|
(23)19 Quins fills són dignes d'honor? Els de l'home. | | |
|
Quins fills són dignes d'honor? Els qui temen el Senyor. | | |
| Quins fills són dignes de menyspreu? Els de l'home. | | |
| Quins fills són dignes de menyspreu? Els qui violen els manaments. | | |
| (24)20 El fill gran és honorat entre els germans, | | |
|
però ell tindrà davant dels ulls els qui temen el Senyor. 211338 | | |
| (25)22 Rics, honorats o pobres, | | |
| el seu títol de glòria és el temor del Senyor. | | |
| (26)23 No és just de menysprear un pobre intel·ligent, | | |
|
ni convé d'honorar un pecador. | | |
|
(27)24 El magnat, el jutge, el poderós, són honorats, | | |
|
però cap d'ells no és més gran que el qui tem el Senyor. | | |
|
(28)25 A un esclau savi el serviran els homes lliures, | | |
| i l'home intel·ligent no se'n queixarà. | | |
|
(29)26 No facis el savi quan executes allò que et proposes, | | |
| ni et gloriegis quan et trobis amb dificultats. | | |
| (30)27 Val més el qui treballa i té de tot, | | |
|
que no pas el qui es glorieja i li falta el pa. | | |
| (31)28 Fill meu, honora't amb modèstia | | |
|
i aprecia't tu mateix en el punt just. | | |
|
(32)29 El qui es condemna a si mateix, qui el justificarà? | | |
| Qui honorarà el qui no honora la pròpia vida? | | |
| (33)30 El pobre és honorat pel seu saber; | | |
|
el ric, per la seva riquesa. | | |
|
(34)31 El qui és honorat en la pobresa, quant més en la riquesa! | | |
| El qui no ho és en la riquesa, quant menys en la pobresa! | | |
| 11 1 El pobre que és savi manté el cap ben alt | | |
| i s'asseu enmig dels grans. | | |
|
2 No lloïs cap home per la seva bellesa, | | |
| ni en menyspreïs cap pel seu aspecte. | | |
| 3 Petita entre els que volen és l'abella, | | |
| però el seu fruit és el més dolç de tots. | | |
| 4 No et vanagloriïs dels vestits que portes | | |
| ni t'enorgulleixis quan t'honorin; | | |
|
perquè les obres del Senyor són admirables, | | |
| però queden amagades als ulls dels homes. | | |
| 5 Molts reietons han acabat seient a terra, | | |
|
mentre un desconegut es posa al front la diadema. | | |
| 6 Molts poderosos han estat durament humiliats, | | |
|
i homes il·lustres han caigut a les mans d'altri. | | |
| 7 Abans d'informar-te, no blasmis; | | |
| observa primer, i després critica. | | |
|
8 No contestis abans d'haver escoltat, | | |
| no interrompis a mitja conversa. | | |
|
9 No et barallis per un afer que no t'afecta, | | |
| ni et fiquis en les disputes dels pecadors. | | |
| 10 Fill meu, no t'ocupis en molts negocis; | | |
|
si n'emprens molts, no en sortiràs sense pèrdues. | | |
| Quan els empaitis, no els atraparàs, | | |
|
i no te n'escaparàs quan en fugis. | | |
|
11 Hi ha qui treballa, es cansa i s'afanya, | | |
| per quedar-se cada vegada més enrera. | | |
| 12 Hi ha qui de tan feble necessita ajuda, | | |
|
li manca la força i li sobra pobresa; | | |
|
però el Senyor el mira amb ulls favorables, | | |
| l'aixeca de la seva humiliació, | | |
|
13 li redreça el cap, | | |
|
i tothom se n'admira1339. | | |
| 14 Béns i mals, vida i mort, | | |
|
pobresa i riquesa, tot ve del Senyor. 15-161340 | | |
| 17 El do del Senyor als piadosos és perpetu, | | |
|
i la seva benvolença els farà prosperar sempre. | | |
| 18 Hi ha qui és ric a força de sol·licitud i d'estalvis, | | |
| i aquesta és la seva recompensa; | | |
|
19 quan diu: «Ja puc reposar, | | |
|
ara podré menjar dels meus béns», | | |
| (20) no sap quant de temps durarà això, | | |
|
perquè ho deixarà als altres quan es morirà. | | |
| (21)20 Mantén-te fidel al teu deure i dóna-t'hi, | | |
|
i envelleix en el teu ofici. | | |
—1454→
|
| (22)21 No t'admiris dels artificis dels malèfics; | | |
|
confia en el Senyor i persevera en el teu esforç, | | |
| (23) perquè és fàcil als ulls del Senyor | | |
|
