MACARI
Jo no ofench;
no mes dich que penso aixó.
BALDIRI
Donchs jo també m' ho temía.
LIBORI
Fos pel Jané ho compendría; 195
pero ara...
MACARI
¡Bah! ¿y per qué no?
LIBORI
Perque no ho crech.
MACARI
Donchs jo sí
y sino, ¿á n' á qué vindrá
que hagin vingut á habitá
ella y D. Guillem aquí? 200
LIBORI
Com que 's dama de la Reyna
y ha vingut ara la cort,
lo Conde, per un favor,
y per estalviarlos feyna,
los cedeix aquesta part 205
de palacio.

 (Senyalantla.) 

MACARI
Ja está entés;
¿pero creus que no hi ha mes?
LIBORI
¡Cá!... Y després... ja fora tart.
MACARI
¿Qué potsé es casada?
LIBORI
No,
donzella... vull dir..., soltera. 210
BALDIRI
¿Donchs per qué has dit que tart era?
LIBORI
Perque estima al Cantadó.
  -9-  
MACARI
¿Vols dir?
LIBORI
Vaya.
MACARI
¿Y ho sabs bé?
LIBORI
Tan cert com tú 't dius Macari.
MACARI
¿No dius qu' es un perdulari? 215
LIBORI
Perdulari... Jo t diré.
A la cuenta es capitá
del Conde d' Urgell.
MACARI
¿De veras?
BALDIRI
Es que tú sempre ns enceras.
LIBORI
Si voléu ho puch probá. 220
MACARI
¿Y es cert que canta tan bé?
LIBORI
¡Ah! Aixó sí... y prou vegadas
hi ha pres lo Conde enrabiadas.
MACARI
Potsé es de celos que té.
LIBORI
Lo que té, es qu ell lo desperta 225
y 'l bon senyó vol dormí;
perque alguna nit qu' aquí
déu trobar la porta oberta,
entra y 's posa á cantar.
BALDIRI
¿Y es cert qu ell se las escriu? 230
LIBORI
D' aquí ve que, per motiu,
se diu Cantador.
MACARI
Es clar.
 

(Se sent un toch de campana.)

 
BALDIRI
Sembla qu' aquell ja repica.
LIBORI
Donchs fiquém aquí 'ls trastets.

 (Van ficant dintre 'l cistellet tot lo de menjar.) 

MACARI
Y en tornant á está un xich quiets 235
tornará á haberhi palica.
LIBORI
Ara aném sense soroll.
BALDIRI
¿Y tú?
LIBORI
Jo ja vinch detrás.
Estich que no puch da un pas
d aquest diable d' ull de poll. 240
 

(S en van los altres dos criats, davant, y detrás LIBORI coixejant y ab lo cistell, per lo portal del palau del COMTE.)

 


Escena II

 

Lo CANTADOR, un SOLDAT y luego MADALENA.

 
 

La escena queda silenciosa un rato, lo cel s ha enfosquit un xich, se posan á cantar las granotas comensant una, després dugas, y aixís gradualment, fins que cantan totas, parant de repent per sentirse puntejar una guitarra primer y després la veu del CANTADOR que canta la parodia de una cansó castellana; després d aixó s' obra la finestra del palau en que viu LEONOR, treu ella lo cap y diu:

 
LEONOR
Diu que sempre pensa en mí!
¡Ay! ¡no sab quant jo l' anyoro!
Entra ja, que per tú 'm moro;
entra, Cantadó, al jardí!
  -10-  
 

(Torna á tancar la finestra, y desapareix, mentres lo COMTE, que n' ha obert una de las sevas, treu 'l cap ab estrenyacaps y aixugantse 'ls ulls, diu:)

 
COMPTE
Ja tením lo dropo aquí 245
á cantar per la que adoro;
pero, si ell entra, ó jo moro,
ó 's recordará de mí.
 

(Tanca la finestra, torna á quedar la escena sola y entra lo CANTADOR ab capa, una guitarra y un SOLDAT que l acompanya.)

 
SOLDAT
Som ja dins, com vos voliau.
CANTADOR
Donchs deixeume está aquí sol. 250
SOLDAT
Ja que 'l meu capitá ho vol...
CANTADOR
Y no entréu si res sentiau.
GAT
¡Marramau!

 (Fort y prolongat.) 

