Saltar al contenido principal

Institut d'Estudis Catalans

Presentació

Els anuaris de l'Institut d'Estudis Catalans (1907-1931), edició digital en línia

Per acord entre la Universitat d'Alacant i l'Institut d'Estudis Catalans, en l'escaiença del primer centenari de la fundació de l'acadèmia catalana, amb el suport tècnic de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, iniciativa d'aquella universitat, s'han digitalitzat els anuaris de l'Institut d'Estudis Catalans del 1907 al 1931 i s'ha posat a punt llur difusió lliure en línia.

Des que fou creat, el 1907, l'Institut tenia fixat tot un programa de publicacions. Així ho veiem en els textos fundacionals: «L'Institut cuidarà de publicar en volums separats, de la meteixa mida, els textes, memories, coleccions y tot lo que estimi d'importancia y útil divulgació, y, ademés, monografies curtes, documents aislats y treballs menuts que poden constituir l'objecte d'un anuari o de qualsevulga altra publicació periòdica» (Dictamen acord aprovat per la Diputació Provincial de Barcelona el 18 de juny de 1907).

Des de bon començament, hom establí que es publicaria un anuari, que havia d'oferir una panoràmica general de l'estat dels estudis duts a terme, i en el qual calia distingir la part dedicada a les col·laboracions (encarregades pel Ple a membres o a especialistes externs) i la dedicada a la crònica de les diferents matèries objecte d'estudi (història, arqueologia, dret i literatura) –la redacció de la qual va ser assumida al començament per tots els membres, d'acord amb l'especialitat de cadascun. Cal recordar que el primer Institut tenia una orientació més aviat historiogràfica.

El 1911, l'Institut es constituí en tres seccions: la Secció Històrico-Arqueològica, la Secció Filològica i la Secció de Ciències. L'Anuari, a partir d'aquesta data, és de fet la publicació de referència de la Secció Històrico-Arqueològica i només recull les activitats d'aquesta secció, tot i mantenir el nom tradicional d'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, per tal com la publicació ja havia aconseguit un bon ressò, fins i tot internacional, a través de l'intercanvi acadèmic.

La qualitat dels articles de l'Anuari, agrupats en seccions (arqueològica, històrica, jurídica i literària), i l'interès dels balanços fets en la crònica permeten de seguir l'evolució historiogràfica catalana de tot el primer terç del segle XX. Es llegien i es discutien els articles un per un en els plens abans d'ésser publicats, almenys en els primers anuaris. Les tasques d'edició i impressió dels primers volums foren dutes a terme per Josep Pijoan, primer secretari general de l'Institut, i els secretaris redactors confeccionaven els índexs onomàstics que s'inclogueren a partir del segon volum, dels nou que es publicaren entre el 1907 i el 1936.

D'altra banda, l'Anuari fou editat en volums de gran format (33 cm), amb marges amples, amb una tipografia acurada, amb fotografies (alguna en color) i il·lustracions abundants. Tot això va fer que tingués un gran impacte tant entre els estudiosos autòctons com entre els estrangers.

La periodicitat editorial fou irregular, com ho fou també el període cobert per cada volum de l'Anuari. La situació política que visqué la institució al llarg dels vint-i-cinc anys que cobreixen els anuaris, en part, alterà el ritme de redacció i de publicació. El 1908 apareix l'Anuari del 1907 (531 pàgines), i l'any següent, l'Anuari del 1908 (650 pàgines). Els anys 1911, 1913 i 1915 apareixen, respectivament, tres anuaris, que corresponen als biennis 1909-1910, 1911-1912 i 1913-1914, aquest darrer en dos volums, amb un total de 2.577 pàgines. El 1923 i el 1931 veuen la llum, respectivament, dos volums sexennals, amb un total de 1.396 pàgines, que descriuen el període del 1915 al 1926. Finalment, el 1936 apareix un volum quinquennal, que serà el darrer d'aquesta època, que cobreix del 1927 al 1931, de 658 pàgines. La Guerra Civil aturà definitivament aquesta publicació de la SHA. Aquests vuit anuaris (en nou volums), de 5.812 pàgines en total, és el que ara hom posa en línia amb accés lliure.

Finalment, cal esmentar aquí que, amb la represa de l'Institut després de la guerra, es reprengué l'Anuari, però ja no com una publicació de la SHA, sinó com una de general de tot l'Institut. El 1954 es publicaren, de la mà del secretari general d'aleshores, Ramon Aramon i Serra, els anuaris del 1952 i el 1953, en dos volums, en el format habitual de les publicacions actuals de l'Institut. Aquesta iniciativa no tingué continuïtat. Més endavant, es publicaren sis volums de l'Anuari IEC, que cobriren sis cursos acadèmics correlatius, des del 1989-1990 fins al 1994-1995. I a partir d'aleshores, la crònica de l'activitat de cada curs acadèmic de l'Institut es difon a través de la Memòria.

Per a obtenir més informació de totes aquestes publicacions institucionals, podeu visitar el Portal de Publicacions de l'Institut.

Salvador Alegret
Vicepresident de l'Institut d'Estudis Catalans