Ressenya de l'article: Cátedra, Pedro M. (1993), «Los Doze trabajos de Hércules en el Tirant (Lecturas de la obra de Villena en Castilla y Aragón)», Actes del Symposion «Tirant lo Blanc», Barcelona, Quaderns Crema («Assaig», 14), ps. 171-205

Marinela Garcia Sempere

La figura d'Hèrcules, que durant l'Edat Mitjana ja havia estat ben considerada, més que algunes altres de la mitologia clàssica, en el XV, amb la integració en ella de les qualitats de la saviesa i la fortalesa, és encara molt valorada. Enrique de Villena, com altres autors, els presenta com un llegat científic, ètic i històric i en el context de valoració positiva de l'heroi clàssic, l'obra de Villena tingué èxit, una obra que els autors posteriors o contemporanis aprofitaven per diverses raons: com a model de saviesa científica, com a font per a saviesa mitològica, com a font sobre ordre social. En el cas del Tirant es pretén dotar d'una justificació pedagògica allò que se sentia com una història fingida. Enrique de Villena va caure en desgràcia amb Alfons el Magnànim, ja que ell havia tingut el favor de Ferran d'Antequera, i davant de Pere Pardo, a qui dirigeix l'obra, es presenta com algú qui treballa amb la mateixa tècnica dels historiadors i reivindica les històries dels reis peninsulars. D'aquesta manera, allò que era un tractat moral amb utilitats pragmàtiques de mirall de prínceps acaba sent, també, un model historiogràfic, que usa per a recuperar l'espai que ha perdut a la cort i per a reivindicar un treball. Martorell en el seu plagi es desvincula del mètode històric per a reforçar la ficció i s'oposa, així, al mode de fer de Villena. Finalment, en l'obra de Villena es planteja una qüestió de voga en el seu temps, que diu que la ciència es pot practicar entre cavallers i que ha de ser important en la vida cavalleresca. Altres autors destinen el cavaller a ser governant i defensor, dotat més de fortitudo que sapientia. Aquest tema passa a ser matèria narrativa en el Tirant de manera episòdica, caps. 180-186. El fet que qüestions culturals en voga en el XV passen a ser matèria narrativa es considera una originalitat respecte a la recepció de l'obra de Villena a Castella, originalitat que ha ajudat a l'aparició d'obres com el Tirant, mentre que a Castella cal esperar a la ficció sentimental.