CANTADOR
¡Ah! ¿qué es aixó?
SOLDAT
Un gat.
CANTADOR
Allí vé una dona.
SOLDAT
(Si que l' habem feta bona!) 255
CANTADOR
Veste á amagá á n' el recó.
 

(Lo SOLDAT saluda y se 'n vá, lo CANTADOR s' embossa, y al passar MADALENA ab un sach, ahont se suposa que hi du un gat, lo CANTADOR l'atura.)

 

Madalena

CANTADOR
¿Ahónt anéu?
MADALENA

 (Espantada.) 

¡Ah! ¿quí 'm detura?
No he fet cap mal ¿qué voléu?
CANTADOR
¡Vos, mare! vos! ¡Tró de Deu!
MADALENA
(¡Lo noy aquí! ¡Verge pura!) 260
 

(Lo primer d aquets dos versos lo diu lo CANTADOR desembossantse y alsant la celada. Lo segon lo diu MADALENA apart y cayentli 'l sach, d' assombrada.)

 
CANTADOR
¿Qué es lo que duhéu aquí dins?

 (Pe 'l sach.) 

  -11-  
MADALENA
Quatre cols per 'quí cullidas.
CANTADOR
No 'm vingueu ab mes mentidas
perque entench los vostres fins.
MADALENA
Donchs, si t' haig de parlá en plata... 265
CANTADOR
Ja no cal.
MADALENA
¿Potsé ho sabs ja?
CANTADOR
Vos aposto que lo qu' hi ha
es un gat.
MADALENA
Paga, que 's gata.
CANTADOR
¡No es per ventura 'l mateix!

 (Cremat.) 

