AnteriorIndiceSiguiente



  —241→  
ArribaAbajoApèndix (Lv. 27,1-34)

27 Compliment dels vots.1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Parla als israelites i digue'ls: Si algú vol complir un vot a Jahvè del valor d'una persona, 3 si és un home de vint a seixanta anys, la valoració serà de cinquanta sicles de plata, segons el sicle del santuari. 4 Si és una dona, la valoració serà de trenta sicles. 5 Si és de cinc a vint anys, la valoració d'un home serà de vint sicles; la d'una dona, de deu. 6 Si és d'un mes a cinc anys, la valoració d'un home serà de cinc sicles de plata; la d'una dona, de tres.

7 Si és de seixanta anys en amunt, la valoració d'un home serà de quinze sicles; la d'una dona, de deu. 8 Però, si el qui ha fet el vot és pobre i no pot satisfer aquest valor, el presentarà al sacerdot, i aquest farà la valoració segons les possibilitats del qui ha fet el vot. 9 Si és un animal allò de què un fa ofrena a Jahvè, tot el que podran donar a Jahvè és cosa santa. 10 No serà canviat ni baratat, un de bo per un de dolent, o un de dolent per un de bo. Si un animal és baratat per un altre, l'un i l'altre seran cosa santa. 11 Si es tracta d'un animal impur, que no pot ser ofert a Jahvè, presentarà l'animal al sacerdot, 12 i aquest farà la valoració entre bo i dolent. Segons la valoració del sacerdot, així serà. 13 Si vol rescatar-lo, afegirà a la valoració la cinquena part.

14 Si algú consagra la seva casa com a cosa santa a Jahvè, el sacerdot farà la valoració entre bona i dolenta. Tal com el sacerdot l'haurà valorada, així quedarà. 15 Si el qui ha consagrat la seva casa la vol rescatar, hi afegirà la cinquena part del diner de la valoració, i serà seva.

16 Si algú consagra a Jahvè un camp de la seva propietat, la valoració serà segons la seva sembra: cinquanta sicles de plata per la sembra d'un hómer d'ordi. 17 Si ha consagrat el seu camp des de l'any jubilar, restarà segons la valoració sencera. 18 Però, si ha consagrat el seu camp després del jubileu, el sacerdot li comptarà el preu segons els anys que resten   —242→   fins a l'any jubilar i el deduirà de la valoració. 19 Si vol rescatar el camp, el qui l'ha consagrat hi afegirà la cinquena part del preu de la valoració, i quedarà per a ell. 20 Però, si no rescata el camp i el ven a un altre, ja no el podrà rescatar. 21 Al temps del jubileu, el camp serà cosa santa per a Jahvè, com un camp destinat a l'extermini. La seva propietat serà per al sacerdot.

22 Si consagra a Jahvè un camp adquirit, però que no pertany al seu patrimoni, 23 el sacerdot li comptarà el preu de la valoració fins a l'any jubilar, i ell mateix pagarà la valoració. És cosa santa per a Jahvè. 24 L'any jubilar, el camp tornarà a aquell de qui l'havia comprat, a aquell qui el tenia com a propietat del país. 25 Tota valoració serà feta en sicles del santuari. El sicle té vint gueres.

26 Ningú, però, no podrà consagrar el primogènit d'un animal que, de dret, ja pertany a Jahvè; sigui de bestiar gros o menut, pertany a Jahvè. 25 Si es tracta d'un animal impur, serà redimit segons valoració, i se n'hi afegirà la cinquena part. Si no ha estat rescatat, serà venut segons valoració.

28 Ara bé, tot allò que algú haurà consagrat a Jahvè com a destinat a l'extermini, d'entre tot allò que li pertany, home, bèstia o camp de la seva propietat, no serà venut ni rescatat. Tota cosa destinada a l'extermini és una cosa santíssima per a Jahvè. 29 Tot ésser humà consagrat com a destinat a l'extermini no serà redimit. Serà condemnat a mort.

Compliment dels delmes.30 Tot delme del país, d'entre la sembra de la terra o dels fruits dels arbres, és per a Jahvè. És cosa santa per a Jahvè. 31 Si algú vol rescatar part del seu delme, n'hi afegirà la cinquena part. 32 De tot delme del bestiar gros o menut, la desena part de tot el que passa sota la vara del pastor serà cosa santa per a Jahvè. 33 No es farà distinció entre bo i dolent ni tampoc serà baratat. Si ho és, una cosa i una altra seran cosa santa; no seran rescatades».

34 Aquests són els preceptes que Jahvè manà a Moisès per als israelites, a la muntanya del Sinaí.





  —243→  

ArribaAbajoNombres (Nm. 1,1-36,13)175


ArribaAbajoPreparatius per a la partença del Sinaí (Nm. 1,1-4,49)

1 Cens d'Israel.1 Jahvè va parlar a Moisès al desert del Sinaí, a la tenda de l'oracle, el dia primer del mes segon, l'any segon després que havien sortit ells del país d'Egipte, i va dir: 2 «Feu el cens de tota la comunitat dels israelites segons les seves famílies i els seus casals176 , comptant el nom de tots els mascles, un per un. 3 Tu i Aharon fareu el cens177 de tots els aptes per a la guerra a Israel, segons els seus estols, de vint anys en amunt. 4 Amb vosaltres tindreu un home per tribu, que sigui cap de família. 6 Els noms dels qui estaran amb vosaltres són aquests: per Rubèn, Elisur, fill de Sedeür; 6 per Simeó, Salamiel, fill de Surisaddai; 7 per Judà, Nahason, fill d'Aminadab; 8 per Issacar, Natanael, fill de Suar; 9 per Zabuló, Eliab, fill d'Helon; 10 pels fills de Josep: per Efraïm, Elisamà, fill d'Amihud; per Manasés, Gamaliel, fill de Fadasur; 11 per Benjamí, Abidan, fill de Gedeó; 12 per Dan, Ahièzer, fill d'Ammisaddai; 13 per Aser, Feguiel, fill d'Ocran; 13 per Gad, Eljasaf, fill de Ragüel; 15 per Neftalí, Ahirà, fill d'Enan».

16 Aquests foren els cridats de la comunitat, els principals de les seves tribus pairals, els caps de milers d'Israel. 17 Moisès i Aharon prengueren aquests homes que havien estat designats nominalment, 18 i el dia primer del mes segon aplegaren tota la comunitat. Van fer el cens, per famílies i casals, de vint anys en amunt, un per un, 19 tal com Jahvè ho havia manat a Moisès. Aquest cens, el van fer al desert del Sinaí.

20Van comptar els fills de Rubèn, primogènit d'Israel, els seus descendents, per famílies i casals, mitjançant els noms, un per un, de tots   —244→   els mascles de vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra; 21 els enregistrats foren quaranta-sis mil cinc-cents per a la tribu de Rubèn.

22 Van comptar els fills de Simeó, els seus descendents per famílies i casals, mitjançant els noms, un per un, de tots els aptes per a la guerra; 23 els enregistrats foren cinquanta-nou mil tres-cents per a la tribu de Simeó.

24 Van comptar els fills de Gad, els seus descendents per famílies i casals, mitjançant els noms, de vint anys en amunt, de tots els aptes per a la guerra; 25 els enregistrats foren quaranta-cinc mil sis-cents cinquanta per a la tribu de Gad.

26 Van comptar els fills de Judà, els seus descendents per famílies i casals, mitjançant els noms, de vint anys en amunt, de tots els aptes per a la guerra; 27 els enregistrats foren setanta-quatre mil sis-cents per a la tribu de Judà.

28 Van comptar els fills d'Issacar, els seus descendents per famílies i casals, mitjançant els noms, de vint anys en amunt, de tots els aptes per a la guerra; 29 els enregistrats foren cinquanta-quatre mil quatre-cents per a la tribu d'Issacar.

30Van comptar els fills de Zabuló, els seus descendents per famílies i casals, mitjançant els noms, de vint anys en amunt, de tots els aptes per a la guerra; 31 els enregistrats foren cinquanta-set mil quatre-cents per a la tribu de Zabuló.

32 Van comptar els fills de Josep: els fills d'Efraïm, els seus descendents per famílies i casals, mitjançant els noms, de vint anys en amunt de tots els aptes per a la guerra; 33 els enregistrats foren quaranta mil cinc-cents. 34 Els fills de Manasés, els seus descendents per famílies i casals, mitjançant els noms, de vint anys en amunt, de tots els aptes per a la guerra; 35 els enregistrats foren trenta-dos mil dos-cents per a la tribu de Manasés.

36 Van comptar els fills de Benjamí, els seus descendents per famílies i casals, mitjançant els noms, de vint anys en amunt, de tots els aptes per a la guerra; 37 els enregistrats foren trenta-cinc mil quatre-cents per a la tribu de Benjamí.

38 Van comptar els fills de   —245→   Dan, els seus descendents, per famílies i casals, mitjançant els noms, de vint anys en amunt, de tots els aptes per a la guerra; 39 els enregistrats foren seixanta-dos mil set-cents per a la tribu de Dan.

40 Van comptar els fills d'Aser, els seus descendents per famílies i casals, mitjançant els noms, de vint anys en amunt, de tots els aptes per a la guerra; 41 els enregistrats foren quaranta-un mil cinc-cents per a la tribu d'Aser.

42 Van comptar els fills de Neftalí, els seus descendents per famílies i casals, mitjançant els noms, de vint anys en amunt, de tots els aptes per a la guerra; 43 els enregistrats foren cinquanta-tres mil quatre-cents per a la tribu de Neftalí.

44 Aquests són els qui van enregistrar Moisès i Aharon juntament amb els principals d'Israel, que eren dotze, un per cada un dels seus casals. 45 Tots els israelites, de vint anys en amunt, tots els aptes per a la guerra, foren enregistrats per famílies. 46 Tots els enregistrats foren sis-cents tres mil cinc-cents cinquanta. 47 Però els levites, amb la seva tribu pairal, no foren enregistrats amb ells178 , perquè 48 Jahvè havia dit a Moisès: 49 «No enregistris la tribu de Leví ni en facis el cens enmig dels israelites. 50 Encomana, en canvi, als levites el tabernacle del testimoniatge, amb tots els seus atuells, i tot allò que li pertany. Portaran el tabernacle amb tots els seus atuells, estaran al seu servei i acamparan al voltant del tabernacle. 51 Quan el tabernacle es desplaci, els levites el desmuntaran; quan acampi, el muntaran. L'estrany que s'hi acosti, morirà. 52 Els israelites acamparan per estols, cadascú al seu campament i cadascú sota la seva bandera. 53 Però els levites acamparan al voltant del tabernacle del testimoniatge, perquè la meva ira no esclati contra la comunitat dels israelites. Els levites, doncs, vetllaran per la custòdia del tabernacle del testimoniatge». 54 Els israelites posaren mans a l'obra. Tal com Jahvè ho havia manat a Moisès, així ho van fer.

2 Ordre dels campaments de les tribus. 1 Jahvè va dir a Moisès i   —246→   a Aharon: 2 «Els israelites acamparan cadascú sota la seva bandera, sota les senyeres de les seves famílies; acamparan al davant i al voltant de la tenda de l'oracle.

3 Els qui acamparan davant, de cara a l'orient, seran els de la bandera del campament de Judà, en estols. El capitost dels fills de Judà és Nahason, fill d'Amminadab. 4 El seu estol, això és, els seus enregistrats, són setanta-quatre mil sis-cents. 5 Prop d'ell, acamparan la tribu d'Issacar —el capitost dels fills d'Issacar és Natanael, fill de Suar; 6 el seu estol, això és, els seus enregistrats són cinquanta-quatre mil quatre-cents—, 7 i la tribu de Zabuló —el capitost dels fills de Zabuló és Eliab, fill d'Helon; 8 el seu estol, això és, els seus enregistrats són cinquanta-set mil quatre-cents—. 9 Tots els enregistrats del campament de Judà, en estols, són vuitanta-sis mil quatre-cents. Seran els primers d'aixecar el campament.

