	Memorial del pecador remut Felip De Malla

Nota prèvia

Accedir a índexs de miniatures

Índex


	[Coberta]

*· [Portada]* Peccador Remut.**
	[f. 1r]

*· [Blanc].*
	[f. 1v]

· Tabula. Rubrica de la primera part del libre apellat Memorial del Peccador Remut, lo qual tracta contemplativament de la mort y passio del fill de Deu fet home, per dar a home perdut reparacio, compilat per lo reverend mestre Phelip de Malla, mestre en arts y en sacra theologia, canonge y ardiaca de Panades en la sancta seu de Barçalona. E es partida aquesta primera part en docents cinquanta capitols.
		[f. 2r] \| [f. 2v] \| [f. 3r] \| [f. 3v] \| [f. 4r] \| [f. 4v] \| [f. 5r] \| [f. 5v] \| [f. 6r] \| [f. 6v] \| [f. 7r] \| [f. 7v] \| [f. 8r] \| [f. 8v] \| [f. 9r] \| [f. 9v] \| [f. 10r] \| [f. 10v] \| [f. 11r] \| [f. 11v] \| [f. 12r] \| [f. 12v]

*· [Blanc].*
	[f. Ir] \| [f. Iv]

· Comença la primera part del libre appellat Memorial del Peccador Remut, lo qual tracta contemplativament de la mort y passio del fill de Deu fet home, per dar a home perdut reparacio, compilat per lo reverend mestre Phelip de Malla, mestre en arts y en sacra theologia, canonge y ardiaca de Panades en la sancta seu de Barçalona.

	- Prohemi.
		[f. IIr] \| [f. IIv] \| f. IIIr \| f. IIIv \| f. IIIIr

	- Capitol primer: tractant de la multitut y magnitut de les penes de Jesus, senyor y redemptor nostre, en les quals deu pensar y cogitar lo home remut y haver de aquelles compasio.
		f. IIIIr \| f. IIIIv \| f. Vr \| f. Vv \| f. VIr \| f. VIv \| f. VIIr \| f. VIIv \| f. VIIIr \| f. VIIIv

	- Capitol segon: on exorta tots los christians que occupen lo temps en meditacio dolorosa de la mort de Jesus, ver libre de vida, y tocha contemplativament lo que·l Angel dix a Jesuchrist quant en l'ort fahia oracio a Deu lo Pare.
		f. VIIIv \| f. IXr \| f. IXv \| f. Xr \| f. Xv \| f. XIr \| f. XIv \| f. XIIr \| f. XIIv \| f. XIIIr \| f. XIIIv \| f. XIIIIr \| f. XIIIIv \| f. XVr \| f. XVv \| f. XVIr \| f. XVIv \| f. XVIIr \| f. XVIIv \| f. XVIIIr \| f. XVIIIv \| f. XIXr \| f. XIXv

	- Capitol tercer: qui tracta de una intellectual visio apropriada a la passio de Jesus y a la fuyta dels apostols, mostran com en tots se perde la fe restant sola la Verge Maria y com apres tots se reconsiliaren per mija de penitencia, acceptat Judas Scarioth qui·s desespera.
		f. XIXv \| f. XXr \| f. XXv \| f. XXIr \| f. XXIv \| f. XXIIr \| f. XXIIv

	- Capitol quart: qui tracta com troba una sibilla qui li declara visio narrada en lo precedent capitol, y a la fi del capitol diu com es una philosophia vana y presumint tant de si mateixa que no creu sino lo que pot veura, y com es altra philosophia verdadera que als theolechs prepara via d’especulacio y entelligencia de les coses altes.
		f. XXIIv \| f. XXIIIr \| f. XXIIIv \| f. XXIIIIr \| f. XXIIIIv \| f. XXVr \| f. XXVv \| f. XXVIr \| f. XXVIv \| f. XXVIIr \| f. XXVIIv \| f. XXVIIIr \| f. XXVIIIv

	- Capitol cinque: com la dita sibilla se parti del auctor y com encontra cinch dones peccadores y mal ligades, y moviment desordenat y sens regle, so en [es] Enveja, Superbia, Ira y Avaricia aconsellant que Jesus fos liurat a mort, e la muller de Pilat defensant que no moris, pero no ab zel de bona amor ne caritat que envers ell hagues.
	f. XXVIIIv \| f. XXIXr

	- Capitol sise: com Enveja se mogue contra Jesuchrist, y descriu mestre Phelip de Malla la natura del envejos y fa una disgressio reprenent la enveja que era entre los ciutadans de Barçellona y prenustica lo mal que·ls stava aparellat per haver-hi tans envejosos maldients y difamadors, y despendre lo temps mes en studi de maledir que de verdadera sciencia.
	f. XXIXr \| f. XXIXv \| f. XXXr \| f. XXXv \| f. XXXIr \| f. XXXIv \| f. XXXIIr \| f. XXXIIv \| f. XXXIIIr \| f. XXXIIIv \| f. XXXIIIIr \| f. XXXIIIIv

	- Capitol set: com Superbia se mogue contra lo humil Jesus y diu com superbia es mare de enveja.
		f. XXXIIIIv \| f. XXXVr

	- Capitol vuyte: com la terça fembra, ço es Ira, se mogue contra lo innocent Jesus qui peccat no havia, y diu com la ira no tem Deu ni senyoria.
		f. XXXVr \| f. XXXVv

	- Capitol nove: com Avaricia se mogue contra Jesus per quant havia gitats del temple los qui compraven y venien, y menyspreava los richs, y los pobres dehia que eren benaventurats.
		f. XXXVv \| f. XXXVIr \| f. XXXVIv

	- Capitol dehe: com la muller de Pilat se mogue en defencio de Jesus y toqua una questio com podia esser que lla dita muller de Pilat, impulsa per lo demoni, fos contra la opinio de les dites fembres, ço es Enveja, Superbia, Ira e Avaricia, semblantment impulles [impulses] per lo dimoni.
		f. XXXVIv \| f. XXXVIIr \| f. XXXVIIv \| f. XXXVIIIr

	- Capitol unze: om [on] mestre Phelip de Malla toqua la consolacio que hague per la absencia de les dites malvades fembres y com troba la Verge Maria molt adolorada, la qual saluda demanant qui era ni per que anava volent-la aconortar, mas ella no li respos, car algun objecte li arrepava la vista intellectual, de que ell resta tant sbayt que no pogue pendre sforç en aconsolar-la.
		f. XXXVIIIr \| f. XXXVIIIv

	- Capitol dotze: com sancta Theologia parla ab la Virge Maria demanant-li com stava en tal manera, a la qual vench com a ambaxadora del seu glorios fill portant-li una letra de crehença.
		f. XXXVIIIv \| f. XXXVIIIIr

	- Capitol tretze: com la Verge Maria respos a sancta Theologia dient-li com la causa de star axi attribulada era per quant havie encontrades les sobredites quatre fembres malignes, ço es Enveja, Superbia, Ira y Avaricia, conspirants y conformes en la mort del seu glorios fill.
		f. XXXVIIIIv \| f. XXXXr

	- Capitol ·XIIII·: qui mostra e ensenya com natura angelical, quina fonch feta per nostre senyor Deus.
		f. XXXVIIIIv \| f. XXXXr

	- Capitol quatorse: com sancta Theologia dona la letra a lla Verge Maria y li explica la crehença, continent en effecte lo voller de Deu lo Pare per la salut humana a la mort y passio del seu fill, y acceptacio del fil y la utilitat de la sua mort.
		f. XXXXr \| f. XXXXv

	- Capitol quinze: com la [gloriosa] Verge[ne] Maria se recolza sobre los pits de sancta Theologia y Philosophia Moral sostenia los vestiments a la Verge Maria per que de la pols y del fanch de la terra no·s abeurassen.
		f. XXXXv \| f. XXXXIr

	- Capitol ·XVI·: qui conte una letra que Lucifer trames a la Verge Maria desexint-se de ella ab tots sos valadors, los quals specificadament anomena.
		f. XXXXIr \| f. XXXXIv \| f. XXXXIIr \| f. XXXXIIv

	- Capitol ·XVII·:com la Verge Maria accepta los desaximents de Lucifer y la letra que li feu.
		f. XXXXIIv \| f. XXXXXIIIr

	- Capitol ·XVIII·: qui tracta de altres desaximents tramesos a la Verge Maria de part de la Creu.
		f. XXXXXIIIr \| f. XXXXIIIv

	- Capitol ·XIX·: com oyts los desaximents de la Creu, la Verge Maria devench en fort spasme y tota tremolant y mudant color romas smortida sobre los pits de sancta Theologia.
		f. XXXXIIIv \| f. XXXXIIIIr \| f. XXXXIIIIv

	- Capitol ·XX·: cum [com] mestre Pehilip [Phelip] de Malla suplica a sancta Theologia que li fos via y cenda en mostrar-li la fi de la sua empresa, de les coses passades y altres misteris de la passio del Fill de Deu, la qual li dona los ·XLVII· libres del Vell Testament e los ·XXVII· del Novel Testament.
		f. XXXXIIIIv

	- Capitol ·XXI·: on mastre [mestre] Phelip de Malla mostra que, volent-se aplicar a la lectura de les coses offertes per sancta Theologia, senti que la Verge Maria comença un plant molt gran per la mort sde[ve]nidora del seu fill.
		f. XXXXIIIIv \| f. XXXXVr \| f. XXXXVv \| f. XXXXVIr

	- Capitol ·XXII·: on mestre Phelip de Malla demostre com comensant a studiar en los libres que sancta Theologia li havia donats e instruit per los seus gests, vench sobre aquells passos que Deu lo Fill incarnat suplicava al Pare que·l deiliuras [desliuras] si possible era de la passio, y en les respostes que Deu lo Pare li faya, dient que no obstant que fos innosent que·ll faria per lo peccat del poble a acurar.
		f. XXXXVIr \| f. XXXXVIv

