Presentació del portal Un enemic del Poble

Un enemic del poble, fulla de subversió espiritual, és una revista que Joan Salvat-Papasseit va començar a publicar quan entrà a treballar a les Galeries Laietanes, el 1917. L'autor li posa el nom de la coneguda obra d'Ibsen -un al·legat a favor de l'individu davant de la majoria. Entre els seus col·laboradors habituals hi ha Emili Aroles, Josep M. de Sucre, Joaquim Torres-Garcia, Dídac Ruiz, Àngel Samblancat, Alfons Maseras, Joaquim Folguera, Ramon Gómez de la Serna, J. Millàs Raurell, J.M. López-Picó, Valentín de Pedro, Rafael Barradas.

Juntament amb els textos de Salvat, cal destacar les aportacions que realitzen Joaquim Torres-Garcia i Josep Maria de Sucre. Del primer cal remarcar els seus textos en el terreny de la teoria i en la crítica de l'art, on deixa ben clar el seu tarannà penetrant així com el caràcter eclèctic i singular, alhora, de la seua proposta pictòrica. El text «Art-evolució» n'és un dels més destacats. Josep Maria de Sucre, per la seua banda, amb poemes i textos d'inquietud cívica emmarca la tasca de l'intel·lectual amb el seu compromís social.

La revista va ser portaveu d'un pensament renovador i amb inquietuds cíviques, en la línia de l'anarquisme salvatià (un anarquisme de referents literaris com els de Nietzsche, però també amb citacions de Gorki i de Kropotkin) lligat amb un cert tarannà cristià i, en el fons, participant del regeneracionisme de l'època. En la publicació trobem no solament els escrits teòrics de Salvat-Papasseit (com és ara el nietzschià «Sóc jo que parlo als joves») sinó també els primers poemes avantguardistes («Columna vertebral. Sageta de Foc» i «54045»).

Enric Balaguer
Universitat d'Alacant