Escena
I
|
|
LIBORI,
MACARI, BALDIRI.
|
|
Surt lo primer ab un cistell al bras, que conté lo
que á son temps se veurá y crida per tots
cantons:
|
|
|
LIBORI |
¡Au! Desseguida á
brená, |
|
que á mi ja m roncan. |
|
|
MACARI |
(Encara de
dintre.)
|
¡Ja va!
|
|
|
|
LIBORI |
¡Vaya un forat que hi
faré! |
|
|
|
|
(Sobre una tauleta rústica que hi haurá al
mitx de la escena, va posant los objectes que treu del cistell, los
quals consisteixen en tres plats, tres cuberts, una olleta, una
carbassa y tres gots de llauna.)
|
BALDIRI |
¿Donchs que ja ho tens tot
aquí? |
5 |
(Surtint ab una regadora molt
grossa que deixa en un recó.)
|
|
|
|
MACARI |
¡Hola! ¿Cóm va
aixó?
|
|
(Surtint ab un cávech al
coll que també deixa en un recó.)
|
|
|
|
|
LIBORI |
¿Breném? |
(Després d' arreglar la
taula.)
|
|
|
MACARI y
BALDIRI |
Breném.
|
(Prenent cada hu un banquet y
assentantse entorn la taula.)
|
|
|
LIBORI |
(Assentantse
satisfet.)
|
¡Ah!
|
|
|
|
MACARI |
¿Qué es
aixó? |
(Pe 'l menjar que reparteix
LIBORI.)
|
|
|
LIBORI |
Ja ho pots pensar;
|
|
escudella rescalfada. |
10 |
|
|
BALDIRI |
¡Que no sabs que no 'ns
agrada! |
|
|
|
LIBORI |
Es que ha quedat de dinar. |
|
|
|
|
BALDIRI |
Es qu' ell... es molt gata
maula. |
|
|
|
LIBORI |
¡Ay! |
(Ab un crit dolorós y
agafantse 'l peu.)
|
|
|
|
LIBORI |
Per sota la taula
|
15 |
m' heu trepitxat l' ull de
poll. |
|
(Mentrestant menjan, abocan
ví de la carbassa, etc.)
|
|
|
MACARI |
¡Vols anar bufó de
peu!... |
|
|
|
|
|
LIBORI |
No us enganyo.
|
|
Si duch sabatas de panyo |
|
desd' ahí. |
|
|
|
LIBORI |
(Alsant un peu
grossíssim.)
|
Miréu.
|
20 |
(Calsat com
diu.)
|
|
|
-5-
|
MACARI |
¿No sentíu
quína calor? |
|
(Esbufegant.)
|
|
|
|
LIBORI |
No 's pot resistí:
|
|
per xó he dut tot
aixó aquí |
|
qu' es fresch y 's brena
millor. |
|
|
|
BALDIRI |
¡Pero si 'l Conde ho
sabía, |
25 |
ja estabam llestos! |
|
|
MACARI |
¡Jo ho crech!
|
|
Li daba un atach 'l ofech, |
|
que potsé s' hí
quedaría. |
|
|
|
BALDIRI |
¡Qué dimoni!
¿per tan poch? |
|
|
|
LIBORI |
Sí, jugueuhi, ja ho
veuréu... |
30 |
|
|
|
|
MACARI |
¡Ay, Baldiri, qu'
estás groch! |
|
(Aixó ho diu MACARI veyentlo encantat ab la
forquilla plena de menjar á la vora de la boca.)
|
|
|
BALDIRI |
¡Home, si m' heu
espantat! |
|
|
|
LIBORI |
¿Pero no veus que
aixó fora |
|
si ara ho vejés, y ell fa un
hora |
35 |
que es al llit pe 'l costipat? |
|
|
|
MACARI |
Y després ¿quí
li ha de dí? |
|
(Tornant en sí y continuant
la conversa.)
|
|
|
BALDIRI |
Es clar que per xó
ningú... |
|
Pero digas, ¿no sabs
tú |
|
cóm es que 'l Conde
está així? |
40 |
|
|
|
MACARI |
Sí; ab aquest humor
|
|
que tot ho envía á la
porra |
|
y per res arma camorra. |
|
|
|
LIBORI |
¡Prou! |
(Dantse
importancia.)
|
|
|
MACARI |
Donchs fesnos lo favor
|
|
de contarho. |
|
|
LIBORI |
(Tenintne
ganas.)
|
¡No pot sé!
|
45 |
|
|
|
|
LIBORI |
Pero no vull que 'n feu broma. |
|
|
|
|
LIBORI |
Donchs ara ho contaré.
|
|
(Tots han acabat de menjar,
acóstan encara mes los tamborets á la taula y comensa
LIBORI la seva historia.
