Correspondència entre Joanot Martorell i Gonçalvo d'Híjar, comanador de Montalbà

Joanot Martorell

[Nota preliminar: reproduïm l'edició digital de l'obra oferint la possibilitat de consultar l'edició facsímil del microfilm del Ms. 7811, Lletres de Batalla, ff. CCCIr-CCCIIIv, [Correspondència entre Joanot Martorell i Gonçalvo d'Híjar], Biblioteca Nacional (Espanya); foliació en color blau.]

  - f. CCCIr -  

Don Go[n]çalbo d'Íxer, comanador de Montalbà: a tot[s] és notori, e vós no u podeu ignorar, que maliciosament e contra tota bona rahó ne hajau entès en deseret de mon¹ ffrare Mossèn Galceran Martorell, e més hajau comprat sa heretat e mia cautelosament e ab vies no prou honestes. E per ço com ell volent demanar sa justícia davant lo senyor rey de Navarra, al dit mon ffrare haveu fet metre en presó, mostrant en² vostre ver semblant de ans voler debatre ab ell que acostar-vos a justícia. De la qual cosa yo, sentint-me de la honor de aquell, appartant totes altres vies a les quals per vós a mi és donada prou causa e rahó, car seguint vostra pràtica no s'i merexen deseximents, emperò per major³ descàrech de ma honor e per ço segons vostres obres vós hajau la punició, que yo confiu en Déu que haureu, me desisch yo, Johanot Martorell, de vós, don Gonçalbo d'Íxer e de tots vostres valedors, certificant-vos que passats ·x· dies per ffur stablits, yo us dampnificaré e fer faré tot aquell mal, dan e deshonor que poré en vostra persona e béns.

E perquè vós ni altri per vós no pugau ignorància al·legar, vos tramet los presents deseximents per Johan Carauig, trompeta del senyor rey, parti[t]s per A· B· C·, sots scrits de la mia pròpria mà e sagellat ab sagell de mes armes, ffeta en València a ·xxvij· de abril, any Mil ·CCCCXXXXVI·.

Johanot Marthorell

  -f. CCCIv-  

Don Go[n]çalbo d'Íxer, comanador de Montalbà: per les rahons contengudes en los deseximents de mon ffrare Mossèn Johanot Martorell, yo, com a valedor d'ell, me desisch de vós e de tots vostres valedors, certeficant-vos, passat lo temps del ffur stablit, yo us dapnificaré e fer faré tot aquell mal⁴, dan e deshonor que poré en vostra persona e béns.

E perquè no pugats ignorància al·legar, vos tramet los presents deseximents per Johan Caraug, trompeta, lo qual és procurador per aquest acte, partits per A· B· C·, sots scrits de la mia pròpria mà e sagellats ab sagell d'armes, en València a ·xxvij· de abril, any Mil ·CCCCXXXXVI·.

Joffre Martorell

Noble don Go[n]çalbo d'Íxer, comanador de Montalbà: crech no sia oblidat com lo molt excel·lent senyor lo senyor rey de Navarra se era mes per concordar-nos, e aprés la concòrdia per sa senyoria feta, aquella denegàs, e ara derrerament fes pregar una e moltes vegades a l'honorable Mossèn Berenguer Mercader, batle general de regne de València, volgués ésser en la declaració e determenació de la mia heretat, ço és de la Val de Xalló, ensemps ab lo noble En Nicholau de Pròxida. Altercant fins ací no·[n]s som poguts concordar, açò a gran culpa e càrrech vostre, per ço com possehiu ma heretat contra dret e justícia.

