41

PERS I RAMONA, Historia de la lengua, 161. (Fuster, n. 3, p. 30).

42

Anfòs PAR, “Curial e Güelfa. Notes lingüístiques y d’estil”, Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, I (1928), 119: per errada tipogràfica, hi llegim “tot just iniciat lo segle XIVe”. (Fuster, n. 4, p. 30).

43

PAR, loc. cit., 123. (Fuster, n. 5, p. 30).

44

Veg. un condensat resum bibliogràfic en Jordi RUBIÓ I BALAGUER, Historia de la literatura catalana, I (Montserrat, 1984), 479. S’hi podria afegir, sense massa entusiasme: Andrés SORIA, Los humanistas de la corte de Alfonso el Magnánimo (Granada, 1946). (Fuster, n. 6, p. 30).

45

Martí de RIQUER, Obras de Bernat Metge (Barcelona, 1959), *111-*253. (Fuster, n. 7, p. 30).

46

Sembla que l’abundant minoria jueva de València, conversa i integrada en general, ja havia abandonat l’hebreu com a llengua familiar i de cultura. En quedaria algun residu, sens dubte, a banda els usos rituals a les sinagogues clandestines. És un punt per aclarir, però. Quant a la població valenciana islàmica, que sí que mantenia -i aferrisadament- el seu propi idioma, constituia un món a part, i no entra en el compte. (Fuster, n. 8, p. 30).

47

Miquel BATLLORI, A través de la història de la cultura (Montserrat, 1979), 155-240, i especialment, 211-214. (Fuster, n. 9, p. 30).

48

Pel que fa al primer dels papes Borja, veg. Josep RIUS SERRA, Catalanes y aragoneses en la corte de Calixto III (Barcelona, 1927). Molt més aparatós seria un treball similar sobre la cort d’Alexandre VI. Les relacions valencianes amb Itàlia, al marge d’aquests episodis pontificis, tenen una bibliografia llarga i variada, encara insuficient tanmateix, tant en l’aspecte econòmico-polític com en el cultural una visió global del tema, ni que només fos succinta i provisional -tot és provisional-, ajudaria a repensar alguns vells tòpics i a obrir noves perspectives d’estudi. Una simple indagació “llibresca”, per exemple, podria enfilar la presència -seriosa o còmica- dels valencians en la literatura italiana medieval i renaixentista (el Decameró, l’Ariosto, etc.) amb les conseqüències de l’expulsió dels jesuïtes en el XVIII. (Fuster, n. 10, pp. 30-31).

49

Cfr. Joan FUSTER, “Lectures d’Ausiàs Marc en la València del segle XVI”, en Universitat de Barcelona. Solemne investigació de Doctor Honoris Causa a Joan Fuster (Barcelona, 1984), 7-46. Em fa vergonya autocitar-me així, però no puc evitar-ho. (Fuster, n. 11, p. 31).

50

Antoni FERRANDO FRANCÉS, Narcís Vinyoles i la seua obra (València, 1978), passim. (Fuster, n. 12, p. 31).