Saltar al contenido principal

Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc

Bibliografia d'estudis sobre el Tirant lo Blanc

B

  • BADIA, Lola (1979), «Desgreuge per Tirant», Quaderns Crema, 2, ps. 101-106.
  • BADIA, Lola (1989), «De la Faula al Tirant passant, sobretot, pel Llibre de Fortuna e Prudència», dins Quaderns Crema. Deu anys: miscel·lània, Barcelona, Quaderns Crema, 1989, 17-57. [Reed. Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València/Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat («Biblioteca Sanchis Guarner», 25), ps. 93-128.]
  • BADIA, Lola (1990), «Joanot Martorell al acecho de la mujer», La Vanguardia, suplement «Cultura y Arte», 20 de novembre, p. 5.
  • BADIA, Lola (1991a), «El Plany dolorós de la reina Hècuba de Joan Roís de Corella. Restauracions i contextos», dins Miscel·lània Fuster, III, ps. 195-223.
  • BADIA, Lola (1991b), «La tradició i la moral», Serra d'Or, 373, 1991, 56-59.
  • BADIA, Lola (1991c), «Traduccions al català dels segles XIV-XV i innovació cultural i literaria», Estudi General, 11 (=Llengua i Literatura: de l'Edat Mitjana al Renaixement), ed. D'A. Rossich i M. Villallonga, Girona, ps. 31-50.
  • BADIA, Lola (1993a): «Veritat i literatura en les cròniques medievals catalanes: Ramon Muntaner», en Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d Ausiàs March, València, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Institut de Filologia Valenciana («Biblioteca Sanchis Guarner», 25), ps. 19-38.
  • BADIA, Lola (1993b), Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València/Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat («Biblioteca Sanchis Guarner», 25), 1993.
  • BADIA, Lola (1993c), «El Tirant en la tardor medieval catalana», Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc', Barcelona, Quaderns Crema ('Assaig', 14), ps. 35-99.
  • BADIA, Lola (1991c), «El Tirant, la tradició i la moral», Serra d'Or, 373, 1991, 56-59. [Reed. Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d'Ausiàs March, València/Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat («Biblioteca Sanchis Guarner», 25), ps. 128-138.]
  • BADIA, Lola (1993e), «Literatura catalana i patronatge reial al segle XV: episodis d'un distanciament», Revista d'Història Moderna, 13, 2 (=Actes del Tercer Congrés d'Història Moderna a Catalunya: les Institucions Catalanes (segles XV-XVII), ps. 525-534.
  • BADIA, Lola (1993-94), «Tot per a la dona però sens la dona. Notes sobre el punt de vista masculí al Tirant lo Blanc», Journal of Hispanic Research, 2, ps. 39-60.
  • BADIA, Lola (2005), «'Llevadle a casa y leedle'. Ressenya de Novelas caballerescas del siglo XV. Historia de Jacob Xalabín, Curial y Güelfa, Tirante el Blanco, a cura d'Anton Espadaler, Glòria Sabaté, Lourdes Soriano», Insula. Revista de Letras y Ciencias Humanas, 708, ps. 4-6.
  • BALAGUER PERIGÜELL, Emili (1991), «La medicina al Tirant», El Temps, 376, ps. 67-69.
  • BAILE LÓPEZ, Eduard (2007) «Estudi paremiològic del Tirant lo Blanch», en Actas del XI Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (León, 20-24 de septiembre de 2005) (eds. A. López Castro - L. Cuesta Torre), Lleó, Universidad de León, vol. 1, ps. 277-285.
  • BAILE LÓPEZ, Eduard (2009), Repertori d'aliments en el Tirant lo Blanc: «e dinaren-se ab molt gran plaer», Tirant, 12 (2009), pp. 5-31. Parnaseo. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.12/Art_1_Baile_Aliments.pdf
  • BANDERA, Cesáreo (1974), «Cervantes frente a Don Quijote: violenta simetría entre la realidad y la ficción», Modern Language Notes, 89, ps. 159-72. [Reed. Mímesis conflictiva: ficción literaria y violenta en Cervantes y Calderón, Madrid, Gredos, 1975, ps. 39-48.]
