Visor de obras.

Jardí de KO-KO

(YUM-YUM asseguda davant d'un tocador, voltada de donzelles que la pentinen i la pinten mentre ella mira com queda al mirall.)

SOLO.- PITTI-SING i el COR DE NOIES

(Surten PITTI-SING i el COR.)

(Entren PITTI-SING i PEEP-BO.)

YUM.-   Sí, sembla que tot em somriu. Estic a punt de casar-me amb l'home que més estimo, i em sembla que avui sóc la noia més feliç de tot el Japó!

PEEP.-   És clar, ets la noia més feliç perquè ets digna d'enveja, com tothom que ha aconseguit una felicitat quasi perfecta.

YUM.-   «Quasi» perfecta?

PEP.-   Dona, ja saps que no es pot negar que el fet que   —58→   el teu marit hagi de ser decapitat d'aquí un mes no sigui, en aquest sentit, un inconvenient. És com si t'escapcessin la felicitat, oi?

PITTI.-  No n'acabo d'estar segura. Depèn.

PEEP.-   Sigui com sigui, ell trobarà que és un inconvenient.

PITTI.-   No pas per força.  (A YUM-YUM.)  Amb tu, no se sap mai.

YUM.-    (Plorant.)  Crec que és una falta de delicadesa per part vostra, parlar d'una cosa així en un dia com aquest. Si la meva felicitat matrimonial ha de ser... ha de ser...

PEEP.-   Escapçada.

YUM.-   Això, escapçada d'aquí un mes, ¿no podeu deixar que no hi pensi?  (Plora.) 

(Entra NANKI-POO seguit per PISH-TUSH.)

NANK.-   Yum-Yum plorant el dia de la seva boda?

YUM.-    (Somnicant.)  M'han estat recordant que d'aquí un mes hauràs de ser decapitat.  (Grans plors.) 

PITTI.-   Sí, li hem estat recordant que hauràs de ser decapitat.  (Grans plors.) 

PEEP.-   És que és veritat, saps, hauràs de ser decapitat!  (Grans plors.) 

NANK.-    (A part.)  Hem... Sí, més d'un nuvi estaria entristit per una cosa així!  (En veu alta.)  Un mes? I què és un mes? Bah! Aquestes divisions del temps són la pura arbitrarietat. ¿Qui ho diu, que vint-i-quatre hores fan un dia?

PITTI.-   .- Hi ha molta gent que s'ho pensa!

NANK.-   Doncs que s'ho deixin de pensar. D'ara endavant, cada segon serà un minut; cada minut, una hora; cada hora, un dia; i cada dia, un any. Amb aquests comptes, tenim trenta anys de felicitat conjugal al davant!

PEEP.-   Amb aquests comptes, fa quatre hores i quart que parlem. És tardíssim.

(Surt PEEP-BO.)

YUM.-    (Encara somicant.)  Sí. Com vola el temps quan s'està content.

NANK.-   La manera de mirar-s'ho és aquesta! No perdem el coratge! Daurem-nos la píndola!

YUM.-   Sí, sí... siguem del tot feliços!  (Encara plora.) 

PISH.-   Es clar que sí. Vinga, divertim-nos!

PITTI.-   .- És absurd, plorar!  (Provant de forçar un somriure.) 

YUM.-   I més aviat ridícul! (Provant de riure.) 

(Tots assagen un riure forçat i malenconiós.)

MADRIGAL

YUM-YUM, PITTI-SING, NANKI-POO i PISH-TUSH

(Plors finals.)

(Surten PITTI-SING i PISH-TUSH.)

(NANKI-POO abraça YUM-YUM. Entra KO-KO. NANKI-POO deixa YUM-YUM.)

KO.-   Feu, feu... no us preocupeu, per mi.

NANK.-   És que em fa por que no resulti dolorós.

KO.-   No té importància. M'hi haig d'acostumar. Però us agrairia que ho féssiu progressivament. Per començar, podries agafar-la per la cintureta, així. Quiets, deixeu que m'hi acostumi.

YUM.-   I no preferiríeu retirar-vos. Ha de ser molt molest veure'ns tan afectuosos.