10 La bandera del campament de Rubèn, de cara a migjorn, en estols. El capitost dels fills de Rubèn és Elisur, fill de Sedeür. 11 El seu estol, això és, els seus enregistrats són quaranta-sis mil cinc-cents. 12 Prop d'ell acamparan la tribu de Simeó —el capitost dels fills de Simeó és Salamiel, fill de Surisaddai; 13 el seu estol, això és, els seus enregistrats són cinquanta-nou mil tres-cents—, 14 i la tribu de Gad —el capitost dels fills de Gad és Eljasaf, fill de Ragüel; 15 el seu estol, això és, els seus enregistrats són quaranta-cinc mil sis-cents cinquanta—. 16 Tots els enregistrats del campament de Rubèn, en estols, són cinquanta-un mil quatre-cents cinquanta. Seran els segons d'aixecar el campament.

17 Després partirà la tenda de l'oracle, el campament dels levites, enmig dels altres campaments. Tal com acamparan, així partiran, cadascú al seu lloc, segons les banderes.

18 La bandera del campament d'Efraïm, de cara al mar, en estols. El capitost dels fills d'Efraïm és Elisamà, fill d'Amihud. 19 El seu estol, això és, els seus enregistrats són quaranta mil cinc-cents. 20 Prop d'ell, la tribu de Manasés —el capitost   —247→   dels fills de Manasés és Gamaliel, fill de Fadasur; 21 el seu estol, això és, els seus enregistrats són trenta-dos mil dos-cents— 22 i la tribu de Benjamí —el capitost dels fills de Benjamí és Abidan, fill de Gedeó; 23 el seu estol, això és, els seus enregistrats són trenta-cinc mil quatre-cents—. 24 Tots els enregistrats del campament d'Efraïm, en estols, són cent vuit mil cent. Seran els tercers d'aixecar el campament.

25 La bandera del campament de Dan, de cara a nord, en estols. El capitost dels fills de Dan és Ahièzer, fill d'Ammisaddai. 26 El seu estol, això és, els seus enregistrats són seixanta-dos mil set-cents. 27 Prop d'ells acamparan la tribu d'Aser —el capitost dels fills d'Aser és Feguiel, fill d'Ocran; 28 el seu estol, això és, els seus enregistrats són quaranta-un mil cinc-cents— 29 i la tribu de Neftalí —el capitost dels fills de Neftalí és Ahirà, fill d'Enan; 30 el seu estol, això és, els seus enregistrats són cinquanta-tres mil quatre-cents—. 31 Tots els enregistrats del campament de Dan són cinquanta-set mil sis-cents. Seran els últims d'aixecar el campament, segons les seves banderes».

32 Aquests són els enregistrats dels israelites, segons les seves famílies. Tots els enregistrats dels campaments, en estols, són sis-cents tres mil cinc-cents cinquanta. 33 Però les levites no foren enregistrats enmig dels israelites, tal com Jahvè havia manat a Moisès. 34 Els israelites van fer segons tot allò que Jahvè havia manat a Moisès. Acamparen per banderes i de la mateixa manera aixecaren el campament, cadascú segons les seves famílies, segons els seus casals.

3 Primer cens dels levites.1 Aquests són els descendents d'Aharon i de Moisès, el dia que Jahvè va parlar a Moisès a la muntanya del Sinaí. 2 Els noms dels fills d'Aharon són aquests: Nadab, el primogènit; després, Abiú, Eleazar i Itamar. 3 Aquests són els noms dels fills d'Aharon, dels sacerdots ungits, que van rebre la investidura perquè exercissin el sacerdoci. 4 Nadab i Abiú van morir al desert del Sinaí sense haver tingut fills, quan van oferir   —248→   un foc estrany davant de Jahvè. Eleazar i Itamar van fer de sacerdots a la presència del seu pare Aharon.

5 Jahvè va dir a Moisès: 6 «Fes acostar la tribu de Leví i posa-la a disposició del sacerdot Aharon, perquè el serveixin. 7 Observaran tot allò que ell ha d'observar i allò que ha d'observar la comunitat davant la tenda de l'oracle, en prestar el servei del tabernacle. 8 Vetllaran per tots els utensilis de la tenda de l'oracle i pel que han d'observar els israelites, en prestar el servei del tabernacle. 9 Ajuntaràs, doncs, els levites a Aharon i als seus fills, com a donats a ell pels israelites. 10 Recomanaràs a Aharon i als seus fills que compleixin el seu sacerdoci. L'estrany que s'acosti al tabernacle morirà».

11 Jahvè va dir a Moisès: 12 «Jo prenc els levites d'enmig dels israelites en comptes de tots els primogènits —els qui obren el si matern— d'entre els israelites. Els levites, doncs, seran per a mi, 13 ja que tot primogènit em pertany. El dia que vaig ferir tots els primogènits al país d'Egipte, vaig consagrar-me tots els primogènits d'Israel, dels homes fins a les bèsties. Seran, doncs, per a mi. Jo sóc Jahvè»179 .

14 Jahvè va dir a Moisès, a la muntanya del Sinaí: 15 «Enregistra els levites per casals i famílies. Enregistraràs tots els mascles d'un mes en amunt». 16 Moisès els va enregistrar segons l'ordre de Jahvè, tal com ho havia manat.

17 Els fills de Leví, pels seus noms, foren aquests: Guerson, Cahat i Merarí. 18 Els noms dels fills de Guerson per famílies: Lobní i Semeí. 19 Els fills de Cahat per famílies: Amram, Jesahar, Hebron i Oziel. 20 Els fills de Merarí per famílies: Moholí i Musí. Aquestes foren les famílies de Leví per casals.

21 De Guerson procedien la família dels lobnites i la dels semeïtes. Aquestes són les famílies dels guersonites. 22 El nombre de tots els homes enregistrats, d'un mes en amunt, fou de set mil cinc-cents. 23 Les famílies dels guersonites acamparen darrera el tabernacle, de cara al mar. 24 El capitost del casal dels guersonites era Eljasaf, fill de Lael. 25 Els fills de Guerson tenien encomanat,   —249→   pel que es refereix a la tenda de l'oracle: el tabernacle i la tenda, el seu cobertor i la cortina de l'entrada de la tenda de l'oracle, 26 les cortines del pati i la cortina de l'entrada del pati que hi ha al voltant del tabernacle i de l'altar, i les cordes per a tot el servei.

27 De Cahat procedien la família dels amramites, la dels jesaarites, la dels hebronites i la dels ozielites. Aquestes són les famílies dels cahatites. 28 El nombre de tots els homes enregistrats, d'un mes en amunt, fou de vuit mil tres-cents. Estaven encarregats de la custòdia del santuari. 29 Les famílies dels fills de Cahat acampaven al costat del tabernacle, de cara a migjorn. 30 El capitost del casal de les famílies dels cahatites era Elisafan, fill d'Oziel. 31 Tenien al seu càrrec l'arca, la taula, el canelobre, els altars, els atuells sagrats amb els quals s'exerceix el culte i el vel, amb tot el seu servei. 32 El principal dels capitostos dels levites era Eleazar, fill d'Aharon, i era superintendent dels encarregats de la custòdia dels objectes sagrats.

33 De Merarí procedien la família dels moholites i la dels musites. Aquestes són les famílies de Merarí. 34 El nombre de tots els homes enregistrats, d'un mes en amunt, fou de sis mil dos-cents. 35 El capitost del casal de les famílies de Merarí era Suriel, fill d'Abihail. Acampaven al costat del tabernacle, de cara a nord. 36 Els fills de Merarí tenien encomanat al seu càrrec les posts del tabernacle, els seus travessers, les seves columnes, els seus petges i tots els seus atuells per a tot el seu servei, 37 així com les columnes del voltant del pati, els seus petges, les seves estaques i les seves cordes.

38 Davant el tabernacle, a l'est, enfront la tenda de l'oracle, de cara a l'orient, acampaven Moisès, Aharon i els seus fills, encarregats de la custòdia del santuari per al servei dels israelites. L'estrany que s'hi acostés havia de morir.

39 Tots els levites enregistrats, que Moisès i Aharon enregistraren per famílies, per ordre de Jahvè, tots els homes d'un mes en amunt, foren vint-i-dos mil.

  —250→  

Cens dels primogènits. 40 Jahvè va dir a Moisès: «Enregistra tots els primogènits dels israelites, d'un mes en amunt, i compta els seus noms. 41 Prendràs per a mi, jo, Jahvè, els levites en comptes de tot primogènit dels israelites, i el bestiar dels levites en comptes de tot primogènit del bestiar dels israelites». 42 Moisès va enregistrar tots els primogènits d'entre els israelites, tal com Jahvè li havia manat. 43 El cens dels noms de tots els primogènits, d'un mes en amunt, fou de vint-i-dos mil dos-cents setanta-tres.

44 Aleshores Jahvè va dir a Moisès: 45 «Pren els levites en comptes dels primogènits dels israelites, i el bestiar dels levites en comptes del seu bestiar, ja que els levites seran per a mi. Jo sóc Jahvè. 46 Pel que fa al rescat dels dos-cents setanta-tres primogènits dels israelites que excedeixen els levites, 47 prendràs cinc sicles per cap. Els prendràs segons el sicle del santuari, a vint gueres el sicle. 48 Donaràs el diner a Aharon i als seus fills com a rescat dels excedents d'entre ells».

49 Moisès va prendre el diner del rescat de part dels qui excedien el nombre dels rescats pels levites. 50 El diner dels primogènits dels israelites pujava a mil tres-cents seixanta-cinc sicles, segons el sicle del santuari. 51 Moisès va donar el diner del rescat a Aharon i als seus fills segons l'ordre de Jahvè, tal com Jahvè li havia manat.

4 Segon cens dels levites.1 Jahvè va dir a Moisès i a Aharon: 2 «Feu el cens dels fills de Cahat, d'entre els levites, per famílies i casals. 3 De trenta a cinquanta anys, tothom entrarà en servei per tal d'exercir alguna tasca a la tenda de l'oracle.

4 El servei dels fills de Cahat a la tenda de l'oracle serà de tenir cura de les coses més sagrades. 5 En aixecar el campament, Aharon i els seus fills vindran a fer baixar el vel de la cortina i en cobriran l'arca del testimoniatge. 6 Hi posaran al damunt una coberta de cuiro i damunt d'aquesta, per la part de dalt, estendran un drap tot blau porpra, i hi col·locaran les barres.

7 Estendran sobre la taula   —251→   de l'oblació un drap blau porpra i hi posaran al damunt les plates, les cassoles, les gerres i els vasos de les libacions; el pa perpetu serà també a sobre. 8 Damunt d'això estendran un drap de carmesí i el cobriran amb una coberta de cuiro i hi col·locaran les barres. 9 Prendran un drap blau porpra i cobriran el canelobre del llum, els seus gresolets, els seus esmocadors, els seus platets i tots els vasos d'oli emprats per al seu servei. 10 El posaran amb tots els seus atuells dins una coberta de cuiro i ho col·locaran sobre una civera. 11 Estendran damunt l'altar d'or un drap blau porpra i el cobriran amb una coberta de cuiro i hi col·locaran les barres. 12 Prendran tots els atuells emprats per al servei del santuari, els posaran dins un drap blau porpra, els cobriran amb una coberta de cuiro i ho col·locaran damunt una civera. 13 Acabat, trauran la cendra de l'altar i hi estendran al damunt un drap vermell porpra. 14 Posaran al seu damunt tots els utensilis emprats per al servei: els brasers, les forquetes, les pales, els vasos i tots els atuells de l'altar; estendran al seu damunt una coberta de cuiro i hi col·locaran les barres.

15 Quan Aharon i els seus fills hauran acabat de cobrir les coses santes i tots els atuells sagrats, en aixecar el campament, tan sols aleshores vindran els cahatites per portar-ho, no fos cas que toquessin les coses santes i morissin. Aquesta és la missió dels cahatites a la tenda de l'oracle. 16 Eleazar, el fill del sacerdot Aharon, tindrà encomanat l'oli del canelobre, l'encens dels perfums, l'oblació perpètua i l'oli de la unció, la cura de tot el tabernacle i de tot el que conté en objectes sagrats i en els seus atuells».

17 Jahvè va dir a Moisès i a Aharon: 18 «No exposeu la tribu de la família dels cahatites a ser extirpada d'enmig dels levites. 19 Comporteu-vos, doncs, amb ells de tal manera, que visquin i no morin, en acostar-se a les coses santíssimes. Aharon i els seus fills han d'assignar cadascun la seva tasca i el seu ofici. 20 Però que no entrin a mirar un sol instant les coses santes; si ho feien, moririen».