d'enriquir de pressa, en un instant, l'indigent. | | |
| (24)22 La benedicció del Senyor és la recompensa del piadós, | | |
| en un instant fa florir la seva benedicció. | | |
| (25)23 No diguis: «què em falta encara? | | |
|
En endavant, quins béns puc tenir?» | | |
| (26)24 No diguis: «Ja tinc allò que em cal, | | |
| quin mal em pot arribar des d'ara?» | | |
| (27)25 Al dia feliç un s'oblida dels mals, | | |
|
i al dia desgraciat un no es recorda de quan era feliç. | | |
| (28)26 Perquè és fàcil per al Senyor, el dia de la mort, | | |
| de retribuir a cadascú segons els propis actes. | | |
| (29)27 Una hora dolenta fa oblidar el benestar, | | |
|
i la fi de l'home revela les seves obres. | | |
| (30)28 Abans de la mort no tinguis ningú per feliç: | | |
| és al final que un home es fa conèixer. | | |
|
(31)29 No introdueixis qualsevol a casa teva, | | |
|
que són molts els paranys de l'home fals. | | |
|
(32)30 Com una perdiu de reclam en una gàbia, així es el cor de l'orgullós1341; | | |
| com un espia està esperant la teva caiguda. | | |
| (33)31 Capgirant el bé en mal, posa paranys, | | |
|
a les coses més bones posa tares. | | |
|
(34)32 D'una espurna de foc es fa un gros caliu, | | |
|
i el malvat és a l'aguait per fer córrer la sang. | | |
| (35)33 Guarda't del dolent, perquè engendra dolenteria; | | |
| et podria deixar una tara per sempre. | | |
|
(36)34 Rep a casa l'estranger, i et portarà el malestar, | | |
| i et farà estrany als de casa teva. | | |
| 12 1 Si fas el bé, sàpigues a qui el fas, | | |
|
i trobaràs agraïment pels teus beneficis. | | |
|
2 Fes el bé a l'home piadós, i trobaràs recompensa, | | |
| si no d'ell, almenys de l'Altíssim. | | |
|
3 No hi ha felicitat per a aquell qui persevera en el mal, | | |
| ni per al qui refusa la gràcia de la caritat. | | |
|
4 Dóna a l'home piadós, però no ajudis el pecador. | | |
| (6)5 Fes el bé a l'humil, i no donis a l'impiu; | | |
|
refusa-li el seu pa, no l'hi donis, | | |
|
que encara en resultaria més fort que tu. | | |
| En recolliries un doble mal | | |
|
per tots els beneficis que li hauries fet. | | |
|
(3)6 Perquè també l'Altíssim avorreix els pecadors1343 | | |
| (4) i infligirà un càstig als impius1344. | | |
|
(5)7 Dóna a l'home bo, però no ajudis el pecador. | | |
| 8 L'amic no es pot reconèixer en la prosperitat, | | |
| ni en l'adversitat pot amagar-se l'enemic. | | |
|
9 Quan un home és feliç, els seus enemics estan tristos; | | |
| quan és desgraciat, fins el seu amic l'abandona. | | |
| 10 No et fiïs mai del teu enemic; | | |
|
així com l'aram, es rovella la seva malícia. | | |
| 11 Encara que faci l'humil i camini encorbat, | | |
| vigila bé i guarda't d'ell. | | |
|
Tracta'l com qui poleix un mirall, | | |
|
i sàpigues que el seu rovell no s'aguantarà fins a l'extrem. | | |
| 12 No te'l posis al costat; | | |
| et podria treure i prendre't el lloc. | | |
|
No el facis seure a la teva dreta; | | |
| buscaria de prendre't la cadira, | | |
|
i a l'últim comprendries les meves paraules | | |
—1456→
|
| i sentiries remordiments recordant el que t'he dit. | | |
| 13 ¿Qui tindrà compassió de l'encantador mossegat per una serp | | |
| i de tots aquells qui s'acosten a les feres? | | |
| (13)14 Igual passa al qui té tractes amb un pecador | | |
|
i es troba en els seus pecats. | | |
| (14)15 Resta una hora amb tu, | | |
|
però, si trontolles, ja no aguanta. | | |
| (15)16 L'enemic té la dolçor als llavis, | | |
|
però en el seu cor medita de tirar-te a la fossa, | | |
| (16) L'enemic té llàgrimes als ulls, | | |
|
però, si troba ocasió, és insaciable la seva set de sang. | | |
| 17 Si et passa cap mal, el trobaràs allí abans que tu, | | |
| i fent veure que t'ajuda, et fiarà la traveta. | | |
|
(19)18 Mourà el cap i picarà de mans, | | |
|
i entre murmuris continus canviarà de cara. | | |
