Semblança de Ponç Pons

Menorca, 1956.

Llicenciat en Filologia Hispànica i Catedràtic de Literatura Catalana.

Profund coneixedor de les literatures francesa i portuguesa, ha publicat les narracions Vora un balcó sota un mar inaudible (1981), el llibre de poemes Al Marge (1983), la novel·la Cor de pàgina esbrellada (1984), els llibres de poemes Lira de Bova (1987), Desert encès (1989), que serà nominat al Premio Nacional de Literatura, i les traduccions Quatre Poetes Portuguesos, Premi de la Crítica Cavall Verd.

A partir de 1992 comença a publicar contes infantils: El drac Basili, Miquelet el futbolista, El vampiret Draculet, El rei negre i les novel·les Entre el cel i la terra, Premi Guillem Cifre de Colonya, i Memorial de Tabarka, que s'ha convertit en tot un clàssic juvenil.

El 1995 reprèn la publicació de poesia amb On s'acaba el sender, Premi Ciutat de Palma Joan Alcover, Estigma, Premi Jocs Florals de Barcelona i Premi Josep Maria Llompart de la Crítica, El salobre (1996), Premi Carles Riba, Abissínia (1999), Pessoanes (2003), Premi Alfons el Magnànim i Premi de la Crítica de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Nura (2006), Viola d'Or als Jocs Florals de Barcelona, Premi Nacional de la Crítica i Premi de la Crítica «Serra d'Or». Ha traduït Sophia de Mello Breyner Andresen i Salvatore Quasimodo, ha publicat l'antologia castellana Llamas escritas i el primer volum del seu Dillatari.

La seva obra poètica figura a les més importants antologies i ha estat traduïda a diverses llengües.

Escriu a mà i entre espelmes en la caseta de còdols d'un terreny al camp que es diu Sa Figuera Verda.