KO.-   No. Haig d'aprendre a suportar-ho. Ara m'hauries de complaure permetent¹ que el seu cap descansi sobre la teva espatlla.

NANK.-   Així?  (Ho fa. KO-KO està molt afectat.) 

KO.-   Moltes gràcies. Ara, fes-li un petó.  (L'hi fa. KO-KO tremola d'angoixa.)  Gràcies. Quina tortura!

YUM.-   Vinga, vinga, animeu-vos. A fi de comptes, es tracta d'un mes.

KO.-   No. No serveix de res enganyar-se un mateix amb esperances vanes.

NANK.-   Què vol dir, això?

YUM.-   Què vol dir, això?

KO.-    (A YUM-YUM.)  Filla meva, pobra filleta meva!  (A part.)  No sé com dir-l'hi.  (En veu alta.)  Tu, que haguessis pogut ser la meva dona...

YUM.-    (Encantada.)  Que hagués pogut ser?

KO.-   Sí, mai no podràs ser meva.

NANK.-    (En èxtasi.)  Què?

YUM.-    (Igualment.)  Quina alegria!

KO.-   Acabo de saber que, segons la llei del Mikado, quan un home casat és decapitat, la seva dona és enterrada viva.

NANK.-   Enterrada viva?

YUM.-   Enterrada viva?

KO.-   Enterrada viva. És una mort molt desagradable.

NANK.-   I d'on l'has treta, aquesta història?

KO.-   Oh!, de Pooh-Bah, el meu conseller jurídic.

NANK.-   Però es pot haver equivocat.

KO.-   Ja ho he pensat. I he consultat el Fiscal General, el President del Tribunal de Cassació, el mestre de cerimònies, un magistrat local i el President del Parlament. Tots opinen igual. No havia vist mai tanta unanimitat en un assumpte de lleis.

NANK.-   Para el carro. Aquesta llei no ha estat mai aplicada.

KO.-   No encara. Ja se sap que l'únic delicte castigat amb la decapitació és el flirteig, i els homes casats no flirtegen.

NANK.-   És clar que no. Quasi me n'havia oblidat. Bé,   —63→   em penso que he arribat al final dels meus somnis de felicitat.

YUM.-   Amor meu... no m'agradaria semblar egoista. Jo t'estimo amb tot el cor. No crec que arribi mai a estimar algú ni la meitat del que t'estimo... però quan vaig prometre que em casaria amb tu -rei meu-, no tenia ni idea -celet- que al cap d'un mes m'haguessin d'enterrar viva!

NANK.-   Ni jo. És la primera vegada que ho sento dir.

YUM.-   Això... això fa les coses una mica diferents, oi?

NANK.-   Una miqueta diferents, és clar.

YUM.-   Ser enterrada viva, saps, és una mort força asfixiant!

NANK.-   És una mort molt bèstia.

YUM.-   Doncs ja comprendràs el meu problema...

NANK.-   Sí, i tu també veus el meu. Si insisteixo perquè compleixis la teva promesa, et condemno a una mort horrible; i si et deixo lliure, et casaràs amb Ko-Ko d'aquí un moment!

TRIO.- YUM-YUM, NANKI-POO i KO-KO

CONJUNT

(Surt YUM-YUM.)

  (Va cap a NANKI-POO.) 

KO.-   Pobre noi, em sap greu per tu, de veritat.

NANK.-   Gràcies, col·lega. Et crec.

KO.-   Ja veus que no t'hi puc fer res.

NANK.-   Sí, ja ho veig.

KO.-   No hi ha pitjor desgràcia que veure com se't desfà la boda a l'últim moment. Ho sé per experiència. Però no pas per això has d'estar contra els casaments... pots venir al meu.

NANK.-   És terriblement amable per part teva, però em serà impossible assistir-hi.

KO.-   Per què?

NANK.-   Perquè avui moriré.

KO.-   Què vols dir?

NANK.-   Que no puc viure sense Yum-Yum. Aquest vespre em faré l'harakiri.

KO.-   No, no. Perdona, però no ho puc permetre.

NANK.-   Per què no?

