Poemes

Primera antologia

Agustí Bartra

Pròleg

Paradoxalment, és un poeta d'un sol llibre qui presenta un altre poeta que ha produït una gran obra a un públic català que el desconeix quasi totalment. Gairebé sempre són els inèdits els qui exigeixen la presentació; els joves genis que apareixen amb el seu primer llibre són els qui han d'ésser prologats, classificats i, si es reuneixen determinades circumstàncies, àdhuc antologiats. Ara, però, hem de descobrir, com qui diu, una Mediterrània que no pot estar més temps ignorada.

La raó del desconeixement a Catalunya de l'obra d'Agustí Bartra és ben òbvia: que n'és absent des de fa més de dotze anys, i aquests anys són els de la maduresa de la seva vida i de la seva obra. No és casual que Bartra hagi recreat amorosament i superbament els errabundeigs d'Ulisses en una obra en prosa poètica, «Odisseu», que és una autèntica glòria de les lletres catalanes actuals i de sempre.

El que sobta tot d'una en encarar-se superficialment amb l'obra d'Agustí Bartra, és la seva abundància. La seva obra cabdal fins ara, el poema «Màrsias i Adila», és un poema dividit en cants, de l'extensió aproximada de «L'Atlàntida». Els poemes llargs abunden en la seva obra. En aquests anys en què la nostra poesia s'ha mogut principalment entre la tannka, el sonet i el poema quasi epigramàtic, Bartra sobtà amb el seu extraordinari élan vital. Una classificació precipitada el podria fer l'hereu de Verdaguer, però les seves diferències profundes són massa grans perquè pugui emparentar-se'ls. L'únic que tenen de comú és l'apitrada heroica, la volada èpica i l'alè en desenvolupar llargs temes poemàtics. El fons ideològic, però, és ben distint. A un altre lloc déiem   -VIII-   que Verdaguer era un místic de Crist, mentre que Bartra és un místic de Pan. El seu misticisme és radiant, auri, solar, mediterrani. Verdaguer, malgrat «L'Atlàntida», mai no comprengué el mar; sempre en parlà com d'una màquina monstruosa, ben forana a ell, que produïa cataclismes i engendrava monstres. En realitat fou sempre un pagès genial, un terrassà que no es podia desprendre mai, davant del mar, d'aquell embadocament una mica temorenc de la gent de muntanya. Bartra, en canvi, és un mediterrani pur, que duu el mar a la butxaca amb una mena de quotidianitat sublim. A tota l'obra de Bartra es respira aire de mar i això l'agermana, amb un acostament misteriós i avial, amb els poemes homèrics.

Hi ha el mar a tota l'obra de Bartra, però també hi ha la terra. Podem qualificar-lo de poeta geòrgic, que canta la terra antiga, la terra de Demèter, que ell sent bategar com una criatura vivent, curulla dels seus «enigmes obscurs», i que sap «feixuga de juny i cereals», vetllada pels «àngels del forment». El seu sentiment de la terror -cal no oblidar que procedeix d'una nissaga de propietaris rurals- és bíblic, antic, i per això el «Poema de Rut» és tan autèntic.

La seva terra és la terra-mare, la terra homèrica que lleva collita i que nodreix els homes. La invoca amb aquestes paraules:

Una altra vegada, li diu:

I afegeix:

I concep la vida com un cíclic retorn:

Un sentiment virgilià domina el Cant IV d'«Adila», «La Casa». Bartra retorna a un món antic i patriarcal, presidit per l'àngel de les collites, per les elementals i grandioses preocupacions de l'home agricultor, engalzat a la gran roda cíclica de la Natura.

Podríem espigolar exemples abundants a tota l'obra bartriana, però creiem que amb aquests basta i a més no disposem ací d'espai. Seria també interessant estudiar amb atenció el paper tan important que tenen els àngels en la lírica de Bartra, a semblança del que s'esdevé en l'obra d'altres poetes, Rilke i Francis Jammes per exemple. Ho deixem per a un altre estudi, que potser un dia farem.

