Saltar al contenido principal

Ramon Llull

El Blanquerna

A causa de la manca de dades biogràfiques de l'autor, s'acostuma a establir que el Llibre d'Evast e d'Aloma e de Blaquerna son fill (coneguda popularment com a Blanquerna) es devia escriure entre els anys 1276 i 1283. Pròpiament, la novel·la consta de cinc llibres que signifiquen al·legòricament les cinc nafres que va patir Jesucrist i els cinc estaments, que, al parer de Llull, havien de regir la societat cristiana: el matrimoni, la religió, el clergat, el papat i la vida contemplativa. Aquesta lectura al·legòrica que es fa explícita al pròleg del llibre acota clarament la intenció de Llull d'exposar d'una manera didàctica i atractiva per a qualsevol lector l'exemple de Jesucrist, el fonaments de la fe cristiana i la projecció d'aquests valors en una societat més o menys idealitzada que, en aquest trànsit vital efímer, té la oportunitat d'aconseguir la vida eterna al costat de Déu o deixar-se morir eternament en l'infern.

Al primer llibre, dedicat al matrimoni, l'autor presenta una parella benestant constituïda per Evast i Aloma. Els dos cònjuges són un exemple d'humilitat envers Déu i els seus conciutadans. No obstant això, el destí els nega la possibilitat de ser pares, un tema tòpic en l'obra de Llull i sobretot en molts dels seus exemples. Finalment, gràcies als precs d'Aloma, Déu els concedeix un fill: Blanquerna. A continuació, la novel·la explica la manera més adequada d'educar els fills a partir de la tasca d'Evast i d'Aloma amb Blanquerna. Quan Blanquerna és major d'edat i els seus pares han comprovat la capacitat intel·lectual i moral del seu fill, Aloma decideix que ha arribat el moment de complir un desig que covava des de feia temps: retirar-se de la vida social per poder dedicar-se a la contemplació, llegar els seus béns a Blaquerna i cercar-li una bona esposa. Evast, en canvi, es decanta per portar aquesta mena de vida, però sense haver de marxar de casa seva. De tota manera, quan comuniquen els seus propòsits a Blanquerna, el fill els diu que ell té la mateixa intenció. Els seus pares intenten fer canviar d'opinió al fill i fins i tot Aloma li fa conèixer Natana, filla d'una veïna vídua anomenada Nastàsia, amb la intenció que es decideixi per la vida conjugal. Natana es declara a Blanquerna, però Blanquerna, tot i algun dubte, es manté ferm en la seva intenció i aconsegueix convèncer la jove perquè emprengui també el seu camí. Així doncs, els pares assumeixen la voluntat del fill, que marxa de casa. El matrimoni llega els seus béns a un frare i viuen de la caritat de la gent, tot intentant combatre els pecats dels seus conciutadans.

El llibre segon, dedicat a la religió, narra les experiències de Natana i Blanquerna després d'haver abandonat la seva llar. Natana entra en un monestir, tot i els intents de Nastàsia per tornar-la a casa. La jove arriba ràpidament a abadessa i regeix el monestir de manera exemplar durant molt de temps. Pel seu cantó, Blanquerna s'endinsa en un bosc i compleix un recorregut al·legòric pel palau dels deu manaments i amb trobades amb personatges com Fe, Veritat, Enteniment i Devoció o el Joglar de Valor i el seu Emperador. En acabat Blanquerna és temptat per una donzella que havia estat raptada per un cavaller, però amb l'ajut de Déu aconsegueix de foragitar el seu desig luxuriós. Més endavant, Blanquerna es troba amb un fals religiós, Narpan, i, després de convèncer-lo de l'error en què havia caigut, ambdós entren en una abadia en què són ordenats. Aquí Blanquerna es dedica a l'ensenyament dels seus companys i hi escriu el Llibre d'Ave Maria i en poc temps arriba a ser l'abat de la congregació.

El tercer llibre, dedicat als prelats, comença explicant com l'abat Blanquerna arriba a bisbe i presenta diverses reflexions sobre la missió dels religiosos al món. El llibre quart, dedicat al papat, narra com Blanquerna és escollit papa de Roma, entre altres raons gràcies al Joglar de Valor. Tot seguit, Llull descriu la trobada del papa Blanquerna amb un tal Ramon lo Foll i com organitza el govern de l'església en benefici dels homes i de Déu durant molts anys. Finalment, al llibre cinquè, dedicat a la vida contemplativa, el papa Blanquerna renuncia el seu càrrec i decideix al final de la seva vida complir el seu gran desig de viure en solitud. Lluny del món Blanquerna empra el seu temps a l'estudi de Déu i escriu dos llibres: el Llibre d'amic i amat i l'Art de contemplació. La novel·la finalitza amb un enigmàtic epíleg en què apareixen un joglar penedit i l'Emperador que, decidit a canviar la seva vida, ha començat la recerca de l'ermita de Blanquerna.

En definitiva, la primera novel·la de Llull ofereix una panoràmica exhaustiva dels problemes més importants de la societat del seu temps i planteja diverses solucions segons els preceptes de la pròpia doctrina del mallorquí, en alguns moments properes a les idees reformistes dels ordes mendicants. En conjunt l'obra traça un itinerari ideal individual i col·lectiu que ha de solucionar els mals de la societat cristiana contemporània a Llull i que ha de servir de model de salvació pel lector. Per tal de forjar aquest marc, Llull pren, com fa habitualment en les obres amb una més evident vocació literària, elements de la tradició que adapta als seus propòsits. En el cas del Blanquerna són especialment significatius els ressons a la gran prosa artúrica, més marcadament religiosa i mística, elaborada en els cenacles cistercencs durant la primera meitat del segle XIII.