KO.-   Perquè, me caso en l'olla, tens un contracte que t'obliga a morir d'aquí un mes a mans del botxí públic! I si et suïcides, què serà de mi? Hauré de ser executat en comptes de tu!

NANK.-   Exactament.

(Entra POOH-BAH.)

KO.-   Què passa, senyor Alcalde?

POOH.-   El Mikado ve cap aquí amb el seu seguici. Arribarà a Titipú d'aquí deu minuts.

KO.-   El Mikado! Segur que ve a veure si les seves ordres han estat executades!  (A NANKI-POO.)  Ara,   —66→   escolta'm bé, que la cosa va de veres; un tracte es un tracte i no pots atemptar contra la justícia suïcidant-te. ja que ets un home d'honor, estàs obligat a morir ignominiosament a mans del botxí públic.

NANK.-   Molt bé, doncs... decapita'm.

KO.-   Què, ara?

NANK.-   Sí, és clar; a l'acte.

POOH.-   Talleu-l'hi, talleu-l'hi!

KO.-   Escolteu, bon senyor, jo no vaig pel món preparat per executar un cavaller a qualsevol moment. A més, no he mort mai ni una mosca!

POOH.-   Però, com a honorable senyor Botxí...

KO.-   Bon amic, com a honorable senyor botxí, haig de decapitar-lo d'aquí un mes. Encara no estic preparat. No sé com es fa. Hauré de prendre lliçons: començaré per un conillet porquí i aniré progressant a través del regne animal fins a arribar al segon trombó. No crec que pogueu suposar que, tan humà com sóc, hauria ocupat el lloc d'honorable senyor Botxí si no hagués suposat que les funcions del càrrec eren purament honorífiques. No puc matar-te. No puc matar res de res. No puc matar ningú!

 (Plors.) 

NANK.-   Va, va, pobre amic meu. Tots hem de fer coses desagradables, de vegades. Ben mirat, tampoc no és tan greu. Per què t'hi has d'amoïnar tant, si a mi no m'importa. Recorda que tard o d'hora s'haurà de fer.

KO.-    (Té una idea lluminosa.)  S'ha de fer? Jo no n'estaria tan segur.

NANK.-   Què vols dir?

KO.-   Per què t'haig de matar, si fent una declaració jurada que digui que has estat executat n'hi ha prou? Tinc tot de testimonis: el President del Tribunal Suprem, l'Almirall Major, el Capità General, el Secretari d'Estat i Ministre de l'Interior, el Conseller de Finances i el Director General d'Ordre Públic.

NANK.-   Però, on són?

KO.-   Aquí mateix. Tots diran el que convingui, oi?

  (A POOH-BAH.) 

POOH.-   ¿Haig d'entendre que se'ns demana a tots nosaltres, alts càrrecs de l'Estat, que jurem en fals per assegurar la vostra seguretat?

KO.-   Per què no? Sereu realment insultat, com de costum.

POOH.-   Es tracta d'un insult al comptat o a terminis?

KO.-   Un sobre l'altre.

POOH.-    (A part.)  Serà un acte de disciplina notable.  (En veu alta.)  Molt bé. Digueu la vostra història i jo la confirmaré!  (A part.)  Ha! Ha! Orgull familiar com l'encaixes, aquesta?

NANK.-   Però ja li he dit que la vida sense Yum-Yum...

KO.-   Oh, Yum-Yum, Yum-Yum! A pastar fang, Yum-Yum! Ep, comissari  (A POOH-BAH) , vés i porta Yum-Yum.  (Surt POOH-BAH.)  Agafa Yum-Yum i casat'hi, i fot-me el camp d'aquí i no tornis més.  (Entra POOH-BAH amb YUM-YUM.)  Aquí la tens. Yum-Yum, tens res a fer, en aquests moments?

YUM.-   Res especial.

KO.-   Tens cinc minuts lliures?

YUM.-   Sí.

KO.-   Doncs vés amb l'Eminentíssim Senyor Arquebisbe de Titipú, que us casarà ara mateix.

YUM.-   Però no seré enterrada viva?

KO.-   No, i prou preguntes. A fer el que et dic; NANKI-POO t'ho explicarà tot.

NANK.-   Però, un moment...