  —252→  

21 Jahvè va dir a Moisès: 22 «Fes el cens dels guersonites per casals i famílies. 23 De trenta a cinquanta anys, enregistraràs tots els qui entren en servei, perquè exerceixin una tasca a la tenda de l'oracle.

24 Aquesta és la tasca de les famílies dels guersonites en el servei i en el transport: 25 portaran els tapissos del tabernacle, la tenda de l'oracle, la seva coberta, la coberta de cuiro que la recobreix, la cortina de l'entrada de la tenda de l'oracle, 26 les cortines del pati, la cortina de l'entrada que fa de porta del pati, al voltant del tabernacle i de l'altar, les seves cordes i tots els atuells del seu servei, i executaran tot allò que s'ha de fer. 27 Tot el servei dels fills dels guersonites, en tot allò que han de portar i han d'executar, serà fet a les ordres d'Aharon i dels seus fills, i els assignaran nominalment tot allò que han de portar. 28 Aquest és el servei de les famílies dels guersonites a la tenda de l'oracle i estaran sota la direcció d'Itamar, el fill del sacerdot Aharon.

29 Enregistraràs els fills de Merarí per famílies i casals. 30 De trenta a cinquanta anys, enregistraràs tots els qui entren en servei, perquè exerceixin una tasca a la tenda de l'oracle. 31 Això és el que serà encomanat al seu transport i a tot el seu servei a la tenda de l'oracle: les posts del tabernacle, els seus travessers, les seves columnes, els seus petges, 32 les columnes al voltant del pati, els seus petges, les seves estaques, les seves cordes, amb tots els seus atuells i amb tot el seu servei; i assignaran nominalment els atuells encomanats al seu transport. 33 Aquesta és la missió de les famílies dels fills de Merarí, segons tot el seu servei a la tenda de l'oracle, sota la direcció d'Itamar, el fill del sacerdot Aharon».

34 Moisès, Aharon i els principals de la comunitat van fer, doncs, el cens dels fills dels cahatites per famílies i casals, 35 de trenta a cinquanta anys, tots els qui entren en servei per a una tasca a la tenda de l'oracle. 36 Els enregistrats, per famílies, foren dos mil set-cents cinquanta. 37 Aquests foren els enregistrats de les   —253→   famílies del cahatites, tots els qui serveixen a la tenda de l'oracle, els quals Moisès i Aharon enregistraren segons l'ordre de Jahvè transmesa a Moisès.

38 Feren el cens dels guersonites, per famílies i casals, 39 de trenta a cinquanta anys; tots els qui entren en servei per a una tasca a la tenda de l'oracle. 40 Els enregistrats, per famílies i casals, foren dos mil sis-cents trenta. 41 Aquests foren els enregistrats de les famílies dels guersonites, tots els qui serveixen a la tenda de l'oracle, els quals Moisès i Aharon enregistraren per ordre de Jahvè.

42 Feren el cens dels merarites per famílies i casals, 43 de trenta a cinquanta anys; tots els qui entren en servei per a una tasca a la tenda de l'oracle. 44 Els enregistrats, per famílies, foren tres mil dos-cents. 45 Aquests foren els enregistrats de les famílies dels merarites, els quals Moisès i Aharon enregistraren segons l'ordre de Jahvè transmesa a Moisès.

46 Tots els levites que Moisès, Aharon i els principals d'Israel enregistraren, per famílies i casals, 47 de trenta a cinquanta anys, tots els qui havien d'entrar per complir una tasca de servei o de transport a la tenda de l'oracle, 48 foren vuit mil cinc-cents vuitanta.

49 Segons l'ordre de Jahvè a Moisès, van assignar a cadascú la seva tasca i el seu ofici. Foren designats tal com Jahvè havia manat a Moisès.




ArribaAbajoLleis complementàries (Nm. 5,1-6,27)

5 Allunyament dels impurs.1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Mana als israelites que allunyin del campament tots els leprosos, tots els atacats d'escolament i els contaminats per un cadàver. 3 Home o dona, allunyeu-los fora del campament, per tal que no contaminin el campament on jo habito enmig d'ells». 4 Així ho van fer els israelites: els van allunyar del campament. Els israelites ho van fer tal com Jahvè havia manat a Moisès.

Obligació de restituir.5 Jahvè va dir a Moisès: 6 «Digues als israelites: Si   —254→   un home o una dona fa algun pecat contra el proïsme, cometent una falta contra Jahvè, i es reconeix culpable, 7 confessarà el pecat comès i restituirà l'objecte del delicte segons el seu valor tot afegint-hi la seva cinquena part, i ho donarà a aquell contra el qual ha faltat. 8 Si aquest home no té cap parent pròxim al qual pugui restituir l'objecte del delicte, aquest serà donat a Jahvè, és a dir, al sacerdot, a més del moltó expiatori amb el qual el sacerdot farà expiació damunt d'ell. 9 Qualsevol contribució de totes les coses santes que els israelites oferiran al sacerdot serà per a ell. 10 Les coses santes pertanyen a cadascú; allò que algú dóna al sacerdot serà per a ell».

Llei sobre la gelosia180 .11 Jahvè va dir a Moisès: 12 «Parla als israelites i digue'ls: Si la dona d'algú s'ha desviat i ha comès mancament contra ell 13 pel fet d'haver jagut un home amb ella, però, tot i que s'hagi contaminat, la cosa ha quedat oculta als ulls del seu marit, pel fet de no haver-hi cap testimoni contra ella, ja que no ha estat sorpresa; 14 si al marit li agafa gelosia i sospita de la seva dona, i aquesta s'ha contaminat, o bé, si li agafa gelosia i sospita de la seva dona, i aquesta no s'ha contaminat, 15 aquell home conduirà la seva dona al sacerdot i portarà la seva ofrena per ella: una desena part d'efà de farina d'ordi. No hi vessarà oli al damunt ni hi posarà encens, perquè és una oblació de gelosia, una oblació commemorativa que recorda una falta. 16 El sacerdot farà acostar la dona i la farà estar davant Jahvè. 17 Després posarà aigua santa en un vas de terrissa, prendrà pols de terra del tabernacle i la tirarà dins l'aigua. 18 Farà estar la dona davant Jahvè, li esbullarà els cabells i li posarà a les mans l'oblació commemorativa, això és, l'oblació de gelosia, mentre que a la mà del sacerdot hi haurà l'aigua amarga de la maledicció. 19 Acabat, el sacerdot adjurarà la dona i li dirà: «Si cap home no ha jagut amb tu, si no t'has desviat, contaminant-te, de la potestat del teu marit, queda immune d'aquesta aigua amarga de la maledicció. 20 Però, si t'has desviat de la potestat   —255→   del teu marit, si t'has contaminat, de manera que un altre home que no és el teu marit ha jagut amb tu 21 —el sacerdot adjurarà la dona amb un jurament imprecatori i li dirà—: Que Jahvè et faci servir de motiu d'imprecació i de jurament enmig del teu poble, fent esllanguir el teu sexe i inflar-se el teu ventre. 22 Que aquesta aigua de la maledicció entri dins les teves entranyes per fer inflar el teu ventre i fer esllanguir el teu sexe». I la dona respondrà: «Amén, amén». 23 Després, el sacerdot escriurà en un full aquestes imprecacions i les esborrarà dins l'aigua amarga. 24 Farà beure a la dona l'aigua amarga de la maledicció, i li penetrarà per produir-li amargor. 25 Després el sacerdot prendrà de la mà de la dona l'oblació de gelosia, farà amb ella la cerimònia del balanceig com a presentació davant Jahvè i l'acostarà a l'altar. 26 Prendrà amb la mà un grapat de l'oblació i el farà fumejar a l'altar. Després farà beure l'aigua a la dona. 27 Quan li haurà fet beure l'aigua, si s'ha contaminat i ha comès una falta contra el seu marit, l'aigua de la maledicció li penetrarà per produir-li amargor, el seu ventre s'inflarà, el seu sexe s'esllanguirà, i ella esdevindrà motiu d'imprecació enmig del seu poble. 28 Però, si no s'ha contaminat, que és pura, quedarà immune i serà fecunda».

29 Aquesta és la llei de la gelosia, quan una dona s'haurà desviat de la potestat del seu marit i s'haurà contaminat; 30 o quan a un home li agafa gelosia i sospita de la seva dona: farà estar la dona davant Jahvè, i el sacerdot li aplicarà tota aquesta llei. 31 Així el marit serà lliure de culpa, i la dona portarà la seva.

6 Llei sobre el vot de nazirat181 .1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Parla als israelites i digue'ls: Si un home o una dona fa un vot de nazirat a fi de consagrar-se a Jahvè, 3 s'abstindrà de vi i de begudes embriagants, no beurà vinagre de vi ni vinagre embriagant; tampoc no beurà cap mena de most de raïm, 4 ni menjarà cap fruit de vinya, des del suc a la pellofa. 5 Mentre duri el vot del seu nazirat, no es tallarà els cabells; fins que es   —256→   compleixi el temps pel qual s'haurà consagrat nazireu a Jahvè, serà sant; es deixarà créixer esbullada la cabellera. 6 Mentre duri la seva consagració com a nazireu a Jahvè, no s'acostarà a cap cadàver. 7 No es contaminarà ni pel seu pare, ni per la seva mare, ni pel seu germà, ni per la seva germana, quan es morin, ja que porta damunt el cap la consagració nazirea del seu Déu. 8 Tot el temps del seu nazirat serà consagrat a Jahvè.

9 Si algú es mor de sobte prop d'ell, i el seu cap de nazireu queda així contaminat, es raparà el cap el dia de la seva purificació, és a dir, el dia setè. 10 El dia vuitè portarà dues tórtores o dos colomins al sacerdot, a l'entrada de la tenda de l'oracle. 11 El sacerdot n'oferirà un en sacrifici pel pecat, i l'altre en holocaust, i farà l'expiació del seu pecat per causa del mort. Aquell mateix dia tornarà a consagrar el seu cap, 12 es consagrarà a Jahvè per al temps del seu nazirat i portarà un anyell en sacrifici pel delicte. El temps precedent no compta, ja que el seu nazirat ha estat contaminat.

13 Aquesta és la llei del nazireu: el dia que es compleixi el temps del seu nazirat, anirà a l'entrada de la tenda de l'oracle 14 i presentarà la seva ofrena a Jahvè: un anyell d'un any, sense tara, en holocaust; una anyella d'un any, sense tara, en sacrifici pel pecat; un moltó sense tara, en sacrifici de comunió; 15 una panera d'àzims de flor de farina, tortells pastats amb oli i crespells àzims untats amb oli, a més de les seves oblacions i libacions. 16 El sacerdot ho oferirà davant Jahvè i farà el seu sacrifici pel pecat i el seu holocaust. 17 Farà del moltó un sacrifici de comunió a Jahvè juntament amb la panera d'àzims, i farà la seva oblació i la seva libació. 18 Acabat, el nazireu es raparà el cap a l'entrada de la tenda de l'oracle, prendrà la cabellera de nazireu i la tirarà al foc del sacrifici de comunió. 19 Després, el sacerdot prendrà l'espatlla del moltó, un cop bullida, un tortell àzim de la panera i un crespell àzim, i ho posarà a les mans del nazireu, un cop s'hagi rapat el cap. 20 El sacerdot farà la cerimònia del balanceig com a   —257→   presentació davant Jahvè; és una cosa santa deguda al sacerdot, a més del pit i de la cuixa que han estat presentats. Després el nazireu podrà beure vi». 21 Aquesta és la llei del nazireu que ha fet un vot, la seva ofrena a Jahvè pel seu nazirat, a part allò que hi vulgui afegir. Farà tot això conformement al seu vot, d'acord amb la llei del nazirat.

Fórmula de benedicció sacerdotal.22 Jahvè va dir a Moisès: 23 «Parla a Aharon i als seus fills i digue'ls: «Així beneireu els israelites: 24 Que Jahvè et beneeixi i et guardi.