  • BARANDA, Nieves (1994): «El desencanto de la caballería», Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Salamanca, 3-6 octubre 1989), I, Salamanca, Dept. de Literatura Española e Hispanoamericana.
  • BARBERÀ, Jean Marie (1990), «Oar ur goadeg digenvez», Afers, 10, València, ps. 301-12.
  • BARBERÀ, Jean Marie (1995), «Joanot Martorell auteur du Tirant le Blanc», dins Patrimoine littéraire européen, 6: prémices de l'humanisme, 1400-1515 (Anthologie en langue française, sous la direction de Jean-Claude Polet), Brussel·les, De Boeck Université, ps. 385-401.
  • BARBERÀ, Jean Marie (1995), «Joanot Martorell. Tirant le Blanc», dins Patrimoine littéraire européen, 6: prémices de l'humanisme, 1400-1515 (Anthologie en langue française, sous la direction de Jean-Claude Polet), Brussel·les, De Boeck Université, ps. 385-401.
  • BARBERÀ, Jean Marie, ed. (1997a), Estudis crítics sobre «Tirant lo Blanc» i el seu context (Actes del Col·loqui International «Tirant lo Blanc»: «l'albor de la novel·la moderna europea». Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994), Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Veg. ressenya. Parnaseo. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Res._Actes_Ais.html
  • BARBERÀ, Jean Marie (1997b), «Présentation de Tirant lo Blanc», dins Estudis crítics sobre «Tirant lo Blanc» i el seu context (Actes del Col·loqui International «Tirant lo Blanc»: «l'albor de la novel·la moderna europea». Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994), Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat. ps. 11-28. [Tr. al català com a «Presentació de Tirant lo Blanc», Idem, ps. 29-42.
  • BARBERÀ, Jean Marie (1997c), «L'anamorphose de la mort dans Tirant le Blanc», dins Estudis crítics sobre «Tirant lo Blanc» i el seu context (Actes del Col·loqui International «Tirant lo Blanc»: «l'albor de la novel·la moderna europea». Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994), Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, ps. 261-84.
  • BARBERÀ, Jean Marie (1997d), «La traduction française moderne de Tirant le Blanc: méthode et problèmes», CaplletraRevista Internacional de Filologia, 23, ps. 153-81.
  • BARBERÀ, Jean Marie (1997e), «Tirant le Blanc, points et contrepoints», TIRANT (Butlletí informatiu i bibliogràfic), 1, s. p. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Art.Barbera.html
  • BARBERÀ, Jean Marie, ed. (1997f), Joanot Martorell, Tirant le Blanc. Traduction et adaptation en français par le comte de Caylus (1737), París, Gallimard («Quarto»).
  • BARBERÀ, Jean Marie (1997g), «Joanot Martorell et son temps», dins Joanot Martorell, Tirant le Blanc. Traduction et adaptation en français par le comte de Caylus (1737), París, Gallimard («Quarto»), ps. 567-602.
  • BARBERÀ, Jean Marie (1998), «L'étranger dans le Tirant», en Christian Camps et Carlos Heusch (eds.), Etat, nation, identité culturelle régionale [Texte imprimé] : des origines à 1659: Languedoc-Roussillon-Catalogne, actes du colloque, 20-22 mars 1997, Montpellier: Université de Montpellier III, 1998.
  • BARBERÀ, Jean-Marie (2000), «Les images du cavalier à Valence au XV siècles: d'Ausiàs March au Tirant de Martorell», en Ausiàs March (1400-1495). Premier poète en langue catalane, eds. Georges Martin- Marie Claire Zimmermann, Paris, Séminare d'études médiévales hispaniques de l'Université de Paris 13; Klincksieck, Annexes des Cahiers de linguistique hispanique médiévale, 14, ps. 27-40.
  • BARBERÀ, Jean Marie (2006), La fonction narrative du naufrage dans Tirant le Blanc, Alacant, Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives.