| 13 1 Qui toca pega s'enllefisca, | | |
|
qui té tractes amb l'orgullós acaba per assemblar-s'hi. | | |
| 2 No et carreguis un fardell més pesat del que pots dur, | | |
| no t'associïs amb un de més fort i més ric que tu, | | |
| (3) ¿Per què ajuntar l'olla amb la caldera? | | |
|
Si hi topa, la trencarà. | | |
|
(4)3 Un ric comet una injustícia, i encara s'irrita; | | |
|
un pobre és tractat injustament, i encara s'excusa. | | |
| (5)4 Si tu li ets útil, se serveix de tu; | | |
|
si no tens res, t'abandona. | | |
| (6)5 Si tens béns, viurà amb tu, | | |
|
et despullarà, sense doldre-se'n ni mica. | | |
| (7)6 Quan et necessiti, t'enganyarà, | | |
|
et somriurà i et donarà esperances, | | |
|
et parlarà dolçament i et dirà: «Què necessites?» | | |
| (8)7 T'avergonyirà amb els seus banquets, | | |
|
fins a despullar-te dues i tres vegades, | | |
| i al capdavall es burlarà de tu. | | |
|
Després d'això, quan et vegi passarà de llarg, | | |
—1457→
|
|
i mourà el cap pensant en tu1345. | | |
| (11)8 Vigila de no deixar-te enganyar, | | |
|
i de no ser humiliat per la teva estupidesa. | | |
| (12)9 Quan un poderós et cridi, aparta-te'n, | | |
|
i et cridarà encara més. | | |
|
(13)10 No t'hi afanyis massa, per no ser rebutjat; | | |
| ni te n'allunyis massa, per no ser oblidat. | | |
| (14)11 No pretenguis de parlar familiarment amb ell, | | |
| no et fiïs de la seva facúndia. | | |
|
Amb la seva verbositat et temptarà, | | |
| i tot somrient et posarà a prova. | | |
| (15)12 Cruel, no guardarà les teves paraules, | | |
| no t'estalviarà ni cops ni cadenes. | | |
| (16)13 Vigila i estigues ben alerta, | | |
|
(17-18)141346 que camines amb la teva ruïna. | | |
| (19)15 Tot ésser vivent estima el seu semblant, | | |
|
i tot home, el seu proïsme. | | |
|
(20)16 Tot animal s'acobla segons la seva espècie, | | |
| i l'home s'associa al seu semblant. | | |
|
(21)17 Com pot entendre's el llop amb l'anyell? | | |
| Així li massa al pecador amb el piadós. | | |
| (22)18 Quina pau pot haver-hi entre la hiena i el gos? | | |
| I quina pau entre el ric i el pobre? | | |
|
(23)19 Els onagres són la caça dels lleons al desert; | | |
| així els pobres són la presa dels rics. | | |
|
(24)20 La humilitat és una abjecció per a l'orgullós; | | |
| així el pobre és una abjecció per al ric. | | |
|
(25)21 El ric que trontolla és sostingut pels amics; | | |
|
el desgraciat que cau és rebutjat pels amics. | | |
| (26)22 Quan el ric ensopega, molts vénen a ajudar-lo; | | |
—1458→
|
| diu bestieses, i encara el feliciten. | | |
|
(27) Quan el desgraciat ensopega, encara li fan retrets; | | |
| diu coses assenyades, i no li'n fan cas. | | |
|
(28)23 Parla el ric, i tothom calla, | | |
|
i aixequen les seves paraules fins als núvols. | | |
| (29) Parla el pobre, i diuen: «Qui és aquest?» | | |
|
I, si s'entrebanca, el tiren per terra. | | |
| (30)24 Bona és la riquesa en la qual no hi ha pecat, | | |
|
i dolenta és la pobresa en boca de l'impiu. | | |
| (31)25 El cor de l'home trasmuda la seva cara, | | |
|
sia en bé, sia en mal. | | |
|
(32)26 El senyal d'un cor en prosperitat és una cara riallera; | | |
| però trobar proverbis és un treball penós. | | |
|
3 A l'home mesquí no li convé la riquesa; | | |
|
a l'home cobejós, de què li serveixen els tresors? | | |
| 4 Qui amuntega privant-se a si mateix, amuntega per a d'altres; | | |
| dels seus béns, d'altres se n'aprofitaran. | | |
| 5 El qui és dolent per a si mateix, per a qui serà bo? | | |
| No fruirà dels
propis tresors. | | |
|
6 No hi ha ningú pitjor que el qui es tortura a si mateix: | | |
| és el salari de la seva maldat. | | |
|
7 Fins si fa el bé, és per descuit que el fa; | | |
| a l'últim manifesta la seva maldat. | | |
| 8 És dolent, l'home d'ulls cobejosos, | | |
|
que gira la cara i menysprea els altres. | | |
