Saltar al contenido principal

Escriptores valencianes de l'Edat Moderna

Semblança biogràfica de sor Josefa María García (1673-1743)

Semblança biogràfica

Sor Josefa María García (1673-1743)
Sor Josefa María García

Filla de Martín Garcia, sastre i natural de Conca, i la valenciana Gerarda Abril, nasqué el 25 de març de 1673 a València, dins d'una família nombrosa. Va ser primera filla del reial convent de caputxines de la vila de Castelló de la Plana. Hi entrà quan tenia vint anys i posteriorment va ser mestra de novícies. El seu director va ser Miguel Català. Sembla que tenia el do de la profecia i era consultada en successos greus. Al final de la seua vida, plena de virtuts, se li atribueixen diversos miracles.

Pel que fa als seus escrits, diu el biògraf Vela (1750, 60-61) en un episodi sobre la dislocació dels ossos de la sor, «de los mas admirables de su prodigiosa vida»:

(...) ha parecido no defraudar a quien leyere esta relación de las palabras y frases con que la misma madre lo escribe en el breve cuaderno que ha quedado de su mano escrito con el apremio de sus confesores, y que se escapó de las llamas por especial divina providencia, en cuanto puede discurrirse.

Trancrivint les paraules del seu confessor espiritual, Miguel Català, en un fragment en el qual ens relata què succeí després d'haver estat malalta:

(...) le ordené que adelantase la relación de sus cosas sobrenaturales con la extension posible para consultarlas con personas inteligentes en tales asuntos, pero que fuese en la forma dicha de referirlas en tercera persona. (…) Obedeció, como siempre, escribiendo algunos cuadernos. Y descuidando yo de pedirle lo escrito, cuando después de mucho tiempo le ordené, que me lo entregase. Me respondió que ya los había quemado. Reprendí mucho esta acción, pero me satisfizo, diciendo, que había juzgado que yo me había satisfecho ya de mis recelos (así era verdad como lo dijo), y que por esa razón había quemado los papeles para que las monjas después de su muerte no hallasen un tan claro testimonio de sus ingratitudes y repetidas miserias. No tuve valor para ordenarle de nuevo que volviese a escribir lo que había quemado, por considerarla llena de penosos accidentes (...) (Vela 1750: 273).

Vela transcriu algunes paraules de la mateixa sor al llarg de la relació de la seua vida.

Alhora, sor Josefa mantingué relació epistolar amb «cierta religiosa carmelita descalza del convento de Santa Teresa de Écija», com consta en el Sermon funebre-historico... (Doménech 1752: 89), però no en tenim més notícia a hores d'ara. Sembla que l'escriptura de cartes era una tasca freqüent per a aquesta religiosa (vegeu Doménech 1752: 91-92). M. Victoria Triviño (1992: 294) en parla d'algunes de la mare Josefa: «al hermano limosnero fray Joaquín» datada el 29 de desembre de 1732, i la transcriu completa (Triviño 1992: 298-299); i «a un padre (no dice el nombre) recomendándole atención del mismo hermano Joaquín» del 10 de desembre de 1737, que es trobaven en l'arxiu del monestir de caputxines de Castelló. Igualment el pare caputxí Benjamín Pertejo (1993: 33) afirma que es conservaven al convent tretze cartes autògrafes de sor Josefa, entre completes i incompletes, i quatre folis sobre les seues experiències místiques. Triviño (1992: 295-299) transcriu alguns fragments escrits per sor Josefa: «Amor que dilata y traspasa el corazón» (f. 60-61), «Viaje al Infierno» (f. 77), «Misteriosa visión» (f. 89), «Corazón nuevo» (f. 95), i «Consejos» (f. 351-352).

Escrits

  • Relació de la seua vida i experiències místiques per ordre dels seus confessors.
  • Cartes.

Referències bibliogràfiques

  • BALBÁS CRUZ, Juan Antonio: Casos y cosas de Castellón, Castelló: José Armengot, 1884.
  • CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Biografía Eclesiástica Completa: Vida de los personajes del Nuevo y Viejo Testamento, de todos los santos que genera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en orden alfabético, Madrid: Imprenta Eusebio Aguado, 1848, vol. VIII, pàgs. 188-197.
  • DOMÉNECH, Cristóbal: Sermon Funebre-Historico Que En Las Exequias Que En Exequias de La V. Sra. de Dios Sor Josepha Maria Garcia, Predico En Valencia el 1752, El R. P. Christoval Domenech, València: José Estevan Dolz, 1752.
  • LAVRIN, Asunción: «Los senderos interiores de los conventos de monjas», dins en El alma de las mujeres. Ámbitos de espiritualidad femenina en la modernidad (siglos XVI-XVIII), Javier Burrieza Sánchez (ed.), Valladolid: Universidad de Valladolid, 2015, pàg. 173.
  • PERTEJO (caputxí), P. Benjamín: El Real Convento de las Monjas Clarisas Capuchinas de Castellón. III Centenario de su fundación (1693-1993), Castellón de la Plana, 1993, pàgs. 5, 7, 14-16, 24, 27, 32-42 i 51.
  • RISCO, Fra Manuel: España Sagrada: Theatro geographico-historico de la iglesia de España, Madrid: Impremta de la Viuda de Joaquín Ibarra, vol. XLII, 1701, pàg. 167.
  • VELA, José: Idea de la perfecta religiosa en la vida de la ven. Madre Sor Josepha Maria García, primera hija del Real Convento de Capuchinas de la villa de Castellón de la Plana en el reino de Valencia, y Abadesa que murió del mismo, València: Viuda d’Antonio Bordazar, 1750.
  • TRIVIÑO, María Victoria (OSC): Escritoras clarisas españolas. Antología, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1992, pàgs. 293-299.
Pujar