KO.-   Ni una paraula, que arriba el Mikado, segur que per saber si he obeït el seu decret; i si et troba viu tindré grans dificultats per persuadir-lo que t'he tallat el cap.  (Surten NANKI-POO i YUM-YUM, seguits per POOH-BAH.)  Que just ha anat, ja arriba!

 (Surt KO-KO.)  

(Entra la processó amb el MIKADO i KATISHA.)

(Entrada del MIKADO i KATISHA.)

(«Marxa de les tropes del MIKADO.»)

DUET.- MIKADO i KATISHA

CANÇÓ.- MIKADO i el COR

(Entren POOH-BAH, KO-KO i PITTI-SING. S'agenollen.)

(POOH-BAH dóna un paper a KO-KO.)

KO.-   És un honor que se'm permeti donar la benvinguda a sa Majestat. Puc endevinar el motiu de la vostra reial visita? Els vostres desitjos han estat acomplerts com si fossin ordres. L'execució ha estat duta a terme.

MIK.-   Oh, heu tingut una execució? Ves per on!

KO.-   Efectivament, el jutge m'acaba de donar aquest certificat.

POOH.-   Sóc jo, el jutge.  (KO-KO dóna et certificat al MIKADO.) 

MIK.-   I això és el certificat de defunció, oi?  (Llegeix.)  «A Titipú, en presència del President del Parlament, del President del Tribunal Suprem, del Fiscal del Regne, el Secretari d'Estat de Seguretat Ciutadana, l'Alcalde i el conserge del segon pis...»

POOH.-   Tots hi eren presents, Majestat, els vaig comptar jo mateix.

MIK.-   Quina trepa més distingida. Em sap greu haver fet tard a l'espectacle.

KO.-   Era un tipus difícil. Tenia la força d'un gegant, la seva resistència va ser terrible. Vam tenir una escena realment notable.

MIK.-   Descriu-la.

TRIO i COR

KO-KO, PITTI-SING, POOH-BAH i el COR

MIK.-   Tot plegat és molt interessant i m'agradaria haver-ho vist. Però he vingut per un assumpte completament diferent. Fa un any, el meu fill, l'hereu del tron del Japó, va desaparèixer de la nostra cort imperial.

KO.-   Ah, sí? Que tenia algun motiu per estar insatisfet de la seva posició?

KAT.-   Cap ni un. Al contrari, estava a punt de casar-me amb ell, i es va fugar!

POOH.-   M'estranya que hagués fugit d'una persona tan encantadora!

KAT.-   Això no és veritat.

POOH.-   No!

KAT.-   Sosteniu que no sóc maca perquè tinc una cara vulgar, però no sabeu res. Sou uns ignorants en estètica. Heu de saber que la bellesa no es troba només a la cara. La meva cara no és atractiva!

POOH.-   D'acord, no ho és.

KAT.-   Però posseeixo un omòplat esquerre que té un encant prodigiós. La gent ve de lluny per veure'l. I el meu colze dret és tan fascinant que ben pocs poden resistir-ho.

POOH.-   Ensenyeu-me'l, sisplau.

KAT.-   Només es pot visitar els dimarts i els dijous, i encara amb una invitació, que també serveix pel meu sistema circulatori, un dels més llargs del món.

POOH.-   I a pesar de tot es va fugar!

KAT.-   I ara s'amaga en aquesta ciutat disfressat de segon trombó.

MIK.-   Sí. Seria molta molèstia si us demanés que me'l portéssiu. Respon al nom de...

KAT.-   Nanki-Poo.

MIK.-   Nanki-Poo.

KO.-   És ben fàcil. Vull dir que és bastant difícil. De fet, és impossible. Se n'ha anat a un país llunyà.

MIK.-   On?

KO.-   A Montserrat.

KAT.-    (Que llegeix el certificat de defunció.)  Ah!

MIK.-   Què passa?

KAT.-   Llegiu aquí. És el seu nom. Nanki-Poo... Decapitat   —78→   aquest matí. Oh, on en trobaré un altre? On és possible trobar-ne un altre?

(KO-KO, POOH-BAH i PITTI-SING cauen de genolls.)

