Semblança biogràfica

Nasqué a Oriola. Filla de Ginés Ros i Vicenta Martínez. Professà en el Tercer Orde de sant Francesc el 25 de març de 1681. Era neboda del venerable germà Gerónimo Tomás de Casanova Sanchiz, que morí a Granada i la vida del qual escrigué José Vicente Ortí Mayor. També escrigué Ortí la vida de Rufina. Morí l'1 d'agost de 1697. Va ser soterrada en l'església del convent de sant Gregori de religiosos franciscos descalços i les exèquies se celebraren en la parroquial de santa Justa i Rufina el 21 d'agost del mateix any.

Dels seus escrits podem llegir alguns fragments de la seua «Vida propia» en l'Oració fúnebre que li va fer el seu confessor fra Pedro Domingo (1697). El biògraf indica aquells passatges en què utilitzà els escrits de la «Vida» de la beata per a fer parlar sobre la seua vida interior.

En la biografia que ens ofereix Montesinos (llibre XII, 478-480) en el seu Compendio Histórico Oriolano trobem transcrites, per una banda, unes endechas que ella misma había compuesto, entre otras varias jaculatorias, y aspiraciones. I per una altra, una carta dirigida per la sor a «cierta persona joven» que li demanava remei per als seus mals: Mi estimadísima hermana y señora (...), sense data (Montesinos: llibre XII, 480-482).

Escrits

• La Vida propia.
• «Poesías para expresar su afecto en Nochebuena».
• «Complantas, jaculatorias y aspiraciones».
• «Carta "a cierta persona joven"».

Referències bibliogràfiques

• APARICIO LÓPEZ, Teófilo: Beatriz Ana Ruiz: gloria insigne de Guardamar, Valladolid: Estudio Agustiniano, 1989, pàgs. 79-81.
• CALATAYUD BAYA, José: Diccionario abreviado de personajes alicantinos, Alacant: Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1977, pàg. 11.
• CASTELLANOS DE LOSADA, Basilio Sebastián (dir.): Biografía Eclesiástica Completa: Vida de los personajes del Nuevo y Viejo Testamento, de todos los santos que genera la Iglesia, papas y eclesiásticos célebres por sus virtudes y talentos, en orden alfabético, Madrid: Imprenta Eusebio Aguado, 1848, vol. XXIII, pàgs. 760-761.
• DOMINGO, Pedro (OFM): Oración fúnebre en las gloriosas exequias... en la insigne parrochial de las gloriosas Santas Iusta y Rufina... de Orihuela, á 21 de agosto de 1697, a la... memoria... de... soror Rufina Ros de Iesus..., Oriola: Jaime Mesnier, 1697.
• GARCÍA BUSQUETS, Anna: «Notícia d'una mística catalana de principi del segle XVIII: Teresa Mir i March i la seva autobiografia espiritual Rahó de l’esperit», Scripta, 1 (2013), pàg. 284.
• GARCÍA SORIANO, Justo i GARCÍA MORALES, Justo: La imprenta en Orihuela, ensayo de un catálogo de tipógrafos y de obras impresas en esta ciudad,desde la introducción de la imprenta en la misma el año 1602 hasta el de 1825, Orihuela: Amigos de Orihuela, 2005 (reproducció facsímil de l'edició de Toledo, 1950, pàg. 32).
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Escritoras de la Gobernación de Orihuela en los siglos XVII-XVIII», URYULA. Revista de investigación del Centro de Estudios Históricos de Orihuela, Orihuela: Asociación de Amigos de Orihuela, 2007, pàgs. 77-78.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: Lletraferides modernes. Catàleg de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, Alacant: Universitat d'Alacant, Centre d'Estudis sobre la Dona, 2009, pàgs. 74-76.
• HERRERO HERRERO, María de los Ángeles: «Les "modernes" religioses valencianes: entrebancs d'una Recerca textual», Scripta, Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna, 1 (2013a), pàg. 276.
• MARTÍ i ASCÓ, Manuel: «Cultura literària de la dona en la València dels segles XVI i XVII», Scripta, 1 (2013), pp. 362-380.
• MIRALLES, Eulàlia: «Mujeres y memoria escrita en la Edad Moderna», dins Escartí, Vicent J. (coord.), Escribir y persistir. Estudios sobre la literatura en catalán de la Edad Media a la Renaixença, Los Angeles (California, USA), Buenos Aires (Argentina): Editorial Argus-a, febrero 2013, vol. I, pàg. 112.
• MONTESINOS PÉREZ MARTÍNEZ DE ORUMBELLA, José: Compendio Histórico Oriolano, manuscrit [còpia microfilmada, Biblioteca Pública d'Oriola], 1791-1816, llibre VI, pàg. 202 / llibre XII, pàgs. 329, 477-486 i 625.
• PASTOR FUSTER, Justo: Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días: con adiciones y enmiendas a la de D. Vicente Ximeno, Valencia: Librerías París-Valencia, 1980, vol. I, pàgs. 280-281.
• PONS FUSTER, Francisco: «La religiosidad femenina en el antiguo Reino de Valencia», dins Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.), Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil Albert, 2015, pàg. 90.
• PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: «La religiosidad en el Guardamar del siglo XVIII», Baluard. Anuari 2013, Guardamar del Segura: Institut d'Estudis Guardamarencs, pàgs. 129 i 134.
• PUIGCERVER VIUDES, Antonio Jesús: «De visionarias a beatas. El carismático ejemplo de Guardamar», dins Inmaculada Fernández Arrillaga (coord.), Mujeres que vivieron el Alicante de la modernidad, Alacant, Instituto Alicantino de Cultura Juan Gil-Albert, 2015, pàgs. 108 i 109.
• RICO GARCÍA, Manuel: Escritores de Alicante y su provincia (124 microfitxes), Alacant: Institut Juan Gil-Albert, 1986, vol. I, pàg. 105.
• RICO GARCÍA, Manuel: Ensayo biográfico bibliográfico de escritores de Alicante y su provincia, Instituto Juan Gil-Albert, Alacant, 1987, pàg. 37.
• SÁNCHEZ ORTEGA, María Helena: Escritoras religiosas españolas. Trance y literatura (Siglos XV-XIX), El Cid Editor, 2010, vol. II, pàgs. 42-43 i 60.
• SERRANO y SANZ, Manuel: Apuntes para una biblioteca de autores españolas desde el año 1401 al 1833, Madrid: Atlas, 1975, vol. II, pàg. 163.