  • BARGALLÓ VALLS, Josep (1991a), «Tirant: bibliografia per a un any», Serra d'Or, 379, ps. 58-61.
  • BARGALLÓ VALLS, J. (1991b): «Un any de llibres», Lletra de canvi, 34, Barcelona, ps. 47-50.
  • BASTARDAS, Carme (1980), «Notes sobre la versió catalana de l'Arbre des batailles d'Honoré Bonet», dins Estudis de Llengua i Literatura catalanes, I, ps. 187-196.
  • BATES, Margaret (1953), «Cervantes' Criticism of Tirant lo Blanc», Hispanic Review, 21, ps. 142-44.
  • BATES, Margaret (1967), «Cervantes and Martorell», Hispanic Review, 35, ps. 365-6.
  • BATLLORI, Miquel (1989), «La cultura escrita», dins Història del País Valencià, Barcelona, Edicions 62, ps. 425-452.
  • BELENGUER CEBRIÀ, E. (1972), València en la crisi del segle XV, Barcelona, Edicions 62.
  • BELTRAN, Rafael (1983), 'Tirant lo Blanc': evolució i revolta de la narració de cavalleries, València, Institució Alfons el Magnànim ('Col·lecció Politècnica', 12). [Ressenya de C. Wittlin a Catalan Review, I, 1, juny 1986, ps. 359-60.] Veg. ressenya
  • BELTRAN, Rafael (1988), «Paralelismos en los enamoramientos de Tirant lo Blanc y Calisto: los primeros síntomas del 'mal de amor'», Celestinesca, 12, 2, ps. 33-53.
  • BELTRAN, Rafael (1989), «Eliseu (Tirant lo Blanc) a l'espill de Lucrecia (la Celestina): retrat de la donzella com a còmplice fidel de l'amor secret», dins Antoni Ferrando i Albert Hauf eds., Miscel·lània Joan Fuster: estudis de llengua i literatura, vol. I, Barcelona/València, Departament de Filologia Catalana (Univ. de València)-Publicacions de l'Abadia de Montserrat ('Biblioteca Abat Oliba', 78), ps. 95-124.
  • BELTRAN, Rafael (1990a), «L'amor privat front al discurs públic de l'amor al Tirant», La Safor 1490-1990, un itinerari bibliogràfic, Gandia, Departament de Cultura, ps. 17-19.
  • BELTRAN, Rafael (1990b), «Las bodas sordas en Tirant lo Blanc y la Celestina», Revista de Filología Española, LXX, ps. 91-117.
  • BELTRAN, Rafael (1991a), «Llegir Tirant lo Blanc (I i II)», El Temps (col·leccionable El món del 'Tirant'), fascs. XXIV i XXV, València, Edicions del País Valencià, ps. 625-48.
  • BELTRAN, Rafael (1991b), «Relaciones de complicidad ante el juego amoroso: Amadís, Tirant lo Blanc y la Celestina», dins Mª Eugenia Lacarra ed., Evolución narrativa e ideológica de la literatura caballeresca, Bilbao, Univ. del País Vasco.
  • BELTRAN, Rafael (1993), «Tirant lo Blanc i la biografia cavalleresca», Actes del Symposion 'Tirant lo Blanc', Barcelona, Quaderns Crema ('Assaig', 14), ps. 101-32 (Veg. ressenya).
  • BELTRAN, Rafael (1994), «La huella de Tirant lo Blanc en la Celestina», Actas del III Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (Salamanca 1989), vol. I, Salamanca, Biblioteca del Siglo XV-Departamento de Literatura Española e Hispanoamericana, ps. 169-79.
  • BELTRAN, Rafael (1995), «Tres magas en el arte de la seducción: Trotaconventos, Plaerdemavida y Celestina», dins Elena Real Ramos ed., El arte de la seducción en el mundo románico medieval y renacentista, València, Universitat de València-Departament de Filologia Francesa i Italiana, ps. 29-38.