MIK.-    (Mirant el paper.)  Fill meu, fill meu, fill meu. Això és bastant empipador.  (A KO-KO.)  Pobre infeliç, en la teva ansietat per complir els meus desitjos has decapitat l'hereu del tron del Japó!

KO.-   Us en demano mil disculpes.

POOH.-   Desitjo sumar-me a aquesta manifestació de condol.

PITTI.-   .- Realment, no teníem ni la més remota idea que...

MIK.-   És clar que no. Com podíeu saber-ho? Vinga, vinga, amic meu, no et preocupis tant... No va ser culpa teva. Si un home de rang elevat es disfressa de segon trombó ha de patir-ne les conseqüències. Em sap greu que us ho agafeu tan a la valenta. No dubto que ha obtingut el càstig que es mereixia.  (S'aixequen.) 

KO.-   Estem infinitament agraïts a la vostra majestat.

PITTI.-   .- Molt agraïts, majestat.

POOH.-   Agraïts en extrem, majestat,

MIK.-   Agraïts? I ara! Ni parlar-ne. Com podíeu saber-ho.

POOH.-   No, no teníem manera de conèixer la identitat real d'aquell cavaller.

PITTI.-   .- No duia a el nom escrit a la cara, sabeu?

KO.-   El podia haver dut brodat al mocador de butxaca, però els japonesos no gastem mocadors de butxaca. Ha, ha, ha!

MIK.-   Ha, ha, ha!  (A KATISHA.)  Ara no recordo la   —79→   pena per als responsables de la mort de l'hereu del tron.

KO, POOH, PITTI.-  Pena!

 (Cauen de genolls altre cop.) 

MIK.-   Sí, alguna cosa lenta, amb oli bullent inclòs, em sembla. Era alguna cosa així. Em sembla que hi intervé l'oli bullent, però no n'estic segur. Sé que és molt divertit i molt lent... oli bullent o potser plom fos. Vinga, vinga, no tingueu por, que no estic gens enfadat.

KO.-    (Absolutament aterroritzat.)   Majestat, us podem assegurar que no en teníem idea...

MIK.-   Sí, és clar.

PITTI.-   .- Jo no en sabia res de res.

POOH.-   Jo no hi era.

MIK.-   És la part patètica d'aquestes coses. Per desgràcia, la llei és implacable. Diu «responsable de la mort de l'hereu del tron». No hi ha cap clàusula que digui «per error».

KO, POOH, PITTI.-  No!

MIK.-   O «per no tenir-ne ni idea».

KO.-   No!

MIK.-   O «per no saber-ne res de res».

PITTI.-   .- No!

MIK.-   O «per no ser-hi».

POOH.-   No!

MIK.-   Hauria de parlar-ne, és clar...

KO, POOH, PITTI.-  Sí!

MIK.-   Però no en parla.

KO, POOH, PITTI.-  Oh!

MIK.-   Vet aquí la negligència amb què es redacten les lleis en aquest país. Però alegreu-vos, que tot anirà   —80→   bé. Ho faré modificar a la pròxima sessió plenària. Ara, anem per la vostra execució. ¿Us va bé després de dinar? Us podeu esperar?

KO, POOH, PITTI.-  Oh, sí... ens podem esperar tant com convingui!

MIK.-   Doncs ho deixarem per havent dinat.

POOH.-   Jo no tinc gana.

MIK.-   Ho sento molt, però ja coneixeu la justícia d'aquest món, la virtut només triomfa a les representacions teatrals.

CANÇÓ

PITTI-SING, KATISHA, KO-KO, POOH-BAH i MIKADO

(Surten MIKADO i KATISHA)

KO.-   Molt bé, mira què has fet amb el teu cap que fa reverències i el respecte degut a un home de pedigree!

POOH.-   Eren detalls per arrodonir, perquè la historieta poc convincent que heu explicat tingués versemblança.

PITTI.-   .- Detalls per arrodonir? Per arrodonir-vos la bestiesa, animal!

KO.-   Mira qui parla. Ho has fet tan malament com ell, amb les teves històries absurdes d'ulls que es troben i condemnats que es posen a xiular. Però ella és així de maca i s'hi havia de ficar!

POOH.-   I què me'n dieu del vostre braç aixecat?

