Saltar al contenido principal

Escriptores valencianes de l'Edat Moderna

Semblança biogràfica de sor Vicenta Rita Aguilar (1716-1785)

Semblança biogràfica

Estampa de sor Vicenta Rita Aguilar (1716-1785), per Francisco Jordán.
Estampa de sor Vicenta Rita Aguilar

Religiosa agustina de Sant Julià, extramurs de València, d'on va ser superiora. Nasqué a la ciutat de València a la parròquia de Sant Martín el 23 d'abril de 1716. Els seus pares eren Tomás Aguilar i Paula María Català. Des de xiqueta mostrà interés per la virtut i la decisió de ser religiosa. Una vegada hi professà, un confessor del convent de Dominics del Pilar, amb qui confessà no més d'una setmana, l'envià al pare fra Tomás Candeal com a director de la seua ànima. Passava hores dedicada a l'oració i al càstig del cos. Allò que passava pel seu esperit desvetlà l'interés dels prelats i els seus confessors l'obligaren a escriure'n diversos quaderns i unes cartes sobre matèries del seu esperit (que formaren part d'un volum en 4t). Aquests pogueren ser examinats en vida pels més famosos teòlegs de València. El pare Juan Bernal l'envià al pare Tomás Pérez, agustí biògraf de Beatriz Ana Ruiz i al dominic fra Gabriel Fernández. Sembla que existien originals de mà de l'autora en la llibreria del seu elogiador, el pare Hurtado. Però, no tenim més notícies de la seua localització.

Morí al Monestir de Sant Julià el 15 d'abril de 1785. Posteriorment es publicaren les seues virtuts i se li feren exèquies a càrrec del pare fra Francisco Hurtado, lector de Teologia i catedràtic de la Universitat. La parroquial de Sant Martín col·locà en la sagristia un retrat de sor Vicenta. L'Elogio fúnebre en las solemnes exequias de la V. M. Sor Vicenta Rita Aguilar, Religiosa agustina del convento de S. Julián, extramuros de Valencia, predicado el día XV de Septiembre de M D CCC III por el P. Fray Francisco Hurtado, Lector de teología en el Real Convento de S. agustín. Sale a luz a expensas del sobrino de la venerable, don Tomás Aguilar, s'imprimí a València per D. Benito Monfort, 1803, en 4t. En l'Elogio apareixen alguns fragments de la seua vida espiritual. I segons hi podem llegir sobre allò que es conserva del segle XVIII en el fons del convent de Sant Julià, s'hi troben només les dades dels ingressos de religioses, entre les quals:

(...) hay que destacar a sor Vicenta Rita Aguilar (...), de la cual fray Francisco Hurtado, agustino, cronista y predicador de Valencia pronunció un «panegírico» el 15 de septiembre de 1803, posteriormente publicado bajo el títol: Elogio fúnebre / en las solemnes exequias de la V. M. / Sor Vicenta Rita Aguilar (...). El libro contiene un magnífico grabado de Francisco Jordán, basado en un dibujo de Vicente López (Ferri Chulio 1987: 17-18).

Referències bibliogràfiques

  • ÁLVAREZ FAEDO, María José: A Bio-Bibliography of Eighteenth-Century Religious Women in England and Spain, Lewiston: The Edwin Mellen Press, 2005.
  • CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Biografía Eclesiástica Completa: Vida de los personajes del Nuevo y Viejo Testamento, de todos los santos que genera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en orden alfabético, Madrid: Impremta Eusebio Aguado, 1848, vol. I, pàgs. 231-233.
  • DURÁN LÓPEZ, Fernando: Catálogo comentado de la autobiografía española (siglos XVIII y XIX), Madrid: Ollero & Ramos, 1997, pàg. 48.
  • DURÁN LÓPEZ, Fernando: «Adiciones al catálogo de la autobiografía española en los siglos XVIII y XIX», dins Boletín de la Unidad de Estudios Biográficos, Barcelona, 4 (1999), pàgs. 73-98.
  • DURÁN LÓPEZ, Fernando: «Nuevas adiciones al catálogo de la autobiografía española en los siglos XVIII y XIX (segunda serie)», Signa, 13 (2004), pàgs. 395-495.
  • DURÁN LÓPEZ, Fernando: Un cielo abreviado. Introducción crítica a una historia de la autobiografia religiosa en España, Madrid: Fundación Universitaria Española/Universidad Pontificia de Salamanca, 2007, pàg. 276.
  • DURÁN LÓPEZ, Fernando: «Las autobiografías femeninas en la España del siglo XIX», dins Pura Fernández i Marie-Linda Ortega (eds.), La mujer de letras o la letra herida. Discursos y representaciones sobre la mujer editora en el siglo XIX, Madrid: CSIC, 2008, pàgs. 264- 265.
  • FERRI CHULIO, Andrés de: «Notas históricas sobre el convento de San Julián de agustinas ermitañas de Valencia», dins Las agustinas ermitañas de San José y Santa Tecla de Picassent, Sueca, 1987, pàgs. 17-18 i 42-43.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, págs. 37-38.
  • HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Favores que Dios hizo a Isabel de Trilles (¿?-Valencia, final siglo XVII). Una relación del padre Ginés Berenguer como muestra de la autobiografía femenina de la Edad Moderna», dins V Congreso Virtual sobre Historia de las Mujeres (15 al 31 de octubre de 2013), Publicaciones virtuales de la Asociación de Amigos del Archivo Diocesano de Jaén, 2013b, pàg. 5.
  • HURTADO, fra Francisco: Elogio fúnebre en las solemnes exequias de la V. M. Sor Vicenta Rita Aguilar, Religiosa agustina del convento de S. Julián, extramuros de Valencia, predicado el día XV de Septiembre de M D CCC III por el P. Fray Francisco Hurtado, Lector de teología en el Real Convento de S. agustín. Sale a luz a expensas del sobrino de la venerable, don Tomás Aguilar, València: Benito Monfort, 1803.
  • PASTOR FUSTER, Justo: Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días: con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno, Valencia: Librerías París-Valencia, 1980, vol. II, pàg. 116.
  • SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. II, págs. 47-48, 66 i 356.
  • SANTIAGO VELA, Gregorio: Ensayo de una Biblioteca Ibero-Americana de la Orden de San Agustín. Obra basada en el Catálogo bio-bibliográfico agustiniano de Bonifacio Moral, Madrid: Imprenta Del Asilo de Huérfanos del Sagrado Corazón de Jesús, 1913, vol. I, pàgs. 52-53.
  • SERRANO y SANZ, Manuel (1893 i 1895): Apuntes para una biblioteca de autoras españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. II, pàg. 1.
  • TRINIDAD, Gemma de la (OSA): «Labor literaria de las agustinas en el siglo XVIII», dins La clausura femenina en el Mundo Hispánico: una fidelidad secular (XIX Simposium San Lorenzo del Escorial, 2 al 5 de septiembre de 2011, vol. 1, pàg. 402.
Pujar