Tot lo que segueix, misteriós y
exagerat.)
|
-Fa ja prop de cinquanta anys |
|
que vaig tenir la fortuna |
50 |
de que 'ls Condes de la Pruna |
|
premiessen bé 'ls meus
afanys. |
|
Poch després d' estar jo
aquí, |
|
lo Conde 's va encapritxar |
|
ab D.ª Agna, 's van
cassar |
55 |
y dos xicots van tení. |
|
Lo primer, va ser lo qui ara |
|
nos es amo. |
|
|
MACARI |
(Descubrintse 'ls
tres.)
|
Y per molts anys.
|
|
|
|
LIBORI |
Que Deu lo guardi de danys. |
|
Va eixir pastat á son
pare. |
60 |
Lo segon, va fer promesa |
|
|
-6- |
d' un ciri, si fos guapet, |
|
y, amigo, del dit al fet: |
|
¡escupit á la
Condesa! |
|
|
|
BALDIRI |
¿Donchs que potsé era
molt guapa? |
65 |
|
|
LIBORI |
¡Vaya... una galán
senyora! |
|
(Conmogut.)
|
¡Tothom qui l' ha vist la
plora! |
|
|
|
BALDIRI |
(Veyentho.)
|
Mírat; fins á
tú t escapa! |
|
|
|
LIBORI |
Escoltéu bé tot
aixó |
|
y advertiume si hi ha cap
falta: |
70 |
Ben plantada, prima, y alta |
|
com un estrenyinadó. |
|
Un cabell negre com sutje, |
|
uns llabis vermells com mangra |
|
blanca com un que 's desangra, |
75 |
y seria 'l mateix que un
jutje. |
|
|
|
MACARI |
¡Tot aixó ab un vestit
bó!... |
|
|
|
LIBORI |
¡Tot era un pa d'
anticuelas! |
|
|
|
|
MACARI |
¡Ells ray, no estan pas per
xó! |
80 |
|
|
LIBORI |
Era una senyora excelsa |
|
que us dich que feya aturdir. |
|
|
|
MACARI |
¿Y 's sab de qué va
morir? |
|
|
|
LIBORI |
Diuhen de un mal á la
melsa. |
|
Lo Conde com fa tothom, |
85 |
quant un disgust atropella, |
|
ve, y se 'ns mort darrera d'
ella. |
|
|
|
|
LIBORI |
Del brom.
|
|
Los noys, sens pare ni mare |
|
y cuidats pe 'ls marmessors, |
90 |
dormían sempre tots dos |
|
al quartet que tú dorms
ara. |
|
Cóm que 'ls vetllava la
Juana... |
|
|
|
|
LIBORI |
Sí; una nit
|
|
repara, prop del petit, |
95 |
que s' hi estaba una gitana. |
|
|
|
BALDIRI |
¿Pero cóm diable hi
va entrar? |
|
|
|
LIBORI |
Ningú ho va poder
saber. |
|
La cambrera, sens dir re, |
|
va volerla allí
observar. |
100 |
Diu qu' anaba tota fluixa |
|
del vestit, estripadota, |
|
y que era bastant vellota. |
|
|
|
MACARI |
¿Vellota y gitana?
bruixa. |
|
(Sentenciós.)
|
|
|
LIBORI |
La xicota, ab gran paciencia |
105 |
va seguir notant las manyas, |
|
fins que veent cosas
extranyas, |
|
tot plegat crida asistencia. |
|
Surt la gent per tot arreu, |
|
corra ella com no 's pot
creure, |
110 |
y al últim la varem
treure |
|
d' aquí á puntadas de
peu. |
|
|
|
MACARI |
¿Y no li vau da una
surra? |
|
|
|
LIBORI |
Mes aviat nos va fer pena. |
|
|
|
|
-7-
|
LIBORI |
¡Uy!... Morena
|
115 |
com la panxa d' una burra. |
|
Al cap de un quant temps d'
aixó, |
|
reparém que, aixís
que va ixa, |
|
nos había pres la mixa, |
|
que era un gatás com un
lleó. |
120 |
La busquém tots per quests
vols, |
|
y la trobém... |
|
|
|
LIBORI |
¡Ja 'l tenía
allí guisat |
|
ab una truyta ab cargols. |
|
Lo noyet ab la carn fluixa, |
125 |
mentrestant flach se posava. |
|
Y era que... |
|
|
|
|
MACARI |
¡Ay, pobret, qué
delicat! |
|
|
|
BALDIRI |
(Tothom estima á n' als
seus.) |
130 |
|
|
LIBORI |
A n' aixó van corre
veus |
|
de que ella 'l 'bía
embruixat. |
|
Lo majordom, qu' era un ase, |
|
ho creu, la fa aná á
agafá |
|
y la crema, com qui fa |
135 |
una costella á la
brasa. |
|
|
|
|
|
LIBORI |
Lo noyet se va adobá |
|
tot seguit ab un julep |
140 |
y s va torná á posar
gras. |
|
|
|
MACARI |
Com ja era morta la vella. |
|
|
|
LIBORI |
¡Pero tots, pensant en
ella, |
|
menjar ni dormir! ¡Qu' es
cas! |
|
|
|
MACARI |
¿Y aixó donchs?