PITTI.-   .- Sí, i del vostre cinturó!

KO.-   Molt bé, molt bé, ara ja no es pot arreglar. O potser sí, només hi ha una possibilitat. Nanki-Poo encara és aquí... cal que ressusciti de seguida.  (Entren NANKI-POO i YUM-YUM, a punt pel viatge.)  Mi-te'l. Ei, Nanki-Poo, tinc bones notícies per vosaltres, us acabo d'indultar.

NANK.-   Massa tard. Sóc un home mort que està a punt de començar la seva lluna de mel.

KO.-   Ni parlar-ne! Ha passat una cosa terrible. Sembla que sou el fill del Mikado.

NANK.-   Sí, però això va passar fa molt de temps.

KO.-   No estem per brocs, ara. El vostre pare és aquí, i Katisha!

NANK.-   El meu pare! I Katisha!

KO.-   El Mikado ha vingut a buscar-te.

POOH.-   I ella també.

YUM.-   Però ara ja és un home casat.

KO.-   Deixa't estar, això no compta, ara.

NANK.-   Katisha em reclama en matrimoni, però no m'hi puc casar perquè ho acabo de fer... per tant, és lògic que insisteixi en la meva execució, i si sóc executat, la meva dona serà enterrada viva.

YUM.-   Vet aquí el nostre problema.

KO.-   Sí, no sé pas què s'hi pot fer.

NANK.-   Encara hi ha una oportunitat. Si aconseguiu convèncer Katisha perquè es casi amb vós, ja no em podrà reclamar, i aleshores podré ressuscitar sense por de ser executat un altre cop.

KO.-   Que em casi amb Katisha!

YUM.-   Em sembla que és l'única sortida.

KO.-   Però, filla meva, que l'has vista? És espantosa!

PITTI.-   .- Només de cara. Té un colze esquerre que la gent fa milles per veure!

POOH.-   M'han dit que el seu turmell dret és molt admirat entre els entesos.

KO.-   Senyor meu, renuncio a posar el meu cor en el turmell dret de cap dama.

NANK.-   Les coses van així; mentre Katisha sigui soltera, prefereixo ser un esperit sense cos. Quan Katisha s'hagi casat, la vida em retornarà com retorna a les flors quan ve el maig,

DUET.- NANKI-POO i KO-KO

(Amb YUM-YUM, PITTI-SING i POOH-BAH.)

TOTS

(Ball; surten NANKI-POO, YUM-YUM, POOH-BAH, PITTI-SING i KO-KO.)

(Entra KATISHA.)

KO.-    (Entra i se li acosta amb timidesa.)  Katisha!

KAT.-   El poca-vergonya que m'ha robat el meu amor! Però la meva venjança no s'atura... l'oli ja és a punt de bullir.

KO.-   Katisha, contempla com suplico als teus peus! Katisha, pietat!

KAT.-   Pietat? És que tu et vas apiadar d'ell? Fora d'aquí, covard! Assassí del meu amor! Ell no m'estimava, però amb el temps hauria acabat estimant-me. Sóc un plat molt especial... que només els paladars més refinats poden apreciar com cal. Justament estava refinant el seu, de paladar, quan em va deixar. I ara és mort! On en trobaré un altre? Ensenyar un home a estimar-me és cosa d'anys. ¿Creus que puc tornar a començar amb un altre i alhora implorar perdó per tu, tu que has mort la meva presa -vull dir el meu alumne- al moment que la seva educació estava a punt de ser completada? Oh, on en trobaré un altre?

KO.-    (De cop, molt vehement.)  Aquí!... Aquí!...

KAT.-   Que!!!

KO.-    (Amb intensa passió.)  Katisha, fa anys i anys que t'he estimat amb una passió incandescent que em consumeix per dintre d'una manera lenta però implacable! Ah, no fugis de mi! Si encara hi ha una engruna de pietat femenina en el teu cor, no giris l'esquena a aquest pobre malalt d'amor que suplica i tremola de febre davant de la teva mirada! És ventat, encara que hagi intentat amagar la passió que em crema l'ànima com una brasa encesa sota una inútil màscara de fàstic, he hagut d'acabar cedint.   —87→   El foc no disminueix... desafia qualsevol intent d'extinció. I al moment de trencar-se, per intentar trobar una mica de consol per al seu turment, el meu cor es declara amb paraules que no poden ser sospesades... ni apreses... amb paraules que haurien de ser escoltades amb benevolència. Katisha, no goso manifestar cap esperança d'obtenir el teu amor, però sense ell no podré viure! Amor!