|
9 L'ull de l'envejós no està content amb la seva part; | | |
—1459→
|
| la injustícia dolenta asseca l'ànima. | | |
| 10 L'ull dolent és avar de pa, | | |
|
és afamat a la pròpia taula. | | |
|
11 Fill meu, segons el que tinguis, tracta't bé, | | |
|
i presenta dignament les ofrenes al Senyor. | | |
| 12 Recorda't que la mort no trigarà, | | |
|
i que el decret del país dels morts no t'ha estat revelat. | | |
| 13 Abans de morir fes bé a l'amic, | | |
| i, segons les teves possibilitats, sigues-li generós. | | |
| 14 No et privis del benestar present, | | |
|
ni et deixis escapar res d'un desig legítim. | | |
|
15 ¿No deixaràs a un altre el fruit dels teus treballs, | | |
|
i el de les teves fatigues, al repartiment de la sort? | | |
| 16 Dóna i rep, complau-te1347, | | |
|
(17) que no és al país dels morts que es pot buscar el
plaer. | | |
| (18)17 Tota carn s'envelleix com un vestit; | | |
| perquè la llei eterna és aquesta: Has de morir. | | |
| (19)18 Com les fulles verdes d'un arbre esponerós | | |
|
unes cauen, d'altres creixen, | | |
|
(20) així són les generacions de carn i sang: | | |
| l'una mor, l'altre neix. | | |
|
(21)19 Tota obra corruptible desapareix, | | |
|
i el qui l'ha feta se n'anirà amb ella1348. | | |
| (22)20 Feliç l'home que medita sobre la saviesa | | |
|
i raona amb la intel·ligència; | | |
|
(23)21 que reflexiona els seus camins en el seu cor | | |
| i rumia els seus secrets. | | |
|
22 Surt darrera d'ella com un caçador, | | |
| guaita les seves pistes. | | |
|
(24)23 Espia per les seves finestres, | | |
| escolta a les seves portes. | | |
| (25)24 Acampa prop de casa seva, | | |
| fica l'estaca als seus murs. | | |
| 25 Para la tenda al costat d'ella, | | |
—1460→
|
| i sojorna en un recer de benestar. | | |
|
26 Posa els seus fills a la seva protecció, | | |
| i a les seves branques troba un abric. | | |
| 27 A la seva ombra és protegit de la calor, | | |
| i sojorna en la seva glòria. | | |
|
15 1 Així obra el qui tem el Senyor; | | |
|
el qui s'apodera de la llei rep la saviesa. | | |
| 2 Li surt a l'encontre com una mare, | | |
|
l'acull com una esposa verge. | | |
|
3 L'alimenta amb el pa de la intel·ligència, | | |
| li dóna a beure l'aigua de la prudència. | | |
| 4 Es recolza damunt d'ella, i no trontolla; | | |
| (4) s'aferra a ella, i no queda confós. | | |
|
5 L'exalta davant dels seus companys, | | |
| (5) enmig de l'assemblea li obre la boca1349. | | |
| 6 Felicitat, una corona de joia | | |
|
i un nota etern obté en herència. | | |
|
7 Els homes insensats no l'assoliran mai, | | |
| els pecadors no la veuran pas. | | |
|
8 Es manté allunyada de l'orgull, | | |
|
(8) els mentiders no pensen en ella1350. | | |
|
9 A la boca del pecador, no escau la lloança, | | |
| (10) perquè no prové del Senyor. | | |
|
10 És en la saviesa que s'expressa la lloança, | | |
| i és el Senyor que la condueix. | | |
| 11 No diguis pas: «És per culpa del Senyor que m'he desviat», | | |
| perquè ell no fa pas allò que detesta. | | |
| 12 No diguis pas: «Ell mateix m'ha esgarriat», | | |
|
que ell no té necessitat del pecador. | | |
| 13 El Senyor avorreix tota abominació, | | |
| i els qui el temen no la volen. | | |
|
14 Ell, al principi, va fer l'home | | |
|
i el va deixar a les mans de la pròpia decisió1351. | | |
| (16)15 Si tu vols, guardaràs els manaments: | | |
—1461→
|
|
mantenir-se fidel depèn de la bona voluntat. | | |
| (17)16 Ha posat davant teu el foc i l'aigua, | | |
|
allà on vols estens la mà. | | |
|
(18)17 Davant els homes hi ha la vida i la mort; | | |
| allò que cadascú prefereixi, li serà donat. | | |
| (19)18 Perquè és gran la saviesa del Senyor, | | |
|
és molt poderós i ho veu tot. | | |
| (20)19 Els seus ulls miren els qui el temen; | | |
| coneix totes les obres de l'home. | | |