¿Qué vos succehía? |
145 |
|
|
LIBORI |
Que quan tots eram al llit |
|
y en sent per llá á
mitxa nit, |
|
la seva ánima 'ns
surtía. |
|
|
|
|
|
|
MACARI |
¿Donchs qu' haig de
fé?
|
150 |
|
|
LIBORI |
Es que ho pots creure ben
bé. |
|
|
|
MACARI |
May m' ho he pogut
empassá! |
|
|
|
|
|
BALDIRI |
Donchs jo penso que h' hi ha
alguna. |
|
|
|
MACARI |
Home, mira: jo 'n tinch una |
155 |
dintre de cada botó. |
|
|
|
LIBORI |
¡Sempre 'm vens á n'
aquí ab broma! |
|
|
|
BALDIRI |
Si fos de tú no ho
contaba |
|
per tromparlo. |
|
|
MACARI |
Vaja, acaba.
|
|
¡Per ço no t' enfadis,
home! |
160 |
|
|
LIBORI |
Andemés... s'
apareixía |
|
sempre ab formas molt
extranyas; |
|
un cop nos sortía ab
banyas, |
|
un altre cop no 'n
tenía. |
|
|
-8- |
La empaytabam ab la escombra, |
165 |
surtíam tots los de
casa, |
|
y ¡pam! Se tornaba un
ase. |
|
|
|
MACARI |
Potsé es que us veyau la
sombra. |
|
|
|
LIBORI |
Passant temps, després de
molt, |
|
esquivarla habíam
lograt, |
170 |
quan un dia, tot plegat. |
|
nos falta 'l noy del bressol. |
|
|
|
|
|
|
MACARI |
¿Y may mes vos va
surtí? |
175 |
|
|
LIBORI |
May mes n' hem sapigut re! |
|
Si 'n vam moure de soroll |
|
buscant tots per quí y per
llá... |
|
Mira á mí, de tant
buscá, |
|
es que 'm va eixir l' ull de
poll. |
180 |
Veyeus aquí perque l
Conde |
|
sempre está de mal
humor; |
|
com qu' al germá deya
amor, |
|
no té la llaga molt
fonda. |
|
|
|
BALDIRI |
¡Vaya, vaya, home,
quín cas! |
185 |
|
|
LIBORI |
¡Ja ho pots dir! si sembla un
sómit! |
|
|
|
MACARI |
Donchs jo, si 'l Conde es
indomit, |
|
creya que 's pe 'l que
sabrás. |
|
|
|
|
|
|
MACARI |
Creya que no fós l amor |
190 |
que porta á D.ª
Leonor. |
|
|
|
LIBORI |
Macari, tú... |
(Posantse un dit al
nas.)
|
|
|
MACARI |
Jo no ofench;
|
|
no mes dich que penso
aixó. |
|
|
|
BALDIRI |
Donchs jo també m' ho
temía. |
|
|
|
LIBORI |
Fos pel Jané ho
compendría; |
195 |
pero ara... |
|
|
|
|
MACARI |
Donchs jo sí
|
|
y sino, ¿á n'
á qué vindrá |
|
que hagin vingut á
habitá |
|
ella y D. Guillem aquí? |
200 |
|
|
LIBORI |
Com que 's dama de la Reyna |
|
y ha vingut ara la cort, |
|
lo Conde, per un favor, |
|
y per estalviarlos feyna, |
|
los cedeix aquesta part |
205 |
de palacio. |
(Senyalantla.)
|
|
|
MACARI |
Ja está entés;
|
|
¿pero creus que no hi ha
mes? |
|
|
|
LIBORI |
¡Cá!... Y
després... ja fora tart. |
|
|
|
|
LIBORI |
No,
|
|
donzella... vull dir...,
soltera. |
210 |
|
|
BALDIRI |
¿Donchs per qué has
dit que tart era? |
|
|
|
LIBORI |
Perque estima al
Cantadó. |
|
|
|
-9-
|
|
|
|
LIBORI |
Tan cert com tú 't dius
Macari. |
|
|
|
MACARI |
¿No dius qu' es un
perdulari? |
215 |
|
|
LIBORI |
Perdulari... Jo t diré. |
|
A la cuenta es capitá |
|
del Conde d' Urgell. |
|
|
|
BALDIRI |
Es que tú sempre ns
enceras. |
|
|
|
LIBORI |
Si voléu ho puch
probá. |
220 |
|
|
MACARI |
¿Y es cert que canta tan
bé? |
|
|
|
LIBORI |
¡Ah! Aixó sí...
y prou vegadas |
|
hi ha pres lo Conde
enrabiadas. |
|
|
|
MACARI |
Potsé es de celos que
té. |
|
|
|
LIBORI |
Lo que té, es qu ell lo
desperta |
225 |
y 'l bon senyó vol
dormí; |
|
perque alguna nit qu'
aquí |
|
déu trobar la porta
oberta, |
|
entra y 's posa á
cantar. |
|
|
|
BALDIRI |
¿Y es cert qu ell se las
escriu? |
230 |
|
|
LIBORI |
D' aquí ve que, per
motiu, |
|
se diu Cantador. |
|
|
|
|
(Se sent un toch de campana.)
