Saltar al contenido principal

Escriptores valencianes de l'Edat Moderna

Semblança biogràfica de sor Margarita del Espíritu Santo (1647-1719)

Semblança biogràfica

Foto de Sor Margarita del Espíritu Santo 1647-1719)
Sor Margarita del Espíritu Santo

Nasqué a Alacant el 31 de desembre de 1647. Era filla del cirurgià Antonio Rodríguez i de Vicenta Martínez. Ja de molt xicoteta tocava l'arpa. En aquell temps, va convertir una mora afeccionada a la nigromància. Als vuit anys volia marxar al desert amb una altra xiqueta per fer vida penitent i després volgué refugiar-se en la cova de santa María Magdalena de Marsella. Entrà en el convent de Carmelites descalces de sant Josep de València als catorze anys, allí professà amb dispensa. L'aquebisbe Rocaberti li encarregà que isquera del convent per a la fundació del convent del Corpus Christi de Carmelites descalces. Un any després, autoritzada per un Breu d'Inocenci XI, passà al de santa Úrsula, de la mateixa ciutat, corresponent a l'orde de sant Agustí, on professà el 6 d'octubre de 1683. Morí el 29 de gener de 1719.

Maltés i López (1991: 368v-369) descriuen les seues habilitats per a la lectura, l'escriptura i la música:

De los tres a los cuatro años de su edad, la adelantó el Señor la luz del uso de la razón. La dotó de un claro y agudo ingenio, de bellísima índole y de nobles y despejadas potencias, que fue perfecionando con los años. Su agudeza en el discurrir, componer algunos papeles en verso y notar las cartas, era un prodigio. No tenía mas de cinco años y así en las labores, como en escribir, leer y contar, podía ser maestra. En esa misma edad aprendió perfectamente la solfa, tañer, y templar el arpa con tanta destreza que ya no hubo menester quien las enseñase.

Pel que fa als seus escrits, destaquem unes línes de l'esmentada Oracion funebre... de (Sanz 1719: 57):

Todos sus papeles están llenos de divinas escrituras, explicadas con tal propiedad y profundo sentido, que es admiración de los mismos Teólogos; siendo así que no se sabe aprehendiese la lengua latina, ni se halla que explique una sola palabra con ella, si solo en la lengua vulgar castellana, de que usamos comúnmente.

Gemma de la Trinidad (2011: 402) indica que les obres de sor Margarita han arribat fins als nostres dies, així com l'especialista en temes agustinians, Rafael Lazcano observa que les seues obres es troben en el convent de santa Úrsula de València. Així ho llegim en Martínez (1992: 66) de la venerable que murió, en olor de santidad en el monasterio de santa Úrsula de Valencia, se conservan algunos manuscritos de sus cartas y apuntes espirituales. Panedas (1998: 276) apunta que dels seus papers es conserva en el convent part del seu diari espiritual.

Escrits

  • «Dos exposiciones del Psalm Miserere».
  • «Exposición de les Lamentaciones de Jeremías, en nombre de la caridad de Dios, a vista de la Passión del Salvador y de la ingratitud de los hombres».
  • «Exposición de la Oración de Jeremías, Recordare Domine, en nombre de Cristo y de su Santísima Madre».
  • «Exposición del Psalmo XXI, Deus, Deus meus respice in me».
  • «Exposición del capítulo XXIV del Eclesiástico Ad initio et ante saecula…, puesto en boca de la Virgen para representar sus perfecciones y privilegios».
  • «Cartas espirituales a sus confesores sobre su vida interior».
  • «Poesías».

