Semblança biogràfica

Sor Margarita és una figura de referència en els estudis de les beates valencianes de finals del segle XVI. La xativina potser la religiosa de més relleu, tant en el terreny devocional com en el literari (Martí 2013: 370), és una de les més prolífiques pel que fa a la seua aparició en diversos manuals i estudis, així com en la xarxa. Segons indica Orellana (1887: 46), Margarita Agullona habitava enfront de l'església del Col·legi de Corpus Christi. Nasqué a Xàtiva però quan es quedà òrfena es traslladà a València donde fue un dechado ejemplar de todas las virtudes, en tanto grado que causó la admiración de varones tan eminentes en la ciencia de servir a Dios. Davant la seua fama, per les seues experiències místiques, els estigmes i la seua atenció als pobres, professava l'admiració del patriarca Ribera. Segons Orellana (1887: 46) el Martirologio Franciscano de Arturo, hace memoria de esta sierva de Dios, el día 9 de Diciembre, del 1600 quan morí.

Pons Fuster (2009: 274 i següents) dedica unes línies a analitzar els escrits espirituals de la beata:

En principio, no hay motivo para dudar que la beata fue la autora de estos escritos; sin embargo, el lenguaje utilizado en ellos y las metáforas místicas que se refieren cuestionan su autoría, teniendo en cuenta su nivel cultural. En este sentido, resulta plausible pensar que la beata Agulló transmitió sus experiencias espirituales a personas eclesiásticas de su círculo de amistades y que alguno de ellos fue el encargado de escribirlas.

És possible que Agullona fos l'escriptora original d'eixos papers, però corregits i «adobats» pel Patriarca Ribera o algun altre eclesiàstic.

Trinidad (2011: 402) indica que el seu diario espiritual, poesías, cartas y distintas exposiciones a varios libros de las Escrituras se conservan hasta nuestros días. Gràcies al pare Jaime Sanchis, autor de la Vida de la venerable (impresa a València per Juan Crisóstomo Garriz, 1607), podem llegir alguns dels escrits de sor Agullona: una còpia de algunas cartas o villetes que sor Margarita dirigí a l'arquebisbe de València Juan de Ribera, en què li dóna notícia de tot allò que li passava pel seu interior en l'oració per tal que el partriarca la guiara i la corregira (Sanchis 1607: 396-454), així com la Preparación que feia per a rebre el Santíssim Sagrament, ofertori i gràcies després de rebre'l (Sanchis 1607: 455-468), també la còpia del Cántico y alabanzas de Dios N. Señor (Sanchis 1607: 469-505; Sanchis 1921).

Escrits

• Método que guardava en contemplar la Passion y Muerte de N. Señor Jesús Christo.
• Cartas o villetes al Excelentíssimo Señor D. Juan de Ribera, Patriarca de Antioquía y Arzobispo de Valencia, en què l'informava del seu interior en l'oració, per tal que el patriarca la guiara i la corregira.
• «Preparación que hacía para recibir el Santísimo Sacramento: ofertorio y gracias después de recibirlo».
• Cántico y alabanzas de Dios N. Señor.
• «Combates del demonio, con los que procuró derribarlo de la cima de la santidad, a la que Dios la había alzado».

