Selecciona una palabra y presiona la tecla d para obtener su definición.
Nota prèvia

     Reproducció digital del original L'Agüela Puala: sarsueleta cómica en un acte, parodia de "La Sonámbula", [Valencia, s.n., 18??], (Biblioteca de "La Moma"), número 1145 del catàleg, Fons de Teatre Valencià de la Biblioteca Bas Carbonell. Localització: Biblioteca Valenciana.

     S'ha modificat la brillantor, el contrast i l'enfocament per millorar la lectura.

     El desinterés general, quan no menyspreu, cap al teatre menor valencià ja ha segut denunciat reiterades vegades per les noves generacions d'estudiosos. Anàlisis de qualitat a banda, durant la segona mitat del segle XIX el teatre -i el sainet en particular- s'havia convertit en la diversió preferida de les classes ciutadanes emergents i també de les capes socials intermèdies i baixes. Quan parlem de «sainet», estem fent-ho d'una peça breu, de comèdies de costums, bé en vers, bé en prosa, de caràcter jocós, i que reflectix la parla i els costums populars amb una trama d'eix únic i amb l'objectiu de fer riure el públic.

     Sense data i amb la col·laboració de Ricard Cester, (l'autor del poema ¡Desperta, valència hermosa! que va ser llegit amb motiu de la festa fundacional de Lo Rat Penat i que tants problemes va crear a Félix Pizcueta), Constantí Llombart va traure a la llum la sarsueleta còmica en un acte L'agüela Puala. Paròdia de la sonambula. Ens trobem davant d'un teatre per a entretindre's i fer riure, i davant una situació socialment coneguda i real a finals de segle. Una dona, a la qual se li han passat els anys més vistosos, es veu amb possibilitats (per tindre una casa-hospedatge) de conquistar un dels hòmens residents i de poder així complir el seu somni matrimonial. L'home, en canvi, arriba aquell dia a l'hospedatge amb la notícia inesperada del seu casori, amb la que serà la seua esposa -una joveneta molt guapa i educada- i amb la madrina. L'ample horitzó d'expectatives que l'agüela Puala tenia obert se li ha tancat de sobte descobrint la crua realitat; la situació és desesperada. Així, en passar els futurs novençans la nit en l'hospedatge esperant el padrí, i prenint possessió de les distintes habitacions, l'agüela Puala se n'adona del sonambulisme de la joveneta i l'utilitza al seu favor. L'enredro es posa en marxa davant d'un espectador que ha pres partit, com els propis autors de l'obra, per la parella jove. El drama de l'agüela Puala, la pròpia acció -moralment reprovable- que du a terme, procedix d'eixe saber-se a soles de per vida, d'eixe no poder pujar a l'autobús del triomf social que el matrimoni representava a l'època.

     L'escàs pes de la trama, la musiqueta que acompanya algunes de les escenes i el fet de trobar personatges plans i coneguts per tots, fa l'accés a la mateixa molt senzill per a tota classe de públic. Llombart, en part, buscava això, connectar amb el públic, com havien fet autors com Liern, Escalante o Palanca i Roca. L'objectiu renaixentista de Llombart havia de passar també necessàriament per l'espectacle de masses que era el teatre. La consciència de dignificar el valencià i el poble que el parlava estava en la primera fila de les seues pretensions. I a l'escenari ho podia fer tot a la vegada.

     Artur Ahuir. Acadèmia Valenciana de la Llengua.