L'any 1988, Bartra publicà el «Cant Corporal», obra, de ressons whitmanians on es manifestava, més que una poesia, una filosofia i una ètica. La primera obra publicada fora de la Península fou, després del fullet «Oda a Catalunya des dels Tròpics», el llibre «L'Arbre de Foc» (Mèxic, 1946), recull de poemes de guerra principalment, on es manifesta una tendència avantguardista barrejada amb tocs de popularisme refinat a la manera de García Lorca i Alberti. Amb tot, és una obra remarcable i plena de personalitat. En aquest llibre es recullen també el «Poema de l'Home», transcripció torturada i hermètica de les angoixes del presoner del camp de concentració, i el «Poema de Rut», que contrasta amb l'anterior per la seva bíblica serenor. I en aquest poema és on s'inicia el miracle. Volem dir que fins ací Bartra hauria estat   -XI-   un poeta notable, que vivia les inquietuds i els problemes del seu temes amb una clara idea dels deures i també de les limitacions de la seva generació, però sense mostrar-se'ns com un poeta genial, com un creador de mites de valor universal. Misteriosament, aquell poeta d'avantguarda, descordat i anàrquic, s'encaixa en estrofes rimades, impecablement clàssiques, i dóna naixença a una nova poesia, èpica per l'empenta, pels temes i per l'extensió, però ensems lírica, pregonament lírica, pel subjectivisme i l'originalitat de la imatgeria. Èpico-líric, aquest és el qualificatiu que els amants de les classificacions donaren tot d'una al poeta de Màrsias.

Aquest fenomen -el retorn de poetes d'avantguarda a formes clàssiques- no és pas nou a l'Europa de la postguerra. A Itàlia, l'eminent poeta Ungaretti ha seguit, a la seva manera, una evolució semblant a la del nostre poeta. Entre nosaltres, cal només esmentar el llibre de sonets «Sol, i de dol», del sobrerealista J. V. Foix, que marca un fenomen idèntic. En tots els casos, la ratlla divisòria de les dues maneres ha estat la guerra i la sotragada anímica produïda per l'esfondrament d'un món i la difícil adaptació a un de nou. Sembla com si aquesta sotragada descobrís les formes eternes de l'art i de la vida, ocultes en els períodes de pau per modes i estils passatgers, que són escombrats com fullaraca pel gran vent de la guerra i de la dissort. I és que hi ha formes i estils eterns, consubstancials amb l'home i, com ell, insubstituïbles. Àdhuc en les èpoques més prosaiques i aburgesades hi haurà una corda heroica que vibrarà encara en els cors dels homes, i àdhuc les formes de vida més antiheroiques sentiran confosament   -XII-   la reverència que inspira l'heroi, i cercaran de retreli culte.

Al «Poema de Rut» neix, doncs, aquest nou Bartra èpico líric que ja es pressentia en tota la seva obra anterior i que culminà en el gran poema «Màrsias i Adila».

«Màrsias i Adila» no se'ns presentà tot d'un sol cop. Aparegué primer el poema «Màrsias», el 1946, que havia de constituir després la primera part de l'obra. La totalitat no aparegué fins el 1948, en una bella edició il·lustrada per Francesc Domingo. Ambdós llibres foren publicats a Mèxic.