KAT.-   Tu, que encara tens les mans tacades amb la sang del meu estimat, ¿com t'atreveixes a pronunciar paraules d'amor a la dona a qui has fet tant de mal?

KO.-   Ho faig perquè si no acceptes el meu amor, moriré d'aquí un instant!

KAT.-   Això! Qui sap millor que jo que ningú no s'ha mort perquè el cor se li trenqui d'amor?

KO.-   No saps què dius. Escolta!

KAT.-    (Ploriquejant.)  Va morir de veritat

KO.-   I tant!

KAT.-   I per culpa d'una ocelleta dolenta?

KO.-   Sí.

KAT.-   Pobra bèstia!

KO.-   És una trista història. Trista, però real. Érem amics íntims, amb l'ocell.

KAT.-   Sí? Devia estar molt enamorat d'ella.

KO.-   Li professava una devoció extraordinària.

KAT.-    (Encara gemega.)   Pobra bestiola!... I si jo et dic... que no... faràs com l'ocellet?

KO.-   A l'acte!

KAT.-   No! no ho facis! Tot menys això!  (Cau als seus braços.)  Mira que en sóc, d'estúpida!

KO.-    (Torçant la cara.)  Ho ets!

KAT.-   I no m'odiaràs només perquè sigui una miqueta sanguinària de res, oi?

KO.-   Odiar-te? Oh, Katisha! És que no hi pot haver bellesa en les accions més sanguinàries?

KAT.-  Sempre m'ho ha semblat.

DUET.- KATISHA i KO-KO

(Surten plegats.)

(Trompetes. Entren MIKADO, PISH-TUSH i la cort.)

(Entren KO-KO, KATISHA, POOH-BAH i PITTI-SING.)

(Cauen als peus del MIKADO.)

KAT.-   Pietat! Pietat per Ko-Ko! Pietat pet Pitti-Sing! Pietat també per Pooh-Bah!

MIK.-   Perdó, però em sembla que no ho he entès bé.

POOH.-   Pietat també per Pooh-Bah!

KAT.-   Pietat! El que havia de ser el meu marit és mort i m'acabo de casar amb aquest miserable.

MIK.-   No t'ha calgut un dol gaire llarg, eh?

KO.-   Ens hem casat al Registre Civil.

POOH.-   Sóc jo, el Registre.

MIK.-   Ja ho veig. Però jo haig de tenir en compte que heu mort el meu hereu.

(Entren NANKI-POO i YUM-YUM. S'agenollen.)

NANK.-   L'hereu encara és viu!

MIK.-   Oh, el meu fill!

YUM.-   I la vostra jove!

 (Colpejant KO-KO.) 

KAT.-   Traïdor! M'has enganyat!

MIK.-   Em sembla que teniu una necessitat imperiosa de donar una explicació.  (A KATISHA.)  Però em sembla que s'explicarà millor sencer que fet miques.

KO.-   Majestat, tot és molt senzill: És cert que us vaig dir que jo mateix havia decapitat Nanki-Poo...

MIK.-   Sí, i amb tota mena de detalls.

POOH.-   Detallets per donar versemblança artística a una història massa breu i...

KO.-   Vols deixar de ficar els peus a la galleda?  (Al MIKADO.)  Ja deveu saber que quan la vostra Majestat diu, «vull que això es faci», és com si la cosa ja s'hagués fet... pràcticament està feta... perquè els desitjos de vostra Majestat són ordres. Vostra Majestat diu, «mateu algú», i a aquest algú se li comunica que se l'ha de matar; de fet, és com si ja fos mort, ja està pràcticament mort, i si ja és mort, per què no us ho hauria d'anunciar així?

MIK.-   És clar! No hi podria haver cap explicació més... satisfactòria.

Final