MADALENA
Perdona.
CANTADOR
¿Qué es lo ser richs,
270
si així á n' als meus enemichs
aneu sempre donant greix?
Dirán, es clar, tots plegats,
que, pelon y mort de gana,
só lo fill d una gitana 275
que de nit va á robar gats.
MADALENA
Si m' agradan ¿qué hi faré?
CANTADOR
Estéusen, qu' aixó es un vici.
MADALENA
¡Es tan gran lo sacrifici
que no sé si may podré! 280
CANTADOR
Estripat, com sabeu ja,
y descals, pe 'l món captaba,
fins qu' un noble, que cassaba,
per pietat me va ampará.
Va fer per mí quant podía, 285
me vá fé home y caballé,
y, al morirse, per mes bé,
me va dar tot quan tenía.
Vaig vení y vos vaig dir: -Mare,
ja só algo, aquí van diners, 290
pero no feu may res mes
que m fassi abaixar la cara.-
Vos vau prometre que no;
jo, capitá del d Urgell,
vaig aná á la guerra ab ell, 295
y, al torná, us trobo ab aixó.
Ja veyéu que, ab tals musicas
vení ara y darme aquest xasco,
es prou per agafá el casco
y ferne trenta mil micas. 300
MADALENA
¿Donchs es dir que, perque tú ets
gran capitá del d' Urgell,
jo no mes puch menjá anyell
y algun platillo ab bolets?
CANTADOR
Podéu menjá 'l que volguéu. 305
MADALENA
¿Donchs quíns gustos tinch privats?
CANTADOR
Lo del ví, 'l del cassar gats,
y 'l de vestir com anéu.
MADALENA
¿No vaig prou bé com vaig ara?
CANTADOR
No, perque jo tinch de lluhí, 310
y, mentres anéu així,
tinch de negar que 'm sou mare.
MADALENA
¿Y per qué?
CANTADOR
Perque no 's medra
-12-
si en darse tó no s' atina,
y vull ser persona fina. 315
MADALENA
Untat ab sabó de pedra.
CANTADOR
Jo vos vaig deixar diners,
perque, anant vos de senyora,
pogués jo dir quan fos hora;
-La meva mare, aquesta es.- 320
Ab aixó acabém la fressa;
demá marxéu á Bellcaire
y allí compréu á un drapaire
tot un vestit de condesa.
MADALENA
Jo he vist ja, desde molt xica, 325
al meu pare y als seus mossos,
matar gats, esquilar gossos,
y tota aquesta musica.
He anat sempre espellifada,
may he volgut semblar fina, 330
y, quan no he tingut gallina,
m' he menjat una arengada.
Si 't faig mal, me 'n aniré
d' aquí prop sens moure fressa;
pero, vestirm de condesa... 335
ni vull ferho, ni ho puch fé.
CANTADOR
¿Y per qué?
MADALENA
Pe 'l qu' he contat
y perque als nobles tinch rabia.
¡Ells van cremá á la teva avia!
CANTADOR
(¡Recort terrible y pesat!) 340
MADALENA
Van fé un foch dintre d un vuit,
ab encenalls y algo mes,
com los que fan los fusters
per escalfar l' aigua-cuit.
Un cop fet, lo gran desastre 345
se vá fé allí ab tal catxassa,
com quan ab paper d' estrassa
se socarrima un pollastre.
¡Ella, fent visions estranyas,
cridaba allí! ¡tothom reya! 350
y, ab lo mateix flam que feya,
molts hi torraban castanyas.
¡Al últim va aná espirant,
y, encesa y cremant com palla,
saltaba el foch l' quitxalla 355
com fa en la nit de Sant Joan!
Pero, un xich ans de morí,
ja, ab la cara mitx torrada,
vá cridar desesperada:
-¡Vénjam, noya, vénjam!...
CAN
Sí.
360
Pero ha de sé una venjansa
terrible y com ells traidora.
MADALENA
No viuría jo ni un' hora
si ara 'n perdés la esperansa.
Per ço 'ls robo gats y gatas, 365
sempre per darlos molestias,
perque, sense aquestas bestias,
-13-
no podrán viure de ratas.
Per ço enmatzina hi posat
per tots los camps d' aquí fora, 370
y així, si 'l bestiá pastora,
se mor tot enmatzinat.
Aixó passa, y ningú aquí
sab quí es la má qu' ho prepara
y, que s' esperin, que encara 375
lo mes grós ha de vení.
CANTADOR
¿Pero no es molt mes senzill
qu' á mí 'm digueu quí ho va fé?
MADALENA
Lo dirtho á tú, no 'm convé.
CANTADOR
¿Per ventura no us só fill? 380
MADALENA
Justament no puch per ço.
CANTADOR
¿Per qué?
MADALENA
Perque, si ho sabias,
per matal, t'esposarias,
y, si tú morts ¿cóm visch jo?
Antes, anaba passant; 385
pero ara las estisoras
no manejo com llavoras
y no guanyo re esquilant.
Ab aixó, sense 'ls diners
que tú guanyas y m sols dar, 390
tinch talment d aná á captar
per las plassas y carrers.
CANTADOR
Acabém d'una vegada
y escoltéu lo que us diré;
feuho, si vos sembla bé, 395
y si no, m responéu: -Nada.-
Vaig comensá á ser soldat
del d' Urgell y ara so que fa;
jo so 'l seu teja maneja,
y 'm té sempre al seu costat. 400
Com sab ell que no tinch nom,
jo dich que la meva mare
va sé enganyada pe l pare,
pero que tots nobles som.
Aquesta historia mateixa 405
li va moure l' interés,
y ara, no sé jo com es,
que diu que vos vol coneixe.
Ab aixó, ó allá á la cort
vos presento ben vestida, 410
ó me 'n hi vaig deseguida,
per fora embulls, dihent qu' heu mort.
MADALENA
¿Y, encara que ara m vestís,
no coneixes, gran pabana,
que veurá que so gitana 415
ab lo meu coló estantís?
CANTADOR
Si vos seguiu bé la beta
ja os jugo jo que no ho troba,
perque he dit que ja de jove
sempre heu estat moreneta. 420
MADALENA
¡Prou que 'm veig jo á n' mirall
que soch lletxa com un cástich!
  -14-  
CANTADOR
No, dona, no, 'l que fa fástich
es que aneu com un fregall.
Figuréus, ara com ara, 425
quí us veurá que no tremoli;
bruta, y una olor de alls y oli
que no s' hi pót tenir cara.
MADALENA
¡Ay!, ay! ay! noy! qu' estém frescos!
¿qué potsé haig de menjar rosas? 430
CANTADOR
No; pero hi ha altras cosas.
MADALENA
Donchs jo all y oli y rumescos.
¡No has tornat poch cicatero
ab lo temps que vius allí!
CANTADOR
¡Lo tení una mare així... 435
la vritat, no fa guerrero!
MADALENA
Poch á poch, estrafalari;
jo podré du alguna solfa,
pero no so cap marcolfa.
CANTADOR
(¡Quin parlar mes ordinari!) 440
¿Es dir que no hi ha esperansa
de durvos ben neta allá?
MADALENA
No, perque ni 'm vull mudá
ni vull deixar la venjansa.
CANTADOR
Si es per ço, no tingueu pó; 445
viviu vos tranquilament,
y, al morí, en lo testament,
diguéu quí es, y us venjo jo.
MADALENA
¡Y vols que fins allavoras!...
CANTADOR
¡Si no m' ho voleu dir ara! 450
MADALENA
¡L' animeta de la mare
m' eixiría á totas horas;
m' eixiría, dant molestias,
ab cua, com las serpents!
CANTADOR
Veig qu' á vos tots 'ls parents 455
sempre os ixen semblant bestias.
¿Sabeu qué es? Lo traguejar
que us posa 'l cap com un bombo.
MADALENA