|
BALDIRI |
Sembla qu' aquell ja repica. |
|
|
|
LIBORI |
Donchs fiquém aquí
'ls trastets. |
|
(Van ficant dintre 'l cistellet
tot lo de menjar.)
|
|
|
MACARI |
Y en tornant á está
un xich quiets |
235 |
tornará á haberhi
palica. |
|
|
|
|
|
LIBORI |
Jo ja vinch detrás.
|
|
Estich que no puch da un pas |
|
d aquest diable d' ull de
poll. |
240 |
|
|
|
(S en van los altres dos criats, davant, y detrás
LIBORI coixejant y ab lo
cistell, per lo portal del palau del COMTE.)
|
Escena
II
|
|
Lo CANTADOR, un
SOLDAT y luego
MADALENA.
|
|
La escena queda silenciosa un rato, lo cel s ha enfosquit
un xich, se posan á cantar las granotas comensant una,
després dugas, y aixís gradualment, fins que cantan
totas, parant de repent per sentirse puntejar una guitarra primer y
després la veu del CANTADOR que canta la parodia de una
cansó castellana; després d aixó s' obra la
finestra del palau en que viu LEONOR, treu ella lo cap y
diu:
|
LEONOR |
Diu que sempre pensa en
mí! |
|
¡Ay! ¡no sab quant jo
l' anyoro! |
|
Entra ja, que per tú 'm
moro; |
|
entra, Cantadó, al
jardí! |
|
|
|
-10-
|
|
(Torna á tancar la finestra, y desapareix, mentres
lo COMTE, que n' ha obert
una de las sevas, treu 'l cap ab estrenyacaps y aixugantse 'ls
ulls, diu:)
|
COMPTE |
Ja tením lo dropo
aquí |
245 |
á cantar per la que
adoro; |
|
pero, si ell entra, ó jo
moro, |
|
ó 's recordará de
mí. |
|
|
|
|
(Tanca la finestra, torna á quedar la escena sola y
entra lo CANTADOR ab capa,
una guitarra y un SOLDAT
que l acompanya.)
|
SOLDAT |
Som ja dins, com vos voliau. |
|
|
|
CANTADOR |
Donchs deixeume está
aquí sol. |
250 |
|
|
SOLDAT |
Ja que 'l meu capitá ho
vol... |
|
|
|
CANTADOR |
Y no entréu si res
sentiau. |
|
|
|
GAT |
¡Marramau! |
(Fort y
prolongat.)
|
|
|
|
|
|
SOLDAT |
(Si que l' habem feta bona!) |
255 |
|
|
CANTADOR |
Veste á amagá
á n' el recó. |
|
|
|
|
(Lo SOLDAT saluda
y se 'n vá, lo CANTADOR s' embossa, y al passar
MADALENA ab un sach, ahont
se suposa que hi du un gat, lo CANTADOR l'atura.)
|
|
|
MADALENA |
(Espantada.)
|
¡Ah! ¿quí 'm
detura?
|
|
No he fet cap mal
¿qué voléu? |
|
|
|
CANTADOR |
¡Vos, mare! vos!
¡Tró de Deu! |
|
|
|
MADALENA |
(¡Lo noy aquí!
¡Verge pura!) |
260 |
|
|
|
(Lo primer d aquets dos versos lo diu lo CANTADOR desembossantse y alsant la
celada. Lo segon lo diu MADALENA apart y cayentli 'l sach, d'
assombrada.)
|
CANTADOR |
¿Qué es lo que
duhéu aquí dins? |
|
(Pe 'l sach.)
|
|
|
-11-
|
MADALENA |
Quatre cols per 'quí
cullidas. |
|
|
|
CANTADOR |
No 'm vingueu ab mes mentidas |
|
perque entench los vostres
fins. |
|
|
|
MADALENA |
Donchs, si t' haig de parlá
en plata... |
265 |
|
|
|
|
CANTADOR |
Vos aposto que lo qu' hi ha |
|
es un gat. |
|
|
|
CANTADOR |
¡No es per ventura 'l
mateix! |
|
(Cremat.)