  • BELTRAN, Rafael (1996), «Tirante el Blanco en el gran teatro de la caballería», en Voz y letra, VII/I, ps. 81-130.
  • BELTRAN, Rafael (1997a), «Eliseu (Tirant lo Blanc) ante el espejo de Lucrecia (la Celestina): retrato de la doncella como cómplice fiel del amor secreto», dins Cinco siglos de «Celestina»: aportaciones interpretativas, ed. J. L. Canet i R. Beltrán, Valencia, Univ. de València, ps. 15-41.
  • BELTRAN, Rafael (1997b), «La muerte de Tirant: elementos para una autopsia», dins Estudis crítics sobre «Tirant lo Blanc» i el seu context (Actes del Col·loqui International «Tirant lo Blanc»: «l'albor de la novel·la moderna europea». Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994), a cura de Jean Marie Barberà, Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, ps. 75-93.
  • BELTRAN, Rafael (1997c), «Urganda, Morgana y Sibila: el espectáculo de la nave profética en la literatura de caballerías», dins Macpherson, Ian i R. Penny, eds. The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, Londres, Tamesis, ps. 21-47.
  • BELTRAN, Rafael, (1998), «El conjur d'Eliseu al Tirant lo Blanc: poesia i oralitat en la literatura culta», Actes del XI Col·loqui de l'Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes Palma, setembre 1997, a cura de Joan Mas i Vives, Joan Miralles i Monserrat i Pere Rosselló Bover, Barcelona-Palma de Mallorca, Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Universitat de les Illes Balears, ps. 461-78.
  • BELTRÁN, Rafael (1999), «Comedy and Performance in Tirant lo Blanc», dins Terry, Arthur, ed. Tirant lo Blanc. New Approaches, Londres, Tamesis, ps. 15-28.
  • BELTRAN, Rafael (2001a), «Aspera et inurbana verba: la ira de Melibea y Carmesina y la lección desoída de Andreas Capellanus», Studia in honorem Germán Orduna, eds. Leonardo Funes, José Luís Moure, Alcalá de Henares, Universidad, ps. 73-89.
  • BELTRAN, Rafael (2001b), «Huellas de las oraciones de Los tres reyes de oriente y Las cuatro esquinas en Tirant lo Blanc», Lyra mínima oral. Los géneros breves de la literatura tradicional. Actas del Congreso Internacional (Alcalá de Henares, 1998), eds. Carlos Alvar, Cristina Castillo, Mariana Masera, José Manuel Pedrosa, Universidad de Alcalá, ps. 415-424. Parnaseo. http://parnaseo.uv.es/Tirant/beltran_huellas.htm
  • BELTRAN, Rafael (2001c), «Simiente de cizaña: sobre la relación entre el episodio de la Viuda Reposada (Tirant lo Blanch) y el canto V del Orlando furioso»; Tirant, 4. Parnaseo. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.4/beltran_viuda.htm
  • BELTRAN, Rafael (2002a), «Sobre el simbolismo profético de visiones y representaciones en libros de caballerías: de Curial e Güelfa y Tirant lo blanc a La Corónica de Adramón», Edad de Oro, XXI, ps. 481-498.
  • BELTRAN, Rafael (2002b), «La princesa que no sabia l'endevinalla: models rondallístics a l'episodi de Felip i Ricomana al Tirant lo Blanc», Tirant, 5. Parnaseo. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.5/b.ricomana.htm
  • BELTRAN, Rafael (2003a), «La Creación literaria de El Victorial», estudi introductori a Gutierre Díaz de Games, El Victorial, Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca, ps. 17-202.
  • BELTRAN, Rafael (2003b), «Amor val» i «malva»: dues invencions poètiques i una proposta textual per a tirant lo blanc, cap. 119», Tirant, 6. Parnaseo. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.6/Invencions.poetiques.htm
  • BELTRAN, Rafael (2004), «Tirant, la palabra en acción», Tirant, 7. Parnaseo. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.7/Art.Beltran.Palabraenaccion.htm
  • BELTRAN, Rafael (2005), «Facecia, agudeza y transmutación en la figura del caballero: dos anécdotas sobre Julio César, desde Tirant lo Blanc hasta Don Quijote y el Arte de ingenio de Gracián», en Historicist Essays on Hispano-Medieval Narrative In Memory of Roger M. Walker (eds. B. Taylor - G. West), London, Maney Publishing for the Modern Humanities Research Association, ps. 53-71, Publ. of the Modern Humanities Research Association, 16.