25 Que Jahvè faci resplendir damunt teu la seva faç i et sigui propici.

26 Que Jahvè posi damunt teu la seva mirada i et doni la pau.

27 Així posaran el meu nom sobre els israelites, i jo els beneiré»




ArribaAbajoDedicació del tabernacle (Nm. 7,1-10,10)

7 Ofrena dels bous i dels carros.1 El dia que Moisès va acabar d'erigir el tabernacle, d'ungir-lo i de consagrar-lo amb tots els seus utensilis, com també l'altar amb tots els seus atuells, un cop tot ungit i consagrat, 2 els principals d'Israel, els caps dels seus casals —els caps de les tribus, els qui presidiren el cens—, van fer la seva ofrena 3 bo i portant-la davant Jahvè: sis carretes cobertes i dotze bous, una carreta per cada dos dels principals i un bou per cada un. I ho presentaren davant el tabernacle. 4 Jahvè va dir a Moisès: 5 «Rep això d'ells, que serà per al servei de la tenda de l'oracle, i dóna-ho als levites, a cada un segons les necessitats del seu servei». 6 Moisès prengué les carretes i els bous i els va donar als levites. 7 Va donar dues carretes i quatre bous als guersonites pel seu servei. 8 Va donar quatre carretes i vuit bous als merarites, pel servei que havien de complir, sota la direcció d'Itamar, el fill del sacerdot Aharon. 9 No donà res als cahatites, ja que eren encarregats del servei sagrat i havien de dur-ho a l'espatlla.

  —258→  

Ofrenes del cap d'Israel. 10 Els principals presentaren l'ofrena per a la dedicació de l'altar, el dia que fou ungit, i els caps presentaren la seva ofrena davant l'altar. 11 Jahvè va dir a Moisès: «Un dia, un dels principals, i un altre dia, un altre, presentaran la seva ofrena per a la dedicació de l'altar».

12 El qui presentà el primer dia la seva ofrena fou Nahason, fill d'Amminadab, de la tribu de Judà. 13 Va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 14 una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 15 un vedell, un moltó i un anyell d'un any, en holocaust, 16 un boc en sacrifici pel pecat 17 i, en sacrifici de comunió, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena de Nahason, fill d'Amminadab.

18 El segon dia presentà l'ofrena Natanael, fill de Suar, cap d'Issacar. 19 Va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 20 una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 21 un vedell, un moltó i un anyell d'un any, en holocaust, 22 un boc en sacrifici pel pecat 23 i, en sacrifici de comunió, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena de Natanael, fill de Suar.

24 El tercer dia, presentà l'ofrena el cap dels fills de Zabuló, Eliab, fill d'Helon. 25 Va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 26 una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 27 un vedell, un moltó i un anyell d'un any, en holocaust, 28 un boc en sacrifici pel pecat 29 i, en sacrifici de comunió, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena d'Eliab, fill d'Helon.

30 El quart dia presentà l'ofrena el cap dels fills de Rubèn, Elisur, fill de Sedeür. 31 Va oferir una safata   —259→   de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 32 una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 33 un vedell, un moltó i un anyell d'un any, en holocaust, 34 un boc en sacrifici pel pecat 35 i, en sacrifici de comunió, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena d'Elisur, fill de Sedeür.

36 El cinquè dia presentà l'ofrena el cap dels fills de Simeó, Salamiel, fill de Surisaddai. 37 Va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 38 una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 39 un vedell, un moltó i un anyell d'un any, en holocaust, 40 un boc en sacrifici pel pecat 41 i, en sacrifici de comunió, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena de Salamiel, fill de Surisaddai.

42 El sisè dia presentà l'ofrena el cap dels fills de Gad, Eljasaf, fill de Ragüel. 43 Va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 44 una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 45 un vedell, un moltó i un anyell d'un any, en holocaust, 46 un boc en sacrifici pel pecat 47 i, en sacrifici de comunió, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena d'Eljasaf, fill de Ragüel.

48 El setè dia presentà l'ofrena el cap dels fills d'Efraïm, Elisamà, fill d'Amihud. 49 Va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 50 una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 51 un vedell, un moltó i un anyell d'un any, en holocaust, 52 un boc en sacrifici pel pecat 53 i, en sacrifici de comunió, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena d'Elisamà, fill d'Amihud.

  —260→  

54 El vuitè dia presentà l'ofrena el cap dels fills de Manasés, Gamaliel, fill de Fadasur. 55 Va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 56 una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 57 un vedell, un moltó, un anyell d'un any, en holocaust, 58 un boc en sacrifici pel pecat 59 i, en sacrifici de comunió, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena de Gamaliel, fill de Fadasur.

60 El novè dia presentà l'ofrena el cap dels fills de Benjamí, Abidan, fill de Gedeó. 61 Va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 62 i una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 63 un vedell, un moltó i un anyell d'un any, en holocaust, 64 un boc en sacrifici pel pecat 65 i, en sacrifici de comunió, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena d'Abidan, fill de Gedeó.

66 El desè dia presentà l'ofrena el cap dels fills de Dan, Ahièzer, fill d'Ammisaddai. 67 Va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 68 una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 69 un vedell, un moltó i un anyell d'un any, en holocaust, 70 un boc en sacrifici pel pecat, 71 i, en sacrifici de comunió, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena d'Ahièzer, fill d'Ammisaddai.

72 L'onzè dia presentà l'ofrena el cap dels fills d'Aser, Feguiel, fill d'Ocran. 73 Va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 74 una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 75 un vedell, un moltó, un anyell d'un any, en holocaust, 76 un boc en sacrifici pel pecat 77 i, en sacrifici de comunió, dos   —261→   bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena de Feguiel, fill d'Ocran.

77 El dotzè dia presentà l'ofrena el cap dels fills de Neftalí, Ahirà, fill d'Enan. 78 Va oferir una safata de plata de cent trenta sicles de pes, un vas de plata de setanta sicles, segons el sicle del santuari, tots dos plens de flor de farina pastada amb oli per a l'oblació, 80 una cassoleta d'or de deu sicles, plena de perfum, 81 un vedell, un moltó i un anyell d'un any, en holocaust, 82 un boc en sacrifici pel pecat 83 i, en sacrifici de comunió, dos bous, cinc moltons, cinc bocs i cinc anyells d'un any. Aquesta fou l'ofrena d'Ahirà, fill d'Enan.

84 Els presents que oferiren els caps d'Israel per a la dedicació de l'altar, el dia que fou ungit, van ser aquests: dotze safates de plata, dotze vasos de plata i dotze cassoletes d'or. 85 Cada safata de plata pesava cent trenta sicles, i cada vas, setanta; la plata d'aquests atuells pesava en total dos mil quatre-cents sicles, segons el sicle del santuari. 86 Les dotze cassoletes d'or plenes de perfum pesaven, cada una, deu sicles, segons el sicle del santuari; l'or de les cassoletes pesava en total cent vint sicles. 87 Total del bestiar per a l'holocaust: dotze vedells, dotze moltons, dotze anyells d'un any, juntament amb les oblacions. A més, dotze bocs per al sacrifici pel pecat. 88 Total del bestiar per al sacrifici de comunió: vint-i-quatre bous, seixanta moltons, seixanta bocs, seixanta anyells d'un any. Aquestes foren les ofrenes per a la dedicació de l'altar després d'haver estat ungit.

89 Quan Moisès entrava a la senda de l'oracle per parlar amb Jahvè, sentia la veu que li parlava des de dalt el propiciatori que hi ha damunt l'arca del testimoniatge, entre els dos querubins; i parlava amb ell.

8 Els llums del canelobre.1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Parla a Aharon i digue-li: Quan col-loquis els gresolets, els set gresolets faran llum de cara al lampadari». 3 Aharon ho va fer així. Va col·locar els gresolets davant el lampadari tal com Jahvè ho havia manat   —262→   a Moisès. 4 El lampadari era una obra d'or batut: des del peu fins a les flors era d'or batut. Va fer el lampadari segons el model que Jahvè havia mostrat a Moisès.

Consagració dels levites. 5 Jahvè va dir a Moisès: 6 «Pren els levites d'enmig dels israelites i purificaràs. 7 Així faràs amb ells per purificar-los: aspergeix damunt d'ells aigua lustral; després s'afaitaran tot el cos, es rentaran els vestits i es purificaran. 8 Acabat, prendran un vedell juntament amb la seva oblació de flor de farina pastada amb oli; prendràs també tu un altre vedell en sacrifici pel pecat. 9 Faràs acostar els levites davant la tenda de l'oracle i aplegaràs tota la comunitat dels israelites. 10 Després faràs acostar els levites davant Jahvè, i els israelites imposaran les mans sobre els levites. 11 Aharon farà amb els levites la cerimònia del balanceig davant Jahvè, com a ofrena dels israelites, i així seran dedicats al servei de Jahvè. 12 Els levites imposaran les mans sobre el cap dels vedells, i n'oferiràs un en sacrifici pel pecat, i l'altre, en holocaust a Jahvè, per tal de fer l'expiació pels levites. 13 Col·locaràs els levites davant d'Aharon i els seus fills, i faràs amb ells la cerimònia del balanceig davant Jahvè. 14 Separaràs els levites d'enmig dels israelites, per tal que siguin per a mi. 15 Acabat, els levites entraran a servir a la tenda de l'oracle. Així els purificaràs i els faràs la cerimònia del balanceig, 16 ja que em són donats sense reserva d'entre els israelites. En comptes de tot primogènit, de tot el qui obre el si matern entre els israelites, els he presos per a mi. 17 Perquè és meu tot primogènit d'entre els israelites, sigui home o animal; el dia que vaig arrabassar tots els primogènits al país d'Egipte, me'ls vaig consagrar. 18 Així he pres els levites en comptes de tots els primogènits dels israelites, 19 i els he donats enterament a Aharon i als seus fills d'entre els israelites perquè estiguin al seu servei a la tenda de l'oracle i facin l'expiació per ell, talment que aquests no siguin afectats per cap flagell quan s'acostin al santuari».

20 Moisès, Aharon i tota   —263→   la comunitat dels israelites ho van fer així amb els levites; segons tot allò que Jahvè havia manat a Moisès respecte als levites, així ho van fer amb ells els israelites. 21 Els levites es purificaren i es rentaren els vestits, i Aharon va fer amb ells la cerimònia del balanceig davant Jahvè i va fer l'expiació per ells a fi de purificar-los. 22 Després, els levites entraren a prestar servei a la tenda de l'oracle davant d'Aharon i dels seus fills. Tal com Jahvè ho havia manat a Moisès respecte als levites, així ho van fer amb ells.

23 Jahvè va dir a Moisès 24 «Aquesta és la llei per als levites: tothom, de vint-i-cinc anys en amunt, entrarà a prestar servei a la tenda de l'oracle. 25 A partir dels cinquanta anys, deixarà de prestar servei, ja no servirà més. 26 Ajudarà els seus germans, a la tenda de l'oracle, a fer allò que està prescrit, però no prestarà servei. Així faràs amb els levites respecte a les seves funcions».

9 Data de la Pasqua.1 Jahvè va parlar a Moisès al desert del Sinaí, el primer mes de l'any segon, després de la sortida d'Egipte, i li va dir: 2 «Els israelites tramen de celebrar la Pasqua al seu temps. 3 L'haureu de celebrar el dia catorze d'aquest mes, al vespre; l'haureu de celebrar segons tots els seus ritus i totes les seves prescripcions». 4 Moisès va dir als israelites que celebressin la Pasqua. 5 I van celebrar la Pasqua el primer mes, el dia catorze, al vespre, al desert del Sinaí. Els israelites ho van fer conformement el que Jahvè havia manat a Moisès.

6 Però hi havia alguns homes contaminats per un cadàver humà i no podien celebrar la Pasqua aquell dia. Per això, anaren a trobar Moisès i Aharon 7 i els digueren: «Ens hem contaminat amb un cadàver. ¿Per què se'ns hauria de privar de presentar l'ofrena de Jahvè al seu temps amb els altres israelites?» 8 Moisès els va respondre: «Espereu que sàpiga el que Jahvè us manarà». 9 Jahvè va dir a Moisès: 10 «Parla així als israelites: Qualsevol de vosaltres o dels vostres descendents que estigui contaminat per un cadàver o es trobi lluny, de   —264→   viatge, haurà de celebrar la Pasqua de Jahvè. 11 Però haureu de celebrar-la el mes segon, el dia catorze, al vespre; hauran de menjar-la amb àzims i herbes amargues. 12182 No n'han de deixar gens per a l'endemà ni li han de trencar cap os; l'hauran de celebrar segons tots els estatuts de la Pasqua. 13 Però l'home que està pur i no es troba de viatge, i omet de celebrar la Pasqua, serà extirpat del seu poble. Ja que no ha presentat l'ofrena de Jahvè al seu temps, portarà el pes del seu pecat. 14 Si un foraster habita amb vosaltres i vol celebrar la Pasqua de Jahvè, l'haurà de celebrar segons el seu estatut i les seves prescripcions. Un mateix estatut us servirà, tant per al foraster com per al nadiu».