	- Capitol ·XXIII·: on se contenen molts replicats de la part sensitiva de Deu lo Fill a lo [la] paternal resposta, e fa una molt piadosa exclamacio als homens peccadors pregant-los y manant que·s recorden del gran benefici de lur redempcio y de la sua mort y passio.
		f. XXXXVIv \| f. XXXXVIIr \| f. XXXXVIIv \| f. XXXXVIIIr

	- Capitol ·XXIIII·: on mestre Phelip de Malla se complany de la mort y passio del nostre redemptor Jesuchrist, maravellant y tement-se de la justicia subirana qui a son fill no perdona, exorta los homens que no sien enganats per massa sperança, y dol-se de la dolor de la Verge Maria posada en agonia per la mort del seu unich fill Jhesus, Redemptor nostre.
		f. XXXXVIIIr \| f. XXXXVIIIv \| f. XXXXVIIIIr

	- Capitol ·XXV·: com a mestre Phelip de Malla apparegue hun dels qui eren ressuscitats ab Jesu Christ qui li dix figurativament la streta y fort batalla que era stada entre lo nostre Redemptor y lo rey de tenebres Lucifer.
		f. XXXXVIIIIr \| f. XXXXVIIIIv \| f. Lr

	- Capitol ·XXVI·: com lo dit ressuscitat li declara la dita batalla la qual per figura li havia toquada, y entre les altres coses toqua la conversio del sant ladre y asigna algunes rahons segons opinio de alguns que foren o pogueren esser causa de la dita conversio.
		f. Lr \| f. Lv \| f. LIr \| f. LIv \| f. LIIr \| f. LIIv \| f. LIIIr

	- Capitol ·XXVII·: on mestre Phelip de Malla, com a maravellat, demana a Deu lo Pare com li ha abastat lo cor de sostenir que denant ell se donas tal gatge de batalla com era del seu Fill contra lo dimoni.
		f. LIIIr \| f. LIIIv

	- Capitol ·XXVIII·: com lo spirit de mestre Phelip de Malla se mes a parlar ab lo cors, desijant si fos possibile [possible] que un poch temps pogues star de ell separat, per que sens obstacle pogues veure los misteris de la nostra redempcio.
		f. LIIIv \| f. LIIIr [LIIIIr] \| f. LIIIv [LIIIIv]

	- Capitol ·XXIX·: com continuant mestre Phelip de Malla en la dita contemplacio, passaren denant los ulls de son enteniment dues dones, ço son Justicia y Pietat, y com Pietat lo mena en un consistori on heran ajustats los tres braços de la cort general de humana natura: Gentilitat, Judaisme y Chrestiandat.
		f. LIIIv [LIIIIv] \| f. LVr

	- Capitol ·XXX·: com los tres braços de la dita cort, en cascu dels quals havia supposit excellents, scrigueren una letra al Pare eternal supplicant-lo que per merce no comportas lo seu Fill fet home fos liurat a mort tan dolorosa, ab protestacio, empero, que la lur supplicacio fos entesa sens derogacio de la llur redempcio eternalment per ell desliberada.
		f. LVr \| f. LVv \| f. LVIIr \| f. LVIIv \| f. LVIIIr \| f. LVIIIv \| f. LIXr \| f. LIXv \| f. LXr \| f. LXv \| f. LXIr \| f. LXIv \| f. LXIIr \| f. LXIIv \| f. LXIIIr

	- Capitol ·XXXI:· qui conte la resposta que Deu lo Pare feu a la letra a ell tramesa per los tres brassos de la cort general de humana natura.
		f. LXIIIr

	- Capitol ·XXXII·: on mestre Phelip de Malla fa una disgressio y toqua una questio y a les animes qui eren en purgatori si foren per virtut de la passio de Jesus en aquell jorn desliurades.
		f. LXIIIr \| f. LXIIIv \| f. LXIIIIr

	- Capitol ·XXXIII·: com Pietat e Justicia comparegueren denant lo Pare eternal, dient Pietat que fos feta la humanal redempcio, pero que se li plagues fer-la per altre via y no per mort de l'innocent Jesus, e Justicia dix que·l home declinant voluntariament a ofença de son creador no merexia reparacio, empero que si lo Pare eternal per sa mera voluntat li volia donar salvacio, y volia servar orde de justicia, covenia que son fill, qui era infinit, fos liurat a immolacio, y que en tal cas ell mateix volgues discernir la causa.
		f. LXIIIIr \| f. LXIIIIv \| f. LXVr

	- Capitol·XXXIIII·: com Deu lo Pare dix que volia tenir collacio y convocar una general disputa per veure com se faria la redempcio de natura humana, pero que, per posar orde y tolre confusio, volia hi hagues un responent qui emparas la vida de Jesus, y com Pietat per haver aquest responent ana emprar a Adam, Enoch, Nohe, Lot, Abraam, Isach, Jacob y molts altres homens, Eva, Sarra, Rabeca, la Magdalena y moltes altres dones, qui tots se scusaren ab tal gest que paria fossen pus disposts a allegar per la mort de Jesus que per lo contrari, exceptat la Verge gloriosa la qual a necessitat dels reclams no sab defallir.
		f. LXVr \| f. LXVv \| f. LXVIr

	- Capitol ·XXXV·: com mestre Phelip de Malla se troba en una notable scola en la qual sehia Deu lo Pare com a president, y als seus peus la Verge Maria, entorn de la qual staven ·XXIIII· donzelles, y per los banchs sehien molts patriarchas, sacerdots, reys, jutges, duchs y molts mestres en theologia, lissensiats, batxellers y studians, en tant que tot lo auditori era ple, y encara fora la porta stava gran multitut de gent.
		f. LXVIr \| f. LXVIv \| f. LXVIIr

	- Capitol ·XXXVI·: com mestre Phelip de Malla vehe quatre promens de gran antiquitat als peus de la Verge Maria portant una creu, y com lo mes antich qui era Adam parla a la Verge Maria.
		f. LXVIIr \| f. LXVIIv \| f. LXVIIIr \| f. LXVIIIv \| f. LXIXr

	- Capitol ·XXXVII·: com, apres que la Verge Maria hague oyt Adam, abunda tant en plor que per aquella hora no li pogue respondre, y per ço parla la Creu a la dita Verge Maria dient perque plora, pus es certa que plorant no pot res acabar ab la sua duresa.
		f. LXIXr \| f. LXIXv \| f. LXXr \| f. LXXv

	- Capitol ·XXXVIII·: com la Verge Maria respos a la Creu dient-li per que era tant cruel a son creador, ella que era creatura, pero que pus convenia que lo seu fill moris ab ella, la suplicava lo volgues tractar ab aquella dolçor que·s pot trobar en tant greu suplici, e·l rebes no segons ella mas segons a ell era degut.
		f. LXXv \| f. LXXIr \| f. LXXIv

	- Capitol ·XXXVIIII·: com la Verge Maria parla als quatre promens qui aportaven la Creu que eran Adam, Abraam, Moyses e Zicheu, volent-los moure a pietat per sessar, si possible fos, la mort del seu fill, y toca una quesito, per que era tanta la aflictio de la Verge Maria, com apres tres dies degues esser la reparacio de les sues perdues.
		f. LXXIv \| f. LXXIIr \| f. LXXIIv \| f. LXXIIIr

	- Capitol ·XXXX·: com Adam parle a la Verge Maria e li diu que ella no entraria dins lo paradis celestial, acabat que sia munda de tot peccat, si la porta no era uberta per la mort y passio del seu fill, e diu en un pas que mal y be tot ve per be al home predestinat.
		f. LXXIIIr

	- Capitol ·XXXXI·: com Nohe respos a la Verge Maria dient que esser-se ell salvat en l'archa de fusta, y haver plantada la vinya, y esser-se embriagat y esser scarnit per son fill, tot era figura de la mort y passio de Jesuchrist.
		f. LXXIIIr \| f. LXXIIIv

	- Capitol ·XXXXII·: com Moyses respos a la Verge Maria reçitant molts actes que ell havia fets, los quals li figuraven la mort del seu mestre Jesus, y entre los altres diu que axi com ell ab la verga fari la pedre de que isque aygua abundantment, que defença que lo poble no moris de set, axi la verga de la creu farria Jesus, e de aquell exiria font de sempiterna vida.
		f. LXXIIIv \| f. LXXIIIIr

	- Capitol ·XXXXIII·: com Zecheu respos a la Verge Maria dient que ell era del poble gentil, y feya companyia als sobre dits en aportar la creu per que Jesuchrist muntas en l'arbre de la creu y que lo poble gentil, que per la ley no era stat fevorit, vehent-lo de luny ab los brassos uberts y ab la testa dolçament inclinada, vendrian a ell y aconseguiren vida spiritual y salut perfeta.
		f. LXXIIIIr

	- Capitol ·XXXXIIII·: com la Verge Maria, qui incessanment plorava, endressa les sues paraules a les ·XXIIII· donzelles, ço son ·XXIIII· virtuts, nomenant cascuna per si e los effectes lurs, demanant-los ajuda y valença en socorrer son fill, e principalment demana Caritat que inclinas lo cor dels argumentadors a la sua amor, car ella era lur proisme y son fill lur creador.
		f. LXXIIIIr \| f. LXXIIIIv \| f. LXXVr

	- Capitol ·XXXXV·: com Caritat respos a la Verge Maria, oferint-li perpetual valença, pero que aço que demanava covenia que ella, que es caritat, faça que Jesus, qui es auctor de vida, per amor sia forçat a mort, y semblant exorta la Verge Maria que ella hi vinga voluntaria.
		f. LXXVr \| f. LXXVv

