181

6 1-21. Consistia en un lligam especial a Déu, una consagració (el mot hebreu nazir vol dir «consagrat», «segregat»), que importava una ascesi, temporal o per a tota la vida. Els seus deures eren negatius: abstenció de tot fruit de la vinya (Am 2:12), de tallar-se els cabells (v 18) i de qualsevol contacte impur, sobretot de tocar els morts. El vot era fet personalment, però també el podien fer els pares, en reconeixença d'una gràcia rebuda (cf 1S 1:11). Aquesta pràctica, que es troba entre els antics semites i altres pobles, fou per llarg temps tinguda en honor entre els israelites (Jt 13:4-14; 16:17; L 1:15; Ac 18:18,21-23). Aquí és sancionada i adaptada al ritual levític.

182

9 12. ↑Jo 19:36.

183

10 29. Beduí caïnita que alguns prenen per cunyat de Moisès, per tal de resoldre la dificultat que el grau de parentiu presenta amb Ex 4:18, on es diu que el sogre es deia Jetró. Si és conservat, doncs, el doble nom, és perquè, de fet, el podia ostentar; o també perquè el nom de Jetró pot se r interpretat com un títol d'honor.

184

12 1. Sembla que es tracta de la mateixa madianita, de nom Seforà (Ex 2:15-21). Cusita, pel fet de provenir de Cusan, que apareix lligat, com una tribu de més, al país de Madian (Ha 3:7).

185

13 8. És Josuè, el conegut cabdill del poble, successor de Moisès (v 16), que significa «Jahvè és salvador», grec: Jesús (cf 11:28; Ex 17:9). Amb el canvi de nom (v 16) s'indica, quasi sempre, una missió especial, com ell la va tenir, de cabdill del poble i successor de Moisès (27:15-23).

186

28. Raça de força i estatura extraordinàries (v 22,33; Dt 2:10;9:2) segons la llegenda. Tot va destinat a posar en relleu la força dels enemics que els esperen.

187

15 38. Cordons de set fils de llana que pengen un pam als quatre angles del pal·li, que encara avui porten els jueus durant alguns actes a les sinagogues. La seva finalitat és indicada als v 39-40.

188

21 3. Hormà vol dir anatema, extermini (Lv 27:27-28).

189

8-9. Era corrent de presentar les serps com a símbol i mitjà de guarició. Aquí el poder no venia de la serp de bronze, sinó del que significava, com a senyal de salvació (Sa 16:6,7). Quan, més endavant, va resultar un objecte idolàtric del temple de Jerusalem calgué destruir-lo (2R 18:4). Jesucrist relacionà aquest fet amb ell i amb la seva obra salvadora (Jo 3:14-16).

190

14. Llibre que no tenim. Sens dubte que devia contenir narracions èpiques de guerres (cf 1:3). El text ens ha arribat truncat, i sense gaire sentit.