El núvol de damunt el tabernacle.15 «El dia que Moisès va erigir el tabernacle, el núvol cobrí el tabernacle, la tenda de l'oracle; i al vespre hi havia damunt el tabernacle com una aparença de foc, fins al matí. 16 Així era sempre: el núvol el cobria de dia, i de nit, una aparença de foc. 17 Tot just s'alçava el núvol de damunt el tabernacle, tot seguit els israelites partien, i al lloc on el núvol es posava, allí acampanen. 18 A l'ordre de Jahvè acampaven. 19 Si el núvol s'aturava molt de temps damunt el tabernacle, els israelites observaven el precepte de Jahvè i no partien. 20 I, si el núvol restava alguns dies damunt el tabernacle, a l'ordre de Jahvè acampaven i a l'ordre de Jahvè partien. 21 Si el núvol hi restava del vespre al matí, quan al matí el núvol s'elevava, partien; o bé, si després d'un dia i una nit el núvol s'elevava, aleshores partien. 22 Si s'hi aturava dos dies, o un mes, o un any, mentre el núvol reposava damunt el tabernacle, els israelites acampaven i no partien; però, quan s'elevava, partien. 23 A l'ordre de Jahvè acampaven i a l'ordre de Jahvè partien. Observaren el precepte de Jahvè, segons l'ordre de Jahvè transmesa per Moisès.

10 Les trompetes de plata.1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Fes-te dues trompetes de plata batuda. Et serviran per a convocar la   —265→   comunitat i per a aixecar el campament. 3 Quan les toquin, tota la comunitat se t'aplegarà a l'entrada de la tenda de l'oracle. 4 Si toquen amb una de sola, se t'aplegaran els principals, els caps de milers d'Israel. 5 Quan tocareu estrepitosament, aixecaran el campament els acampats a l'orient. 6 Quan tocareu estrepitosament una segona vegada, aixecaran el campament els acampats a migdia. Per a les marxes, tocaran estrepitosament. 7 També tocareu per aplegar la congregació, però no estrepitosament. 8 Els fills d'Aharon, els sacerdots, tocaran les trompetes, i això us serà un estatut perpetu per als vostres descendents. 9 Quan, al vostre país, anireu a la guerra contra l'enemic que us oprimeixi i tocareu estrepitosament les trompetes, Jahvè, el vostre Déu, es recordarà de vosaltres i sereu alliberats dels vostres enemics. 10 En els vostres dies de joia, en les vostres festes i a les llunes noves, tocareu les trompetes durant l'ofrena dels vostres holocaustos i els vostres sacrificis de comunió, i elles duran el vostre record davant el vostre Déu. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu».




ArribaAbajoDel Sinaí a Cadés (Nm. 10,11-14,45)

Partença del Sinaí.11 L'any segon, el dia vint, el núvol s'alçà de sobre el tabernacle del testimoniatge. 12 Els israelites anaren marxant per etapes del desert del Sinaí, i el núvol s'aturà al desert de Faran. 13 Per primera vegada, partiren per ordre de Jahvè transmesa per Moisès. 14 En primer lloc, partí la senyera del campament dels fills de Judà, en estols, i al cap del seu estol, hi anava Nahason, fill d'Amminadab. 15 Al cap de l'estol de la tribu dels fills d'Issacar, hi anava Natanael, fill de Suar. 16 Al cap de l'estol de la tribu dels fills de Zabuló, hi anava Eliab, fill d'Helon. 17 El tabernacle fou desmuntat, i els guersonites i els merarites se l'endugueren. 18 Després partí la senyera del campament de Rubèn, en estols, i al cap del seu estol, hi anava Elisur, fill de Sedeür. 19 Al cap de l'estol de la tribu de   —266→   Simeó, hi anava Salamiel, fill de Surisaddai. 20 Al cap de l'estol de la tribu dels fills de Gad, hi anava Eljasaf, fill de Ragüel. 21 Partiren després els cahatites, portant els objectes sagrats. Quan ells arribaren, els altres ja havien muntat el tabernacle. 22 Després partí la senyera del campament dels fills d'Efraïm, en estols, i al cap del seu estol, hi anava Elisamà, fill d'Amihud. 23 Al cap de l'estol de la tribu dels fills de Manasés, hi anava Gamaliel, fill de Fadasur. 24 Al cap de l'estol dels fills de Benjamí, hi anava Abidan, fill de Gedeó. 25 Després partí la senyera del campament dels fills de Dan, a la reraguarda de tots els campaments, en estols, i al cap del seu estol, hi anava Ahièzer, fill d'Ammisaddai. 26 Al cap de la tribu dels fills d'Aser, hi anava Fegiel, fill d'Ocran. 27 Al cap de la tribu dels fills de Neftalí, hi anava Ahirà, fill d'Enan. 28 Aquest fou l'ordre de marxa dels israelites, en estols, quan van aixecar el campament.

Moisès invita Hobab a acompanyar-lo.29 Moisès va dir al seu sogre Hobab183 , fill de Ragüel, el madianita: «Nosaltres marxem cap al lloc que Jahvè va dir que ens donaria. Vine amb nosaltres, que t'afavorirem, ja que Jahvè ha promès el benestar a Israel». 30 Hobab li va respondre: «No vindré; me n'aniré a la meva terra, al meu país natal». 31 Moisès va replicar: «No ens deixis, t'ho demano, que tu coneixes els llocs dels nostres campaments pel desert i ens serviràs de guia. 32 Si véns amb nosaltres, et farem participar del bé que Jahvè ens farà».

33 Partiren, doncs, de la muntanya de Jahvè i feren tres dies de camí. L'arca de l'aliança de Jahvè els anava al davant tres jornades de camí, per buscar-los un lloc de repòs. 34 De dia, el núvol de Jahvè planava damunt d'ells, cada vegada que aixecaven el campament.

35 Quan l'arca partia, Moisès deia:

«Alceu-vos, Jahvè, i que els vostres enemics es dispersin. Que fugin, els qui us avorreixen, de davant vostre».

36 I quan s'aturava, deia:

«Torneu, Jahvè, a les multituds de milers d'Israel».

  —267→  

11 A Taberà. Murmuracions del poble.1 El poble començà a queixar-se de la seva sort a la presència de Jahvè. Quan Jahvè ho va sentir, la seva ira s'inflamà, i el foc de Jahvè s'abrandà i consumia ja una extremitat del campament. 2 El poble va clamar a Moisès, el qual intercedí prop de Jahvè, i el foc es va apagar. 3 Llavors van donar a aquell lloc el nom de Taberà, perquè el foc de Jahvè s'havia abrandat enmig d'ells.

A Quibrot-ha-Taavà. Continuen les murmuracions.4 L'arreplec d'estrangers que hi havia enmig d'ells van agafar tantes ganes de menjar carn, que fins els israelites van tornar a arrencar a plorar, tot dient: «Qui ens deixés menjar carn! 5 Com recordem el peix que per no res menjàvem a l'Egipte, els cogombres, els melons, els porros, les cebes, els alls! 6 I ara estem decaiguts, no hi ha res; no veiem més que el mannà!»

(7 El mannà és com la llavor del celiandre, i el seu aspecte, com el del bdel·li. 8 El poble s'escampava per aplegar-lo; després el trituraven a la mola o el picaven al morter, el coïen a l'olla i en feien pastissos. Tenia un gust com de pastís amb oli. 9 Quan a la nit la rosada queia sobre el campament, hi queia també el mannà.)

Pregària de Moisès davant de Jahvè.10 Moisès va sentir el poble que plorava, cada família a l'entrada de la seva tenda. La ira de Jahvè és va inflamar del tot. Però Moisès en va tenir pena 11 i va dir a Jahvè: «¿Per què maltracteu el vostre servent? ¿Com és que no he trobat gràcia davant vostre, que hàgiu posat el pes de tot aquest poble damunt meu? 12 ¿És que sóc jo que he concebut tot aquest poble o que l'he infantat, que em digueu: «Porta'l al pit, com la dida porta el nen que mama, cap al país que he jurat de donar als seus pares?» 13 ¿D'on trauré la carn per a donar a tot aquest poble que em plora dient: «Dona'ns carn per a menjar?» 14 Jo tot sol no puc portar tot aquest poble: és massa feixuc per a mi. 15 Si us voleu portar així amb mi, mateu-me, us ho   —268→   demano! Si he trobat gràcia davant vostre, que no vegi més la meva desgràcia!»

Resposta de Jahvè. Institució dels setanta ancians. 16 Jahvè va dir a Moisès: «Aplega'm setanta homes d'entre els ancians d'Israel, que sàpigues que són veritablement ancians del poble i magistrats seus. Porta'ls a la tenda de l'oracle, i que s'estiguin allà amb tu. 17 Jo baixaré a parlar amb tu i prendré del mateix esperit que hi ha damunt teu i el posaré damunt d'ells. Així portaran amb tu el pes del poble, i no l'hauràs de portar tu tot sol. 18 I digues al poble: «Santifiqueu-vos per a demà; menjareu carn, ja que heu plorat a la presència de Jahvè i heu dit: «Qui ens fes menjar carn! Estàvem millor a l'Egipte!» Doncs, Jahvè us donarà carn i en menjareu. 19 En menjareu no pas un dia només, ni dos, ni cinc, ni deu, ni vint, 20 sinó tot un mes, fins que us surti pel nas i us faci fàstic, ja que heu menyspreat Jahvè, que és enmig vostre, i heu plorat davant d'ell i heu dit: «¿Per què vam marxar d'Egipte?» 21 Moisès digué: «El poble enmig del qual sóc consta de sis-cents mil homes de peu, i vós dieu: «Els donaré carn perquè en mengin tot un mes?» 22 Si degollaven per a ells moltons i bous, els bastaria? Si recollien per a ells tots els peixos del mar, ¿en tindrien prou?» 23 Jahvè va respondre a Moisès: «¿Que potser es retreu, la mà de Jahvè? Aviat veuràs si es compleix o no la meva paraula». 24 Aleshores Moisès va sortir i reportà al poble les paraules de Jahvè.

L'esperit sobre els setanta ancians.— Després aplegà setanta homes d'entre els ancians del poble i els féu estar entorn de la tenda. 25 Jahvè baixà dins un núvol i li va parlar. Després prengué del mateix esperit que era damunt d'ell i el va posar damunt els setanta ancians. Quan l'esperit reposà damunt d'ells, van profetitzar, però això no es va repetir. 26 Dos homes, un dels quals es deia Eldad i l'altre Medad, s'havien quedat al campament. L'esperit reposà damunt d'ells, ja que eren dels inscrits, per bé que no havien anat a la tenda. I   —269→   profetitzaven al campament. 27 Un jove corregué a fer-ho saber a Moisès: «Eldad i Medad profetitzen al campament». 28 Josuè, fill de Nun, ajudant de Moisès des de la seva joventut, hi va intervenir dient: «Senyor meu Moisès, prohibeix-los-ho!» 29 Moisès li respongué: «¿Que estàs gelós per mi? Tant de bo que tot el poble de Déu fossin profetes damunt els quals Jahvè fes reposar el seu esperit!» 30 Després Moisès es retirà al campament amb els ancians d'Israel.

Arribada de les guatlles. 31 Aleshores s'aixecà un vent de la part de Jahvè que transportà guatlles de la banda del mar i les deixà caure sobre el campament ça i lla, en una extensió com d'una jornada de camí al voltant del campament i en un gruix d'unes dues colzades sobre terra. 32 El poble s'aixecà a aplegar guatlles tot aquell dia, tota la nit i tot l'endemà; els qui menys, en tenien deu hómers. I les estengueren a assecar entorn del campament.

33 Tenien encara la carn a les dents, no l'havien engolida encara, que la ira de Jahvè s'inflamà contra el poble: el va atacar amb una plaga molt greu. 34 Van donar a aquest lloc el nom de Quibrot-ha-Taavà, perquè allí van enterrar el poble cobejós.

