Semblança biogràfica

Nasqué a Dénia el 3 de novembre de 1571. Filla de Radó Simeón, mercader, i de Jerónima Fuster. Ja de xiqueta portava la correspondència i comptabilitat de la casa. Als dotze anys pretenia anar-se'n a València per a cuidar els malalts de l'hospital general, però els pares li ho impediren. Quan es quedà òrfena de pare i mare, va poder dedicar-se a les obres de caritat: repartí tots els seus béns als pobres i començà una vida de mortificació. La fundació del convent d'agustines descalces de Dénia pel Duc de Lerma la refermà en el seu vot de castedat que havia fet als 12 anys. Obtingué una de les sis places que oferí el Duc de Lerma per a inaugurar el monestir i va prendre l'hàbit el 25 de gener de 1604, amb el rei Felip III com a padrí.

No portava encara sis anys de religiosa quan el patriarca de València, Juan de Ribera, la trià per a fundar a Almansa el convent del Corpus Christi el 7 de gener de 1609, i un altre a Múrcia d'agustines descalces el 7 de març de 1615, on romangué fins la seua mort, el 25 de febrer de 1631. Aquest convent de Múrcia es trobava en una situació calamitosa i ella planejà posar telers de seda, amb què fabricava damascos, vellut, etc. de bona qualitat. Les monges aplegaren a fer terns d'una peça amb imatges de la història sagrada, brodades en or i argent.

En el monogràfic elaborat pel capellà de les monges agustines de Múrcia i canonge de la Santa Església Catedral de Múrcia el pare Jesús Belmonte Rubio (2011: 145-153), parla de com s'inicià formalment el procés de la Causa de Beatificació i Canonització de sor Mariana el 1919 (a hores d'ara paralitzat). Belmonte (2011: 272) explica que ella escribía como hablaba, sin reglas de ortografía, que no las había, y con el seseo propio de su Denia natal. És possible, doncs, que sor Mariana fos valencianoparlant. Tanmateix, els escrits estan en castellà. La seua activitat literària es produí ja sent priora en els convents esmentats. No existeix una edició dels seus escrits, encara que l'any 2005 l'Ajuntament de Dénia publicà un volum per commemorar el 400 aniversari de la presència de la comunitat de religioses agustines a Dénia (1604-2004). Pablo Panedas (2005: 141) dedica un apartat a San Simeón, i transcriu una de les seues cartes (en llengua castellana); indica que només es conserva una copia literal de las cartas de la R. M. S. Simeón, J. M. C., encara que algunes s'inclogueren en La Phenix de Murcia. Vida, virtudes, y prodigios de la Venerable Madre Mariana de San Simeón fundadora de los conuentos de Agustinas Descalzas de Almansa, y Murcia (1746), del jesuïta José Carrasco. A més, en La Phenix, apareixen també els següents escrits de San Simeón: «Modo que debe guardarse, quando una persona quiere hacer Voto simple de Castidad» (Carrasco 1746: 24-28), Puntos de la Sagrada Passión, para meditar desde la Septuagesima, escrit el 1624 (Carrasco 1746: 245-248); Puntos del misterio de la Encarnación, para que tengan oración todas las Hermanas, cada una el suyo, (Carrasco 1746: 248-250); i Espejo de una religiosa perfecta (obra en vers) (Carrasco 1746: 427-429) i Panedas (1998: 352-354). San Simeón redactà també uns Avisos espirituales, dirigits a fra Juan Jiménez (Carrasco 1746: 418-424), que també podem llegir en Panedas (1998: 349-352). Així mateix, confeccionà uns Apuntes de diversos sucesos de su vida, escrits per ordre del seu confessor, que Carrasco utilitzà com a biògraf per a escriure la vida de sor Mariana, en la qual trobem alguns transcrits (Carrasco 1746: 90-91, 92-93, 95-97, 100-101, 156-157, 316, 333-334, 345-348, 350-353, 386-392 i 402-403). I també llegim en Carrasco (1746: 425-427) algunes de les moltes màximes que deixà escrites per a la perfecció de les seues «Hijas Religiosas».

La venerable també escrigué nombroses cartes, algunes dirigides a la Prelada, en Carrasco (1746: 217-218, 252-253 i 254-256) en trobem alguns fragments, una al «Caballero Ragusano» (Carrasco 1746: 48-49), així com una vintena que des de Múrcia dirigí a Almansa. Pablo Panedas (Seser i Canet, coord., 2005: 133) indica que totes, excepte una de 1618, estan datades entre 1625 i 1631 i que es trobaven en l'arxiu d'Almansa.

