Presentació

Teodor Llorente i Olivares és un autor cabdal de la literatura valenciana i, probablement, el més important de la Renaixença i del nostre segle XIX. Considerat tradicionalment com el patriarca de la Renaixença valenciana, Llorente va ser capaç de suscitar l’admiració i l’adhesió multitudinària de la societat del seu temps, com quedà palés en la seua coronació com a poeta i en els homenatges que rebé amb motiu de la seua mort. Home polifacètic, abandonà ben prompte una trajectòria inicial orientada al dret per a dedicar-se amb passió al periodisme i a la literatura, com a traductor i com a creador, i a la recuperació i dignificació de la llengua pròpia. El gran mèrit de Llorente és la recreació d’una llengua poètica culta, fins llavors menystinguda, que és capaç d’enllaçar amb naturalitat amb la nostra tradició clàssica, amb la llengua literària d’altres regions de l’idioma i, sobretot, que és capaç de connectar amb la llengua viva dels valencians sense caure en els vulgarismes i la castellanització de què havien fet gala altres autors coetanis. La poesia llorentina, imbuïda de romanticisme primer i més tard amb un caràcter simbolista, ens resulta encara llegible i pròxima, ens commou i ens connecta amb un imaginari valencià idealitzat que ha guarnit els fonaments del valencianisme i de la cultura en valencià posterior.

La valoració de la figura de Llorente ha experimentat daltabaixos al llarg del temps. Com hem dit adés, el seu prestigi en vida va ser incontestable i la seua influència i l’admiració amb què va ser tractat s’estengué fins ben després de la Guerra Civil del 36. Posteriorment, en el anys 60 del segle XX, una revisió del seu paper com a líder de la Renaixença propicià un canvi prou radical, que insistia en els aspectes negatius de la seua trajectòria fent-lo fins i tot responsable en gran mida d’un suposat fracàs d’este moviment, acusant l’autor d’haver impedit la projecció política reivindicativa per una banda i d’haver fossilitzat l’evolució de la literatura vernacla posterior ancorant-la en unes formes romàntiques desfasades. El seu conservadorisme polític i el seu caràcter religiós el feien sospitós als ulls d’una part significativa del valencianisme de l’època. Els estudis que els últims anys han dut a terme sobre Llorente i sobre la Renaixença valenciana autors com Rafael Roca, i altres investigadors com Ferran Archilés, Manuel Martí, Daniel Sala o Josep Vicent Boira, han permés fer una profunda revisió en positiu de la figura i l'obra de Llorente des del punt de vista acadèmic, així com de les llums i les ombres de la Renaixença com a període i com a moviment. Per altra banda, escriptors com Josep Piera i Enric Sòria han reivindicat la vàlua literària del poeta fent notar la seua vigència i la influència favorable que ha tingut en els autors posteriors.

Un segle després de la seua mort, podem afirmar que si encara tenim una llengua valenciana culta i un bon grapat d’escriptors valencians de primer nivell és en gran mida gràcies a la trajectòria vital i literària de Teodor Llorente i Olivares, un clàssic de la literatura valenciana que mereix ser recordat i rellegit amb estima per tots nosaltres.

La Biblioteca d’Autor que presentem en l’any del centenari del traspàs del poeta el 1911 és la conclusió del programa de l’Escriptor de l’Any 2011, Teodor Llorente, que ha organitzat l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) amb la intenció de reivindicar la figura del literat. La Biblioteca pretén acostar al públic l’obra llorentina, fent accessibles les seues obres en valencià, informació biobibliogràfica, imàtgens de l’autor i diversa documentació audiovisual que inclou recitacions d’alguns poemes de l’autor, així com diverses propostes didàctiques per a facilitar la difusió del coneixement de l’autor en el món educatiu.

Gran part dels materials accessibles a través de la Biblioteca naixen de les diferents activitats i publicacions de l’esmentat programa de l’Escriptor de l’Any 2011, entre les quals podem destacar les següents:

L’exposició «Teodor Llorente. Patriarca de la Renaixença» ha sigut organitzada per tres comissaris (Rafael Roca, Antoni Ferrando i Artur Ahuir) i es va inaugurar el dia 22 de novembre del 2011, en el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MuVIM). De l’exposició principal, se n’extragueren dos exposicions itinerants simplificades, que han circulat per més de cinquanta localitats de tota la Comunitat Valenciana, acompanyades generalment d'una conferència divulgativa sobre l'autor. El catàleg de l’exposició es pot consultar en format digital en esta Biblioteca d’Autor.

L’AVL ha fet possible també l’aparició de la necessària edició crítica filològica de l’obra valenciana completa de Teodor Llorente, a cura de Rafael Roca, que no sols fixa el text canònic de les seues poesies, sinó que també rescata la producció en prosa de Llorente, molt menys coneguda.

A més, Artur Ahuir ens fornix amb una antologia poètica contextualitzada de l’autor, de caràcter divulgatiu i didàctic, que resultarà de gran utilitat en les aules i per al públic general desitjós d’acostar-se a l’obra poètica llorentina.

La contribució de l’AVL als materials didàctics sobre Llorente es complementa amb la publicació de la unitat Teodor Llorente i el seu temps, a càrrec d’Encarna Villafranca, dirigida a estudiants d’ESO i de Batxillerat, i del còmic i l’auca Teodor Llorente, de Jesús Huguet i Manel Gimeno respectivament, orientats a difondre la figura de l’escriptor entre el públic infantil i juvenil.

L’audiovisual Teodor Llorente, patriarca de la Renaixença és fruit del conveni de col·laboració entre RTVV i l’AVL. Es tracta d’un documental coordinat i dirigit per Ricard Bellveser sobre Llorente i la seua època, en què s’entrevisten familiars del poeta i diversos especialistes en literatura, història i periodisme valencians contemporanis. L’audiovisual ha format part de l’exposició, s’ha emés diverses vegades per televisió i s’ha editat en DVD.

Per altra banda, l’AVL ha patrocinat la presentació de l’espectacle El jardí romàntic. Paraules i músiques, en el Teatre Micalet de la ciutat de València, en què el poeta Josep Piera, acompanyat per la soprano María José Martos i pels músics Jesús Debón i Remigi Morant, recitava diverses poesies de Llorente. Estes recitacions audiovisuals s’han complementat amb uns altres poemes declamats pels poetes Lluís Roda i Maria Josep Escrivà, que permetran al públic escoltar de viva veu una mostra ben representativa de l’obra llorentina en este mateix portal.

Àngel Calpe
Acadèmia Valenciana de la Llengua