Referències bibliogràfiques

• ALCÓVER SERRES, Esperanza: Historia de la Congregación de Religiosas Terciarias Franciscanas de la Inmaculada. Orígenes, València: José Gea, 1974.
• BILINKOFF, Jodi: Related Lives: Confessor and Their Female Penitents, 1450-1750, pàgs. 81, 145 i 151.
• BLASCO GIL, Yolanda i PAVÓN ROMERO, Armando: «Ceremonias religiosas en la Valencia del patriarca Ribera», dins El patriarca Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el Magnànim, 2012, pàgs. 775-788.
• BUSQUETS MATOSES, Jacint: Idea exemplar de prelados delineada en la vida y virtudes del venerable varón el Ilmo. y Exmo. Señor D. Juan de Ribera, València: Reial Convent de Nostra Senyora del Carme, 1683, pàgs. 340, 356-365.
• CUCARELLA, Pascual: Sebatenses ilustres, Local Comunidad Valenciana. Pròleg Julián Ribera, reedició de Carcaixent de 1916, Imp. P. Martí, Xàtiva: La Veu de Xàtiva, 1982, pàgs. 106-108.
• DÍAZ DÍAZ, Gonzalo: Hombres y documentos de la filosofía española (A-B), Madrid: CSIC, 1980, vol. I, pàgs. 100-101.
• Diccionario de la Historia Eclesiástica de España, Madrid: CSIC, 1972, vol. I, pàg. 16.
• Diccionario Histórico de la Comunidad Valenciana, València: Levante, 1992, vol. I, pàg. 25.
• DOMÉNECH CORRAL, José Antonio: Singularidades sobre el Real Colegio Seminario de Corpus Christi, València: Editorial Edicep, 2003.
• DOMÉNECH CORRAL, José Antonio: «Las "emparedadas" de Valencia», Levante, 28 de septiembre de 2012.
• EHLERS, Benjamin: «La esclava y el patriarca: Las visiones de Catalina Muñoz en la Valencia de Juan Ribera», Estudis, València, 23 (1997), pàgs. 106-108.
• EHLERS, Benjamin: Between Christians and Moriscos: Juan de Ribera and Religious Reform in Valencia, 1564-1614, Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2006.
• ENGUIX y GINER, Vicente: Varones ilustres en virtud i letras de la ciudad de Cocentaina [manuscrit], [182?], pàg. 87.
• ESCARTÍ, Vicent J.: «Dones escriptores», Saó, 265 (setembre 2002), pàg. 7.
• FIUME, Giovanna: «La canonizzazione di Juan de Ribera», dins El patriarca Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el Magnànim, 2012, pàgs. 764-767.
• FRANCO LLOPIS, Borja: «El patriarca Ribera y el uso del arte a finales del siglo XVI en Valencia», dins El patriarca Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el Magnànim, 2012, pàgs. 605 i 606.
• GIL BLASCO, Yolanda i PAVÓN ROMERO, Armando: «Ceremonias religiosas en la Valencia del Patriarca Ribera», dins E. Callado Estela (ed.), El Patriarca Ribera y su tiempo. Religión, cultura y política en la Edad Moderna, València: Institució Alfons el Magnànim/Diputació de València, 2012, pàgs. 775-788.
• Gran Enciclopedia de la Comunidad Valenciana, València: Levante, 2005, vol. I, pàg. 118.
• HERNÁNDEZ OLMOS, Olivia: Información biográfica: Mujeres valencianas, UPV, Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Informàtica, 2012, pàgs. 39, 51 i 57-58.
• HERRERO HERRERO, M. Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs. 38-39.
• HERRERO HERRERO, M. Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013), pàg. 276.
• LLEDÓ, Pare Juan: Elegio fúnebre, que en las solemnes exequias de la Venerable Hermana Joaquina de la Cruz, Tercera de San Francisco con ábito patente en el antiguo beaterio de esta ciudad de Valencia, València: Benito Monfort, 1806, pàg. 18.
• MARTÍ i ASCÓ, Manuel (2004): «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», dins Escriptors de l’Edat Moderna, València: AVL, pàg. 127.
• MONSTIER, Arthur du: Sacrum gynecaeum seu martyrologium amplissimum in quo sanctae ac beatae, Parisiis: Edmundum Couterot, 1657, pàgs. 493 i 587.
• ORELLANA, Marcos A. de: Tratado histórico apologético de las mujeres emparedadas, escrito a principios del presente siglo por D. Marcos Antonio de Orellana; y aumentado con algunas notas y aclaraciones en esta primera edición por Juan Churat y Saurí, València: Impremta de la Casa de Beneficiència, 1887, pàgs. 18 i 46.
• PASCUAL y BELTRÁN, Ventura: La venerable sebatense sor Margarita Agullona, terciaria franciscana: su vida y sus escritos, por el R. P. Jaime Sanchis; con un prólogo del Beato Juan de Ribera, 2.ª edició il·lustrada i amb apèndixs i notes, Xàtiva, 1921.
• PASCUAL y BELTRÁN, Ventura: Játiva biográfica, València, vol. II, 1931, pàgs. 245-249.
• PONS FUSTER, Francisco: La espiritualidad valenciana. El iluminismo en los siglos XVI y XVII, València: Universitat de València (Departament d'Història Moderna), 1991a.
• PONS FUSTER, Francisco: Místicos, beatas y alumbrados, València: Edicions Alfons el Magnànim Institució Valenciana d'Estudis i Investigació, 1991b.
• PONS FUSTER, Francisco: «Mujeres y espiritualidad. Las beatas valencianas del siglo XVII», Revista de Historia Moderna, Universitat d'Alacant, 10 (1991c), pàgs. 73, 76, 77, 83, 91 i 93.
• PONS FUSTER, Francisco: «Monjas y beatas en la espiritualidad valenciana de los siglos XVI y XVII», dins Valencianos en la Historia de la Iglesia, València: Facultad de Teología San Vicente Ferrer, 2008, Vol. II, pàgs. 253, 254 i 255.
• PONS FUSTER, Francisco: «El patriarca Ribera y la espiritualidad franciscana», dins E. Callado Estela (coord.), Curae et Studii exemplum. El Patriarca Ribera cuatrocientos años después, València: Universitat de València, 2009, pàgs. 269-300.
• PONS FUSTER, Francisco: «Modelos de mujeres espirituales. El ejemplo de las beatas valencianas y su evolución histórica», dins Javier Burrieza Sánchez (ed.), El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII), Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015, pàgs. 211-237.
• ROBRES LLUCH, Ramón i ORTOLA, José Ramón: La monja de Lisboa, epistolario inédito entre Fray Luis de Granada y el patriarca Ribera, Castelló: [s. n.], 1947, pàgs. 28-29.
• SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (Siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. I, pàgs. 36 i 65 /vol. II, pàgs. 68, 356 i 362.
• SANCHIS, Jaime (OFM): Relación breve de la vida, virtudes y milagros de la humilde sierva del Señor Sor Margarita Agullona, Beata profesa de la Orden del Serafico padre S. Francisco, València: a casa de Juan Chrysostomo Garriz, en 8é, 1607.
• SANCHIS, Jaime (OFM): La Venerable sebatense Sor Margarita Agullona, terciaria franciscana: su vida y sus escritos, Xàtiva: tipografia de la Virgen de la Seo, 1921.
• SIMÓN DÍAZ, José: Bibliografía de la literatura hispánica, Madrid: CSIC, vol. IV, 1972, pàg. 556.
• XIMENO, Vicente (1980): Escritores del reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII, Valencia: Librerías París-Valencia, I, pàgs. 216-218.