Segons ens han indicat en els arxius corresponents, ni a Dénia ni a Almansa guarden manuscrits de «la Hermana San Simeón», com ella mateixa s'anomenava (Belmonte 2011: 44). L'arxiu del convent murcià es va perdre per complet a causa dels estralls de la Guerra Civil i, com diu Belmonte (2011: 121), les monges hagueren d'abandonar precipitadament el convent.

Escrits

• «Modo que debe guardarse, cuando una persona quiere hacer voto simple de castidad».
• «Puntos de la Sagrada Pasión, para meditar desde la Septuagésima».
• «Puntos del misterio de la Encarnación, para que tengan oración todas las hermanas».
• «Apuntamientos de varios sucesos de su vida, escritos por orden de su confesor».
• «Avisos espirituales, dirigidos al padre fray Juan Jiménez, franciscano descalzo de la provincia de San Juan Bautista de Valencia».
• Espejo de una religiosa perfecta (en vers).
• «Cartas espirituales».
• «Máximas para la perfección de sus "Hijas Religiosas"».

Referències bibliogràfiques

• AGÜERA ROS, José Carlos: «El platero cordobés Juan Bautista Herrera (activo 1608-1646): trayectoria y nuevas atribuciones», Archivo español de arte, vol. 79, 314 (2006), pàg. 193.
• AGUSTINAS CONTEMPLATIVAS MONASTERIO SANTA ANA: «Mariana de San Simeón (1569-1631) -Murcia-», dins Agustinas santas: no canonizadas, 5 pàgines sense numerar.
• ATIENZA LÓPEZ, Ángela: «Ceremonia y espectáculo en la fundación de conventos femeninos en la Edad Moderna: la llegada y recepción de las monjas fundadoras», dins Campo y campesinos en la España Moderna. Culturas políticas en el mundo hispano (Multimedia) , María José Pérez Álvarez, Laureano M. Rubio Pérez (eds.); Francisco Fernández Izquierdo (col.), León: Fundación Española de Historia Moderna, 2012, pàgs. 1993, 1994 i 1997.
• BELMONTE RUBIO, Jesús: De la salida del sol a su ocaso. El convento de las Agustinas del Corpus Christi de Murcia, Múrcia: Agustinas Descalzas de Murcia, 2011.
• BOLETÍN DE LA COMISIÓN PROVINCIAL DE MONUMENTOS HISTÓRICOS Y ARTÍSTICOS DE BURGOS: «De bibliografía burgense (Disquisiciones y apuntes)», any XVIII, 39 (4 trimestre de 1939), pàg. 279.
• CALATAYUD BAYA, José: Diccionario abreviado de personajes alicantinos, Alacant: Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1977, pàg. 10.
• CANDEL CRESPO, Francisco: «Don Francisco Martínez de Cenicero, obispo de Canarias, Cartagena y Jaén. Un ilustre y desconocido riojano», Berceo, 101 (1981), pàg. 23.
• CARRASCO, José: La Phenix de Murcia. Vida, virtudes y prodigios de la venerable madre Mariana de San Simeón, fundadora de los conventos de Agustinas Descalzas de Almansa y Murcia, Madrid: Manuel Fernández, 1746.
• CLEMENTE LÓPEZ, Pascual: El convento de las Agustinas de Almansa: historia y arte, Albacete: Instituto de Estudios Albacetenses Don Juan Manuel, Serie I. Estudios; 156, 2005.
• IV CENTENARIO DE LA COMUNIDAD DE RELIGIOSAS AGUSTINAS DE DÉNIA: (conté reproducció facsímil del capítol VIII de La Phenix de Murcia. Vida, virtudes y prodigios de la venerable madre Mariana de San Simeón, Madrid, 1746), Xàbia: Imprenta Botella, 2004.
• DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la autobiografía religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, pàgs. 225 i 234.
• ESCARTÍ, Vicent J.: «Dones escriptores», Saó, 265 (setembre 2002), pàg. 7.
• ESTEBAN, Eustasio: La Sierva de Dios mariana de San Simeón, Religiosa Agustina, fundadora de los conventos de Agustinas Descalzas de Almansa y de Murcia. Posiciones y artículos para la causa de beatificación, Múrcia, 1921.
• GALERA MARTÍNEZ, Miguel [2012]: El convento de las Agustinas de Almansa. Fundación, intervenciones y uso.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs. 79-81.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una Recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013a), pàg. 277.