	- Capitol ·XXXXVI·: com la Verge Maria respos a Caritat dient que la vida de son fill, que es Deu y home, es millor y pus amable que la vida y repos de tot lo univerç, y que lo be major no deu esser donat per lo manor, e replicant-li Caritat, la Verge Maria ab un gran suspir remes la lur questio al mestre president.
		f. LXXVv \| f. LXXVIr

	- Capitol ·XXXXVII·: com los de la primera bancada que eren set patriaches arguyren a la Verge Maria, e primer parla Abel dient que, axi com ell mori innocent per la ma de son frare, axi havia a morir Jesus per la ira y enveja de sos frares juheus.
		f. LXXVIr

	- Capitol ·XXXXVIII·: com la Verge Maria, apres que hague oyt Abell, demana ajuda a la virtur de Fe, dient que Abel se era regit per fe, y que li digues que la fe sens pietat era morta.
		f. LXXVIr \| f. LXXVIv

	- Capitol ·XXXXVIIII·: com la virtut de Fe respos a la Verge Maria y rahonant-se ab ella ve a concloure que primerament cove creure que sperar ni amar, y que lo seu standart es Jesuchrist penjant en la creu.
		f. LXXVIv \| f. LXXVIIr

	- Capitol ·L·: com Sech, fill de Adam, arguhi a la Verge Maria dient com ell havia prophetades moltes coses asenyalant la mort de Jesus, y que Jesus havia presa mortal vida per que per mort sua donas redempcio, y que per conseguent ell devia morir y prefarir la mort a la vida.
		f. LXXVIIr \| f. LXXVIIv

	- Capitol ·LI·: com la Verge Maria, apres lo argument de Sech, endresa los seus ulls a les sues donzelles y parla-li la virtut de Sperança dient-li quins son los seus efectes y dient-li que contenta [consenta] als arguments del dit patriarcha qui ha viscut en sperança per la mort del seu fill Jesus.
		f. LXXVIIv \| f. LXXVIIIr

	- Capitol ·LII·: com la Verge Maria demana a les virtuts de Fe y Sperança d’on venia que elles se fessen valedores dels qui li presenten la mort de son fill, y elles li respongueren que axi covenia per lur comissio.
		f. LXXVIIIr \| f. LXXVIIIv

	- Capitol ·LIII·: contenent una exclamacio que les virtuts Fe y Sperança ab junctes mans feeren a la Verge Maria confortant-la de la mort del seu fill denunciant-li lo be que se’n devia seguir.
		f. LXXVIIIv

	- Capitol ·LIIII·: com les dites virtuts de Fe y Sperança parlaren a tot lo auditori, dient que no·s desconfortassen que Jesus, qui res no devia, pagaria per ells en l'arbre de la creu.
		f. LXXVIIIv \| f. LXXIXr

	- Capitol ·LV·: com Enoch arguhi a la Verge Maria dient com ell stave en paradis terrenal sperant que les animes dels sancts pares vinguessen aturar ab ell del jorn de Pascha fins a la Assencio, y com fos gran lo desig de veure tal maravella la qual no·s podia fer sens la mort de Jesus, que per ço desijave molt que ell moris.
		f. LXXIXr \| f. LXXIXv

	- Capitol ·LVI·: com la Verge Maria respos a Enoch dient-li que be paria que stava en paradis terrenal, y que ell menjava lo fruyt y lo seu fill dejunaria, y com demana valença a la virtut de Temperança.
		f. LXXIXv

	- Capitol ·LVII·: com la virtut de Temprança dix a la Verge Maria que ella dictave y fahia decret que, pus intemperancia havia portat lo mon a perdicio, que abstinencia fos la medicina.
		f. LXXIXv \| f. LXXXr

	- Capitol ·LVIII·: com Abraam arguhi a la Verge Maria, dient com Deu qui no menti ni pot mentir, li demostra en una sua visio que Jesus, qui era sol de justicia, se devia en aquest mon eclipsar, y tota alguns actes demostrant la passio de Jesuchrist.
		f. LXXXr

	- Capitol ·LVIIII·: com la Verge Maria respos a Abraam, y demana lo parer a la virtut de Fortalesa, y diu los efectes de la dita virtut.
		f. LXXXr \| f. LXXXv

	- Capitol ·LX·: com la virtut de Fortalesa respos a la Virge Maria, y, apres alguns replicats de aquella, la dita virtut conclou que a Jesus plau, morint, vençre a mort.
		f. LXXXv \| f. LXXXIr

	- Capitol ·LXI·: com Isach parla a la Verge Maria, dient que ell en un rapte vehe Jesus en creu, y donant benedictio al fill menor, ço es poble gentil, y com ell fon figura de la sua immolacio, com voluntariament venia pendra la mort per manament del pare, y tota [toca] moltes altres figures de la mort de Jesuchrist, y en lo mateix capitol es la resposta que la Verge Maria li feu.
		f. LXXXIr \| f. LXXXIv

	- Capitol ·LXII·: com la Verge Maria, apres que hague resposta a Isaach, hague cert rahonament ab la virtut de Justicia, y com finalment la dita virtut dix que Jesus se era constituyt fermança per Adam, lo qual era obligat a mort, y ara no comparia, ans feya cessio, y per ço covenia que la fermança moris.
		f. LXXXIv \| f. LXXXIIr

	- Capitol ·LXIII·: com Jacob parla a la Verge Maria tocant molts actes seus figuratius de la mort de Jesus, e a la fi declara com la decisio sua es que per ells a salvar prengua mort lo seu fill Jesus.
		f. LXXXIIv \| f. LXXXIIIr

	- Capitol ·LXIIII·: com la Verge Maria respos a Jacob posant-li al denant lo dol que ell havia fet per Josep restant-li encara onze fills, y que be deuria mesurar lo dan de la Verge Maria ab lo seu.
		f. LXXXIIIr \| f. LXXXIIIv

	- Capitol ·LXV·: com la Verge Maria demana lo parer de la virtut de Prudencia, la qual li dix que prudencia era abtuse a les coses y al temps, segons que occorrien, y que en aquesta necessitat ella devia consentir a la mort del seu fill per comuna restauracio.
		f. LXXXIIIv \| f. LXXXIIIIr \| f. LXXXIIIIv

	- Capitol ·LXXVI·com Joseph arguhi a la Verge Maria dient com ell, per enveja de sos frares, era stat venut despullat, y la sua roba feta sangonosa y ell portat en Egipte e inculpat a tort, y apres era stat mes en gran stat, e que tot aço eren figures dels misteris de la passio de Jesuchrist. ¹
		f. LXXXIIIIv \| f. LXXXVr

	- Capitol ·LXVII·: com la Verge Maria parla a la virtut de Liberalitat y aquella li respos que may hague major enemich que Judas, que per tant poch preu havia venut lo que tant valia, pero ella que usas de liberalitat y donas de grat lo que Judas per preu havia venut, y aço faes per la necessitat del humanal linatge.
		f. LXXXVr \| f. LXXXVv

	- Capitol ·LXVIII·: com la virtut de Liberalitat, exprovant la cupiditat de Judes, dix moltes coses contra lo dit Judes y encara contra molts ambiciosos ecclesiastichs, que preu apreciat canten les misses.
		f. LXXXVv \| f. LXXXVIr

	- Capitol ·LXVIIII·: com lo mestre president asigna loch de arguyr a la segona bancada on seyen set sacerdots, y primer arguhi Melcisedech, dient que ell oferi pa y vi al sacerdot eternal, y que significava lo sagrament del altar, lo qual se administraria en memoria de la mort y passio de Jesus, y conclou per argument insoluble que lo dit Jesus havia a morir ab dolor y turment.
		f. LXXXVIr \| f. LXXXVIv

	- Capitol ·LXX·: com la Verge Maria demana consell a la virtut de Magnanimitat com se regiria ni com respondria a Melchisedech, la qual virtut la conforta en suportar la passio del seu fill.
		f. LXXXVIv \| f. LXXXVIIr \| f. LXXXVIIv

	- Capitol ·LXXI·: com la Verge Maria fou represa per un recordament de la obediencia que lo seu fill li havia, en tant que vench en sincopis, y prestament se levaren les tres donzelles, Caritat, Fe y Sperança, les quals la accorregueren, y lo mestre president se leva en alt y ab paraules la conforta.
		f. LXXXVIIv

	- Capitol ·LXXII·: com, apres que la Verge Maria hague cobrada vigor, les dites tres donzelles exclamaren a humana natura dient coses maravelloses y que negu no deu murmurar contra la divina providencia.
		f. LXXXVIIv \| f. LXXXVIIIr

	- Capitol ·LXXIII·: com Levi, sacerdot, parla a la Verge Maria dient com lo seu offici era fer sacrificis y spargir sanc de ocells per ares y altars, y aço en figura de la mort y passio de Jesuchrist.
		f. LXXXVIIIr \| f. LXXXVIIIv

	- Capitol [·LXXIIII·] com la Verge Maria respos a Levi, y com fon aconsellada per la virtut de Mansuetut que fos pacient, car axi seria vençadora dels mals, ço es donant loc a ira.
		f. LXXXVIIIv \| f. LXXXIXr

	- Capitol ·LXXV·: com Aaron parla a la Verge Maria, dient com la serimonia a ell manada per Deu que prenia dos bochs y la hu sobre lo qual cahia la sort ell matava y l'altre soltava y trametia al desert, era figura de la mort de Jesus, e diu que no·s desesper lo juheu penident, acabat que Geremies hage scrit que lo seu peccat es scrit en ungla de diamant.
		f. LXXXIXr \| f. LXXXIXv \| f. LXXXXr

	- [Capitol ·LXXVI. Com la Verge Maria respos a Aarón y demana ajuda a la virtut de Affabiblitat.]
		f. LXXXXr