  • BELTRAN, Rafael (2006), «Tirant lo Blanc» de Joanot Martorell, 'Historia de la Literatura Universal', Madrid, Síntesis, [Ressenya de Rosanna Cantavella, TIRANT, 9 (2006)]
  • BELTRAN, Rafael (2006), «La princesa que no sabia l'endevinalla: models rondallístics a l'episodi de Felip i Ricomana al Tirant lo Blanc », dins El cuento folclórico en la literatura y en la tradición oral, ed. R. Beltrán y M. Haro, 'Col·lecció Oberta', 126, València, Universitat de València, ps. 57-87.
  • BELTRAN, Rafael (2006), «Tirant lo Blanc: novela realista y documental», TIRANT (Butlletí informatiu i bibliogràfic de literatura de cavalleries), 9 [revista electrónica] http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.9/Art.Beltran_Novela.documental.htm
  • BELTRAN, Rafael (2006), «Los orígenes del Grial en las leyendas artúricas: interpretaciones cristianas y visiones simbólicas», dins El Santo Cáliz entre la historia y el culto, Valencia, Generalitat Valenciana, Biblioteca Valenciana, ps. 87-136 [parla del Tirant, dins el context del tema del Graal, a les pp. 122-128.]
  • BELTRAN, Rafael (2007), «Invenciones poéticas en Tirant lo Blanc y escritura emblemática en la cerámica de Alfonso el Magnánimo», dins De la literatura caballeresca al Quijote (Actas del Seminario Internacional celebrado en Albarracín del 30 de junio al 2 de julio de 2005), coord. Juan Manuel Cacho Blecua; eds. Ana C. Bueno Serrano, Patricia Esteban Erlés, K. Xiomara Luna Mariscal, Zaragoza, Prensas Universitarias (Serie Humanidades, 61), ps. 59-93.
  • BELTRAN, Rafael (2007), «Modalidades de la palabra en acción: narradores internos, recitaciones, rezos y conjuros en Tirant lo Blanc», Tirant, 10. Parnaseo. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.10/Art.Beltran_Modalidades.htm
  • BELTRAN, Rafael (2007), «Cuentos literarios, cuentos folclóricos y otros cuentos en Tirant lo Blanc», dins De los orígenes de la narrativa corta en Occidente, Lima, Tessel·la-Ginebra Magnolia, ps. 335-351.
  • BELTRAN, Rafael (2007), ressenya a: Joanot MARTORELL, Tirant lo Blanc, ed. Jordi Galves, Barcelona, Edicions 62, 2005; en Tirant, 10.
  • BELTRAN, Rafael (2008), «Galba, Martí Joan de», en Enciclopedia Cervantina, ed. Carlos Alvar, Madrid, Castalia-Centro de Estudios Cervantinos, 2008, vol. V, pp. 5085-86.
  • BELTRAN, Rafael (2008), «'Conjúrote, fantasma': almas en pena y conjuros paródicos entre Tirant lo Blanc y Don Quijote», dins «Amadís de Gaula»: quinientos años después. Estudios en homenaje a Juan Manuel Cacho Blecua, Alcalá de Henares, Centro de Estudios Cervantinos, ps. 43-61.