|
|
|
|
CANTADOR |
¿Qué es lo ser
richs,
|
270 |
si així á n' als meus
enemichs |
|
aneu sempre donant greix? |
|
Dirán, es clar, tots
plegats, |
|
que, pelon y mort de gana, |
|
só lo fill d una gitana |
275 |
que de nit va á robar
gats. |
|
|
|
MADALENA |
Si m' agradan ¿qué hi
faré? |
|
|
|
CANTADOR |
Estéusen, qu' aixó es
un vici. |
|
|
|
MADALENA |
¡Es tan gran lo
sacrifici |
|
que no sé si may
podré! |
280 |
|
|
CANTADOR |
Estripat, com sabeu ja, |
|
y descals, pe 'l món
captaba, |
|
fins qu' un noble, que
cassaba, |
|
per pietat me va
ampará. |
|
Va fer per mí quant
podía, |
285 |
me vá fé home y
caballé, |
|
y, al morirse, per mes
bé, |
|
me va dar tot quan
tenía. |
|
Vaig vení y vos vaig dir:
-Mare, |
|
ja só algo, aquí van
diners, |
290 |
pero no feu may res mes |
|
que m fassi abaixar la cara.- |
|
Vos vau prometre que no; |
|
jo, capitá del d
Urgell, |
|
vaig aná á la guerra
ab ell, |
295 |
y, al torná, us trobo ab
aixó. |
|
Ja veyéu que, ab tals
musicas |
|
vení ara y darme aquest
xasco, |
|
es prou per agafá el
casco |
|
y ferne trenta mil micas. |
300 |
|
|
MADALENA |
¿Donchs es dir que, perque
tú ets |
|
gran capitá del d'
Urgell, |
|
jo no mes puch menjá
anyell |
|
y algun platillo ab bolets? |
|
|
|
CANTADOR |
Podéu menjá 'l que
volguéu. |
305 |
|
|
MADALENA |
¿Donchs quíns gustos
tinch privats? |
|
|
|
CANTADOR |
Lo del ví, 'l del cassar
gats, |
|
y 'l de vestir com
anéu. |
|
|
|
MADALENA |
¿No vaig prou bé com
vaig ara? |
|
|
|
CANTADOR |
No, perque jo tinch de
lluhí, |
310 |
y, mentres anéu
així, |
|
tinch de negar que 'm sou
mare. |
|
|
|
|
CANTADOR |
Perque no 's medra
|
|
|
-12- |
si en darse tó no s'
atina, |
|
y vull ser persona fina. |
315 |
|
|
|
CANTADOR |
Jo vos vaig deixar diners, |
|
perque, anant vos de senyora, |
|
pogués jo dir quan fos
hora; |
|
-La meva mare, aquesta es.- |
320 |
Ab aixó acabém la
fressa; |
|
demá marxéu á
Bellcaire |
|
y allí compréu
á un drapaire |
|
tot un vestit de condesa. |
|
|
|
MADALENA |
Jo he vist ja, desde molt
xica, |
325 |
al meu pare y als seus mossos, |
|
matar gats, esquilar gossos, |
|
y tota aquesta musica. |
|
He anat sempre espellifada, |
|
may he volgut semblar fina, |
330 |
y, quan no he tingut gallina, |
|
m' he menjat una arengada. |
|
Si 't faig mal, me 'n
aniré |
|
d' aquí prop sens moure
fressa; |
|
pero, vestirm de condesa... |
335 |
ni vull ferho, ni ho puch
fé. |
|
|
|
|
MADALENA |
Pe 'l qu' he contat
|
|
y perque als nobles tinch
rabia. |
|
¡Ells van cremá
á la teva avia! |
|
|
|
CANTADOR |
(¡Recort terrible y
pesat!) |
340 |
|
|
MADALENA |
Van fé un foch dintre d un
vuit, |
|
ab encenalls y algo mes, |
|
com los que fan los fusters |
|
per escalfar l' aigua-cuit. |
|
Un cop fet, lo gran desastre |
345 |
se vá fé allí
ab tal catxassa, |
|
com quan ab paper d' estrassa |
|
se socarrima un pollastre. |
|
¡Ella, fent visions
estranyas, |
|
cridaba allí! ¡tothom
reya! |
350 |
y, ab lo mateix flam que feya, |
|
molts hi torraban castanyas. |
|
¡Al últim va
aná espirant, |
|
y, encesa y cremant com palla, |
|
saltaba el foch l' quitxalla |
355 |
com fa en la nit de Sant Joan! |
|
Pero, un xich ans de
morí, |
|
ja, ab la cara mitx torrada, |
|
vá cridar desesperada: |
|
-¡Vénjam, noya,
vénjam!... |
|
|
CAN |
Sí.