| (21)20 No ha manat a ningú que fos impiu, | | |
| no ha donat a ningú permís de pecar. | | |
|
16 (22)1 No desitgis una pila de fills inútils, | | |
|
(1) ni t'alegris de tenir fills impius. | | |
| 2 Ni que siguin molts, no te n'alegris, | | |
| si no tenen el temor del Senyor. | | |
|
(2)3 No confiïs en la seva vida, | | |
|
ni comptis amb el seu gran nombre; | | |
| (3) més val un de sol, que no pas mil, | | |
|
(4) i morir sense fills, que tenir fills impius. | | |
|
(5)4 Per un sol home intel·ligent es pobla una ciutat; | | |
| en canvi, el poble dels sense llei queda desert. | | |
|
(6)5 Els meus ulls han vist coses semblants, | | |
|
i les meves orelles n'han sentides de més fortes. | | |
| (7)6 A l'assemblea dels pecadors s'encén el foc, | | |
|
en la raça rebel s'inflama la ira. | | |
| (8)7 No perdonà pas els antics gegants | | |
| que es revoltaven per la seva força. | | |
| (9)8 No va plànyer pas els qui vivien amb Lot; | | |
| els avorria a causa del seu orgull. | | |
|
(10)9 No tingué pas pietat de la raça de perdició, | | |
—1462→
|
|
que foren destruïts pels seus pecats. | | |
|
(11)10 Així tractà els sis-cents mil homes de guerra | | |
| que s'havien reunit en la seva duresa de cor. | | |
| (12)11 Ni que n'hi hagués un de sol de rebec, | | |
|
fóra estrany que quedés sense càstig, | | |
|
perquè en ell es troben l'amor entranyable i la ira, | | |
| és un senyor poderós quan perdona; però aboca també la ira. | | |
| (13)12 Tant com és gran el seu amor entranyable, és gran la seva severitat; | | |
| judica els homes segons les seves obres. | | |
|
(14)13 El pecador no s'escaparà pas amb les seves rapinyes, | | |
| no decebrà l'esperança de l'home piadós. | | |
|
(15)14 Donarà el lloc que correspon a tota caritat, | | |
| cadascú trobarà segons les seves obres. 15-161352 | | |
|
(16)17 No diguis pas: «M'amagaré del Senyor, | | |
| i d'allí dalt, qui es recordarà de mi? | | |
| (17) Enmig de la multitud no seré conegut, | | |
| ¿què sóc jo dins la creació immensa?» | | |
| 18 Mira: el cel, el més alt dels cels, | | |
|
l'abisme i la terra trontollaran quan els visitarà. | | |
| 19 Semblantment les muntanyes i els fonaments de la terra, | | |
| quan els miri, tremolaran d'esglai. | | |
| 20 Però en tot això, el cor de l'home no hi pensa, | | |
|
(21) qui s'interessa pels seus camins?1353 | | |
| 21 I la tempesta, l'home no la veu pas, | | |
| (22) la major part de les seves obres queden en el secret. | | |
| 22 Les obres de la justícia, qui les anuncia? | | |
|
Qui les espera? És lluny, el decret!1354 | | |
| 23 Així pensa, l'home sense seny; | | |
|
l'home estúpid i desviat només pensa bogeries. | | |
| 24 Escolta'm, fill, i aprèn el saber, | | |
|
aplica el cor a les meves paraules. | | |
|
25 Et revelaré sospesadament la instrucció, | | |
| amb exactitud anunciaré el saber. | | |
|
26 Per la decisió del Senyor existeixen les seves obres des del començ; | | |
| al moment de fer-les va separar les parts del món. | | |
| 27 Va adornar les seves obres per sempre, | | |
|
els qui les regeixen ho faran durant les seves generacions. | | |
| No pateixen fam ni fatiga | | |
| i no abandonen la seva tasca. | | |
|
28 Cap no ha topat amb l'altra, | | |
|
(29) i mai no desobeeixen la seva paraula1355. | | |
| (30)29 Després d'això el Senyor mirà a la terra | | |
|
i la va omplir del seus béns. | | |
|
(31)30 En va cobrir la superfície de tota mena d'animals, | | |
| i a ella retornen. | | |
| 17 1 El Senyor va crear l'home de la terra | | |
| (2) i de nou el fa tornar a ella. | | |
|
(3)2 Els donà uns dies comptats i un temps determinat, | | |
| i els donà domini sobre les coses de la terra. | | |
|
(2)3 Els revestí de força com a ell mateix, | | |
| (1) els va fer a la seva imatge. | | |
|
4 Inspirà el seu temor a tota carn, | | |
|