Què és, argumentalment, «Màrsias i Adila»? Es un poema de guerra i de mort, però també de vida i de resurrecció eternes. Màrsias és l'heroi, l'home que lluita, i Adila és la Dona, la fidelitat callada, l'amor, la maternitat, la font eterna. Damunt d'un fons irreal i mític ple de sentors mediterrànies, es desenvolupa l'idil·li. Adila, l'orba, errabundeja en la segona part del poema amb el seu fill en braços, fins retrobar l'Ombra de Màrsias, el pare. Tots els personatges, en aquest vast poema, tenen la irrealitat sublim de les figures de Miquel Àngel. Són fills d'una humanitat eterna, però els sentim estranyament propers a nosaltres perquè hi reconeixem la nostra pròpia cara i la nostra pròpia sang, sublimitzades, transfigurades, redimides. El món veritable, per a Bartra (és significatiu que citi Novalis al començament d'«Adila») és el de la faula, el del mite. Màrsias i Adila viuen immersos en aquesta atmosfera mítica, que és la del veritable univers de l'home. Les virtuts elementals i permanents que han fet la humanitat de sempre resplendeixen en aquesta obra: patriotisme, valor, noblesa, camaraderia, heroisme,   -XIII-   amor. L'atmosfera poètica és extraordinàriament densa: la brillantor i profusió de les imatges són enlluernadores, i totes duen sempre un dring personalíssim, original. L'adjectivació torna a adquirir l'enorme importància que tenia en l'antiga poesia èpica, però es tracta de l'adjectivació d'un poeta que ha passat per totes les experiències i arriscaments de les més modernes escoles d'avantguarda. El resultat és corprenedor. Diu d'Adila:

En aquests alexandrins, tan clàssics, hi ha fosos vint-i cinc segles de poesia europea. El llenguatge és modern, moderníssim, però sentim un no sé què, una frisança avial, i ens sembla com si de cop Passat, Present i Futur no existissin. I és que Bartra canta fora del temps, o, potser millor, sota el temps. Li és molt propi un to profètic, il·luminat; una mística de futur. Diríem que el poeta se sent com un pont que uneix un Passat gairebé mític amb un Futur radiant que no és res més que l'etern present que cova sota el canvi i la mudança. En aquest aspecte, s'acorda amb la definició del poeta que donava el diví Plató, i, efectivament, molts dels seus cants semblen haver-li estat dictats -remarco dictats- en un estat proper al rapte dionisíac. Ell mateix defineix la seva poesia com de rapte i balbuç. Nosaltres creiem que, com tot gran i veritable poeta, és una veu encarnada del seu temps i de la seva raça, que parlen per la seva boca. Si   -XIV-   la raça i la història d'una raça tenen un subconscient, és moltes vegades la seva veu la que escoltem en els versos de Bartra, i allà que contribueix a donar-los aquella atemporalitat de què parlàvem. Diu que la seva poesia és per a ell l'expressió de la salut total de la seva ànima. La concep també com externa a ell en certa manera, i la compara a un arbre en lenta creixença i ascensió cap al cel, seguint lleis i camins misteriosament propis.

El to profètic és evident en aquests versos del magnífic «Cant de Màrsias»:

Bartra ens evoca ací una pàtria ideal, una eterna pàtria que ell entreveu entre les boires del futur i els pesombres del present. Aquesta pàtria, al mateix temps, ens apar molt antiga, molt reculada en el nostre record de poble. Sembla com si en vinguéssim, però sembla també com si fos la fita llunyana que ens espera... I és aquella que «va de d'escuma fins al cor dels avets», aquella «pàtria de flancs d'escuma i testa de muntanyes», aquesta dolça terra mediterrània que ell ha   -XV-   dut clavada al cor en tots els llargs anys de la seva odissea. I ací volem desmentir rodonament aquells que lleugerament i quasi bé sempre sense conèixer-ne res, qualificaren Bartra d'exòtic dintre de la nostra literatura i li cerquen tot d'afinitats d'annunzianes i claudelianes. Potser mai cap poeta nostre no havia estat tan profundament català com ell; els seus cants inexauribles arrenquen de les arrels mateixes de la raça; tota la seva obra és amarada del nostre sol gloriós. Només la «pàtria de flancs d'escuma i testa de muntanyes» podia produir la seva poesia com una flor natural, com un producte autèntic d'un tercer i d'una gent que l'habita fa centúries. Com dèiem en un altre estudi, «a través de tota la seva obra, amb un remot fons de timbals rituals, ens esguarda la mirada sagrada i misteriosa de l'esfinx ibèrica, mediterrània, antiga, muda fins ara, d'ulls de sal i peus de bronze i cabellera de ginesta i de pi. Ell li ha fet trencar el seu silenci avial i parlar per boca dels seus -dels nostres- fills Màrsias, l'Home, i Adila, la Dona».