	- Capitol ·LXXVII·: com Affabilitat respos a la Verge Maria, dient-li que pus tostemps era stada cortesa y affable, que en aquell cas no volgues scandalizar la stima que los pares sancts havien de ella, y pus covenia la mort de son fill que se’n volgues donar grat, y axi li seria agrayda la sua cortesia.
		f. LXXXXr \| f. LXXXXv

	- Capitol ·LXXVIII·: com Eleazar parla a la Verge Maria dient que la vaca roja sens macula, de que ell havia fet sacrifici en lo desert per manament de Moyses y Aaron, era figura de la mort de Jesuchrist.
		f. LXXXXv \| f. LXXXXIr

	- Capitol ·LXXVIIII·: com la Verge Maria demana a la virtut de Veritat y a los arguments de Eleazar y dels altres si poran haver solucio.
		f. LXXXXIr

	- Capitol ·LXXX·: com Veritat dic [dix] que los arguments de Eleazar y dels altres sancts pares eren condemostratius en la materia y contenien certa veritat, y rahonant-se ab le [la] Verge Maria sobre la mort de son fill Jesus, la Verge Maria deslibera no tenir mes temps en respondre, mas, scorreguda la scola, vengues oyr la conclusio y determinacio que faria Deu lo Pare president.
		f. LXXXXIr \| f. LXXXXIv \| f. LXXXXIIr

	- Capitol ·LXXXI·: com Phines arguhi, y ab breus paraules diu com Jesus deu morir.
		f. LXXXXIIr

	- Capitol ·LXXXII·: com la virtut de Vivacitat conforta la Virge Maria, la qual del argument de Phines era romasa molt atribulada.
		f. LXXXXIIr \| f. LXXXXIIv \| f. LXXXXIIIr

	- Capitol ·LXXXIII·: com Samuel parla a la Verge Maria, dient com la pedra que ell posa prop de Maffat y lo mensprear que lo seu poble havia fet de ell tot era figura de la passio de Jesuchrist.
		f. LXXXXIIIr

	- Capitol ·LXXXIIII·: com la Verge Maria se rahona ab la virtut de Oracio sobre la mort del seu fill, y diu deffectes [effectes] maravellosos de la oració.
		f. LXXXXIIIr \| f. LXXXXIIIv \| f. LXXXXIIIIr

	- Capitol ·LXXXV·: com Jesus fill de Josedec parla a la Virge Maria, dient com ell esser-se trobat al costat de Satan tenint-lo per adversari, y esser-li stat despullat de la tacada vestidura, y esser-li stat mostrat lo ver orient, tot eren figures de la passio de Jesuchrist.
		f. LXXXXIIIIr \| f. LXXXXIIIv

	- Capitol ·LXXXVI·: com la Verge Maria respos a tots los sacerdots, dient que lo metge eloquent, si no es artiste, no pot donar remey a gran dolor, y demana ajuda a la puella Devocio.
		f. LXXXXIIIv \| f. LXXXXVr

	- Capitol ·LXXXVII·: com Devocio respos, e·s rahona ab la Verge Maria sobre la mort y passio del seu fill, e finalment la Verge Maria diu que sa voluntat sia remesa a Deu Omnipotent.
		f. LXXXXVr \| f. LXXXXVv \| f. LXXXXVIr

	- Capitol ·LXXXVIII·: com fon asignat loch de arguhir als set reys, e primer arguy lo rey David, dient que cascu qui ha apellat Jesuchrist fill de David ha merescuda de ell haver merçe, y recita inifnits misteris seus y scriptures, tots figuratius de la mort del nostre redemptor.
		f. LXXXXVIr \| f. LXXXXVIv

	- Capitol ·LXXXVIIII·: com la Virge Maria, oyt lo rey David, empra la virtut de Humilitat que li donas algun propiciable remey, e diu que neguna virtut no es stada a la Verge Maria axi utill per obtenir lo titol de mare de Aquell qui en los cels tant solament ha pare.
		f. LXXXXVIv \| f. LXXXXVIIr

	- Capitol ·LXXXX·: com Humilitat respos a la Verge Maria, dient que per humilitat lo seu fill ha presa de ella carn humana, y Humilitat li fara sofferir amara mort per revocar la gent de la carrera de perdicio y, rahonant de aquesta passio ab la Verge Maria, la Verge Maria se humilia de cors y spirit al mestre president, y aquell la mira y aconsola quia respexit humilitatem.
		f. LXXXXVIIr \| f. LXXXXVIIv

	- Capitol ·LXXXXI·: com Humilitat se alça y en spirit parla als fills de la superba Eva exortant-los a humilitat, dient que aquest mon no es mon de varar mas de traure y que ancora infalible sino en Deu no·s pot trobar.
		f. LXXXXVIIv \| f. LXXXXVIIIr

	- Capitol ·LXXXXII·: com Salamo arguy a la Verge Maria, dient y provant per molts actes seus com lo seu fill devia pendre mort per la salut de natura humana.
		f. LXXXXVIIIv \| f. LXXXXIXr

	- Capitol ·LXXXXIII·: com la Verge Maria, oyt lo rey Salamo, demana consell a la virtut de Magnificencia.
		f. LXXXXIXr \| f. LXXXXIXv

	- Capitol ·LXXXXIIII·: com Magnificencia respos a la Verge Maria, aconsellant-li que soferis y volgues que lo seu fill conplis la sua empresa, y faes do de la sua noblesa als peccadors, y sobre aço ab la Verge Maria algun spay se rahona.
		f. LXXXXIXv \| f. Cr

	- Capitol ·LXXXXV·: com lo rey Hay, lo qual era stat incredul y paga, parla a la Verge Maria dient que ell, en figura de Jesus, era stat penjat en fust per los jueus y que axi convenia que lo dit Jesus y fos penjat.
		f. Cr

	- Capitol ·LXXXXVI·: com la Verge Maria demana consell com poria respondre als arguments del rey Hay, los quals eran figuratius y contenien certa veritat, a la virtut de Exemplaritat, en la qual virtut deurien haver incessantment paria totes les persones constituydes en preheminença y prelativa excellencia.
		f. Cr \| f. Cv

	- Capitol ·LXXXXVII·: com la virtut de Exemplaritat respos a la Verge Maria e rahona ab ella sobre la salut de natura humana.
		f. Cv \| f. CIr

	- Capitol ·LXXXXVI·: com lo rey Job parla a la Verge Maria, dient y demostrant com en moltes coses ell era stat figura de la passio de Jesuchrist. ¹
		f. CIr \| f. CIv

	- Capitol ·LXXXXVIIII·: com la Virge Maria demana a la virtut de Paciencia com respondria al rey Job.
		f. CIv \| f. CIIr

	- Capitol ·C·: com la virtut de Paciencia respos a la verge Maria, y raonant-se ab ella la conforta en sostenir la mort del seu fill, prometent-li que ella la acompanyaria y james de ella no·s partiria.
		f. CIIr \| f. CIIv \| f. CIIIr

	- Capitol ·CI·: com lo rey Acab parla a la Verge Maria, dient que ell entra en la batalla desfressat y no conegut, y axi fon ferit y mori, e que axi lo seu fill Jesus no conegut sera farit y a mort liurat.
		f. CIIIr \| f. CIIIv

	- Capitol ·CII·: com la Verge Maria, oyt lo rahonament de Acab, demana a la virtut apellada Consolacio que li sia vehina, domestica y familiar per quant era posada en aramissima [amarissima] desolacio.
		f. CIIIv

	- Capitol ·CIII·: com la virtut de Consolacio respos, hi·s rahona ab la Verge Maria aconsolant-la de la mort y passio del seu fill, y toca en quina manera se deu cascu aconsolar.
		f. CIIIv \| f. CIIIIr \| f. CIIIIv

	- Capitol ·CIIII·: com Cirus rey de Persia arguy a la Verge Maria, dient com en persona sua Isayes havia prophetitzat com ell trancaria les portes de coure y algunes altres coses, e diu que aquest rompre de portes sera lo devallament de la anima de Jesuchrist en los inferns per traure les animes dels sants pares defunts.
		f. CIIIIv \| f. CVr

	- Capitol ·CV·: com la Verge Maria, oyt lo argument del rey Sirus, demana valença a la virtut de Perseverança.
		f. CVr \| f. CVv

	- Capitol ·CVI·: com la virtut de Perseverança respon a la Verge Maria dient que molt se deu guardar en empendre les coses, car poc val lo començar si la cosa no ha son acabament y toca moltes singularitats de la dita virtut.
		f. CVv \| f. CIr \| f. CIv

	- Capitol ·CVII·: com Josies rey de Hierusalem arguy dient que, axi com ell havia purgada de ydolatria la terra de Judea y apres conbate ab lo rey de Egipte y mori, que axi Jesuchrist se conbatria contra lo peccat y morria.
		f. CIv

	- Capitol ·CVIII·: com la Verge Maria, oyts los ·VII· reys, demana la virtut apellada Voluntaria Aflictio, demanant-li que fos ab ella y no la desemparas.
		f. CIv \| f. CIIr \| f. CIIv

	- Capitol ·CVIIII·: com Aflictio respos a la Verge Maria, dient com ella sol aportar a la sua recordança plers y elegria.
		f. CIIv

	- Capitol ·CX·: com la Verge Maria respos a tots los dits set reys, honrant David sobre tots los altres.
		f. CIIv \| f. CIIIr

	- Capitol ·CXI·: com lo mestre president assigna loc de arguhir a ·VII· dones qui seyeen en ·VII· scambells, e primerament arguy Eva, dient y confessant la sua culpa y altificant la Verge Maria y argumentant que, axí com del costat de Adam dormint li fon treta una costella de la qual ella pres forma, axi lo costat de Jesus dormint en la creu sera foradat ab lança d’on prendran forma los sagraments de la Sglesia, sposa sua, y suplica la Verge Maria que haje merçe de ella, mare sua.
		f. CIIIr \| f. CIIIv \| f. CIIIIr

