Notes

10

Apareixen en aquest ordre: 1. Parlament en casa de Berenguer Mercader, 2. alguns poemes amb resposta de Bernat Fenollar, 3. Triumfo de les dones, 4. dues cobles, 5. Jasó i Medea, 6. Raonament de Telamó i Ulisses, 7. Lletra d'Aquilles a Polixena, 8. Plany d'Hècuba, 9. Lletra consolatòria, 10. una cobla i unes quartetes. Els unica corelliana d'aquest manuscrit (núms. 4, 9 i 10) van ser incorporats a l'opus profà de l'autor d'ençà de l'edició de València, 1973. Notem que cap d'aquestes obres no figura al Jardinet d'orats, ms. 151 de la Biblioteca Universitària de Barcelona, que és l'altre còdex que, a més de M, ens conserva obra manuscrita de Corella d'una certa extensió.

11

A la nota 16 reporto una còpia de la nostra obreta, conservada en un manuscrit de la Colombina de Sevilla, que té el pròleg, però no la rúbrica ni la dedicatòria. La lectura del nom propi de Capoferro, Babtista, presenta una con fusió b/p en posició implosiva pròpia de la fonètica catalana (italià Battista). Pel que fa a la identificació del personatge i a la seva relació amb els humanistes, Milagros Villar (vegeu nota 15) em suggereix la veu Capodiferro, del Dizionario biografico degli italiani, vol. 18, págs. 625-626.

12

Jo. S. dirigeix una oració-súplica al Magnànim on exalta la dedicació a l'estudi de les arts i de les lletres i s'ofereix per a exercir de rètor al servei del rei. En el curs d'aquesta mena d'autopresentació diu: ...et enim Carolus Aretinus qui etiam nostra tempestate vivit sub quo sex annis perseveravi auditor ita eloquencia prestat ut alter in seculo videatur esse Cicero... (6r). Carlo Aretino és Carlo Marsuppini (1398-1453), humanista del cercle florentí dels Medici i successor de Leonardo Bruni a la Cancelleria de la capital toscana. L'esment d'aquest personatge com a viu situa el text abans de 1453 i exclou el Panormita que, pel que en sé, no en va ser deixeble; vegeu Resta 1954.

13

L'autor de les nostres familiars escriu a un amic o parent (a la carta III es parla d'un patruus del sol·licitant que ha de ser saludat pel recipiendari) perquè activi una causa que el primer té incoada a la ciutat on resideix aquest segon; successivament li agraeix les gestions i es posa al seu servei per a possibles favors compensatoris, sense donar, però, detalls de cap mena. Em consta que hom treballa actualment en l'edició dels epistolaris dels Patrizi.

14

Vegeu les dues notes següents i Badia, 1988, 62-65. Els exemples es poden multiplicar: un ms. posseït per Ramon d'Alòs-Moner, amb unes Flors de Petrarca de Remeys de Cascuna Fortuna (veg. D'Alòs, 1936), contenia dos textos anònims profètics i morals i un fragment de Corella, Lo jardí d'amor.

15

Em refereixo a la tesi doctoral de Milagros Villar, dirigida per Francisco Rico i presentada el desembre de 1988 al Departament de Filologia Hispànica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Reconec amb agraïment el meu deute amb l'autora d'aquesta tesi, que molt gentilment m'ha facilitat algunes informacions precioses per a la redacció d'aquests papers, en col·laboració amb Claudio Griggio, de la Universitat de Pàdua, davant de qui m'he d'excusar per no haver seguit fins al final els seus amabilíssims suggeriments.

16

Ens conserva una miscel·lània humanística pròpiament dita el còdex 1582 de la Biblioteca de Catalunya; es tracta, però, d'un llibre copiat a Roma. Una altra miscel·lània humanística típica és la del ms. 5-2-49 de la Biblioteca Colombina de Sevilla, amb textos de Petrarca, Guarino Veronese, Poggio Bracciolini i la Contentio de praesidentia P. Scipionis de Llucià en la versió llatina d'Aurispa, que hem vist ja al ms. de Cambridge; també es tracta d'un còdex copiat a Itàlia. Vegeu la nota anterior.

17

A la pàg. 199 reporto com Foerster data l'1 el 1424 o el 1425. El 2 sembla de mitjan segle, el 3 és de 1405 i el 4 podria ser dels anys seixanta. Vegeu les notes 12 i 14.

18

Pel que fa concretament a la constitució dels epistolaris dels humanistes, la tradició manuscrita dels quals és complicadíssima, les col·leccions de cartes amb funció de model retòric adquireixen un paper no gens menyspreable, vegeu Resta, 1954.

19

Titol 2 Astianactes] Astianacres M. I 37 ab algu poch] ab algun poch M. II 70 no pogue] no pogui M. 72 plorants] plorosos M. III 84 tu has engendrat] engendrats M. 95 acaba tallar] acaba a tallar M. 104 preneu] preniu M. IV 125 envellit e caygut] envellit e decaygut V 165 invariable] invencible M. 166 famolents] famolenchs M. 167 guardant] guardem M. 173-174 ab tot que demerits no tinguen encara en aquest mon] encara que demerits no tinguen en aquest mon M. 187 nostra] vostra M. VI 235 lectat] aletat M.

El "Plany dolorós de la reina Hècuba" de Joan Roís de Corella : Restauracions i contextos      © Lola Badia