Agustí Bartra nasqué a Barcelona l'any 1908. No ens coneguérem mai personalment. Tota la nostra relació ha estat -i és- epistolar. Gràcies a aquesta correspondència, mantinguda puntualment, s'afermà entre nosaltres una amistat solidíssima, feta de coincidències fonamentals, d'una fe i d'uns entusiasmes comuns, d'un encaix d'idèntic ritme vital. Al costat del Poeta i de l'Home anà sorgint l'Amic. L'Amistat és, tant per a Bartra com per al qui això escriu, un dels   -XVI-   més nobles cultes humans. A través de les seves lletres s'anà mostrant una gran ànima d'home i de poeta, identificat plenament amb la seva obra. En efecte, vida i poesia són per a ell una mateixa cosa, i perquè viu en poesia la seva obra és autèntica. Bartra és un d'aquells poetes -tan rars, caldria potser anar als romàntics anglesos- que no defrauden. Es, per essència, l'anti-poeta maudit. Malgrat la fusió tan íntima que ha fet entre vida i poesia, viu la seva època amb apassionament: a ell li escau certament la frase tan usada de que res humà no li és aliè.

Darrerament ha romàs dos anys als Estats Units pensionat per la Fundació Guggenheim, per tal que fes obra creadora. En el primer any féu una antologia de la poesia nordamericana moderna en català, que ara acaba de veure la llum a Mèxic; el segon -1950- escriví «Odisseu». Agustí Bartra, resideix actualment a la ciutat de Mèxic.

Antoni Ribera

Bibliografia

L'Oasi perdut, Barcelona, 1937. Cant Corporal, Col. Oasi, Barcelona, 1938. L'estel sobre el mur (Contes), Biblioteca Catalana, Mèxic, 1942. Xabola (Novel·la), edició de l'autor, Mèxic, 1943. L'Arbre de Foc, Ed. Gally, Mèxic, 1946. Màrsias, Col. Lletres, Mèxic, 1946. Màrsias i Adila, Ed. de la Biblioteca Catalana, Mèxic, 1948. Rèquiem, Col. Lletres, Mèxic, 1948. Oda Atlàntica, ed. de l'autor, Mèxic, 1951. Una Antologia de la lírica nord-americana, Ed. Lletres, Mèxic, 1951 (edició a cura de la John Simon Guggenheim Memorial Foundation).

DE PRÒXIMA PUBLICACIÓ: Odisseu. L'Evangeli del Vent.

ESTUDIS SOBRE LA SEVA OBRA: Jordi Vallés: Suite poètica. La poesia d'Agustí Bartra, Col. Artistes Catalans Contemporanis, Mèxic, 1946. J. Amat-Piniella: El poeta Agustí Bartra, Rev. «Antologia», desembre de 1947, pàg. 108. Arnau de Ribesalbes: Un esbós d'Agustí Bartra, Rev. «Occident», maig de 1949, pàg. 45. Dott. Adele Faccio: Agustí Bartra (amb la traducció italiana dels tres primers cants de «Màrsias»), Rev. «Glauco», Torino-Novara, març de 1950.

L'arbre de foc

Morts allà baix

1 El pàl·lid sol oblida que són morts, però els recorden les formigues roges que pugen pels murs llargs fils d'uniforme. I ho sap també l'urpa de la calç lenta i tota saba que duu fina als brots  5 llur silenci prim d'esquelets vexats.       Qui gosa riure per les valls florides?       Freneu, freneu els cavalls enardits!