	- Capitol ·CXII·: com la Verge Maria respos a Eva reprenent lo seu van desig e dient que mes li anava en lo fill innocent que en la mare culpable pero, apres de alguns replicats, la Verge Maria li regracia lo esser de natura e li volgue besar la ma.
		f. CIIIIr \| f. CIIIIv \| f. CVr

	- Capitol ·CXIII·: com arguy Ratxel muller de Jacob dient que, axi com ella parint un fill seu primogenit mori, axi Jesuchrist parint y engendrant fills spirituals morria.
		f. CVr

	- Capitol ·CXIIII·: com Sephora ethiopessa negre [negra], muller de Moyses, arguy a la Verge Maria tocant algunes figures de la passio de Jesu Christ y diu com los ethiops foren los primers christians y los primers qui lexaren la fe seguint a Sergi monge y a Maomet.
		f. CVr \| f. CVv

	- Capitol ·CXV·: com Raab fembra recontina, de nacio de gentils, arguy a la Verge Maria.
		f. CVv

	- Capitol ·CXVI·: com Rut, filla de Eglon, arguy a la Verge Maria.
		f. CVv \| f. CVIr

	- Capitol ·CXVII·: com Abigail arguy a la Verge Maria.
		f. CVIr \| f. CVIv

	- Capitol ·CXVIII·: com Anna prophetissa, filla de Samuel, arguy a la Verge Maria.
		f. CVIv \| f. CVIIr

	- Capitol ·CXVIIII·: com la Verge Maria respos a les dites dones, dient que be li plahia la salut humanal mas que li era dur la separacio del fill, pero que de aço consultaria la virtut de Misericordia, a la qual dix que volia formar denant ella un rahonament, y mostrar que sens fer tort al tiran infernal pot Deu fer gracia a la gent humana, y sens ofendre justicia legal y sens passio del seu fill restituyr Adam al primer stament.
		f. CVIIr \| f. CVIIv

	- Capitol ·CXX·: com la Verge Maria forma lo dit rahonament denant Misericordia, dient que venguessen Deu home y lo diable a rahonament sobre lo deteniment que lo diable fa de l'home, e diu que Deu usant de potencia justament, com altrament no puixa usar, pot lo home de la tirannia diabolica desliurar.
		f. CVIIv \| f. CVIIIr \| f. CVIIIv \| f. CXIIIr

	- Capitol ·CXXI·: com Misericordia respos a la Verge Maria, dient que veritat era que sens fer tort al injurios dimoni podia Deu lo crim de Adam relaxar sens la mort de Jesus, mas que aquesta manera de home salvar seria atribuida a la potencia sua, de la qual en aquell cas no volia usar, mas volia tot orde de justicia observar.
		f. CXIIIr \| f. CXIIIv

	- Capitol ·CXXII·: com apres que Misericordia hague parlat parlaren les sues ·VII· sperituals filles.
		f. CXIIIv \| f. CXIIIIr

	- Capitol ·CXXIII·: com apres parlaren les altres ·VII· filles de Misericordia, de la observancia de les quals Jesus demanara raho en lo final judici.
		f. CXIIIIr \| f. CXIIIIv \| f. CXVr

	- Capitol ·CXXIIII·: com fon assignat loc de arguhir als ·VII· prophetes, y primerament arguy Isayes, lo qual molt clarament ha declarada en les sues prophecies la mort y passio del nostre redemptor.
		f. CXVr \| f. CXVv \| f. CXVIr

	- Capitol ·CXXV·: com arguy Jeremies propheta, recitant les sues prophecies figurant la mort y passio del nostre redemptor.
		f. CXVIr \| f. CXVIv

	- Capitol ·CXXVI·: com arguhi Elizeu propheta, dient que lo infant que ell resussita posant-se en creu sobre ell, y alguns altres misteris que feu, que tot era figura de la passio del fill de Deu.
		f. CXVIv

	- Capitol ·CXXVII·: com arguhi Ezechiel propheta, declarant moltes prophesies e misteris seus figuratius de la mort de Jesuchrist.
		f. CXVIv \| f. CXVIIr

	- Capitol ·CXXVIII·: com arguy Daniel propheta, recitant y declarant moltes prophecies assenyalant la passio de Jesuchrist.
		f. CXVIIr \| f. CXVIIv

	- Capitol CXXVIIII·: com arguy Osoe portant moltes prophecies y misteris seus los quals tots eren figures de la mort de Jesuchrist.
		f. CXVIIv \| f. CXVIIIr

	- Capitol ·CXXX·: com Zacharies arguy declarant moltes prophecies sues les quals eren totes designatives de la mort de Jesuchrist.
		f. CXVIIIr

	- Capitol ·CXXXI·: com la Verge Maria, apres que hague oyts los ·VII· prophetes, respos que de ·XXXVIIII· argumentadors y ·XXIII· donzelles sues familiars no havia trobat algu qui la vida del seu fill emparas, e axi demana ajuda a sancta Pietat y a Misericordia.
		f. CXVIIIr \| f. CXVIIIv

	- Capitol ·CXXXII·: com la Verge Maria vaent que declinava tota la scola, comença entendre en expedicio, per que trobas lo seu fill en vida, gira’s als ·VII· jutges per oyr lur rao, y com a persona conbatuda per greu passio stec un poc en si mateixa quasi com atorbada, y per ço ·VII· promens qui entorn la tenien abrassada la començaren mes stretament a somoure, y ab lurs rahons la confortaren.
		f. CXVIIIv \| f. CXVIXr [CXIXr]

	- Capitol ·CXXXIII·: com la Verge Maria oynt parlat los dits ·VII· promens, recordant-se que aquests eren los ·VII· dons del Sanct Spirit, los demana on era, que faya y ab qui anava lo seu fill, e·ls demana concell y consolacio, y que li diguessen si·s devia aderir als arguments dels prophetes qui tant ubertament li havian parlat de la mort del seu fill, y principalment demana socors al do de Saviesa.
		f. CXVIXr [CXIXr] \| f. CXVIXv [CXIXv]

	- Capitol ·CXXXIIII·: com lo do de Saviesa respos a la Verge Maria dient-li que convenia que lo seu fill moris, y en aquelles hores era menat denant Pilat desamparat de sos amichs, acompanyat y environat de sos enamichs.
		f. CXVIXv [CXIXv] \| f. CXVXr [CXXr]

	- Capitol ·CXXXV·: com la Verge Maria demana al do de Intelligencia que hagues merçe e pietat de ella.
		f. CXVXr [CXXr]

	- Capitol ·CXXXVI·: com lo do de Intelligencia respos a la Verge Maria dient que era congrua cosa y rahonable que ella ab paciencia acceptas la ymolacio del seu fill, referint aquella al sanct y just voler de la eterna predestinacio.
		f. CXVXr [CXXr] \| f. CXVXv [CXXv]

	- Capitol ·CXXXVII·: com la Verge Maria interroga lo do de Consell dient-li que li fes alegir, com a dona discreta, aquella part per la qual pogues a son Deu obeyr.
		f. CXVXv [CXXv]

	- Capitol ·CXXXVIII·: com lo do de Consell respos a la Verge Maria aconsellant-la que permetes morir son fill per delir los peccats de humana natura.
		f. CXVXv [CXXv] \| f. CXXIr

	- Capitol ·CXXXIX·: com la Verge Maria demana al do de Fortalesa dient-li que confortas son spirit en prevaler contra fortuna.
		f. CXXIr

	- Capitol ·CXXXX·: com lo do de Fortalesa respos a la Verge Maria dient que emprengues lo dia de la tribulacio, car lo Sant Spirit li ha manat que ell degua tostemps acompanyar la sua anima.
		f. CXXIr \| f. CXXIv

	- Capitol ·CXXXXI·: com la Verge Maria demana al do de Sciencia si per donar vida a la gent perduda deu tollerar que son fill sia en creu penjat, y lo do de Sciencia li respon que si y que se humilihe a la paternal ordinacio y que faça del fill ço que lo pare vol.
		f. CXXIv \| f. CXXIIr

	- Capitol ·CXXXXII·: com la Verge Maria demana al do de Pietat que li inspiras tal voler y tan just que aquell en res no·s pogues separar de la retgla divina.
		f. CXXIIr \| f. CXXIIv

	- Capitol ·CXXXXIII·: com lo do de Pietat respos a la Verge Maria que si desijava posar en pratica lo do de vera pietat no desdigues lo çaltiri ni la raho ni lo calzer del martiri del seu glorios fill, qui volia esser plagat, ferit y nafrat per dar sanitat al humanal linatge.
		f. CXXIIv \| f. CXXIIIr

	- Capitol ·CXXXXIIII·: com la Virge Maria demana consell al do de Temor de Deu dient que vol perseguir la luminosa falla de la sua lum, y que james se vol departir de la sua cort.
		f. CXXIIIr \| f. CXXIIIv

	- Capitol ·CXXXXV·: com lo do de Temor de Deu respos a la Virge Maria dient que ab lo propheta Zacharies conformas la sua intencio, y ensemps ab ell digues a Deu lo Pare que fira lo Fill pastor del humanal linatge, per tal que les ovelles disperçes y errades retornen a via de salvacio.
		f. CXXIIIv

	- Capitol ·CXXXXVI·: com mestre Phelip de Mala diu que la Verge Maria, oyts los vots pels dits reverends promens, se recomena a llur protectio e diu que, acabat que la Verge Maria ab voler sensual se dolgues de la mort de Jesus, empero que la voluntat sua acceptava aquella ab gran obediencia y humilitat, y que propriament parlant y ab veritat, james la Verge Maria no fon ab la sua voluntat ni enteniment contraria a la mort del seu fill, pero que aço no contrestava a la sua corporal afflictio per la compassio y dolor de la part sensitiva.
		f. CXXIIIv \| f. CXXIIIIr \| f. CXXIIIIv