 (Senzill.) 

No ho crech; si no mes me 'n tombo
cinch porrons cada menjar. 460
CANTADOR
¡Després vos troban per quí
beguda y mitj adormida!
MADALENA
¡Ay, Déu meu, quína mentida!
Ningú m' hi ha vist desd' ahí.
CANTADOR
¡Ja no 's pot arribá á més! 465
¡Tenir mare del baix poble
tenint un pensar tan noble!
MADALENA
(¡Ah! ¡Si ell sabía qu' ho es!)
CANTADOR
Sé obscur com qualsevol payo,
quan á mí tant m' interessa 470
tractar no mes qu' ab noblesa.
MADALENA
Aixó ray; feste lacayo.
CANTADOR
¡Vejám per qué no haig de ser
un Alvar... un duch de Osuna!
MADALENA

 (Ab intenció.) 

O bé 'l Comte de la Pruna. 475
CANTADOR
¡No! Aquest no; morir primer!
MADALENA
¿No es molt noble y molt senyor?
CANTADOR
Ja ho sé; pero, ans de ser d' ell,
-15-
primé agafava un pinzell
y 'm feya emblanquinador. 480
 

(Una campana petita toca quarts.)

 
MADALENA
¿Tocan quarts?
CANTADOR
Serán de nou.
MADALENA
Bueno donchs; quedém així.
CANTADOR
¿Seguint ab mal viure?
MADALENA

 (Agafant lo sach.) 

Sí:
ja ho he dit un cop y prou.
Vull beure ví, cassar gats, 485
aná estripadota, fluixa
y ser gitana y ser bruixa.
Jo m riuré de tots plegats.
CANTADOR
Donchs, ja que no hi ha remey,
no digueu may que 'm sou mare. 490
MADALENA
No 't faré abaixar la cara.
CANTADOR
Jo us donaré 'l que es de lley.
No us faltará res per viurer
y 'l silenci en pago espero,
perque jo soch un guerrero 495
y no m agrada fer riurer.
MADALENA
Bé; donchs Deu te fassi bó.

 (Anantsen, per sí.) 

Tot passant per la taberna
beuré un trago y mitxa cuerna.

 (Se 'n va.) 

CANTADOR
¡Deu meu, Deu meu, quín baldó! 500


Escena III

 

Lo CANTADOR, lo SOLDAT.

 
SOLDAT
¿Senyor?
CANTADOR
¿Qué?
SOLDAT
Son las nou luego.
CANTADOR
Tens rahó, ja no hi pensaba.
SOLDAT
Per ço veent que 'l temps passaba...
CANTADOR
¿Qué hi farás? L' amor es cego.
SOLDAT
Penséu que si algú 'ns atrapa... 505
CANTADOR
Pero ella vé...

 (Escoltant passos.) 

SOLDAT
(¡Bona estrella!)
CANTADOR
Mentres m' estich aquí ab ella,
tú, á n' allí, aguántam la capa.

 (Li dona la capa, lo SOLDAT se la posa al brás, saluda y se 'n va.) 



Escena IV

 

Lo CANTADOR, LEONOR que surt ab precaució y per tots cantons, fins que, veyent al CANTADOR, se tira als seus brassos y segueix la escena ab gran passió.

