Saltar al contenido principal

Joanot Martorell i el Tirant lo Blanc

Intertextualitats del Tirant lo Blanc

Una de les característiques de la novel·la és la versatilitat d’estils i recursos que presenta. Moltes vegades aquesta versatilitat es deu al model literari que l’autor té davant i que reprodueix gairebé literalment a la seua obra. Aquestes reproduccions que anomenem intertextualitats, han estat estudiades amb bastant interés per la crítica que necessitava esbrinar tant les fonts del Tirant com el procés de redacció de l’obra i l’assimilació de l’univers cultural del propi Martorell.

En aquest apartat hem reproduït algunes intertextualitats a partir de fragments d’obres que s’hi constaten en el text del Tirant. A títol d’exemple observem els fragments de les diferents proses mitològiques de Joan Roís Corella que apareixen al text del Tirant de forma quasi literal, com ara, un fragment de l’exordi del Parlament en casa de Berenguer Mercader:

E aprés que amor té nostres penses entenebrades ab ofuscat entendre, falç stimam tant com nostra benvolença·ns empeny. Perjudicant l'altitud de nostra condició humana, dexam la infinida fi del subiran bé, elegint en les criatures, egualment o més que nosaltres miserables, última benaventura fent contra regla no solament de la sancta fe cristiana, mas de natural rahó, que·ns mostra la fi de les altres causes més noble sia, de més vàlua que les coses que a ella s'endrecen. E perquè la veritat dels humans actes ab exemples millor se mira...

Amb l’inici del capítol 185 del Tirant:

Si ab les nostres entenebrades penses e ab lo enfuscat entendre flas stimam tant com nostra voluntat empeny, prejudicant l’altitut de nostra condició humana, dexant la infinida fi del sobiran bé, elegint en les creatures humanes egualment de nostres misèries la última benaventurança, fent contra la regla de natural rahó qui·ns mostra la fi de les coses rahonables e qui són de més vàlua que els coses que a elles s’esguarden, e perquè la veritat millor se mire....

Hem ordenat la variada representació d’intertextualitats que oferim pels autors de les obres originals, de les quals hem transcrit el fragment rellevant a partir d’una edició crítica que constatem i remetem al passatge del Tirant que correspon, fent referència a l’edició impresa d’Albert Hauf i Vicent Escartí de 1992 (J. Martorell, M. J. De Galba, Tirant lo Blanc, ed. A. Hauf i V. J. Escartí, València, Conselleria de Cultura, Educació i Ciència de la Generalitat Valenciana («Clàssics Valencians», 7, 8)1. Només ens resta remetre a l’edició electrònica del Tirant per comprovar atentament les semblances textuals, treball que, hui per hui, encara no és accessible.

[1] En el moment en què es va desenvolupar aquest treball, l’edició de 1992 era la més adecuada i per això hi apareix. Actualment, hi ha una edició posterior de 2004 (J. Martorell, Tirant lo Blanch [València, 1490], edició i notes d'A. Hauf; València, editorial Tirant lo Blanch, 2 vols. i CD Rom), si bé hem considerat, en principi, no modificar les dades aportades.