161

Cf. J. G. FRAZER, The interpretation of the Fire Festivals, The Golden Bough (London, 1960), 839-51.(Hauf, n. 28, p. 90.)

162

En el seu apèndix al llibre de Howard ROLLIN PATCH, El otro mundo en la literatura medieval (Mèxic, 1956) 406-7: “El Conde Arnaldos ve llegar una barca más preciosa que la de Guigemar; menos rica es la que, guiada por una doncella maga, arrebata al paladín y le lleva a la ínsula encantada en la India Menor, según el romance Floriseo y la reina de Bohemia” (Hauf, n. 29, p. 92.)

163

Cf., p.e., el tema de “Scibilia Nobili” en Giovanni B. BRONZINI, La canzone epico-lirica nell’Italia centromeridionale (Roma, 1956), 269-322. Per al romanç de “La donzella”, “El rei mariner” o “El mariner”, cf. Josep MASSOT, Aportació a l’estudi del romancer balear, “Estudis Romànics”, VII (1959-60), 48-49. (Hauf, n. 30, p. 93.)

164

Stith THOMPSON, III, F. 213.1: Magic boat to fairyland, 39. En el conte, “En Ferrandí”, Rondaies mallorquines d’en Jordi des Recó (Mn. Antoni M.ª Alcover), III (Palma de Mallorca, 1969), 124, el cavall parlador del protagonista es transforma en una nau de vidre per a raptar una princesa: “És buc era de vidre de mil colors, ets arbres eren d’or, ses vergues de plata, velam i cordam de seda.” A les naus d’amors ja esmentades en altre lloc (Simbolismo, 111-12) cal afegir la Nao d’Amores de Gil Vicente, el capità de la qual és l’amor, el qual recull tots aquells que volen buscar “ventura” “por las ondas del mar” “en una ínsula... solitaria muy desierta”. Obras Completas, Colecção de clássicos Sa da Costa, IV (Lisboa, 1963), 64, 67-76 ss. (Hauf, n. 31, p. 93.)

165

En les novel·les de cavalleries abunden les illes meravelloses. Recordeu la fada -sirena o “Doncella Encantadora” del Amadís de Gaula que “atraía los navíos a su isla y encantaba a los caballeros”. Libros de caballerías españoles (Madrid, 1960), 1013-14. No obstant, el millor exemple ens el dóna Luis de Camoes en Os Lusíadas, en narrar amb amorosa complaença, a penes dissimulada per una no molt convincent al·legoria (IX, 89), de quina manera Tethys i les seues nimfes premiaren el valor lusità en una “ilha namorada” (IX, 51) creada per Venus com paradís de delits. Entre la vegetació de connotacions òbvies, s’escolten melodies de cítares, arpes i flautes (IX, 64) sense que falte el cant màgic d’una “angélica Sirena” els efectes de la qual ja coneixem:

	Um súbito siléncio enfreia os ventos,
	E faz ir docemente murmurando
	As águas, e, nas casas naturais,
	Adormecer os brutos animais

(X, 6).

Aquesta illa que no te res de demoníaca -Camoes la qualifica de “angélica” (IX, 89)-, és un lloc fet per amar:

	Ali, com mil refrescos e manjares,
	con vinhos odoríferos e rosas,
	Em cristalinos paços sin gulares,
	Fermosos leitos, e elas mais fermosas;
	Enfim, com mil deleites não vulgares
	Os esperem as Ninfas amo rosas,
	De amor feridas, pera l’he entregarem
	Quanto delas os olhos cobiçarem

(IX, 41).

El temps passa: “Em doces jogos e em prazer continuo” (IX, 84). No importa dir més del tipus d’aventura o “ventura” que allí viuen els portuguesos, hi ha prou amb repetir les paraules del poeta:

	O que mais passam na manhã e na sesta,
	Milhor é exprimentá-lo que julgá-lo;
	Mas julgue-o quem não pode exprimentá-lo

(IX-83).

(Hauf, n. 32, pp. 93-94.)

166

GARCILASO DE LA VEGA, Obras Completas, ed. Elías L. Rivers (Madrid, 1964), 47. (Hauf, n. 33, p. 94.)

167

Simbolismo, 114. (Hauf, n. 34, p. 95.)

168

Aurelio M. ESPINOSA, Cuentos populares españoles recogidos de la tradición oral de España, Vol. I: Textos (Madrid, 1946), 263-64. (Hauf, n. 35, p. 95.)

169

Marcelino MENÉNDEZ Y PELAYO, Antología de poetas líricos castellanos, IX (Edic. Nac., Madrid, 1945), núm. 42. 56-61. Cf. També Os Lusíadas, X, 6. (Hauf, n. 36, p. 95.)

170

El dramaturg anglès, com diu la majoria d’experts, es va servir de tradicions orals vives de la seua època. Cf. Frank SIDGWICK, The sourcers of “A Midsummer Night’s Dream” (London, 1908), 5; Kenneth Arthur MUIR, Shakespeare Sources (London, 1957); Stephen FENDER, Shakespeare: A Midsummer Night’s Dream and the Meaning of Court Marriage “Journal of English Literary History”, XXIV (1957), 118, dóna preferència a les fonts literàries. Shakespeare, potser voluntàriament, creà cert confusionisme en allò referent a la localització temporal de l’acció, fent referència a les calendes de maig i a Sant Valentí (IV, 1), en què es celebraven ritus d’idèntic o semblant significat; això no justifica la tallant afirmació de Geoffrey BULLOCH (Narrative and Dramatic Sources of Shakespeare, V [London, 1957], 367) que l’acció té lloc la vigília del primer de maig. Afirmació discutida i matisada per David P. YOUNG, Something Of Great Constancy (Yale, 1966), 24. Del títol de l’obra i del seu contingut sols resta inferir que es tracta de El somni de la nit de Sant Joan. El de Gentil i Arnaldos té lloc -sembla- el matí d’aquell mateix dia. (Hauf, n. 37, p. 96.)