La Fossa del Gegant era un monument situat al cap d'avall de la coma del mateix nom, fet de quatre pedres formant un petit quadrat. La de derrera era d'un metre y mitj, si fa ò no fa, un xich més llargues les laterals, que inclinades l'una á l'altra, feyan de paret y teulada. Davant n'hi havía un' altra, més petita y poch enfonzada á terra. Per això, per sa forma més regular y per ser de distinta pedrera, fa sospitar que hi fou afegida per algú que volgué utilisar, y resguardar en temps moderns la cova. Los altres eran grans palets afinats per la doble corrent de les aygues y del temps, vinguts de Rubió ò de Coma de Vaca, endrets que's veuhen, Freser avall, á esquerra y dreta.

Uns pastors que vejeren un día honrada llur barraca per senyors de Barcelona, que la dibuixaren y pamaren de tort y de través, cregueren que's tractava d'alguna olla de diners, amagada, y per desenterrarla á llur profit y més á plaher, trocejaren les pedres y desferen sense pietat aquell monument venerable que havía donat nom á la Vall y al Puig del Gegant que la domina. (N. del E.)

Clavellinera: pedricet que surt, cosa d'un palm y mitj á cada banda de finestra, á ran del ampit, en nostres cases de poble y pagesíes. Semblan les dues mans del endrèç de la casa que surten á enramarla á ella y lo carrer ab dues clavellines. Algunes de les noves cases del Vallés conservan encara la tradició de les clavellineres; mes los dos poètichs pedriços son rellevats per dos prosáychs cercles de ferro, ahont, aixó sí, s'encaixan los testos com l'anell al dit. (N. del E.)

Aqueixes senzilles estuvalles de lli han sobreviscut als claustres de marbre y als temples y al monestir de Canigó. En sa delicada brodadura de fil d'or, vert y violat, mossen Font, rector de Portvendres, ha sabut llegir la següent inscripció, estesa en una franja que volta l'escut del comte de Cerdanya: Donat per la comtesa Guisla á Sant Martí de Canigó. (N. del E.)

Oliva. La dedicatoria d'un cant consagrat á recordar les may prou enaltides glories del bisbe Oliva, per sí mateixa se'n va envers lo eminent Prelat que governa avuy la Seu d'Ausona, que en la brillantíssinia estelada de sos bisbes conta al gran Oliva com un astre de primera magnitut, puix á més d'aquesta rahó y apart de les grans dots que'l fan digne successor del Abat de Ripoll y de Cuxá, hi há la circunstancia de que l'Excm. Sr. Morgades tracta de refer en lo possible lo monument que en Ripoll alçá'l geni de Oliva, havent lograt que'l govern de S. M. faça cessió completa á la mitra de Vich del cenobi panteó de nostres Comtes. (N. del E.)

La fossa del comte Guifre, cavada per ell mateix en la roca viva, se pot veure, gayre bé intacta, encara que buyda, al costat del campanar de Sant Martí. Diu la tradició que hi anava á passar la nit. (N. del E.)

Per la descripció de la fatxada del monestir de Ripoll nos ha servit de molt la notable ressenya històrica de Pellicer, Santa María de Ripoll. (N. del E.)

La maça avisadora de Sant Benet. Es cosa certísima y la testifican cuantos monjes y monjas hay en tantas y tan diferentes casas de este santo Orden, que cuando se ha de morir algún religioso ó religiosa de la casa, días antes sienten un cierto rumor, como que den golpes con una mano, y le llaman maza de San Benito. Pujades, lib. VIII, cap. XXIV.

Ben segur d'aqueixa tradició monástica es filla la popular, que havèm sentida en la plana de Vich, que resant cada día un pare-nostre á Sant Benet, aquest avisa a son devot tres díes abans de morir ab colps misteriosos. (N. del E.)

La Creu del Canigó. Hi há á Prada una fotografía del cim de Canigó ab la creu que no fa pas gayres anys lo dominava. (N. del E.)

Los Pessons son una vintena d'hermosíssims viots y estanys de diferentes mides, que enviantse l'aygua de l'un al altre, voltan un enherbat turó, mitj abrigat de pins y rodhodendron, mirador desde hont se veuhen náixer, y allunyarse per grahons de llachs los dos rierons, que enfeixan més avall ses pures aygues. Es un rosari d'estanys unit pe'l fil d'argent del Valira oriental, que allí té son breçol, y d'allí trau les granítiques pedres valirenques que, en díes de quimera, sembra pe'ls camps de la Seu d'Urgell y de la Conca de Tremp. (N. del E.)

Puja y baixa com les montanyes de Bagur. Comparació ò dita ampurdanesa que's refereix á les de sorra que caminan de mica en mica transportades per la tramontana, com les de l'altra banda del Mediterrá per l'alè del Simoun. (N. del E.)