|
360 |
Pero ha de sé una
venjansa |
|
terrible y com ells traidora. |
|
|
|
MADALENA |
No viuría jo ni un'
hora |
|
si ara 'n perdés la
esperansa. |
|
Per ço 'ls robo gats y
gatas, |
365 |
sempre per darlos molestias, |
|
perque, sense aquestas
bestias, |
|
|
-13- |
no podrán viure de
ratas. |
|
Per ço enmatzina hi
posat |
|
per tots los camps d' aquí
fora, |
370 |
y així, si 'l bestiá
pastora, |
|
se mor tot enmatzinat. |
|
Aixó passa, y ningú
aquí |
|
sab quí es la má qu'
ho prepara |
|
y, que s' esperin, que encara |
375 |
lo mes grós ha de
vení. |
|
|
|
CANTADOR |
¿Pero no es molt mes
senzill |
|
qu' á mí 'm digueu
quí ho va fé? |
|
|
|
MADALENA |
Lo dirtho á tú, no 'm
convé. |
|
|
|
CANTADOR |
¿Per ventura no us só
fill? |
380 |
|
|
MADALENA |
Justament no puch per
ço. |
|
|
|
|
MADALENA |
Perque, si ho sabias,
|
|
per matal, t'esposarias, |
|
y, si tú morts
¿cóm visch jo? |
|
Antes, anaba passant; |
385 |
pero ara las estisoras |
|
no manejo com llavoras |
|
y no guanyo re esquilant. |
|
Ab aixó, sense 'ls
diners |
|
que tú guanyas y m sols
dar, |
390 |
tinch talment d aná á
captar |
|
per las plassas y carrers. |
|
|
|
CANTADOR |
Acabém d'una vegada |
|
y escoltéu lo que us
diré; |
|
feuho, si vos sembla
bé, |
395 |
y si no, m responéu:
-Nada.- |
|
Vaig comensá á ser
soldat |
|
del d' Urgell y ara so que
fa; |
|
jo so 'l seu teja
maneja, |
|
y 'm té sempre al seu
costat. |
400 |
Com sab ell que no tinch nom, |
|
jo dich que la meva mare |
|
va sé enganyada pe l
pare, |
|
pero que tots nobles som. |
|
Aquesta historia mateixa |
405 |
li va moure l' interés, |
|
y ara, no sé jo com es, |
|
que diu que vos vol coneixe. |
|
Ab aixó, ó
allá á la cort |
|
vos presento ben vestida, |
410 |
ó me 'n hi vaig
deseguida, |
|
per fora embulls, dihent qu' heu
mort. |
|
|
|
MADALENA |
¿Y, encara que ara m
vestís, |
|
no coneixes, gran pabana, |
|
que veurá que so gitana |
415 |
ab lo meu coló
estantís? |
|
|
|
CANTADOR |
Si vos seguiu bé la
beta |
|
ja os jugo jo que no ho troba, |
|
perque he dit que ja de jove |
|
sempre heu estat moreneta. |
420 |
|
|
MADALENA |
¡Prou que 'm veig jo á
n' mirall |
|
que soch lletxa com un
cástich! |
|
|
|
-14-
|
CANTADOR |
No, dona, no, 'l que fa
fástich |
|
es que aneu com un fregall. |
|
Figuréus, ara com ara, |
425 |
quí us veurá que no
tremoli; |
|
bruta, y una olor de alls y
oli |
|
que no s' hi pót tenir
cara. |
|
|
|
MADALENA |
¡Ay!, ay! ay! noy! qu'
estém frescos! |
|
¿qué potsé
haig de menjar rosas? |
430 |
|
|
CANTADOR |
No; pero hi ha altras cosas. |
|
|
|
MADALENA |
Donchs jo all y oli y
rumescos. |
|
¡No has tornat poch
cicatero |
|
ab lo temps que vius
allí! |
|
|
|
CANTADOR |
¡Lo tení una mare
així... |
435 |
la vritat, no fa guerrero! |
|
|
|
MADALENA |
Poch á poch,
estrafalari; |
|
jo podré du alguna
solfa, |
|
pero no so cap marcolfa. |
|
|
|
CANTADOR |
(¡Quin parlar mes
ordinari!) |
440 |
¿Es dir que no hi ha
esperansa |
|
de durvos ben neta
allá? |
|
|
|
MADALENA |
No, perque ni 'm vull
mudá |
|
ni vull deixar la venjansa. |
|
|
|
CANTADOR |
Si es per ço, no tingueu
pó; |
445 |
viviu vos tranquilament, |
|
y, al morí, en lo
testament, |
|
diguéu quí es, y us
venjo jo. |
|
|
|
MADALENA |
¡Y vols que fins
allavoras!... |
|
|
|
CANTADOR |
¡Si no m' ho voleu dir
ara! |
450 |
|
|
MADALENA |
¡L' animeta de la mare |
|
m' eixiría á totas
horas; |
|
m' eixiría, dant
molestias, |
|
ab cua, com las serpents! |
|
|
|
CANTADOR |
Veig qu' á vos tots 'ls
parents |
455 |
sempre os ixen semblant
bestias. |
|
¿Sabeu qué es? Lo
traguejar |
|
que us posa 'l cap com un
bombo. |
|
|
|
MADALENA |
(Senzill.)
|
No ho crech; si no mes me 'n
tombo |
|
cinch porrons cada menjar. |
460 |
|
|
CANTADOR |
¡Després vos troban
per quí |
|
beguda y mitj adormida! |
|
|
|
MADALENA |
¡Ay, Déu meu,
quína mentida! |
|
Ningú m' hi ha vist desd'
ahí. |
|
|
|
CANTADOR |
¡Ja no 's pot arribá
á més! |
465 |
¡Tenir mare del baix
poble |
|
tenint un pensar tan noble! |
|
|
|
MADALENA |
(¡Ah! ¡Si ell
sabía qu' ho es!) |
|
|
|
CANTADOR |
Sé obscur com qualsevol
payo, |
|
quan á mí tant m'
interessa |
470 |
tractar no mes qu' ab noblesa. |
|
|
|
|
CANTADOR |
¡Vejám per qué
no haig de ser |
|
un Alvar... un duch de Osuna! |
|
|
|
MADALENA |
(Ab
intenció.)
