31

“Les perspectives d’un hapax: els «murtats» de Muntaner”, en Miscel·lània Aramon i Serra (Barcelona 1979), I, pp. 151-159 (Estudis Universitaris Catalans, vol. XXIII). (Colon, n. 1, p. 15).

 

32

Ibidem, p. 152. (Colon, n. 2, p. 15).

 

33

Sobre els problemes que presenta el Directorium ad passagium faciendum, falsament atribuït a un cert frare Brocardus, vegeu l’estudi preliminar al text que cito en la nota següent, pp. CXLIII-CXLVII, i l’article “Brocard, dominicain” de la Histoire Littéraire de la France (París 1897), XXI, pp. 180-215 (signat amb les inicials V. L. C.). (Colon, n. 3, p. 17).

 

34

Editats al Recueil des Historiens des Croisades publié par les soins de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres. Documents arméniens. Tome second: Documents latins et français relatifs à l’Arménie (París 1906), pp. 492-493). (Colon, n. 4, p. 18).

 

35

Vegeu Ramon MUNTANER, Crònica (Barcelona, Barcino, 1951), VI, p. 35 i també ed. F. SOLDEVILA, Les quatre grans cròniques (Barcelona, Perenne, 1971), p. 852b. (Colon, n. 5, p. 18).

 

36

Vegeu aquests casos exposats en G. COLON, La llengua catalana en els seus textos (Barcelona 1978), I, pp. 151-165. (Colon, n. 6, p. 18).

 

37

En el mateix paràgraf on aquest diccionari crític elenca un suposat anedó de Muntaner, es troba també una correcció d’un passatge de les Costums de Tortosa, la qual deixa ben malmesa la crítica textual: “d’oques o de paons... nexen poyls o colins «lleg. conils?», o anedons, coloms o d’altres aus o bèsties” (DECat., I, p, 311b. 49-50). Ja és inversemblant que a partir d’oques o de paons puguin eixir conills. Naturalment es tracta d’ocolins “pollets d’oca”. Fóra bo que hom utilitzés, per a les Costums de Tortosa, el facsímil del còdex de 1272, en lloc de la vella edició Oliver. Vegeu el text que ací interessa al meu llibre La llengua catalana..., op. cit., I, p. 161. (Colon, n. 7, p. 18).

 

38

Conferència pronunciada a la Facultat de Filologia de València, el 3 de juny de 1984, any en què l’autor fou proposat doctor “honoris causa” de la Universitat de València. (Coromines, n. 1, p. 21).

 

39

Carlos ROMERO MUÑOZ, “Breve historia de las historias de la literatura catalana”, Rassegna iberística, núm. 17 (Milà, 1983), separata, 3-34 ps. (Fuster, n. 1, p. 29).

 

40

Magí PERS I RAMONA, Historia de la lengua y de la literatura catalana desde su origen hasta nuestros días (Barcelona, 1857), 159-160. Hi ha, del mateix autor, un Bosquejo de Historia de la Lengua y Literatura Catalana desde su origen hasta nuestros días, publicat a Barcelona el 1850. (Fuster, n. 2, p. 29).