Saltar al contenido principal

Joan Maragall

L'autor: Cronologia

Relació d'anys i aconteixements de la vida de Joan Maragall ocorreguts en cadascú d'ells

ANY ACONTEIXEMENTS
1860 Joan Maragall i Gorina neix el 10 d'octubre, al número 4 del carrer Jaume Giralt de Barcelona.
1874 Acaba el batxillerat al Col·legi de Sant Isidor, al carrer dels Arcs de Barcelona. Primers versos. Crisi familiar: es resisteix a treballar en el negoci patern.
1877 L'Atlàntida de Jacint Verdaguer és premiada als Jocs Florals de Barcelona.
1878 Primera poesia publicada a la revista Lo Nunci, setmanari de caràcter humorístic.
1879 Ingressa a la Facultat de Dret.
1881 Guanya la Flor Natural als Jocs Florals de Badalona amb el poema Dins sa cambra. Goethe és el seu ídol.
1884 Llicenciat en Dret.
1886 Soci de l'Ateneu, on es relaciona amb els escriptors Josep Yxart, Joan Sardà, Narcís Oller, etc. Crisi espiritual. Es publica Canigó de Jacint Verdaguer.
1888 Comença a exercir, ocasionalment d'advocat. Publica l'Oda infinita a la Ilustració Catalana. Tradueix Goethe: Alexis i Dora.
1890 Ingressa a la penya musical dels Paquenyus. Treballa de passant al despatx de l'advocat Brugada. Entra a la redacció del Diario de Barcelona,a les ordres directes de Mañé i Flaquer, com a secretari de redacció.
1891 El 27 de desembre es casa amb Clara Noble. Primer llibre de poesies (edició limitada de 100 exemplars), present de noces dels amics. Poésies Complètes, d'Arthur Rimbaud (pòstum).
1892 Comença a escriure articles de fons al Diario de Barcelona. La tradició catalana, de Josep Torras i Bages. Leaves of grass, de Walt Whitman.
1893 Elegit membre de l'Acadèmia de Bones Lletres. Escriu La vaca cega a Sant Joan de les Abadesses i Paternal, en tornar del Liceu la mateixa nit de l'atemptat. Publica un article sobre Nietzsche a L'Avenç. Participa en la II Festa Modernista de Sitges promoguda per Santiago Rusiñol. Neix la seva primera filla.
1894 Guanya l'Englantina als Jocs Florals de Barcelona amb La sardana. Excursió pel Pirineu amb Josep Soler i Miquel, amic des que eren companys d'estudis.
1895 Publica, editat per L'Avenç, Poesies, on hi ha Les pirenenques i el Tríptic de l'any. Primera referència al comte Arnau. Forma part com a secretari de la nova junta catalanista de l'Ateneu, on Àngel Guimerà pronuncia el seu discurs presidencial en català.
1896 Guanya la Viola d'argent als Jocs Florals de Barcelona amb El mal caçador. Tradueix Tristany i Isolda, de Wagner.
1898 Oda a Espanya. Representació d'Ifigènia a Tàurida organitzada per Adrià Gual i Miquel Utrillo al Laberint d'Horta. Émile Zola publica J'accuse!
1899 Es trasllada a la casa de Sant Gervasi. Rebutja la direcció de La Veu de Catalunya en convertir-se en diari. 1900 Escriu la primera part d'El comte Arnau. Visions & cants. Els cants van ser escrits sota la influència directa del moviment orfeonístic. El Cant de la senyera. Viatge a Madrid. Mor el seu pare, que li ha deixat la vida assegurada.
1901 Mor Mañé i Flaquer. Primera anada a Cauterets, poble del sud de França on busca la soledat. Descobreix i tradueix el poeta alemany Novalis. Comença la segona part d'El comte Arnau. Llibre dels poetes, de Josep Carner.
1902 Processat per l'article La patria nueva. Nova "aparició" d'El comte Arnau. Estada al Montseny amb Josep Pijoan, poeta amb qui establí una ferma amistat.
1903 Abandona el Diario. President de l'Ateneu, en el discurs inaugural del curs exposa la seva teoria poètica: L'elogi de la paraula. Escriu un nou fragment d'El comte Arnau.
1904 De les reials jornades, reflexions en forma de dietari de la visita d'Alfons XIII, a Barcelona. És proclamat mestre en Gai Saber en guanyar la Flor Natural als Jocs Florals amb la poesia Glosa. Nou fragment d'El comte Arnau. Publica Les disperses, recull de poemes no inclosos en els seus dos primers llibres.
1905 Torna a col·laborar al Diario de Barcelona. Es nega a ser candidat a diputat per la Lliga Regionalista.
1906 Enllà. Participa en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Torna a deixar el Diario. Horacianes, de Miquel Costa i Llobera. Els fruits saborosos, de Josep Carner.
1907 Elogi de la poesia; revisió i ampliació de la seva teoria poètica. Prat de la Riba funda l'Institut d'Estudis Catalans.
1908 Nova aparició d'El comte Arnau. La muntanya d'ametistes, de Guerau de Liost.
1909 Reacció a la Setmana Tràgica: L'església cremada,La ciutat del perdó. Enllesteix La fi del comte Arnau. Primer manifest futurista de Filippo Tommaso Marinetti.
1910 Mort d'Antoni Roura, amic des que eren estudiants de Dret. Oda nova a Barcelona i Cant espiritual.
1911 Neix el seu tretzè fill. Seqüències, llibre breu on continua diversos temes encetats anteriorment. Membre de l'Institut d'Estudis Catalans. Torna a col·laborar al Diario. Comença a traduir els Himnes homèrics. Mor a Barcelona el 20 de desembre.