i els féu senyors de les bèsties i dels ocells. 51356 | | |
| (5)6 Els donà capacitat de decidir, llengua, ulls, | | |
| orelles i cor per a pensar. | | |
|
(6)7 Els omplí del saber de la intel·ligència | | |
| i els féu conèixer el bé i el mal. | | |
|
(7)8 Els posà el seu ull en el cor | | |
|
per mostrar-los la grandesa de les pròpies obres. 91357 | | |
| (8)10 I lloaran el seu sant nom, | | |
|
per proclamar la grandesa de les seves obres. | | |
|
(9)11 Els afegí encara el saber | | |
|
i els féu hereus d'una llei de vida. | | |
| (10)12 Va establir amb ells una aliança eterna | | |
| i els féu conèixer els seus judicis. | | |
|
(11)13 Els seus ulls contemplaren la grandesa de la seva glòria, | | |
| les seves orelles sentiren la glòria de la seva veu. | | |
| 14 I els va dir: «Guardeu-vos de tot mal», | | |
|
(12) i els donà preceptes sobre el tracte dels uns amb els altres. | | |
| (13)15 Té sempre al davant la conducta d'ells, | | |
|
mai no és amagada als seus ulls. | | |
| (14)17 A cada poble ha imposat un cap, | | |
| (15) però Israel és la part del Senyor. 181358 | | |
| (16)19 Totes les seves obres són com el sol davant d'ell, | | |
|
els seus ulls observen contínuament la seva conducta. | | |
| (17)20 Les seves injustícies no li són amagades, | | |
| tots els seus pecats són davant el Senyor. 211359 | | |
| (18)22 Porta l'almoina de cadascú com qui porta un segell1360, | | |
| conserva els favors de l'home com la nineta de l'ull1361. | | |
| (19)23 Després s'aixecarà i els recompensarà, | | |
|
donarà a cadascú la recompensa merescuda1362. | | |
| (20)24 Però concedeix la conversió als qui es penedeixen. | | |
| i recomana la perseverança als qui defalleixen1363. | | |
|
(21)25 Converteix-te al Senyor i abandona els pecats, | | |
|
(22) prega davant seu i es tornarà petit allò que et faria ensopegar, | | |
| (23)26 Retorna a l'Altíssim i allunya't de la injustícia1364, | | |
|
i odia força tot allò que és detestable1365. | | |
—1465→
|
|
(25)27 ¿Qui lloarà l'Altíssim al país dels morts, | | |
|
en lloc dels vius i dels qui li donen gràcies?1366 | | |
| (26)28 Venint d'un mort, com d'un que ja no és, la lloança es perd; | | |
| (27) el qui viu i té salut lloarà el Senyor1367. | | |
| (28)29 Que n'és, de gran, la misericòrdia del Senyor, | | |
|
i el seu perdó envers els qui es converteixen a ell! | | |
| (29)30 Perquè no tot pot trobar-se en els homes, | | |
|
ja que el fill de l'home no és immortal. | | |
|
(30)31 què hi ha de més lluminós que el sol? I bé desapareix. | | |
| Els homes de carn i sang mediten el mal. | | |
| (31)32 Ell judica fins l'exèrcit del més alt del cel; | | |
|
molt més els homes, que són tots terra i pols. | | |
| 18 1 Aquell qui viu eternament va crear alhora totes les
coses. | | |
| 2 Només el Senyor serà proclamat just1368. | | |
| (2)4 A ningú no ha donat d'anunciar les seves obres, | | |
|
(3) ¿qui podrà descobrir les seves grandeses? | | |
|
(4)5 Qui podrà mesurar el poder de la seva majestat? | | |
| Qui en podrà contar els favors? | | |
|
(5)6 No se n'hi pot treure ni afegir, | | |
|
no es poden descobrir les meravelles del Senyor. | | |
| (6)7 Quan l'home acaba, tot just comença; | | |
|
quan s'atura, es queda perplex. | | |
| (7)8 Què és l'home, de què serveix? | | |
| Quin és el seu bé, quin és el seu mal? | | |
|
(8)9 La durada de la vida de l'home, cent anys tirant llarg. | | |
| 10 Com una gota d'aigua del mar, un gra de sorra: | | |
|
així són els seus pocs anys comparats amb un dia de l'altre món. | | |
| (9)11 Per això, el Senyor és tan pacient amb ells | | |
|
i vessa damunt d'ells la seva clemència. | | |
| (10)12 Ell veu i sap que la seva fi és miserable; | | |
| (11) per això, multiplica el seu perdó. | | |
|
(12)13 La pietat de l'home s'estén al seu veí, | | |
|
però la pietat del Senyor s'estén a tothom. | | |
