Saltar al contenido principal

Escriptores valencianes de l'Edat Moderna

Semblança biogràfica de Mariana Cuñat y Serra (1750-¿?)

Semblança biogràfica

La beata Mariana nasqué el 1750 en territorio valencià. Era filla de Miguel Cuñat i Maria Serra. Es casà als 17 anys amb José Font i als 29 es convertí a la vida devota.

Escrigué una Relación de varios hechos de mi vida y coplas a la Virgen, que es troba en la Biblioteca General i Històrica de la Universitat de València, ms. 762, 178 folis escrits, redactada a principis del segle XIX. En els darrers fulls de la Relación [pàgs. 303-313] trobem escrites de la seua mà unes «coplas de la Virgen».

Escrits

  • Relación de varios hechos de mi vida y coplas a la Virgen.
  • «Coplas de la Virgen».

Referències bibliogràfiques

  • BOLUFER PERUGA, Mónica: «Mujeres de letras. Escritoras y lectoras del siglo XVIII», dins Rosa M.ª Ballesteros García i Carlota Escudero Gallegos (eds.), Feminismos en las dos orillas, Málaga: Universidad, 2007, págs. 113-141.
  • BOLUFER PERUGA, Mónica: «De violentar las pasiones a educar el sentimiento: el matrimonio y la civilidad dieciochesca», dins Actas de la XI Reunión Científica de la FEHM, Granada: Universidad de Granada, 2012, vol. II, pàg. 354.
  • CUÑAT y SERRA, Mariana: Relacion de varios hechos de su vida, y coplas a la Virgen, (BUV, Ms. número 762).
  • Diario oficial del Ministerio de la Guerra, any II, número 289, dissabte 21 de desembre de 1889, vol. IV, pàg. 970.
  • DÚAS LÚAS: Místicas e intelectuales católicas en España: una guía del siglo XV al presente, 6 (abril 2012), pàg. 5.
  • DURÁN LÓPEZ, Fernando: «Nuevas adiciones al catálogo de la autobiografía española de los siglos XIX (segunda serie)», Signa, 13 (2004), pàgs. 395-495.
  • DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, pàg. 285, nota 21.
  • DURÁN LÓPEZ, Fernando: «Las autobiografías femeninas en la España del siglo XIX», dins La mujer de letras o la letraherida. Discursos y representaciones sobre la mujer escritora en el siglo XIX, Madrid: CSIC, 2008, pàg. 265.
  • GUTIÉRREZ DEL CAÑO, Marcelino: Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, València: Llibreria Maraguat, 1913, vol. I, pàgs. 254-255.
  • PÉREZ SARMIENTO, Uxía: «Narrativa y autobiografía femenina en la revista Signa», Treball de fi de Grau de Llengua i Literatura Espanyola, UNED, curs 2013-2014, pàg. 15, notes 33 i 44.
  • POUTRIN, Isabelle: «La lecture hagiographique comme pratique religieuse féminine (Espagne, XVIe-XVIIe siècles)», Mélanges de la Casa de Velázquez. Nouvelle série, 33/2 [=Le temps des saints], 2003, pàg. 92.
  • ZARAGOZA i GÓMEZ, Verònica: «Historiar les protagonistes absents. La poesia femenina de l'edat moderna a l'àmbit català», dins Josa, Lola i Lambea, Mariano (eds.), Allegro con brio. I Encuentro «Aula Música Poética» de Jóvenes Humanistas (Barcelona, 9 y 10 de octubre de 2012), Barcelona, Universitat de Barcelona, Generalitat de Catalunya, 2013, pàg. 156.
  • ZARAGOZA i GÓMEZ, Verònica: «"Pues que tiene libertad por decir alguna cosa...". Noticia del cuaderno poético de sor Eulària Teixidor (siglo XVIII)», dins Mercedes Arriaga Flórez, et. al. (eds.), Ausencias: escritoras en los márgenes de la cultura, Sevilla: Arcibel Editores, 2013, pàg. 1.364.
Pujar