-22-

2 Pels carrers -asfalt i ombra- de les seves ciutats infants celestes mengen pomes verdes.  10       Però ells romanen allà baix! Per graons de silenci van pujant crits de mare i el daurat gos de l'alba vol sucre de llurs ossos.       Però ells romanen allà baix! Verges-gàrgoles omplen de llàgrimes d'argent  15 l'obscura i buida mar de les seves absències.       Però ells romanen allà baix! Quins insults de victòria, llor i bronze hom ha acimat en els nous monuments!       Però ells romanen allà baix!  20

3 Allà baix amb les eixàrcies rompudes de llurs sangs entenebrides. Allà baix amb tebior de cuc viu  25 dins el marbre de llurs cossos. Allà baix amb les magnòlies de pedra de llurs recents calaveres.    Allà baix, allà baix!  30    Però també a l'altura    de la nostra esperança,    dalt el somrís futur    de la pàtria salvada.       Qui canta pels cims terribles?  35       Vigileu el foc etern!

Ciutat sense son

Tres variacions sobre un mateix tema

A Jordi Vallés

- I - Una agonia de vent sense braços ulula pel desert dels cors, s'atura a totes les portes. La nit ha perdut ses fronteres i obre la boca de ses tombes.  5 La ciutat és un ull enorme aclucat a totes les estrelles. Els jardins tenen por. Vent. Per avingudes de gel i ombra, per places de cendra i fulles,  10 per carrers de secs silencis, les dones pàl·lides canten.       Ningú no dorm,       ningú no dorm.    ...Vent... tombes... foc...  15 Les dones pàl·lides canten una ascensió de llàgrimes.    Ningú no dorm, -24-    ...vent... Sanglot d'ànima  20       dins la boira. ...Vent... por... llàgrimes.

- II - -Sóc un riu! -fa el riu en arribar. -Sóc un arbre! -fa l'arbre en arribar.    El vent porta negres dalles  25    a la llarga nit obscura.    Damunt de garbes de pluja    les dones pàl·lides canten. -Heus ací els meus peixos i el meu llot- crida el riu estenent ses mares blaves.  30 -Heus ací els meus ocells i els meus fruits- crida l'arbre alzinant ses branques.    Però el riu i l'arbre malden    per la ciutat en paüra    on dones pàl·lides canten  35    damunt de garbes de pluja. -Puc donar-vos la història d'un núvol que va morir besant-me- fa el riu. -25- -Puc donar-vos la història d'un cel que va morir als meus braços- fa l'arbre.    El riu i l'arbre s'aturen.    Ningú, ningú no els escolta  40    en la llarga nit obscura.    Les dones pàl·lides canten    sobre les garbes de pluja. La terra... -fa l'arbre. -El mar... -fa el riu.  45    La nit és una muralla.    El riu i l'arbre s'allunyen.    Les dones pàl·lides canten    adormides dins la pluja:       «Ocellaire de la mort,  50       tanca l'astor blanc del dia       a la fonda gàbia d'or       de la nostra melangia.       Dintre el nostre cor de plom,       ocellaire de la vida,  55       encén el vermell colom       que exalta l'alba adormida». El riu fa -T'enviaré un perfum d'illa. -26- L'arbre diu:  60 -I jo una ampla fulla verda.

- III - -Oh, qui et vetlla, urbs assetjada? La llum, la llum no ve amb son oneig de bandera. -Qui t'assetja, urbs calcinada?  65 La vela alta de la por espera el vent del Gran Somni. -Quines negres aliances plores? Quina profunda campana  70 toques? Silenci, llarga garlanda, serpent en un pur desert. Oh vençuda solitària!    Obres ferides grogues amb gira-sols,  75    la teva boca tràgica arrenca estrelles.       ...vent... llàgrimes... -27- Cremes àuries llegendes dintre el teu cor, a ton flanc s'estremeixen cançons diàfanes.    ...garbes de pluja... l'astor blanc...  80 Beses la roda eterna del foc sagrat, sents el pas lluminós de l'hora nova.    ...ningú no dorm... boira... I plores la vergonya de la gloria, reptes l'etern insult dels llorers...  85

Els sacrificats

És la culpa de tots si són rel i silenci dins la terra estremida pels irats canons. Qui té el dret de plorar-los? No, que no se'ls venci novament amb batalls, besos i oracions.