Per què a mi cové com a cosa necessària dir e publicar ço que és passat entre vós e mi, com tinga un albarà scrit de la vostra pròpria mà e sagellat ab lo sagell de vostres armes, en lo qual vos obligau dar e pagar-me certa quantitat dins spany de un mes, poch més o menys, e som i passats cinch anys que la dita quantitat per vós a mi promesa aquella haver no he pogut. E perquè tothom conega lo gran càrrech que haveu en aquests affers hi en altres, lo vull insertar en sta present letra, lo qual és del tenor següent:   -f. CCCIIr-   "Yo, Go[n]çalbo d'Íxer, comanador major de Montalbà, confés deure a vós, molt honorable Mossèn Johanot Martorell, ·v· mil sòlidos, moneda reals de València, per lo preu dels de Murta e Benibafrim, los quals vos promet dar e pagar d'ací a Tots Sancts e tota vegada que vós voldreu, totes excepcions, malícies, diffugis, empares, rahons a part posades, de les quals en alguna manera ajudar no me puxa en detardar e detenir-vos la dita paga, ans de present hi renunciu e jur a Nostre Senyor Déu e als seus sancts quatre Evangelis en res no contravenir en les dessús dites coses. E per testimoni de veritat fas lo present albarà, scrit de la pròpria mà e sagellat ab mon sagell, scrit de mes armes, datur en València, a ·xxiiij· de setembre, any Mil ·CCCCXXXXIIII·."

E si vós, don Go[n]çalbo d'Íxer, gosareu dir o negar yo no tinga un tal albarà, scrit de la vostra pròpria mà, e no siau vengut a menys de vostra promessa e no hajau fallit com a cavaller en vostra honor, yo, a tota ma requesta, volent star al juhí de Déu, que en tals coses mostra lo seu gran poder, vos offir purgació de batalla a tota ultrança, mon cors contra lo vostre, a peu o cavall, en la manera que a vós serà ben vist, fiant en Déus e en Nostra Dona e en lo benaventurat cavaller mossènyer Sent Jordi. Si lo jorn de la batalla vós hi gossareu venir, yo pendré de vós venjança com a detenidor e malament possehidor de la heretat de mon ffrare e mia e de la promesa per vós a mi feta del pacte concordat entre vós e mi de la carta del quitament de la Vall de Xalló.

Les altres coses me oblidaré, per no ésser larch en scriptura, remetent-ho tot a la veritat ensemps per al jorn de la nostra batalla, avisant-vos, si la dita batalla acceptar no gossareu, o rahons algunes per vostra part me al·legareu no concordant-vos ab mi de la dita batalla, yo hiré davant la magestat del senyor Emperador o davant lo poderós senyor rei d'Anglaterra. Davant qualsevulla de aquells, per virtut de l'albarà, yo reversaré vostres armes e aquelles publicaré, ab l'albarà⁵ ensemps, davant tots los prínceps e senyors que yo porè, perquè coneguen lo gran càrrech e vergonya que havets fet a vostra honor e fama, pregant-vos accepteu la dita batalla, per ço que no hajau ésser principiador d'un tant leig cars en vostre llinatge.

  -f. CCCIIv-  

E si volreu pendre càrrech de sercar lo jutge, seré content lo hajau a trobar per spany de sis messos, que sia de gentil hom fins emperador, sol que haja poder de asegurar la batalla. E si a mi me volreu donar càrrech de serquar e haver lo jutge, vos⁶ proffir dins tres messos haver-vos trobat jutge competent qui lexarà venir nostra batalla⁷ a tal fi, combatent-nos per tantes jornades fins la hun de vós o de mi hi romanga mort o vençut o fementint. Peró tots temps m'atur, si lo jutge per vós o per mi hagut nos trau de la batalla sens que la hu de nós no y romangués mort o⁸ vençut o fementit, que en tal cars siam en nostra primera requesta així com lo⁹ dia que la acceptàs.

E si a la present me volreu respondre, donant o fent donar vostra resposta a l'honorable En Jacme Martorell, qui és procurador meu per aquest¹⁰ acte, yo l'auré per rebuda, la qual speraré per spany de cinch dies aprés que us serà presentada.

E per ço que paraules no·s puxen mudar, tolre ni affegir, la he partida per A· B· C·, sagellada ab sagell de mes armes, e sots scrita de la mia mà, la qual vos tramet per Calàbria, eraut del molt alt e excel·lent senyor rei e senyor lo senyor rei d'Aragó, scrita en Algezira lo primer dia de març, any Mil ·CCCCL·.