	- Capitol ·CXXXXVII·: com arguyren los ·VII· jutges, e primerament Othomel, demostrant com ell era stat figura de la mort de Jesuchrist.
		f. CXXIIIIv

	- Capitol ·CXXXXVIII·: com arguy Hayac, dient que lo misteri de la mort que ell feu com mata Eglon era figura de la mort de Jesus.
		f. CXXIIIIv \| f. CXXVr

	- Capitol ·CXXXXIX·: com Barat arguy dient que, axi com ell entra en batalla acompanyat de una dona, axi Jesuchrist entrara en batalla acompanyat de le Verge Maria.
		f. CXXVr

	- Capitol ·CL·: com arguy Gedeon que ell havia cregut y sens dupte, que per la salut comuna de humana natura morria Jesuchrist.
		f. CXXVr

	- Capitol ·CLI·: com arguy Jotan [Joatan], dient que axi com era stat ab tirannia despullat del jutjar de Hisrael, axi Jesuchrist era despullat del regne de Hierusalem.
		f. CXXVr \| f. CXXVv

	- Capitol ·CLII·: com arguy Jepte, dient que ell havia liurada a mort una sua filla innocent per fer a Deu sacrifici y que no li havia perdonat per no venir a menys del seu vot, y que per ço ell judicava que Deu lo Pare, per no venir a menys de la promesa feta als sancts pares, devia lo seu fill innocent a mort liurar.
		f. CXXVv

	*- Capitol ·CLIII·: com arguy Sampso dient que en moltes coses ell era stat figura del fill de la Verge Marta [Maria].*
		f. CXXVv \| f. CXXVIr

	- Capitol ·CLIIII·: com la Verge Maria respos als ·VII· jutges dient quins deuen esser los que judican la terra y que james innocencia no deu esser offesa, com tot lo mon per allo degues esser restaurat, y que per ço de lur judici volia apellacio formar al mestre president, pero que ab les ·VII· benaventurançes de aquests afers parlaria.
		f. CXXVIr \| f. CXXVIv

	- Capitol ·CLV· com la Verge Maria parla a la virtut y benaventurança appellada Pobretat de Spirit y declara quant es benaventurada la dita virtut y que es de tanta perfectio que pot star y habitar ensemps ab temporals riqueses, e finalment li demana consell, favor y subvencio sobre lo cars en que Deu l'a posada, ço es mort y dura passio de aquell fill per lo qual es mare de Deu apellada.
		f. CXXVIv \| f. CXXVIIr \| f. CXXVIIv

	- Capitol ·CLVI·: com Pobretat de Spirit respos a la Verge Maria y diu com pobretat no es pas virtut, mas amor de pobresa y perque avaricia ha ab ella gran debat, diu coses maravelloses reprovant la sua perversitat, e finalment diu a la Verge Maria que cove lo seu cor esser axi a Deu obedient e humiliat que renunciu a tot voler de sensualitat per complir la sua voluntat.
		f. CXXVIIv \| f. CXXVIIIr \| f. CXXVIIIv \| f. CXXIXr \| f. CXXIXv \| f. CXXXr

	- Capitol ·CLVII·: com la Verge Maria interroga la benaventurança apellada Mansuetud y declara quina differencia ha entre aquesta Mansuetud y la virtut moral apellada per semblant Mansuetud, e finalment li demana ajuda sobre lo cars de la mort de Jesus.
		f. CXXXr \| f. CXXXv \| f. CXXXIr

	- Capitol ·CLVIII·: com la beatitud appellada Mansuetud respos a la Verge Maria confortant-la en soferir la mort y passio del seu fill.
		f. CXXXIr \| f. CXXXIv

	- Capitol ·CLVIIII·: com la Verge Maria parla a la beatitud de Plor y Lagrimes dient-li que plor per son fill constituhit en strema pressura y per ella mare sua, la qual, apres de ell, dels seus treballs ha pus gran sentiment.
		f. CXXXIv \| f. CXXXIIr

	- Capitol ·CLX·: com la beatitud apela[da] Plor respos a la Verge Maria e diu que en lo bany de les lagrimes de la Verge Maria se banyaran les animes justes, que los spirituals abraçaments de lur spos Jesus desigeran, e dins aquelles offegaran Lucifer y Sathan.
		f. CXXXIIr \| f. CXXXIIv

	- Capitol ·CLXI·: com la Verge Maria parla a la beatitud apellada Fam y Set de Justicia y declara en que diferen aquesta virtut y l'altre Justicia que es virtut moral, e finalment li demana en quina manera pot esser lo peccat de Adam satisfet perfetament y purgat, e si es cosa justa lo innocent port la pena deguda al home scelerat, y que de aço son spirit romanga aconsolat.
		f. CXXXIIv \| f. CXXXIIIr

	- Capitol ·CLXII·: com la beatitud de Justicia respos a la Verge Maria dient com ella cobeja que sia feta justicia, no per que Jesus demeresca la mort, mas per tant que lo peccat de Adam se delesca y que la amor de la Virge Maria en caritat encesa socorrera la dolor del mon perdut, en tant que la sua dolor sera acompanyada de una tant gran alegria, que james de son fill no la ha haguda ni haura major que quant lo veura en lo fust clavat.
		f. CXXXIIIv

	- Capitol ·CLXIII·: com la Verge Maria interroga la sancta virtut apellada Misericordia, y declara en que diferen aquesta Misericordia y l'altra Misericordia de que demunt es stada feta mencio, y a la dita beatitud demostra la sua passio, dient que a ella no resta sino donar la medecina.
		f. CXXXIIIv \| f. CXXXIIIIr

	- Capitol ·CLXIIII·: com la beatitud de Misericordia respos a la Verge Maria dient que virtut sens obra no es may coneguda y que li vage lo cor en haver pietat de l'home peccador per confirmar-se ab Jesus, fill seu, qui en creu per aquell vol esser penjat.
		f. CXXXIIIIr \| f. CXXXIIIIv

	- Capitol ·CLXV·: com la Verge Maria interroga la virtut apellada Mundicia de Cor, la qual havia feta bugada a la sua anima ab aygue de lagrimes, ab foc y cendre de confessio y ab fort lexiu de satisfactio y axugada al sol de justicia, y supplica-la que hagues pietat de la sua langor.
		f. CXXXIIIIv \| f. CXXXVr

	- Capitol ·CLXVI·: com la beatitud apellada Mundicia de Cor respos a la Verge Maria dient-li que sostengues aquella passio, pas [pus] ensemps ab la honor divina desijava del humanal linatge reparacio.
		f. CXXXVr \| f. CXXXVv

	- Capitol ·CLXVII·: com la Verge Maria parla a la beatitud apellada Pau demanant-li si per esser ab Deu pacifica, li convendria oferir son fill spontaneament a aquella passio tant ignominiosa que li es preparada.
		f. CXXXVv \| f. CXXXVIr \| f. CXXXVIv

	- Capitol ·CLXVIII·: com la beatitud apellada Pau abrassa la Verge Maria e li respos dient-li que ella era nada per ço que per lo seu mija fos pau recobrada y ha pau comprada, y per ço que don en preu lo seu fill precios, car la carn de aquell ha esser immolada per donar fi a peccat.
		f. CXXXVIv \| f. CXXXVIIr

	- Capitol ·CLXIX·: com la Verge Maria demana auxili e subvencio a la beatitud apellada Sufirença de Persecucio per amor de justicia.
		f. CXXXVIIr \| f. CXXXVIIv

	- Capitol ·CLXX·: on mestre Phelip de Malla divisa la disposicio y manera de la dita beatitud apellada Sufirença, y toca la resposta que feu a la Verge Maria a la qual diu coses maravelloses, e finalment la supplica que, per qualsevol occorrent occasio, la passio de son fill no sia perlongada.
		f. CXXXVIIv \| f. CXXXVIIIr \| f. CXXXVIIIv \| f. CXXXIXr

	- Capitol ·CLXXI·: com la Verge Maria, apres que hague oyda la dita beatitud, romas ab la color tota alterada y en sincopis, y apres explorant parla a Lucifer maldient la sua enveja y malvestat, dient-li que a son despit home seria salvat y que ell romandria eternalment damnat.
		f. CXXXIXr \| f. CXXXIXv

	- Capitol ·CLXXII·: com la Verge Maria, apres que hague parlat contra Lucifer, exclamant a la dita beatitud axi maltractada per lo arbitres humanals, toca algunes proprietats de le [la] dita beatitud.
		f. CXXXIXv \| f. CXXXXr

	- Capitol ·CLXXIII·: com, apres que la Verge Maria hague parlat contra Lucifer y en favor de la beatitud de Sufirença, se gira per oyr los ·VII· duchs, e primerament li arguy Jesus, fill de Nun, dit Josue.
		f. CXXXXr \| f. CXXXXv

	- Capitol ·CLXXIIII·: com Neamias arguy a la Verge Maria tocant una figura de la mort y resurrectio de Jesuchrist.
		f. CXXXXv \| f. CXXXXIr

	- Capitol ·CLXXV·: com Zorobabel arguy a la Verge Maria dient que ell havia dit que la fembra era mes fort que lo vi ne lo rey, pero que veritat era sobre tot y que axi aparia en ella que era ab gran potestat, pero que mes fort es la infalibla veritat que ha difinida la mort del seu fill.
		f. CXXXXIr