Oh, és el crim del món llur mort sense alegria,  5 llur vida sense somni, llur por sense escut. Qui té el dret de cantar-los? Sí, llur agonia encara puja als brins que sobre ells han crescut.

Només l'udol del vent, el gran udol salvatge sota la taciturna puresa dels cels.  10 Només, damunt la pols i runes del paisatge, la lenta ascensió de les albes fidels.

-28-

Són un riu sense nom en país d'enyorança, sanglot de primavera que mai no descansa.

Dalt d'un camió, de nit, al costat d'una peça d'artilleria

A Ignasi Canadell

Per què ha d'ésser tan serena aquesta nit de desastre? Contra tu em recolzo, las. No pots donar-me refús.

No hi ha al cel cap dura estrella que pugui deixar fi rastre en ton cos de pètria cendra que escup l'odi de l'obús.

El pou nocturn de ta boca sap ordenar cataclismes  5 a la vida i als paisatges. Llances els teus roncs udols damunt l'alta por dels homes, en intermitents baptismes. Domines, cruel i exacte, la sang, la fulla i la pols.

Ara cullo ta fredor amb el bategar sofrent de mon cor, i dormiré, lliure de tota bandera,  10 embolcallat amb les ombres de ta compacta sement. Per què ha d'ésser tan suau aquest vent de primavera?

Un
	És molt fàcil ton rostre!
	He entrat fins al cor
-29-
	del teu silenci.
	Tu no saps que he seguit
	les veles blanques	5
	de ta esperança
	i que he desgranat, lent,
	l'espiga de ta angoixa.
	Oh, tu no saps
	que he llegit en tos ulls	10
	que cada nit somnies
	una verge i un riu...

Camp d'Argelés, 1939

A molts llocs d'aquest món...

A molts llocs d'aquest món hi ha grans espais de blat madur amb cels on les cançons tenen un joiós vol segur.

A molts llocs d'aquest món les fulles són llavis ardents que besen tots els núvols i parlen a tots els vents.

A molts llocs d'aquest món el dia cau com una poma  5 -que l'arbre de la nit ha madurat- de llum i aroma.

A molts llocs d'aquest món hi ha torres negres d'anys i pluja amb campanes immòbils que escolten tota ven que puja.

A molts llocs d'aquest món l'amor triomfa amb ses corones i els mars alcen, tranquils, la joia blanca de ses ones.  10

-30-

A molts llocs d'aquest món les hores van trenant sa dansa de tombes i bressols amb peu lleuger que mai no es cansa.

A molts llocs d'aquest món, blat, cançons, fulles i campanes, amor, bressols i tombes... Oh cor feixuc, què més demanes?

Camp d'Agde, 1939

«Pavillon T1». Alba
	S'ha romput el fil d'aigua del meu somni.
	Per què aquesta claror de roses trèmules
	dolçament embolcalla mon cor de pedra?
	Per què vénen del record les falçs antigues
	a segar camps, profunds d'anys i rialles?	5
	Aviat cantarà la corneta:
	gall de tràgic metall!

Camp d'Agde, 1939

Futur

A la memòria de Pere Vives

Cap porta no tancarà solituds hostils, els arbres s'aixecaran com himnes de joia. Les nits, pacificades -lluny els udols de les feres -31- i els pensaments armant-se per a la lluita- seran un descans de la llum.  5 Mai més llàgrimes de dolor evitable, mai més fugir, posseir destruint. La paraula serà cant, el pas, dansa. I els homes aniran, lentament,  10 vers els somnis de les verges.

Oh, esperança!

El nàufrag

LA MARE Deixeu la porta oberta, aquesta nit vindrà.