35 De Quibrot-ha-Taavà, el poble va partir cap a Haserot, i s'hi van quedar.

12 Haserot. Queixes de Maria i d'Aharon. 1 Maria i Aharon van parlar contra Moisès a causa de la dona cusita184 que havia pres, ja que s'havia casat amb una cusita. 2 Digueren: «¿És tan sols a Moisès que ha parlat Jahvè? ¿No ens ha parlat també a nosaltres?» Jahvè ho va sentir. 3 Però Moisès era un home molt humil, més que cap altre a tota la terra. 4 Jahvè digué tot seguit a Moisès, a Aharon i a Maria: «Veniu tots tres a la tenda de l'oracle». I tots tres hi anaren. 5 Aleshores Jahvè davallà a la columna de núvol, es col·locà a l'entrada de la tenda i cridà Aharon i Maria. I tots dos van sortir. 6 I els digué: «Escolteu les meves paraules:

Si entre vosaltres dos hi   —270→   hagués un profeta de Jahvè, me li mostraria en visió, li parlaria en somnis.

7 No és pas així amb el meu servent Moisès;

ell és l'home de confiança de tota la meva casa.

8 Jo li parlo cara a cara,

en visió i no pas en enigmes;

ell contempla la imatge de Jahvè.

¿Per què, doncs, heu gosat parlar contra el meu servent Moisès?»

9 I la ira de Jahvè s'enardí contra ells. Se'n va anar, 10 i el núvol es retirà de sobre el tabernacle. Aleshores Maria aparegué coberta de lepra com de neu. Aharon es girà cap a ella: s'havia tornat leprosa. 11 Llavors Aharon digué a Moisès: «Ah, senyor, t'ho prego, no carreguis damunt nostre la falta que hem comès estúpidament i de què som culpables. 12 T'ho prego, que no sigui ella com un avortó, que en sortir del ventre de la seva mare ja té la carn mig corrompuda!» 13 Llavors Moisès va clamar a Jahvè: «Ah, Déu, cureu-la, us ho demano!» 14 Jahvè respongué a Moisès: «Si el seu pare li hagués escopit a la cara, ¿no estaria avergonyida durant set dies? Doncs, que es quedi set dies fora del campament, i després tornarà a ser admesa». 15 Maria va estar set dies fora del campament, i el poble no va marxar fins que Maria fou admesa un altre cop. (1)16 Després el poble va marxar d'Haserot, i acamparen al desert de Faran.

13 Exploració de Canaan.(2)1 Jahvè va dir a Moisès: (3)2 «Envia homes a explorar el país de Canaan, que jo dono als israelites. Enviaràs un home per cada una de les tribus dels seus pares, tots ells d'entre els principals». (4)3 Moisès els envià des del desert de Faran, segons l'ordre de Jahvè. Tots els homes eren caps dels israelites. (5)4 Els seus noms eren: Per la tribu de Rubèn, Sammué, fill de Zacur. (6)5 Per la tribu de Simeó, Safat, fill d'Hurí. (7)6 Per la tribu de Judà, Caleb, fill de Jefonné. (8)7 Per la tribu d'Issacar, Igal, fill de Josep. (9)8 Per la tribu d'Efraïm, Osees185 , fill de Nun. (l0)9 Per la tribu de Benjamí, Faltí, fill de Rafú. (11)10 Per la tribu de Zabuló, Guediel , fill de Sodí. (12)11 Per la tribu   —271→   de Josep, és a dir, per la tribu de Manasés, Gaddí, fill de Susí. (13)12 Per la tribu de Dan, Ammiel, fill de Guemal·lí. (14)13 Per la tribu d'Aser, Setur, fill de Miquel. (15)14 Per la tribu de Neftalí, Nahabí, fill de Vafsí. (16)15 Per la tribu de Gad, Güel, fill de Maquí. (17)16 Aquests són els noms dels homes que Moisès envià a explorar el país. Moisès donà a Osees, fill de Nun, el nom de Josuè.

(18)17 Moisès els va enviar a explorar el país de Canaan i els digué: «Pugeu pel Négueb, pugeu després a la muntanya. (19)18 Doneu una ullada al país, què tal és, i al poble que l'habita, si és fort o feble, petit o gran. (20)19 Com és el país on habita, si és bo o dolent; i les poblacions on viu, si són obertes o fortificades. (21)20 I la terra, si és fertil o pobra, si hi ha arbres o no. Animeu-vos, doncs, i porteu fruits de la terra». Aleshores era el temps dels primers raïms.

(22)21 Van pujar a explorar el país des del desert de Sin fins a Rohob, fins a Lebó d'Hemat. (23)22 Pujaren pel Nègueb i arribaren a Hebron; allí trobaren Aquiman, Sisai i Tolmai, fills d'Enac. (Hebron havia estat construïda set anys abans que Tanis d'Egipte.) (24)23 Arribaren fins a la vall d'Escol; d'allí, tallaren un sarment amb raïms i se l'emportaren entre dos amb una barra, a més de magranes i figues. (25)24 Van anomenar aquell lloc torrent d'Escol, a causa del raïm que els israelites van tallar-hi.

(26)25 Al cap de quaranta dies, tornaren d'explorar el país. (27)26 Anaren a presentar-se a Moisès i a Aharon i a tota la comunitat d'Israel, al desert de Faran, a Cadés, els ho van contar tot i mostraren els fruits del país. (28)27 Els van contar: «Hem arribat fins al país on ens vas enviar i, realment, regalima llet i mel; mireu-ne els fruits. (29)28 Ara bé, el poble que hi habita és fort, i les poblacions són fortificades i molt grans. Hi hem vist també els enaquites186 . (30)29 Els amalequites ocupen la regió del Nègueb; els hitites, els jebuseus i els amorreus, la muntanya; i els cananeus, el mar i la ribera del Jordà». (31)30 Aleshores Caleb féu callar el poble i els arengà davant de Moisès:   —272→   «Hi pujarem i el posseirem. Certament que el vencerem». (32)31 Però els homes que hi havien pujat amb ell deien: «No podem assaltar aquest poble: és més fort que nosaltres!» (33)32 I es posaren a desacreditar davant els israelites el país que havien explorat: «El país que hem anat a explorar és un país que devora els seus habitants. Tot el poble que hi hem vist són uns homes de gran talla. (34)33 Hi hem vist també els gegants i els enaquites, descendents dels gegants. Ens féiem l'efecte de llagostes en vist ells, i també els féiem el mateix efecte a ells».

14 Rebel·lió d'Israel.1 Llavors tota la comunitat alçà la veu i esclatà en crits, i aquella nit, el poble la va passar plorant. 2 Tots els israelites murmuraven contra Moisès i Aharon, i tota la comunitat els digué: «Tant de bo que ens haguéssim mort al país d'Egipte o que ens moríssim en aquest desert 3 ¿Per què Jahvè ens ha dut en aquesta terra? ¿Per fer-nos caure sota l'espasa? Les nostres dones i la nostra mainada seran arrabassats! ¿No ens valdria més de tornar a l'Egipte?» 4 I es deien l'un a l'altre: «Elegim un cap i tornem a l'Egipte!» 5 Moisès i Aharon es prosternaren de cara a terra, davant tota l'assemblea dels israelites. 6 Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefonné, dos dels exploradors del país, s'esquinçaren els vestits, 7 i van parlar així a tota la comunitat dels israelites: «El país que hem anat a explorar és un país extraordinàriament bo. 8 Si Jahvè es complau en nosaltres, ens hi durà i ens el donarà. És un país que regalima llet i mel. 9 Però no us rebel·leu contra Jahvè, ni temeu la gent del país, que ens els menjarem com pa. No tenen defensa, Jahvè és amb nosaltres. No els temeu». 10 Però tot el poble parlava d'apedregar-los.

Jahvè castiga el poble. Intercessió de Moisès.— Aleshores la glòria de Jahvè s'aparegué sobre la tenda de l'oracle a tots els israelites. 11 Jahvè va dir a Moisès: «¿Fins quan em menysprearà aquest poble? ¿Fins quan no creurà en mi, malgrat tots els prodigis que   —273→   he fet enmig d'ells? 12 L'atacaré amb la pesta, el desfaré. I faré de tu i de la casa del teu pare una nació més gran i més poderosa que no pas ell».

13 Moisès va respondre a Jahvè: «Però els egipcis saben que per la vostra potència vau fer sortir aquest poble d'enmig d'ells. 14 I tots els habitants d'aquell país han sentit dir que vós, Jahvè, sou enmig d'aquest poble, que vos li apareixeu cara a cara, que el vostre núvol es posa damunt d'ells i que vós marxeu davant d'ells en una columna de núvol, de dia, i en una columna de foc, de nit. 15 Fareu, doncs, morir, tot aquest poble com un sol home, i les nacions que han sentit parlar de la vostra fama diran: 16 «Com que Jahvè no ha pogut dur aquest poble al país que els havia jurat, els ha fet morir al desert». 17 Que ara, doncs, es mostri gran, Senyor, la vostra força, tal com vau dir: 18 «Jahvè és pacient i molt benigne, perdona la iniquitat i la transgressió, però no deixa res impune, sinó que castiga la iniquitat dels pares en els fills fins a la tercera i la quarta generació». 19 Perdoneu, us ho prego, la iniquitat d'aquest poble segons la grandesa de la vostra bondat, tal com l'heu suportat des d'Egipte fins aquí».

20 Jahvè va respondre: «El perdono tal com m'has pregat. 21 Però, com jo visc i com la glòria de Jahvè omple tota la terra, 22 que cap dels homes que han vist la meva glòria i els prodigis que he fet a l'Egipte i al desert i que m'han temptat ja, amb aquesta, deu vegades i no han escoltat la meva veu, 23 no veurà el país que vaig jurar de donar als seus pares. Ningú dels qui m'han menyspreat no el veurà. 24 Però el meu servent Caleb, ja que l'ha animat un altre esperit i m'ha obeït plenament, el duré al país on ha entrat, i la seva descendència el posseirà». 25 (Els amalequites i els cananeus habitaven a la plana.) «Demà gireu i partiu cap al desert, camí del mar Roig».

26 Jahvè va dir a Moisès i a Aharon: 27 «¿Fins quan suportaré aquest poble pervers que murmura contra mi? He sentit les murmuracions que els israelites diuen contra mi. 28 Digue'ls: «Com jo visc, diu Jahvè, que us   —274→   tractaré tal com heu parlat a les meves orelles. 29 Els vostres cadàvers cauran en aquest desert, tots els vostres enregistrats, tots vosaltres de qui s'ha fet el cens, de vint anys en amunt, i que heu murmurat contra mi. 30 Ningú de vosaltres no entrarà al país on vaig jurar de fer-vos habitar, si no és Caleb, fill de Jefonné, i Josuè, fill de Nun. 31 Però la vostra mainada, dels quals heu dit que serien arrabassats, els hi duré, i coneixeran el país que heu rebutjat. 32 Els vostres cadàvers cauran en aquest desert 33 i els vostres fills erraran quaranta anys pel desert bo i expiant les vostres iniquitats fins que els vostres cadàvers es consumeixin al desert. 34 Segons el nombre de dies que heu esmercat a explorar el país, quaranta dies, tants anys com dies, quaranta anys, portareu el pes de les vostres faltes, i sabreu què és allunyar-vos de mi. 35 Jo, Jahvè, ho dic: així faré amb tot aquest poble pervers que s'ha amotinat contra mi. En aquest desert seran consumits, aquí moriran».

36 Els homes que Moisès havia enviat a explorar el país i que, de retorn, havien fet murmurar contra ell tota la comunitat, desacreditant el país, 37 aquells homes que n'havien parlat ben malament, moriren d'una plaga davant Jahvè. 38 Però Josuè, fill de Nun, i Caleb, fill de Jefonnè, van quedar en vida, d'entre aquells homes que havien anat a explorar el país. 39 Quan Moisès va reportar aquestes paraules a tots els israelites, el poble s'entristí molt.