  • BELTRAN, Rafael (2009), «Los orígenes del Grial en las leyendas artúricas: interpretaciones cristianas y visiones simbólicas», Tirant, 11, pp. 19-54. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.11/Art.2_Beltran_Grial.pdf
  • BELTRAN, Rafael (2009), «El tropiezo afortunado: historia y recepción de una anécdota clásica desde Tirant lo Blanc hasta Don Quijote», Destiempos, 23 ( = Dossier «Caballerías») (diciembre 2009-enero 2010), pp. 149-166. [És actualització, en versió electrònica, de l'article: «Agüeros y jaulas con grillos en la recepción de una anécdota clásica: el tropiezo de Escipión o Julio César desde Tirant lo Blanc hasta Don Quijote», dins La recepción de los clásicos / La recepció dels clàssics ( = Quaderns Filologia. Estudis Literaris, X), ed. R. Beltrán, P. Ribes i J. Sanchis, València, Universitat de València, 2005, pp. 103-116.]
  • BELTRAN, Rafael i Josep IZQUIERDO (1996), «Bibliografia d'estudis sobre Tirant lo Blanc», Llengua & Literatura, 7, ps. 345-405. [Reproduïda a http://parnaseo.uv.es/]
  • BELTRAN, Rafael i Josep IZQUIERDO (1997), «Tirant le Blanc: bibliographie essentielle», dins Estudis crítics sobre «Tirant lo Blanc» i el seu context (Actes del Col·loqui International «Tirant lo Blanc»: «l'albor de la novel·la moderna europea». Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994), a cura de Jean Marie Barberà, Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, ps. 477-84.
  • BELTRAN, Rafael i Josep IZQUIERDO, eds. (1997b-...), «Butlletí Tirant lo Blanc». http://parnaseo.uv.es/
  • BELTRAN, Rafael, MORROS, Bienvenido i Susana REQUENA (2001), «fortuna del motiu de la declaració d'amor amb l'espill (tirant lo blanc, caps. 126-127): bibliografia i texts de referència» Tirant, 4. Parnaseo. http://parnaseo.uv.es/Tirant/Butlleti.4/espill.htm
  • BELTRAN, Vicenç (1995), «Realismo, coloquialismo y erotismo en Tirant lo Blanc», dins Juan Paredes, Enrique Nogueras i Lourdes Sánchez eds., Estudios sobre el 'Tirant lo Blanc', Granada, Universidad de Granada ('Monográfica. Crítica literaria'), ps. 27-43.
  • BENET I JORNET, Josep M. (1990), «L'experiència de dur Tirant al teatre», Cultura, 11 ('Tirant lo Blanc', cinc-cents anys), Barcelona, Departament de Cultura, ps. 39-41.
  • BENSOUSSAN, Mathilde (1992), «Tirant lo Blanc, un roman moderne vieux de 500 ans», Arquivos do Centro Cultural Português, vol. XXXI, Lisboa-París, Fundação Calouste Gulbenkian, ps. 567-74.
  • BENSOUSSAN, Mathilde (1997), «Tirant le Blanc au XVIIIè siècle: l'adaptation francaise du comte de Caylus», dins Estudis crítics sobre «Tirant lo Blanc» i el seu context (Actes del Col·loqui International «Tirant lo Blanc»: «l'albor de la novel·la moderna europea». Ais de Provença, 21-22 d'octubre de 1994), a cura de Jean Marie Barberà, Barcelona, Centre Aixois de Recherches Hispaniques-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l'Abadia de Montserrat, ps. 469-75.
  • BERGER, Philippe (1981), «La lecture a Valence de 1474 à 1560. Evolution des comportaments en fonction des milieux sociaux», dins Livre et lecture en Espagne et en France sous l'Ancien Régime. Colloque de la Casa de Velázquez, Paris, ps. 97-110.
  • BERGER, Philippe (1988-89), Libro y lectura en la Valencia del renacimiento, 2 vols., València, Edicions Alfons el Magnànim ('Estudios Universitarios', 19 i 20). [Ressenya de R. Beltrán a Llengua & Literatura, 3, 1988-89, ps. 540-43.]
  • BERGER, Philippe (1989), «La crisi del català al País Valencià durant el segle XVI. Nou enfocament de la qüestió», Segon Congrés Internacional de la Llengua Catalana. Area 7. Història de la llengua, València, Institut de Filologia Valenciana, ps. 305-312.