Referències bibliogràfiques

  • ÁLVAREZ FAEDO, María José: A Bio-Bibliography of Eighteenth-Century Religious Women in England and Spain, Lewiston: The Edwin Mellen Press, 2005, pàgs. 33 i 59-60.
  • CALATAYUD BAYA, José: Diccionario abreviado de personajes alicantinos, Alacant: Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1977, pàg. 11.
  • CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Biografía Eclesiástica Completa: Vida de los personajes del Nuevo y Viejo Testamento, de todos los santos que genera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en orden alfabético, Madrid: Imprenta Eusebio Aguado, 1848, vol. 5, pàgs. 613-615.
  • GIL DOLZ, Pedro: Sermon histórico-moral en las exequias de la venerable madre Luisa Zaragoza de Carlet: que se celebraron en el Real Convento de Nra. Sra. del Carmen de esta ciudad de Valencia... presente año de 1727 / y predicó el Dotor [sic] Pedro Gil Dolz...; sale a luz a expensas de la Devocion de algunos, València: Imprenta José García, [1727?], pàg. 74.
  • GREGORI, Vicente: Sermon en las funerarias de la Venerable Señora Luisa Zaragozà y de Hernandorena, natural de la Villa de Carlet, que se celebraron en la Iglesia parroquial de Santa Catarina Martir de esta ciudad de Valencia. Predicóle el Dotor Vicente Gregori, València: Imprenta José García, 1728, pàgs. 61, 65 i 66.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Escritoras de la Gobernación de Orihuela en los siglos XVII-XVIII», URYULA. Revista de investigación del Centro de Estudios Históricos de Orihuela, Orihuela: Asociación de Amigos de Orihuela, 2007, pàg. 74.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs. 56-57.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una Recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013a), pàg. 275.
  • JORDÁN, Jaime: Historia de la provincia de la Corona de Aragon de la Sagrada Orden de los Ermitaños de Nuestro Gran Padre San Agustín. Compuesta de quatro reynos, Valencia, Aragon, Cataluña, y las Islas de Mallorca, y Menorca; y dividida en quatro partes. Parte primera, vol. II, València: Antonio Bordazar, 1712, pàg. 529.
  • MALTÉS, Juan Bautista i LÓPEZ, Lorenzo: Ilice ilustrada. Historia de la muy noble, leal y fidelísima ciudad de Alicante, edició de María Luisa Cabanes i Susana Llorens Ortuño, Alacant: Ayuntamiento de Alicante, 1991, pàgs. 368v-370v.
  • MARTÍ i ASCÓ, Manuel: «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», dins Escriptors de l'Edat Moderna, València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2004, pàg. 129.
  • MARTÍNEZ CUESTA, Ángel: Monjas Agustinas Descalzas de San Juan de Ribera, Acta Ordinis, vol. XXVII, 86 [1992], pàgs. 60-67.
  • MAS i USÓ, Pasqual i VELLÓN LAHOZ, Javier: Literatura barroca en Castellón: María Egual (1655-1735). Obra completa, Castelló: Sociedad Castellonense de Cultura, 1997, pàg. 16.
  • MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Compendio Histórico Oriolano, manuscrit [còpia microfilmada en la BPE d'Oriola], llibre IX, pàgs. 692-696.
  • ORTÍ y MAYOR, José Vicente: Vida, virtudes y prodigios de la Venerable Señora Dª Gertrudis Anglesola, religiosa cisterciense y dos veces abadesa en el monasterio de Nuestra Señora de Gratia Dei, vulgo de la Zaydia, en la ciudad de Valencia [...] Que escrivia don Joseph Vicente Ortì y Mayor [...], València, José Tomás Lucas, 1743, pàgs. 395 i 444.
  • ORTÍ y MAYOR, José Vicente: Vida, virtudes, y favores de la Venerable Luisa Zaragozá, llamada comúnmente Luisa de Carlet. Escriviala Don Joseph Vicente Ortí y Mayor, natural de Valencia, quien la dedica a la Sacratissima Virgen de los Desamparados, València: José Estevan Dolz, 1749, pàgs. 548-549, 568-569 i 598-600.
  • PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas. 400 años (1597-1997), Federación de Agustinas Descalzas, 1998, pàgs. 31, 258, 269 i 370.
  • RICO GARCÍA, Manuel: Escritores de Alicante y su provincia (124 microfitxes), Alacant: Institut Juan Gil-Albert, 1986, vol. I, pàgs. 111-112.
  • RICO GARCÍA, Manuel: Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia, Alacant: Instituto Juan Gil-Albert, 1987, pàg. 40.
  • SANS, José: Oracion funebre en las exequias de la venerable, y penitentissima Madre Margarita de el Espiritu Santo, religiosa Agustina Descalza, en su... Convento de Santa Ursola de... Valencia dixola en su Iglesia á 26 de junio de 1719 el padre... José Sanz presbitero de la Congregación de el Oratorio de la misma ciudad..., València: Antonio Bordazar, 1719.
  • SANTIAGO VELA, Gregorio de: Ensayo de una Biblioteca Ibero-Americana de la Orden de San Agustín. Obra basada en el Catálogo bio-bibliográfico agustiniano de Bonifacio Moral, Madrid: Imprenta Del Asilo de Huérfanos del Sagrado Corazón de Jesús, 1915, vol. II, pàgs. 352-353.
  • SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autores españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. I, pàgs. 400-401.
  • TRINIDAD, Gemma de la (OSA): «Labor literaria de las agustinas en el siglo XVIII», dins La clausura femenina en el Mundo Hispánico: una fidelidad secular: XIX Simposium, San Lorenzo del Escorial, 2 al 5 de septiembre, 2011, vol. 1, pàgs. 401-402.
  • VILLERINO, Fra Alonso de: Esclarecido solar de las religiosas reformadas de Nuestro Padre Agustín, y vidas de las insignes hijas de sus conventos, Madrid: Juan García Infançón, 1694, vol. III, pàg. 172b.
  • VIVES CÍSCAR, José: Bosquejo biográfico del pintor y grabador valenciano Crisóstomo Martínez y Sorlí: discurso leido en la sesión pública que celebró la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos de Valencia con motivo de la apertura del curso oficial...1980 á 1981, València: Federico Doménech, 1890, pàg. 81.
  • XIMENO, Vicente: Escritores del reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII, València: Librerías París-Valencia, 1980, vol. II, pàgs. 179-181.
Pujar