Johanot Martorell

Rei d'armes: digau a Mossèn Johanot Martorell que per algunes rahons, les quals en part a ell no vendria bé que yo les splicàs, yo no vull veure sa lletra de batalla ne menys acceptar aquella. Datur.

Noble don Go[n]çalbo d'Íxer, comanador de Montalbà: per Calàbria, eraut de nostre rey e senyor, he rebut un scrit per vós a ell donat,   -f. CCCIIIr-   lo qual conté estes paraules formals: "Rey d'armes: digau a Mossèn Johanot Martorell que per algunes rahons, les quals en part a ell no vendrien bé que yo les explicàs, yo no vull veure sa letra de batalla que ne menys acceptar aquella." Per què, vista tal resposta per vós a mi feta, vos certiffich que per¹¹ mes jornades yo hiré sercar la plaça davant la magestat del senyor Emperador o davant lo senyor rey d'Anglaterra, o denant qualsevol altres que hajen poder de assegurar batalla, e procehiré contra vós de tots aquells actes e remeys que poré e per dret d'armes me serà dat e permès.

E perquè de la present no pugau ignorància al·legar, la us tramet per lo sobredit Calàbria, eraut, partida per A· B· C· e sagellada ab sagell de mes armes e sots scrita de la mia mà, feta en Alberich a ·viijº· dies de març, any Mil ·CCCCL·.

[Johanot Martorell]

Rey d'armes: dieu a Mossèn Martorell que quines són les parençeries que vol donar entenent a la gent, puix ja per l'altra resposta que yo us fiu ha sabut que yo¹² no·n vull letregar ab ell per los sguarts en la dita resposta contenguts, a la qual me reffir he us dó per resposta. E perquè haveu dit que no us acordaria, per sol memorial vostre la us he feta reduhir¹³ en scrits.

Com los actes de tan singular excel·lència e de tan gloriosa memòria sien procehits per aquella benaventurada orde de cavalleria, supplich tots los barons, nobles, cavallers e gentils hòmens   -f. CCCIIIv-   que de honor sien, axí en general com en special, vullen pregar e amonestar a don Go[n]çalbo d'Íxer, comanador de Muntalbà, no·s vulla axí tan vilment oblidar sa honor, perquè instats los prechs e amonestacions ab la letra de batalla mia, la força de aquells la hajen a tornar en aquella verdadera carrera que los seus e altres han acostumat en semblants coses fer, e la sua honor no haja a restar tots temps en exemple de viltat. No vulla més amar la sua carn que la perpetual fama de la sua honor.

Com yo sia en la ciutat de Barcelona prest per partir e per anar davant la majestat del senyor Emperador, o davant qual jutge vulla sol haja poder de assegurar batalla, e a ma requesta lo jutge legint lo procés o fent legir, pronunciant-lo per confés de les coses per ell fetes e per mi posades, dant-me facultat que yo puixa perseguir sa honor, segons costum de cavallers, reversant ses armes ab la serimònia que·s pertany als vençuts sens batalla, en tal cars yo hauré la honor de la victòria, per bé que no seré stat victoriós.

E haüt consell de molts nobles cavallers, e per contemplació de aquells, a mi no plau honor sens treball, seré content en la ciutat de Barcelona sperar per spany de ·xxx· dies concòrdia de batalla de la sua persona a la mia, combatent-nos¹⁴ per tantes jornades fins la hu de nós hi reste mort, vençut e fementit, per los cassos en ma primera letra contenguts. E trobarà en la dita ciutat de Barcelona a mi o procurador meu, ço és lo noble Mossèn Johan de Ladernosa, lo qual haurà poder de rebre concòrdia de batalla, e no pas altre scrit del dit don Gonçalbo d'Íxer.

Per ço que tothom conega que açò proceheix de ma voluntat e per descàrrech de ma honor e conservació de mon dret, ho he partit per A· B· C·, sagellat e signat de ma pròpria mà en la ciutat de Barcelona lo primer dia de abril de l' any Mil ·CCCCL·.

Johanot Martorell