El poble intenta en va conquerir Canaan.40 Es van llevar de bon matí i pujaren cap al cim de la muntanya mentre deien: «Estem disposats a pujar al lloc de què Jahvè va parlar, ja que hem pecat». 41 Però Moisès diguè: «¿Per què transgrediu l'ordre de Jahvè? Això no us sortirà bé. 42 No hi pugeu, que Jahvè no és enmig vostre: no fos cas que fóssiu vençuts pels vostres enemics. 43 Els amalequites i els cananeus són allà davant vostre i caureu sota l'espasa; com que us heu desviat de Jahvè, Jahvè no és amb vosaltres». 44 Malgrat tot, persistiren agosaradament a pujar cap al cim de la muntanya. Però ni l'arca   —275→   de l'aliança de Jahvè ni Moisès no es mogueren del mig del campament. 45 Els amalequites i els cananeus que habitaven en aquella muntanya van baixar, els derrotaren i els van desbandar fins a Hormà.




ArribaAbajoNoves lleis sobre els sacrificis. Alguns fets del desert. Atribucions dels sacerdots i levites (Nm. 15,1-19,22)

15 L'Oblació amb els sacrificis.1 Jahvè va dir a Moisès: 2 «Parla als israelites i digue'ls: «Quan haureu arribat al país on habitaveu i que jo us dono, 3 si feu una combustió a Jahvè, això és, un holocaust o un sacrifici de comunió en compliment d'un vot, espontàniament, o a les festes, per tal d'oferir d'entre el bestiar gros o menut un perfum suau a Jahvè, 4 el qui farà la seva ofrena a Jahvè presentarà com a oblació una desena part de flor de farina pastada amb un quart d'hin d'oli, 5 a més d'un quart d'hin de vi per a la libació que afegiràs a l'holocaust o al sacrifici de comunió, per cada anyell. 6 Per un moltó, oferiràs com a oblació dues desenes parts de flor de farina pastada amb un terç d'hin d'oli, 7 i un terç d'hin de vi per a la libació; ho oferiràs a Jahvè com un sacrifici d'un perfum suau. 8 Però, quan oferiràs un cap de bestiar gros en holocaust o en sacrifici de comunió en compliment d'un vot o com a sacrifici de comunió a Jahvè, 9 a més del cap de bestiar, oferiràs com a oblació tres desenes parts de flor de farina pastada amb mig hin d'oli. 10 Per a la libació, oferiràs mig hin de vi: és una combustió de perfum suau a Jahvè. 11 Així ho fareu per cada toro, anyell o cabrit. 12 Segons el nombre de víctimes que oferireu, així ho fareu per cada una, segons el seu nombre. 13 Tot natiu executarà així aquestes prescripcions quan oferirà una combustió de perfum suau a Jahvè. 14 Quan, entre els vostres descendents, un foraster sojornarà amb vosaltres o estarà establert enmig vostre, i voldrà oferir una combustió de perfum suau a Jahvè, ho farà tal com   —276→   ho fareu vosaltres. 15 Un mateix estatut servirà per a vosaltres i per al foraster que resideix entre vosaltres; és un estatut perpetu per als vostres descendents. Com vosaltres, així serà el foraster davant Jahvè. 16 Hi haurà una sola llei, un mateix dret, tant per a vosaltres com per a l'estranger que sojorna entre vosaltres».

Les primícies del pa.17 Jahvè va dir a Moisès 18 «Parla als israelites i digue'ls: «Quan haureu entrat al país on jo us duc 19 i menjareu el pa del país, n'oferireu una part a Jahvè. 20 Com a primícies de la vostra farina, oferireu un tortell com a tribut; l'oferireu com el tribut de l'era. 21 Com a primícies de la vostra farina, donareu un tribut a Jahvè de generació en generació.

Expiació de faltes per inadvertència.22 Si, faltant per inadvertència, no practiqueu tots aquests preceptes que Jahvè ha comunicat a Moisès, 23 tot allò que Jahvè us ha manat per mitjà de Moisès des del dia que Jahvè ho ha manat i en endavant per als vostres descendents, 24 si, doncs, la falta ha estat comesa per inadvertència de la comunitat, tota la comunitat oferirà un vedell en holocaust d'un perfum suau a Jahvè amb la seva oblació i la seva libació, segons que està establert; i, a més, un boc en sacrifici pel pecat. 25 El sacerdot farà l'expiació per tota la comunitat dels israelites, i els serà perdonat, ja que fou un descuit, i ells hauran presentat davant Jahvè la seva ofrena, una combustió per a Jahvè, i el seu sacrifici pel pecat, pel seu descuit. 26 I serà obtingut el perdó per a tota la comunitat dels israelites i per al foraster que resideix entre vosaltres, ja que tot el poble ha pecat per descuit. 27 Però, si és una persona que peca per descuit, oferirà una cabra d'un any en sacrifici pel pecat. 28 El sacerdot farà l'expiació davant de Jahvè per aquell qui ha faltat pel seu pecat d'inadvertència; complint per ell l'expiació, li serà perdonat. 29 Tant per al natiu dels israelites com per al foraster que sojorna entre vosaltres, hi haurà una sola llei per al qui falta per   —277→   descuit. 30 Però aquell qui peca deliberadament, tant natiu com foraster, ha ultratjat Jahvè; aquest serà extirpat d'enmig dels del seu poble. 31 Ha menyspreat la paraula de Jahvè i ha violat el seu precepte: aquest serà certament extirpat; que la seva falta recaigui damunt d'ell».

Violació del dissabte.32 Mentre els israelites eren al desert, trobaren un home que recollia llenya en dissabte. 33 Els qui el trobaren el presentaren a Moisès, a Aharon i a tota la comunitat. 34 El van posar sota guàrdia, ja que encara no havia estat declarat què se n'havia de fer. 35 Jahvè va dir a Moisès «Que aquest home sigui condemnat a mort. Que tota la comunitat l'apedregui fora del campament». 36 Tota la comunitat el féu sortir fora del campament, l'apedregaren, i morí, tal com Jahvè ho havia manat a Moisès.

Els flocs dels vestits.37 Jahvè va dir a Moisès: 38 «Parla als israelites i digue'ls que, ells i els seus descendents, es facin flocs187 als angles dels vestits i que es posin un cordó blau al floc de cada angle. 39 Així, en veure aquests flocs, us recordareu de tots els preceptes de Jahvè per tal de posar-los en pràctica, i no us deixareu arrossegar pet les cobejances del cor i dels ulls que us han fet ser infidels. 40 Així recordareu i posareu en pràctica tots els preceptes de Jahvè, i sereu sants per al vostre Déu. 41 Jo sóc Jahvè, el vostre Déu, que us he fet sortir del país d'Egipte, a fi de ser Déu per a vosaltres. Jo sóc Jahvè, el vostre Déu».

16 Rebel·lió i càstig de Coré, Datan i Abirom.1 Coré, fill d'Isaar, fill de Cahat, fill de Leví, i Datan i Abirom, fills d'Eliab, fill de Fal·lú, fill de Rubèn, prengueren... 2 i es revoltaren contra Moisès amb dos-cents cinquanta homes d'entre els israelites, dels principals de la comunitat, membres del consell, personatges de renom. 3 S'amotinaren contra Moisès i Aharon i els digueren: «Ja n'hi ha prou! És tota la comunitat i tots els seus membres que són consagrats, i Jahvè és enmig d'ells. ¿Amb quin dret, doncs, us alceu sobre   —278→   la comunitat de Jahvè?» 4 Moisès ho va sentir i es prosternà de cara a terra. 5 Després digué a Coré i a tota la seva banda: «Demà Jahvè farà conèixer qui és aquell que li pertany, qui és el qui li és consagrat per deixar-lo acostar a ell. El qui haurà escollit, el farà acostar a ell. 6 Feu això: preneu els encensers de Coré i de tota la seva banda, 7 demà poseu-hi foc i tireu-hi perfums davant Jahvè. Aquell qui Jahvè haurà escollit serà el consagrat. Ja n'hi ha prou, fills de Leví!» 8 Moisès digué a Coré: «Escolteu-me, fills de Leví. 9 ¿No en teniu prou que el Déu d'Israel us hagi separat de la comunitat d'Israel per fer-vos acostar a ell i exercir el servei del tabernacle de Jahvè i estar davant la comunitat per ser ministres seus? 10 Us ha fet acostar a ell, a tu i tots els teus germans, els levites, i encara reclameu també el sacerdoci? 11 És contra Jahvè que us heu amotinat, tu i tota la teva banda. Perquè, ¿qui és Aharon, que hàgiu murmurat contra ell?»

12 Moisès envià a cridar Datan i Abirom, fills d'Eliab, els quals van respondre: «No volem venir. 13 ¿No n'hi ha prou d'haver-nos fet pujar d'un país que regalima llet i mel per fer-nos morir al desert, que encara vulguis dominar damunt vostre? 14 És prou clar que no ens has dut en un país que regalimi llet i mel, ni tampoc ens has donat en possessió cap camp ni vinya. ¿Vols arrencar els ulls d'aquesta gent? No volem venir!» 15 Moisès es va indignar molt i digué a Jahvè: «No accepteu la seva oblació. No els he pres cap ase, ni he fet cap mal a ningú d'ells».

16 Després Moisès va dir a Coré: «Tu, amb tota la teva banda, presenteu-vos demà davant Jahvè, tu, ells i Aharon. 17 Preneu cadascun el seu encenser, tireu-hi perfums i porteu-lo cadascun davant de Jahvè, dos-cents cinquanta encensers. Tu i Aharon, porteu cadascun el seu encenser». 18 Cadascun va prendre el seu encenser, hi van posar foc, hi tiraren encens i s'estigueren a l'entrada de la tenda de l'oracle amb Moisès i Aharon. 19 Coré havia amotinat contra ells tota la comunitat a l'entrada de la tenda de l'oracle. La   —279→   glòria de Jahvè s'aparegué a tota la comunitat, 20 i Jahvè va dir a Moisès i a Aharon: 21 «Separeu-vos d'aquesta comunitat, que els vull destruir d'un cop». 22 Però es prosternaren de cara a terra i van exclamar: «Déu, Déu dels esperits de tota carn, un sol home ha pecat, ¿i us indignareu contra tota la comunitat?» 23 Jahvè va dir a Moisès: 24 «Digues a la comunitat: «Separeu-vos del voltant del tabernacle, de Coré, Datan i Abirom».

25 Moisès s'alçà i anà a trobar Datan i Abirom, i els ancians d'Israel el seguiren: 26 I parlà així a la comunitat: «Us ho demano, allunyeu-vos de les tendes d'aquests homes malvats i no toqueu res d'allò que els pertany, perquè no us perdeu pels seus pecats». 27 Ells se separaren del voltant del tabernacle... de Coré, Datan i Abirom.

Datan i Abirom havien sortit i estaven a l'entrada de les seves tendes amb les seves dones, els seus fills i la seva mainada. 28 Aleshores Moisès els digué: «En això coneixereu que Jahvè m'ha enviat a fer totes aquestes coses, i que res no he fet per mi mateix. 29 Si aquests moren de mort natural i el seu destí és el de tots els homes, és que Jahvè no m'ha enviat. 30 Però, si Jahvè fa una cosa nova talment que la terra s'obri i els engoleixi amb tot allò que els pertany i baixin vius a la regió dels morts, aleshores sabreu que aquests homes han menyspreat Jahvè».

31 Amb prou feines havia acabat de dir aquestes paraules que el terra se'ls va esberlar sota els peus: 32 la terra s'obrí i els engolí junt amb les seves famílies, tota la gent de Coré i tots els seus béns. 33 Van baixar de viu en viu a la regió dels morts amb tot allò que els pertanyia. La terra es va cloure damunt d'ells i desaparegueren d'enmig de la comunitat. 34 En sentir-ne els crits, tot Israel, que era al seu voltant, va fugir dient: «Que la terra no ens engoleixi!» 35 És que un foc havia sortit de Jahvè i havia consumit els dos-cents cinquanta homes que havien ofert l'encens.

17 Record de la rebel·lió de Coré.(36)1 Jahvè va dir a Moisès: (37)2 «Digues   —280→   a Eleazar, fill del sacerdot Aharon, que retiri els encensers d'enmig de les cendres i que n'escampi lluny el caliu, ja que són santificats. (38)3 Dels brasers d'aquells qui han pecat contra les seves vides, en fareu làmines fines per a cobrir l'altar, ja que els han presentats davant Jahvè i han esdevingut consagrats. Seran un signe per als israelites». (39)4 El sacerdot Eleazar prengué els encensers de bronze que els qui havien estat cremats havien presentat, i els féu reduir a làmines per a cobrir l'altar. (40)5 És un record per als israelites, a fi que cap estrany que no sigui de la descendència d'Aharon no s'acosti a fer fumejar encens davant Jahvè, i no li passi com a Coré i la seva banda, tal com Jahvè li ho havia declarat per mitjà de Moisès.