 
LEONOR
¡Manrich!
CANTADOR
¡Leonor! ¡vida meva!
¡Estrella del firmament! 510
LEONOR
No sé 'l meu cor lo que sent
sols al sentir la veu teva.
  -16-  
CANTADOR
¿Cóm, llavors, has tardat tant,
sabent que jo era al jardí?
LEONOR
Per que t' he sentit qu' aquí 515
ab algú estabas parlant.
¿M' estimas?
CANTADOR
Ja sabs que sí,
y, si de cas fos que no,
ó tindría poch d'aixó,

 (Cervell.) 

ó no tindría re aquí. 520

 (Al cor.) 

 (Afectació.) 

Quan se té una veu que zumba
com una armonía alegre,
y un cabell sedós y negre
com l' interior d' una tumba;
quan un cos, per doná xasco 525
á n als que de tot fan bromas,
se cimbreja com las plomas
del plumero del meu casco;
quan se té una boca hermosa
ahont hi ha cants dignes de merlas, 530
y rastelleras de perlas,
y fums de essencia de rosa;
si qui ho te no deixa encés
á n al qu' ho mira, Leonor,
ó no sab lo qu' es amor, 535
ó no te ni cor ni res.
LEONOR
Tot aixó fa que jo crega
que per mí de amor suspiras.
CANTADOR
¡Quins ulls, Leonor! ¡Quan me miras
sempre m sembla que llampega! 540
LEONOR
¿Son tas paraulas formals?
CANTADOR
Qu' ho digui l cor me decreta.
LEONOR
¡Ja 's coneix ben bé que ets poeta
premiat en los jochs florals!
CANTADOR
De tal premi indigne só. 545
LEONOR
Te diuhen damas rumbosas
lo Cantor de las hermosas,
y 'ls homes lo Cantadó.
Quan de tú jo 'm vaig prendar
encara 'm sembla que 't veig, 550
era un día, en un torneig,
que de tots vares triunfar.
Jo, reina, vaig dir severa:
-¡Pas al vencedor deixaune!-
Y 't presentas tot de llauna 555
que 'm vas semblá una fiambrera.
Te vas alsar la celada,
per jo la banda posarte,
y, al descubrirte y mirarte,
me vas deixá á mi admirada. 560
Mústich com un llus d' hostal,
romántich com un llauré,
los cabells á coll y bé,
y la barba de malalt.
Tú 'm vas veure, y, ab amor, 565
me vas doná una mirada,
jo vaig quedá enamorada
-17-
y es tota teva Leonor.
CANTADOR
¡Home més afortunat
no hi pót sé!
LEONOR
Prou m' ho figuro.
570
CANTADOR
Pero ¿'t passa algun apuro?
LEONOR
Vols dir...
CANTADOR
Qu' avuy has plorat.
LEONOR
¿Cóm, si ara en mí tot sonriu.
póts coneixe qu' hi ha hagut plor?
CANTADOR
Perque tinch per tú, Leonor, 575
un aucell que tot m' ho diu.
LEONOR
Aixó sí que no ho crech pas.
CANTADOR
Lo que 't dich no ho duptes gens.
LEONOR
Donchs jo vull sabé hont lo tens.
CANTADOR
No t' espantis, ja ho sabrás. 580
Antes digam que es aixó
qu' t' ha posat trista així.
LEONOR
Es que 'l germá est dematí
se m' ha posat com un lleó.
CANTADOR
¿Qué dius ara?
LEONOR
Que pretén
585
que 'm casi luego ab lo Conde,
ó bé á la celda mes fonda
me destina d' un convent.
CANTADOR
¿Y no ho deyas?
LEONOR
Sols per ço
he baixat al jardí. 590

 (Ell pensa.) 

CANTADOR
¿Tú m'estimas?

 (De repent, després d'un rato.) 

LEONOR
Sabs que sí.
CANTADOR
¿Vols fugí ab mí?

 (De repent, inspirat.) 

LEONOR
¿Per qué no?
CANTADOR
Corrent donchs; avuy ets méva.
LEONOR
Pero si no tornas luego
y á D. Guillém jo m' entrego, 595
ja no puch dema ser téva.
CANTADOR
¿Tan depressa vá 'l traidó?
LEONOR
A las déu ell torna aquí;
ó á n' al Conde dich que sí,
ó 'm tanca allá y s' acabó. 600
CANTADOR
Corrent.
LEONOR
¿Qué?
CANTADOR

 (Fermesa.) 