	- Capitol ·CLXXVI·: com Mathatias arguy breument a la Verge Maria.
		f. CXXXXIr

	- Capitol ·CLXXVII·: com Judas Machabeu arguy a la Virge Maria dient que ell venc voluntari a la mort per no posar macula en la sua gloria, e axi que la dita Verge Maria diga a son fill que pas lo gual de la amara passio la qual a tots es necessari y a ell voluntari, y toca algunes coses de la virtut de Constancia.
		f. CXXXXIv \| f. CXXXXIIr

	- Capitol ·CLXXVIII·: com Jonatas, germa de Judas Machabeu, arguy a la Verge Maria.
		f. CXXXXIIr \| f. CXXXXIIv

	- Capitol ·CLXXIX·: com Simon, germa del dit Jonatas, arguy a la Verge Maria dient com ell havia presa la mort sercant la vida de son poble, e que ell dicta que Jesus, per la lur restauració, muyra en creu.
		f. CXXXXIIv

	- Capitol ·CLXXX·: com la Verge Maria respos als sobredits set duchs.
		f. CXXXXIIv \| f. CXXXXIIIr

	- Capitol ·CLXXXI·: com la Verge Maria suplica al mestre president que fassa prestament discorrer tots los arguments de la dita scola dient com ella coneix clarament que la hora es venguda de la mort del seu fill, hoc y noresmenys de la Sinagoga, qui un poc abans devia morir.
		f. CXXXXIIIr

	- Capitol ·CLXXXII·: com la Verge Maria parla a la Sinagoga, la qual passava denant los ulls de la sua anima tenint son cami cuytadament.
		f. CXXXXIIIr \| f. CXXXXIIIv

	- Capitol ·CLXXXIII·: com Virginitat, la qual seguia a la Sinagoga pero no la aconseguia, car aquella fugia, se rahona ab la Virge Maria, e diu molts efectes y proprietats de la dita veritat.
		f. CXXXXIIIv \| f. CXXXXVr \| f. CXXXXVv \| f. CXXXXVIr \| f. CXXXXVIv

	- Capitol ·CLXXXIIII·: com, finit lo dit rahonament, lo mestre president mana cuytar les argumentacions, e primer argui Bacuc propheta.
		f. CXXXXVIv \| f. CXXXXVIIr

	- Capitol ·CLXXXV·: com Joel propheta arguy, qui havia parlat del eclipsi de sol y de la obtenebracio de la luna.
		f. CXXXXVIIr

	- Capitol ·CLXXXXVI·: com arguy Amos propheta demostrant que en moltes coses ell era stat figura de la passio de Jesuchrist.
		f. CXXXXVIIr \| f. CXXXXVIIv

	- Capitol ·CLXXXVII·: com arguhi Abdias propheta dient com ell havia appellat Jesuchrist Legat, y que sempre havia viscut en fe que lo qui ab ell menjaria aquell lo trayria.
		f. CXXXXVIIv

	- Capitol ·CLXXXVIII·: com arguy Jonas prophete demostrant com en moltes coses era stat figura de la mort de Jesus, e singularment que, axi com ell havia stat tes jorns en lo ventre del peix, axi Jesus staria tres jorns en lo sepulcre y apres resussitaria.
		f. CXXXXVIIv \| f. CXXXXVIIIr

	- Capitol ·CLXXXIX·: com arguy Melechias propheta, dient que ell havia dit que la galta del jutge de Hisrael seria ferida, y que aquest jutge era Jesuchrist.
		f. CXXXXVIIIr \| f. CXXXXVIIIv

	- Capitol ·CLXXXX·: com arguy Naum propheta dient que ell havia dit als jueus que debades cogitaven res contra Jesuchrist.
		f. CXXXXVIIIv

	- Capitol ·CLXXXXI·: com arguy Abacuc propheta dient que ell, en lo temps de la sua via, se era molt congoxat de la dilacio del adveniment de Jesuchrist.
		f. CXXXXVIIIv \| f. CXXXXIXr

	- Capitol ·CLXXXXII·: com arguy Saphonias tocant molts actes que ell havia scrits de la passio de Jesuchrist.
		f. CXXXXIXr

	- Capitol ·CLXXXXIII·: com arguy Ageus propheta dient y demostrant com ell havia scrits los senyals del adveniment de Jesuchrist.
		f. CXXXXIXr \| f. CXXXXIXv

	- Capitol ·CLXXXXIIII·: com arguy Malachies propheta declarant ço que havia scrit de l'adveniment de Jesuchrist.
		f. CXXXXIXv

	- Capitol ·CLXXXXV·: com arguy Esdras, scriva de la ley, dient a la Verge Maria com ell, escrivint los libres de la Biblia, havia trobats molts misteris pertanyents a la mort y passio de Jesuchrist, y que covenia que axi·s complis, car si una petita error o falcia era trobada en tota la Biblia perira la sua inviolable auctoritat.
		f. CXXXXIXv \| f. CXXXXXr

	- Capitol ·CLXXXXVI·: com arguy Tobies denunciant a la Verge Maria dolor, turment y affany per la mort y passio del seu fill precios.
		f. CXXXXXr \| f. CXXXXXv

	- Capitol ·CLXXXXVII·: com la Virge Maria respos als sobredits prophetes y com en persona de la sua sensualitat tremes una suplicacio a Deu lo Pare que fahes viure Jesus, lur comun fill, segons disponia cos natural, protestant empero que es prompta sens murmuracio en seguir la sua voluntat.
		f. CXXXXXv \| f. CXXXXXIr

	- Capitol ·CLXXXXVIII·: com la dita supplicacio fon presentada a Deu lo Pare, y com Deu lo Pare trames a la Verge Maria la virtut de Obediencia, informada de sa intencio, y la manera com Obediencia fon per la Mare de Deu rebuda ab cortesa acullença.
		f. CXXXXXIr \| f. CXXXXXIv

	- Capitol ·CLXXXXIX·: com Obediencia explica la sua ambaixada a la Verge Maria de part del Pare Eternal dient-li que aquell jorn la humanitat del seu fill seria a dura mort liurada.
		f. CXXXXXIv \| f. CXXXXXIIr

	- Capitol ·CC·: com la Virge Maria respos a la virtut de Obediencia offerint-se voluntaria en ço que lo voler de Deu termenaria, pero a la dita virtut demana que don algun consell a la sua censualitat angustiada.
		f. CXXXXXIIr \| f. CXXXXXIIv

	- Capitol ·CCI·: com la virtut de obediencia respos a la Virge Maria dient que, si del seu trebal mental volia traure materia de consolacio, que consideras en les obres glorioses que filial obediencia a Deu lo Pare havia fetes fer al seu glorios fill, de les quals obres ne recita algunes, y pres comiat de la Verge Maria.
		f. CXXXXXIIv \| f. CLIIIr \| f. CLIIIv \| f. CLIIIIr

	- Capitol ·CCII·: com apres arguiren alguns pares molt antics, dels noms dels quals mestre Phelip de Malla fa de alguns mencio y de molts se refer que son scrits en lo libre de vida.
		f. CLIIIIr

	- Capitol ·CCIII·: com, apres que los dits pares antichs hagueren arguit, la immensitat del Pere Eternal demana si restava algu qui sobra la questio, si lo Messias degues morir, volgues formar argument, y leva’s y argui Judas, fill de Jacob.
		f. CLIIIIr \| f. CLIIIIv \| f. CLVr

	- Capitol ·CCIIII·: com, apres que Judas hague arguit, volgueren arguir tots sos germans qui arguit no havien y encara Efraym y Manasses, fills de Joseph, hoc y mes los dos fills e cinc nets de Saul qui foren crucificats.
		f. CLVr \| f. CLVv \| f. CLVIr

	- Capitol ·CCV·: com Vida activa e Vida contemplativa vengueren en lo dit consistori, a les quals lo mestre feu donar loc a elles covinent, e divissa mestre Phelip de Malla lurs maneres, condicions y proprietats.
		f. CLVIr \| f. CLVIv \| f. CLVIIr \| f. CLVIIv

	- Capitol ·CCVI·: com, apres que Vida activa e Vida contemplativa foren asegurades denant lo sguard de la Verge Maria, ella enterroga Vida activa, demanant-li socors y medecinals remeys, y toca molts efectes de la dita vida.
		f. CLVIIv \| f. CLVIIIr

	- Capitol ·CCVII·: com Vida activa respos a la Verge Maria y toca moltes singularitats de aquella.
		f. CLVIIIr \| f. CLVIIIv \| f. CLIXr \| f. CLIXv

	- Capitol ·CCVIII·: com la Verge Maria replica a Vida activa dient que la mort ignominiosa que a son fill stave aparellada feya a ella dificultat, per ajustament de dolor, a la simpla condicio de mort, la qual no pot esser sens gran moviment.
		f. CLXv \| f. CLXIr \| f. CLXIv

	- Capitol ·CCVIIII·: com vida activa respos a la Verge Maria dient que Jesus havia a morir y tota mort es mort, o sia plasent o odiosa, y que en la mort no·s deu considerar sino la causa y la fi per que mor.
		f. CLXIv \| f. CLXIIr \| f. CLXIIv \| f. CLXIIIr

	- Capitol ·CCX·: com mestre Phelip de Malla vahe entrar per la scola sanct Johan Babtista.
		f. CLXIIIr \| f. CLXIIIv

	- Capitol ·CCXI·: com sanct Johan Babtista parla a la Verge Maria, y de part de tots los elets que alli eren presents la suplica per lur redempcio.
		f. CLXIIIv \| f. CLXIIIIr \| f. CLXIIIIv

	- Capitol ·CCXII·: com Zacaries y Elizabet, pare y mare de sanct Johan Batista, parlaren a la Virge Maria, aprovant lo rahonament de lur fill.
		f. CLXVr