—1466→
|
|
(13) Reprèn, instrueix, ensenya, | | |
|
condueix, com un pastor, el seu ramat. | | |
| 14 Té pietat dels qui acullen la instrucció, | | |
| dels qui s'interessen pels seus judicis. | | |
|
15 Fill meu, no acompanyis de blasmes les teves bones obres, | | |
| ni tots els teus dons de paraules amargues. | | |
| 16 La rosada, no calma la xardor? | | |
|
Així val més la paraula que l'obsequi. | | |
|
17 ¿No veus que la paraula val molt més que el millor present? | | |
| Però l'home generós els uneix tots dos. | | |
| 18 L'insensat fa afronts sense generositat, | | |
|
i el do de l'envejós fa mal als ulls. | | |
| 19 Abans de parlar, instrueix-te; | | |
|
(20) abans d'estar malalt, medica't. | | |
| 20 Abans del judici, examina't, | | |
|
i a l'hora de la investigació seràs absolt. | | |
| 21 Abans de caure malalt, humilia't | | |
|
i, així que pequis, mostra el teu penediment. | | |
| 22 No difereixis de complir un vot al seu temps, | | |
| no esperis fins a la mort per posar-te en regla. | | |
| 23 Abans de fer un vot, prepara't; | | |
|
no siguis com qui tempta el Senyor. | | |
| 24 Recorda't de la ira dels darrers dies, | | |
| de l'hora del càstig, quan girarà la cara. | | |
|
25 Recorda't del temps de fam en temps d'abundància, | | |
| de la pobresa i de la necessitat en dies de riquesa. | | |
| 26 Del matí al vespre el temps canvia, | | |
|
i tot va ràpid davant del Senyor. | | |
| 27 L'home savi té en compte tot això, | | |
|
i evita de fer el mal en dies d'impietat. | | |
| 28 Tot home assenyat reconeix la saviesa; | | |
| ret homenatge a qui l'ha trobada. | | |
|
29 Els qui parlen intel·ligentment són savis de debò | | |
| i escampen una pluja de proverbis encertats. | | |
| 30 No vagis darrera del que et dóna la gana, | | |
| aparta't dels teus desigs. | | |
|
31 Si procures de satisfer el que et dóna la gana, | | |
| això et farà la riota dels enemics. | | |
|
32 No et complaguis en grans delícies, | | |
| no et deixis lligar pel seu contracte. | | |
|
33 No et tornis pobre fent festes amb diners manllevats, | | |
| quan no tens res a la bossa. | | |
|
19 1 L'obrer bevedor no s'enriquirà; | | |
|
qui menysprea les coses petites, a poc a poc decaurà. | | |
| 2 El vi i les dones perverteixen els assenyats; | | |
|
qui freqüenta les prostitutes és molt més temerari. | | |
| 3 La putrefacció i els cucs se n'apoderaran, | | |
|
i l'home temerari serà arrabassat.
4 Qui dóna aviat la confiança és lleuger de cor; | | |
| qui peca contra ell mateix obra malament. | | |
| 5 Qui es complau en la maldat serà condemnat1369, | | |
| 6 qui avorreix la xafarderia s'estalvia el mal. | | |
| 7 No reportis mai una conversa, | | |
|
i no en sortiràs perdent-hi. | | |
|
8 No contis res ni a l'amic ni a l'enemic; | | |
|
no revelis res, si això no t'ha de fer culpable. | | |
| 9 Perquè, si t'escolta, es guardarà de tu, | | |
|
i en un moment donat t'odiarà. | | |
|
10 Has sentit dir alguna cosa? Que mori amb tu. | | |
| Estigues tranquil, que no et farà rebentar pas. | | |
| 11 Per una paraula que guarda, l'estúpid pateix dolors, | | |
| com els d'una partera per l'infant. | | |
|
12 Una fletxa clavada a la cuixa, | | |
|
així és una paraula en el ventre de l'estúpid. | | |
| 13 Demana comptes a l'amic, per si no ha fet allò que conten, | | |
| i, si ho ha fet, perquè no ho faci més. | | |
| 14 Demana comptes al proïsme, per si no ha dit allò que
conten, | | |
| i, si ho ha dit, perquè no ho repeteixi. | | |
| 15 Demana comptes a l'amic, perquè sovint hi ha una calúmnia; | | |
| (16) no et creguis tot allò que diuen. | | |
| 16 Hi ha qui rellisca, però no perquè vol, | | |
|
(17) i qui no ha pecat mai amb la llengua? | | |
|
17 Demana comptes al proïsme abans d'amenaçar-lo, | | |
| (18) i deixa lloc a la llei de l'Altíssim. 18-191370 | | |