• JORDÁN, Jaime: Historia de la provincia de la Corona de Aragon de la Sagrada Orden de los Ermitaños de Nuestro Gran Padre San Agustín. Compuesta de quatro reynos, Valencia, Aragon, Cataluña, y las Islas de Mallorca, y Menorca; y dividida en quatro partes. Parte primera, vol. II, València: Antonio Bordazar, 1712, pàgs. 516, 532, 534, 536-539 i 695-706.
• LAZCANO, Rafael: «Labor literaria de las agustinas en el siglo XVII», dins La clausura femenina en el Mundo Hispánico: una fidelidad secular, (XIX Simposium San Lorenzo del Escorial, 2 al 5 de septiembre de 2011), vol. 1, pàg. 384.
• MARTÍ i ASCÓ, Manuel: «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», Scripta, 1 (2013), pàgs. 362-380.
• MAS i USÓ, Pasqual i VELLÓN LAHOZ, Javier: Literatura barroca en Castellón: María Egual (1655-1735). Obra completa, Castelló: Sociedad Castellonense de Cultura, 1997, pàg. 16.
• PALAU DIEGO, Francisco: El llobarro, Anales de Denia y su comarca, Pedreguer: Marina Alta, 1983, pàgs. 87-89.
• MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Compendio Histórico Oriolano, manuscrit [còpia microfilmada en la Biblioteca Pública d'Oriola], 1791-1816, llibre X, pàgs. 626 i següents.
• PALAU y DULCET, Antonio (1948): Manual del librero hispano-americano: bibliografía general española e hispano-americana desde la invención de la imprenta hasta nuestros tiempos con el valor comercial de los impresos descritos, Barcelona: Librería anticuaria de A. Palau, 1951, 2.ª edició, vol. III, pág. 191.
• PANEDAS GALINDO, Pablo: Agustinas Descalzas. 400 años (1597-1997), Federación de Agustinas Descalzas, 1998.
• PANES, Fra Antonio: Chrónica de la Provincia de San Juan Bautista, de Religiosos Menores Descalzos de la Regular Observancia de Nuestro Seráphico Padre San Francisco, dedicada al Sacro, Supremo y Real Consejo de Aragón. València: Gerónimo Vilagrasa 1666, vol. II, pàg. 40.
• PÉREZ SÁNCHEZ, Manuel: «"Arcas de prodigios" (A propósito de tres relicarios de plata de la catedral de Murcia)», Imafronte, Universidad de Murcia, 14 (1999), pàg. 198, n. 8.
• POUTRIN, Isabelle: Le voile et la plume: autobiographie et sainteté féminine dans l'Espagne moderne, Madrid: Casa de Velázquez, 1995, págs. 43-45, 339, 440, 454 i 456.
• RICO GARCÍA, Manuel: Escritores de Alicante y su provincia, Alicante: Instituto Juan Gil-Albert, 1986, vol I, pàgs. 41-43.
• RICO GARCÍA, Manuel: Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia, Alacant: Instituto Juan Gil-Albert, 1987, pàg. 27.
• RUIZ PARRA, Inmaculada: «Excavaciones arqueológicas en el ala sur del Convento de Agustinas Descalzas de Murcia», Memorias de Arqueología, 10 (1995), pàg. 569.
• SAN NICOLÁS, Andrés: Historia general de los religiosos descalzos del Orden de los Ermitaños del gran padre y doctor de la Iglesia san Agustín de la Congregación de España y de las Indias I, Madrid: Andrés García de la Iglesia, 1664, vol. I, pàgs. 171-177.
• SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. I, pàgs. 39, 66-67 / vol. II, pàgs. 15-17, 31, 339, 369 i 396.
• SERRANO y SANZ, Manuel (1893 i 1895): Apuntes para una biblioteca de autoras españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. II, pàgs. 357-358.
• SESER PÉREZ, Rosa i CANET LLIDÓ, Vicente: El Convent de les Agustines de Dénia y la Santíssima Sang. 400 anys de presència a Dénia, Ajuntament de Dénia, 2005.
• VILLERINO, Fra Alonso de: Esclarecido solar de las religiosas reformadas de Nuestro Padre Agustín, y vidas de las insignes hijas de sus conventos, Madrid: Juan García Infançón, 1964, vol. III, pàgs. 161b, 176b-180b, 181b i 183a.
• XIMENO, Vicente (1747-1749): Escritores del reyno de Valencia chronologicamente ordenados desde el año MCCXXXVIII de la christiana conquista de la misma ciudad hasta el de MDCCXLVII, València: Librerías París-Valencia, 1980, vol. II, pàgs. 379-381.