Semblança biogràfica

Monja del convent de Nostra Senyora de Gratia Dei, conegut com la Saïdia, als afores de València, i pertanyent a l'orde de sant Bernart. Aquesta poetessa, coneguda com Na Romera, era assídua en certàmens poètics del segle XVII al costat de poetes destacats de l'època com Gaspar Aguilar, Jeroni Martínez de la Vega, Gaspar Mercader, etc., amb peces en llengua castellana, en els quals guanyà algun guardó. Morí el 1621. Pasqual Mas i Usó (1991) apunta els títols i certàmens en què participà. Es reparteixen així: «Milagro ser que acierte» i «Benito vuestra vida nos espanta», per al certamen de «Justes a la devoció de Bernardo Catalá de Valeriola» (València, circa 1592), que podem trobar en el volum sobre les Justas dedicades a Valeriola (1602); dues, «Pagó Raimundo el natural tributo» i «Trescientos años ha que dejó el mundo» per a la «Justa poética en honor de San Ramón de Peñafort» (València, 1602) dins de la Relación de las famosas fiestas que hizo la ciudad de Valencia, a la canonización del bienaventurado S. Raymundo de Peñafort, en el Convento de Predicadores de Vicente Gómez Corella, València: Juan Chrysostomo Garriz, 1602; dos poemes per a la «Justa en honor del pare fra Domingo Anadón» (València, 1606), «En más de una ocasión» i «Entre pobres, Domingo, os considero» en la Verdadera relación de la vida, muerte, y hechos milagrosos del bendito P. F. Domingo Anadón, portero, y limosnero del Convento de Predicadores de Valencia. Van añadidas cosas muy notables, con una Justa Poética, que en su alabança se tuvo el año 1606, de Vicente Gómez, València: al costat del molí de Rovella, 1607; la composició «Tenéys una fe tan biva» per a les Fiestas que la insigne ciudad de Valencia ha hecho por la beatificación del Santo Fray Luys Bertrán junto con la comedia que se representó de su vida y muerte y el Certamen Poético que se tuvo en el Convento de Predicadores, con las onras de los poetas y sentencia, de Vicente Gómez, València: Pedro Patricio Mey, 1608. Escrigué sor Bernarda per a dues justes més: una altra a Tomás de Villanueva (València, 1619) que trobem dins del volum de Jerónimo Martínez de la Vega, en Solenes i grandiosas Fiestas, que la noble, i leal Ciudad de Valencia a echo por la Beatificación de su Santo Pastor, i Padre D. Tomás de Villanueva. Al muy ilustre Cabildo, i Canónigo de su Santa Iglesia Metropolitana, València: Felipe Mey, 1620; i el certamen en honor a Santa Teresa de Jesús (València, 1621) amb la composició «El Cielo Santo os alabe» dins el volum de Mandoca Sacristán Fiestas que el Convento de nuestra Señora del Carmen de Valencia hizo a nuestra Santa Madre Teresa de Iesus, a 28 de Octubre, 1621, València: Felipe Mey, 1622, i que es troba transcrit en les pàgines 196-201 (i esmentada en el «Vejamen», pàg. 164).

Escrits

• Composicions poètiques presentades a diversos certàmens.

Referències bibliogràfiques

• BARANDA LETURIO, Nieves: Cortejo a lo prohibido. Lectoras y escritoras en España moderna, Madrid: Arco/Libros, 2005, pàg. 222.
• ESCARTÍ, Vicent J.: Literatura valenciana essencial dels segles XVI i XVII. Textos, pág. 173.
• FERRANDO, Antoni: Els certàmens poètics valencians del segle XIV al XIX, València: Institut de Literatura i Estudis Filològics, 1983, pàgs. 882, 900, 904-906, 917, 919, 923, 933 i 942.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs. 73-74.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una Recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013a), pàgs.274-275.
• MARTÍ GRAJALES, Francisco: Ensayo de un diccionario biográfico y bibliografico de los poetas que florecieron en el reino de Valencia hasta el año 1700, Madrid: Tipografía de la Revista de archivos, bibliotecas y museos, 1927, pàgs. 411-413.
• MARTÍ i ASCÓ, Manuel: «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», Scripta, 1 (2013), pàgs. 362-380.
• MAS i USÓ, Pasqual: Justas, academias y convocatorias literarias en la Valencia Barroca (1591-1705). Teoría y práctica de una convención, València, 1991, tesi de doctorat.
• MIRALLES, Eulàlia: «Poesia, teatre i prosa del barroc», dins Panorama crític de la literatura catalana. Edat moderna, Barcelona: Vicens Vives, 2011, vol. III, pàg. 257.
• PICATOSTE y RODRÍGUEZ, Felipe: Los españoles en Italia, Madrid: Imprenta de la viuda de Hernando, 1887, vol. 1, pàg. 114.
• SALVÁ, Pedro: Cancionero de la Academia de los Nocturnos de Valencia estractado de sus actas originales, València: Imprenta F. Vives i Mora, 1905, pàgs. 127-128, 180, 182-183 i 190.
• SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (Siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. II, pàgs. 228 i 367.
• SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autores españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. II, pàg. 163.
• SIMÓN DÍAZ, José: Bibliografía de la literatura hispánica, Madrid: CSIC, 1984, vol. XIV, pàg. 621.
• ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica: «La permeabilitat de la clausura: el convent dels Àngels a la Barcelona del segle XVII i l'obra de Contesina Fontanella», comunicació presentada al XII Congrés d'Història de Barcelona «Historiografia Barcelonina. Del mite a la comprensió» (Barcelona, 30 de novembre i 1 de desembre de 2011), 2011, pàg. 3.
• ZARAGOZA GÓMEZ, Verònica: «La obra literaria de los Fontanella al entorno del monasterio dominico de Nuestra Señora de los Ángeles y pie de la Cruz (Barcelona, siglo XVII)», Archivum Fratrum Praedicatorum, Roma: Angelicum University Press, 2012, vol. LXXXII, pàg. 226, nota 26.