El poble torna a amotinar-se. (41)6 L'endemà tota la comunitat dels israelites tornà a murmurar contra Moisès i Aharon: «Vosaltres heu fet morir el poble de Jahvè!» (42)7 I com que s'amotinava la comunitat contra Moisès i Aharon, aquests es giraren cap a la tenda de l'oracle. El núvol l'havia coberta i la glòria de Jahvè es va aparèixer. (43)8 Moisès i Aharon anaren llavors al davant de la tenda de l'oracle, (44)9 Jahvè va dir a Moisès i Aharon: (45)10 Allunyeu-vos d'enmig d'aquesta comunitat, que vull destruir-los d'un cop». I es prosternaren de cara a terra. (46)11 Moisès va dir a Aharon: «Pren l'encenser, posa-hi foc de l'altar, tira-hi encens i vés corrents a la comunitat i fes l'expiació per ella, que la indignació ha sortit de davant de Jahvè i el flagell ja ha començat».

(47)12 Aharon prengué l'encenser, tal com Moisès ho havia manat, i va córrer al mig de la comunitat, on el flagell ja havia començat entre el poble. (48)13 Es col·locà entre els morts i els qui quedaven vius, i la plaga va cessar, (49)14 Els morts d'aquesta plaga foren catorze mil set-cents, sense comptar els morts per culpa de Coré. (50)15 Aharon tornà prop de Moisès, a l'entrada de la tenda de l'oracle, quan la plaga ja havia cessat.

Prova de les vares.(1)16 Jahvè va dir a Moisès:   —281→   (2)17 «Parla als israelites i fes que et donin una vara per cada casal, de tots els caps dels seus casals, és a dir, dotze vares. Escriuràs el nom de cada un sobre la seva vara. (3)18 Escriuràs el nom d'Aharon sobre la vara de Leví, ja que hi haurà una sola vara per cada cap dels seus casals. (4)19 Les posaràs a la tenda de l'oracle, davant el testimoniatge, des d'on et parlo. (5)20 La vara de l'home que hauré escollit brotarà; així acabaré d'un cop les murmuracions que els israelites diuen contra vosaltres».

(6)21 Moisès va parlar als israelites, i tots els seus caps li donaren cada un una vara per cada casal, és a dir, dotze vares. La vara d'Aharon era enmig d'elles. (7)22 Moisès posà les vares davant Jahvè, a la tenda del testimoniatge. (8)23 L'endemà, Moisès va anar a la tenda del testimoniatge, i es trobà que la vara d'Aharon, de la casa de Leví, havia brotat i florit, treia rebrots i en sortien ametlles. (9)24 Moisès retirà totes les vares de davant Jahvè, en presència dels israelites; se les miraren, i cadascú prengué la seva.

(10)25 Jahvè va dir a Moisès: «Torna a posar la vara d'Aharon davant del testimoniatge, a fi de conservar-la com a senyal per als rebels, i que s'acabin les seves murmuracions de prop meu i no morin». (11)26 Moisès ho executà; tal com Jahvè li ho havia manat, així ho féu.

Funció expiatòria dels sacerdots.(12)27 Els israelites digueren a Moisès: «Ara sí, que morirem. Estem perduts, ben perduts tots! (13)28 Tothom que s'acosti al tabernacle de Jahvè morirà. ¿És que hem de morir tots fins que no en quedi cap?»

18 1 Jahvè digué a Aharon: «Tu, els teus fills i la casa del teu pare amb tu, portareu el pes de les faltes contra el tabernacle. Tu i els teus fills amb tu portareu el pes de les faltes del vostre sacerdoci. 2 Fes també acostar amb tu els teus germans de la tribu de Leví, de la tribu del teu pare, perquè se t'ajuntin i et serveixin, quan tu i els teus fills estigueu davant la tenda del testimoniatge. 3 Ells asseguraran el teu servei i   —282→   el de tot el tabernacle. Només que no s'acostaran als utensilis del santuari i a l'altar, perquè no morin ni ells ni vosaltres. 4 Se t'ajuntaran, tindran al seu càrrec la tenda de l'oracle, per a tot el servei de la tenda, i cap estrany no s'acostarà a vosaltres. 5 Assumireu el servei del santuari i de l'altar. Així la indignació no recaurà més contra els israelites. 6 Jo he pres d'enmig dels israelites els levites, germans vostres, com un do per a vosaltres, ja que són donats a Jahvè per prestar el servei a la tenda de l'oracle. 7 Però tu i els teus fills complireu el vostre sacerdoci amb tot allò que es refereix a l'altar i a l'interior del vel; vosaltres fareu aquest servei. La funció del sacerdoci és un do que us faig. L'estrany que s'acosti morirà».

Renda dels sacerdots.8 Jahvè va dir a Aharon: «Mira, et confio el dipòsit de les meves ofrenes que han estat separades dels dons sagrats dels israelites; te les dono com a dret d'unció a tu i als teus fills en estatut perpetu. 9 De les coses santíssimes, fora del que ha de ser cremat, això serà per a tu: totes les seves ofrenes, totes les oblacions, tot el sacrifici pel pecat i tot el sacrifici pel delicte que em presentaran com a coses santíssimes seran per a tu i per als teus fills. 10 Ho menjareu en lloc santíssim; tot home en menjarà. Seran coses santes per a tu. 11 També això serà per a tu: la part del seu do, de totes les ofrenes dels israelites, te la dono a tu, als teus fills i a les teves filles en estatut perpetu. Tot aquell qui sigui pur de casa teva en menjarà. 12 El bo i millor de l'oli, el bo i millor del most i del blat, les primícies que donen a Jahvè, te les cedeixo. 13 Tots els primers fruits de les seves terres que presentin a Jahvè seran per a tu. Tot aquell qui sigui pur de casa teva en menjarà. 14 Tot allò que és objecte d'extermini a Israel serà per a tu. 15 Tot primogènit, home o animal, que presentin a Jahvè serà per a tu. Però redimiràs el primogènit de l'home i també el primogènit de l'animal impur. 16 Pel que fa als seus rescats, els redimiràs a partir d'un mes, valorant-los a raó de cinc sicles de   —283→   plata, segons el sicle del santuari, que val vint gueres. 17 Però no redimiràs el primogènit del toro, ni del moltó, ni de la cabra: són cosa santa. N'escamparàs la sang per l'altar i en faràs fumejar el greix cremat pel foc, com un perfum suau a Jahvè. 18 La carn serà per a tu, així com el pit de la presentació i la cuixa dreta. 19 Tot allò que ha estat separat de les coses santes que els israelites ofereixen a Jahvè, t'ho dono a tu, als teus fills i a les teves filles, en estatut perpetu. És una «aliança de sal», perpètua, davant de Jahvè, per a tu i per a la teva descendència».

Renda dels levites.20 Jahvè digué a Aharon: «No posseiràs res al seu país, ni tindràs cap porció enmig d'ells; jo sóc la teva porció i la teva possessió enmig dels israelites. 21 Mira, jo dono tot delme d'Israel als levites en possessió, a canvi del seu servei, ja que ells fan el servei de la tenda de l'oracle. 22 Així, els israelites ja no s'acostaran més a la tenda de l'oracle, de por que no es carreguin amb un pecat i morin. 23 Són els levites que hauran de fer el servei de la tenda de l'oracle i portaran el pes de les seves faltes. És un estatut perpetu per als seus descendents. No tindran cap possessió enmig dels israelites. 24 Jo dono als levites en possessió el delme que els israelites separaran de les seves ofrenes a Jahvè. Per això, els he dit que no tindrien cap possessió enmig dels israelites».

Els delmes.25 Jahvè va dir a Moisès: 26 «Parla als levites i digue'ls: «Quan haureu rebut dels israelites el delme d'allò que us dono en possessió, en separareu una part que oferireu a Jahvè, el delme del delme. 27 Serà com si fos la vostra ofrena, com si haguéssiu separat el blat de l'era i el vi novell del cup. 28 Així presentareu també vosaltres una ofrena a Jahvè de tots els delmes que haureu rebut dels israelites, i donareu aquesta ofrena de Jahvè al sacerdot Aharon. 29 De tots els dons que haureu rebut, en separareu l'ofrena destinada a Jahvè; de la part més exquisida, en separareu la porció   —284→   santa». 30 Els diràs, doncs: «Quan n'haureu separat la part més exquisida, serà per als levites com si fos el producte de l'era i el producte del cup. 31 Ho menjareu en qualsevol lloc, vosaltres i les vostres famílies, ja que és el vostre salari, a canvi del vostre servei a la tenda de l'oracle. 32 Així, quan en separareu la part més exquisida, no us carregareu per això amb cap pecat, no haureu profanat les coses santes dels israelites i no morireu».

19 La vaca roja i l'aigua lustral.1 Jahvè digué a Moisès i a Aharon: 2 «Aquesta és una disposició de la llei que Jahvè ha prescrit: Digues als israelites que et procurin una vaca roja sense tara, que no tingui cap defecte, que no hagi portat mai cap jou. 3 La donareu al sacerdot Eleazar, ell la farà sortir fora del campament, i la degollaran davant seu. 4 Després el sacerdot Eleazar prendrà sang d'ella amb el dit i n'aspergirà set vegades cap al davant de la tenda de l'oracle. 5 Cremaran la vaca als seus ulls; en cremaran la pell, la carn, la sang i la femta. 6 Acabat, el sacerdot prendrà una branca de cedre, d'hisop i de carmesí i ho llençarà al mig del foc on crema la vaca. 7 Finalment, el sacerdot es rentarà la roba, es banyarà amb aigua i després entrarà al campament; però serà impur fins al vespre. 8 El qui l'haurà cremada es rentarà els vestits, es banyarà amb aigua i serà impur fins al vespre. 9 Un home pur aplegarà les cendres de la vaca i les col·locarà fora del campament, en un lloc pur; seran per a la comunitat dels israelites com un dipòsit d'aigua lustral. És un sacrifici pel pecat. 10 El qui haurà aplegat les cendres de la vaca es rentarà els vestits i serà impur fins al vespre. Això serà un estatut perpetu per als israelites i per al foraster que resideix entre vosaltres: 11 Qui tocarà un cadàver de qualsevol home serà impur set dies. 12 Es purificarà amb aquesta aigua el dia tercer i el setè, i serà pur. Si no es purifica el dia tercer i el setè, no serà pur. 13 Tothom qui tocarà un mort, un cadàver humà, i no es purificarà, contaminarà el tabernacle   —285→   de Jahvè, i serà extirpat d'Israel, ja que l'aigua lustral no ha estat vessada damunt d'ell; és impur, la seva impuresa resta en ell.

14 Aquesta és la llei per al cas d'un home que es mori dins la tenda. Tothom qui entrarà dins la tenda i tothom qui s'hi trobarà serà impur set dies. 15 Tot recipient descobert, que no tingui un cobertor posat al damunt, serà impur. 16 Tothom qui a camp obert tocarà un mort per l'espasa, un mort qualsevol, un os humà o una sepultura, serà impur set dies.

Ritual de la lustració. 17 Per a aquest impur, prendran cendra de la víctima consumida en sacrifici pel pecat i hi barrejaran aigua viva dins un vas. 18 Un home pur prendrà hisop, el mullarà dins l'aigua i aspergirà la tenda, tots els objectes i totes les persones que s'hi troben, així com aquell qui haurà tocat cap os, o un mort per l'espasa, o un mort qualsevol, o una sepultura. 19 El pur, doncs, aspergirà l'impur el dia tercer i el setè. Quan l'haurà purificat, el dia setè, es rentarà els vestits, es banyarà amb aigua, i al vespre serà pur. 20 Però l'home impur que no es purificarà serà extirpat d'enmig de la comunitat, ja que ha contaminat el santuari de Jahvè; l'aigua lustral no ha estat vessada damunt d'ell, és impur. 21 Això serà per a vosaltres un estatut perpetu. El qui haurà aspergit l'aigua lustral es rentarà els vestits, i el qui tocarà l'aigua lustral serà impur fins al vespre. 22 Tot allò que l'impur tocarà serà impur, i aquell qui el tocarà serà impur fins al vespre».



AnteriorIndiceSiguiente