A las déu vindré.
LEONOR
¿T' esperaré?
CANTADOR
En mí confía.
LEONOR
¿Seré téva?
CANTADOR
En sent de día.
LEONOR
¡Oh! ¡gracias!

 (Apretant la má ab passió.) 

CANTADOR

 (Gravetat cómica.) 

No hi ha de qué.
Veyám si així l vil tirá 605
vindrá encara á perseguirte.
LEONOR
Donchs, ja entesos, tinch de dirte
que á n' aquí no 'm puch está.
CANTADOR
¿Per qué?
LEONOR
Perque, si ell venia
y dins casa no 'm trobava, 610
tot lo plan nos esguerraba.
  -18-  
CANTADOR
Tens rahó; sospitaría.
Ves donchs y pensa en demá.
LEONOR
Vindrá bé, que crech qu' es festa.
CANTADOR
Nos casará en Vallonesta. 615
LEONOR
¿Quí vols dí?
CANTADOR
Mossen Será.
LEONOR
Donchs, Manrich...
CANTADOR
D' aquí endavant
ja més Manrich no 'm diré;
dígam Nápols.
 

 (Exajerat sempre.) 

LEONOR
¿Y per qué?
CANTADOR
¡Perque aquí tinch un volcán! 620
 

 (Al pit.) 

LEONOR
Ab ton amor y ben rica,
com só ditxosa veurás.
CANTADOR
¿Y si patisses per cas?
LEONOR
Sarna con gusto no pica.

 (Zalamera.) 

CANTADOR
¡Adéu, donchs!
LEONOR
¡No hi ha ningú,
625
Manrich, ab més gran fortuna!
CANTADOR
¡Mírat; hasta surt la lluna
per despedirse de tú!
LEONOR
¡Adios!

 (Anántsen cap al palau.) 

CANTADOR
¡Adeu!

 (L' agafa per la má y l' acompanya fins á l' escalinata de casa d ella, sempre ab delicadesa y majestat.) 

LEONOR
Pensa bé
qu' aquí es lo punt de la cita. 630
CANTADOR
Qui bé ama no ho necessita.
LEONOR
A las deu.
CANTADOR

 (Fentli un petó á la má.) 

No faltaré.


Escena V

 

Lo CANTADOR sol.

 
 

Després de mirar per hont se 'n va LEONOR.

 
CANTADOR
¡Ja no estich en sa presencia!...
¡Ja es fora!... ¡Ja se n' anat!...
Pero ab tal magnificencia, 635
qu' hasta ha deixat una essencia
com de llum d' oli apagat.
Per ella sols lo cor sent
ser gitano y ser qui só;
mes, ans d' anar per la gent 640
qu' ha de salvarla, un moment
repetirem la cansó.

 (Agafa la guitarra qu' ha quedat en un recó, s' assenta en un pedrís que vé s ta de la finestra de D. NUNYO y s posa á cantar la cansó del principi ó un' altre que, tant allavoras com ara podrá servir, mentres siga vulgar, mes aviat de pinxos y de un tó sentimental. Al moment d' acabar l' acompanyament de la guitarra, surt D. NUNYO á la finestra.)  


  -19-  

Escena VI

 

Lo CANTADOR, D. NUNYO.

 
NUNYO
¡Arri allá al diable á cantar!
 

(Y tot plegat li tira una gran gibrella d' aigua. Lo CANTADOR al veurer s mullat fa un salt, y, llansant la guitarra diu desesperat:)

 
CANTADOR
¡Cóm m' ha posat! Tro de Deu!
NUNYO
¡Y ara torneuhi...

 (Rihentsen.) 

CANTADOR

 (Amenassantlo ab furor.) 

¡Baixéu!
645
NUNYO
¿Per qué?
CANTADOR
Probéu de baixar.
¡Poca vergonya! ¡indecent!
NUNYO
¡Miréu que soch un guerrero!
CANTADOR
¡Apa donchs, aquí us espero;
baixéu si sou tan valent! 650
NUNYO
Donchs ara, sols perque 's vegi,
vaig á baixar.
CANTADOR
No m' atrapa;
aniré á buscar la capa
que no 'm convé que 'm coneixi.

Indice Siguiente