  • BERGER, Philippe (1990), «A propòs des romans de chevalerie a Valence», Bulletin Hispanique, 92, 1 ps. 83-99.
  • BERNAL, Assumpció (1991), «La formació de l'heroi al Tirant: de l'actant al personatge. Una aproximació metodològico-didàctica», dins Antoni Ferrando i Albert Hauf eds., Miscel·lània Joan Fuster: estudis de llengua i literatura, vol. IV, València/Barcelona, Departament de Filologia Catalana (Univ. de València)-Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes-Publicacions de l'Abadia de Montserrat ('Biblioteca Abat Oliba', 97), ps. 119-145.
  • BEYSTERBELDT, Antony van (1981a), «El amor caballeresco del Amadís y el Tirante», Hispanic Review, 49, ps. 407-25.
  • BEYSTERBELDT, Antony van (1981), «La transformación de la misión del caballero andante en el Esplandián y sus repercusiones en la concepción del amor cortés», Zeitschrift für Romanische Philologie, 97, ps. 352-69.
  • BLASCO, Ricard (1990a), «El comerç valencià de llibres», dins La impremta valenciana, València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, ps. 203-254. [Reproduït, dins el mateix volum, en castellà, ps. 42-56 de la «Versión española», i en anglès, ps. 42-56 de l'«English version».]
  • BLASCO, Ricard (1990b), «Petits enigmes de la impremta valenciana», Saó, monogràfic 7, ps. 10-14.
  • BLASCO, Ricard (1990c), «Síntesi histórica de la impremta valenciana», dins La impremta valenciana, València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana, ps. 51-102. [Reproduït, dins el mateix volum, en castellà, ps. 11-22 de la «Versión española», i en anglès, ps. 11-23 de 1 «English version».]
  • BOEHNE, Patricia (1975), «Tirant and the New Dream», dins Dream and Fantasy in Fourteenth and Fifteenth Century Catalan Prose, Barcelona, Hispam, ps. 111-37.
  • BOEHNE, Patricia (1989), The Renaissance Catalan Novel, Boston, Twayne ('Twayne's World Authors Series', 812), 1989, XII+154 ps. [Ressenyes de Manuel Durán a Catalan Review, V, 1, 1991, ps. 278-79 i Donna Rogers a Catalan Review, VII, 1, 1993, ps. 170-73.]
  • BOEHNE, Patricia (1991), «Guy i Tirant: contagiositat de la malaltia d'amor», dins Jane White Albrecht, Janet Ann DeCesaris, Patricia V. Lunn i Josep Miquel Sobrer eds., Homenatge a Josep Roca Pons. Estudis de Llengua i Literatura, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat-Universitat d'Indiana ('Biblioteca Abat Oliba', 89), ps. 111-125.
  • BOEHNE, Patricia (1993), «Lovesickness as Contagion: Guy and Tirant», dins Tirant lo Blanc: Text and Context. Proceedings of the Second Catalan Symposium (volume in memory of Pere Masdevall), ed. Josep M. Solà-Solé, Nova York-Berna, Peter Lang, ps. 1-5.
  • BOHIGAS, Pere, ed. (1947), «Guillem de Varoic», dins Tractats de cavalleria, Barcelona, Barcino ('Els Nostres Clàssics', 57).
  • BOHIGAS, Pere (1949): «Orígenes de los libros de caballerías», en Historia general de las literaturas hispánicas, III, Barcelona, ps. 521-541.
  • BOHIGAS, Pere (1961), «La matière de Bretagne en Catalogne», Bulletin Bibliographique de la Societé Internationale Arthurienne, 13, ps. 81-98. [Reproduït dins Aportació a l'estudi de la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat ('Biblioteca Abat Oliba', 23), ps. 277-294.]
  • BOHIGAS, Pere i A. SOBERANAS, eds. (1976), Exposició commemorativa del V Centenari de la Impremta. El llibre incunable als Paisos Catalans, Barcelona, Diputació Provincial de Barcelona.