|
O bé 'l Comte de la
Pruna. |
475 |
|
|
CANTADOR |
¡No! Aquest no; morir
primer! |
|
|
|
MADALENA |
¿No es molt noble y molt
senyor? |
|
|
|
CANTADOR |
Ja ho sé; pero, ans de ser
d' ell, |
|
|
-15- |
primé agafava un
pinzell |
|
y 'm feya emblanquinador. |
480 |
|
|
|
(Una campana petita toca quarts.)
|
|
|
MADALENA |
Bueno donchs; quedém
així. |
|
|
|
|
MADALENA |
(Agafant lo
sach.)
|
Sí:
|
|
ja ho he dit un cop y prou. |
|
Vull beure ví, cassar
gats, |
485 |
aná estripadota, fluixa |
|
y ser gitana y ser bruixa. |
|
Jo m riuré de tots
plegats. |
|
|
|
CANTADOR |
Donchs, ja que no hi ha remey, |
|
no digueu may que 'm sou mare. |
490 |
|
|
MADALENA |
No 't faré abaixar la
cara. |
|
|
|
CANTADOR |
Jo us donaré 'l que es de
lley. |
|
No us faltará res per
viurer |
|
y 'l silenci en pago espero, |
|
perque jo soch un guerrero |
495 |
y no m agrada fer riurer. |
|
|
|
MADALENA |
Bé; donchs Deu te fassi
bó. |
|
(Anantsen, per
sí.)
|
Tot passant per la taberna |
|
beuré un trago y mitxa
cuerna. |
|
(Se 'n va.)
|
|
|
CANTADOR |
¡Deu meu, Deu meu,
quín baldó! |
500 |
|
|
Escena
IV
|
|
Lo CANTADOR,
LEONOR que surt ab
precaució y per tots cantons, fins que, veyent al
CANTADOR, se tira als seus
brassos y segueix la escena ab gran passió.
|
|
CANTADOR |
¡Leonor! ¡vida
meva!
|
|
¡Estrella del firmament! |
510 |
|
|
LEONOR |
No sé 'l meu cor lo que
sent |
|
sols al sentir la veu teva. |
|
|
|
-16-
|
CANTADOR |
¿Cóm, llavors, has
tardat tant, |
|
sabent que jo era al
jardí? |
|
|
|
LEONOR |
Per que t' he sentit qu'
aquí |
515 |
ab algú estabas
parlant. |
|
¿M' estimas? |
|
|
CANTADOR |
Ja sabs que sí,
|
|
y, si de cas fos que no, |
|
ó tindría poch
d'aixó, |
|
(Cervell.)
|
ó no tindría re
aquí. |
520 |
(Al cor.)
|
(Afectació.)
|
Quan se té una veu que
zumba |
|
com una armonía alegre, |
|
y un cabell sedós y
negre |
|
com l' interior d' una tumba; |
|
quan un cos, per doná
xasco |
525 |
á n als que de tot fan
bromas, |
|
se cimbreja com las plomas |
|
del plumero del meu casco; |
|
quan se té una boca
hermosa |
|
ahont hi ha cants dignes de
merlas, |
530 |
y rastelleras de perlas, |
|
y fums de essencia de rosa; |
|
si qui ho te no deixa
encés |
|
á n al qu' ho mira,
Leonor, |
|
ó no sab lo qu' es
amor, |
535 |
ó no te ni cor ni res. |
|
|
|
LEONOR |
Tot aixó fa que jo
crega |
|
que per mí de amor
suspiras. |
|
|
|
CANTADOR |
¡Quins ulls, Leonor!