	- Capitol ·CCXIII·: en lo qual mestre Phelip de Malla diu que, apres que la Verge Maria hague oyts sanct Johan Babtista, Zacaries y Elizabet, per sbrabar-se, se aparella per parlar ab Vida contemplativa.
		f. CLXVr \| f. CLXVv

	- Capitol ·CCXIIII·: com la Verge Maria parla a Vida contemplativa, e diu coses maravelloses de la dita y dels vers contempladors, y fa moltes disgressions, e singularment una reprenent los reys e princeps qui, dexant de pençar en les coses celestials, no administren degudament la justicia pervertint los regnes en tirannia.
		f. CLXVv \| f. CLXVIr \| f. CLXVIv \| f. CLXVIIr \| f. CLXVIIv \| f. CLXVIIIr \| f. CLXVIIIv \| f. CCLXIXr [CLXIXr] \| f. CCLXIXv [CLXIXv] \| f. CLXXr \| f. CLXXv \| f. CLXXIr \| f. CLXXIv \| f. CLXXIIr

	- Capitol ·CCXV·: en lo qual mestre Phelip de Malla toca los moviments que Vida contemplativa feya, oynt rahonar a la Verge Maria de la dita vida.
		f. CLXXIIr \| f. CLXXIIv

	- Capitol ·CCXVI·: com la Verge Maria continua de parlar ab la dita Vida contemplativa y de les sues maravelloses operacions, e finalment la suplica que li vulla explicar si la passio de son fill se pot per algun expedient scusar.
		f. CLXXIIv \| f. CLXXIIIr \| f. CLXXIIIv \| f. CLXXIIIIr \| f. CLXXIIIIv \| f. CLXXVr

	- Capitol ·CCXVII·: com Vida contemplativa, responent a la Verge Maria, diu moltes coses en laor de aquella, y com per la sua vista se ere mes anamorada de la sua sancta persona.
		f. CLXXVr \| f. CLXXVv

	- Capitol ·CCXVIII·: com Vida contemplativa se deixa de parlar ab la Verge Maria, y endressa lo seu parlament a Amor, demostrant les sues forses, y fa mencio de molts qui per folla amor se son perduts.
		f. CLXXVv \| f. CLXXVIr \| f. CLXXVIv \| f. CLXXVIIr

	- Capitol ·CCXIX·: com Vida contemplativa torna endressar son rahonament a la Verge Maria y resita en quine manera Adam fou creat y la forma del seu peccat, y fa moltes rahons, dient com era congrua cosa que sol la mort y passio de Jesus ver Deu y ver home bastas en rembre humana natura, y en aquest capitol mestre Phelip de Malla declara com la Verge Maria era exemta del peccat original.
		f. CLXXVIIr \| f. CLXXVIIv \| f. CLXXVIIIr \| f. CLXXVIIIv \| f. CLXXIXr \| f. CLXXIXv \| f. CLXXXr \| f. CLXXXv \| f. CLXXXIr \| f. CLXXXIv

	- Capitol ·CCXX·: com la Verge Maria, no obliviosa, recordant-se dels arguments de sanct Johan Babtista, respos a ell y a tots los pares sancts dient-los que·s preparassen en oyr la determinacio del mestre president.
		f. CLXXXIv \| f. CLXXXIIr \| f. CLXXXIIv

	- Capitol ·CCXXI·: com lo mestre president enterroga les sibilles y alguns philosophs qui aqui eren compareguts aquella jornada.
		f. CLXXXIIv

	- Capitol ·CCXXII·: com parla primerament Sibilla que li havia explicada la figura del temple.
		f. CLXXXIIv \| f. CLXXXIIIr

	- Capitol ·CCXXIII·: com parla la segona Sibilla apellada Samia.
		f. CLXXXIIIr

	- Capitol ·CCXXIIII·: com parla la terça Sibilla apellada Cumena.
		f. CLXXXIIIr

	- Capitol ·CCXXV·: com parla la quarta sibilla apellada Abunca, y apres de ella arguhiren les sis qui restaven, ço son Delphica, Persida, Libissa, Helespancia, Timolia e Frigida.
		f. CLXXXIIIr \| f. CLXXXIIIv

	- Capitol ·CCXXVI·: com parlaren Delbora prophetiza y Anna mare de Samuel y Maria jermana de Moyses y la regina de Sabba.
		f. CLXXXIIIv

	- Capitol ·CXXVII·: com parlaren los philosophs, e primerament Tales Milesius que venia en companya de sis altres philosophs, los quals tots ensemps son stats nomenats los Set Savis.
		f. CLXXXIIIIr \| f. CLXXXIIIIv \| f. CLXXXVr

	- Capitol ·CCXXVIII·: com parla Pictagoras Samius qui primer pres lo nom de philosoph.
		f. CLXXXVr

	- Capitol ·CCXXVIIII·: com parla Socrates philosoph dient que ell, qui no era res en sguard del Messias, gosa morir per confessar un Deu de natura, y que no es maravella si lo Messias vol donar la sua vida per la vida comuna.
		f. CLXXXVr \| f. CLXXXVv

	- Capitol ·CCXXX·: com parlaren Anaxagoras, Archelau y Diogenes philosophs.
		f. CLXXXVv

	- Capitol ·CCXXXI·: com parla un gran philosoph apellat Plato.
		f. CLXXXVv \| f. CLXXXVIr

	- Capitol ·CCXXXII·: com parla aquell princep dels philosophs, Aristotil, qui ab poques paraules diu coses grans e ardues.
		f. CLXXXVIr \| f. CLXXXVIv \| f. CLXXXVIIr

	- Capitol ·CCXXXIII·: com arguy Hermes philosop.
		f. CLXXXVIIr

	- Capitol ·CCXXXIIII·: com parla Orpheu poeta.
		f. CLXXXVIIr

	- Capitol ·CCXXXV·: com parla Balaam.
		f. CLXXXVIIr

	- Capitol ·CCXXXVI·: com parla Epicurus philosop.
		f. CLXXXVIIr \| f. CLXXXVIIv

	- Capitol ·CCXXXVII·: com finalment arguyren los tres reys amichs de Job, ço son Elifat, Saldoch y Sophar, y molts philosophs que en aquest capitol son nomenats.
		f. CLXXXVIIv \| f. CLXXXVIIIr

	- Capitol ·CCXXXVIII·: com la Virge Maria, oyts los dits rahonaments, interroga Natura.
		f. CLXXXVIIIr \| f. CLXXXVIIIv \| f. CLXXXIXr

	- Capitol ·CCXXXVIIII·: com Natura respos a la Verge Maria.
		f. CLXXXIXr \| f. CLXXXIXv

	- Capitol ·CCXXXX·: com la Verge Maria interroga Philosophia y com Philosophia respos a la Verge Maria.
		f. CLXXXIXv \| f. CLXXXXr \| f. CLXXXXv

	- Capitol ·CCXXXXI·: com la Verge Maria, vehent que Ley de natura y de scriptura pronunciaven la mort del seu fill, dix que volia saber la determinacio de Deu lo Pare, essent prompte de seguir la sua voluntat.
		f. CLXXXXv

	- Capitol· CCXXXXII·: com Deu lo Pare, per ell y per tota la sancta Trinitat, pronuncia que son fill e fill de la Verge Maria fos pres e ligat, flagellat y coronat de spines, crucificat y nafrat, e liurat a mort molt ignominiosa.
		f. CLXXXXv \| f. CLXXXXIr

	- Capitol ·CCXXXXIII·: com Jesuchrist y la Mort comparegueren denant Deu lo Pare, lo qual los promes de tenir la plaça segura, y com Jesuchrist lança per gatge a la mort lo guant de la sua humanitat.
		f. CLXXXXIr \| f. CLXXXXIv

	- Capitol ·CCXXXXIIII·: com la Mort avança per voler pendre lo gatge que Jesuchrist li havia lançat, y com la Verge Maria feu moltes rahons a la mort dient-li que ella no devia venir a camp ni voler metre la ma en lo seu fill transcendent.
		f. CLXXXXIv \| f. CLXXXXIIr \| f. CLXXXXIIv

	- Capitol ·CCXXXXV·: com la Mort respos altament a totes les rahons de la Verge Maria.
		f. CLXXXXIIv \| f. CLXXXXIIIIr \| f. CLXXXXIIIIv \| f. CLXXXXVr \| f. CLXXXXVv \| f. CLXXXXVIr \| f. CLXXXXVIv

	- Capitol ·CC(X)XXXXVI·: com la Verge Maria replica a la mort manassant-li de mort.
		f. CLXXXXVIv

	- Capitol ·CCXXXXVII·: com la mort, mes fellona que sbayda, respos a la Verge Maria.
		f. CLXXXXVIv \| f. CLXXXXVIIr

	- Capitol ·CCXXXXVIII·: com la Virge Maria torna replicar a la Mort, fahent-li moltes persuasions de part de la sua sensualitat, volent defugir lo conflicte de la mort ab la vida del seu glorios fill.
		f. CLXXXXVIIr \| f. CLXXXXVIIv \| f. CLXXXXVIIIr

	- Capitol ·CCXXXXVIIII·: com la Mort respos a la Verge Maria, concloent que, axi com no es mort algu que no hage viscut, axi no viu algu de aquest setgle que contra la mort puixe trobar scusa, e que a la fi tot s’o beura la mort, si empero es ver lo que scrigue Orpheu.
		f. CLXXXXVIIIr \| f. CLXXXXVIIIv

	- Capitol ·CCL· y derrer: com la Verge Maria nega los dits de Opheu y prova que vida seria fi de mort per resurrectio, y consent voluntariament a la mort de son fill, e com oyt aço se leva tot lo sanct auditori.
		f. CLXXXXVIIIv \| f. CLXXXXIXr

*· [Blanc].*
	f. CLXXXXIXv

	[Coberta]

f.: foli r: recto v: verso

Tornar

Memorial del pecador remut