| 20 Tota saviesa és temor del Senyor, | | |
|
i en tota saviesa hi ha la pràctica de la llei1371. | | |
| (19)22 No és saviesa, la ciència del mal, | | |
|
ni és prudència, el pla dels pecadors. | | |
| (20)23 Hi ha una habilitat que és abominable; | | |
|
és estúpid aquell qui està mancat de saviesa. | | |
| (21)24 Val més el curt d'intel·ligència, però amb temor, | | |
|
que el llarg de prudència que transgredeix la llei. | | |
| (22)25 Hi ha una habilitat consumada, sense justícia; | | |
|
(23) hi ha qui fa trampa volent demostrar que té raó. | | |
| 26 Hi ha qui camina amb el cap cot de tristesa, | | |
|
i el seu interior és ple de falsedat: | | |
| (24)27 tot abaixant la cara i fent el sord, | | |
|
mentre ningú no el desemmascari, et passarà al davant. | | |
| (25)28 Si la manca de forces li impedeix de pecar, | | |
| així que trobi ocasió, farà el mal. | | |
|
(26)29 Pel seu tarannà es coneix un home; | | |
|
per l'expressió de la cara es coneix l'assenyat. | | |
|
(27)30 La manera de vestir d'un home i el seu somriure, | | |
| el caminar d'un home, revelen allò que és. | | |
| 20 (21)1 Hi ha reprensió que no és oportuna, | | |
| hi ha qui calla i és prudent. | | |
|
(1)2 Val més reprendre que indignar-se. | | |
|
3 Qui s'acusa a si mateix s'estalviarà la humiliació. | | |
| (2)4 Com l'eunuc que desitja desflorar una noia, | | |
|
així és aquell qui fa justícia a la força1372. | | |
| 5 Hi ha qui calla, i passa per savi; | | |
|
hi ha qui es fa avorrir pel molt parlar. | | |
|
6 Hi ha qui calla perquè no té què respondre, | | |
|
hi ha qui calla perquè sap el moment oportú. | | |
| 7 L'home savi sabrà callar fins al temps escaient, | | |
|
el fanfarró i l'estúpid s'avançaran a l'oportunitat. | | |
| 8 Aquell qui parla massa es farà avorrir, | | |
|
aquell qui vol senyorejar serà odiat. | | |
| 9 Hi ha qui surt bé de les desgràcies, | | |
|
hi ha troballa que acaba en perjudica. | | |
| 10 Hi ha do que no t'aprofitarà, | | |
|
i hi ha do que serà retribuït el doble. | | |
| 11 Hi ha humiliació que prové de la glòria, | | |
|
com hi ha qui de la humiliació ha aixecat el cap. | | |
| 12 Hi ha qui per poc compra moltes coses, | | |
|
però les paga set vegades més cares. | | |
|
13 El savi es farà estimar per les seves paraules, | | |
|
però les gràcies dels insensats acabaran per perdre's. | | |
| 14 El regal de l'insensat no et servirà de res, | | |
|
perquè els seus ulls n'esperen set, en lloc d'un. | | |
| 15 Dóna poc, critica molt, | | |
|
fa saber les coses com un pregoner; | | |
| (16) avui presta i demà reclama: | | |
|
un home així es fa detestar. | | |
—1470→
|
| (17)16 L'estúpid diu: «No tinc cap amic, | | |
| ningú no agraeix els meus favors». | | |
| (18) Els qui ell convida a taula són males llengües! | | |
|
17 Quanta gent i quantes vegades es riuran d'ell!1373 | | |
|
(20)18 Val més una relliscada per terra que no pas amb la llengua; | | |
| així vindrà de sobte la caiguda dels dolents. | | |
| (21)19 Un home sense gràcia és un conte inoportú | | |
|
que no es mou mai de la boca dels malcriats. | | |
| (22)20 De la boca de l'estúpid no s'acull cap proverbi: | | |
| no el diu mai oportunament. | | |
|
(23)21 Hi ha qui és preservat de pecar per indigència, | | |
| i a les hores de descans no té remordiments. | | |
| (24)22 Hi ha qui es perd per vergonya, | | |
|
i això en presència d'un insensat. | | |
|
(25)23 Hi ha qui per vergonya fa promeses a un amic, | | |
| i se'n fa un enemic per no res. | | |
|
(26)24 És una taca greu en l'home, la mentida, | | |
|
no es mou mai de la boca dels malcriats. | | |
|
(27)25 Val més un lladre que un que persevera en la mentida, | | |
| però tots dos tindran en herència la perdició. | | |
| (28)26 El tarannà del mentider és una deshonra; | | |
|
la vergonya l'acompanyarà sempre. | | |