¡Quan me miras |
|
sempre m sembla que llampega! |
540 |
|
|
LEONOR |
¿Son tas paraulas
formals? |
|
|
|
CANTADOR |
Qu' ho digui l cor me decreta. |
|
|
|
LEONOR |
¡Ja 's coneix ben bé
que ets poeta |
|
premiat en los jochs florals! |
|
|
|
CANTADOR |
De tal premi indigne
só. |
545 |
|
|
LEONOR |
Te diuhen damas rumbosas |
|
lo Cantor de las hermosas, |
|
y 'ls homes lo Cantadó. |
|
Quan de tú jo 'm vaig
prendar |
|
encara 'm sembla que 't veig, |
550 |
era un día, en un
torneig, |
|
que de tots vares triunfar. |
|
Jo, reina, vaig dir severa: |
|
-¡Pas al vencedor
deixaune!- |
|
Y 't presentas tot de llauna |
555 |
que 'm vas semblá una
fiambrera. |
|
Te vas alsar la celada, |
|
per jo la banda posarte, |
|
y, al descubrirte y mirarte, |
|
me vas deixá á mi
admirada. |
560 |
Mústich com un llus d'
hostal, |
|
romántich com un
llauré, |
|
los cabells á coll y
bé, |
|
y la barba de malalt. |
|
Tú 'm vas veure, y, ab
amor, |
565 |
me vas doná una mirada, |
|
jo vaig quedá enamorada |
|
|
-17- |
y es tota teva Leonor. |
|
|
|
CANTADOR |
¡Home més
afortunat |
|
no hi pót sé! |
|
|
|
CANTADOR |
Pero ¿'t passa algun
apuro? |
|
|
|
|
|
LEONOR |
¿Cóm, si ara en
mí tot sonriu. |
|
póts coneixe qu' hi ha hagut
plor? |
|
|
|
CANTADOR |
Perque tinch per tú,
Leonor, |
575 |
un aucell que tot m' ho diu. |
|
|
|
LEONOR |
Aixó sí que no ho
crech pas. |
|
|
|
CANTADOR |
Lo que 't dich no ho duptes
gens. |
|
|
|
LEONOR |
Donchs jo vull sabé hont lo
tens. |
|
|
|
CANTADOR |
No t' espantis, ja ho
sabrás. |
580 |
Antes digam que es aixó |
|
qu' t' ha posat trista
així. |
|
|
|
LEONOR |
Es que 'l germá est
dematí |
|
se m' ha posat com un
lleó. |
|
|
|
|
LEONOR |
Que pretén
|
585 |
que 'm casi luego ab lo Conde, |
|
ó bé á la
celda mes fonda |
|
me destina d' un convent. |
|
|
|
|
LEONOR |
Sols per ço
|
|
he baixat al jardí. |
590 |
(Ell pensa.)
|
|
|
CANTADOR |
¿Tú m'estimas? |
(De repent, després d'un
rato.)
|
|
|
|
CANTADOR |
¿Vols fugí ab
mí? |
(De repent,
inspirat.)
|
|
|
|
CANTADOR |
Corrent donchs; avuy ets
méva. |
|
|
|
LEONOR |
Pero si no tornas luego |
|
y á D. Guillém jo m'
entrego, |
595 |
ja no puch dema ser
téva. |
|
|
|
CANTADOR |
¿Tan depressa vá 'l
traidó? |
|
|
|
LEONOR |
A las déu ell torna
aquí; |
|
ó á n' al Conde dich
que sí, |
|
ó 'm tanca allá y s'
acabó. |
600 |
|
|
|
|
CANTADOR |
(Fermesa.)
|
A las déu
vindré.
|
|
|
|
|
|
|
|
LEONOR |
¡Oh! ¡gracias! |
(Apretant la má ab
passió.)
|
|
|
CANTADOR |
(Gravetat
cómica.)
|
No hi ha de qué.
|
|
Veyám si així l vil
tirá |
605 |
vindrá encara á
perseguirte. |
|
|
|
LEONOR |
Donchs, ja entesos, tinch de
dirte |
|
que á n' aquí no 'm
puch está. |
|
|
|
|
LEONOR |
Perque, si ell venia
|
|
y dins casa no 'm trobava, |
610 |
tot lo plan nos esguerraba. |
|
|
|
-18-
|
CANTADOR |
Tens rahó;
sospitaría. |
|
Ves donchs y pensa en
demá. |
|
|
|
LEONOR |
Vindrá bé, que crech
qu' es festa. |
|
|
|
CANTADOR |
Nos casará en
Vallonesta. |
615 |
|
|
|
|
|
CANTADOR |
D' aquí endavant
|
|
ja més Manrich no 'm
diré; |
|
dígam Nápols. |
|
|
|
|
(Exajerat
sempre.)
|
|
CANTADOR |
¡Perque aquí tinch un
volcán! |
620 |
|
|
|
|
(Al pit.)
|
LEONOR |
Ab ton amor y ben rica, |
|
com só ditxosa
veurás. |
|
|
|
|
LEONOR |
Sarna con gusto no pica. |
|
(Zalamera.)
|
|
|
|
LEONOR |
¡No hi ha ningú,
|
625 |
Manrich, ab més gran
fortuna! |
|
|
|
CANTADOR |
¡Mírat; hasta surt la
lluna |
|
per despedirse de tú! |
|
|
|
LEONOR |
¡Adios! |
(Anántsen cap al
palau.)
|
|
|
CANTADOR |
¡Adeu!
|
(L' agafa per la má y l'
acompanya fins á l' escalinata de casa d ella, sempre ab
delicadesa y majestat.)
|
|
|
LEONOR |
Pensa bé
|
|
qu' aquí es lo punt de la
cita. |
630 |
|
|
CANTADOR |
Qui bé ama no ho
necessita. |
|
|
|
|
CANTADOR |
(Fentli un petó á la
má.)
|
No faltaré.
|
|
|
|