  • BONILLA Y SAN MARTÍN, Adolfo (1908), «Las novelas catalanas de caballerías y Tirant lo Blanc», dins Primer Congrés International de la Llengua Catalana, Barcelona, Horta, ps. 577-83. Veg. ressenya Parnaseo Tirant. Bibliografia
  • BONSOMS Y SICART, Isidro (1907), «La edición príncipe del Tirant lo Blanch: cotejo de los tres ejemplares impresos en Valencia en 1490, únicos conocidos hoy en día», Discursos leídos en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona en la recepción pública de D. Isidro Bonsoms y Sicart el día 9 de mayo de 1907, Barcelona, Tip. La Académica, ps. 9-63. Ressenya Parnaseo Tirant. Bibliografia
  • BORRÀS BARBERÀ, Marc i Luis P. Martínez Sanmartín (1990), «Tirant lo Blanc: novel·la moderna? Mutació social i reacció ideològica a la fi de l'Edat Mitjana», Afers, 10, València, ps. 275-300.
  • BOSCH, Rafael (1987), «Dos llenguatges i dos autors del Tirant», Daina, 2, ps. 23-34.
  • BOSCH, Siegfried (1949-50), «Les fonts orientals del Tirant lo Blanc», Estudis Romànics, 2, ps. 1-50. Veg. ressenya Parnaseo. Tirant. Bibliografia
  • BOSCH, Siegfried (1951- 52), «La 'batalla a ús e costum de França' en el Tirant lo Blanc», Estudis Romànics, 3, ps. 99-101. Veg. ressenya Parnaseo. Tirant. Bibliografia
  • [BRITISH LIBRARY] (1908-1949), Catalogue of books printed in the XV century now in the British Museum, Londres.
  • BROSSA I ALAVEDRA, Maria Assumpta (1990), Lematització semiautomatitzada i regularització gràfica de 'Tirant lo Blanch' (Semiautomatic Lemmatization and Graphic Regularization of 'Tirant lo Blanch'), Tesi doctoral, Universitat de Michigan, 1990.
  • BROWNLEE, Marina S. (2000), «Romance at he crossroads: medieval Spanish paradigms and Cervantine revisions», The Cambridge Companion to Medieval Romance, ps. 253-266.
  • BRUMMER, Rudolf (1962), «Die Episode von König Artus in Tirant lo Blanc», Estudis Romànics, 10, ps. 283-90.
  • BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia (1990), «Una nova font del Tirant lo Blanc», Revista de Filología Románica, 7, ps. 191-96.
  • BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia (1991-92), «Convivencia de lenguas en Curial e Güelfa y Tirant lo Blanc», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona (Oriente y Occidente: testimonios de situaciones de convivencia de lenguas), LIII, ps. 333-46.
  • BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia (1992a), «En torno a una posible intencionalidad política en el Tirant lo Blanc y en la Història de Jacob Xalabín», Epos, VIII, ps. 473-84.
  • BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia (1992b), «Actitudes culturales ante el encuentro lingüístico en el Tirant lo Blanc y en el Curial e Güelfa», dins Oriente y Occidente: actitudes culturales ante el encuentro lingüístico, Barcelona, Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, ps. 35-46.
  • BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia (1997a), «La influència de Metge sobre Martorell: la sombra de Lo somni sobre el Tirant lo Blanc», en Actas del VI Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval, Alcalà de Henares, Universidad de Alcalà de Henares, vol. I, ps. 381-391.
  • BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia (1997b), «Sobre la font d'una font del Tirant lo Blanch i la modernitat de la novel·la», Caplletra. Revista Internacional de Filologia, 23, ps. 57-74.
  • BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia (2002), «Barcelona, Nápoles y Valencia: tres momentos del Humanismo en la Corona de Aragón», Revista de Filología Románica, Annex III, ps. 91-107.
  • BUTINYÀ I JIMÉNEZ, Júlia (2003), «Una nova font de Lo somni de Bernat Metge: Horaci», Professor Joaquim Molas. Memòria, Escriptura, Història, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1, ps. 215-233.